Monsenyor José María Setién, bisbe emèrit de Sant Sebastià

A través dels mitjans de comunicació, m'assabent que el bisbe donostiarra monsenyor José Maria Setién Alberro (Hernani, 1928) ha mort a l'hospital Donostia de la capital guipuscoana. 

El meu desig més profund és que descansi en pau aquest ferm lluitador basc  nonagenari, sacerdot catòlic defensor dels drets humans fins a les darreres conseqüències. Assoleix l'episcopat i l'exerceix durant més de vint anys seguits, primer com a bisbe auxiliar (1972) i posteriorment com a bisbe titular de la diòcesi de Sant Sebastià (1979-2000). 

Record perfectament que, anys abans de ser nomenat bisbe auxiliar de Sant Sebastià (1972), quan s'exerceix com a professor a la Universitat Pontifícia de Salamanca, tant a la Facultat de Dret Canònic com a la de Teologia, de la qual esdevé degà, arriba fins a Mallorca i ens dirigeix un «recés espiritual», als alumnes del Seminari on jo estic estudiant, convidat per mossèn Guillem Payeras, el nostre director espiritual. 

Ja aleshores se'l veu mantenint i emprant un llenguatge «diferent» a l'habitual: molt més normal i corrent, més humanista i aclaridor, més clar i nítid, més directe i concret.

Una de les darreres vegades que en veig la cara per la tele, és el mes d'octubre de l'any 2011. 

Se'l veu retent visita emocionada al tanatori on es troben les restes mortals del misser i polític basc Juan Mari Bandrés -qui l'any 1989 encapçala la llista electoral Esquerra dels Pobles al Parlament Europeu, dins la qual tenc la immensa satisfacció d'haver pogut col·laborar, representant la formació política mallorquina del PSM--.

Per a mi, aquests dos bascs representen dos referents molt valuosos en la lluita política i la vivència religiosa més profundes. Ben lligats tots dos, des d'una inqüestionable actitud ètica, a la defensa dels drets humans, personals i col·lectius, i a la lluita per la pau.

Benaurats siguin tots dos, pel bé i les llavors de vida que han escampat damunt d'aquest Planeta!