Espai d'Entitats "Isabel Rosselló i Girart", al barri del Camp Rodó

El president de l'Associació Veïnal m'acaba de comunicar que, en aquests moments precisos, s'està procedint a la inauguració de l'l'Espai d'Entitats "Isabel Rosselló i Girart", la meva esposa difunta, a l'edifici del Mercat del Camp Rodó!

Justament quan duc alguns dies d'estada a l'Abadia de Montserrat, en mon any sabàtic, m'arriba la notícia que l'Ajuntament de Palma l'inaugura aquest dimarts, 27 de febrer de 2018... 

Com és clar, m'alegra moltíssim la notícia.

Alhora que lament profundament no poder fer-m'hi present en un moment com aquest.

Per això, he volgut escriure i adreçar unes retxes als organitzadors de l'acte, sobre un fet que consider força significatiu per a la barriada camprodonera, les nostres famílies i les nostres amistats més properes.

"Abadia de Montserrat, 25 de febrer de 2018

Al senyor batle, autoritats, amics i veïnats:

Des de la Direcció general de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Palma, he estat informat que avui s'organitza aquest acte institucional, inaugurant-s'hi l'Espai d'Entitats ciutadanes que porta el nom d'Isabel Rosselló i Girart, la meva esposa difunta.

Lament moltíssim no poder fer-m'hi present, en trobar-me fora de Mallorca per una temporada. 

En nom de la família i de les amistats més properes, amb breus paraules meves vull agrair públicament aquesta iniciativa municipal. 

Crec que comporta el reconeixement públic a la molta i la gran feina que na Bel Rosselló va fer en aquesta barriada, pràcticament durant quatre dècades seguides; sempre des de l'Associació Veïnal del Camp Rodó, adscrita a la Federació d'Associacions de Veïns de Palma, que ella s'estimava tant.

Desig sincerament i profundament que el seu exemple, de dona lluitadora i combativa, contribuesqui a engrescar-hi més gent, en la tasca noble de millorar el nostre barri, la nostra ciutat i el nostre Planeta. 

Mirant, així, de "deixar aquest món nostre una mica millor d'així com l'hem trobat en nàixer".

I tot, fet d'una manera anònima, callada, discreta, silenciosa, normal -com qui no fa res d'excepcional-, però sempre amb constància i fermesa indestructibles.

Salut i coratge, energia i resistència!

Cecili Buele"

>>>>>>>>>>>>>>>> <<<<<<<<<<<<<<<<

Vet ací unes paraules meves sobre els orígens d'aquesta iniciativa municipal

A finals de novembre de 2017, un bon amic meu em comenta que la Plataforma del Voluntariat, entitat en la qual participa, li demana si sap d'algun nom per fer el canvi de l'hotel d'entitats del Camp Rodó, perquè a l'Ajuntament no li acaba d'agradar el nom Hotel d'Entitats.

En cercar un nom de dona, li sembla oportú facilitar-hi el d'Isabel Rosselló. Considera que és la persona més adient perquè se n'anomeni el centre, si finalment l'Ajuntament hi dóna el vist i plau.

Aleshores em manifesta que espera que no m'importi que ell faciliti aquesta informació a la Plataforma.

Li contest tot d'una i li dic que n’estic ben content, de veure que hi ha qui reconeix la gran feinada feta per na Isabel Rosselló, a la barriada camprodonera, durant gairebé quatre dècades seguides, des de l’associació veïnal del Camp Rodó.

Li prec que me'n mantengui ben informat, d'una notícia tan sorprenent com

agradosa. I li oferesc la meva col·laboració, en tot quant jo sàpiga i pugui, perquè aquesta iniciativa tiri endavant.

No passa ni una quinzena de dies. El 12 del 12 del 17, el segon dimarts del mes de desembre de l'any 2017, per a mi, entra dins els anals de la història del barri del Camp Rodó com una de les fites significatives en aquesta barriada de Ciutat. Crec jo.

La primera tinent de batle de Funció pública i Govern interior de l'Ajuntament de Palma, la regidora de Districte Nord, Aurora Jhardi, em fa a saber i em comunica que amb aquesta data ha estat acceptada la proposta presentada per PLAVIB d'anomenar el Casal Isabel Rosselló i Girart.

Em diu que el mes de gener de 2018 pensen fer-ho de manera oficial, amb la col·locació de dues plaques a l'edifici actual de l'Hotel d'Entitats: una, amb el nom nou de «Espai d'Entitats "Isabel Rosselló i Girart» i l'altra amb una breu nota biogràfica sobre la seva personalitat.

Li he transmès la meva alegria, molt profunda, indescriptible, que estic segur que comparteixen tots els membres de la família, la manacorina i la palmesana; com també l'associació veïnal del Camp Rodó, la Federació d'Associacions de Veïns de Palma i tota aquella gent que n'ha conegut la trajectòria, tan llarga com intensa, a l'àmbit social i veïnal.

Vull agrair a l'Ajuntament de Palma que, un cop més, hagi volgut reconèixer la labor desplegada per na Isabel Rosselló i Girart, des que s'integra dins l'associació veïnal de Camp Rodó l'any 1977 fins que mor l'any 2016.

Quatre dècades seguides, dedicades, fins allà on li han permès les seves forces, a la barriada de Palma que sempre ha duit dins el cor i per la qual ha lluitat com la que més.

No puc deixar de recordar que el mateix dia de la mort de na Isabel Rosselló, la meva esposa, el president del Mercat del Camp Rodó, la Junta Directiva de l'AVV Camp Rodó, dirigents de la UGT el sindicat del qual fou delegada na Bel, el mateix batle de Palma José Hila o els responsables del Centre Cultural de s'Escorxador, recorden i homenatgen qui n'ha estat dirigent veïnal de forma continuada des de l'any 1977.

Així ho publiquen, just al costat de l'esquela mortuòria col·locada a l'entrada del centre cultural més emblemàtic de Ciutat durant tota la jornada:

«Na Bel, per tots coneguda i estimada, 
lluitadora infatigable durant dècades! 

Et recordarem des del Casal de l'Escorxador 
com impulsora de la dinamització d'aquest espai 
conquerit pels drets de la ciutadania en general, 

des d'una associació veïnal com la del barri palmesà del Camp Rodó, 

entitat a la què tu tants d'anys hi dedicares. 

Descansa amb pau».

Cinquè dia d'estada meva a l'Hostatgeria de Montserrat: arriba la neu!

A la fi, al cinquè dia de l'estada meva a Montserrat, durant aquest mon any sabàtic 2018, hi ha comparegut la neu que jo anava tan endarrer de veure ben a prop!

De rebot, també jo n'he sortit beneficiat: gent que s'havia d'hostatjar a l'Abadia, n'ha anul·lat l'allotjament, per mor de les dificultats que els provoca la neu a l'hora de traslladar-s'hi. Això em permet de continuar-hi jo, que ja m'havia fet a la idea d'haver de sortir de l'Hostatgeria i anar a l'hotel... 

Així m'ho ha comunicat el monjo hostatger, P. Sergi d'Assís, per a satisfacció meva. Tot d'una he anat a anul·lar la reserva hotelera que hi havia fet. M'estim molt més romandre a l'Hostatgeria que no a l'Hotel. I no únicament per la qüestió econòmica: mentre l'Hostatgeria em cobra 46€/dia, per l'allotjament i tres àpats inclosos, l'Hotel me'n demana 50€/dia, per l'allotjament i només l'esmorzar inclòs.

Però és que també, l'Hostatgeria, situada al mateix recinte de la Basílica, em permet d'accedir-hi pels passadissos interiors, mentre que l'Hotel m'obliga a haver de sortir a la plaça, a la intempèrie, si vull fer-me present al temple monàstic.

Una altra de les alegries que he tengut avui és que, a la fi, ja hi he pogut veure caure la neu, a Montserrat. No ho havia vist mai! 

Realment espectacular, des dels inicis cap enllà el migdia. Veurem què serà demà... si continua caient-ne com fins ara...

Des de Montserrat estant, fris de saber com deu haver anat a Palma la inauguració de l'Espai d'Entitats "Isabel Rosselló i Girart" que l'Ajuntament de Palma havia de fer aquest dimarts 27 de febrer de 2018.

Per si de cas, ho he fet a saber a alguns amics meus que me'n mantendran al corrent...

Quart dia d'estada meva a l'Hostatgeria de Montserrat: el meu darrer sopar amb els monjos...?

La meva estada a l'Hostatgeria de Montserrat, on he vengut a passar uns dies d'aquest mon any sabàtic 2018, és a punt d'acabar-se. Només se'm permet de romandre-hi quatre dies. Més no. 

Així que he decidit de continuar en l'indret montserratí, hostatjant-me uns dies més fins al dissabte vinent a l'hotel del santuari que es troba a quatre passes de la Basílica.

Quan començ a moure'm per l'Abadia amb una mica més de coneixement de sales, passadissos, llocs de pregària, escales, ascensors, entrades i sortides adients, m'arriba l'hora de partir. Què hi farem!

Durant tots aquests dies d'estada meva a l'Hostatgeria de Montserrat, he pogut participar en totes les pregàries de l'Ofici diví que fan diàriament els monjos benedictins: Matines (a les 6 del matí, al Cor Superior), Laudes (a les 7:30h, a la Basílica), Missa conventual i cant de la Salve (a les 11h i a les 13h respectivament, a la Basílica), Nona (a les 15h, a la Sala capitular), Vespres (a les 18:45, a la Basílica) i Completes (a les 21:15, al Cor Superior).

La gent que ve de fora només pot accedir a les pregàries que els monjos fan a la Basílica. Jo, i la resta d'homes que hi estam hostatjats, hem pogut participar en totes, tant les de la Basílica com les de l'interior de l'Abadia (on només poden accedir els homes, i resta prohibida l'entrada a les dones!)

També he pogut compartir taula amb els monjos al refetor de la comunitat, a l'hora de dinar (a les 13:30h) i a la de sopar (a les 20:10h). L'esmorzar (a les 8:30h) sempre es fa al refetor de l'hostatgeria.

La puntualitat és extrema! I la celeritat amb què es menja també. S'hi dina i s'hi sopa en vint minuts, com a molt! 

Tot d'una que acabes de menjar, el monjo te'n retira el plat. I tot d'una que te l'has servit, te'n retira la palangana. 

El menjar és molt auster, ben preparat i servit per monjos amb davantal posat. Dos plats i postres per dinar, amb pa, aigua i vi. Tres plats i postres per sopar, també amb pa, aigua i vi. Del segon plat, se'n pot refegir tot el que es vulgui. 

Totes les menjades comencen i acaben amb una pregària cantada, que inicia el Pare Abat. Mentre es menja en silenci absolut, un monjo va llegint fragments de llibres sobre temes religiosos. El renou dels coberts no s'arriba a sobreposar mai a la veu del monjo que llegeix amb el micro posat...

Abans de partir, m'hagués agradat ben molt anar a visitar el monjo benedictí, de Marratxí, Pare Josep Massot i Muntaner, que des de fa un temps està ingressat a la infermeria del monestir. Però es veu que no està en condicions de rebre visites, segons se m'ha indicat en ocasions diverses que ho he sol·licitat. Li desig una recuperació prompta.

Com també vaig endarrer de saludar un altre monjo mallorquí que em diuen que és aquí, el Pare Antoni Pou, que no he tengut oportunitat de trobar...

Els monjos més veterans em diuen que aquesta nit és ben possible que caigui una bona nevada a les muntanyes de Montserrat. De moment, el que sí he pogut veure és que hi fa una bona boirada... Ja veurem demà matí...

Tercer dia d'estada meva a l'Hostatgeria de Montserrat: Recés de Quaresma

A més de conviure uns dies amb els monjos benedictins, una de les altres finalitats que em propòs dur a terme, quan prenc la decisió d'anar a hostatjar-me uns dies a l'Abadia de Montserrat en aquest mon any sabàtic 2018, és trobar-hi algun moment per a la interiorització i la mirada introspectiva. 

Mirar d'endinsar-me en el més profund de mi mateix i pouar-hi en allò que som suara mateix, allò que tenc, allò que sent, allò que em marca i m'afecta més intensament, allò que em manca i allò que em sobra, allò que no tenc i hauria de tenir...

Se'm presenta l'oportunitat de fer-ho, d'alguna manera, quan descobresc que el 24/25 de febrer de 2018, a l'Hostatgeria de Montserrat hi ha programat un Recés de Quaresma, a càrrec d'un monjo benedictí, el P. Sergi d'Assís, el mateix que m'hi ha acollit com a hostatger. M'hi apunt.

No és la primera vegada que assistesc a un recés espiritual. Ni a un recés espiritual dirigit per un monjo de Montserrat... Record que Dom Miquel Estradé, a la dècada dels anys 60 ja ens en va dirigir un, a Mallorca... Però, d'aleshores ençà, ja ha plogut molt!

Efectivament, l'escenari, els mitjans, el llenguatge, els participants, la temàtica, la metodologia, etc. han canviat tant, que no s'assemblen gens ni mica.

Aquest recés quaresmal que té una durada de vint-i-quatre hores, vol ser un espai obert als hostes que constituïm un grup molt heterogeni: homes i dones, joves i majors, catalans i estrangers, laics i eclesiàstics, en total més d'una quarantena.

Segons les indicacions primeres del monjo, el recés quaresmal vol ser un lloc per a gent que busca i que es mostra receptiva a allò que s'hi digui; vol convertir-se en un moment d’aturada, de canvi de ritme, de desconnexió amb el trull en què vivim capficats... Que tot plegat ens permeti i faciliti de girar la ullada cap al nostre interior, cadascú a la seva manera.

Per això, se'ns demana una actitud de silenci real a les habitacions, als passadissos, a les escales, a l'ascensor, al menjador...

Aquest recés quaresmal vol girar en torn de quatre models de persona: no tant des del punt de vista psicològic, com de les actituds de relació que prenem amb els altres. 

Es tracta de quatre models que ens expliquen com som els humans d'ara, i els de segles enrere, mitjançant personatges bíblics de l'Antic i del Nou Testament. Corroborats per l'ensenyament d'un mestre anònim jueu, i aplicats a la vida personal de cadascú:

1. Ananies i Safira (Ac 4,32-5,11): la llegenda antiquíssima sobre la venda de tot quant tenen, quedant-se'n una part... Cap dels dos no juguen net. Són dos morts en vida: «El que és teu, és meu; el que és meu, és meu». La persona egoista.

Pots recordar moments en què hagis estat egoista? Per què creus que vas ser així? Intenta comprendre les raons que et portaven a sentir o actuar de manera egoista (la por, la raó, l'avarícia, la possessió, la seguretat...)

2. Jonatan i David (1Sa i 2Sa): l'amistat profunda entre dos homes, el model de relació generosa, tu dónes i tu reps alhora...! «El que és meu, és meu; el que és teu, és teu!». La persona justa.

Has descobert el do de l'amistat en la teva vida? Com? L'amistat de David i Jonatan va durar sempre. Creus que l'amistat de veritat dura per sempre, o es pot acabar un dia? Si s'acaba, aleshores aquella amistat era veritable o no?

3. Mical (1Sa i 2Sa): la protecció del marit contra son pare, per amor, ho dóna tot però ho vol tot: «El que és meu, és teu; el que és teu, és meu!» La persona enamorada.

Mical és generosa amb David, però aquest amor es torna menyspreu quan David no li correspon. Has viscut aquesta barreja de sentiments cap a algú en alguna ocasió? Per què creus que ha estat? Com podem saber si estimem algú de veritat? Podem creure que estimem algú i enganyar-nos a nosaltres mateixos?

4. Jesús (Jn 13,34; Lc 6,27-35): l'amor sense límits ni condicions: «El que és meu, és teu; el que és teu, és teu!». La persona santa.

Trobes que la proposta de Jesús, que estimem amb un amor incondicional, és fàcil o difícil? Per què? Escriu el nom d'una persona coneguda que en algun moment de la seva vida hagi estat un exemple d'àgape o amor incondicional... Escriu el nom de tres persones (no famoses) que tu hagis conegut i que hagin viscut l'àgape o amor incondicional als altres en algun moment...

Al moment de la valoració final, he mirat de resumir-la al full que ens ha passat el monjo manifestant -hi:

M'ha semblat força interessant aquest recés quaresmal, no només pel contengut i la forma amb què s'ha realitzat, sinó també i sobretot pel fet d'haver-nos presentat quatre models de persona que s'estan donant ara, a l'actualitat, als nostres dies, i que es varen donar segles enrere.

Però que també poden ser vists com a models que assumim, amb més o manco intensitat i encerts o desencerts, en etapes distintes de les nostres vides més personals...

A la trobada en petit grup, se m'ha ocorregut de demanar-hi si qualcú se sent capaç de no ser egoista mai... Jo en tenc seriosos dubtes! Fins i tot, en situacions que aparentment poden semblar heroiques, generoses, alliberadores, el mòbil egoista en pot ser el primordial.

Segon dia d'estada meva a l'hostatgeria de l'Abadia de Montserrat

Una de les intencions que tenc, al moment de venir a l'Abadia de Montserrat a passar-hi uns dies d'aquest mon any sabàtic 2018, entre d'altres, és la de compartir, fins allà on em resulti factible, la vida quotidiana que hi porten els monjos benedictins. 

Crec tenir per segur que no estic fet per ser monjo. No me n'hi veig la fusta monàstica. Entre d'altres motius, perquè no em veig amb cor de posar-me a viure havent de romandre sotmès a unes regles i normes tan ben definides com des de fa segles preestablertes. 

Però això no lleva que jo no senti una gran admiració i molta de simpatia envers aquestes desenes de monjos montserratins, que m'estan mostrant una confiança tan gran a l'hora de facilitar-m'hi una convivència tan íntima, tan intensa, tan a prop.

Avui m'he aixecat a les 5:25 h del matí. He volgut assistir a Matines, l'hora canònica més primerenca de l'albada que serveix d'oració per als monjos. 

Molt prest, abans que surti el sol, a les 6h, acudim al Cor Superior, situat damunt l'entrada de la Basílica. No record d'haver vist mai fins ara aquest racó de la Basílica. 

La pregària matutina monàstica ha durat una mitja hora, entre el salm invitatori, l'himne del temps de quaresma, els salms precedits d'antífona, les lectures, els responsoris, els silencis i la conclusió final.

Des que vaig arribar ahir a l'hostatgeria de Montserrat, estic ocupant la cel·la núm. 32, cap a la qual m'he adreçat després de Matines. 

A les 7:30h he baixat a la Basílica on s'ha fet la pregària i el cant de Laudes. A aquesta pregària pública, a més dels monjos i dels joves que compartim hostatgeria montserratina, també s'hi han fet presents d'altres fidels que omplien els primers bancs.

A l'Abadia de Montserrat, tant Matines com Laudes com el conjunt de l'ofici diví o litúrgia de les hores, es fan íntegrament en català, llevat d'algun himne que s'interpreta amb cant gregorià, que es fa en llatí.

L'esmorzar, el primer àpat del dia, en lloc de fer-se al refetor de la comunitat de monjos, es fa al refetor de l'hostatgeria, amb tots els hostes que s'hi apuntin. Aquest matí n'hem estat 11: 4 dones i 7 homes, amb dos monjos que ens feien de servidors...

La Missa conventual sempre és a les 11 del matí i es fa a l'església de la Basílica. També hi  he participat. Acabada la missa, hem començat el dia de recés espiritual que dirigeix el P. Sergi d'Assís, el monjo hostatger  que ens acull.

Primer dia d'estada a l'hostatgeria de l'Abadia de Montserrat

Façana de la Basílica, des de ma cel·la
a l'Hostatgeria de Montserrat

En bon divendres de quaresma, em present a les portes de l'Hostatgeria de l'Abadia de Montserrat on, a través del correu electrònic que he mantengut amb el P. Sergi d'Assís, el monjo montserratí que s'hi exerceix com a hostatger, tenc reservats quatre dies d'estada meva, en aquest mon any sabàtic de 2018.

Feia més de cinquanta anys que jo no havia traspassat la porta d'entrada d'aquesta hostatgeria, endinsant-me al recinte de clausura monàstica on només hi tenen accés els homes! 

Hi havia acudit, l'any 1966, juntament amb els companys Tomeu Tauler, Miquel Nigorra i Faust Garcias, amb la finalitat de participar en un curs de cant gregorià que, durant quinze dies seguits, hi dirigia el monjo Dom Miquel Estradé. 

Record que l'hostatgeria, on figurava el lema «L'hoste és Crist!», aleshores corria a càrrec del germà Esteve... 

En mantenc molt bon record, molt agradós, d'aquells quinze dies passats a Montserrat, no solament per l'aprenentatge que en férem, del cant gregorià, a mans de Dom Miquel Estradé o Dom Ireneu Segarra, sinó també perquè comportà per a mi una de les primeres ullades -entrades, tastades, tocades, passades, astorades,...- davant  d'un món nou que se'm presentava davant dels meus ulls, tan distint al que jo havia viscut fins aleshores des que tenia 10 anys d'edat, en règim d'internat estricte dins les quatre parets del Seminari diocesà de Mallorca.

Als meus vint-i-dos anys d'edat, aquella era per a mi la primera vegada que jo sortia fora de l'illa de Mallorca!

Hores d'ara, més de cinquanta anys després, em fa la sensació que tot ha canviat molt, alhora que tot s'hi manté exactament igual. L'Abadia de Montserrat és la de sempre: amb un nombre considerable de monjos, vells i joves, dedicats primordialment al cant i a la pregària; i amb una organització millorada pel qua fa a mitjans i dispositius disponibles.

Hi som molt ben acollit pel P. Sergi d'Assís, un monjo jove que em fa passar al seu despatx on m'explica tot quant necessit saber per romandre com cal a l'interior del recinte monàstic.

Full d'horaris i indicacions pràctiques

Quan li manifest la meva voluntat de participar tan intensament com sigui possible en la vida dels monjos montserratins, durant els quatre dies que se'm permet d'estar-hi, em passa un full senzill d'horaris i indicacions pràctiques, que jo li agraesc. A la meva edat, necessit tenir a les mans qualque paper escrit que em faciliti la recordança exacta del que he de fer. Altrament, corro el risc d'oblidar-me'n i no saber ben bé el què.

En bona primera jornada, he participat a la Basílica en la Missa conventual, a les 11h; tot i que només hi he pogut assistir al final. M'hi he quedat per al cant de la Salve que l'Escolania fa tots els dies a les 13h, on s'hi remarca la presència nombrosíssima de gent asiàtica que no paren de traure'n imatges pels mòbils (lluny d'aquelles altres interpretacions que jo recordava que m'havien posat la pell de gallina, només d'escoltar la gentada catalana que cantava el Virolai!)

Abans d'entrar al refetor de la Comunitat

Per primera vegada en ma vida, he tengut l'oportunitat de dinar amb els monjos, al mateix refetor de la comunitat monàstica. M'ha impressionat fortament l'ambient de silenci, recolliment, austeritat, sobrietat, delicadesa, rapidesa, senzillesa que s'hi ha respirat durant la mitja hora que ens ha permès d'assaborir un bon plat de llenties cuinades i una sípia amb tomàtiga ben saborosa, tassó d'aigua i copa de vi. Tot molt ben servit per un grapat de monjos amb el davantal posat.

Coincidint amb altres hostes, italians, principatins, mallorquins, hem estat col·locats pel monjo hostatger, al costat d'aquest i ben a prop de la taula de l'abat que presidia l'acte. 

Un cant d'agraïment a Déu, tant a l'inici com al final de l'àpat, i, mentrestant, un monjo que ens feia lectures diverses sobre textos bíblics, històrics o de vides de sants. Avui li ha tocat el torn a sant Ignasi de Loyola...

A la tarda, molt freda per fora de l'edifici (2º) i calenteta a dintre la cel·la (22º), m'he fet present a la funció litúrgica de Vespres que els monjos fan a la Basílica, a les 18:45h. Alguna gent a la bancada, més bé poca, que també s'afanya a seguir els cants d'antífones, salms, càntics, etc. corresponents a divendres de temps de quaresma.

Demà dissabte al migdia comença el recés quaresmal que, pel que he pogut veure anunciat, ha de dirigir precisament el monjo Sergi d'Assís, un dels joves que fa part del petit cor durant els actes litúrgics que se celebren a la Basílica.

M'ha cridat l'atenció veure que per al mes de març vinent està programat un altre recés que, en aquest cas, va adreçat a gent jove. El que m'hi fa parar més esment és que l'ha de dirigir un mallorquí recentment ordenat i nomenat bisbe auxiliar de Barcelona, monsenyor Antoni Vadell.