II Trobada de Corals, al Seminari Nou (3): cant de l'Adeste, fideles

Com a cloenda de la II Trobada de Corals organitzada pels Amics del Seminari, al Seminari Nou de Mallorca, tots els assistents canten l'«Adeste, fideles» acompanyats a l'orgue pel company campaneter  Arnau Reynés i dirigits pel company mancorí Tomeu Ripoll.


Després de les intervencions realitzades, amb el cant de la Sibil·la, el concert de la Coral de Sant Miquel (Campanet), Sa Nostra Schola Cantorum (Amics del Seminari) i la Coral Units com Brins (Felanitx), tos els assistents entonen aquest cant de Nadal tan conegut.

Prèviament se n'ha repartit el text de les estrofes que s'hi canten, juntament amb el full que conté el programa de la Trobada.

II Trobada de Corals, al Seminari Nou (2): salutació

Amigues i amics, presents en aquest acte:

Ara tenim per davant un gran programa, el d'aquesta Segona Trobada de Corals, en aquest indret  tan conegut i freqüentat per molts de nosaltres, el Seminari Nou.

El bon amic, Joan Bonet, no fa ni quatre dies que em va proposar de fer-ne la presentació: «Podries cuidar de fer la presentació de la II Trobada de Corals al Seminari», em deia textualment, en un correu electrònic que m'arribà, divendres dia 16, per ser més exacte.

És clar que, en ser un grup d'amics, reunits per cantar nadales, repartir amistat, escampar germanor, mantenir la pau... no m'hi podia negar de cap de les maneres.

Per això, tot recordant que el presentador de la primera trobada va ser el bon amic Pere Amengual, li vaig contestar tot d'una i li vaig manifestar: «Lamento molt que en Pere no pugui assistir-hi. Puc mirar de dir-hi quatre paraules... Gràcies per la confiança».

És clar que m'encanta moltíssim trobar-me davant d'un micro i poder escampar a tots vuit vents del món i de la bolla el que pens i el que sent, en relació amb assumptes que consider interessants i importants. I la música n'és un, d'aquests: la música instrumental, sens dubte, però també la música coral, bé sigui el cant gregorià, bé sigui el polifònic, com tenim l'oportunitat de tornar a escoltar avui aquí.

Per això, trob que pot resultar interessant parar una mica d'esment als valors que se'n desprenen,

d'això que en deim música religiosa, que nosaltres coneixem tan bé, si més no, pel fet d'haver-la practicada a les totes en les nostres vides.

No em puc estar, tampoc, d'esmentar que escoltarem el cant de la Sibil·la, que, des de fa segles, s'interpreta la Nit de Nadal a Mallorca i altres indrets illencs i continentals. I més quan el 16 de novembre de 2010, a la ciutat centreafricana de Nairobi, l'UNESCO la declarava «Bé d'Interès Cultural immaterial i Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat».

Tampoc, no puc deixar d'agrair tota la gent que participa cantant en aquest acte, en aquest concert, en aquesta segona trobada de corals que organitzen els Amics del Seminari.

A tots els que sou aquí, vos vull dir:

Benvenguts a aquesta casa,

siau tots ben arribats!

Vet ací un primer plat

que vos hi he preparat.

Ens podrà servir de vasa

on emmarcar bé la festa

que hem vengut a celebrar,

i també commemorar,

retrobant-nos per cantar

aquests cors, junts amb la resta

de persones que hem vengut

de ben diverses contrades

mallorquines, ciutadanes,

de la bella Part Forana,

pel delit gran que hem tengut.

Als «Amics del Seminari»

de tot cor vull agrair

que hagin volgut tenir

el detall de fer servir,

pel segon aniversari,

la veu d'eix presentador

de trobades de corals

que endolceixen alguns mals

i serveixen de fanals

per un poble lluitador...

Hem vengut aquí a cantar:

encetarem la vigília

amb el cant de la Sibil·la

que interpreta na Pilar.

La Coral de Sant Miquel:

organista, Arnau Reynés,

director, Pere Reynés, 

i cantaires, veus de mel.

Na Francisca Rosselló

dirigint Units com Brins,

i en Manresa amb sons ben fins,

alegraran la sessió.

No puc oblidar tampoc,

en aquest gran mini fòrum,

Sa Nostra Schola Cantorum

que encén i manté el foc

dels Amics del Seminari,

engrescats a mantenir

sempre viu el bon record

de quan érem per aquí

bellugant com un canari.

Sa Nostra Schola Cantorum,

En Pep Portell d'organista

Acab ja amb aquesta llista

director, Tomeu Ripoll.

Farem que aquest orgue soni

i no romangui callat;

no el volem veure espenyat

sinó que ben fort retroni.

A gaudir, s'ha dit, idò,

d'aquesta bona vetlada,

amb tant d'esment preparada

i que pot tenir ressò.

Bones festes de Nadal,

en tan grata companyia!

Vos desig a tots Bon Dia

seguit d'altres per Cap d'Any.

I que l'any dos mil desset,

sigui millor que el que fuig,

molt més xerec que el devuit!

I que tot sigui un encert.

Mallorca, Seminari Nou, a Son Gibert,

Dimarts, 20 de desembre de 2016

Cecili Buele i Ramis

II Trobada de Corals, al Seminari Nou (1): presentació de Cil Buele

Vet ací un tast d'allò que pot arribar a ser, dimarts 20 de desembre, a partir de les 20:30h, a la capella del Seminari Nou, la II Trobada de Corals, que hi organitzen els «Amics del Seminari»:

«Amics del Seminari», una entitat que agrupa antics estudiants al Seminari diocesà de Mallorca, presidida per Joan Bonet Rubí, qui rep el suport de no pocs condeixebles i amics seus, han organitzat la II Trobada de Corals que es fa a la capella del Seminari Nou, a la finca de Son Gibert, al barri del Vivero, a Palma.

Enguany, a més de «Sa Nostra Schola Cantorum», integrada per antics seminaristes de cursos diversos, dirigida per Tomeu Ripoll i acompanyada a l'orgue per Pep Portell, també està previst que n'hi intervenguin d'altres: la Coral de Sant Miquel (Campanet), dirigida per Pere Reynés i acompanyada a l'orgue per Arnau Reynés; Units com Brins (Felanitx), dirigida per Francisca  Rosselló Monserrat, i acompanyada al piano per Jaume Manresa Adrover; el Cant de la Sibil·la, a càrrec de Pilar Jiménez; i el cant de Nadales per part de la concurrència.

Es tractta d'un acte, obert a tothom que en tengui ganes, amb entrada gratuïta, que està previst que pugui durar una hora i mitja, aproximadament.

S'hi han d'interpretar peces tan variades com:

La Sibil·la

Transeamus usque Bethleem, de J. Schnabel. I

On anau pastorets, Arranjament de D. Willcocks

The Lord bles you and keep you, de J. Rutter

Oh holy night, Arranjament de Sally DeFord

Veni, veni Emmanuel (Himne d'Advent, Cant Gregorià)

Verbum Caro, de L. Perosi

Veni, veni, Emmanuel (Himne d'Advent, Cant Gregorià)

Christus natus est nobis (Antífona de l'Invitatori de Nadal i Salm 94)

Vou-veri-vou, d'Honorat Noguera i Mateu Obrador (Harmonitzat per Bartomeu Oliber-Martí)

Nadil-Nadal, d'Antoni Vaquer, Miquel Vicens i Miquel Xamena

Bresol de palla, harmonitzat per Miquel Xamena Palou

Anem a Betlem, de Catalina Ramon

El Trineu, popular nordamericana (Antoni Martorell i J.S. Piermont)

Audiència pública sobre nova ordenança municipal de residus i neteja, a Palma

De la Secretaria d'EMAYA, ha arribat a Jubilats per Mallorca una comunicació, segons la qual el passat Ple de l’Ajuntament de Palma va aprovar inicialment la nova Ordenança municipal de residus i neteja. 

Ara es troba a exposició pública fins dia 15 de desembre perquè tota la ciutadania hi pugui presentar-hi al·legacions.

Els principals objectius d’aquesta modificació són els següents: 

-          Adaptar la nova ordenança a la llei 22/2011, de residus i sòls contaminats, així com d’altres en matèria de residus. De fet, ja fa 5 anys que s’hauria d’haver modificat l’actual normativa.

-          Promoure el reciclatge, la reutilització, la reducció i la prevenció dels residus. Adaptar-se així als nous objectius de reciclatge establerts per la normativa local, estatal i europea (arribar al 50% l’any 2020) i introduir mesures de prevenció, com per exemple la regulació de les bosses de plàstic.

-          Reforçar la protecció dels espais naturals i les platges en matèria de residus i neteja.

-          Definir els diversos serveis de neteja i recollida de residus.

-          Potenciar l’educació ambiental i social.

-          Lluita contra l’incivisme i les males pràctiques.

-          Actualitzar la quantia de les sancions i proposar noves formes de commutar les multes.

-          Facilitar la participació i cooperació ciutadana.

Per facilitar la participació en el procés d’exposició pública, perquè la ciutadania i especialment les entitats ciutadanes coneguin de primera mà els principals problemes dels barris i pobles de Palma, es convoca a una audiència pública sobre la nova ordenança, que tendrà lloc el proper 5 de desembre, a les 18 h al Centre Flassaders, carrer Ferreria 10.

S'hi preveu la participació de Jubilats per Mallorca, amb la presència de Carme Gil i Cil Buele.

S'hi vol comptar amb idees i propostes per fer de l’ordenança una eina útil que fomenti el civisme, suposi una millora per a la neteja, la recollida dels residus i tengui en compte el medi ambient de la ciutat.

S'hi convida a presentar al·legacions fins dia 15 de desembre i a assistir a l’audiència pública de dia 5.

Amb la col·laboració de tothom, es vol contribuir a una Palma neta i sostenible, com conclou Neus Truyol, regidora d’Ecologia, Agricultura i Benestar Animal – Presidenta d'EMAYA

Capellans secularitzats mallorquins demanen revisió del celibat

A l'actualitat som més d'un centenar els capellans mallorquins que ens hem casat, secularitzat i deixat d'exercir com a sacerdots. Cada cas és cada cas. I els quatre casos que apareixen a la pàgina d'Última Hora així ho fan palès.

M'arriba la notícia d'aquesta publicació local, via whatsapp, i tot d'una mir de trobar l'exemplar periodístic pertinent... M'alegra ben molt comprovar que hi surt aquest tema, damunt d'un mitjà de comunicació local, ja que ben poques vegades s'hi tracta un assumpte com aquest. 

No fa ni una setmana que, jo mateix, al·ludia a això precisament, en un programa radiofònic, Ona Mediterrània, dirigit pel jove Joan Farrés Vidal (sobre capellans catòlics mallorquins casats: minuts 22:50 - 31:45). 

Parlava d'allò que se'n diuen «capellans catòlics casats», «capellans mallorquins secularitzats», «que han penjat els hàbits», «han plegat de capellà», «han abandonat el sacerdoci»,«han deixat de dir missa», «s'han mostrat infeels», «han abandonat el clergat», etc. Sempre en termes que comporten certes connotacions eminentment negatives.

En front d'aquesta visió, jo hi volia remarcar d'altres aspectes que consider que s'esdevenen molt més positius, al meu modest mode de veure, davant d'una decisió tan personal com aquesta.

Fins i tot, aquella notícia recent de la visita del papa Francesc a un col·lectiu de capellans catòlics casats, als afores de la ciutat de Roma, em portava a fer-hi la proposta d'ampliar-ne el tractament, d'aquest assumpte.

Hi manifestava que, amb el temps, m'agradaria molt arribar a poder fer un bon programa radiofònic -«Dèries i lluites», per exemple- sobre l'existència i el comportament d'un col·lectiu tan petit a l'àmbit religiós, que no sol sortir gaire als mitjans de comunicació, però que, sens dubte, té molt a dir i a aportar, a l'hora de contribuir positivament en la construcció d'una societat illenca que pugui veure'n millorat el nivell de benestar -social, cultural, ètic, polític, econòmic, ecològic, religiós, etc.-.

Perquè, de bon principi preparats durant un temps llarg per exercir-nos com a sacerdots -sigui diocesans, sigui religiosos-, un bon dia optam per trencar en la dinàmica prefixada, adoptam un altre estil de vida, iniciam una etapa nova en la nostra vida, trobam altres formes de treballar, formam una família, ens casam, etc.

És cert, hi deia, que no tots els companys secularitzats ens prenem l'assumpte de la mateixa manera. Cadascú elegeix el seu propi estil i àmbit de vida, bé sigui a la Roqueta, bé sigui fora de Mallorca; bé sigui associant-se amb altres, bé sigui actuant pel seu compte; bé sigui mantenint-se en la pràctica religiosa, bé sigui allunyant-se'n cada cop més...

Sí que vaig voler recordar que som més d'un centenar els capellans casats mallorquins (secularitzats)

I que, un cop casats, ens hem mogut en àmbits diversos... com ho pot reflectir, per exemple, la nombrosa i diversa producció literària d'alguns de nosaltres... per no al·ludir a altres àmbits d'actuació pública que, d'una manera o una altra, incideixen en la marxa de la nostra societat... i de la nostra església.

Davant la mort del «comandante» Fidel Castro

Quan m'he assabentat de la mort del «comandante» Fidel Castro. M'he limitat a penjar damunt del meu mur de Facebook una nota breu que deia: «Fins a la victòria sempre! Sense defallir mai!»

Un dels comentaris que s'hi han penjat, molt breu -«La victòria?»- i els nombrosos comentaris que he escoltat i llegit als mitjans de comunicació, m'han empès a dir-hi la meva també, una mica més extensament.

He de començar dient que, si més no des de fa una quarantena anys, m'he sentit com a «castrista» convençut. No me n'amag. I voldria continuar sent-ho fins a la fi dels meus dies, en el sentit que miraré d'esbrinar suara mateix.

L'any 1976 assistia jo a un d'aquells cursets que s'organitzaven a Chosica (Lima) on se'ns explicaven, a capellans progressistes que treballàvem majoritàriament als sectors més empobrits del Perú, els fonaments bàsics de la Teologia de l'Alliberament: una de les maneres pràctiques d'anar descobrint la presència de Jesús de Natzaret en les persones i els col·lectius més maltractats del Planeta Terra, on aquell s'hi encarna i identifica més que enlloc.

Aleshores, la revolució cubana, iniciada l'any 1959, encara no havia assolit la majoria d'edat. Però ja ens servia de guia i orientació pràctica i concreta en les nostres actuacions pastorals i polítiques: ens calia treballar per aixecar un món nou on imperàs la Justícia, mitjançant la lluita popular contra l'imperi  (nordamericà) que s'hi imposava tan cruament...!

Em sent molt orgullós de poder constatar que, durant aquests darrers quaranta anys meus, he continuat considerant-me i comportant-me com un veritable «rodamon, amant de la justícia, la llibertat i la solidaritat»  en la mesura de les meves possibilitats minses: tant a Àfrica, com a Amèrica Llatina, com als Països Catalans...

És clar i evident que, pocs dies després de la mort de Fidel Castro, no puc afirmar que el socialisme de bon de veres hagi estat implantat arreu del món... Ni de bon tros. Com tampoc no hi puc valorar com a real i positiva la implantació del cristianisme, vint segles després d'haver-s'hi intentat...

Però, precisament per això mateix, som un d'aquells que continua amb la dèria de pensar i creure que ens cal continuar lluitant, pentura més aferrissadament que mai, a favor d'un altre món més just, més igualitari, més fraternal, més solidari, més respectuós, més digne... FINS A LA VICTÒRIA FINAL, i sense defallir-hi mai!

Roda d'Homes, a Palma, contra la violència masclista

Vet ací una sèrie d'actes relacionats amb la celebració del Dia Internacional contra la Violència de Gènere, als quals ens agradaria que hi participàssiu i també que en faceu difusió entre les vostres amistats i coneguts.

Volem remarcar que la Roda d'Homes del 23 de novembre està oberta a la participació de tothom, homes i dones.

DIA 22 -11-2016 a les 20 h- PRESENTACIÓ DEL LLIBRE I COL.LOQUI "EL SALT DE LA BELLA DONA. UNA LLEGENDA BEN ACTUAL" (una de las primeres dones víctimes de la violència de gènere a Mallorca). Galeria "Art Mallorca", c/ de la Missió, 26, Palma.

DIA 23-11-2016 a las 20 h -VII RODA D'HOMES CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA. Pl. d'Espanya (Palma), amb la participació del periodista i escriptor Biel Mesquida.

DIA 24-11-2016 A LAS 20 - INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ COLECTIVA "TOTS JUNTS CONTRA LA VIOLÈNCIA", dels artistes Miquel Aguiló, BC Balear Conception, Vero Benito, Miquel Àngel Benito, Miquel Àngel Bernat, Beatriz López, Francisca Llabrés, José Marín, Neus Pizá, Miquel Puigserver, Carlos Sampol y Laura R. Villarino. Galeria "Art Mallorca", c/ de la Missió, 26, Palma.

L'exposició es podrà veure des del 21 de novembre al 10 de desembre del 2016.

La última novela de Jaume Santandreu en Amazon

La última novela de Jaume Santandreu, esta vez traducida al castellano, se ha publicado en Amazon, súper compañía internacional estadounidense de comercio electrónico, con sede fundacional en Seattle, estado de Washington, EE.UU. pero de extensión mundial actualmente. 

Esta traducción se ha publicado, de momento, en versión digital o electrónica y en formato Kindle, propia de Amazon. 

Es importante diferenciar el libro electrónico o digital –en inglés e-book- de los dispositivos popularizados para su lectura –e-reader, en inglés- aparato lector de libros electrónicos. No obstante, actualmente y mediante gratuitas aplicaciones, estos libros electrónicos pueden también leerse fácilmente en los ordenadores, tabletas, móviles, etc.

La razón fundamental de su autor, Jaume Santandreu -escritor prolífico en su lengua materna, la catalana- de traducir esta obra al castellano y, a su vez optar por un medio de difusión como Amazon, se debe a la circunstancia fundamental de estar “Operación Tiara” ambientada principalmente en el Perú, país en el que el autor vivió una de sus experiencias más trascendentales de su vida. 

Se trataba de devolver a sus orígenes, al menos en parte, como las aguas de lluvia que retornan a su océano, los elementos más líquidos de esta historia. En un lenguaje más cercano al latinoamericano y en un formato asequible, tanto por su accesibilidad técnica como económica. 

Es una opinión generalizada que la traducción del catalán al castellano, lejos de desmejorar la versión original, la completa y le da un plus de verosimilitud al estar traducida incorporando –aunque sea tímidamente- modismos propiamente peruanos. 

Tanto el traductor, Francisco Suárez, como los colaboradores en corrección de texto y perfección de estilo, Cecili Buele y Mariano Moragues, son, además de viejos e íntimos amigos, compañeros de fatigas que también vivieron durante muchos años en los distintos ambientes del Perú donde se contextualiza la obra.

Operación Tiara es una obra de ficción literaria. Es un thriler, un triple salto mortal sobre la condición humana, que unas veces te abofetea con la cruda realidad, otras te enternece ante la fina ironía de la vida y algunas más te conmueve ante la húmeda contemplación de la quebradiza y frágil condición humana. 

Sus variopintos personajes no te permiten reposar en la indiferencia, los amas o los detestas, sin embargo los llegas a comprender, desde el íntimo viaje por el escaneo umbilical de su genética, gracias al exuberante estilo narrativo de su autor y su admirable facilidad para hurgar en aquellas profundas raíces que nos conectan, desde el subconsciente, con los grandes mitos de la humanidad.     

Presentació, a Palma, de dos llibres d'en Joan Riera Fullana

Exemplars dels dos llibres d'en Joan Riera Fullana

Aprofitant la venguda a Mallorca, de qui resideix i treballa a Mèxic des de fa dècades, el manacorí Joan Riera Fullana «Mossegat», acompanyat de la seva esposa mexicana, na Nina, s'hi organitzen trobades diverses encaminades, sobretot, a la presentació de dos dels seus llibres més recents.

Dijous, 17 de novembre, al casal de Can Alcover, a Palma, l'Obra Cultural Balear inclou dins del seu programa d'activitats la presentació d'aquests dos llibres d'en Joan Riera Fullana, que ja foren presentats en públic a la Llibreria Món de Llibres, a Manacor:  «Confesiones de un confesor» i «Egido colectivo Batopilas. Su historia», publicats a Mèxic.

Qui vulgui conèixer una mica més de prop la història d'una de les lluites camperoles més exitoses a

L'autor, signant llibres

l'estat mexicà de Coahuila o atansar-se a les vivències personals més profundes de l'autor manacorí -un capellà mallorquí de la generació del 68 que, en haver treballat al Perú, Nicaragua, Mèxic, Equador... opta per deixar la seva condició clerical, ficant-se de ple en la defensa dels sectors més explotats, assumint comportaments i opcions polítiques favorables a aquests-, en té una bona oportunitat, acudint a aquest acte cultural que s'organitza a Can Alcover.

Hi intervendran el germà de l'autor manacorí, en Sebastià Riera, i jo mateix, en Cil Buele, com a bon amic d'en Joan.

Presentació, a Manacor, de dos llibres d'en Joan Riera Fullana

Part dels assistents a la presentació dels llibres,
a la Llibreria "Món de Llibres", a Manacor

Molt content que en Sebastià "Mossegat" m'hagi convidat a fer la presentació, a Manacor, d'aquests dos llibres recentment publicats, a Mèxic, pel seu germà i amic meu, Joan, qui ja duu dècades d'estada, residència i treball a Amèrica Llatina.

De capellans mallorquins que han anat a treballar a Amèrica Llatina, n'hi ha molts: centenars, segurament. Cadascú s'hi ha fet present i hi actua a la seva manera. La manera d'en Joan no és gaire comuna ni freqüent: a tres països, pel cap baix: Perú – Nicaragua – Mèxic, etc. I a molts àmbits: parròquia, barriada, milícies sandinistes, organització política popular, etc.

Em fascina l'oportunitat que tenc d'enllaçar Mallorca (Manacor) i Mèxic -les tres M durant una estona-. Sobretot, per tractar-se de qui es tracta i del que es tracta.

Es tracta de l'autor, un bon amic amb qui m'he tractat de prop durant dècades seguides, tant a Mallorca com al Perú; i, encara que només visitant-lo, també a Nicaragua i a Mèxic. Tots dos pertanyem a la generació de capellans mallorquins del 68, fortament marcats per les orientacions emanades del concili Vaticà II...

Es tracta de presentar-vos dos llibres, d'aquest mateix autor. Publicats a Mèxic. Escrits en castellà. Dos llibres diferents. Dos títols distints: «Confesiones de un confesor» i «Ejido colectivo Batopilas. Su historia».

Només enunciar-los, ja es veu que el primer és molt més personal -fa referència explícita i directa a la persona de l'autor-, mentre que el segon ja indica que se centra en la història d'un col·lectiu concret -fa referència a una població mexicana coneguda i defensada per l'autor-.

No podré estendre'm massa en les explicacions de cadascun d'aquests dos llibres. El millor que es pot fer és adquirir-los i llegir-los. I jo miraré d'aconseguir que vos n'entrin ganes.

«Confesiones de un confesor»

Els tres presentadors dels dos llibres: Sebastià i Joan "Mossegat"
i Cil Buele

Em duu el record d'un altre condeixeble nostre, el bon amic solleric, Toni Mas Colom -que l'any 2007 ens deixà un escrit de més d'una dotzena de pàgines escrites, amb el títol «Confessions d'un secularitzat»-. 

Tots dos reflecteixen allò que comporta la vida de dos capellans mallorquins que, al llarg dels anys, s'adonen que «no era això companys, no era això!».

Pel que fa a Joan, arriba a adoptar un comportament fora de sèrie que no resulta gaire ben vist per les jerarquies eclesiàstiques, davant la descoberta de la rebel·lió de pobles explotats, dels sectors oprimits o de les classes populars en lluita.

Malgrat dos factors que li ho posen difícil: la seva condició de capellà (un privilegiat!) i la seva condició d'estranger (un espanyol)

El llibre recull un conjunt de reflexions i plantejaments personals sobre la seva estada en aquests àmbits de lluita, al Perú, Mèxic, Nicaragua, Equador...

Reflecteix un procés personal de conversió i de canvis profunds, al Perú: en relació amb les categories humanístiques, filosòfiques, teològiques i pastorals rebudes a Mallorca.

Al·ludeix a patiments i lluites interiors, a l'hora de decidir què fer dins la vida, a l'edat de trenta-cinc anys: quedar-se a Mallorca, tornar-se'n al Perú, anar a una altra banda...

Fa el pas d'un treball pastoral dins l'església, a un treball estrictament polític dins una organització d'oposició radical al govern mexicà (amb Monseñor Samuel Ruiz, a Chiapas)

Fa veure la importància de les llengües, en un àmbit on n'hi ha moltes i diverses. Com també el paper ingent de Fra Juníper Serra entre els indígenes pames...

CONCLUSIONS

Confessa que sempre ha volgut romandre al costat dels més pobres, amb totes les conseqüències.

Confessa que es veu expulsat de pertot, no per decisions dels governs, sinó de les jerarquies eclesiàstiques.

Confessa que se sent atret per la manera de ser d'una doctora catalana, amb qui comparteix experiències profundes, a Perú i a Menorca, com apareix al final del llibre...

«Ejido colectivo Batopilas. Su historia»

Amb la sala plena de gent

Un altre llibre del mateix autor, amb un estil totalment diferent: llibre d'història d'un col·lectiu mexicà concret, el del «Ejido Batopilas», a l'estat mexicà de Coahuila.

Conté quatre capítols, referits a una les lluites del moviment camperol reivindicatiu mexicà que acaba en victòria... Lluites portades a terme per peons del camp, amb el suport de capellans, estudiants, líders, advocats, etc.

És un llibre que reflecteix allò que conten els mateixos protagonistes d'aquestes lluites: 

Se'ns recorda el que hi passa fins a l'any 1936, l'any del repartiment agrari a Mèxic, quan s'hi opera un canvi substancial que trenca amb el passat.

I ens endinsa en allò que hi passa l'any 1976, quan s'hi duu a terme aquesta lluita que acaba amb èxit.

En Joan hi viu i conviu durant un temps perllongat. Hi aplica els coneixements adquirits durant la seva estada a Nicaragua.