El 10 de desembre de 2009, amb tres actes rellevants, es commemorava a Palma el 61è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans feta per l'ONU sis dècades abans.
.A la plaça de Cort, amb l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí, s'arreplegava gent nombrosa amb ganes de donar suport a la lluita per la dignitat que està duent a terme a l'aeroport de Lanzarote la líder sahrauïna AMINETU HAIDAR: en vaga de fam fins que li permetin d'entrar al Sàhara Occidental, on les autoritats marroquines l'impediren d'accedir-hi després d'un viatge realitzat a Nordamèrica on se li havia atorgat un premi per la defensa aferrissada dels drets humans que està duent a terme.
A la plaça Major, amb Amnistia Internacional, també s'hi arreplegà gent diversa que, amb una encesa de ciris, feien visible el reclam universal de protegir els drets humans arreu del Planeta Terra, contra les tortures i la pena de mort, contra l'empresonament a causa de les idees i opinions, contra la violència masclista envers dones i nines, contra la fam...
Finalment, a l'església de Sant Felip Neri, amb l'associació Drets Humans de Mallorca, un concert magnífic de COLOMBRAM TRIO emmarcava el record de les lluites duites a terme contra el genocidi de Rwanda i per la pau a la regió africana dels Grans Llacs, així com també la creació a Mallorca de l'associació Mallorca Sense Fam...
El 10 de desembre de 1948 l'ONU proclamava la Declaració Universal dels Drets Humans, amb la qual es pretenia, sobretot, protegir la humanitat sencera contra maltractaments i abusos de tota casa que van contra la dignitat de les persones.
61 anys després hom pot constatar que, tot i certs avanços aconseguits en alguns àmbits, cada cop són més nombroses les persones que es veuen afectades per la manca de respecte cap als drets que tenen com a persones humanes.
Companyes i company que presidiu les tres institucions públiques més emblemàtiques, amb seu a l'illa de Mallorca:
Els que encara mantenim ben viu el record d'aquell 21 d'abril de 1979, quan s'iniciava a Palma el primer govern municipal d'esquerres -que s'aconseguia després de la dictadura franquista i que era presidit pel batle socialista Ramon Aguiló-, no ens podem avenir d'haver de conformar-nos a continuar patint una democràcia tan magra com aquesta que tenim hores d'ara a Mallorca.
L'espectacle que ens oferiu, des d'aqueixes institucions públiques, almanco als ulls de certa gent que hem volgut seguir de prop les vostres passes, ja no pot ser més llastimós i lamentable.
En detriment de la credibilitat democràtica, naturalment. I en detriment, també, de la vostra pròpia credibilitat com a governants d'aquest bocí de país nostre que, cada cop més clarament, fa la impressió que navega a la deriva, sense nord ni cap rumb fixat.
Li passa, també, com a certes esquerres que es veuen naufragar dins l'Europa del segle XXI que entre tots anam aixecant!
Massa gent d'aquestes contrades nostres ja començam a estar-ne farts, de tanta comèdia mal muntada al si d'aquestes institucions públiques que presidiu!
No ens serveixen els Plans E imposats des de Madrid, per intentar pal·liar els efectes d'una crisi que fa trontollar i que sacseja fortament els fonaments damunt dels quals es construeix el model capitalista.
No ens serveixen, ni molt manco, les vostres paraules, ni tampoc els vostres gests, quan permeteu que tanta pràctica corrupta romangui, s'instal·li i aixoplugui a l'interior d'aqueixes institucions públiques que presidiu.
Estam farts de veure que mentre les dretes s'hi estufen les esquerres s'hi arrufen!
I això, vos ho hem de dir així de clar i català, porta els que esperàvem de les esquerres unes altres mires i unes ambicions més altes, a sentir-nos molt més que orfes i a veure que perdem les messions davant dretes que s'implanten, que s'estufen com a paons i que tenen cuc de tornar a prendre les regnes del Govern un cop en sigueu fora...
I això ens dol! Ens deixa l'ànima marcada i malferida, quan esperàvem, aspiràvem i desitjàvem tenir accés, amb tots vosaltres, a la rampa d'un món nou a construir.
Ho havíem expressat de manera ben massiva pels carrers i places de Ciutat, abans que començàssiu a governar.
El vídeo de MallorcaWeb sobre la manifestació "Salvem Mallorca" del 17 de març de 2007, ja feia veure clarament la moltíssima gent que reclamava: Prou destrucció! Salvem Mallorca! Més de 50.000 persones ens manifestàvem per la protecció del territori!
Un cop arribats vosaltres al poder, emperò, res de res! Gens ni mica de cas, de part de la gestió vostra!
Tot d'una mateix que hi accedíreu, ja ens mostràreu el llautó. Vos haguérem de demanar que, per coherència, vos n'anàssiu a ca vostra: havíeu començat a perdre la credibilitat davant dels nostres ulls, en no defensar els valors de l’esquerra, i en incomplir les vostres promeses electorals relatives a l'Hospital de Son Espases.
N'hi havia que, malgrat tot, continuàvem esperant el vostre posicionament clar i català davant d'una Directiva europea de vergonya per a les nostres Illes, com era la Bolkestein. Però res!
N'hi havia que, malgrat tot, crèiem que consideraríeu primordial la implantació de la renda bàsica universal com una de les mesures més urgents a prendre, davant dels efectes nefasts d'una crisi que, en lloc d'anar minvant, ha anat engreixant a les totes amb el pas del temps des del mes d'agost de 2007. Però res!
N'hi havia que, malgrat tot, valoràvem la vostra capacitat de fer front amb dignitat a les exigències que comportava la recuperació de la Memòria Històrica i que tendríeu la valentia d'enderrocar monuments tan vergonyosos com el monòlit erigit per la dreta al mateix centre d'un espai públic com és ara sa Feixina, a Palma. Però res!
N'hi havia que, malgrat tot, volíem que IB3 es convertís, amb tots vosaltres, en la ràdio i la televisió pública de qualitat que requereix el nostre àmbit pluriinsular, amb el català com a única llengua pròpia, evitant de contribuir-hi a una més que previsible reducció dràstica de l'oferta audiovisual en català amb l'arribada imminent de la TDT. Però res!
N'hi havia que, malgrat tot, havíem depositat les nostres esperances en la gestió pública i política de la solidaritat amb la resta del món. Vos vèiem més solidaris amb la causa del poble palestí, o del poble sahrauí... Però res de res de tot això!
N'hi havia que volíem molta més gosadia, de part vostra. Vos volíem veure governar i administrar de la millor manera possible les nostres institucions públiques. No que vos conformàssiu a anar passant els dies, fos com fos, sense parar mica d'esment a un empitjorament de la situació que requeria l'adopció de mesures molt més valentes i agosarades.
No ho heu fet fins ara. Ni sabem tampoc si ho fareu en el futur, quan manquen quasi dos anys per a la convocatòria electoral ordinària.
Mentrestant, van sorgint certs titulars que ens fan empegueir i no arribam a saber què provoquen entre vosaltres:
Companyes i company que presidiu les institucions públiques amb seu a l'illa de Mallorca: què pensau fer d'ara endavant, d'aquí que toquin hores, per redreçar una situació que ja no hauria d'empitjorar gaire més d'així com està ara?
A què sonen totes aquestes músiques, que no semblen tenir res de celestials?
Almanco per a segons quina casta d'observadors acurats i assenyats no són res més que una pura i borda representació teatral, amb l'intent de mantenir entretengut el personal... tot barrejant-hi comèdia, drama, melodrama, mim, òpera, pantomima, performance, teatre musical, titella, tragèdia, ...
Tot quant pugui tenir a veure amb aquell antic i anàrquic teatre clàssic grecollatí, envoltat de murtra i llorer, però també de mates i figueres, d'ametlers i oliveres, de fruiters i garrovers...
Pur i simple teatre bord! D'allò més xerec!
Malauradament, com sempre, recau damunt del poble llis i ras haver-ne de pagar el bitllet d'entrada!
Mirant i escoltant un representant polític del més alt nivell, que xerra i es belluga per TV Mallorca aquesta nit de Santa Bibiana, vaig notant que de cop sec se'm posa la pell de gallina! Que una suor freda em comença a recórrer el cos de cap a peus!
Em fa la impressió que m'estic convertint en una d'aquelles persones que ha perdut el cervell i la memòria. Que ja no som jo, sinó un altre. Que ja no veig ni sent allò que veig. Que ja no escolt ni puc sentir allò que escolt. Que he esdevengut víctima d'una de les al·lucinacions més increïbles.
Em repugnen, des de sempre, aquells senyors polítics que, amb allò que diuen en un moment donat, pretenen aconseguir de tapar tot allò que han fet malament, o que han deixat de fer bé, en temps passats.
Em cauen molt malament, d'altra banda, tots aquells senyors polítics que, quan s'adrecen a la gent per la televisió -la ràdio, la premsa o internet-, fan la impressió que es creuen i es pensen que la gent que se'ls mira i se'ls escolta ja no té memòria. Ja no recorda res dels temps passats. Ja n'ha oblidat les malifetes...
Em repugnen i em cauen malament aquesta casta de senyors dedicats a la feina política d'aital manera.
Però, sobretot, em repugnen i em cauen malament aquelles persones -afiliades, militants i votants-, que, amb la seva decisió, es prenen la responsabilitat de col·locar persones com aquestes al front d'una organització que, un dia o un altre, s'ha d'encarregar de governar aquest bocí de país nostre.
Quin futur l'espera, amb un passat recent tan malaurat? Quin present que tenen els Països Catalans!
Abans d'assistir a l'Ajuntament de Palma, on es preveu -dilluns,30 de novembre de 2009- que s'aprovi una declaració institucional relacionada amb les investigacions que el Consell General de les Nacions Unides està realitzant sobre les activitats de la Fundació s'Olivar d'Estellencs al Congo i a Rwanda, he volgut recordar alguna de les fites remarcables en la trajectòria més recent d'aquesta entitat mallorquina.
Només si ens fixam en les activitats desplegades enguany mateix, ja ens podem fer a la idea del que representa i comporta una entitat tan lluitadora com aquesta, en la defensa dels drets humans a l'Àfrica dels Grans Llacs.
El mes de febrer de 2009 Aina Calafat i Manel Gomàriz es fan presents a Brussel·les, on participen com a membres de l'associació Drets Humans de Mallorca en la manifestació - carnaval a favor de la justícia i el diàleg a Rwanda.
Els motius d’aquesta manifestació – carnaval no són altres que reclamar a les autoritats de la Unió Europea que executin els mandats d’arrest internacional dictats per jurisdiccions independents sense discriminació; que donin suport al procés de diàleg interwandès, per prevenir conflictes nous a l’Àfrica Central; i que contribueixin a crear la Comissió Veritat i Reconciliació, per una coexistència pacífica entre tots els sectors que componen la societat rwandesa.
El motiu primordial de totes aquestes actuacions ve causat pel fet que l'Audiència Nacional Espanyola ha decidit processar militars de Rwanda a petició d'entitats d'aquí: Drets Humans de Mallorca i Fundació s'Olivar d’Estellencs, que es varen querellar contra el genocidi rwandès.
Aleshores són més de cinc-centes les persones que reclamen a Brussel·les Justícia. També per a casos tan sagnants com el de la cooperant catalana Flors Sirera assassinada presumptament per 7 militars rwandesos.
Els mitjans de comunicació se'n fan ressò. En entrevista publicada al Diari de Balears, el president de la Fundació s'Olivar d'Estellencs, Joan Carrero Saralegui, afirma que en un món globalitzat cal que la Justícia també es globalitzi i que, per això mateix, esdevé possible el procés contra 40 militars rwandesos.
Aquella acció realitzada el mes de febrer de 2009 rep el suport del Consell de Mallorca a través de la seva presidenta Francina Armengol i del president del Fons Mallorquí de Solidaritat, Joan Font; i també el d'altres personalitats de l'àmbit local, com és el cas de Miquel A. Llauger, o Narcís Genís
Un jutge espanyol Fernando Andreu ha volgut prendre les messions en aquesta tasca de perseguir fins al finals els genocides. I, des d'Espanya inculpa 40 militars de Rwanda per cometre genocidi, on s'inclou també la mort d'un capellà de Navata, el pare Joaquim Vallmajó, i la cooperant de Manresa, Flors Sirera.
En aquesta denúncia, s'hi han implicat nombroses personalitats d'arreu del món. La congresista nordamericana Cynthia McKinney n'és una de les que més intensament hi ha treballat. Com també ho ha fet Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau...
Davant el greu requeriment que ha fet l'ONU, demanant explicacions sobre el possible finançament d'una guerrilla africana per part de la Fundació s'Olivar d'Estellencs, aquesta entitat mallorquina ha rebut el suport explícit i oficial de totes les institucions públiques (Parlament de les Illes Balears, Consell de Mallorca i Ajuntament de Palma) que li reconeixen el seu caràcter pacifista, i també d'altres d'instàncies internacionals...
En escrit publicat en aquest blog el president de la Fundació, Joan Carrero Saralegui, explica fil per randa la connivència de l'Organització de Nacions Unides amb les xarxes mafioses que volen controlar les grans riqueses existents a la regió del Congo. Fins al punt que s'està considerant la presentació formal d'una querella contra l'ONU pel genocidi de Rwanda
Si a això s'afegeix que, juntament amb Drets Humans de Mallorca, la Fundació s'Olivar és una de les entitats mallorquines que ha promogut el Diàleg Intrarwandès entre diverses plataformes constituïdes per hutu, tutsi i twa, celebrat a Palma el mes de maig de 2009. I que representants de totes dues entitats mallorquines ja havien viatjat el mes de gener anterior a la República Democràtica del Congo, fent part d'una delegació balear convidada pel Govern d'aquell país africà, amb la finalitat de denunciar-hi els atacs injustificats que rep d'altres estats veïns...
I que, sobretot, ha aconseguit que els Tribunals espanyols, actuant en aplicació del principi de justícia universal, prenguessin l'any 2008 la decisió de lliurar ordres d'arrest internacional contra 40 alts responsables de la cúpula política militar de la Armée Patriotique Rwandaise 2 / Front Patriotique Rwandais (APR/FPR) per la seva suposada responsabilitat en els crims de genocidi, crims contra la humanitat, crims de guerra i terrorisme, entre d’altres, comesos a Rwanda i la República Democràtica del Congo (abans Zaire) entre 1990 i 2002,
HOM POT PENSAR COM A LÒGIC QUE HI HAGI QUI ESTIGUI DISPOSAT A IMPEDIR, DE TOTES TOTES, QUE RES DE TOT AIXÒ ARRIBI A REEIXIR COM CAL...
La nit de dissabte, 28 de novembre, el restaurant Hipòdrom de Son Pardo ha arreplegat un grapat de centenars de representants d'associacions veïnals de Palma, seguint la convocatòria feta per la Federació d'Associacions de Veïns de Palma. S'hi ha repartit el núm. 1 de la revista El correu des Raval, que en reprèn l'edició, commemorant els 30 anys de democràcia i associacionisme. S'hi ha servit un suculent bufet per sopar, després que la vicepresidenta de la FAAVV, Llum Esteva, n'hagi fet l'obertura i presentació. Tot seguit s'hi ha lliurat la corresponent placa commemorativa de la creació d'entitats veïnals diverses, els representants de les quals s'han pogut adreçar a la concurrència. Finalment, s'ha conclòs la trobada amb POESICA, un acte deliciosament protagonitzat pel rapsode Miquel Monserrat i musicat per Joan Gayà, que han ofert un recull de poemes de l’Escola Mallorquina, coronats per “Lo Pi de Formentor” de mossèn Miquel Costa i Llobera.
Sempre resulta emotiu, alhora que engrescador, trobar-se tanta gent que ha fet tanta feina durant tant de temps perquè la ciutat de Palma s'aixequi així com vol i desitja la ciutadania que hi resideix...
Tretze entitats mallorquines denuncien públicament la situació actual generada per la proliferació de casos de mala praxi a les institucions públiques, segons fa públic Diari de Balears. Segons el president de Justícia i Pau, Carmel Bonnín, "la democràcia va tornant menys participativa i més corcada per dins." Les tretze entitats signants del document critiquen la gestió pública dels pol´tics i que només actuen moguts pels seus interessos. Demanen als partits transparència econòmica, autocrítica, imparcialitat i fermesa, a més de la recuperació urgent del sentit ètic.
Anima i reconforta veure que una entitat mallorquina com Justícia i Pau fa públic un Manifest conjunt contra la corrupció, signat per tretze entitats que denuncien la situació actual marcada per la proliferació de mala praxi a les institucions!
Llàstima que no s'hi esmentin votants i funcionaris que l'haguessin poguda impedir...
Del 17 de novembre fins al 10 de desembre de 2009 roman instal·lada a la Sala d'Exposicions de l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu (carrer de Sant Jaume, 72 baixos) l'exposició itinerant "La mar de llengües. Parlar a la Mediterrània" que hi ha muntat Linguamón - Casa de les Llengües, amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Eivissencs, la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Santa Eulària i la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears
En visita realitzada al recinte, i servint-me també d'altres fotografies d'altra gent, n'he fet aquest muntatge que dóna una idea del que és i comporta una exposició d'aquestes característiques en un municipi eivissenc.
Després que ja ha estat muntada a Palma (desembre 2008), a Maó (octubre 2009), i abans que arribi a Formenera (desembre 2009).
