Eleccions presidencials 2022 a Colòmbia

Seguesc amb molt d’interès el procés electoral que estan duent a terme a Colòmbia, aquest diumenge 29 de maig de 2022. M’importa moltíssim el que allà pugui arribar a passar, en unes eleccions presidencials que poden encaminar el país en una direcció o en una altra.

La pau veritable, la de debò, és un do tan preuat que no podem dir que sigui abundós en aquelles terres d’Amèrica Llatina. Coneixen massa situacions d’injustícia. Pateixen massa discriminacions inacceptables. Sostenen massa privilegis privatius i singulars. Poblacions afrodescendents i pobles indígenes precisen polítiques més profundament respectuoses amb la seva existència dignificada.

Gustavo Francisco Petro Urrego (1960), pare de cinc fills, és un polític i economista colombià. Va estudiar en el Col·legi Nacional de La Salle de Zipaquirá. Fundà el periòdic «Carta al Pueblo» i un centre cultural anomenat «Gabriel García Márquez». Començà a reunir-se amb moviments sindicalistes i obrers. Llicenciat per la Universitat Externado de Colòmbia, va ocupar diversos càrrecs públics. En la seva joventut va formar part de la guerrilla de l’M-19.

Va ser triat en diverses eleccions legislatives al país: Senador de la República pel Pol Democràtic Alternatiu en les eleccions del 2006, hi va renunciar l’any 2009 per aspirar a la Presidència de Colòmbia en les eleccions del 2010.

Va fundar el moviment Progressistes per competir a l'alcaldia de Bogotà. Va ser-ne triat Alcalde Major el 30 d'octubre de 2011, càrrec que va assumir l'1 de gener de 2012, una desena d’anys enrere.

El 17 de juny de 2018 va perdre contra Iván Duque Márquez, l’actual president de la República, en la segona volta presidencial, tot i obtenir-hi 8.034.189 vots, en la votació més alta en la història d'una segona tornada presidencial a Colòmbia.

Em costa molt de creure que pugui ser cert això que algun comentarista colombià escriu el mateix dia de les votacions: «Votar Petro, qui ha promès de quedar-se 12 anys en el poder, és assegurar un canvi, certament, però un canvi a pitjor». 

No sé si hi tenen res a veure, amb aquest canvi colombià que desitj, «els canvis dràstics» que ens han d’arribar «més aviat del que ens puguem imaginar», com afirmava Oriol Junqueras a Mallorca la setmana passada, provinents de l’Índia i la Xina...

Però continuo sent dels qui pensen i creuen que el Planeta Terra necessita que canviem, amb urgència. I Amèrica Llatina també precisa que canviem de model de societat. D’estil de vida. De formes de relacionar-nos uns amb els altres. D’aprenentatges diferents. De creences i espiritualitats més profundes...

«D’avui per demà» com assenyalava el mosaic humà que el GOB aconseguí de desplegar dissabte, un dia abans del canvi colombià desitjat per mi en aquest procés electoral que mir de seguir una mica més de prop, a través d’aquest mitjà informatiu que m’ha recomanat un bon amic, observador europeu del procés electoral en aquelles contrades colombianes.

Gustavo Petro s’ha compromès a enfortir la participació ciutadana en temes relacionats amb polítiques públiques de pau, Consell nacional de Pau, participació integral de les víctimes en escenaris locals, nacionals i internacionals.

Ha centrat la seva argumentació en el monopoli físic de la violència per part de l’Estat, passant d’un enfocament de «seguretat democràtica» i proposant un altre enfocament de «seguretat humana» protegint la sobirania nacional, la seguretat ciutadana, la dignitat i el respecte integral dels drets humans; involucrant la Justícia Especial per a la Pau i la Comissió per a l’Esclariment de la Veritat (CEV); fent èmfasi  en la lluita contra el narcotràfic i no contra el camperol conreador; incentivant, promocionant i garantint la participació ciutadana de les víctimes; creant les condicions necessàries per avançar en un diàleg amb l’ELN (la guerrilla de l’Exèrcit d’Alliberament Nacional).

Un dia com a vui, compartesc plenament això que exposa la Fundació «Foro Nacional por Colombia y la Corporación Viva la Ciudadanía», quan afirma que aquestes eleccions presidencials colombianes 2022 són històriques: porten a elegir el primer president que ha de governar, administrar i representar el país, un cop acabat el conflicte armat amb la guerrilla de les FARC. 

Més de 50 anys després del conflicte intern armat, Colòmbia inicia un camí nou, una ruta en la qual caldrà posar messions per tenir un país sense guerra i en pau.

El president que en surti elegit, haurà de treballar fort ferm per aconseguir una pau estable i duradora a Colòmbia.