dimecres, 28 de maig del 2014

Per la via d'urgència, a l'hospital universitari de Son Espases


Una de les experiències més recents, des que començà l'any 2014, ha estat per a mi el fet d'haver hagut de passar unes quantes vegades seguides per la secció d'Urgències de l'Hospital Universitari de Son Espases, a Ciutat.

Valga'm déus, quines males experiències! Desastroses! Insòlites! Increïbles i inacceptables, de cap de les maneres!

A una illa com Mallorca, des d'on, entre d'altres assumptes, contribuïm de manera tan substanciosa a millorar altres regions d'aquesta “marca egpania” que fa oi an el rei Porc, no podem acceptar de ser tractats d'una manera tan poc respectuosa com la que hem hagut de suportar cada vegada que ens hi hem atansat!

La meva dona, pacient diagnosticada amb la malaltia d'alzhèimer a la secció de Neurologia de l'hospital esmentat -on, per cert, sempre hi hem estat tractats a les mil meravelles per l'equip que treballa amb el doctor Guillem Amer-, cada vegada que ens hem fet presents a la secció d'Urgències, hi hem rebut un tractament que no és de rebut.

Em vull limitar a dir, respecte de la darrera vegada, que ens hi vàrem passar onze hores seguides! Des de les 9 del matí fins a les 22 hores de la nit.

Hi anàvem enviats des del Centre de Salut nostre, perquè se'ns fes una valoració urgent a traumatologia i un estudi radiològic, després d'haver sofert caigudes recents a terra, amb cops distribuïts per indrets diversos, sobretot a les cames i als costats de les anques.

En lloc d'aquest estudi radiològic, 10 dies després, des del Centre de Dia on acudeix la meva dona, se m'indica que a la secció d'Urgències de l'hospital universitari de Son Espases, en aquella ocasió s'hi havien fet altres estudis que no tenien res a veure amb el que se sol·licitava.

S'havien dedicat a fer analítiques sanguínies urgents, examen d'orina, radiologia del tòrax i tac cranial (gairebé tres hores aproximades per a cadascuna d'aquestes actuacions!); però no dedicaren ni un minut a fer allò que se'ls havia sol·licitat: valoració urgent a trauma i estudi radiològic després de caigudes a terra recents!

Em fa la impressió que a la secció d'Urgències de l'hospital universitari de Son Espases, o bé no es llegeixen els escrits que hi arriben dels centres de salut, o bé volen perllongar l'estada dels pacients perquè se n'afartin i no hi tornin...

El cert és que, en aquest cas, varen fer molt més del que se'ls havia demanat.
Però no feren, precisament, allò que havia estat el motiu principal de la nostra anada a l'hospital.

Mentrestant, aquests darrers dies, les cames de la meva dona ja no donen per caminar... I hem hagut d'adquirir la cadira de rodes que li permeti traslladar-se d'un lloc a un altre...

Mai no sabrem què li hagués passat, si se li haguessin fet les radiografies pertinents i, conseqüentment amb això, s'hi haguessin pres les mesures més adequades.

Però sempre sabrem, i a més a més recordarem i tendrem ben present, que, a l'hospital universitari de Son Espases, a la secció d'Urgències, no s'hi varen fer les actuacions per les quals hi havíem acudit. No hi vàrem ser ben tractats, com ens corresponia. Sinó tractats de molt mala manera.

Per la via d'urgència, al meu modest mode de veure, l'hospital universitari de Son Espases, necessita mà de metge!

NOTA:
A la fi, després que m'he passat unes cinc hores a la sala d'espera d'Urgències, a l'hospital universitari de Son Espases, -no se m'ha permès de romandre al costat de la meva dona, per mor del “protocol” maleït-, gràcies a l'informe que ens facilita esplèndidament el doctor Eugenio José Suárez García, m'arrib a assabentar que la meva dona, pacient dona, ha suportat estoicament durant setmanes seguides una FRACTURA DE PUBIS TANCADA!

A fer repòs, s'ha dit, idò, damunt del llit...
I a mirar d'esbrinar-hi les responsabilitats professionals que hi pertoquin...

dimecres, 14 de maig del 2014

Le felicito, señor cónsul general de España en Lima



Palma de Mallorca, 13 de Mayo de 2014
Consulado General de España en Lima

Señor Cónsul:


Por la presente, me permito dirigirme a Ud. para agradecerle profundamente se haya tomado la molestia en DENEGAR, POR TERCERA VEZ CONSECUTIVA ESTOS ÚLTIMOS TRES AÑOS, el Visado turístico solicitado por nuestra amiga peruana, la Señora Zully Socorro Moreno Romero, justamente un día como hoy, Fiesta de la Virgen de Fátima!

Usted no sabe ni se puede imaginar cuánto nos satisface y alegra saber que ha tomado
esa decisión tan concienzuda, como correcta y justa.

Nuestra amiga piurana, en efecto, no se merece viajar a Mallorca, ni tan siquiera para pasar con nosotros el mes de Julio de 2014, y poder así acompañar con su presencia a mi esposa, mujer de 75 años, diagnosticada con la enfermedad de alzheimer desde hace cinco años. Lo comprendo perfectamente. Las razones humanitarias no tienen cabida en los cajones de la administración consular que Ud. dirige de manera tan eficiente.

A la coletilla de los dos años anteriores, según la cual “no se puede establecer su intención de abandonar el territorio de los Estados miembros antes de que expire el visado” (9), este año se ha visto usted en la imperiosa necesidad de tener que añadir “no ha aportado pruebas de que dispone de medios de subsistencia suficientes para la totalidad de la estancia prevista o para el regreso al país de origen o de residencia, o para el tránsito a un tercer país en el que tenga garantías de que será admitida, o bien no está en condiciones de obtener legalmente dichos medios” (3).

Muy bien. Le felicito, señor Cónsul. Usted sí sabe de qué va la cosa. Por los datos que le he ido aportando durante estos últimos tres años, estoy plenamente convencido de que usted sabe muy bien que nada de lo contenido en el párrafo anterior es cierto, sino todo lo contrario: inclusive me ofrecí, en la primera ocasión, a viajar juntos en su viaje de retorno a Lima... antes de que expirase su visado... Y, siempre, he puesto a su disposición recursos económicos más que suficientes como para que se pudiera enfrentar a cualquier eventualidad que los requiriera.

Si lo que usted quiere manifestar con su DENEGACIÓN es que NO QUIERE que la señora Zully Socorro Moreno Romero viaje hasta donde vivimos nosotros, dígaselo con toda claridad. Y se habrá acabado la historia. Pero no nos tome por tan tontos ni por gentes tan ignorantes: usted sabe a la perfección que nuestra amiga peruana puede contar -podía- con recursos económicos más que suficientes como para viajar como turista hasta Mallorca y permanecer entre nosotros durante todo el mes de Julio de 2014; y usted sabe perfectamente que nuestra amiga piurana estaba en condiciones perfectas para abandonar Europa antes de que expirase su contrato, porque, como ciudadano europeo, lo garantizaba yo mismo, no sólo con mi palabra y mi prestigio personal, sino también con la ley en la mano y mi declaración jurada firmada.
Le reitero mi felicitación, señor Cónsul, por haber cumplido a la perfección, en este caso, con la función consular que se le ha encomendado desde Madrid.


Espero y deseo que, como ya ha ocurrido en demasiadas ocasiones anteriores, no se le cuele nadie más, mucho más indigno, mucho más indeseable, mucho más perverso, mucho más deleznable, mucho más nefasto y mucho más repudiable que nuestra buena amiga piurana: una excelente madre de familia, una mujer religiosa, hacendosa, capaz de llevar a toda la familia hacia adelante, a pesar de las dificultades y con una hijita padeciendo hidrocefalia... durante 17 años seguidos... hasta que se muere...

No como tantos otros peruanos que, lamentablemente, se han hecho presentes en Europa, y están dando tanto que decir y forzando tanto a tener que actuar policialmente con contundencia, debido a unos comportamientos que no pueden ser considerados en nada ejemplares.


Quiero creer y pensar que éstos individuos sí que se merecían obtener la autorización del Consulado General de España en Lima para viajar a Europa. Nuestra buena amiga peruana, no.

Me ahorro tener que repetirle los múltiples argumentos y escritos que le he ido pasando a lo largo de estos tres últimos años, para intentar convencerle de la necesidad y utilidad de conceder a nuestra amiga piurana su necesario Visado turístico. No lo hemos podido conseguir. Le felicito, de nuevo, por su buena gestión llevada a cabo en este caso. Espero se lo compensen con creces Dios y los hombres.

Con mi profundo agradecimiento por haber contribuído usted a ahorrarnos unos euritos, después de los que ya llevamos gastados durante estos últimos tres años con la finalidad de poder contar en Mallorca con la compañía y la presencia de nuestra buena amiga piurana, me despido de usted hasta siempre.

Cecili Buele i Ramis
DOI 41345613P

3.- CARTA RESPUESTA DEL CÓNSUL GENERAL DE ESPAÑA EN LIMA

Estimado Sr. Buele, 
 
En respuesta al escrito que ha dirigido al Sr. Ministro, lamento profundamente que usted tenga esta opinión del Consulado General que se encuentra a mi cargo. Desde esta Oficina examinamos con objetividad todos los expedientes de visado y, en caso de no quedar acreditado el cumplimiento de los requisitos contemplados en la normativa aplicable, no nos queda otra alternativa que denegar las solicitudes. 
 
Si la Sra. Moreno no está conforme con la denegación de su solicitud, puede presentar, como se indica en la resolución denegatoria, un recurso de reposición ante el mismo Consulado General en el plazo de un mes a contar desde el día siguiente a la fecha de notificación o un recurso contencioso-administrativo ante el Tribunal Superior de Justicia de Madrid en el plazo de dos meses.

Reciba un cordial saludo,

Andrés Collado González 
 Cónsul General Tfno: +51 1 513 79 30  Fax: +51 1 422 03 47 Email: cog.lima@maec.es Consulado General de España en Lima Los Pinos, 490. San Isidro. Lima 27 www.exteriores.gob.es/consulados/lima
4.- MI ÚLTIMA RESPUESTA AL CÓNSUL GENERAL DE ESPAÑA EN LIMA
Palma de Mallorca, 17 de Mayo de 2014
Sr. D. Andrés Collado González
Cónsul General de España en Lima

Sr. Cónsul

Al agradecerle se haya dignado contestarme el escrito que le mandé, debo decirle que no acabo de entender por qué motivos tiene usted que “lamentar profundamente que un servidor tenga esta opinión del Consulado General que se encuentra a su cargo”.

Lo que le he manifestado por escrito al Excmo. Sr. Ministro de Asuntos Exteriores y de Cooperación del Gobierno de España, no es otra cosa que “se dignara concederle a usted la más alta distinción que le pudiere conceder dicho Ministerio... ya que a mi modesto entender se la merece, por unas actuaciones suyas tan ejemplares como las que ha venido llevando a cabo, en sede consular limeña, por tres veces consecutivas estos tres últimos años...”

Creía yo que a usted le iba a gustar mucho esa concesión honorífica, y no que iba a lamentarlo tan profundamente! Me tendrá que disculpar mi falta de ignorancia!

Como puede comprender, quien no está de acuerdo con su Resolución denegatoria de Visado, no es tanto la señora Moreno a la que usted alude solamente, como yo mismo. 
 
Soy yo, quien le escribe, el que se ha manifestado profundamente interesado, durante estos últimos cuatro años, en que dicha señora, amiga nuestra desde hace muchas décadas (año 1978...), pudiera venir a Mallorca a acompañar a mi esposa -enferma de alzheimer- ni que fuera solo un mes durante el verano...

Es por ello que fui yo, y no la señora Moreno, quien realizó los trámites pertinentes para cursar TRES CARTAS INVITACIÓN ante el Ministerio del Interior, en la Dirección General de la Policía del Cuerpo Nacional de Policía en Palma de Mallorca, firmadas por mí mismo los años 2012, 2013 y 2014; fui yo quien ingresé en su cuenta corriente las cantidades económicas que se le exigían para poder viajar a Europa; fui yo quien reservó todos los años en agencia de viajes los correspondientes billetes de ida y vuelta a su nombre; fui yo quien me comprometí a tenerla alojada en nuestro propio domicilio durante todo su tiempo de permanencia en España; fui yo quien me comprometí a que saliera del territorio español en el plazo de vigencia de su posible Visado, etc.

Usted sabe muy bien que no es solamente a la señora Moreno a quien afecta su Resolución denegatoria de Visado. Es sobre todo a mí y a mi esposa, a quienes nos duele en el alma no haber podido conseguir del Consulado General de España en Lima, por las vías legales, lo que tantísimos peruanos consiguen por otras vías (que me imagino que usted conoce mucho mejor que yo, por el cargo que ostenta: falsos contratos de trabajo, falsos contratos matrimoniales, falsas reagrupaciones familiares...) Para qué le voy a contar!

Por otro lado, como usted sabe, de nada nos ha servido, tampoco, haber solicitado y sufragado los gastos de un abogado mallorquín que nos ayudara en la presentación del RECURSO DE REPOSICIÓN a que usted se refiere. También fue DENEGADO por el Consulado que se encuentra a su cargo.

Y tampoco nos resultaba factible, como sabe usted, PRESENTAR RECURSO CONTENCIOSO ADMINISTRATIVO ante el Tribunal Superior de Justicia de Madrid. Por la imposibilidad de que éste resolviera en los plazos prefijados.

Tampoco quiero pasar por alto mis múltiples comunicaciones personales a ese Consulado que tiene usted a su cargo, informándole detalladamente sobre mi situación económica, profesional, familiar, etc.

Le tengo que agradecer que, en esta ocasión, por lo menos he podido conseguir se dignara contestarme el escrito que le envié, con copia al Señor Ministro y al Señor Cónsul del Perú en Palma de Mallorca.
Lamento profundamente que la imagen de España en Europa, a los ojos de muchos ciudadanos deje tanto que desear. Y que a los ojos de muchos latinoamericanos muchísimo más. En lugar de abrir puertas a gentes honestas, laboriosas, ejemplares, modestas, se están dando demasiadas facilidades a gentes indeseables que no tendrían que haber pisado nunca territorio español...

Suya es la responsabilidad, que yo me limito a reconocer y a acatar. Aun cuando no comparto esa manera de proceder tan poco humanitaria que usted difunde, con resoluciones denegatorias tan difíciles de comprender.

Siga, pues, por este camino, señor Cónsul. Quizás, con el tiempo, llegue a hacerse merecedor de esa distinción honorífica a la que me refería al principio de mi escrito.

No olvide nunca, sin embargo, que le habrá llegado por haberse atrevido a denegar unas autorizaciones administrativas que en sus manos estaba haber podido conceder.

Atentamente,
Cecili Buele i Ramis
DOI 41345613P




Ni Rosa Estaràs (PPE), ni Teresa Riera (PSE), paren esment a l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca

Tal dia com avui, fa cinc anys justs, ni Rosa Estaràs (PPE), ni Teresa Riera (PSE) NO es dignaren contestar les preguntes preparades per l'AMS de Mallorca, que les havia convidades.

Avui, 14 de maig de 2014, fa exactament 5 anys que un bon grapat de membres de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca es reunien a la seu del Consell de Mallorca i convidaven les candidatures mallorquines al Parlament Europeu, perquè contestassin una vintena de preguntes que se'ls volia formular.

S'hi presentaren totes, tret de la senyora Rosa Estaràs, del Partit Popular Europeu, i la senyora Teresa Riera del Partit Socialista Europeu. Les dues formacions polítiques predestinades a constituir-se en directores de la via parlamentària cap a la destrucció de l'Europa social.

Quan fa cinc anys d'aquella convidada no corresposta, encara es fa molt més clar l'engany que comporten unes eleccions europees, on tot ja està més que previsiblement establert: Europa, amb el concurs de la socialdemocràcia europea, s'aboca plenament cap a la dreta més rància i estantissa que s'hi ha conegut mai, en temps de democràcia!

Per molts de vots que es tudin inútilment, fent suport a altres formacions polítiques o votant en blanc o no acudint a votar, tot està muntat perquè, amb una normativa electoral tramposa, el PPE i el PSE es reparteixin el pastís d'una Europa capitalista cada cop més dura i més crua.

Si aquestes dues eurodiputades -o qualsevol altra persona mínimament interessada- vol accedir-hi directament, pot escoltar i respondre les preguntes concretes que s'hi formularen fa cinc anys, per part d'una vintena de membres de l'AMS de Mallorca, aquí mateix.

Un període de temps que, pel que es comprova, no resulta suficient perquè ses senyories es dignin contestar-les...

Des de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca, sempre s'ha considerat que les formacions polítiques més grans i poderoses, mai no s'han col·locat al costat de la ciutadania ni de les organitzacions cíviques més actives dins Europa.

Just s'hi posen, quan s'ensumen que en poden treure qualque profit o veuen que les han de mester per  un assumpte o un altre que resulti del seu propi interès polític partidari.

Poques vegades se'n preocupen i molt manco s'afanyen de debò a resoldre'n les preocupacions quotidianes.

L'actitud despectiva adoptada envers l'AMS de Mallorca, ara fa cinc anys justs, per part de l'eurodiputada del PPE Rosa Estaràs, i l'eurodiputada del PSE Teresa Riera, n'és un exemple més que eloqüent.

Digne de ser tengut en compte, ara que ens tornam a trobar en plena campanya electoral.

dimarts, 6 de maig del 2014

III Diada Cultural d'Amics del Seminari, a Pollença

M'estic preparant per assistir a la tercera diada cultural que els Amics del Seminari organitzen a la vila mallorquina de Pollença, dissabte 10 de maig, en record de mossèn Miquel Costa i Llobera.

L'any passat tenguérem l'oportunitat d'acudir a Petra, homenatjant el Pare Serra. L'any anterior els amics del Seminari n'havien organitzat la primera a Manacor, pàtria natal de mossèn Antoni Maria Alcover.
Tres diades. Tres trobades. Tres personatges rellevants a l'àmbit eclesiàstic mallorquí.


Els membres de sa Nostra Schola, que feim un petit concert a l'església parroquial, després que el bisbe de Mallorca, monsenyor Javier Salinas, hagi presidit la celebració eucarística, ens hem passat una desena de setmanes assajant-ne el programa. Ho hem fet al monestir de Sant Bartomeu, a Inca, cedit gentilment per les monges de clausura.
No conformes amb aquesta actuació, els membres de Sa Nostra Schola tenim previst de pujar l'endemà, diumenge dia 11, a Sant Salvador de Felanitx, per participar cantant a la missa de les 6 de l'horabaixa.

S'esdevé, doncs, un cap de setmana eminentment cultural, per a aquesta colla de bergantells que, fa més o manco dècades, compartírem dins les quatre parets del Seminari Diocesà estudis humanístics, filosòfics i teològics que, d'una manera o una altra, ens han anat marcant de per vida...
Si qualcú s'hi vol adjuntar, es pot posar en contacte amb qui presideix el grup organitzador d'aquestes trobades, Joan Bonet Rubí (bonetrubi@hotmail.com – 606 569 658)

diumenge, 27 d’abril del 2014

"Gloses meves", presentades a Petra, amb Mateu Mates "Xurí"

Molt content d'haver presentat “Gloses meves” a la vila mallorquina de Petra, el Diumenge de l'Àngel, amb la col·laboració inesperada i sobtada del mestre glosador margalidà, Mateu Mates Ordinas “Xurí”!
Gràcies, amic, per haver-me donat una sorpresa tan gratificant! 


 No em digueu que no sigui un regal immens, el Dia del Llibre de 2014, haver tengut la gran sort de poder comptar, no solament amb la presència, sinó també amb la paraula enriquidora de qui, avui dia, deu ser el millor glosador d'arreu dels Països Catalans, el margalidà Mateu Mates Ordinas, “Xurí”. 
 
I, si això succeeix de manera sobtada i inesperada, al migdia del Diumenge de l'Àngel, a la plaça pública de la vila mallorquina de Petra, la més apropada de la vila d'Ariany -d'on conserv amb molt d'orgull la cama arianyera que em passà mumare, ACS-, això ja arriba a assolir per a mi uns nivells que superen els més sublims...
Gràcies, amic Mateu “Xurí”, per aquesta glosa teva tan magistral!

Bon dia a tots i a tu
i al teu llibre de gloses;
sempre que escriu qualcú
jo ho llegesc, com te suposes.

Un llibre de gloses és
un tresor molt personal
d'un glosador compromès
que esdevé universal.

Que cada llibre de mots
ha de servar sa memòria
individual, de tots,
i contar sa nostra història.

Per sa memòria perduda
de qui ha emmalaltit,
cada llibre és una ajuda
que torna a donar sentit.

Per a lluitar contra el drac
del poder i de la ignorància
per deixar-hi constància
del que a tots ens han llevat.

Quan un govern ens oculta
paraula, llengua i parlar,
el poble tot sol s'indulta
per seguir i per avançar.

Per escriure els seus versos
els seus mots i els sentiments,
per seguir estant immersos
dins els nostres pensaments.

Per tant que visca els teu mots
que ara tu mateix eleves,
dius al llibre “Gloses meves”
i són ses gloses de tots.

dilluns, 21 d’abril del 2014

Mesquida, davant l’home, davant Déu


El bon amic i company d'estudis eclesiàstics, l'artanenc SEBASTIÀ MESQUIDA I SUREDA, acaba d'ampliar l'embalum de les seves obres publicades.

Totes elles relacionades amb el fet religiós dins la humanitat dels nostres dies, en aquesta ocasió -com remarca al diari ARABalears el periodista Tomeu Canyelles- el títol que porta el llibre és ‘En nom de Déu? En nom de l’home?’

En la seva anterior obra, El Déu possible (2006), Sebastià Mesquida i Sureda (Artà, 1933) plantejava una profunda reflexió sobre el significat de la religió en el món actual.

Vuit anys després, torna a endinsar-se dins la matèria amb un nou llibre -editat, novament, per Lleonard Muntaner-, que té com a títol En nom de Déu? En nom de l’home? (2014).

Mesquida hi constata la distància existent entre l’Església i tot allò que succeeix a peu de carrer. “És clar que hi ha un distanciament lamentable. L’Església no és que hagi perdut contacte, és que, com a institució, mai no ha entrat de ple al carrer, allà on passen totes les coses. Ella tracta les coses des de la seva seu, des de la seva litúrgia, sense tenir en primer pla la història dels homes ni la manera en què aquests la viuen”, afirma.

L’autor, en el nou text, defensa que el dogmatisme, per si mateix, no té lloc ni dins del pla humà ni tampoc dins del religiós: “L’home demana els seus propis camins i entendre tot allò que pugui assumir, no ser empès, instrumentalitzat ni coaccionat per aquestes propostes dogmàtiques”.

La solució parteix, segons Mesquida, “d’una teologia lliure i universal, construïda a partir de diferents cultures i feta amb consciència del moment que es viu ara mateix. Cada església, cada moment històric i cada persona té la seva manera concreta d’entendre Déu”.
El punt de partida d’ En nom de Déu? En nom de l’home? és la relació entre ambdues figures i tot allò que comparteixen en comú. “Déu vol que l’home visqui i l’home vol viure. Per tant, creador i criatura tenen interessos comuns i fonamentals”, assenyala.

Estructurat al voltant de dues parts, en la primera s’analitza la situació actual, mentre que, en la segona, es proposen alternatives de millora.

Sense fer-hi referència, l’autor es mostra favorable al canvi representat dins de l’Església Catòlica pel papa Francesc. “Té un tarannà diferent, molt seu i acceptable. Un no sap cap on apunta exactament, però té manifestacions que demostren una major naturalitat davant les qüestions del nostre món i també una aproximació sincera cap als actuals problemes de l’home. Ara, no sé fins a quin punt l’Església pot assumir, o assumiria, tot això, perquè una cosa és el papa i una altra, la naturalesa de la institució”, assegura.

Premiat

El discurs de Mesquida queda reforçat fent una repassada de la seva trajectòria vital i professional. Guanyador en dues ocasions del premi Ciutat de Palma amb la biografia Ramon Llull, valor intemporal (1962) i l’assaig de caràcter social Els protagonistes (1976), compaginà la seva feina com a professor de teologia fonamental al Centre d’Estudis Teològics de Mallorca amb la de peó de neteja pública als carrers de Palma entre 1978 i 1993, fins a una jubilació forçosa per invalidesa. “En un moment donat, vaig cercar una feina senzilla on no pogués gaudir de cap privilegi, perquè la vida de la parròquia, per bé que anàs, no influïa gens en tot allò que succeïa al carrer: vaig comprendre que eren dos mons separats”.

divendres, 4 d’abril del 2014

"Gloses meves", presentades a sa Pobla



INTERVENCIÓ DE CIL BUELE
A SA CONGREGACIÓ – ESPAI JOVE
Sa Pobla, 4 d'abril de 2014

Qui ara vos parla, està en condicions de dir-vos que la seva vida adulta, quasi setantina, es pot dividir en TRES PARTS BEN DIFERENCIADES: com a creient catòlic, clergue, capellà, missioner, d'una banda; com a funcionari administratiu autonòmic, de l'altra; i com a polític i activista social d'esquerres, finalment.

Vos ho vull dir, de bon començament, perquè, en llegir aquest llibre, podreu veure clarament que totes tres situacions personals, viscudes i assumides plenament per mi com a pròpies, s'hi traspuen gairebé a cada pàgina, a cada glosa, a cada retxa.

També vull dir-vos que aquí, a sa Pobla, és on feim la presentació pública d'aquest llibre amb el títol “Gloses meves”, per 4a vegada. El primer pic que ho feim a la Part Forana de Mallorca. Anteriorment, en tres ocasions diverses, ho hem fet a Ciutat: a la seu d'AFAM, a CineCiutat i a Quars Llibres.

A la primera, a la seu d'AFAM -l'Associació de Familiars amb la malaltia d'Alzhèimer a Mallorca-, se'm va ocórrer d'exposar durant la presentació del llibre alguns motius que m'han duit a fer aquesta publicació (les facilitats de fer-ho a Mèxic + la recollida de gloses fetes per mi aquestes darreres dècades + l'ajuda econòmica a entitats que atenen persones i famílies afectades per la malaltia d'alzhèimer i altres demències).

A la segona, a CineCiutat, vaig intentar fer veure que això de fer gloses, per a mi, s'esdevé, d'una banda, com el cultiu i conreu de la nostra estimada llengua catalana; com un joc entretengut amb l'ús de paraules ben nostres; i com una contribució per ajudar econòmicament entitats dedicades a atendre pacients i familiars d'alzhèimer i altres demències.

A la tercera, a Quars Llibres, em vaig dedicar a seleccionar, recitar i comentar unes quantes gloses reproduïdes en aquest llibre i que guarden una certa relació amb l'Europa que tenim i l'Europa que volem.

Avui, aquí, a sa Pobla, m'agradaria fer una repassada ràpida sobre algunes de les gloses publicades en aquest llibre, i que ajuden a fer veure la MALLORA LLUITADORA que anam aixecant des de fa segles. La MALLORCA LLUITADORA! A tants d'àmbits: individuals, personals, col·lectius, laborals, socials, culturals, des de la pagesia, des de viles, pobles i ciutats, des d'oficis i ocupacions, des de joves fins a vells, etc.

En llegir aquest llibre, podreu veure que aquestes “Gloses meves”, a més de tenir el caire cultural, social i polític que comporta l'ús de la nostra estimada llengua catalana, també reflecteix la meva condició personal d'home; d'home mallorquí; d'home mallorquí que se sent català; d'home mallorquí que se sent català i europeu; d'home mallorquí que se sent català i europeu, plenament obert a totes les contrades del Planeta Terra...

Amb tot això, mir de parar esment especial, sobretot, a persones i col·lectius més maltractats per la vida.

Així ja ho vaig fer la primera vegada que record haver vengut aquí a sa Pobla, a finals de la dècada dels anys 60 i començaments de la dècada dels anys 70. En allò que anomenàvem aleshores “Missions Infantils”, que arreplegàvem pràcticament tots els infants en edat escolar durant una setmana seguida, i miràvem d'oferir caires nous a la religiositat que s'impartia en aquell temps arreu de Mallorca... Qualcú de vosaltres m'ha dit que encara ara se'n recorda bé, d'aquells dies passats a l'escola, als carrers de la vila, a l'interior de l'església: fent servir el joc, la paraula, la música, el teatre...

Quan parl de la MALLORCA LLUITADORA, m'estic referint a tota casta de lluites, que miren d'aixecar un món nou, una mica millor d'així com l'hem trobat en nàixer... com diuen els Escoltes...

Glosa primera
  • Amb el recitat d'unes quantes gloses meves, vull començar per l'àmbit individual i personal. Vos pos l'exemple d'una al·lota santamariera que li diuen Caty Salom Parets (pàg. 65). De ben joveneta, queda afectada per l'ELA (Esclerosi Lateral Amiotròfica). En lloc d'arronsar-se i retre's, s'afanya a crear una associació que es diu ADELA... Així com està, sense poder moure's gens ni mica, fins i tot s'anima a publicar un llibre que “redacta amb els ulls i la mirada” al seu oncle capellà i missioner, mossèn Miquel Parets i Serra (“Soy Caty Salom. Tengo Esclerosis Lateral Amiotrófica”, Sevilla, 1998), 175 pàgines que duu més de 5 edicions publicades.
Per a la jove mallorquina Caty Salom Parets, no li és cap impediment fer-ho, tot i que la vida l'ha deixada ben marcada per una malaltia neurodegenerativa progressiva, caracteritzada per la pèrdua de neurones motores, que dóna lloc a atròfia muscular, paràlisi i mort per fracàs respiratori... Et vas morint a poc a poc, una mica cada dia, sense poder servir-te de tu mateix per a res més que per moure els ulls...

Glosa segona
  • Tenc una cama arianyera. Mumare, pagesa mallorquina, es casà amb mumpare, el primer negret que arribà a Mallorca des d'Àfrica, Guinea Equatorial, a finals dels anys 20 del segle passat. Collidora d'olives a la finca artanenca de Morell, i d'ametles a la finca manacorina de Santa Cirga, sempre ens inculcà un amor profund cap a la nostra terra, els nostres costums, la nostra llengua, la nostra idiosincràsia.
L'any 1999, mentre m'exercia com a conseller de Cultura del Govern de Mallorca, vaig tenir l'oportunitat d'assistir a un sopar de matances que organitzava l'associació cultural “Es canonge de Santa Cirga” a Portocristo. Se'm va ocórrer de llegir-hi aquesta glosa meva que podeu trobar a la pàgina 26.

Glosa tercera, quarta i cinquena
L'àmbit polític on m'he estat movent durant una vintena d'anys seguits, em mou a ser-ne molt crític, fins al moll dels ossos, d'això que en deim democràcia i que s'assembla molt poc a la democràcia vera. “Quin comportament polític!” dic a la pàgina 52.

  • He militat dins tres formacions polítiques, totes tres considerades esquerranes, més o manco republicanes, i també més o manco catalanistes. Hi dedic una “Glosa republicana en temps de democràcies tan mal parides!”, a la pàgina 65.

  • Qualcú va dir que “de Ponent, ni vent ni gent!” Basant-me en aquesta dita, també he fet una glosa que porta per títol “Bàrbars venguts de Ponent...!” La podeu trobar a la pàgina 76.

Glosa sisena i setena
  • Ningú no deu conèixer millor que la gent poblera el que representa i comporta la figura de Sant Antoni a l'àmbit de la lluita popular diària que la pagesia mallorquina ha de dur a terme a l'hora de sobreviure amb certes dosis de dignitat.
  • En aquest llibre, n'hi podeu veure unes quantes, de gloses dedicades a Sant Antoni. I també a Sant Sebastià -que a Ciutat quasi van de bracet tots dos, en celebrar-se'n la festa amb pocs dies de diferència- (pàg. 33 i 101).
Una primera té a veure amb un glosat nacionalista. La segona s'adiu amb un d'aquells anònims que, de tant en tant, acostumàvem a rebre els polítics nacionalistes quan volíem defensar aferrissadament aquesta terra nostra par damunt tot.

Glosa vuitena i novena
  • Finalment, vull parar una mica d'esment a la lluita mallorquina que, per a mi, és la més exemplar. La que es concreta en allò que anomenam la revolta agermanada. També hi podeu trobar unes quantes gloses dedicades als Agermanats. Vos n'indic dues, la que està a la pàgina 52 i la que es troba a la pàgina 117.

Amb això donam per acabada la presentació d'aquest llibre, “Gloses meves”. Esper i desig que vos agradi adquirir-lo, llegir-lo i difondre'n el contengut.
Moltes gràcies per la vostra assistència i per la vostra atenció esplèndides.

dilluns, 31 de març del 2014

"Gloses meves", a sa Pobla: invitació a acte de presentació

Ja falten pocs dies perquè presentem el llibre "Gloses meves" a sa Pobla.

Gràcies a la col·laboració entusiasta de membres de l'Obra Cultural Balear poblera, i les facilitats atorgades per l'Ajuntament, tendrem l'oportunitat de fer ús de les instal·lacions de sa Congregació - Espai Jove.

Ens agradarà ben molt veure-t'hi, DIVENDRES, 4 D'ABRIL DE 2014, A LES 19:15 HORES.

Participarem en l'acte de presentació del llibre un/a representant de l'OCB de sa Pobla, n'Agustí Baró (qui ens cantarà unes cançons a la guitarra), l'escriptor pobler Miquel López Crespí (qui presentarà l'autor) i jo mateix (que miraré de recitar-hi algunes gloses).

Esperam passar una estona agradosa, d'uns 55 minuts de durada.
Al final de l'acte, signaré exemplars de llibres, que es podran adquirir allà mateix (15 euros).

Tots els guanys que se'n treguin, amb la venda d'aquest llibre, aniran a parar a Llar de Memòria, l'entitat poblera que es dedica a atendre pacients i familiars amb la malaltia d'alzhèimer o d'altres demències.

Comptam amb la teva presència, la teva participació i la teva col·laboració.

AGRAIREM BEN MOLT QUE SE'N FACI DIFUSIÓ I QUE ES CONVIDI ALTRA GENT A ACUDIR-HI!

dijous, 27 de març del 2014

Vídeos de presentació de “Gloses meves”, arreu de Mallora

El mes de juny de l'any passat, m'arribaven els primers exemplars del meu primer llibre, “Gloses meves”, enviats des de Mèxic, on havien estat publicats en català de Mallorca, gràcies a l'afany del bon amic i company de lluites, el manacorí Joan Riera Fullana Mossegat.

Exhaurida en poc temps l'edició primera, a principis d'enguany se'n publica la segona. Aquesta vegada a Mallorca, gràcies a la participació i l'interès del bon amic i antic company escolta, el llibreter Xesc Sanchis.

D'aleshores ençà, bé sigui amb la companyia de la poeta mallorquina Antonina Canyelles, bé sigui amb la col·laboració del gran amic cantaire Agustí Baró, bé sigui amb les intervencions magistrals de l'escriptor pobler Miquel López Crespí, hem anat fent unes quantes presentacions públiques d'aquest llibre meu.

Hores d'ara, només n'hem fet a Ciutat. Però tenim previst d'iniciar-ne, també, a la Part Forana de Mallorca.

N'estic molt content.

No solament perquè tenc l'oportunitat d'escampar a tots vuit vents del món i de la bolla, en la nostra estimada llengua catalana, allò que pens, allò que sent i allò que dic, quan em pos a jugar amb les paraules...

També perquè aprofit l'avinentesa i em referesc, explícitament i clara, a la malaltia d'alzhèimer -que, des de fa uns anys tenim com a companya de pis a ca nostra...- i a les entitats mallorquines que s'afanyen a tractar-hi pacients i familiars afectats per alguna d'aquestes maleïdes demències que empastifen el nostre segle XXI.

Vet ací una mostra, gràfica i auditiva, de les presentacions públiques que n'hem fet, fins ara:

  1. Invitació a presentació a sa Pobla (26-03-2014)
  2. Presentació a sa Pobla (25-03-2014)
  3. A Quars Llibres: intervenció de Cil Buele (13-03-2014)
  4. Sobre Europa, a Quars Llibres (13-03-2014)
  5. Vídeo de presentació a Quars Llibres (13-03-2014)
  6. Vídeo de presentació a CineCiutat (27-02-2014)
  7. Presentació a CineCiutat (25-02-2014)
  8. Presentades a AFAM (20-10-2013)
  9. Homenatge a glosadors de Mallorca (20-20-2013)
  10. Festa solidària a Llar de Memòria, sa Pobla (06-10-2013)
  11. Llar de Memòria, a la vila mallorquina de sa Pobla (06-08-2013)
  12. Presentades per Cil Buele, a la seu d'AFAM (19-07-2013)
  13. Presentades per Miquel López Crespí a la seu d'AFAM (18-07-13)
  14. Presentades a la seu d'AFAM (17-07-13)
  15. A la recerca de recursos per l'Alzhèimer 06-07-2013)
  16. Gloses meves, en català de Mallorca, publicades a Mèxic (22-06-2013)

dilluns, 17 de març del 2014

“Gloses meves”, a la biblioteca de Sant Celoni

A la vila de Sant Celoni, a l'extrem oriental de la comarca del Vallès Oriental, hi tenc un amic mallorquí, CABANETER per a més senyes, que hi viu des de fa temps. A través de FB, ens comunicam sovint. I avui mateix m'ha donat una gran alegria.

En Jaume Fernández i Balaguer em va demanar, i li vaig enviar a ca seva, un exemplar de l'edició primera de “Gloses meves”, quan van sortir publicades l'any passat.

Avui, em deixa astorat, quan em diu que em té reservada una sorpresa agradable.
De fet, m'arriba un missatge des de la biblioteca de Sant Celoni, on se'm comunica que li ha estat acceptat el donatiu d'aquest llibre. Cordialment, m'ho comunica Teresa Masnou:

“Amb data d'avui el Sr. Jaume Fernández i Balaguer ens ha fet entrega desinteressadament del llibre “Gloses meves” de l'escriptor i activista humanitari Mallorquí Cecili Buele i Ramis.
Aquest exemplar de “Gloses meves romandrà a la Biblioteca “L'Escorxador” del poble de Sant Celoni (Vallès Oriental) Barcelona”.

Gràcies, amic Jaume, per aquest detall tan expressiu!