Actuacions. Acusacions. Cinturons. Comissions. Construccions. Corrupcions. Decisions. Dimissions. Discussions. Imputacions. Inauguracions. Inculpacions. Negociacions. Regeneracions. Renovacions. Resolucions. Reunions. Revisions. Transaccions. Traïcions...
A què sonen totes aquestes músiques, que no semblen tenir res de celestials?
Almanco per a segons quina casta d'observadors acurats i assenyats no són res més que una pura i borda representació teatral, amb l'intent de mantenir entretengut el personal... tot barrejant-hi comèdia, drama, melodrama, mim, òpera, pantomima, performance, teatre musical, titella, tragèdia, ...
Tot quant pugui tenir a veure amb aquell antic i anàrquic teatre clàssic grecollatí, envoltat de murtra i llorer, però també de mates i figueres, d'ametlers i oliveres, de fruiters i garrovers...
Pur i simple teatre bord! D'allò més xerec!
Malauradament, com sempre, recau damunt del poble llis i ras haver-ne de pagar el bitllet d'entrada!
divendres, 4 de desembre del 2009
dijous, 3 de desembre del 2009
A dalt del cim...
A la fi som arribat
dalt del cim d'aquesta vida
que li diuen laboral
i que té la seva mida...
dalt del cim d'aquesta vida
que li diuen laboral
i que té la seva mida...
cinc anys més de seixanta anys,
esdevé una bona fita
que, companyes i companys,
surt al pas de qui camina.
Tant de bo que ho puguem fer
molts més anys i molts més dies:
que la vida és un plaer
quan batega a tan bon ritme:
Amb salut, i més coratge,
més grans dosis d'experiència:
molt content d'un bon bagatge
fet de lluita i resistència!
Mallorca, 4 de desembre de 2009
Festa de Santa Bàrbara
dimecres, 2 de desembre del 2009
Militants... votants... polítics!
Mirant i escoltant un representant polític del més alt nivell, que xerra i es belluga per TV Mallorca aquesta nit de Santa Bibiana, vaig notant que de cop sec se'm posa la pell de gallina! Que una suor freda em comença a recórrer el cos de cap a peus!
Em fa la impressió que m'estic convertint en una d'aquelles persones que ha perdut el cervell i la memòria. Que ja no som jo, sinó un altre. Que ja no veig ni sent allò que veig. Que ja no escolt ni puc sentir allò que escolt. Que he esdevengut víctima d'una de les al·lucinacions més increïbles.
Em repugnen, des de sempre, aquells senyors polítics que, amb allò que diuen en un moment donat, pretenen aconseguir de tapar tot allò que han fet malament, o que han deixat de fer bé, en temps passats.
Em cauen molt malament, d'altra banda, tots aquells senyors polítics que, quan s'adrecen a la gent per la televisió -la ràdio, la premsa o internet-, fan la impressió que es creuen i es pensen que la gent que se'ls mira i se'ls escolta ja no té memòria. Ja no recorda res dels temps passats. Ja n'ha oblidat les malifetes...
Em repugnen i em cauen malament aquesta casta de senyors dedicats a la feina política d'aital manera.
Però, sobretot, em repugnen i em cauen malament aquelles persones -afiliades, militants i votants-, que, amb la seva decisió, es prenen la responsabilitat de col·locar persones com aquestes al front d'una organització que, un dia o un altre, s'ha d'encarregar de governar aquest bocí de país nostre.
Quin futur l'espera, amb un passat recent tan malaurat? Quin present que tenen els Països Catalans!
Salut! Coratge! Resistència, va dir aquell!
Em fa la impressió que m'estic convertint en una d'aquelles persones que ha perdut el cervell i la memòria. Que ja no som jo, sinó un altre. Que ja no veig ni sent allò que veig. Que ja no escolt ni puc sentir allò que escolt. Que he esdevengut víctima d'una de les al·lucinacions més increïbles.
Em repugnen, des de sempre, aquells senyors polítics que, amb allò que diuen en un moment donat, pretenen aconseguir de tapar tot allò que han fet malament, o que han deixat de fer bé, en temps passats.
Em cauen molt malament, d'altra banda, tots aquells senyors polítics que, quan s'adrecen a la gent per la televisió -la ràdio, la premsa o internet-, fan la impressió que es creuen i es pensen que la gent que se'ls mira i se'ls escolta ja no té memòria. Ja no recorda res dels temps passats. Ja n'ha oblidat les malifetes...
Em repugnen i em cauen malament aquesta casta de senyors dedicats a la feina política d'aital manera.
Però, sobretot, em repugnen i em cauen malament aquelles persones -afiliades, militants i votants-, que, amb la seva decisió, es prenen la responsabilitat de col·locar persones com aquestes al front d'una organització que, un dia o un altre, s'ha d'encarregar de governar aquest bocí de país nostre.
Quin futur l'espera, amb un passat recent tan malaurat? Quin present que tenen els Països Catalans!
Salut! Coratge! Resistència, va dir aquell!
diumenge, 29 de novembre del 2009
Per què l'ONU es fica en la Fundació s'Olivar? (1)
Abans d'assistir a l'Ajuntament de Palma, on es preveu -dilluns,30 de novembre de 2009- que s'aprovi una declaració institucional relacionada amb les investigacions que el Consell General de les Nacions Unides està realitzant sobre les activitats de la Fundació s'Olivar d'Estellencs al Congo i a Rwanda, he volgut recordar alguna de les fites remarcables en la trajectòria més recent d'aquesta entitat mallorquina.Només si ens fixam en les activitats desplegades enguany mateix, ja ens podem fer a la idea del que representa i comporta una entitat tan lluitadora com aquesta, en la defensa dels drets humans a l'Àfrica dels Grans Llacs.
El mes de febrer de 2009 Aina Calafat i Manel Gomàriz es fan presents a Brussel·les, on participen com a membres de l'associació Drets Humans de Mallorca en la manifestació - carnaval a favor de la justícia i el diàleg a Rwanda.
Els motius d’aquesta manifestació – carnaval no són altres que reclamar a les autoritats de la Unió Europea que executin els mandats d’arrest internacional dictats per jurisdiccions independents sense discriminació; que donin suport al procés de diàleg interwandès, per prevenir conflictes nous a l’Àfrica Central; i que contribueixin a crear la Comissió Veritat i Reconciliació, per una coexistència pacífica entre tots els sectors que componen la societat rwandesa.
El motiu primordial de totes aquestes actuacions ve causat pel fet que l'Audiència Nacional Espanyola ha decidit processar militars de Rwanda a petició d'entitats d'aquí: Drets Humans de Mallorca i Fundació s'Olivar d’Estellencs, que es varen querellar contra el genocidi rwandès.
Aleshores són més de cinc-centes les persones que reclamen a Brussel·les Justícia. També per a casos tan sagnants com el de la cooperant catalana Flors Sirera assassinada presumptament per 7 militars rwandesos.
A Brussel·les rwandesos i mallorquins s'uneixen per reclamar justícia internacional.
Els mitjans de comunicació se'n fan ressò. En entrevista publicada al Diari de Balears, el president de la Fundació s'Olivar d'Estellencs, Joan Carrero Saralegui, afirma que en un món globalitzat cal que la Justícia també es globalitzi i que, per això mateix, esdevé possible el procés contra 40 militars rwandesos.
Aquella acció realitzada el mes de febrer de 2009 rep el suport del Consell de Mallorca a través de la seva presidenta Francina Armengol i del president del Fons Mallorquí de Solidaritat, Joan Font; i també el d'altres personalitats de l'àmbit local, com és el cas de Miquel A. Llauger, o Narcís Genís
Drets Humans de Mallorca i la Fundació s'Olivar d'Estellencs, que impulsen el Fòrum Internacional per la Veritat i la Justícia a l'Àfrica dels Grans Llacs, fan públiques les dades referides als màxims responsables militars rwandesos i les imputacions que se'ls fan en delictes de
- genocidi,
- lesa humanitat,
- crims de guerra,
- integració en organització terrorista,
- actes terroristes,
- atacs contra camps de refugiats,
- incineració massiva de cossos humans,
- pillatge de béns,
- pillatge de recursos naturals,
- assassinats de cooperants espanyols,
- matances sistemàtiques, etc.
En aquesta denúncia, s'hi han implicat nombroses personalitats d'arreu del món. La congresista nordamericana Cynthia McKinney n'és una de les que més intensament hi ha treballat. Com també ho ha fet Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau...
Davant requeriments de l'ONU, una entitat mallorquina rep suports institucionals
Davant el greu requeriment que ha fet l'ONU, demanant explicacions sobre el possible finançament d'una guerrilla africana per part de la Fundació s'Olivar d'Estellencs, aquesta entitat mallorquina ha rebut el suport explícit i oficial de totes les institucions públiques (Parlament de les Illes Balears, Consell de Mallorca i Ajuntament de Palma) que li reconeixen el seu caràcter pacifista, i també d'altres d'instàncies internacionals...
En escrit publicat en aquest blog el president de la Fundació, Joan Carrero Saralegui, explica fil per randa la connivència de l'Organització de Nacions Unides amb les xarxes mafioses que volen controlar les grans riqueses existents a la regió del Congo.
Fins al punt que s'està considerant la presentació formal d'una querella contra l'ONU pel genocidi de Rwanda
Si a això s'afegeix que, juntament amb Drets Humans de Mallorca, la Fundació s'Olivar és una de les entitats mallorquines que ha promogut el Diàleg Intrarwandès entre diverses plataformes constituïdes per hutu, tutsi i twa, celebrat a Palma el mes de maig de 2009.
I que representants de totes dues entitats mallorquines ja havien viatjat el mes de gener anterior a la República Democràtica del Congo, fent part d'una delegació balear convidada pel Govern d'aquell país africà, amb la finalitat de denunciar-hi els atacs injustificats que rep d'altres estats veïns...
I que, a més a més, és una de les poques entitats de l'exterior que dóna suport explícit a la candidata rwandesa a la Presidència de la República, Ingabire Umuhoza.
I que, sobretot, ha aconseguit que els Tribunals espanyols, actuant en aplicació del principi de justícia universal, prenguessin l'any 2008 la decisió de lliurar ordres d'arrest internacional contra 40 alts responsables de la cúpula política militar de la Armée Patriotique Rwandaise 2 / Front Patriotique Rwandais (APR/FPR) per la seva suposada responsabilitat en els crims de genocidi, crims contra la humanitat, crims de guerra i terrorisme, entre d’altres, comesos a Rwanda i la República Democràtica del Congo (abans Zaire) entre 1990 i 2002,
HOM POT PENSAR COM A LÒGIC QUE HI HAGI QUI ESTIGUI DISPOSAT A IMPEDIR, DE TOTES TOTES, QUE RES DE TOT AIXÒ ARRIBI A REEIXIR COM CAL...
En escrit publicat en aquest blog el president de la Fundació, Joan Carrero Saralegui, explica fil per randa la connivència de l'Organització de Nacions Unides amb les xarxes mafioses que volen controlar les grans riqueses existents a la regió del Congo.
Fins al punt que s'està considerant la presentació formal d'una querella contra l'ONU pel genocidi de Rwanda
Si a això s'afegeix que, juntament amb Drets Humans de Mallorca, la Fundació s'Olivar és una de les entitats mallorquines que ha promogut el Diàleg Intrarwandès entre diverses plataformes constituïdes per hutu, tutsi i twa, celebrat a Palma el mes de maig de 2009.
I que representants de totes dues entitats mallorquines ja havien viatjat el mes de gener anterior a la República Democràtica del Congo, fent part d'una delegació balear convidada pel Govern d'aquell país africà, amb la finalitat de denunciar-hi els atacs injustificats que rep d'altres estats veïns...
I que, a més a més, és una de les poques entitats de l'exterior que dóna suport explícit a la candidata rwandesa a la Presidència de la República, Ingabire Umuhoza.
I que, sobretot, ha aconseguit que els Tribunals espanyols, actuant en aplicació del principi de justícia universal, prenguessin l'any 2008 la decisió de lliurar ordres d'arrest internacional contra 40 alts responsables de la cúpula política militar de la Armée Patriotique Rwandaise 2 / Front Patriotique Rwandais (APR/FPR) per la seva suposada responsabilitat en els crims de genocidi, crims contra la humanitat, crims de guerra i terrorisme, entre d’altres, comesos a Rwanda i la República Democràtica del Congo (abans Zaire) entre 1990 i 2002,
HOM POT PENSAR COM A LÒGIC QUE HI HAGI QUI ESTIGUI DISPOSAT A IMPEDIR, DE TOTES TOTES, QUE RES DE TOT AIXÒ ARRIBI A REEIXIR COM CAL...
dissabte, 28 de novembre del 2009
Sopar anual d'associacions veïnals de Palma
La nit de dissabte, 28 de novembre, el restaurant Hipòdrom de Son Pardo ha arreplegat un grapat de centenars de representants d'associacions veïnals de Palma, seguint la convocatòria feta per la Federació d'Associacions de Veïns de Palma.S'hi ha repartit el núm. 1 de la revista El correu des Raval, que en reprèn l'edició, commemorant els 30 anys de democràcia i associacionisme.
S'hi ha servit un suculent bufet per sopar, després que la vicepresidenta de la FAAVV, Llum Esteva, n'hagi fet l'obertura i presentació.
Tot seguit s'hi ha lliurat la corresponent placa commemorativa de la creació d'entitats veïnals diverses, els representants de les quals s'han pogut adreçar a la concurrència.
Finalment, s'ha conclòs la trobada amb POESICA, un acte deliciosament protagonitzat pel rapsode Miquel Monserrat i musicat per Joan Gayà, que han ofert un recull de poemes de l’Escola Mallorquina, coronats per “Lo Pi de Formentor” de mossèn Miquel Costa i Llobera.
Sempre resulta emotiu, alhora que engrescador, trobar-se tanta gent que ha fet tanta feina durant tant de temps perquè la ciutat de Palma s'aixequi així com vol i desitja la ciutadania que hi resideix...
Manifest conjunt contra la corrupció
Tretze entitats mallorquines denuncien públicament la situació actual generada per la proliferació de casos de mala praxi a les institucions públiques, segons fa públic Diari de Balears.Segons el president de Justícia i Pau, Carmel Bonnín, "la democràcia va tornant menys participativa i més corcada per dins."
Les tretze entitats signants del document critiquen la gestió pública dels pol´tics i que només actuen moguts pels seus interessos.
Demanen als partits transparència econòmica, autocrítica, imparcialitat i fermesa, a més de la recuperació urgent del sentit ètic.
Anima i reconforta veure que una entitat mallorquina com Justícia i Pau fa públic un Manifest conjunt contra la corrupció, signat per tretze entitats que denuncien la situació actual marcada per la proliferació de mala praxi a les institucions!
Llàstima que no s'hi esmentin votants i funcionaris que l'haguessin poguda impedir...
dijous, 26 de novembre del 2009
La mar de llengües... a Santa Eulària
Del 17 de novembre fins al 10 de desembre de 2009 roman instal·lada a la Sala d'Exposicions de l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu (carrer de Sant Jaume, 72 baixos) l'exposició itinerant "La mar de llengües. Parlar a la Mediterrània" que hi ha muntat Linguamón - Casa de les Llengües, amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Eivissencs, la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Santa Eulària i la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears
La mar de llengües... a Santa Eulària! from Cil Buele on Vimeo.
En visita realitzada al recinte, i servint-me també d'altres fotografies d'altra gent, n'he fet aquest muntatge que dóna una idea del que és i comporta una exposició d'aquestes característiques en un municipi eivissenc.
Després que ja ha estat muntada a Palma (desembre 2008), a Maó (octubre 2009), i abans que arribi a Formenera (desembre 2009).
Davant l'ONU que desvarieja
Institucions de les Illes Balears, que han finançat activitats de la Fundació s'Olivar a l'Àfrica Central han rebut requeriments per part del Grup d'Experts creats pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides -per investigar els grups armats que operen en aquella regió-, mitjançant els quals s'investiguen les activitats de la Fundació s'Olivar per sospites de col·laboració amb aquests grups armats.
Alegra i reconforta una mica constatar que dimarts, 24 de novembre de 2009, el Parlament de les Illes Balears, en sessió plenària, aprovava una Declaració institucional relacionada amb les investigacions que el Consell General de les Nacions Unides ha realitzat sobre les activitats de l'entitat mallorquina Fundació s'Olivar al Congo i Rwanda.
Suports institucionals a la Fundació s'Olivar d'Estellencs from Cil Buele on Vimeo.
Amb això, el Parlament de les Illes Balears manifesta públicament el seu suport a la Fundació s'Olivar pel seu treball a favor de la pau i la reconciliació en la regió dels Grans Llacs africans.
Reconeix que la Fundació s'Olivar des de fa molts d'anys realitza tasques en defensa de la pau, la justícia i la solidaritat, sempre aplicant els principis pacifistes i no violents que inspiren el seu ideari. El suport a grups armats és contrari als seus ideals i a la seva llarga trajectòria.
El Parlament de les Illes Balears acorda comunicar aquest acord al Consell de Seguretat de les Nacions Unides i notificar aquest acord al Ministeri d'Afers Exteriors del Govern espanyol.
Si alguna cosa he après, al llarg del meu extens peregrinar per àmbits de l'anomenat Tercer Món, és que “els déus dels senyors no són iguals als nostres...” -com descriu gràficament l'escriptor i antropòleg peruà, d'Andahuaylas, José María Arguedas, a la seva novel·la “Todas las sangres” (1964).
No és ben bé el mateix el món dels rics i el món dels pobres!
Una cosa és la tasca intensa, sense afany de lucre, voluntària, despresa, compromesa, abnegada que desplega la gent que s'hi atansa amb ganes de donar-hi una mà generosa i amiga...
I una altra cosa, molt distinta, és la tasca còmoda, molt ben pagada econòmicament, preceptiva, interessada, despreocupada, luxosa i malgastadora d'aquella gent aprofitada que, pertanyent a instàncies tan altes, com poden ser l'ONU i organismes o institucions que se'n deriven, es limiten a “complir amb la seva missió”, massa sovint, d'una forma molt poc exemplar!
Per això, davant d'aquesta declaració institucional parlamentària, em reiter en allò que vaig escriure un dia en un dels meus blogs:
“Em sembla que aquesta nova gosadia de Joan Carrero, proposant de querellar-se contra l'ONU pel genocidi de Rwanda, l'enfronta davídicament a un Goliat de proporcions gegantines. Però també sé que, com a bon foner balear, té a les mans les cinc pedres, amb capacitat de ferir-lo de mort a la primera, tomar-lo a terra, desarmar-lo, tallar-li el cap i guanyar-hi la batalla.”
Serà de veure com acaba aquesta lluita desigual!
Sembla mentida que, a mida que avançam en la història de la Humanitat, continuam trobant-nos amb “realitats que no es poden ni tocar”...
Fins que topen amb qualcú, de fusta lluitadora, com aquest pacifista incombustible, de nom Joan Carrero Saralegui, que somnia en un món nou on arribi a implantar-se la Justícia i la Veritat, i s'hi afanya indefectiblement a lluitar-hi entossudit.
Salut, coratge i resistència!
diumenge, 22 de novembre del 2009
Xarxa mafiosa internacional vol controlar Àfrica Central
En compartir plenament el que escriu Juan Carrero Saralegui, president de la Fundació s´Olivar i del Fòrum internacional per a la Veritat i la Justícia a l'Àfrica dels Grans Llacs, no puc deixar de reproduir-ne el contengut:
Una gran xarxa mafiosa internacional avança en el seu projecte de controlar Àfrica Central. Amb un aliat molt poderós: la ignorància immensa del món dels nostres dies en relació amb allò que passa a l'Àfrica negra.
Existeix en algun lloc del món una màfia capaç d'organitzar, en un país petit que té les mides semblants de Catalunya, un exèrcit regional poderós de quasi 150.000 homes (entre forces regulars i mílicies no reconegudes), un exèrcit les tropes del qual superen numèricament molts dels exèrcits de països rellevants, i d'utilitzar-les com un veritable exèrcit de matons per aconseguir-ne els objectius ambiciosos?
O de servir-se de l'ONU per als seus jocs diplomàtics i de covertir en gendarmes propis missions de pau excelses, de fins a 20.000 cascs blaus?
O d'infiltrar administracions com la dels EUA per dur a terme projectes del màxim nivell polític i econòmc internacional, projectes que es presenten com a grans operacions al servei de la pau?
O d'encobrir moltaldats de més de 8.000.000 de víctimes, aconseguint que, pràcticament, els grans mitjans de comunicació només tractin aquesta realitat de forma tangencial?
O d'aconseguir que Interpol deixi d'actuar com li pertoca i no executi les ordres d'arrestament pels més greus i massius crims comesos en aquesta darrera meitat del segle?
O d'aconseguir que un país europeu potent, com és Espanya, no s'atreveixi a perseguir els assassins de 9 ciutadans seus heroics i exemplars?
Avui dia només hi ha una màfia o xarxa mafiosa que n'és capaç: la que, des de fa dues dècades, s'ha proposat com a objectiu controlar els recursos immensos de l'Àfrica Central i que utilitza, per això, la petita, però militarment poderosa, Rwanda. I en certa mesura també Uganda.
Aquesta xarxa compta amb un aliat molt poderós: la gran ignorància del món nostre en relació amb allò que passa a l'Àfrica negra.
La Fundació s'Olivar denuncia públicament que l'ONU n'ha iniciat una investigació per esbrinar si aquesta entitat mallorquina ha finançat la guerrila de l'FDLR, com afirma el Grup d'experts constituït per investigar el finançament d'aquesta guerrilla que opera a l'est del Congo.
S'ha iniciat aquesta indagació a partir de testimonis que fan part del conegut sindicat de delators professionals al servei del Front Patriòtic Rwandès (FPR). El fet que es recorri de bon començament a testimonis falsos sembla indicar que, com acostuma a fer l'FPR, el dictamen ja està decidit per endavant.
Es tracta de delictes evidents de calúmnies i coacció contra el principal demandant en una querella que implica la mateixa ONU.
Són fets que s'assemblen a altres que se senten assetjats per l'ONU, precisament per haver-ne denunciat les complicitats, d'aquesta mateixa ONU. Li ha passat així, per exemple, a Florence Hartmann, l'antiga portaveu de la fiscal en cap dels Tribunals Penals Internacionals per a Jugoslàvia i Rwanda, després de publicar-ne el llibre subtitulat “Les guerres secretes de la política i de la justícia internacionals”.
Però, a més d'aquesta campanya de desprestigi de la nostra Fundació, aquests dies estan passant esdeveniments molt més greus:
1. Sembla que s'ha desplegat una nova ofensiva de Rwanda a l'est del Congo. En aquesta ocasió, no es tracta de cap invasió militar visible, sinó d'una encoberta, però no manco efectiva, infiltració massiva, amb assassinats selectius de líders autòctons i d'altres moltes actuacions.
2. Fa pocs dies, en una entrevista publicada a París Match, el ministre belga d'Exteriors, Ives Leterme, manifestava públicament l'impacte que li havia produït la descarada proposta d'un dirigent africà que li demanava que l'ajudàs a detenir i fins i tot a assassinar els dissidents del seu país que viuen a Bèlgica.
3. La dona del secretari general de la coalició FDU-Inkingi, la líder de la qual, Victoire Umuhoza, es presenta com a candidata a la Presidència de Rwanda el mes d'agost de 2010, acaba de sofrir un atemptat brutal. A més dels traumatismes greus, va ser enverinada (una pràctica freqüent i secular en l'àmbit aristrocràtic tutsi, en la qual són especialistes). Es troba en estat greu i amnèsica, no reconeix la seva família.
4. Aquest atemptat s'ha d'afegir a altres ingualment greus: el que ha patit un testimoni de la nostra querella, Cristophe Hakizabera; l'enverinament d'un altre company africà el nom del qual mantenim dins l'anonimat, etc.
Aquest darrer, que ja ha superat el seu estat de gravetat perquè va poder ser tractat amb un antídot, també està investigat ara per un representant congolès del Grup de 5 experts de l'ONU. En una entrevista recent, l'amenaçà, entre d'altres assumptes, amb el fet de tenir proves que demostren que els “50.000 € que li havia enviat Juan Carrero havien estat desviats per ell cap a la compra d'armes per a les FDLR”.
Després d'escoltar-lo pacientment, el nostre company li va respondre tranquil·lament: “Vostès tenen un petit problema. Aquest projecte de 50.000 € per a una casa d'acollida de nines violades i prostituïdes, no arribà a ser aprovat pel Govern de les Illes Balears, per la qual cosa no som capaç d'entendre com han pogut haver estat desviats uns 50.000 € que mai no varen ser concedits”.
Seria molt llarg d'explicar l'alt grau de desvergonya o de desconeixement i nyarro amb què actuà aquest representant congolès del grup d'experts de l'ONU.
A tots aquests fronts s'hi ha d'afegir el diplomàtic. Aquí és on s'ha d'emmarcar el viatge recent del secretari d'Estat d'Exteriors, Ángel Losada, a Rwanda i la venguda propera del ministre de Justícia rwandès a Espanya, on “s'ha d'encarregar de demostrar clarament com les acusacions del jutge Miralles tenen motivacions polítiques.”
Sabem que el Govern espanyol està rebent, en aquest conflicte, pressions i xantatges tan greus com les que rep en el cas de l'Alakrana, encara que molt manco mediàtiques, com ocorre sempre en aquest conflicte enorme.
Sabem que, gràcies a les cessions protagonitzades pel senyor Losada, s'ha desbloquejat la greu i injusta condemna del cònsul honorari a Kigali, Luis Dueñas, l'estat de salut del qual a la presó era preocupant. Ens alegram per ell i per la seva família. Mai no actuarem amb la vilesa d'aquells que s'estan aprofitant del segrest de l'Alakrana per atacar el Govern socialista. Però estam obligats moralment a recordar-li les esperances que milions de rwandesos i congolesos avasallats han depositat en aquesta querella.
Tota aquesta ofensiva criminal del Govern de l'FPR respon a diversos desafiaments que es plantegen actualment. Els més alts responsbles de l'FPR, a més de proporcionar un gran exèrcit regional, són els subtractants en la rapinya dels grans recursos naturals del Congo.
I l'ONU torna a ser un instrument, com ho fou fa dècades al moment de l'assassinat de Patrice Lumumba.
La Fundació s'Olivar és assetjada per jugar un paper actiu en aquests desafiaments rellevants:
1. L'Ordre internacional d'arrest contra 40 presumptes grans criminals que formen part de la cúpula del seu govern: una Ordre que és conseqüència de la querella interposada pel Fòrum que la Fundació va promoure.
2. El Diàleg Intrarwandès, organitzat per la Xarxa d'organitzacions que també encapçala la Fundació: diàleg en el qual es van integrant cada cop més tutsi que rebutgen el govern extremista tutsi de Kigali.
3. La candidatura de Victoire Umuhoza a la Presidència de Rwanda el mes d'agost de 2010: la Fundació és una de les comptades organitzacions que s'atreveix a donar suport, més moral que de qualsevol altra casta, a una alternativa democràtica al govern totalitari i criminal de l'FPR.
Per tot això, la Fundació s'Olivar fa una crida sentida a totes aquelles persones, organitzacions, institucions i mitjans de comunicació que encara senten alguna casta de rebel·lió interna davant l'increïble patiment dels pobles de Rwanda i del Congo, perque denunciïn aquests grans criminals i tots els seus encobridors i còmplices.
Alhora que acull amb satisfacció les paraules d'encoratjament que li tramet Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nòbel de la Pau:
“Estimado Juan. Un abrazo de Paz y Bien.
Quiero expresarte toda la solidaridad y apoyo a tu compromiso y acción de la Fundación Olivar en bien de los pueblos. Aquellos que buscan la impunidad ejercerán resistencia frente a las denuncias de las masacres contra el pueblo del Congo.
Los largos años de compromiso junto a los pueblos testimonian de tu acción no-violenta. Mal pueden acusarte y acusar a quienes te acompañan de apoyar la lucha armada. Tu acción siempre fue a través de la Verdad y la Justicia.
Te deseo a ti y todos los que te acompañan mucha fuerza y esperanza y sepan que no están solos que muchas organizaciones están viendo la situación en el mundo.
La única forma de impedir que los crímenes de lesa humanidad continúen cometiéndose, es el derecho a la Justicia.
Fraternalmente
Adolfo Pérez Esquivel"
Juan Carrero Saralegui.
President de la Fundació s´Olivar i del Fòrum internacional per a la Veritat i la Justícia a l'Àfrica dels Grans Llacs
Una gran xarxa mafiosa internacional avança en el seu projecte de controlar Àfrica Central. Amb un aliat molt poderós: la ignorància immensa del món dels nostres dies en relació amb allò que passa a l'Àfrica negra.
Existeix en algun lloc del món una màfia capaç d'organitzar, en un país petit que té les mides semblants de Catalunya, un exèrcit regional poderós de quasi 150.000 homes (entre forces regulars i mílicies no reconegudes), un exèrcit les tropes del qual superen numèricament molts dels exèrcits de països rellevants, i d'utilitzar-les com un veritable exèrcit de matons per aconseguir-ne els objectius ambiciosos?
O de servir-se de l'ONU per als seus jocs diplomàtics i de covertir en gendarmes propis missions de pau excelses, de fins a 20.000 cascs blaus?
O d'infiltrar administracions com la dels EUA per dur a terme projectes del màxim nivell polític i econòmc internacional, projectes que es presenten com a grans operacions al servei de la pau?
O d'encobrir moltaldats de més de 8.000.000 de víctimes, aconseguint que, pràcticament, els grans mitjans de comunicació només tractin aquesta realitat de forma tangencial?
O d'aconseguir que Interpol deixi d'actuar com li pertoca i no executi les ordres d'arrestament pels més greus i massius crims comesos en aquesta darrera meitat del segle?
O d'aconseguir que un país europeu potent, com és Espanya, no s'atreveixi a perseguir els assassins de 9 ciutadans seus heroics i exemplars?
Avui dia només hi ha una màfia o xarxa mafiosa que n'és capaç: la que, des de fa dues dècades, s'ha proposat com a objectiu controlar els recursos immensos de l'Àfrica Central i que utilitza, per això, la petita, però militarment poderosa, Rwanda. I en certa mesura també Uganda.
Aquesta xarxa compta amb un aliat molt poderós: la gran ignorància del món nostre en relació amb allò que passa a l'Àfrica negra.
La Fundació s'Olivar denuncia públicament que l'ONU n'ha iniciat una investigació per esbrinar si aquesta entitat mallorquina ha finançat la guerrila de l'FDLR, com afirma el Grup d'experts constituït per investigar el finançament d'aquesta guerrilla que opera a l'est del Congo.
S'ha iniciat aquesta indagació a partir de testimonis que fan part del conegut sindicat de delators professionals al servei del Front Patriòtic Rwandès (FPR). El fet que es recorri de bon començament a testimonis falsos sembla indicar que, com acostuma a fer l'FPR, el dictamen ja està decidit per endavant.
Es tracta de delictes evidents de calúmnies i coacció contra el principal demandant en una querella que implica la mateixa ONU.
Són fets que s'assemblen a altres que se senten assetjats per l'ONU, precisament per haver-ne denunciat les complicitats, d'aquesta mateixa ONU. Li ha passat així, per exemple, a Florence Hartmann, l'antiga portaveu de la fiscal en cap dels Tribunals Penals Internacionals per a Jugoslàvia i Rwanda, després de publicar-ne el llibre subtitulat “Les guerres secretes de la política i de la justícia internacionals”.
Però, a més d'aquesta campanya de desprestigi de la nostra Fundació, aquests dies estan passant esdeveniments molt més greus:
1. Sembla que s'ha desplegat una nova ofensiva de Rwanda a l'est del Congo. En aquesta ocasió, no es tracta de cap invasió militar visible, sinó d'una encoberta, però no manco efectiva, infiltració massiva, amb assassinats selectius de líders autòctons i d'altres moltes actuacions.
2. Fa pocs dies, en una entrevista publicada a París Match, el ministre belga d'Exteriors, Ives Leterme, manifestava públicament l'impacte que li havia produït la descarada proposta d'un dirigent africà que li demanava que l'ajudàs a detenir i fins i tot a assassinar els dissidents del seu país que viuen a Bèlgica.
3. La dona del secretari general de la coalició FDU-Inkingi, la líder de la qual, Victoire Umuhoza, es presenta com a candidata a la Presidència de Rwanda el mes d'agost de 2010, acaba de sofrir un atemptat brutal. A més dels traumatismes greus, va ser enverinada (una pràctica freqüent i secular en l'àmbit aristrocràtic tutsi, en la qual són especialistes). Es troba en estat greu i amnèsica, no reconeix la seva família.
4. Aquest atemptat s'ha d'afegir a altres ingualment greus: el que ha patit un testimoni de la nostra querella, Cristophe Hakizabera; l'enverinament d'un altre company africà el nom del qual mantenim dins l'anonimat, etc.
Aquest darrer, que ja ha superat el seu estat de gravetat perquè va poder ser tractat amb un antídot, també està investigat ara per un representant congolès del Grup de 5 experts de l'ONU. En una entrevista recent, l'amenaçà, entre d'altres assumptes, amb el fet de tenir proves que demostren que els “50.000 € que li havia enviat Juan Carrero havien estat desviats per ell cap a la compra d'armes per a les FDLR”.
Després d'escoltar-lo pacientment, el nostre company li va respondre tranquil·lament: “Vostès tenen un petit problema. Aquest projecte de 50.000 € per a una casa d'acollida de nines violades i prostituïdes, no arribà a ser aprovat pel Govern de les Illes Balears, per la qual cosa no som capaç d'entendre com han pogut haver estat desviats uns 50.000 € que mai no varen ser concedits”.
Seria molt llarg d'explicar l'alt grau de desvergonya o de desconeixement i nyarro amb què actuà aquest representant congolès del grup d'experts de l'ONU.
A tots aquests fronts s'hi ha d'afegir el diplomàtic. Aquí és on s'ha d'emmarcar el viatge recent del secretari d'Estat d'Exteriors, Ángel Losada, a Rwanda i la venguda propera del ministre de Justícia rwandès a Espanya, on “s'ha d'encarregar de demostrar clarament com les acusacions del jutge Miralles tenen motivacions polítiques.”
Sabem que el Govern espanyol està rebent, en aquest conflicte, pressions i xantatges tan greus com les que rep en el cas de l'Alakrana, encara que molt manco mediàtiques, com ocorre sempre en aquest conflicte enorme.
Sabem que, gràcies a les cessions protagonitzades pel senyor Losada, s'ha desbloquejat la greu i injusta condemna del cònsul honorari a Kigali, Luis Dueñas, l'estat de salut del qual a la presó era preocupant. Ens alegram per ell i per la seva família. Mai no actuarem amb la vilesa d'aquells que s'estan aprofitant del segrest de l'Alakrana per atacar el Govern socialista. Però estam obligats moralment a recordar-li les esperances que milions de rwandesos i congolesos avasallats han depositat en aquesta querella.
Tota aquesta ofensiva criminal del Govern de l'FPR respon a diversos desafiaments que es plantegen actualment. Els més alts responsbles de l'FPR, a més de proporcionar un gran exèrcit regional, són els subtractants en la rapinya dels grans recursos naturals del Congo.
I l'ONU torna a ser un instrument, com ho fou fa dècades al moment de l'assassinat de Patrice Lumumba.
La Fundació s'Olivar és assetjada per jugar un paper actiu en aquests desafiaments rellevants:
1. L'Ordre internacional d'arrest contra 40 presumptes grans criminals que formen part de la cúpula del seu govern: una Ordre que és conseqüència de la querella interposada pel Fòrum que la Fundació va promoure.
2. El Diàleg Intrarwandès, organitzat per la Xarxa d'organitzacions que també encapçala la Fundació: diàleg en el qual es van integrant cada cop més tutsi que rebutgen el govern extremista tutsi de Kigali.
3. La candidatura de Victoire Umuhoza a la Presidència de Rwanda el mes d'agost de 2010: la Fundació és una de les comptades organitzacions que s'atreveix a donar suport, més moral que de qualsevol altra casta, a una alternativa democràtica al govern totalitari i criminal de l'FPR.
Per tot això, la Fundació s'Olivar fa una crida sentida a totes aquelles persones, organitzacions, institucions i mitjans de comunicació que encara senten alguna casta de rebel·lió interna davant l'increïble patiment dels pobles de Rwanda i del Congo, perque denunciïn aquests grans criminals i tots els seus encobridors i còmplices.
Alhora que acull amb satisfacció les paraules d'encoratjament que li tramet Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nòbel de la Pau:
“Estimado Juan. Un abrazo de Paz y Bien.
Quiero expresarte toda la solidaridad y apoyo a tu compromiso y acción de la Fundación Olivar en bien de los pueblos. Aquellos que buscan la impunidad ejercerán resistencia frente a las denuncias de las masacres contra el pueblo del Congo.
Los largos años de compromiso junto a los pueblos testimonian de tu acción no-violenta. Mal pueden acusarte y acusar a quienes te acompañan de apoyar la lucha armada. Tu acción siempre fue a través de la Verdad y la Justicia.
Te deseo a ti y todos los que te acompañan mucha fuerza y esperanza y sepan que no están solos que muchas organizaciones están viendo la situación en el mundo.
La única forma de impedir que los crímenes de lesa humanidad continúen cometiéndose, es el derecho a la Justicia.
Fraternalmente
Adolfo Pérez Esquivel"
Juan Carrero Saralegui.
President de la Fundació s´Olivar i del Fòrum internacional per a la Veritat i la Justícia a l'Àfrica dels Grans Llacs
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)