Pregó de Festes i de Lluites, al barri de Cas Capiscol - Son Busquets

Som en Cil Buele. Veïnat del barri veí, veïnat del Camp Rodó, pràcticament des que hi vaig néixer ben a prop, fa més de 66 anys! 
 

Els membres de la Junta Directiva de l'Associació de Veïnats Tramuntana Cas Capiscol-Son Busquets, amics des de fa dècades, m'han demanat que véngui a dir-hi dues paraules, com a Pregó de Festes d'enguany en aquesta barriada de Palma.

Amb molt de gust, vénc a dir-hi la meva davant tots vosaltres, durant aquest SOPAR A LA FRESCA que figura al vostre Programa de Festes, com a veïnat que som de la barriada veïna, la del Camp Rodó que, des de sempre, hem mantengut molt bones relacions veïnals, en defensa de les nostres barriades respectives.

Des dels seus inicis, la barriada de Cas Capiscol – Son Busquets ha estat una de les barriades més singulars de Palma. Per la seva situació geogràfica, entre el centre antic de Palma i les zones rurals de Palma, té unes característiques especials: d'una banda, es troba als afores del centre de la ciutat, però de l'altra no compta pràcticament amb els aspectes rurals que caracteritzen altres barris com s'Aranjassa, es Pil·larí, Sant Jordi, s'Hostalot, Son Sardina, Son Espanyol, o Establiments, per posar només alguns exemples.

També, des de fa dècades, el barri palmesà de Cas Capiscol – Son Busquets ha estat una de les barriades més sacrificades de Palma: aixopluga -patint-ne totes les males conseqüències- una de les primeres casernes militars... una de les primeres presons provincials... els primers pisos de Càritas... un dels primers grans centres comercials... una de les primeres parròquies perifèriques... una de les primeres rotondes conflictives... un dels primers grans recintes d'oci i esbarjo... un dels primers convenis urbanístics de gran magnitud, a gran escala, entre l'Ajuntament de Palma i el Ministeri de Defensa (!). Quasi res!

Sortosament, la barriada de Cas Capiscol – Son Busquets també ha comptat sempre amb nombroses entitats i associacions que, des de fa dècades, s'hi han deixant la pell en la tasca sempre engrescadora de treballar a favor d'una convivència cívica més intensa.

Gràcies a tot això, la barriada ha pogut comptar amb un dels primers centres de salut que s'han fet a Palma, que fins i tot s'ha vist desbordat per l'afluència de gent d'altres contrades.

Amb unes entitats infantils i juvenils que, fins i tot, han aconseguit que diverses institucions públiques s'hagin abocat a concedir-hi premis i reconeixements per la seva tasca activa en la vida social de la barriada.

Com també que el mateix Ajuntament de Palma hagi posat el nom de dos carrers de la barriada a dos personatges del món educatiu, com són ara a Maria Ferret -fundadora de l'Escoltisme i el Guiatge a Mallorca- i a mossèn Antoni Ferrer -consiliari del Moviment Escolta i rector de la Parròquia de la Resurrecció-.

Amb una Parròquia, hores d'ara regida per mossèn Miquel Serra, que continua abocada a atendre la gent de la millor manera possible.

Amb una Associació Veïnal de Cas Capiscol - Son Busquets que, des de la dècada dels anys 80, s'afanya a aconseguir millores per a una barriada que, als ulls de segons qui sembla tan deixada de la mà de Déu com del diable...

Les diverses juntes directives de l'associació veïnal d'aquesta barriada sempre han tengut en compte aquestes dues característiques del barri -la seva singularitat i la seva capacitat d'acollida-, a l'hora de reclamar dels poders públics -dels municipals, sobretot- aquells serveis que s'hi precisen com a bàsics per al conjunt de la ciutadania: “un centre de salut, un poliesportiu cobert amb piscines, un casal de joves, una biblioteca, una escoleta d'infants municipal, un centre de dia, una residència pública per a la tercera edat, un centre cultural, uns locals per a associacions de la barriada, un institut, unes guarderies públiques, etc. etc.”

I no poden afluixar mai, en l'exercici d'aquest dret democràtic que té la ciutadania...

L'altre dia em vaig adonar, per exemple, que gràcies a aquesta pressió veïnal exercida durant dècades, la barriada de Cas Capiscol - Son Busquets, no havia tengut mai tantes línies de bus que la travessassin com ara, pels carrers de Sant Vicenç de Paül i General Riera o per les carreteres de Valldemossa i de Sóller: línies de l'EMT com l'11, la 12, la 16, la 19, la 20, la 27, la 29 i la 33. Si no les he comptades malament, me'n surten 8, de línies de l'EMT que passen per algun punt d'aquesta barriada de Palma!

Això, tots aquests avanços que s'han aconseguit amb el transport públic, fa falta que s'aconsegueixin també en altres àmbits.

Com és el que tenim just suquinetes: hectàrees i més hectàrees de terrenys, abandonats pels militars, que, fins ara, no han comportat cap casta de profit ni benefici per a la ciutadania de Cas Capiscol - Son Busquets i que mantenen intacta la seva capacitat d'aixoplugar-hi un bon grapat d'aquells equipaments públics que es reclamen des de fa dècades.

Com a veïnat de Palma, estic disposat a donar tot el meu suport personal a les mobilitzacions que organitzi la barriada de Cas Capiscol - Son Busquets per aconseguir tot això que s'hi precisa. I sé que moltes d'altres veïnades i veïnats d'altres barriades de Palma també estan en disposició de fer-ho.

Som dels qui pensen i creuen que quan la indignació, que ja ha mobilitzat centenars de joves arreu de Mallorca, arribi a mobilitzar també milers i milers de veïnades i veïnats de Palma, aleshores pot arribar el moment d'un canvi de bon de veres; el moment en què la barriada de Cas Capiscol - Son Busquets arribi a ser, de bon de veres, la barriada que vol la ciutadania que l'habita, que hi viu, que hi resideix o que hi treballa.

Per això, tots ho sabem molt bé, fa falta organitzar-se. Organitzar-se bé. Donar suport a les iniciatives veïnals més agosarades. Ajuntar-se a les associacions i entitats del barri. Participar en les convocatòries cíviques que s'hi fan. Sortir de casa, sortir al carrer, manifestar-se públicament... Sense esperar que ens caigui del cel, com ho fa la pluja, allò que s'ha de cuinar i s'ha de treballar amb afany, de peus a terra.

Enhorabona a les veïnades i als veïnats d'aquesta barriada palmesana de Cas Capiscol – Son Busquets. Sou un bon exemple per a tothom: de barriada que sap fer festes i que sap fer lluites veïnals, sense cansar-se.

Salut i coratge, lluita i resistència!

Sobretot ara, a l'hora de fer festes populars!

Per molts d'anys!

Manifest de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca (juny 2011)

MM A N I F E S T PER LA DEFENSA I RECUPERACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS

Els Serveis Públics són una conquesta social aconseguida des d’una Administració Pública coherent per satisfer les necessitats de les persones. En cap cas es podem deixar els Serveis Públics a mans del comerç i del benefici econòmic, regits per criteris de rendibilitat. D’accés universal, els Serveis Públics representen els drets més significatius assolits pels ciutadans a través de la història i són indispensables per lluitar contra les desigualtats socials i territorials.

• La despesa pública social no s’ha de disminuir, al contrari s’ha d’augmentar, des d’una gestió i execució pública directa.

• Patim avui una ofensiva neoliberal per part de sectors polítics i governamentals que fan perillar els Serveis Públics. Des d’un altre angle, les diligències econòmiques i financeres pressionen per aconseguir privatitzar tot el que pugui ser rentable a l’empresa privada. Els drets socials són inherents al poble; aquests drets no poden ser conculcats sota la figura de la liberalització ni de la privatització.

• Denunciam que aquesta ofensiva es fa també des d’institucions internacionals, especialment des de la Unió Europea, la qual liberalitza els serveis amb la directiva Bolkenstein i el mateix Tractat de Reforma de la UE (Lisboa, desembre de 2007); són exemples d’imposició antidemocràtica d’un model econòmic neoliberal agressiu.

• Davant aquesta ofensiva solament les lluites socials —unides en l’acció i des de la participació ciutadana— podran aturar aquests desencerts. Cal, doncs, una acció de denúncia concreta i pública a cada intent de privatització d’un servei públic.

• S’ha de posar en evidència que l'ofensiva privatitzadora dels sectors socials bàsics com: sanitat, educació i sistema de pensions, per exemple, s’estén també a l’ús del territori, a la distribució de l'aigua, al transport, als mitjans de comunicació, a l’energia i a les telecomunicacions, etc. etc. Tots aquests aspectes són presentats avui amb necessitat de conversió inevitable o privatització ineludible.
  
  

  
  

• Només la ciutadania unida pot aturar aquesta ofensiva i reconduir el procés cap a una restauració dels Serveis Públics adients als drets humans; i cal fer-ho tot procurant un control democràticament social.

• Volem, doncs, uns serveis no únicament "públics", sinó també gestionats amb la participació dels usuaris/usuàries, treballadors/treballadores.

• Volem uns serveis públics que respectin plenament els drets laborals dels que hi treballen.

• Denunciam que les externalitzacions i subcontractacions perjudiquen el servei públic, els treballadors/es i els usuaris/es.

L’Assemblea de Moviments Socials de Mallorca acompanya els esforços pels drets inalienables del poble i la dignificació de la democràcia; una democràcia participativa i des d’una ciutadania rectora de les seves responsabilitats.

Proposam el debat obert i d’acció: “EN DEFENSA DELS DRETS SOCIALS. NO A LA PRIVATITZACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS”.

Palma, 9 de juny de 2011.

correu@forumsocialdemallorca.org

La Traviata "indignada"

Carta a qualsevol diputada o diputat del Parlament de Catalunya, des de Mallorca

T'he vist per la tele, mirant d'explicar-te, clar i català, amb gent exaltada enmig del carrer.

M'he solidaritzat amb tu i, també, amb la gent exaltada que, segurament, ni tan sols es devia trobar en les condicions més aptes per escoltar-te i atendre't...

Esper i desig que puguis estar en condicions mínimament aptes per a rebre-les amb la intenció sana en què te les he volgut fer arribar. Vull que sàpigues que m'han agradat molt, gairebé sempre, les teves intervencions, des de Mallorca estant (i sé que hi ha d'altra gent que també les valora molt positivament).

Començ reconeixent que m'hagués agradat més que el Parlament de Catalunya no hagués hagut d'empassar-se el mal tràngol d'avui. Però també t'he de dir que celebr que sigui precisament aquest Parlament, -un dels cinc implantats als Països Catalans, sens dubte el més important i significatiu-, el primer de l'Estat espanyol a rebre els efectes de la indignació i l'exaltació ciutadana d'aquests temps crítics que ens ha tocat viure.

Consider que deu ser el més ben preparat perquè, diputades i diputats de 2011, us adoneu que ja hem començat a viure en una altra època... Que possiblement encara no heu vist res d'allò que us pertocarà haver de veure més endavant... Que ja no sou com aquells "mira'm-i-no-em-tocs" d'èpoques passades de la nostra història més recent... Que arreu dels Països Catalans s'ha iniciat l'era de la indignació al poder... Que cada cop hi ha més gent tan maltractada pel sistema que fins i tot s'identifica més amb la gent que vos maltracta que no amb vosaltres maltractats... Que us cal prendre llum de na Pintora i aprendre a emprar d'altres eines parlamentàries més eficients en la construcció democràtica de la nostra nació catalana, del nostre país sencer... En definitiva, que les valentes accions policials violentes s'han d'emprendre, efectivament, no tant contra les víctimes d'un model econòmic i polític caducat, sinó sobretot contra els botxins que fabriquen víctimes... No contra la gent indignada que es passa dies a les places públiques en les condicions que tothom ha pogut veure; sinó contra la gent indigna i indignant que ocupa vergonyosament i durant unes poques hores, gairebé d'amagat, despatxos luxosos d'entitats bancàries i financeres, empresarials o sindicals, privades o institucionals, manejant els fils d'una situació que se'ns escapa de les mans, a marxes forçades, a tots plegats.

T'he de dir que em sent molt solidari de la gent que en aquests moments de crisi econòmica, financera i social considera que cal paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que s'orienta, precisament, a donar cobertura legal a unes mesures que han d'engrandir encara més l'abisme que separa la gent poderosa de la impotent; la gent pobra, de la gent rica; la gent ben assegurada, de la gent que no té futur; la gent ben acomodada, de la que n'ha perdut el sostre; la gent treballadora, de la que roman a l'atur sense poder sortir-se'n...

També t'he de dir que som totalment contrari a l'ús d'eines violentes per aconseguir objectius marcats; als excessos que es poden produir durant qualsevol manifestació pública a les places i carrers de Barcelona, per part d'alguns sectors minoritaris; a les mostres evidents de fatxenderia rebutjable... Però tampoc no crec que se les hagi d'engrandir fins al punt de considerar-les com els elements "centrals" per a no dir els "únics" d'aquesta jornada. Hi ha hagut, també, mostres del contrari...

Gràcies, en qualsevol cas, per l'atenció que m'hagis volgut dispensar.

Compta amb tot el meu suport personal a la teva tasca com a diputada/diputat al Parlament de Catalunya, que m'imagín que és molta i molt bona.

Mira de no defallir en l'afany de consolidar-hi una democràcia que va mostrant massa el llautó, per massa bandes i massa crulls, davant la situació crítica que patim a Europa, dominada per les forces dretanes cada cop més implantades.

Salutacions, des de Mallorca, amb una abraçada entranyable

Cil Buele

Indignació mallorquina: davant farsanteria indignant de l'Institut Ramon Llull (IRL) (1)

Quan vaig llegir per primera vegada la nota informativa que la Conselleria de Presidència del Govern de les Illes Balears feia pública a Palma el 10 de l'11 del 10, vaig pensar i creure de bon de veres que la iniciativa cultural a la qual feia referència havia estat depositada en molt bones mans, de les millors, les de l'Institut Ramon Llull, integrat pel Govern de les Illes Balears -Albert Moragues- i la Generalitat de Catalunya -Josep Bargalló-.

A la vista d'allò que va publicant el Diari de Balears sobre aquest tema, i molt especialment el darrer escrit fet públic dimecres, 15 de juny de 2011, on es fa palesa la diversitat d'opinions en el sector cultural i polític sobre la decisió de no fer el reconeixement a Pau Casals a l'ONU, no em puc estar de dir-hi també la meva.

Encara que sia insignificant -que no significa res, sense valor, sense importància- ; tot i que desconec si pot esdevenir-hi gens ni mica significativa...

Aquella nota, que vaig voler llegir una vegada i una altra, ho deia tot:

“40è aniversari de l’estrena de l’himne de les Nacions Unides.
El Consell de Direcció de l’IRL ha acordat encarregar al director Josep Bargalló que iniciï les gestions necessàries perquè els cors de l’Orfeó Català i l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans puguin interpretar, a Nova York, el 24 d’octubre del 2011, l’himne de les Nacions Unides que Pau Casals —música— i Wystan Hugh Auden —lletra— van compondre ara fa 40 anys. Aquest projecte, que promou el Palau de la Música Catalana i el Forum Musicae, també haurà de comptar amb la intervenció de la Fundació Ramon Llull. Carod-Rovira ha explicat que l’objectiu és interpretar l’himne que injustament va caure en l’oblit, difondre’n la doble dimensió, la musical però també el sentiment de país i de pau, i en aquest sentit projectar un missatge de “la nostra cultura com el que és, una cultura de pau”.

Des de Forum Musicae estan fent feina perquè Salvador Brotons pugui dirigir els 80 cantaires dels cors de l’Orfeó Català i 74 músics de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans. Actualment, també s’està treballant perquè sigui possible la col•laboració del Chorus of the Manhattan School of Music, que va ser el que va estrenar l’himne l’any 1971.”

Fantàstic! Quina notícia més bona! Esplèndida, vaig pensar i creure aleshores, i també ho vaig manifestar públicament. La gran feinada desplegada durant els dos anys anteriors, des del dia que s'havia fet públic l'article reivindicatiu sobre l'Himne de Nacions Unides, signat pel bon amic felanitxer, Bartomeu Mestre “Balutxo”, el 2 de desembre de 2008, no havia estat feta de bades.

N'havia donat fruits molt bons. A la fi, dues institucions governamentals dels Països Catalans es posaven d'acord a donar suport explícit, oficial i públic a una iniciativa cultural nascuda a Mallorca!

Culminava, així, tot un llarg procés que l'havia portada a ser objecte, també, d'iniciatives institucionals tan valuoses com les que s'havien produït al Senat d'Espanya, al Congrés dels Diputats, al Parlament de Catalunya o al Parlament de les Illes Balears! Què més s'hi podia esperar i demanar!

Hores d'ara, emperò, set mesos després d'aquella data inicialment tan engrescadora, he de reconèixer que no hi havia res que romangués tan allunyat de la realitat!

Vist el que ha passat d'aleshores ençà, he arribat a la conclusió que aquell dia 10 de novembre de l'any 2010 s'inicia una de les mostres més barroeres de farsanteria institucional, de les més increïbles que conec, a mans de l'Institut Ramon Llull, dirigit aleshores per Josep Bargalló des de Barcelona i per Fanny Tur des de Mallorca, i que ara dirigeix Vicenç Villatoro des de Barcelona.

Mai no m'ho hagués pogut imaginar, d'una institució tan emblemàtica com aquesta, que ha costat tant tornar a muntar i que no es mereix d'aparèixer així damunt del mapa dels Països Catalans, d'una manera tan innoble, ni per la prepotència ni per la incompetència dels seus gestors màxims.

Tot i que m'hi he vist aglapit directament i personalment, pel meu suport explícit des de l'any 2004 ençà, prestat amb molt de gust a l'entitat mallorquina impulsora de la iniciativa, Forum Musicae, molt més greu em sap, encara, pel mal que s'ha infligit, amb això, a la bona amiga Magdalena González, que n'és la presidenta i l'ànima. Un mal que, per res del món, jo no voldria que esdevengués irreparable!

Com també, per la manca de respecte cap als centenars de persones, d'arreu dels Països Catalans, que s'hi han volgut afegir, adherint-s'hi voluntàriament amb el seu suport individual. Les desenes d'entitats cíviques i culturals que hi han volgut fer costat explícitament i clara. L'assumpció del projecte per part d'una entitat tan emblemàtica com és ara el Palau de la Música Catalana, a través de la seva presidenta, Mariona Carulla. Les més de dues-centes persones afectades pel projecte, joves músics, professors, directors, etc. En definitiva, tothom que hi tenia depositada alguna esperança, arreu dels Països Catalans.

I, sobretot, la transcendència mundial que comportava una projecció exterior de la cultura catalana, mitjançant la figura eminent del músic mestre Pau Casals, amb la seva obra singular, l'Himne de Nacions Unides, com a tasca encomanada pel secretari general de l'ONU, U Thant, i duita a terme a Nova York l'any 1971, farà quaranta anys justs el proper 24 d'octubre.

Una mica perquè en quedi constància escrita en algun mitjà que en difongui la informació més detallada, mir d'arreplegar aquí mateix certes consideracions que consider valuoses a l'hora de disposar-ne acuradament, sobre aquest afer tan lamentable.

De manera que hi quedi reflectida la veritat, si més no per a qui vulgui saber-ne certs detalls que l'envolten, qualque dia. (CONTINUARÀ)

Indignació mallorquina: davant farsanteria indignant de l'Institut Ramon Llull (IRL) (3)

Una lectura atenta del comunicat emès des de la seu de l'Institut Ramon Llull a Barcelona, fet públic dia 10 de juny de 2011 als mitjans de comunicació, fa veure que, pel que fa a l'encàrrec rebut el 10 de l'11 del 10 a Palma, de gestionar l'homenatge de Pau Casals a la seu de Nacions Unides a Nova York, l'IRL no ha fet els deures, durant aquests 7 mesos transcorreguts d'aleshores ençà.

Vagi per endavant que, durant tot aquest temps transcorregut, l'Institut Ramon Llull no ha convocat ni una sola vegada cap comissió de treball per a l'organització de l'acte a Nova York.

Per molt que es vulgui revestir aquest incompliment amb els ornaments d'un comunicat protocol·lari, l'Institut Ramon Llull, en aquest assumpte, no ha sabut o no ha pogut o no ha volgut fer els deures. El seus màxims dirigents en deuen conèixer els motius i les causes, del tot inexplicables per a qui mira de seguir-ne de prop la trajectòria, a través dels mitjans de comunicació.

Quins n'eren aquests deures, arran de l'encàrrec que li fa a Palma el Consell de Direcció de l'IRL, representat pel Govern de les Illes Balears -Albert Moragues, conseller de la Presidència- i la Generalitat de Catalunya -Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident, el 10 de l'11 del 10?

A la vista dels comunicats oficials fets públics, en superen la dotzena:

1. Iniciar-ne les gestions necessàries (D1)
2. Interpretar l'Himne de les Nacions Unides que Pau Casals -música- i Wystan Hugh Auden -lletra- van compondre, ara fa 40 anys (D2)
3. Realitzar aquesta interpretació a Nova York (D3)
4. Realitzar aquesta interpretació a la seu de Nacions Unides (D4)
5. Realitzar-la el 24 d'octubre de 2011 (D5)
6. Realitzar-la sota la direcció del mestre Salvador Brotons (D6)
7. Marcar-se l'objectiu d'interpretar l'Himne que injustament va caure en l'oblit (D7)
8. Difondre la doble dimensió, la musical, però també el sentiment de país i de pau (D8)
9. Projectar un missatge de la nostra cultura com el que és, una cultura de pau (D9)
10. Reconèixer com a promotors d'aquest projecte el Palau de la Música Catalana i el Forum Musicae, amb la intervenció de la Fundació Ramon Llull (D10)
11. Facilitar la interpretació de l'Himne als Cors de l'Orfeó Català i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (D11)
12. Parar esment als 80 cantaires dels cors de l’Orfeó Català i 74 músics de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (D12)
13. Aconseguir la col·laboració del Chorus of the Manhattan School of Music, que va estrenar l’himne l’any 1971 (D13)

Segons el comunicat emès des de la seu de l'IRL, fet públic el 10 de juny de 2011, s'hi reconeix, explícitament o implícitament, que no se n'han fet la majoria, d'aquests 13 deures:

De les gestions necessàries efectuades (D1), no se'n diu res de res.

S'hi manifesta explícitament que no es farà a Nova York, sinó a Barcelona (D3).

S'hi detalla que, en lloc de la seu de Nacions Unides, es farà al Palau de la Música Catalana (D4).

S'hi concreta que, en lloc del 24 d'octubre de 2011, es farà un altre acte alternatiu el 14 de setembre de 2011 (D5).

No s'hi destil·la cap caire reivindicatiu en la interpretació musical de l'Himne (D7), cosa que, en qualsevol cas, quedaria per a més endavant.

Tampoc no s'hi expressa la voluntat de difondre-hi el sentiment de país i de pau (D8 i D9)

L'entitat mallorquina Forum Musicae ja no hi apareix com a “promotora” (D10), sinó com a “convidada” per la Fundació Pau Casals (absent a les informacions del 10 de l'11 del 10, a Palma)

No s'hi esmenta la col·laboració del Chorus of the Manhattan School of Music, que va estrenar l’himne l’any 1971 (D13)

A la vista d'això, si dels 13 deures encomanats a l'Institut Ramon Llull que dirigia Josep Bargalló el 10 de l'11 del 10, n'hi ha 9 que no s'han complit fins ara, dirigit per Vicenç Villatoro, no cal remarcar-hi res més: l'Institut Ramon Llull no ha fet els deures, i, se suposa, deu tenir ben clar quines en poden ser les conseqüències i els efectes.

Tant de bo que tot això redundi en benefici d'una valoració bastant més positiva de la tasca que l'IRL vagi desplegant d'ara endavant.

En bé del país i la catalanitat, en bé dels Països Catalans.

Enmig de tot aquest batibull desgavellat del "Govern dels millors" a la Generalitat de Catalunya, em resulta del tot admirable, a l'àmbit d'actuació cultural als Països Catalans, aquesta AFIRMACIÓ! sublim que escampa a tots vuit vents del món i de la bolla qui n'és la impulsora principal, la presidenta de l'entitat mallorquina Forum Musicae, Magdalena González i Crespí.

Junta Directiva d'AFAM -Associació de Familiars d'Alzhèimer de Mallorca- (02)

Abans d'assistir a la meva segona reunió de la Junta Directiva d'AFAM -Associació de Familiars d'Alzhèimer de Mallorca-, la primera que es fa al local nou situat al carrer de Rector Petro, 26, al barri palmesà de la Soledat, m'ha passat pel cap anar a veure el senyor rector de la Parròquia.

Bon amic des de fa dècades, company d'estudis i de lluites pastorals pel Perú a la dècada dels anys 70, mossèn Miquel Company i Bisbal, tot d'una que m'ha vist, m'ha fet passar a l'interior de la rectoria on va ser destinat l'any passat pel bisbe de Mallorca.

Com que m'ha sentit a dir que me n'anava cap a la seu d'AFAM, m'hi ha volgut acompanyar i s'ha ofert espontàniament a anar a saludar la Junta Directiva. N'havia tengut notícies, de la presència recent d'AFAM a la Soledat, que li havien arribat de part de la família del propietari, veí molt conegut seu.

Durant la seva estada breu al local d'AFAM, ha tengut l'oportunitat de saludar la Coordinadora i els membres de la Junta Directiva que eren a punt d'iniciar-ne la reunió. S'ha ofert a col·laborar en allò que es consideri pertinent.

Alhora que el president d'AFAM, Guillermo Ramon, li ha fet a saber també que compten amb la seva col·laboració a l'hora d'iniciar les tasques al nou local que s'acaba d'estrenar.

A l'Ordre del Dia de la reunió hi figuraven nombrosos punts que han estat tractats successivament i que afecten aspectes diversos relacionats, sobretot, amb l'estrena del local nou: llicència d'activitats municipal, gestions realitzades amb l'IMAS, una proposta de la FAIB -Federació d'Alzhèimer de les Illes Balears- d'organitzar una marató, qüestions econòmiques i financeres relacionades amb l'estat de comptes de l'associació, projectes i subvencions per a enguany, preparació del Dia Mundial de l'Alzhèimer, contactes amb els socis i amb les institucions públiques, nova web en construcció, precs i preguntes...

El president Guillermo Ramon, qui porta la batuta i informa la resta de membres de la Junta Directiva sobre tots i cadascun dels punts de l'ordre del dia, n'explica fil per randa el contengut, en recapta l'opinió de la resta i postposa el nomenament de nous càrrecs de la Junta Directiva, d'acord amb els estatuts i per haver finalitzat el mandat de la Junta anterior, atès que hi manca la presència de dos membres, Jaime Figuera i Marie Robinson.

La resta de membres assistents hi vénen a bé: Antònia Julià, Cecili Buele, Hjassirtj Ojeda, Jaime Morell, Tony Gayà i Yolanda Mansito.

A mi, se m'encomana la tasca de redactar una carta trimestral, adreçada als socis, informant-los d'allò que es fa, d'allò que es vol fer i d'allò que convé que facem tots plegats, en la nostra lluita constant i diària contra els efectes nefasts de la malaltia de l'alzèimer, i a favor de les persones i les famílies que els pateixen.

A la sortida de la reunió, al mateix carrer de Rector Petro, una mica més a prop de la carretera de Manacor, me n'he duit la sorpresa agradable de topar-me amb una altra persona coneguda, d'aquell temps en què m'exercia com a regidor a l'Ajuntament de Palma: “La Chone”!

En veure avui la voluminosa i alegre gitana, asseguda a la vorera del carrer, la mateixa que aleshores residia al poblat gitano de Son Banya, encarregant-se de l'edifici escolar i dependències annexes, no m'he pogut estar de demanar-li si m'havia equivocat a l'hora d'identificar-la.

Me n'ha confirmat l'encert i m'ha fet a saber, ben dolguda, que, amb la demolició efectuada per l'anterior equip de govern municipal, se'n va haver d'anar... Em diu que ara fa comptes de fer passes amb el nou equip, recentment estrenat a Cort...