Militants... votants... polítics!

Mirant i escoltant un representant polític del més alt nivell, que xerra i es belluga per TV Mallorca aquesta nit de Santa Bibiana, vaig notant que de cop sec se'm posa la pell de gallina! Que una suor freda em comença a recórrer el cos de cap a peus!

Em fa la impressió que m'estic convertint en una d'aquelles persones que ha perdut el cervell i la memòria. Que ja no som jo, sinó un altre. Que ja no veig ni sent allò que veig. Que ja no escolt ni puc sentir allò que escolt. Que he esdevengut víctima d'una de les al·lucinacions més increïbles.

Em repugnen, des de sempre, aquells senyors polítics que, amb allò que diuen en un moment donat, pretenen aconseguir de tapar tot allò que han fet malament, o que han deixat de fer bé, en temps passats.

Em cauen molt malament, d'altra banda, tots aquells senyors polítics que, quan s'adrecen a la gent per la televisió -la ràdio, la premsa o internet-, fan la impressió que es creuen i es pensen que la gent que se'ls mira i se'ls escolta ja no té memòria. Ja no recorda res dels temps passats. Ja n'ha oblidat les malifetes...

Em repugnen i em cauen malament aquesta casta de senyors dedicats a la feina política d'aital manera.

Però, sobretot, em repugnen i em cauen malament aquelles persones -afiliades, militants i votants-, que, amb la seva decisió, es prenen la responsabilitat de col·locar persones com aquestes al front d'una organització que, un dia o un altre, s'ha d'encarregar de governar aquest bocí de país nostre.

Quin futur l'espera, amb un passat recent tan malaurat? Quin present que tenen els Països Catalans!

Salut! Coratge! Resistència, va dir aquell!