dilluns, 11 de febrer del 2013

El papa Benet XVI abandona el pontificat

Perquè un papa com Benet XVI abandoni el pontificat, em sembla que ha de ser ben grossa la que veu que se li cau al damunt!

A la meva edat, crec estar en condicions de mirar-me amb certes dosis de relativitat tota quanta versió oficial vaticana se'n faci pública...

Temps al temps...

"Fratres carissimi, non solum propter tres canonizationes ad hoc Consistorium vos convocavi, sed etiam ut vobis decisionem magni momenti pro Ecclesiae vitae communicem.
Conscientia mea iterum atque iterum coram Deo explorata ad cognitionem certam perveni vires meas ingravescente aetate non iam aptas esse ad munus Petrinum aeque administrandum.
Bene conscius sum hoc munus secundum suam essentiam spiritualem non solum agendo et loquendo exsequi debere, sed non minus patiendo et orando.
Attamen in mundo nostri temporis rapidis mutationibus subiecto et quaestionibus magni ponderis pro vita fidei perturbato ad navem Sancti Petri gubernandam et ad annuntiandum Evangelium etiam vigor quidam corporis et animae necessarius est, qui ultimis mensibus in me modo tali minuitur, ut incapacitatem meam ad ministerium mihi commissum bene administrandum agnoscere debeam.
Quapropter bene conscius ponderis huius actus plena libertate declaro me ministerio Episcopi Romae, Successoris Sancti Petri, mihi per manus Cardinalium die 19 aprilis MMV commissum renuntiare ita ut a die 28 februarii MMXIII, hora 20, sedes Romae, sedes Sancti Petri vacet et Conclave ad eligendum novum Summum Pontificem ab his quibus competit convocandum esse.
Fratres carissimi, ex toto corde gratias ago vobis pro omni amore et labore, quo mecum pondus ministerii mei portastis et veniam peto pro omnibus defectibus meis.
Nunc autem Sanctam Dei Ecclesiam curae Summi eius Pastoris, Domini nostri Iesu Christi confidimus sanctamque eius Matrem Mariam imploramus, ut patribus Cardinalibus in eligendo novo Summo Pontifice materna sua bonitate assistat.

Quod ad me attinet etiam in futuro vita orationi dedicata Sanctae Ecclesiae Dei toto ex corde servire velim".

dissabte, 9 de febrer del 2013

STOP suïcidis per mor d'hipoteques!

En una societat democràtica, on se suposa que tots som iguals i tenim el mateix dret a viure, cal demanar-se qui n'és el responsable, d'aquests suïcidis, cada cop més nombrosos i que van en augment cada dia que passa?
Són o no són autèntics crims contra la població?
Quines són, en realitat, les instàncies provocadores o impulsores d'aquests suïcidis?
Quins elements, individus o entitats, n'han de ser considerats culpables?
No hi ha ningú que pugui ser considerar criminalment responsable de delicte?

  1. Almassora (La Plana Alta), 18 de febrer de 2013
    Una dona de 47 anys s'ha cremat a l'estil bonzo en un caixer automàtic, dins d'una oficina d'una entitat bancària d'Almassora (la Plana Alta), situada a l'avinguda José Ortiz. Mentre s'encenia, cridava: 'M'ho heu pres tot!'
  2. Barakaldo (Biskaia), 9 de novembre de 2012
    Amaia Egaña (53 anys), puja dalt d'una cadira, es llança per la finestra del quart pis del seu habitatge, al carrer Escuela de Artes y Oficios, 11, a les 9:23 del matí, quan la comissió judicial/policial de llançament ha de desnonar-la del seu pis. Mor a l'acte. Ha estat regidora socialista a Eibar (Guipúscoa), casada amb regidor de l'Ajuntament de Barakaldo entre 1991-2003. Tenen un fill de 21 anys.
  3. Burjassot (l'Horta Nord), octubre 2012
    Un veí s'intenta suïcidar moments abans de ser desnonat.
    Un altre veí del barri de Nucli Antic del municipi valencià de Burjassot, pare de família a l'atur, es llança pel balcó des del segon pis, sobre les 10:30 hores, en detectar l'arribada de la comitiva judicial que aparca davant de casa seva per fer-lo fora a ell, a la seva parella convalescent i als seus dos fills de 18 i 20 anys, i deixar-los al carrer, sense sostre i sense alternatives de vida. Tot i la forta caiguda, l'home, que treballa fent mobles de cuina, és traslladat a l'hospital amb un traumatisme crani-encefàlic i en sobreviu.
  4. Còrdova, 16 de novembre de 2012
    Ricardo G. M. (50 anys), mor després de llançar-se des de la finestra de la segona planta del seu habitatge, situat a l'avinguda Ronda de Tejares. La víctima n'ha de ser desnonada perquè no pot pagar el lloguer.
  5. Còrdova, 8 de febrer de 2013
    Francisco José Lema Bretón, un activista de la plataforma Stop Desahucios, de 36 anys, casat, amb una filla de 8 anys, duu anys asfixiat pels deutes. Intenta suïcidar-se l'any 2011 clavant-se un guinavet davant una oficina bancària, en reclamar-se-li pagaments per la seva casa. Obrer de la construcció, pateix els efectes de la crisi que el porten a l'atur. El 8 de febrer de 2013, després de deixar la seva filla a l'escola, es tira per avall des d'una planta quarta del carrer Cartago
  6. Donòstia, abril 2012
    Una dona, llogatera d'una casa del barri d'Amara, intenta suïcidar-se i és trobada inconscient quan l'advocat i el notari acudeixen a notificar-li el desnonament. Deixa una nota on diu que, si la trauen fora de casa, se suïcida. Pren un munt de pastilles
  7. Granada, 25 d'octubre de 2012
    José Miguel Domingo, (53 anys) es penja a Granada, al pati interior d'un immoble, hores abans de ser desnonat, per mor d'una hipoteca de 240.000 euros formalitzada l'any 2007
  8. L'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), 12 de novembre de 2010
    Juan Álvarez M.P. (45 anys), quan va a ser desallotjat de l'habitatge que ocupa amb la seva dona i la seva filla menor d'edat, es penja en ple carrer. L'home pren aquesta decisió després de demanar a l'Ajuntament que retardi l'execució de la sortida perquè fa "molt fred per estar amb la família al carrer".
  9. Las Palmas (Gran Canària, 23 d'octubre de 2012)
    Un jove se suïcida, tirant-se per un dels ponts de Lomo Apolinario, després de perdre la feina i que se li comunica el desnonament per part del banc
  10. Màlaga, 7 de juliol de 2012
    Isabel, minusvàlida, divorciada de 56 anys, no pot superar veure's obligada a haver de deixar la seva vivenda, com a conseqüència d'un desnonament. Es llança al carrer des de l'onzè pis del seu habitatge, al carrer Mestre Chapí. La premsa n'oculta el succés, malgrat l'aparatositat de la seva mort, presenciada en viu des del carrer per més d'un centenar de persones
  11. Màlaga, 14 de desembre de 2012
    Dolores García (52 anys), es llança des de la balconada del seu apartament tres dies després de rebre una ordre de desnonament per impagament de la hipoteca.
  12. Mallorca (Calvià)
    Un home de 68 anys, de nacionalitat francesa, ha estat trobat mort pel seu fill aquest dissabte a una vivenda del quilòmetre 10 del Camí Mayans, al municipi mallorquí de Calvià, després d'haver-se llevat la vida per mor dels seus problemes econòmics... li anaven a embargar la vivenda, un immoble a Palma, per un deute contret amb un particular de 50.000 euros. Apareix amb una bossa de plàstic passada pel cap, amb la qual s'asfixia. Al seu costa, una nota de comiat n'informa dels motius.
  13. Mallorca (Calvià), 12 de febrer de 2013
    Pere Taberner Servera i Jovita Rovira Alzamora, un matrimoni de jubilats, 68 i 67 anys respectivament, se suïciden a Cas Català, en rebre a ca seva, carrer del Barranc, una ordre de desnonament, segons sembla mitjançant una ingesta massiva de medecines.
  14. Mallorca (Palma), 14 de gener de 2013
    Un comerciant de 62 anys és trobat mort el mateix dia en què s'ha d'executar l'embargament del local, una sastreria que regenta al centre de Palma, en no poder fer front a nombroses mensualitats de l'establiment. Per la qual cosa un Jutjat en resol el desnonament (dins la butxaca porta la resolució judicial). El cadàver d'aquest veí del Coll d'en Rabassa,apareix a la zona des Carnatge, al Coll d'en Rabassa, on tot apunta que es lleva la vida
  15. Peñafiel (Valladolid), 9 de desembre de 2012
    Una dona (62 anys) se suïcida llançant-se des d'una finestra de l'habitatge de la qual ha de ser desallotjada per impagament del lloguer. Té dos fills i és a punt de quedar-se sense vivenda, en no poder pagar diversos mesos del lloguer. Està casada amb un jubilat, tenen dos fills, i pateix periòdics episodis depressius
  16. Santesteban (Navarra), 28 de novembre de 2012
    Un home (59 anys) se suïcida abans que es dugui a terme el desnonament judicial de l'habitatge en què resideix. La causa, un deute per impagament del lloguer de 4.200 euros pel qual el Jutjat de Primera Instància n. 4 de Pamplona decreta el seu desnonament.
  17. Basauri (Bizkaia), 11 de febrer de 2013
    Iñaki (56 anys) es lleva la vida, per mor dels problemes que té per pagar la hipoteca. Pren aquesta decisió perquè la seva casa ha de ser subhastada per impagament.
  18. Alacant, 13 de febrer de 2013
    Un home de 55 anys se suïcida en presència de la comissió judicial encarregada de fer efectiu el desnonament del seu habitatge situat al pis del número 25 del carrer de Poeta Sansano, al barri de Los Ángeles d'Alacant, per no haver pagat el lloguer des de sis anys enrere.

La intervenció, dura, molt dura, i crua, molt crua, de la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, Ada Colau mai no pot ser tan dura ni tan crua com la realitat de tants suïcidis per motius idèntics.

dissabte, 2 de febrer del 2013

Rajoy Brey, prestidigitador pèssim de la paraula

Avui, festa catòlica de la Candelera, m'han entrat ganes d'entretenir-me a llegir, íntegrament i pausada, el text oficial de la intervenció del president del Govern espanyol i del Partit Popular, Mariano Rajoy Brey, davant del Comitè executiu nacional del Partit Popular.

Em sembla que al senyor president del Govern d'Espanya, malabarista xerec de les paraules, se li veu i descobreix tot d'una el truc! Mostra el llautó, massa lluent!

Parla de transparència, d'integritat, d'honradesa, com si no n'hagués parlat mai, d'això, fins ara. O és que avui no diu el mateix que ja va dir durant la campanya electoral? Si no ho va dir aleshores, per què ho diu ara? Si ja ho va dir llavors, a què ve i de què serveix tornar a dir-ho ara? Quantes vegades més fa comptes de tornar a repetir les mateixes paraules, falses, inútils?

A primer cop d'ull, tal volta per allò que en diuen deformació professional, em copsen l'atenció certes errades que acompanyen la redacció d'un escrit tan xerec com aquest -si les hagués comès cap infant català, podria haver provocat un terratrèmol ministerial de gran embalum!-:

“quien piense que tiene que que ganar algo... Como no tampoco tengo duda alguna... la seguridad de que les gobiernan personas nhonradas e íntegras... al servicio del bien común y del biefnestar de sus compatriotas...”

A banda d'això, -que al rang presidencial espanyol no hauria de deixar de tenir certa importància, sobretot, si hom atén el poc domini de llengües que s'hi ha instal·lat durant dècades i els mitjans milionaris amb què es compta per evitar-ho-, el contengut destil·la reiterades grans dosis de falsedat, de cinisme, de demagògia, d'ocultació, de provocació, d'humilitats falses, de negació d'evidències...

Basta girar una ullada i parar una mica d'esment a alguns paràgrafs:

“quienes han depositado en el Partido Popular su confianza ... merecen que disipemos cualquier sombra sobre nuestro comportamiento. .. todos los españoles... tienen el derecho a recibir la seguridad de que les gobiernan personas nhonradas e íntegras ...yo me comprometo personalmente y comprometo a todo el partido a desplegar en esta cuestión la máxima transparencia. También me comprometo a facilitar todo aquello que sea preciso para que resplandezca la verdad; y también a poner todo de nuestra parte para que no quede, sobre esta cuestión, la menor sombra de duda. ”

Amb quina barra, aquest senyor pot dir públicament:

“Conocimos la existencia de 22 millones de euros en una cuenta particular de un banco suizo. No tiene nada que ver con el Partido Popular, pero se atribuyó intencionadamente al Partido Popular. ¿Por qué? Que responda quien hace esas atribuciones o quien piense que tiene que que ganar algo con ellas... La sombra de la sombra de un indicio manipulado no puede servir para que cualquier español pierda la presunción de inocencia, no puede servir. ”

Quines grans dosis de cinisme més petri! Per què, abans de dir-ho públicament a tota l'audiència espanyola, no s'atreveix a dir-ho també i a fer-ho a saber al seu ministre Cristóbal Ricardo Montoro Romero i a la secretària general del seu partit, María Dolores de Cospedal García, que no fa gaire, també intencionadament, van fer atribucions idèntiques adreçades públicament a la coalició catalana que conformen CIU?

“el partido popular ni tiene ni ha tenido cuentas en un país extranjero ”

Només faltaria això, que les sigles del PP tenguessin cap compte particular a qualque país estranger! No es tracta que sigui el Partit Popular el que figuri com a titular de cap compte a l'estranger. Es tracta, senyor Rajoy Brey, que vostè com a president d'aquest partit, pugui confirmar i confirmi públicament que cap membre del PP no en té cap, d'aquests comptes a l'estranger.

“Transparencia total... me refiero a declaraciones de la renta, a declaraciones de patrimonio y cuanta información sea relevante a estos efectos. ”

No ens prengui per tan beneits, senyor Rajoy! Vostè, com a bon enregistrador de la propietat, sap molt bé -i nosaltres, sense ser-ho, també n'estam convençuts- que no sempre la transparència total queda reflectida a la declaració de la renda o a la declaració de patrimoni. Per molt que surtin publicades a la web de La Moncloa. Fa falta endinsar-se en altres àmbits, també, si hom vol de bon de veres obtenir-ne informació rellevant. I vostè ho sap més que ningú!

“Conocimos la existencia de 22 millones de euros en una cuenta particular de un banco suizo ... apareció la historia de los sobres que supuestamente corrían por los pasillos de esta casa... aparecen en la prensa unas notas sin que se sepa de dónde salen ni quién las ha puesto en circulación, pero que dan pie a toda clase de infundios... El resultado es que se ha provocado un escándalo de grandes dimensiones que afecta a miembros muy significados del partido y que, por incluirme a mí entre ellos, alcanza a la Presidencia del Gobierno. .. No debemos permitir que unas personas, los españoles, a los cuales le estamos pidiendo sacrificios y renuncias pueda tener la impresión de que no estamos a la altura del rigor ético más estricto y de la integridad más escrupulosa. ”

De bon de veres el senyor Rajoy creu que ell, els seus companys de partit, els governants del PP d'arreu de l'Estat “estan a l'altura del rigor ètic més estricte i de la integritat més escrupolosa”? Què més ha de passar perquè s'adoni que el grau i nivell de corrupció institucionalitzada que s'ha incrementat aquestes darreres dècades a l'estat espanyol ja resulta insuportable? O ja no recorda les decisions que, efectivament, ell mateix ha hagut de prendre, precisament, perquè no s'hi estava? Ja s'ha oblidat de València, Madrid, Balears, etc.?

“Yo ganaba más dinero en mi profesión que como político ... No he venido a la política a ganar dinero. Vine perdiendo dinero, pero ocurre que para mí el dinero no es lo más importante en esta vida ... No he venido a la política a pedir aplausos, ni dinero, ni a satisfacer vanidad alguna. ”

Aquest senyor sembla que ens vol prendre el pèl, a tots! Quin cinisme més barroer! Qualcú coneix qualque lladre que s'hi reconegui, de bones a primeres? Qui roba, gairebé sempre també menteix! Pot ser molt bé que se n'hagi oblidat, d'això, el president d'un partit tan corrupte, que té tants membres condemnats per la justícia, com és ara el Partit Popular. I que se n'hagin oblidat, també d'això, tants membres del PP que donen suport al president Mariano Rajoy Brey!

“Cualquier deducción de irregularidad alguna en nuestro comportamiento a partir de los papeles apócrifos que motivan esta situación no responde a la verdad, es total y radicalmente falsa.

Quantes entrades ha fet fer el senyor Rajoy als registres dels Jutjats, denunciant això que qualifica com a radicalment fals, que no respon a la veritat? Per quines cinc-centes, hores d'ara, encara no se sap que s'hagi portat als Jutjats cap denúncia contra aquestes falsedats?

Mariano Rajoy Brey, a més d'enregistrador de la propietat (bo o xerec, no se sap!), s'està convertint en prestidigitador pèssim de la paraula mal escrita i més mal llegida en públic.

Malauradament, el problema més seriós que té i manté Espanya des de fa temps, a més del govern actual corrupte, n'és l'alternativa amb què compta!

Com més aviat millor, que véngui, que arribi, que Europa gaudeixi de la independència dels Països Catalans!

dimarts, 29 de gener del 2013

Cor Jove dels Països Catalans: primer concert de la temporada 2013

M'acaba d'arribar la notícia boníssima d'un gran concert al Palau de la Música Catalana, per al diumenge 3 de febrer de 2013, a les 18 hores.

Qui pogués fer-s'hi present!

Ni més ni pus que el Cor Jove de l'Orfeó Català i el Cor Jove dels Països Catalans, dirigits pel mestre Esteve Nabona, dins del cicle “Tardes al Palau”; conjuntament amb la Banda Municipal de Barcelona dirigida pel mestre Salvador Brotons.

Un repertori d'allò més bo, d'aquells que han de contribuir a passar una vetlada agradosa i enriquidora. Alhora que l'oportunitat única d'assistir a l'estrena d'una obra del compositor Joan Guinjoan!:

  • A. Borodin: obertura i danses polovtsianes (Príncep Igor)
  • J. Guinjoan: El foc d'aucell
  • P. I. Txaikovski: Francesca da Rimini Op. 32

El preu de les entrades, més que assequible: de 10 a 12 €.

En tractar-se del primer concert de la temporada 2013 que realitza el Cor Jove dels Països Catalans, és d'esperar que tots els seus membres s'hi sentin ben acompanyats; cosa que els ha d'engrescar a continuar endavant amb un projecte, cada cop més difícil, i, també, més esperonejador.

Una iniciativa musical que neix a Mallorca el mes d'agost de 2010, amb l'objectiu de difondre el patrimoni musical de tot l'àmbit cultural català, d'arreu dels Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer.

En kirundi: Declaració de sobirania del Parlament de Catalunya

El bon amic i company de lluites pastorals i cíviques, el campaner Sebastià Salom i Mas, ha accedit a atendre la petició que li vaig fer l'altre diassa, i me n'ha tramès la feina feta que queda reproduïda tot seguit.

Es tracta, ni més ni pus, que de la traducció al KIRUNDI del text de la Declaració de Sobirania que el Parlament de Catalunya aprovà i difongué en català el 23 de gener de 2013, i que ja ha estat traduït a un bon nombre de llengües arreu del Planeta.

Li n'agraesc profundament l'esforç. Sé que no resulta gens fàcil. Que, al Burundi, fins i tot podria arribar a passar desapercebuda... Peró, no en tenc cap casta de dubte, es tracta d'un gest cívic, cultural i patriòtic de valor incalculable per als Països Catalans.

Moltes gràcies, Sebastià. "Urakoze kuber'ivyo vyose wagize neza cane!"

Ukumenyekana kw’icipfuzo c’ukwikukira kw’igihugu citwa Kataloniya

Nk’uko abanyagihugu benshi baba mu Ntara ya Kataloniya (ikukira muri Espagne) babisavye, Inama Nshingwamateka ya Kataloniya imaze gushinga ingingo yo gutangura inzira w’ukwikukira rwose, kugira ngo abantu baho bashobore gutwara igihugu cabo ukwabo, bakurikiye ivyiyumviro nshimikiro ngenderwako uku bikurikirana:

  • - Ukwigenga mu mwidegemvyo.
    Igihugu ca Kataloniya, gikurikiye iciyumviro c’abaho, coshaka kwikukira no kwigenga.
  • - Ukwitorera amategeko avuye mu matora.
    Inzira y’ukwikukira izokwubaha ivyiyumviro y’abenshi. Abazorongora ibiganiro bazogerageza kuganira no kwumvikana n’iyindi migambwe itoba isangiye ivyiyumviro vyabo rwose, kugira ngo abanyagihugu bose bashobore kubana mu butungane, mu mutekano, mu mwumvikano no mu mwidevemvyo.
  • - Ukwerekana ata guhishanya.
    Abazorongora inzira y’ukwikukira bazomenyesha icese ivyipfuzo vyabo n’intambuko bazotambuka kugira ngo abanyagihugu bose bashobore kubashikiriza ivyiyumviro vyabo.
  • - Ugusangira ikiganiro c’ukwumvikana.
    Bazoganira n’abatwara igihugu co muri Espagne, bazoganira n’abatwara ibihugu vyi Bulaya, bakazoganira n’amashirahamwe yo mu bihugu vyo kw’isi yose.
  • - Ugufashanya kw’abanyagihugu bose.
    Bazorondera uburyo bw’ukwunga ubumwe bw’abari mu gihugu bose, kugira ngo bumve bakunde ico gihugu gishasha kizobabera umuvyeyi kikabatunga.
  • - Ugushirahamwe n’ibindi bihugu vyi Bulaya.
    Bazokurikira uburyo bwo gutwara ibihugu mw’ishirahamwe ryi Bulaya, na cane cane bazosonera itegeko ry’amatora, uburyo bwo gushirahamwe n’ibindi bihugu vyi Bulaya, ngo batere imbere hamwe muri vyose.
  • - Ugukurikira amategeko ngenderwako.
    Bazokoresha mu buryo bwose amategeko azobafasha kwumvikana no kwishira bakizana.
  • - Igikorwa nshimikiro c’Inama-Nshingwamateka.
    Iyo nama, ku kubera ko ari yo iserukira igihugu ca Kataloniya, izoba ifise uruhara ruhambaye muri iyo nzira y’ukwikukira. Ni naco gituma ari yo izotora uburyo n’intambuko bizokurikizwa kugira ngo Ukwikukira kuzobe ukw’ukuri.
  • - Ugukorana kwa bose.
    Inama-Nshingwamateka hamwe n’Abakuru b’Igihugu ca Kataloniya, izotuma abanyagihugu bose, abakuze n’abato, abatunzi n’aboro, amashule, amashirahamwe, imigambwe, eka abantu bose umwe umwe ukwiwe be n’imirwi yose ukwayo ngo bemere gukomeza iyo nzira y’ukwikukira.

Inama Nkuru Nshingwamateka izotera inguvu abanyagihu bose ngo bakure amaboko mu mpuzu, batore amasuka, bagende kurima muri iyo ndimiro y’ukwironderera ukwikukira mu bizotunga ico gihugu ca Kataloniya.

divendres, 25 de gener del 2013

Fam de justícia

Sa Casa Llarga
CAN GAZÀ, ICES
Carretera de Valldemossa, 85
07120 PALMA
Tel. 971204291

La solidaritat que ha mostrat, en els darrers anys, el poble mallorquí envers els qui s’han vist privats dels mitjans essencials per sobreviure ha estat extraordinària. Tanmateix, aquest últim Nadal la generositat ha arribat a graus heroics, ja que moltes persones han compartit amb els pobres allò que ells freturaven.

Els grups que feim arribar els aliments als qui pateixen fam a ca nostra, volem fer de portaveus dels beneficiats, tot donant les gràcies a tots els qui fan possible aquest prodigi de germanor.

Si l’extrema necessitat a què es veuen condemnats molts dels habitants de Mallorca fos fruit d’una catàstrofe de la naturalesa, podríem parlar, amb orgull, d’una gent magnànima. Però la situació desesperant de la nova pobresa ve provocada per la perversitat del sistema i el cinisme dels que abusen del poder econòmic, social i polític. La nostra crisi té causes i culpables.

Volem seguir donant una resposta a la fam nostra arreplegant i repartint aliments, però no podem renunciar als nostres drets i a les nostres dignitats. Per nosaltres, el silenci seria pitjor que tancar els ulls a la misèria.

Els pobres ens negam a ser utilitzats per reforçar el sistema. Més enllà de la fam de pa, patim fam de justícia.

No parlam d’una justícia utòpica com a sinònim de revolució, de la qual ja desesperam. Reclamam una justícia palpable i concreta en el sentit clàssic de la paraula. Val a dir la igualtat de drets, oportunitats i responsabilitats per a tothom.

Justícia significa que els lladres dels diners del poble ens retornin tot el que ens han robat. Justícia vol dir que se suprimeixin les diferències astronòmiques de sous. La justícia exigeix que els capitals públics i privats fugats i amagats s’inverteixin en la creació de llocs de feina. Mentre hi hagi a Mallorca prop de cent mil aturats la misèria ofegarà el nostre poble.

Només podem allunyar el tuf de beneficència que exhalen les nostres bones accions amb la denúncia, la crítica i l’autocrítica. Només podrem aguantar l’acorada de la impotència alçant el crit de la nostra fam de justícia.

Can Gazà
Fundació Minyones
Parròquia de sant Francesc de Paula
Caputxins,“Pa de sant Antoni”
Associació altruista El Refugi
Associació Zaqueo

Ciutat, gener 2013

dijous, 24 de gener del 2013

L'ANC-Mallorca al Plenari del Secretaria Nacional

«El mot català no és un mot que els catalans del Principat imposem als valencians i als mallorquins, sinó un mot que és tan seu com nostre».
Antoni Rovira i Virgili, juny de 1932

Bon dia, som na Magda González, catalana de Mallorca, i en Carles Sala, català d’aquest poble on ens trobam, tots dos membres del secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana de Mallorca i, aprofitant l’oportunitat que ens heu brindat, venim a parlar-vos en representació del centenar de membres de la nostra assemblea.

L’aparició del moviment cívic que representa l’Assemblea Nacional Catalana al Principat és observat i seguit amb enorme interès des de Mallorca i ha generat unes expectatives il·lusionants, ja que per primera vegada estam davant un moviment suprapartidista que es vertebra sobre dos pilars, la iniciativa ciutadana i la catalanitat, la democràcia i la nació.

L’existència d’una iniciativa que sorgeix de la societat civil (i no dels partits polítics o de les institucions) i que cerca restablir la plena sobirania de la nació catalana, com una via per millorar la qualitat de vida dels nostres conciutadans i de garantir la continuïtat de la nostra llengua i la nostra cultura, té un valor pedagògic immens. Tot i que el discurs no és del tot nou, sí que s’ofereix renovat a la ciutadania i, sobretot, sí que és nou el subjecte que el proposa: persones normals i corrents de tots els àmbits de la societat,# ciutadans anònims d’arreu de la nació que des de la reflexió personal aposten per un projecte sobiranista, que presenta la nació completa i que la presenta des de la perspectiva de les persones.

Els contactes establerts des de la sectorial de Països Catalans iniciats el mes d’agost de 2012, i després de diverses reunions a Barcelona i Palma, donen el seu fruit amb la primera assemblea de l’Assemblea Nacional Catalana de Mallorca el dia 3 d’octubre a l’emblemàtic monestir de la Real, referent de catalanitat i bressol de l’obra de Ramon Llull, català universal nascut a Mallorca de pares barcelonins.

Així doncs, el 3 d’octubre un grup de mallorquins compromesos amb la independència de la nació catalana vàrem constituir l’Assemblea Nacional Catalana de Mallorca, amb la voluntat explícita de convertir-nos en una assemblea territorial de l’ANC i funcionar amb plena normalitat dins l’estructura de l’Assemblea. Tal com consta en l’acta corresponent, el Secretariat Nacional va ser informat, en el plenari del 20 d’octubre, de la constitució de l’ANC de Mallorca vinculada a l’ANC. El 29 de novembre, aquell grup inicial, ampliat fins a gairebé un centenar de persones, vàrem formalitzar la sol·licitud de constitució com a assemblea territorial dins l’ANC, petició per a la qual encara no hem obtingut una resposta.

El passat 30 de desembre l’ANC de Mallorca va participar en la manifestació amb motiu dels actes de la Diada de Mallorca sota el lema «Mallorca per la independència», tal com es recull a la pàgina web de l’ANC amb la següent declaració (i citam literalment):

«L’Assemblea Nacional Catalana, organització que defensa el dret a decidir de la nació catalana arreu del territori i la democràcia en profunditat, s’adhereix als actes de commemoració de la Diada de Mallorca, com a part d’una mateixa nació que lluita pel seu alliberament.»

La decisió, presa en assemblea, de voler constituir-nos a Mallorca com a assemblea territorial de l’ANC va ser reflexionada, debatuda i aprovada unànimement. Ens va moure a actuar d’aquesta manera el convenciment que, tal com es desprèn del full de ruta de l’ANC, la nació catalana és una, que s’estén per tot el territori on històricament s’ha parlat la llengua catalana i que fins al segle XVIII va comptar amb institucions pròpies de govern. Una organització que s’anomena Assemblea Nacional i Catalana ha de tenir com a referent, per força, la nació catalana. Limitar l’àmbit d’actuació a les quatre províncies del Principat de Catalunya, a més de suposar una usurpació de termes que pertanyen al conjunt de la nació (nacional, català), seria un error, seria un error que només respondria a l’assumpció de l’Espanya de les comunitats autònomes.

I és que l’esquarterament territorial de la nació catalana ha estat una de les grans victòries dels estats espanyol i francès, que han aconseguit que la divisió s’instal·li amb força en les ments de molts de catalans, insulars i continentals. Pensam que la creació d’una assemblea sorgida de la societat civil, lliure dels condicionants legals que les legislacions estatals imposen a les institucions oficials de cadascun dels territoris de la nostra nació, és una oportunitat formidable per tornar a pensar en el país sencer i per actuar en conseqüència.

És per això que coincidim plenament amb la declaració fundacional de l’ANC, que diu (i citam textualment): «ha arribat l’hora d’unir esforços per tal que les voluntats actuals a favor de la sobirania s’agrupin i així es multipliquin i esdevinguin majoritàries».

Som conscients que, avui, les dinàmiques sociopolítiques són particulars de cadascun dels territoris de la nació. És el resultat de tres-cents anys de no funcionar com una unitat política, sinó com a províncies espanyoles amb un centre de poder aliè. Això fa necessari actuar de manera diferent a cada territori, amb estratègies i tempos propis. Però això fa encara més necessari que aquestes actuacions restin sota l’aixopluc d’una organització cívica que abasti el conjunt de la nació, com és l’Assemblea Nacional Catalana, com a manera de superar la divisió imposada.

Pensam, d’altra banda, que la incorporació a l’ANC de territoris de fora del Principat no ha de ser un entrebanc en el camí que aquest ha iniciat cap a la independència. La nostra voluntat és, des de Mallorca, contribuir tant com puguem a l’èxit del projecte que heu iniciat aquí, i difondre’l i legitimar-lo davant l’opinió pública mallorquina.

És més que evident que no podem parlar d’un procés d’independència homogeni, igual pertot arreu. Però sí que reclamam que sigui un procés coordinat, amb una temporalització del camí cap a la independència de tots els territoris, sense interferències dels uns amb els altres però fent pinya, fins a conformar el país sencer. Volem treballar junts des d’ara mateix perquè el dia de demà puguem compartir tots el nostre estat propi. No es tracta de generar dependències ni en un sentit ni en l’altre, sinó de sumar en benefici de tots.

És imprescindible, per tant, articular instruments estables en l’àmbit de la nació catalana. Després del que ens ha ensenyat la història i en el context actual d’atac antidemocràtic i de desprotecció jurídica que pateix la nostra nació, és inconcebible que es puguin imposar les tesis que cadascun de nosaltres ens en sortirem tots sols. Hem d’esvair, d’una vegada per sempre, el fantasma de la ingerència en què ens han fet creure. Només l’Estat espanyol ens vol separats; és la seva estratègia. Només a ell el beneficia la nostra divisió, tant com a nosaltres ens debilita com a país.

En aquest sentit, cal fer una reflexió sobre les conseqüències de no acceptar l’estructuració de l’Assemblea Nacional Catalana de Mallorca com una territorial de l’ANC. Una associació que, no ho hem d’oblidar, va néixer amb la participació de mallorquins i de persones d’arreu del país. Obstaculitzar la constitució de la territorial de Mallorca serà el millor argument per reforçar l’espanyolisme, disfressat d’anticatalanisme, i per debilitar l’independentisme a Mallorca. Perquè els qui, des de Mallorca, des de les Illes Balears i Pitiüses, ens sabem catalans i volem un estat per al conjunt de la nació, existim, malgrat que sigui una realitat invisibilitzada sovint per altres discursos.

Actualment hi ha un desajustament pel que fa a l’estructura territorial de l’ANC. La realitat ha superat les previsions dels documents que regeixen l’associació i s’ha actuat per donar-hi resposta. Amb l’assemblea general del proper mes de març es planteja una oportunitat immillorable per resoldre aquesta qüestió i reformular-la. Preveure regions per a la part del territori de la nació catalana fins ara no considerada no ha de suposar cap obstacle insalvable. El nombre de membres representats per la futura regió de les Illes Balears i Pitiüses tampoc no ho ha de ser. Sabem que, fins al moment, aquest no ha estat un aspecte que s’hagi tingut en compte. A més, veient la resposta inicial de la gent (un centenar d’inscripcions a Mallorca sense gairebé haver començat a actuar), estam convençuts de l’èxit del projecte.

Els territoris de fora del Principat haurien d’elaborar un full de ruta propi, sempre en coherència amb els de la resta de territoris, que s’ajusti a la realitat sociopolítica específica. Igualment, entenem que hi hauria d’haver el compromís de no dissolució de l’ANC fins que els diversos territoris que integren la nació catalana hagin assolit la independència. Recordem que la declaració fundacional de l’ANC ja marca el principi de solidaritat i de responsabilitat amb què ha d’actuar (i citam literalment): «des del Principat de Catalunya s’ha de prendre la iniciativa i s’ha d’actuar solidàriament per donar suport als moviments que sorgeixin, amb les mateixes finalitats, als altres països amb els quals Catalunya comparteix, des de fa vuit segles, la mateixa nacionalitat, expressada especialment en la comunitat de llengua, de cultura, de dret, de tradicions i en una estructura social i econòmica semblant».

En definitiva, demanam fer part amb normalitat d’una associació que persegueix la independència del conjunt de la nació catalana, i poder treballar tots junts per aquest objectiu, cadascú des de la seva realitat.

Us ho demanam a vosaltres com a òrgan representatiu del conjunt de l’Assemblea, perquè entenem que és la millor opció abans de plantejar-ho seguint el procediment d’esmenes establert per a l’assemblea general de març i evitar un debat que podria conduir al debilitament del procés sobiranista a una i altra banda de la mar.

Des de Mallorca, des de fora del Principat, sabem que la lluita és la mateixa. I som els primers interessats, no pas manco que vosaltres, que el procés avanci amb pas ferm i decidit. Cada pas vostre endavant és un pas endavant també nostre i per a tots els territoris de la nació. Per això el sentim com a propi i ens ajuda en el nostre dia a dia, en unes condicions molt més adverses que les vostres. No serem obstacle sinó ajuda, no serem contaminació sinó complicitat. No som cap ingerència. Som, simplement, gent catalana compromesa amb els objectius de l’ANC.

Al Principat li hauria d’interessar saber que, un cop assolida la seva independència, a l’Estat espanyol hi romandran territoris confiem que per poc tempson hi ha segments socials importants que s’identifiquen amb la causa catalana. Com també ha d’interessar-vos que en un futur no gaire llunyà no estigueu sols en el nou estat català. Junts serem més forts i potents com a país. L’ANC, en coherència amb el seu origen, ha de defensar la voluntat de construir un estat on ens puguem retrobar tots els catalans, i més quan en el Principat ja s’han formulat propostes en aquest sentit. Una postura en un altre sentit s’hauria d’argumentar molt bé perquè fos comprensible.

Per tot això, des de l’Assemblea Nacional Catalana de Mallorca reiteram la petició que ja vàrem formular el 29 de novembre passat de constituir-nos com una assemblea territorial més dins l’Assemblea Nacional Catalana i us demanam que accepteu les esmenes que s’han proposat perquè això sigui possible.

L’any 1229 el Rei en Jaume va incorporar Mallorca a la nació catalana. L’any 1714 dotzenes de mallorquins varen morir en el setge de Barcelona defensant la ciutat, conscients que s’hi jugaven el dret de ser i d’existir de la seva nació. L’any 2013, a Sant Quirze del Vallès, també escrivim una part de la història. Modesta i petita, comparada amb els fets acabats de citar, però que també és història. El que es decideixi avui condicionarà, en gran part, com concebrem el futur de la nostra nació independent.

En nom del secretariat i de tots els membres de l’Assemblea Nacional Catalana de Mallorca, moltes gràcies per haver-nos escoltat.

Sant Quirze, 19 de gener de 2013

dimecres, 23 de gener del 2013

Kur'abantu b'igihugu citwa Kataloniya

“INZIRA YO KWIGENGA N’UGUSHINGA INGINGO
MU BANTU B’IGIHUGU CITWA KATALONIYA”

Abantu benshi cane b’igihugu citwa Kataloniya baravuze, babikuye ku mutima no ku gushaka kwabo, ko bakeneye bakipfuza kwikukira, kandi Inama Nkuru y’Abashingamateka b’ico gihugu, ari yo yitwa Parlement (Inama Nshingwamateka) yashinze ingingo y’ugutangura inzira nziza y’umwidegemvyo kugira ngo ico gihugu cikukire rwose, abantu baho nabo bashobore kwitorera uburyo bwo kwigenga no kwikukira mu mwumvikano, ata ntambara:

  • - Ni Kwikukira
  • - N'Amategeko y'ukwikukira bose bumvikanyeko
  • - Ni Kwerekana muri vyose itunga ry’igihugu
  • - N'Ikiganiro
  • - Ni Kwumvikana mu gusabikanya itunga ry’igihugu
  • - Ni Kwishimiza intwaro z’abanyabulaya
  • - Ni Kunganisha
  • - N'Igikorwa ngenderwako c’abashingamateka
  • - Ni Kugabangana
Inama Nshingwamateka yo muri Kataloniya itera umwete abanyagihugu bose ngo baje muri iyo nzira izobashikana ku kwikukira kw’igihugu cabo ca Kataloniya.

divendres, 4 de gener del 2013

Assemblea Nacional Catalana de Mallorca es presenta en públic, a Palma

L'Assemblea Nacional Catalana de Mallorca s'ha presentat en públic, per primera vegada, fent-se visible i integrant-se notòriament en la manifestació convocada a Palma per la Plataforma 31-D, a favor de la independència dels Països Catalans, el capvespre de diumenge 30 de desembre de 2012.

Mai no s'hi havia vist tanta de gent participant en aquesta manifestació independentista, habitualment integrada per gent de l'entorn del PSM, d'Esquerra Republicana, dels Maulets...

Imatges de la manifestació

Enguany hi era prevista la presència de gent nova, entre la qual s'hi va poder destriar una nodrida representació de l'ANC-Mallorca, amb pancarta pròpia que manifestava “Mallorca per la Independència – Assemblea Nacional Catalana de Mallorca”.

Com manifesten alguns dels assistents, tenim ben clar que la nostra nació cultural només serà possible en el futur si, amb el temps, esdevé també la nostra nació política, en un estat independent que respecti i articuli la nostra diversitat interna.

Algunes impressions de manifestants

Tant de bo que tota aquesta gentada, que va darrera d'aquesta pancarta, qualsevol dia s'alci i digui “S'ha acabat! Independència! Visca la Terra!”

dijous, 3 de gener del 2013

VODAFONE no té nom, però té una barra!

Als inicis d'aquest Any Nou 2013, un cop més comprov en carn pròpia que el món que estam bastint és a les mans dels peixos grossos.

I que als petits, no ens queda cap altra sortida que haver de romandre-hi subjectes i submisos, arribant a perdre la condició de ciutadans respectables, tot i mantenir el delit de construir societats democràtiques i d'esbucar-hi comportaments caciquils.

Se la passen pel folre, aquella condició. Només miren i cerquen de traure'n el màxim profit econòmic possible, en qualsevol circumstància, de qualsevol client. Malgrat perdin davant juntes arbitrals de consum! No els importa. Se n'arriben a sortir tan bé, que fins i tot se'n beneficien, de les seves malifetes.

Se les saben totes i se les enginyen com sia, per tal de sortir-ne airosos. I ho aconsegueixen!

És el cas de l'empresa de telefonia, amb la qual m'estic enfrontant, com a client antic, des del passat dia 7 de desembre de l'any 2011, VODAFONE ESPAÑA S.A.U. (sense que ningú me n'hagi donat mai la cara ni el nom ni els llinatges!)

Els he guanyat amb un laude arbitral de la Junta Arbitral de Consum de les Illes Balears (Exp. Nº 690/12, 05-12-2012). Aquest organisme governamental es mostra favorable a la meva reclamació, perquè considera que l'incompliment del contracte per part de VODAFONE m'ha produït un perjudici econòmic i moral, la compensació del qual estima que ha de ser monetària.

Estableix que VODAFONE m'ha de “compensar adequadament” i reemborsar-me 420 euros per haver incomplit uns contractes i haver actuat de manera negligent.

Una minúcia, que ni tan sols arriba a la meitat de la quantitat que jo havia sol·licitat finalment. Però no hi fa res, com a peix petit he guanyat davant d'un peix gros i el 31 de desembre de 2012 m'ingressaven al compte corrent la quantitat esmentada.

He guanyat, certament, però tanmateix he de comprovar que aquestes empreses de telefonia ens xuclen fins allà on poden. Fins i tot quan es veuen obligades a haver de pagar “sancions” per incompliment de contractes, ho saben camuflar tan bé que ho dissimulen amb una “transferència bancària" d'un abonament per un import de 420,00 euros “com a rectificació de les factures referenciades”. I sense que hi aparegui cap nom: només una xifra!

Valga'm déus quina astúcia més prepotent!
Així i tot, encara no serem capaços d'enviar-les a porgar fum!

Ens hi tenen i mantenen ben aglapits...!
Per allà on no dic.
Sense nom i amb quina barra!