Fòrum Mundial Teologia i Alliberament (FMTL), a l'FSM 2016 Montreal (1)

RESISTIR, ESPERAR, INVENTAR: 
UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE!

Del 8 al 13 d'agost de 2016, a la ciutat canadenca de Montreal, on se celebra el 12è Fòrum Social Mundial, s'hi ajunta també el 7è Fòrum Mundial Teologia i Allliberament.

A tots quatre punts cardinals d'arreu del món, persones i grups resisteixen fermament davant les pràctiques de dominació i d'explotació que afecten poblacions, territoris i el món vivent.

A la cruïlla entre teologia i camp d'acció, l'esperança d'alliberament encarna lluites i compromisos a favor de la llibertat, la justícia i la pau.

Com a totes les edicions anteriors del Fòrum Mundial Teologia i Alliberament, aquesta que n'és la setena també s'esdevé una trobada d'actrius i d'actors de moviments socio-polítics, i d'espiritualitats, que s'inventen un altre món possible. Es fan presents a aquest encontre internacional de solidaritat que representa el Fòrum Social Mundial 2016 a Montreal.

Als anys 60 i 70 del segle passat sorgeix una sensibilitat social nova i un paradigma teològic nou: la «Teologia de l'alliberament», a partir d'una situació de pobresa i de misèria percebudes clarament com un «clamor que puja al cel».

Cinquanta anys més tard, ens trobam davant d'un clamor no menys fort: el deteriorament climàtic, que es concreta en un conjunt ampli de deterioraments creixents.

Tot plegat justifica la necessitat d'una teologia «revolucionària», és a dir, que no sigui simplement reformista, que trenqui amb tots els pressuposts (paradigmes) tradicionals que ens han duit fins aquí on som ara i que ens han col·locat contra el Planeta.

S'hi justifica una Teologia Revolucionària de l'Ecoalliberament que proposi reformes / canvis / revolucions radicals a la religió, perquè el cristianisme deixi de ser una religió que ens allunya de les nostres arrels i ens duu a un món superior (segon pis).

S'hi justifica que s'intercanviïn idees i suggeriments operatius, perquè, 50 anys més tard, es desfermi una onada nova d'humanització, la «Teologia Revolucionària de l'Ecoalliberament». 

Amb moltíssimes activitats a programar.

La lluita independentista catalana, al Fòrum Social Mundial 2016, Montreal

El comitè sobre l'autodeterminació dels pobles , constituït dins el Fòrum Social Mundial 2016, dissabte 13 d'agost, a les 15 hores, dóna la paraula a JOAN GONZÁLEZ FABRA, membre del Consell nacional de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), perquè tracti sobre «La lluita independentista catalana».

El Comitè sobre l'autodeterminació dels pobles, del Fòrum Social Mundial 2016 (Montreal), és una iniciativa de la Societat Sant Joan Baptista de Montreal i de la xarxa «Cap sur l’indépendance» 

Joan González Fabra és membre de les comissions econòmiques i d'activitats al territori i de la comissió política de l'ANC. De professió investigador químic, col·labora en un dels millors centres de recerca de Catalunya.

De l'11 al 13 d'agost, hi ha una sèrie d'activitats dedicades a les lluites del pobles pel dret a decidir per ells mateixos, dins el marc del Fòrum Social Mundial 2016, organitzades pel Comitè sobre l'autodeterminació dels pobles.

Aquestes conferències tenen la finalitat la presentació de diferents aspectes que marquen les lluites dels pobles minoritaris per la seva autodeterminació, en una perspectiva ciutadana. Ofereixen l'oportunitat d'intercanviar i de teixir lligams de solidaritat.

Autogestionat,  aquest Comitè arreplega militants d'organitzacions diverses: RCI, SSJB, Moviment Progressista per la Independència, Moviment Quebec Francès, L'ANC-Quebec, Xarxa internacional pels Drets col·lectius dels pobles, Cercle Cultural Català, Associació Amistat Quebec-Kabília, Comitè Passaport-Quebec, Senyera de la Família, Clan tradicional Mohawk de Kahnawake, i molts d'individus que segueixen de prop la situació dels pobles a la recerca de llibertat.

Munera, tierra de toros y toreros

(Especialmente dedicado a amistades peruanas... amantes de los toros...)

Desde hace unos días, me lo estoy pasando muy bien en casa de mi hermana Mariana, mi cuñado Eugenio y mi sobrina Berni, en un pueblito castellano situado en la provincia de Albacete, que se denomina Munera. Un lugar mesetario encantador.

Espero, con ello, ayudarme a mí mismo a sobrellevar con mayor entereza la situación personal por la que estoy atravesando, después de la muerte de mi queridísima esposa, Isabel Rosselló Girart, ocurrida en Manacor el pasado día 18 de mayo. Que en paz descanse!

Entre otros muchos detalles, sobresale la noticia de estar residiendo actualmente en tierra de toros y toreros. Nunca en mi vida había acudido a una corrida en plaza de toros, como hice ayer mismo en la de Munera, llena a rebosar «en la zona sombra».

Lo hice después de haber tomado unos vinos donde el buen amigo Angel Galera Cañizares atiende a las mil maravillas cualquier información relacionada con el toreo, no sólo de España sino también del Perú.

Según me cuenta, próximamente se hará presente en Perú uno de los toreros jóvenes munereños, quien tiene su actuación en Palca (Tarma – Junín) el próximo domingo 7 de Agosto de 2016. Su nombre es JOSÉ MARÍA ARENAS: revelación del toreo en España quien alternó el pasado año 2015 en Carhua (Canta) dejando buena impresión en Perú y con ganas de abrirse paso en este difícil y arriesgado mundo de los toros...

Se pueden ver imágenes del ambiente taurino que reina en Munera, Albacete, con motivo de las Fiestas populares de la Juventud que se han organizado este año en el pueblo, donde he tenido la suerte de poder compartirlo en vivo y en directo.

Saludos a todos mis amigos peruanos, desde esta tierra de toros y de toreros que se llama Munera.

Al sopar de cloenda de l'Agrupació Cultural de Porreres

Amb la gentilesa amable que caracteritza la gent bona de la vila mallorquina de Porreres, vàrem poder participar en una trobada que em resultarà difícil d'oblidar.

Al claustre del santuari de Monti-sion, el proppassat 17 de juny, a les 21 hores, érem convidats a celebrar el SOPAR DE CLOENDA del cicle de lliçons del curs 2015-2016, organitzat per l'AGRUPACIÓ CULTURAL DE PORRERES

Presidida i dirigida per na Joana Mora Cerdà, l'Agrupació ens féu gaudir d'un bufet excepcional de na Bel de Monti-sion, regat amb amb un excel·lent i molt gustós vi rosat de la casa, i d'una música que feia agradós l'ambient amb la veu plena d'en Bernat Bauçà Clar (el batle «marió» a Porreres 1936).

Hi anàrem des de Palma, per haver participat el 10 d'abril anterior en un dels actes de recordança a les víctimes que lluitaren per la II República. S'hi havia projectat el documental  de Gonzalo Nadal i David Mataró sobre els darrers presos polítics republicans de les Illes, «DEL SILENCI PARAULES», i havien intervengut Tomeu Garí, Miquel López Crespí, Isidre Forteza i Gonzalo Nadal.

Em plau moltíssim deixar-ne constància escrita i gràfica, amb imatges que contribueixen a fer veure més clarament què va ser una trobada com aquella... I que en vénguin moltes més!

Mossèn Miquel Parets, paraules de Jaume Obrador Soler

Jaume Obrador-VSF4 de juny de 2016.

Gràcies a Miquel Parets vaig poder ser introduït a un grup nomenat “Oficina d’Evangelització” que es reunia periòdicament amb la finalitat d'introduir novetats dins la pastoral en la línia de Recerca dels Valors Indígenes. 

En formaven part, entre altres, l’abbé Adrien Ntabona, l’arquebisbe de Bujumbura Evariste Ngoyagoye, el bisbe de Bururi Bernard Bududira, la superiora general de les Bene-Mariya Soeur Denise, en Miquel Parets i jo mateix. Hi havia també dos sacerdots estrangers de reforç per garantir en totes les noves experiències la línia del Concili Vaticà II.

La parròquia de Bugenyuzi pertanyia a la diòcesi de Muyinga, de la qual era bisbe Nestor Bihonda i el seu vicari general era el cèlebre poeta Michel Kayoya. Recordo les nombroses vegades que m’encoratjava a fer experiències noves en el camp de la pastoral, dient-me: “No vos acovardeu, seguiu innovant, l’únic que vos pot passar és que us enviïn al vostre país, mentre que jo no puc, perquè estic dins el meu”.

A L'ATTENTION DE MGR. JOACHIM NTAHONDEREYE ET DE MGR. EVARISTE NGOYAGOYE

Chers Monseigneurs,

C’est seulement pour vous communiquer la mort à Lima (Pérou) de l’abbé Michel Parets, que vous avez connu au Burundi. Suivant sa volonté, il a été enterré à Lima même, près des prisonniers qu’il aimé beaucoup, parce qu’il a travaillé avec eux pendant les dernières années de sa vie. Une vie dédiée tout à fait aux autres, aux personnes les plus vulnérables de notre planète. C’est lui, avec Mgr. Nestor Bihonda, qui est venu depuis le Burundi pour nous engager, comme abbés Fidei Donum, au service du Burundi. Je suis très content d’avoir eu cette expérience si enrichissante et de pouvoir continuer, même maintenant, à aider votre beau pays, qui est le Burundi, connu comme le pays «c’amata n’ubuki». Mon engagement avec le Burundi je le dois, surtout, à l’abbé Michel Parets.

Par ailleurs, nous sommes très préoccupés pour la situation qui vit maintenant votre pays. Nous suivons de tout près et chaque jour les différentes nouvelles qui nous parviennent via internet. Nous craignons le pire et nous vous félicitons pour le courage que vous avez eu comme Conférence Épiscopale.

Si vous voulez envoyer un message à sa famille, vous pouvez le faire, si vous voulez, à travers moi et je vais le faire parvenir bien sûr à sa famille. Vous pouvez aussi me rencontrer sur facebook au nom de Jaume Obrador Soler, où j’ai mis ce message.

Je vous envois aussi le link d’un vidéo qu’un ami, qui a travaillé aussi au Burundi, Cecili Buele, a enregistré hier pendant l’Eucharistie célébrée comme funérailles pour ledit abbé à la paroisse du village natal de Michel, Santa Maria (Îles Baléares-Majorque).

Voici le link du vidéo: https://www.youtube.com/watch?v=rOtrMhJwlK0

Veuillez agréer, chers Monseigneurs, l’expression d’amitié et d’engagement envers votre pays,

Jaume Obrador Soler

Mossèn Miquel Parets, paraules de Rocío Hurtado, en nom de l'INPE

Miguel Parets Serra

Al Obispo de Mallorca, a la Familia Parets Serra, al pueblo de Mallorca, en especial al pueblo de Santa María, quiero darles un infinito agradecimiento, por habernos brindado el placer y el honor de conocer y colaborar con nuestro querido Padre Miguel, “El Padre de los presos del Perú”.

El Padre Miguel, fue para nosotros “El corazón de Dios”, hecho hombre, no dudo nunca en dar de sí, su tiempo, su esfuerzo, su cansancio y su amor a todos los que podía alcanzar con su abrazo protector, con su escucha, con su don de consejo y consuelo, 

Padre Miguel, ayudo, sano y amo a los olvidados, a los despreciados, porque para él todos éramos iguales, nadie era malo, se habían equivocado.


Padre Miguel Fue el luchador incansable por la Justicia, fue nuestro Juan el Bautista, La voz que grita en el Desierto, la predica que parecía que no era escuchada, pero que sin lugar a dudas ha sido semilla de mostaza para muchos de sus Hijos los Presos.


Por eso en Nombre de los Internos de Los penales Peruanos de Lurigancho, Castro Castro, en nombre del Personal del INPE (institución a cargo de los penales) y todos aquellos que Dios nos puso en el camino de Padre Miguel.
Damos Gracias a Dios, por la vida de Miguel Parets Serra; que siempre vivirá en nuestros corazones.


Bendiciones


Rocio Hurtado