El meu país no és tan petit...

Quan fa pocs dies que ens ha deixat na Maria Ferret i Espanyol, se'm demana de parlar públicament, aquí, a Can Tàpera, davant gent escolta mallorquina, sobre allò que consider que és el meu país.

M'envaeix una sensació de frescor, de satisfacció profunda, de ganes de dir-hi la meva, esplaiant-m'hi a les totes.

Se m'ofereix l'oportunitat de manifestar-ho lliurement, obertament, clarament i catalana. Cosa que no em succeeix tots els dies!

Gràcies, companyes i companys de la Fundació Maria Ferret organitzadora d'aquest acte!

Avui dia, em sent més que mai en condicions de poder dir allò que en pens ara, del meu país, després d'haver fet moltes passes dins aquest àmbit d'actuació cívica que anomenam Escoltisme i Guiatge de Mallorca. I dins altres ambients distints, també, tant a Mallorca com fora de la nostra Roqueta estimada...

A sa Torrentera

Per expressar una mica més gràficament què entenc pel meu país, el nostre país, el vostre país, el país que ja anam fent, puc dir-vos que em ve com l'anell al dit la Trobada de Germanor organitzada fa poques setmanes a la finca escolta de sa Torrentera, a Sencelles, per l'Aplec Scout d'Antics Escoltes de Mallorca.

Per una sèrie de motius. Sobretot per dos, que m'agradaria apuntar-vos succintament ara mateix.

Pregària escolta

D'una banda, com tenim per costum la gent de l'Escoltisme i el Guiatge, quan hi encetam i recitam la Pregària escolta... Ho sabem bé: demanam, entre d'altres precs, que el Bon Jesús ens ensenyi a “estimar i servir la pàtria més que nosaltres mateixos”. Estimar i servir la pàtria més que nosaltres mateixos, quasi res!

La pregunta cau de ple: quina és aquesta pàtria nostra que hem d'estimar i servir més que nosaltres?

Molts dels que som aquí, durant dècades i més dècades, seguides, hem aixecat aquesta pregària, a indrets diversos, amb companyies diverses, en situacions personals i col·lectives diverses.

I no només ho hem fet de paraula, sortint pels nostres llavis, sinó sobretot amb el convenciment profund que s'ho paga fer-ho: “estimar i servir la pàtria més que nosaltres mateixos”.

Vet ací, doncs, una primera observació.

Sense cap símbol que ens en parli?

Un altre segon detall de la trobada, d'altra banda, també em fa venir al cap i al cor quin és el país que volem continuar aixecant, a aquestes alçades del segle XXI, des d'aquest indret illenc que anomenam Mallorca.

Veig que a la instal·lació de l'altar que s'hi munta per a la celebració de l'Eucaristia, ornat amb el PH característic de l'Escoltisme i el Guiatge, amb tots els elements litúrgics corresponents, no s'hi destria ni beslluma cap casta de senyal ni signe ni símbol que faci palès on ens trobam, a quin país, a quina terra...

Pel que s'hi veu, podríem trobar-nos a qualsevol racó del món i de la bolla, si param esment als símbols escoltes, els de caràcter universal, que hi apareixen, davant dels nostres ulls! Res no ens fa a saber que trepitjam terra illenca, terra mallorquina, terra catalana...

Sortosament una bona companya guia s'encarrega de col·locar-hi el petit floc de les quatre barres, símbol clar i català que ens enllaça senzillament i evidentment amb la gent que viu a Mallorca, a les Illes Balears i Pitiüses, a la resta de territoris que conformen el que anomenam des de fa estona Països Catalans!

N'estic ben content, de veure aquella bona companya que s'afanya a fer-ho...

"Glocalització" indefugible

Escoltisme i Guiatge de Mallorca, amb visió i perspectiva universal, és clar. També, sempre des d'un lloc concret, amb una gent concreta, a un territori concret, a un país concret. Com es diu avui dia, en la perspectiva “glocalitzadora”, la d'una glocalització creixent: pensant globalment, actuant localment.

Petitesa del meu país?

A títol personal, vos puc dir que, d'una manera o una altra, des que m'introduesc en el món de l'Escoltisme i el Guiatge de Mallorca, quaranta-cinc anys enrere, l'any 1967, vaig descobrint, a poc a poc, que el meu país no és tan petit.

Sobretot, si el compar amb tants d'altres països més petits que es belluguen, falaguers i lliures, damunt del Planeta Terra, des de fa temps, més o manco.

El meu país no és cap altre que el que s'estén de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer -per representar-ho gràficament i geogràfica-.

Aquesta és la perspectiva local que mantenc més pròxima, l'àmbit des d'on puc observar el món i aportar-hi allò que som, allò que vull, allò que puc, allò que tenc.

L'indret que posseeix una llengua pròpia, única, que em permet de comunicar-me amb la gent.

El territori que agombola una cultura, singular i específica, diferenciada i distinta d'altres expressions culturals també valuoses.

La terra que vull veure convertida en estat sobirà dins l'Europa del segle XXI, com més aviat millor...

Vull dir-vos també que, a aquestes alçades de la meva existència en aquest país nostre, tan malmenat des de fa segles, precisament per la gent que el mal presideix, el mal governa, mal administra i mal representa, no m'importa tant el nom que se li vulgui donar al meu país... cada cop vaig veient més clarament que, a moltíssims d'àmbits, malauradament, el nom no fa la cosa!

Països Catalans, Nació Catalana, Catalunya... Allò que més m'importa, per damunt tot, és defensar-hi aferrissadament la catalanitat profunda que amara les nostres contrades, per la qual tanta gent ha suat i treballat i lluitat tan àrduament durant tants segles!

O Déu, empara el meu país!

Finalment, no em puc estar d'esmentar aquell himne, aquell cant típic de l'Escoltisme dels anys 60:

"Senyor, no deixis sense empar el bell país on jo naixia,
aquell que sempre he d'estimar i estimaré sia com sia.
A aquesta llei d'amor jo em faig submís,
Oh Déu empara el meu país.
Amb força amor l'he d'estimar per ses belleses infinites,
per ses muntanyes, per ses valls i per ses prades tan florides.
Sons enemics s'han conjurat per fer-lo perdre i enfonsar-lo,
feu-me valent i agosarat per si en la lluita he de salvar-lo."

Per això, si m'ho permeteu, col·legues, vull acabar dient-vos:

Siau qui sou, mallorquins!
Siau qui sou, catalans!

Perquè, com vaig manifestar per escrit ja fa estona:

“El meu país sencer duu el nom de Catalunya.
N'han fet mil bocinets, d'allò que és carn i ungla!
Països Catalans a l'interior d'Europa,
som i serem més grans amb tot quant ens pertoca:
sent lliures, sobirans i independents, com sona!”

Cecili Buele i Ramis
Ex-consiliari diocesà
Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca

Mallorca, 30 de novembre de 2012

EPÍLEG:

El meu país no és tan petit... com Malta, per exemple, que és un estat membre de la Unió Europea:
Malta compta amb 316 km2; el meu país en té més de 70.000
Malta compta amb 420.000 habitants; el meu país en té més de 14.000.000
Principat de Catalunya,7.364.078 (32.000 km2)
País Valencià, 5.094.675 (23.255 km²)
Illes Balears, 1.094.972 (5.014 km2)
Catalunya Nord, 440.885 (14.145 km2)
Franja de Ponent, 50.000 (4.137 km2)
El Carxe, 644 (310 km2)
HABITANTS/KM2 14.045.254 (78.861 km2)

Al món hi ha més de 60 estats reconeguts oficialment, que són més petits que els Països Catalans;
més d'un centenar d'estats reconeguts oficialment compten amb més poca població.

Per això, vull insistir a transmetre-vos la idea que EL MEU PAÍS NO ÉS TAN PETIT!

S'ho paga d'estimar-lo més que a nosaltres mateixos!

L'Assemblea Nacional Catalana de Mallorca fa passes endavant

Alegra ben molt veure que, a la tercera reunió encaminada a constituir a Mallorca l'Assemblea Nacional Catalana, va en augment el nombre de persones que hi són interessades de debò.

Des que per primera vegada, a la seu de l'STEI-i, se'n va dur a terme la primera trobada amb una desena de participants, tant a la segona al monestir de la Real amb més de seixanta, com sobretot a la tercera, també a la Real, amb prop d'un centenar de persones que s'hi han interessat, es va fent cada cop més palès el desig d'arribar a constituir, també a Mallorca, una secció territorial de l'Assemblea Nacional Catalana.

Amb gent tan feinera com la que ha constituït el primer Secretariat provisional, que s'ha vist reforçat amb la col·laboració entusiasta d'una dotzena de persones disposades a dur endavant aquest projecte engrescador, integrant el segon Secretariat provisional, fa la impressió que, des de Mallorca, s'estan posant molt bons fonaments perquè s'hi arribi a aixecar i bastir l'edifici consolidat d'una assemblea nacional que hi engresqui cada cop més persones, més col·lectius i més sectors socials delitosos de veure reconeguts a l'interior de l'Europa del segle XXI uns Països Catalans lliures i sobirans.

Que les passes fetes fins ara contribueixin a remarcar el camí a seguir cap a l'obtenció d'aquest objectiu.

Crida a participar en l'Assemblea Nacional Catalana de Mallorca

M'acaba d'arribar el text íntegre de què ha de disposar la gent que assisteixi a l'Assemblea Nacional Catalana de Mallorca convocada per al dijous 29 de novembre de 2012 al monestir de la Real.

Em sembla summament interessant, hores d'ara, per tal d'engrescar-nos en la tasca d'assolir uns Països Catalans lliures i sobirans a l'interior de l'Europa democràtica del segle XXI::

"La gent de les Illes Balears i Pitiüses, juntament amb la del País Valencià, del Principat de Catalunya, de la Franja de Ponent i de la Catalunya del Nord, fa vuit segles que formam una nació amb una personalitat pròpia. Durant més de cinc-cents anys vàrem ser capaços d’organitzar-nos políticament en una estructura confederal amb un dels sistemes parlamentaris més avançats d’Europa. Però l’Estat que havíem construït va quedar anul·lat amb l’annexió il·legítima de la Catalunya del Nord a l’Estat francès al segle XVII i de la resta de territoris, per la força de les armes, a l’Estat castellà al segle XVIII. Tanmateix, malgrat la supressió violenta de la nostra sobirania i de les nostres institucions d’autogovern, hem mantingut viva fins avui la consciència de pertànyer a una mateixa comunitat nacional i durant aquests darrers tres segles hem desplegat un ampli moviment de renaixença cultural i política, en el qual han tingut una gran rellevància les aportacions fetes des de les Illes Balears i Pitiüses.

L’empenta de la nació catalana va ser clau perquè, després de la dictadura franquista, es constituís dins l’Estat espanyol un marc democràtic autonòmic, que podia semblar una fórmula adequada per al reconeixement de les diferents nacions que l’integren. Aviat, però, es va veure que l’oligarquia de la nació castellana no estava disposada a deixar de monopolitzar l’Estat espanyol en benefici propi, com ha fet des del segle XVIII. La Constitució de 1978, i encara més la lectura restrictiva que se n’ha fet, ha contribuït a perpetuar, amb aparents concessions, la identificació d’Espanya amb la nació dels castellans. Després de més de trenta anys, és evident que el marc autonòmic no garanteix el reconeixement ple, en peu d’igualtat, de les altres nacions que integren l’Estat. Al contrari, el menyspreu i les agressions persistents que en rebem se sumen a la sagnia financera a què ens sotmeten.

En un món globalitzat, l’única forma de mantenir una cultura, una llengua i una identitat és disposar d’un estat propi. També és l’única manera de posar fi a l’espoli fiscal i a l’ofegament econòmic permanent que patim i d’aconseguir uns nivells de benestar en consonància amb la riquesa que cream amb el nostre esforç. L’altra opció és la nostra progressiva dissolució com a nació i el continu deteriorament del nostre estat del benestar i de la nostra cohesió social.

El Principat de Catalunya ha iniciat amb pas ferm el camí cap a la constitució d’un estat propi, un estat que hom vol que sigui democràtic, modern, just, participatiu i solidari. Un estat que sens dubte serà ric i pròsper en el context europeu. La resta de la nació catalana tard o d’hora haurem de decidir si emprenem el mateix camí: haurem de decidir si volem cloure el parèntesi de submissió i restablir entre nosaltres els vincles que un dia ja ens varen unir i que avui sens dubte ens faran més forts com a poble. L’exhortació de Ramon Muntaner amb l’exemple de la mata de jonc torna a ser, ara més que mai, una apel·lació a la necessitat d’unir esforços per assolir un futur millor per a la nostra nació.

Entenem que, en aquest context, no actuar és prendre part per l’opció més desfavorable per a nosaltres. Per aquesta raó, el 3 d’octubre de 2012, al monestir de la Real de Palma, una seixantena de mallorquins vàrem posar la llavor de l’Assemblea Nacional Catalana de Mallorca, una iniciativa que neix de la societat civil i s’adreça a la societat civil, i en la qual estan convidades a participar totes les persones que, a títol individual, se sentin compromeses amb la recuperació de la plena sobirania de la nació catalana.

El nostre objectiu últim és bastir, des de Mallorca, una majoria social favorable a la constitució d’un estat propi que abraci tots els territoris que integren la nostra nació i posar les bases perquè aquest estat es construeixi. La mateixa ambició del nostre objectiu ens obliga a ser realistes i a actuar amb responsabilitat i rigor. Som conscients que en la societat mallorquina encara no som majoria les persones que estam a favor del dret de decidir el nostre propi futur al marge de la tutela de l’Estat espanyol. Però també som conscients que ja s’han començat a produir canvis importants en el nostre entorn que en els propers anys ens obligaran a repensar molts dels aspectes que avui constitueixen l’ordre establert.

Per tot això, feim una crida als ciutadans que comparteixen aquest objectiu perquè participin en l’Assemblea Nacional Catalana de Mallorca com a instrument per treballar en l’establiment d’un estat propi entès com una realitat desitjable i assolible en un termini raonable."

Comiat de Maria Ferret i Español, a sa Torrentera (Sencelles)

Maria Ferret i Espanyol (10/01/1924-11/11/2012) s'ha mort fa pocs dies.

La que va ser fundadora i primera Cap d'Agrupament del Guiatge a Mallorca, impulsora de l'Escoltisme juntament amb el seu espòs, n'Eladi Homs, amb els quals vaig tenir la gran sort de col·laborar activament a la dècada dels anys 60, ens ha deixat.

M'acaba d'arribar la informació que em passa la bona amiga Angelina Gacias, i que estic segur que ha d'interessar a molta de gent amant del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorac:

La FUNDACIO MARIA FERRET, -Escoltisme i Guiatge de Mallorca-, el MOVIMENT ESCOLTA I GUIATGE DE MALLORCA i l’APLEC SCOUT, -Associació d’Antics escoltes de Mallorca-, conviden a l’acte unitari de comiat de na Maria Ferret i Espanyol.

"Ens trobarem a la finca escolta “Sa Torrentera”, -Sencelles-, dissabte dia 1 de Desembre, a les 12,00h, per acompanyar la seva família i retre el nostre adéu mallorquí a na Maria."

Vull, amb això, fer conèixer aquesta convocatòria a la gent vinculada amb na Maria i amb l’escoltisme mallorquí, convidant-hi aquelles persones que hi puguin estar interessades a assistir-hi.

S'hi prega que, per arribar a sa Torrentera, s'hi facin cotxades, ja que l’espai per aparcar-hi és molt limitat.

Esper i desig que sigui ben molta la gent que s'hi atansi, a retre aquest homenatge al matrimoni Homs Ferret que ha fet tant per l'Escoltisme i el Guiatge a Mallorca, que es mereix de reposar tranquil·lament, no solament en el record, sinó també dins aquesta terra tan estimada per ells, com és ara Mallorca.

Que hi descansin en pau, amb les seves cendres escampades a Sencelles!

Maria Ferret, dona d'empenta catalana

M'acab d'assabentar de la mort d'una gran amiga, Maria Ferret i Español, impulsora del Guiatge a Mallorca a la dècada dels anys 60.

Mestra i cap d'una colla immensa de dones mallorquines que, a través del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, han tengut l'oportunitat de rebre'n l'exemple, el coratge i l'empenta, per romandre sempre a punt, al servei dels altres, de la manera millor possible. Amb ganes de deixar aquest món una mica millor d'així com l'hem trobat en nàixer!

Que descansi en pau, per a sempre, ella que n'ha sabut escampar a balquena i pertot arreu tan grans dosis!

Assemblea nacional catalana, més mallorquinitzada...!

El 30 d’abril de 2011 se celebra al Palau de Congressos de Barcelona la Conferència Nacional per l'Estat propi. S'hi fa pública una declaració amb la qual es fan constar i es consideren i s'acorden determinats elements que conflueixen cap a la crida a incorporar-se al procés de constitució de l'Assemblea Nacional Catalana.

Just un any després, el 10 de març de 2012, es constitueix al Palau Sant Jordi l'Assemblea Nacional Catalana, l'organització popular, unitària, plural i democràtica, cridada a forjar una nació lliure, justa i avançada, la nació catalana, l'Estat Català.

S'esdevé com a resultat d'un munt d'iniciatives ciutadanes diverses, que arranquen de la consulta sobre la independència de Catalunya, a Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009: la Coordinadora nacional de la Consulta per la Independència i el Moviment per la Independència (MxI), en són dues mostres evidents.

Com es reflecteix a la documentació que se'n fa pública aleshores, l'ANC neix amb la finalitat de treballar per aconseguir la majoria social favorable a la independència de Catalunya.

El mateix dia de la seva constitució a Barcelona, hi ha gent a Mallorca que es demana si l'ANC neix i creix en la perspectiva d'assolir la independència de la nació catalana sencera, -de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer- o si només vol parar esment a la part de la nació catalana, hores d'ara convertida en regió-comunitat autònoma d'Espanya, avui dia anomenada Catalunya.

Des de Mallorca estant, a certs àmbits cívics i socials se segueix amb molt d'interès la trajectòria d'aquest procés força engrescador; i, a través dels seus dirigents màxims, s'arriba a expressar el desig i la voluntat d'adherir-s'hi a títol personal, com també de rebre'n informació i d'assistir a les reunions que s'hi convoquin.

Tot i sentir-s'hi encara minoritària dins la societat actual, aquesta gent mallorquina, que aspira a incrementar el nombre de persones i col·lectius favorables a la independència de la nació catalana en el seu conjunt, vol afanyar-se a treballar en la perspectiva d'uns Països Catalans lliures i sobirans a l'interior de l'Europa del segle XXI.

Farta d'haver hagut de comprovar i suportar durant dècades seguides l'esterilitat infructuosa que comporten certes perspectives segmentàries del conjunt de la nació, -des de formacions polítiques i organitzacions socials illenques que només paren esment al bocí de territori que trepitgen- aquesta altra gent mallorquina es proposa de reprendre un treball intens i ferm encaminat a aconseguir, a l'illa de Mallorca, ni que sigui a llarg termini, una majoria social favorable a la independència de tots els territoris que conformen els Països Catalans.

Aquesta gent de Mallorca, que ha mantengut contactes diversos amb representants de l'Assemblea Nacional Catalana, tant a l'illa com al Principat, des del mes d'agost de 2012 n'ha manifestat la voluntat i les ganes de constituir la secció territorial de l'ANC-Mallorca.

No són poques les dificultats amb què s'ha topat, de bon principi, i que s'incrementen a mida que passa el temps.

De bon començament, sorgeixen les dificultats primeres, provinents de la mateixa gent que participa a les reunions celebrades al monestir de la Real, a Palma.

S'hi fa evident, d'una manera o una altra, que no tothom manté la mateixa visió compartida sobre el que és i comporta la nació catalana.

La perspectiva localista, imperant a la Roqueta des de fa dècades a l'àmbit de l'anomenat mallorquinisme polític, es contraposa a una altra perspectiva més àmplia que pretén abastar el conjunt de la nació catalana, el país sencer.

També sorgeixen, a la par, altres dificultats que sobresurten entre els mateixos membres que representen l'Assemblea Nacional Catalana constituïda al Principat de Catalunya.

Apel·lant gairebé sempre al “respecte mutu” que cal establir a les relacions entre territoris diversos, s'hi assumeix com a “normal” la fragmentació territorial de la nació catalana imposada des de fa segles per les administracions estatals: Principat de Catalunya, d'una banda; País Valencià, de l'altra; Illes Balears i Pitiüses, de l'altra; i Catalunya Nord, més enllà dels Pirineus...

S'hi està oblidant, així, i passant per alt allò que som, que hem estat i que volem continuar sent: una sola nació, la nació catalana!

Mentre les poques veus que se senten, favorables a aquesta visió de la nostra realitat, obtenen gran ressò entre la gent més delitosa de constituir a Mallorca la secció territorial de l'Assemblea Nacional Catalana, com més aviat millor, les reaccions més fortes encaminades a consolidar la visió convencional de territoris segmentats, seguint cadascun el seu ritme propi, sembla que volen anar-se imposant amb l'impuls d'iniciatives paral·leles i la creació de plataformes divergents...

“El Principat, sovint fa tot l’efecte d’haver-se desentès i girat l’esquena al País Valencià i a les Illes Balears, on l’autonomia política ha creat més distància amb Catalunya que proximitat... -diu Josep-Lluís Carod-Rovira, ex-vicepresident de la Generalitat de Catalunya-. Sóc dels qui creuen que la nació cultural dels Països Catalans pot ser també una nació política i, personalment, continuaré treballant perquè així sigui un dia... Sóc d’aquells a qui fa mal al cor veure el mapa incomplet del meu país... bandejant les quatre illes... El dia de la independència serà un dia de gran alegria, sí, però jo no podré tenir una satisfacció plena veient com uns territoris i una gent que, en el meu imaginari, formen el meu país, “una pàtria tan petita que la somio completa”, queden fora del nou estat... Per això confio que una Catalunya independent actuarà amb més fermesa i intel·ligència cap al País Valencià i les Balears que no ho ha fet fins ara...”

Al costat d'aquesta opinió, tan clara i llampant sobre els Països Catalans, se'n detecten d'altres, força distintes, com les que conté la Declaració de la Conferència Nacional per l'Estat Propi, per adonar-se de quines en són les intencions i de quina n'és la visió i la perspectiva que s'hi manté des del primer moment:

“4. Des del Principat de Catalunya s’ha de prendre la iniciativa i s’ha d’actuar solidàriament per donar suport als moviments que sorgeixin, amb les mateixes finalitats, als altres països amb els quals Catalunya comparteix, des de fa vuit segles, la mateixa nacionalitat, expressada especialment en la comunitat de llengua, de cultura, de dret, de tradicions i en una estructura social i econòmica semblant. ..

6. El Parlament de Catalunya ha ratificat en diverses ocasions que Catalunya és una nació (cal entendre, conjuntament amb els altres països catalans)...

8.- Mentre no es constitueixin al País Valencià, a les Illes Balears i a la Catalunya Nord assemblees nacionals amb els mateixos objectius que els de l’ANC, aquesta acollirà al seu si tots els compatriotes d’aquells països que vulguin vincular-s’hi i els donarà tot el suport possible amb aquella finalitat, tot respectant els diferents processos i ritmes de cada país. Un cop constituït en un altre país de nació catalana un moviment unitari consemblant a l’ANC, s’hi establiran formes de reconeixement recíproc dels membres respectius i de coordinació per a la solidaritat i l’ajut mutus.”

M'hagués agradat i alegrat molt més haver-hi pogut destriar, clar i català, el màxim grau de claredat i de catalanitat en la valoració, per part de l'Assemblea Nacional Catalana, d'allò que és i comporta la nació catalana, els Països Catalans, Catalunya!

Amb tot això a la vista, voldria ser capaç de tenir i mantenir sempre ben present, seguint-lo fil per randa, el bon consell d'un bon amic del Principat :

“Lamentablement, els regionalistes de Catalunya (ANC inclosa) són majoritaris... Tranquil·litat: guanyarem (però encara no sabem quan...)”

Cecili Buele i Ramis

Mallorca, 29 d'octubre de 2012

ALGUNS ESCRITS RECENTS, AMB VISIÓ DEL PAÍS SENCER

1. La insostenible lleugeresa,
   Josep-Lluís Carod-Rovira, el Punt-Avui, 28-10-2012
2. La somio completa,
   Josep-Lluís Carod-Rovira, el Punt-Avui, 14-10-2012
3. L'Onze, a les sis,
   Josep-Lluís Carod-Rovira, el Punt-Avui, 02-09-2012
4. Països Catalans,
   Josep-Lluís Carod-Rovira, el Punt-Avui, 28-10-2012
5. Més enllà dels rius i de la mar
   Josep-Lluís Carod-Rovira, el Punt-Avui, 01-04-2012
6. ANC, construir estat
   Josep-Lluís Carod-Rovira, el Punt-Avui, 18-03-2012

Jubilats per Mallorca es declara en peu de guerra!

Amb molt de gust reproduesc en aquest blog meu l'escrit que m'ha fet arribar el bon amic i company de lluites cíviques i socials, Jaume Vicens, sobre JUBILATS PER MALLORCA ES DECLARA EN PEU DE GUERRA:

"Després que el mes de juliol passat el govern Balear, amb el suport que el PP li proporciona al Parlament, va aprovar la reforma de la llei de Funció Pública, la nostra associació va aprovar la redacció d’un manifest que vàrem titular Jubilats per Mallorca es declara en peu de guerra.

Ho férem quan ja va ser clar que la vaga de fam per la llengua que varen fer en Jaume Bonet i en Tomeu Amengual durant el mes de març i part d’abril, no havia donat el resultat que esperàvem. També vàrem fer el manifest perquè amb la reforma de la citada llei, el PP havia romput el consens que hi havia sobre el grau d’exigència del coneixement de la llengua catalana.

Vàrem creure que havia arribat el moment, provocat pel PP, que ens ha de permetre aprofitar la nova situació per reivindicar un exigència més justa que la que representava el consens de mínims preexistent, fruit d’un moment històric condicionat pel que es va anomenar transició democràtica.

El consens en qüestió, un acord de mínims encastat dins la constitució espanyola, no garantia superar l’estatus de llengua colonial que el català ha patit durant els darrers 300 anys; simplement era un pegat. Precisament perquè era un pegat, l’ús de la llengua pròpia als territoris de parla catalana ha anat reculant en benefici de l’expansió del castellà.

Aprofitant, idò, que el PP ha romput aquest consens, nosaltres vàrem decidir passar a l’ofensiva. Ara reivindicam la superació de tota la legislatura que és fruit del pacte constitucional espanyol i exigim l’oficialitat primera de la nostra llengua en els territoris de parla castellana.

Aquesta ofensiva s’havia de concretar i ampliar perquè vàrem voler denunciar, altra pic perquè no havia de ser la primera vegada que ho hem fet, el malbaratament que suposa per als interessos del nostre poble la nova llei turística de Carlos Delgado; també la supressió, i plans de privatització, de mitjans de comunicació que emeten en la nostra llengua o els atemptats comesos contra els drets socials de les persones més desvalgudes -expropiació de bens col·lectius i atemptats contra l’economia de les classes populars.

Volíem explicar, perquè entenem que tot és u, que la crisi econòmica que han provocat per aconseguir un canvi de model social i productiu fa part, també, d’un intent d’eliminació de tota casta de diversitat, perquè l’elit financera intenta fiscalitzar i centralitzar el control de tota la riquesa del planeta. Va ser d’aquesta convicció que va néixer l’acció que vàrem denominar Camins contra mentides.

Per tal de completar aquest projecte, reivindicatiu i de denúncia, el primer que vàrem fer va ser oferir a altres organitzacions que hi poguessin col·laborar, editant material i posant mitjans humans i organització. Vàrem editar una marca, un logotip, amb la intenció de donar projecció unitària a la campanya Camins contra mentides. Algunes de les organitzacions han editat el seu propi material, com és el cas del sindicat STEI Intersindical, el GOB, l’OCB o la Fundació S’Olivar. També repartim material redactat i editat per Jubilats per Mallorca.

Tot el material editat havia de contemplar un requisit, denunciar l’ofensiva neoliberal contra la diversitat cultural, l’espoliació econòmica del poble, el malbaratament dels recursos naturals, i plantejar alternatives. A la nostra proposta varen contestar afirmativament diverses entitats que, d’una manera o altra, ens han donat suport: STEI, GOB, OCB, Drets Humans de Mallorca, Fundació S’Olivar, Fundació Emili Darder, Memòria Històrica de Mallorca, Padrines i Padrins Flauta del 15M, Antics Escoltes de Mallorca...

Dia 1 d’agost va començar a Lluc la primera ruta de l’acció Camins contra mentides que va durar catorze dies fins que va acabar a Manacor, en un acte multitudinari, amb més de dues-centes persones i un final de festa amb gloses i sonar de xeremies.

Dia 21 de setembre va començar a Manacor, on havia acabat la primera acció, la segona ruta que va transcórrer pels pobles de Llevant i del sud de Mallorca, fins que va acabar, dia 4 d’octubre, al monestir de La Real.

La tercera ruta va començar dia 15 d’octubre. Aquesta ruta presenta dues novetats. La primera és que s’ha dividit en dues columnes que partiren del monestir de La Real, una cap a una etapa final que serà a Inca i l’altra cap a una altra etapa final que serà a Sóller. La segona nova és que hi hem incorporat un nou document, una publicació editada per l’OCB que denuncia el dany que per a la nostra economia representa el constant espoli fiscal que patim per part de l’estat espanyol i l’agreujament de la discriminació lingüística que ha provocat la reforma de la llei de Funció Pública.

Finalment, una quarta ruta començarà a mitjans del mes de novembre i recorrerà, en una sola jornada, el centre de Palma i els carrers que travessen les barriades més populars de la capital. És ben segur que per a poder pentinar tota la ciutat haurem de menester un bon nombre de voluntaris que ens ajudin a fer-ho.

Jaume Vicens
Jubilats per Mallorca

Primeres passes de l'Assemblea Nacional Catalana de Mallorca

Seguesc amb gran interès i molta d'atenció la notícia segons la qual, des de fa pocs mesos, ha sorgit a Mallorca la iniciativa de crear-hi una secció territorial de l'Assemblea Nacional Catalana.
Segons la informació que s'ha difós, la primera reunió amb representants de l’ANC se celebra a la seu de l’STEI Intersindical dia 30 d’agost a les 19.30h. Hi assisteix un grup d'una dotzena de persones que n'escolten amb interès els objectius.
S'hi explica com veuen i fan comptes treballar des de l’ANC la realitat dels Països Catalans i es parla de quin grau de participació i/o col·laboració s'hi vol establir, tant per a les persones a títol individual, com per a les entitats ubicades en aquesta part del territori.
S'hi han desplaçat dos membres del Secretariat nacional de l’ANC, n’Anna Masó i n’Odette Vinyes.
Setmanes més tard, es convoca la segona reunió de persones interessades en la participació i/o el contacte amb l’ANC. al Monestir de la Real a Mallorca, dia 3 d'octubre. A aquesta segona convocatòria hi assisteixen més d'una cinquantena de persones.
S'hi fa un debat intens i interessant sobre si es vol una assemblea nacional pròpia o una que mantengui vinculació amb la del Principat de Catalunya. S'hi valora el camí emprès pel poble de Catalunya amb els representants polítics. I, després d’escoltar posicions diferents dels assistents, s'hi concreten aquests quatre punts:

1. Constituir l’Assemblea Nacional Catalana vinculada amb l’Assemblea Nacional Catalana del Principat.
2. Donar-li un nom: Assemblea Nacional Catalana de Mallorca
3. Constituir un secretariat provisional, perquè organitzi el debat intern amb una bona metodologia de treball que permeti: redactar una proposta d’objectius, fer una proposta d’accions, fer una proposta de calendari i establir uns primers contactes amb Menorca i les Pitiüses, per saber si hi ha interès a participar-hi... o cada illa faci el seu propi camí...
4. Convocar una reunió de l’Assemblea Nacional Catalana de Mallorca dijous dia 29 de novembre de 2012

per debatre els objectius, calendari, propostes, contactes amb les altres illes i el que es determini per part del secretariat provisional.
Segons el meu modest mode d'entendre, una iniciativa d'aquestes característiques, sorgida de la societat civil, sense interferències de partits polítics ni de sindicats, amb participació personal a títol individual, que faci ben visible, a Mallorca, la realitat d'uns Països Catalans que aspiren a ser lliures, a ser reconeguts com a sobirans a l'interior de l'Europa del segle XXI, es mereix tot el suport de persones i entitats que es considerin democràtiques.

Multa de l'Ajuntament de Palma a JUBILATS PER MALLORCA

Des de JUBILATS PER MALLORCA es fa públic aquest Comunicat de premsa enviat avui als mitjans de comuicació:

"El departament de medi ambient de l'Ajuntament de Palma ha comunicat al GOB l'inici dels tràmits per a l'opertura d'un expedient per haver repartit fulls informatius a alguns cotxes. Essent que aquest repartiment fou realitzat per Jubilats per Mallorca, dins la segona caminada de l'acció CAMINS CONTRA MENTIDES, acció que la nostra associació va iniciar el passat 1 d'agost i que feim comptes de concloure el proper dia 10 de novembre, ens en responsabilitzam completament.

En aquestes caminades repartim diversos fulls informatius, uns de nostres i altres d'altres associacions, entre elles un full del GOB i, per tant, tota la responsabilitat del repartiment és nostra, i confiam que així ho entenguin a l'ajuntament a l'hora d'instruir l'expedient.

Dit això i aclarit que allò que han comunicat al GOB és a nosaltres a qui ho han de dirigir, volem expressar la nostra indignació pel fet de que es vulgui amagar un atac contra la llibertat d'expressió i d'informació baix de l'excusa d'una defensa del medi ambient.

Que una gent que permet que a la incineradora de Son Reus (terme de Palma) s'hi generin dioxines tetraclorades cancerígenes, i que no sabem que s'hagi oposat a la importació de fems d'arreu d'Europa per esser-hi cremat (perquè els qui tenen la "bondat" de regalar-lo i de dur-lo fins aquí a compte seu i encara afegir-hi doblers no volen les dioxines per devers ca seua), que els qui permeten això, dèiem, entenguin que la defensa del medi ambient passa per perseguir la difusió d'informació que difícilment es pot difondre pels grans canals mediàtics, assusta.

Que els inspectors de medi ambient de l'ajuntament de Palma no tenguin millor feina a fer que perseguir la difusió d'informació i/o d'opinió, espanta, que la brutor campi arreu, els abocaments incontrolats també, i els excrements d'animals domèstics, i medi ambient de l'ajuntament es dediqui més a perseguir la llibertat d'expressió que no les propagandes d'activitats de dubtosa legalitat aborrona.

Si hem de pagar, pagarem, no tenim cap cèntim però obrirem una subscripció popular i, si no basta, ens gratarem la pròpia butxaca, allò que no farem serà deixar-nos reduir al silenci, deixar-nos tapar la boca. Continuarem informant.

Ara més que mai CAMINS CONTRA MENTIDES.

Jubilats per Mallorca, a Palma dia 8 d'octubre de 2012"

La marxa a peu de JUBILATS PER MALLORCA arriba al terme municipal de Palma

Dilluns, 1 d'octubre, JUBILATS PER MALLORCA, que fan marxa a peu seguint els CAMINS CONTRA MENTIDES que reprengueren a Manacor el proppassat dia 21 de setembre, arriben al terme municipal de Palma, entrant per Sant Jordi.

CAMINS CONTRA MENTIDES
SEGONA CAMINADA

DILLUNS DIA 1 D’OCTUBRE ARRIBADA A SANT JORDI

A les 19 h
Els voluntaris que vulguin caminar els esperen a Son Binissalom
A les 20 h
Arribada per can Forner acompanyats pels xeremiers
Acte al local de la Tercera Edat:
Xerrada sobre el per què de la seva caminada
Tast de coques santjordieres...

VOS HI ESPERAM!

Iniciada la segona caminada el 21 de setembre a la ciutat de Manacor, JUBILATS PER MALLORCA fan comptes d'arribar marxant a peu fins al monestir de Sant Bernat a la Real el proper dia 4 d'octubre.

Fins ara han passat per Manacor, Sant Llorenç, Artà, Capdepera, Son Servera, Cala Millor, Son Carrió, Portocristo, Cales de Mallorca, Portocolom, s'Horta, Calonge, Cala d'Or, Portopetro, s'Alqueria Blanca, Cas Concos des Cavaller, Santanyí, es Llombards, ses Salines, sa Colònia de Sant Jordi, ses Covetes, sa Ràpita, s'Estanyol, Campos, Llucmajor, Randa i Algaida.

Dilluns, dia 1 d'octubre entren dins el terme municipal de Palma. Ho fan per Sant Jordi, on fan comptes de romandre.

Dia 2 d'octubre continuaran caminant a peu i passaran per s'Aranjassa, es Pil·larí, s'Arenal, Can Pastilla;
3 d'octubre: es Coll d'en Rabassa, es Molinar, Cala Major;
4 d'octubre: Sant Agustí, Gènova, Son Rapinya, sa Vileta, Son Roca i la Real Jubilats per Mallorca és una associació que pretén oferir a jubilats i assimilables, propostes i àmbits de feina voluntària en defensa de la llengua, de la cultura, del territori i també en favor del reconeixement ple de la nostra dignitat i dels nostres drets socials, culturals, econòmics i de tota casta.

Serà bo que a totes aquestes barriades de Palma, per on passaran JUBILATS PER MALLORCA, hi hagi gent que s'hi vulgui solidaritzar, que s'hi apunti a fer un tros de camí a peu, que hi col·labori repartint fulls informatius, etc.

Per posar-s'hi en contacte, hom pot enviar un e-mail a jubilatsxmca@gmail.com o telefonar a Jaume bonet: 689 727 757