La VIII Jornada de l'Opinió Catalana feta enguany a Barcelona s'ha organitzat conjuntament amb l'Associació Catalana de Professionals (ACP), com a continuació de les jornades organitzades els últims anys en altres indrets de Catalunya, amb la finalitat d'afavorir la trobada de persones compromeses en una posada al dia del discurs catalanista.
Com s'afirma a la carta de benvenguda, més enllà de les opinions condicionades per la pertinença a formacions polítiques, institucions i associacions, els participants tenen l'oportunitat d'expressar-hi el seu punt de vista personal amb tota llibertat: en diàleg lliure i amable entre gent compromesa amb el desenvolupament nacional del país.
Els conferenciants hi fan sucoses aportacions, fruit de l'experiència assolida als seus àmbits d'actuació respectius:
Salvador Cardús i Ros (Terrassa, 1954), doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, n'és el degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia.
Ferran Soriano i Compte (Barcelona, 1967), empresari, president d'Spanair, llicenciat en Ciències Empresarials i MBA.
Santiago J. Castellà Surribas (Barcelona 1967), Llicenciat en Dret i doctor en Dret Internacional Públic per la Universitat de Barcelona, és vicerector de la Universitat Rovira i Virgili.
Josep Coll i Carbó (Torroella de Montgrí, 1957). Diplomat en Relacions Públiques per la Universitat de Barcelona i llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid, és ambaixador de la Comissió Europea a Cap Verd.
Martí Estruch Axmacher (Lovaina, 1968), llicenciat en Filologia Anglogermànica per la Universitat Autònoma de Barcelona i en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra, és el delegat de la Generalitat de Catalunya a Alemanya.
Antoni Dalmau i Ribalta (Igualada, 1951), llicenciat en Dret, professor de Català, ha estat regidor d'ajuntaments, president de la Diputació de Barcelona, diputat al Parlament de Catalunya, entre molts d'altres càrrecs exercits.
Saül Gordillo Bernárdez (Calella, 1972), periodista, director de l'Agència Catalana de Notícies (ACN), fundador del portal de blocs polítics en llengua catalana Poliblocs.
Jaume López, doctor en Ciències Polítiques i professor a la Universitat Pompeu Fabra, és el president de l'Associació Catalana de Professionals ACP
Joan Rigol i Roig (Torrelles de Llobregat, 1943), ex president del Parlament de Catalunya
Ernest Benach i Pascual (Reus, 1959), és el president del Parlament de Catalunya
Miquel Sellarès i Perelló (Barcelona, 1946), és el secretari general de l'Opinió Catalana
Muriel Casals Couturier (Avinyó, 1945), és la presidenta de l'Opinió Catalana
Durant tota la Jornada les aportacions que hi fa aquesta gent experta queden enriquides amb les opinions que sorgeixen d'entre els assistents.
Tot i coincidir amb altres esdeveniments significatius de caire catalanista, ultrapassen el centenar les persones que acudeixen a la cita, convocada per l'Opinió Catalana conjuntament amb l'Associació Catalana de Professionals ACP.
(Mesa presidencial de l'acte de cloenda )La vuitena Jornada de l'Opinió Catalana, celebrada el 7 de novembre a Barcelona, s'inicia amb la conferència inaugural que realitzen la presidenta de l'entitat Muriel Casals Couturier, doctora en Economia i professora del Departament d'Economia i Història Econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona; l'expresident del Parlament, Joan Rigol i Roig, doctor en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya; i l'actual president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach i Pascual.
Com manifesta explícitament la doctora Casals, en presidir la conferència qui presideix l'entitat, l'acte d'inauguració de la Jornada situa tots els membres de l'entitat entre dos presidents del Parlament de Catalunya!
Tots dos vénen a dir-hi i a expressar-hi què consideren “que es pot fer des de dins” de les institucions públiques democràtiques, per fer front als problemes que planteja avui la nostra societat, la societat catalana, la societat dels Països Catalans.
D'altres conferenciants han de parlar sobre “què es pot fer des de fora de les institucions”, o també sobre “com construir el país en temps de globalització” o fins i tot si “cal una regeneració democràtica”.
Els dos presidents parlamentaris catalans s'afanyen a exposar allò que consideren que es pot fer des de dins les institucions públiques.
Joan Rigol, en situar la nostra societat catalana entre l'immediatisme, l'economicisme, l'individualisme i el passar-s'ho bé, reconeix que Catalunya té la capacitat de fer front als reptes del futur, si arriba a establir-se una complicitat entre institucions i societat civil.
Diu que les institucions no poden convertir-se en trinxeres dels partits; i que no pot ser que cada telediari es converteixi en escola de deserció política...
Afirma que la política no és només poder, sinó que cal credibilitat moral. I més en el cas de Catalunya que necessita compensar la seva manca de poder amb grans dosis de credibilitat política...
Ernest Benach reconeix que estam travessant crisis diverses, que encara no s'han acabat. Vivim un moment difícil, complex, que reclama canvis. Canvis profunds. Amb les eines noves que ofereix la societat d'avui dia, amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació, es pot contribuir a afavorir la participació social en la solució d'aquests problemes.
Afirma que considera que ens trobam en un altre dels moments claus en la història de la humanitat i en la història de Catalunya. Tenint present que l'activitat en l'esfera pública i privada ja no té fronteres, que el segle XXI esdevé capaç de trencar fronteres, defensa la necessitat de fer reformes legislatives en profunditat i urgents; la necessitat d'elaborar un marc comú per a un codi ètic de bona conducta cívica.
Creu que tot ha d'anar encaminat a enfortir la societat catalana, a enfrontar els problemes de la nostra societat actual. Acaba reivindicant la política:
“La política és noble. I això no ho podem perdre mai de vista. La política és noble. Una altra cosa és que no es faci bé. Una altra cosa és que dins de la política hi hagi gent que faci que no sembli tan noble. Però la política, per definició, és noble.”
Com a conclusió, la presidenta Casals apunta cap a la necessitat de treballar més intensament per una veritable regeneració moral generalitzada.
Potser s'hi complementi així la proposta de l'independentisme generós que havia formulat moments abans el doctor Salvador Cardús
La VIII Jornada de l'Opinió Catalana, amb el lema “De dins i de fora”, s'ha celebrat a Barcelona dissabte dia 7 de novembre.
S'hi han fet presents més d'un centenar de persones d'arreu dels Països Catalans (Barcelona, Benissa-Alacant, Blanes, Buenos Aires, Castellar del Vallès, Cerdanyola del Vallès, El Perellonet-València, Hospitalet de Llobregat, Igualada, Lleida, Museros-València, Palma, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Guíxols, Sant Fost de Campsentelles, Sant Pere de Torelló, Santa Eulàlia de Ronçana, Terrassa, Torroella de Montgrí, València, Valls, Vic, Vilafranca del Penedès...).
Entre d'altres, a la primera taula rodona sobre “Què es pot fer des de fora de les institucions?” , hi ha participat el degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona,Salvador Cardús.
En reconèixer que “El fracàs estatutari ha estat una gran sort per aquest país”, hi presenta el seu “Decàleg”, seguit d'un corol·lari:
Fer l'esforç d'acabar amb la cultura de la resistència. Hi esdevé una eina vella
Fer quelcom de popular, que aconsegueixi adhesions majoritàries
Fer projectes inclusius, implícits sense apuntar cap a preses de consciència minoritàries
Fer projectes rigorosos, sense ser puristes
Rebutjar el pseudoindependentisme català espanyoldepenent
Fer projectes per a la normalitat, sense nostàlgies d'excepcionalitat
Fer projectes independents de qualsevol subvenció pública
Vincular el patriotisme a l'interès, per la independència
Elaborar projectes ben educats, sentimentalment i formalment
Fer projectes que, sobretot, siguin fruit d'un pensament estratègic
Corol·lari: ”El futur no el feim per a nosaltres mateixos. El feim per a uns altres. La construcció del futur té una dimensió extraordinàriament generosa. No ho feim per a nosaltres mateixos: cal impulsar un INDEPENDENTISME GENERÓS!”
L'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, impulsada per l'entitat mallorquina Forum Musicae que presideix Magda González, ha estat guardonada recentment amb un dels Premis Caixa Sabadell 2009.
Sorprèn i crida poderosament l'atenció que sigui precisament Caixa Sabadell, i no altres caixes molt més acostades a la Roqueta, la que atorgui més ajuts a una iniciativa cultural nascuda precisament a Mallorca...
És clar que la singularitat d'aquesta iniciativa rau precisament en el fet que impulsa la creació i el manteniment d'una orquestra simfònica -interpretant música clàssica coneguda i difonent música clàssica poc reconeguda-, integrada per gent jove -no professional encara-, i que s'arreplega arreu dels Països Catalans -de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer-...
Com ja s'havia anunciat amb anterioritat, dimecres, 4 de novembre de 2009 -aniversari de tants fets que marquen la nostra història contemporània (Tutankamon, UNESO, Azaña, Barack Obama...)- l'Obra Social Caixa Sabadell atorgà a l'entitat mallorquina Forum Musicae, impulsora i creadora de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OJIPC) un dels seus premis anuals, corresponents a la temporada 2009.
Mitjançant la signatura d'un conveni per part de Magda González, presidenta de l'entitat mallorquina Forum Musicae, Caixa Sabadell li atorgava una quantitat d'euros que serveixen d'ajut per a l'enregistrament i edició posterior del CD que l'OJIPC ha gravat amb els concerts d'enguany.
No és aquesta la primera vegada que l'Obra Social Caixa Sabadell patrocina aquesta iniciativa singular que comporta la creació d'una orquestra simfònica integrada per joves d'entre 18 i 26 anys d'arreu dels Països Catalans.
A l'enregistrament del I Volum de la col·lecció Compositors dels Països Catalans, editat l'any 2007, entre d'altres suports, hi figurava també l’Obra social Caixa Sabadell.
Aleshores s'havia contribuït a difondre tres simfonies inèdites d'Enric Morera (Somni, Indíbil i Mandoni i Pàtria) que s'havien estrenat el 24 d'agost de l'any 2006 al concert de l'Abadia de Sant Miquel de Cuixà, en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu. També s'hi incloïen les obres que s'havien interpretat d'Eduard Toldrà (Camperola), Manuel Palau (Marxa burlesca) i Pau Casals (Sant Martí de Canigó).
Gràcies a suports com aquest, l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans ha pogut arribar a celebrar enguany el seu cinquè aniversari. En un àmbit d'actuació cultural que, indubtablement, no resulta gaire fàcil en aquests temps que corren.
Tant de bo que l'OJIPC -”el nostre exèrcit sonor”- pugui continuar fent el seu camí. La fita propera queda ben marcada i emmarcada al Palau de la Música Catalana, durant la primera quinzena del mes d'abril de 2010, amb un concert dirigit pel mestre Salvador Brotons i la participació de dos cors, un català i un basc.
Seguint les notícies emeses per IB3, en bon dia de Difunts de 2009, veig que el Fòrum de la Veritat, que presideix el mallorquí Joan Carrero, estudia ampliar contra l’ONU una querella pel genocidi de Rwanda.
No m'estranya! I crec que ja és ben hora que qualcú miri de posar-hi una mica de remei!
Poques vegades es té l'oportunitat de veure més o manco de prop la presència de l'ONU al continent africà. No pot agradar gens ni mica!
Per a mi, la primera vegada fou l'any 1972. A l'Àfrica negra, al Burundi. Tenc l'oportunitat de conèixer de prop un metge europeu que hi ha estat destinat per l'ONU, amb la finalitat de donar classes de medicina al personal d'un hospital... Se suposa que n'hi dóna qualcuna... Però tothom sap que no és precisament aquesta la dedicació primordial. Ben al contrari: bon xalet, bons cotxes, bones viandes, bons sous al país africà i als comptes personals europeus... amb alumnes violades... Què voleu que vos digui? Molt mala impressió!
La segona vegada, allà mateix, amb un geòleg americà enviat per l'ONU. Hi ha de fer excavacions, a la recerca de matèries primeres que, segons s'hi diu, només es troben en aquell racó de l'Àfrica negra...
No es pot dir que sigui un cas tan repugnant com el d'aquell metge nefast. Però sí que s'hi destrien luxosament també molts de recursos materials, econòmics i humans abocats, en una campanya que ves a saber tu per què serveix, en un indret farcit de misèria a totes bandes...
La tercera vegada, més recent. Als campaments de refugiats del Sàhara. Membres de la MINURSO, que tenen l'encàrrec de vigilar l'alto al foc entre el Front Polisario i el Marroc. No fan la impressió de fer-hi aquesta feina amb ganes... Més tost sembla que hi són únicament pels doblers!
Segur que no serà aquesta la primera vegada (ni probablement en sigui la darrera!) que es diu i reconeix que l'ONU necessita mà de metge! Que el malgastament de recursos està a l'ordre del dia. I que les missions encomanades, en tenir molt poc d'humanitàries, van adquirint grans dosis de “politiqueria oportunista”, sempre al servei de les cinc grans potències que conformen el Consell de Seguretat (mai més ben aplicada l'expressió, si hom atén al que comporta l'autoseguretat!): República Popular de Xina, França, Federació Russa, Regne Unit i Estats Units!
Quina tropa d'intocables, que ho poden tocar tot!
Se suposa que deu estar molt ben fet que l'ONU vulgui saber què es fa amb un grapat d'euros públics provinents d'una entitat mallorquina com el Fòrum Social de Mallorca... No en faltaria d'altra! Per això és entitat pública i per això els atorga: perquè se sàpiga què subvenciona!
Sempre que el mateix zel -o fins i tot molt superior- s'apliqui també a saber què hi fan altres entitats i organismes públics que manegen d'altres quantitats astronòmiques, incomparablement superiors!
Em sembla que aquesta nova gosadia de Joan Carrero, proposant de querellar-se contra l'ONU pel genocidi de Rwanda, l'enfronta davídicament a un Goliat de proporcions gegantines.
Però també sé que, com a bon foner balear, té a les mans les cinc pedres, amb capacitat de ferir-lo de mort a la primera, tomar-lo a terra, desarmar-lo, tallar-li el cap i guanyar-hi la batalla.
“Noltros som els primers sorpresos de tota aquesta història -diuen membres del Fòrum-. Una vegada passat el primer tràngol, començam a veure alguna cosa clara: p. ex. “Matar al mensajero”. Com és possible que l’ONU vulgui ficar-se amb Forum Internacional per la Veritat, (Juan Carrero, i tots noltros) una ONG tan poca cosa? Senzillament perquè els fa pupa que hàgim aconseguit que l’Audiència Nacional hagi empaperat, reclamat i ordenat que es posi davant la justícia espanyola a 40 genocides ruandesos. Per tant, la tàctica és fer no-res, desacreditar Juan Carrero, i tots els que facin falta…”
Darrer dia del mes d'octubre de 2009, “El Mes Morado” al Perú, i m'arriba des de Lima un escrit que no puc deixar de reproduir en aquest blog meu.
Una reflexió breu sobre el que és i comporta “El Señor de los Milagros” en un país ric i enriquidor d'Amèrica Llatina.
Va acompanyada d'enllaços força il·lustradors.
El signa “Lourdes”. Li ho agraesc vivament.
“EL PATRÓ DE LIMA, MIRACULÒS SENYOR...
Benvolguts Amics,
Avui toca compartir amb tots vosaltres el que em sembla un dels fets distintius de casa nostra: la FESTA DEL NOSTRE SENYOR DELS MIRACLES a l'Octubre -si m'ho permeteu faré servir el castellà per referir-me al nostre Patró ja que amb això es farà patent el sincretisme que n'hi ha al darrera d'aquest culte-.
Gràcies al "Señor de los Milagros" ens podem adonar (n'hi ha molt d'altres exemples al llarg del Perú així com per tota Sudamèrica) que les polítiques d'assimilació quan tractan d'aplicar-se a pobles amb una gran riquessa, amb un vast fons cultural... i una singularitat impossible d'expressar amb el bagatge portat pel grup "dominant"... esdevenen estímuls per a construir noves realitats, noves formes d'integració... Així doncs, el triomf del que "venç" mai és absolut... i al derrotat no el podem anomenar "vençut"... Crec que tots dos es fiquen en una mena de diàleg, no amb el cap (no és una "conversa" entre dues entitats individuals, ni tampoc un "compartir")... però amb l'entranya -amb la qual cosa pot prende forma d'una lluita, de vegades-. L'entranya comporta fetge... i tambè comporta cor... En aquest tipus d'integració que procedeix d'un intent d'assimilació... n'hi ha de passió, n'hi ha molt d'emoció... no ens podem queixar doncs, de falta d'intensitat... Tractar de contemplar tot això des de la dolça llengua Catalana, cosina germana del formòs Occità, pot ser una mica difícil... però és part d'allò que em toca essent una Catalanòfila crescuda en aquestes terres del sud del món... amb els seus forts contrastos (les seves oposicions complementàries). Com la vida que n'hi és sempre endarrera de tots els processos humans (tambè aquells que comportan una alta dosi de patiment, i fins i tot de mort), obra amb saviesa... aquí a Perú, i a Lima... vam tenir la sort -com mostra d'aquesta saviesa- de rebre els africans (àrabs i negres)... I ells van catalitzar el mestissatge... la cuina criolla és filla dels ingredients nostres i de la condimentació àrab (portada per les dones morisques dels conqueridors, les primeres del "vell món" que en van arribar a aquestes "noves" terres)... una de les nostres majors -si no la més gran- manifestació devocional (pan-peruana...) el culte al "Señor de los Milagros", és fill de la convivència al raval de la Lima del segle XVI dels antics pobladors de la val de Lurín (Pachacàmac) amb els esclaus i lliberts negres d'Angola.... Octubre doncs, és el nostre "Mes Morat".... El "Señor de los Milagros" ja no és tan sols un fet local -des de la seva mil·lenària funció de déu dels terratrèmols, mai podria haver-ho estat- però és l'aglutinant del nostre poble. Precisament fa pocs dies que hem rebut a Lima la visita d'una delegació de MATARÓ de camí cap a Puno; quina il·lusió m'hauria fet poder compartir amb aquests bons Amics tot això que ara us explico!... i fer-ho des de l'Atri de l'Esglèsia de Les Nazarenes on es troba el nostre "Señor"... Ells haurian pogut contemplar la devoció de la nostra gent, sentir el sorroll dels venedors de records, veure i potser tastar els nostres torrons a les paradetes (amb els vostres tan sols comparteixen el nom... res a veure amb l'ametlla.... de fet em sembla que la recepta és una adaptació feta al segle XIX d'algun pastís francès... tot i que la tradició ens expliqui que la seva creació va ser un fet miraculòs...com tot el que es troba al voltant del "Señor")... Ja que tot arriba al seu temps... potser aquesta sia la millor manera per a compartir la festa del "Señor de los Milagros"... amb els amics que ara són a Puno i tambè amb tots vosaltres... He volgut introduïr-vos al significat... del nostre "Mes Morat"... i ara mitjançant les imatges penjades al "youtube" podreu contemplar els fets...´ Trobo molt important no perdre de vista que la força simbolitzada pel "Señor de los Milagros" té a veure amb allò que es troba a sota i a dintre de l'escenari de la nostra vida com poble -i com persones individuals-... i que s'ha de conèixer... D'altra manera les nostres construccions (i no faig referència tan sols a les edificacions materials...) no sobreviuràn molt... Estem parlant d'un senyor dels terratrèmols... fenòmen característic del nostre territori. I encara no hem acabat (potser ni tan sols començat) d'esbrinar mitjançant l'arqueologia o l'etnohistòria quina era la manera que tenien els pobladors nadius abans del XVI per relacionar-se amb aquest fenòmen... i quines estratègies tenien per no patir massa amb les effectes dels terratrèmols. Aleshores aquesta manifestació devocional no hauria d'esdevenir tan sols un fet folklòric o turístic... caldria fer una reflexió per a comprendre millor la mentalitat peruana... vet ací el sentit d'aquesta comunicació... (i tambè la meva forma d'honorar el "Señor")...
El programa "A la vuelta de la esquina", presentat per l'actor Gonzalo Torres ens ofereix una de les millors descripcions que he trobat del significat del "Señor de los Milagros". 1, 2, 3.
L'Himne al Señor de los Milagros, cantat a la mateixa Església de les Natzarenes... per les senyores cantaires de la germandat del "Señor", amb la cantant (de música criolla) Julie Freundt
Potser hàgiu sentit parlar del senyor Nicomedes Santa Cruz, un peruà de raça negra... gran periodista i investigador de la cultura popular... i és clar, de les tradicions i els ritmes negres del Perú... Vet ací una de les seves composicions per a honorar el SEÑOR DE LOS MILAGROS...
Els artistes peruans més reconeguts (entre ells el nebot d'en Nicomedes, en Rafael Santa Cruz) reten homenatge al SEÑOR... amb una sort de ritme negre i crioll...
Els joves del grup de rock "Los Vespa"... versionant l'Himne del Señor de los Milagros ...
I si potser voleu demanar el Senyor alguna cosa... vet ací el seu Altar Virtual...
Com sempre moltes gràcies per la vostra acollida... gràcies de debò ja que comunicar-me amb vosaltres (entre moltes altres coses) m'ajuda a traslladar -a poc a poc- a la vostra dolça llengua, la singularitat de les nostres terres...
M'agrada molt això que ha escrit Sebastià Ferrer, treballador de Caja Madrid i sindicalista de la CGT-Balears, al núm. 19 de la revista PAPERS que dissenya i maqueta Josep Torres...
Amb motiu dels primers 20 anys de vida i lluita del Sindicat Autònom de Banca i Estalvi de les Illes (SABEI), en Sebastià fa en veu alta una sèrie de preguntes que acaben amb aquest reclam:
"La nostra aspiració a la vida ha d'anar més enllà d'un consumisme descontrolat. Si analitzem el que consumim i en què invertim el nostre temps ens donarà llum a la pregunta de: què feim aquí?"
Davant d'unes institucions públiques illenques instal·lades en la indiferència...
Davant del silenci institucional a tots els nivells...
N'hi ha que continuam demanant que s'elimini la simbologia franquista a Mallorca i que s'hi promulgui una Llei de fosses (com la de Catalunya o el País Basc), per tal de poder intervenir-hi immediatament...
Ho hem fet en una concentració cívica al parc de sa Feixina, de Palma...
Jutges de les Illes fa sis mesos que tenen informes amb noms i llinatges de les persones enterrades, amb demandes dels familiars... i no han dit res...
Polítics a qui s'ha demanat que ajudin a eliminar la simbologia franquista, fent una Llei de fosses, com la que té Catalunya o el País Basc: són pròpies i els permet d'intervenir-hi immediatament... tampoc no han contestat res...
“No volem un acord amb un partit que es nega a condemnar el franquisme... Volem alguna cosa tan senzilla com que els partits d'aquestes Illes diguin “és veritat, hi va haver una repressió ferotge i, per això, posam aquests instruments per obrir les fosses i tornar els cossos als familiars” -exclamava un representant de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, l'entitat convocant de la concentració-.
S'hi recordava que això mateix ha fet la justícia espanyola a Argentina, a Xile, donant unes bones lliçons... però que no ho fa a Espanya...
S'acabaven les intervencions manifestant públicament:
“No podem ser indiferents als sofriments i al dolor causat pel creuer de guerra, ni als milers de víctimes innocents, per culpa de les seves bombes, llançades indiscriminadament i amb tota intencionalitat contra la població que atemorida s'allunyava de la guerra a Màlaga.
Pel nostre compromís amb la democràcia i amb les víctimes de la guerra civil, exigim que l'Ajuntament de Palma acompleixi les lleis estatals i el monument al creuer Baleares erigit a sa Feixina sigui eliminat com a mostra de normalització democràtica dels nostres espais públics i com a repulsa d'unes idees...”
Amb el títol "La mar de llengües. Parlar a la Mediterrània", el consorci Linguamón - Casa de les Llengües -que dirigeix el mallorquí Antoni Mir, a Barcelona- organitza i munta una exposició itinerant per les illes de Menorca, Eivissa i Formentera, durant els mesos d'octubre, novembre i desembre vinents.
Dimarts, 27 d'octubre s'inaugura al Museu de Menorca, a Maó. Hi col·laboren institucions públiques com l'Ajuntament de Maó, el Consell Insular de Menorca, el Govern de les Illes Balears a través de la Direcció General de Política Lingüística i la Direcció General de Cultura -Museu de Menorca-, i la Generalitat de Catalunya a traves del consorci Linguamón - Casa de les Llengües.
L'exposició, que ja va ser muntada a Palma, al parc de la Mar, l'any 2008, prové de la Biblioteca Marcel·lí Domingo, de la ciutat de Tortosa; i té previst de ser instal·lada també a Eivissa i a Formentera els mesos vinents.
Una eina didàctica, que fa veure la gran riquesa que comporta per a la Humanitat la gran diversitat de llengües que s'estan emprant actualment a l'entorn de la mar Mediterrània (més de dues dotzenes!).
