Lourdes Huanca, lideressa indígena peruana (4): conferència a Palma

A l’acte programat pel Col·lectiu de Peruans Residents a Mallorca, personificat en Pedro i Sarinova, amb la intenció de presentar-hi la lideressa peruana indígena aimara LOURDES HUANCA, durant més de dues hores seguides es fan presents a la sala auditori del sindicat de Comissions Obreres de les Illes (CC.OO.) una setantena de persones que l’escolten amb atenció i que, en finalitzar, li fan preguntes molt interessants.

La mesa organitzadora de l'acte a la sala auditori de CC.OO. de Palma (Mallorca)

Com a convidat a la mesa, juntament amb Joan Carrero, Susana Volosín, la lideressa indígena Lourdes Huanca i la moderadora peruana Sarinova, mri de dir-hi quatre paraules, amb més ganes d’escoltar allò que ens pugui dir, a tots els assistents, la lideressa peruana arribada aquell mateix dia a Mallorca des de l’aeroport de Frankfurt.

Començ la meva intervenció breu, passant pel micro unes poques paraules de salutació en quítxua i en aimara, tot desitjant que Lourdes Huanca s’hi trobi bé a Mallorca, durant els quatre dies que fa comptes de ser-hi present.

Agraint la presència de tots els assistents, gent interessada a seguir de prop la xerrada-conferència de Lourdes, n’hi destriï  de procedències diveses: partits polítics d’esquerres, funcionàries de l’administració pública, companys capellans mallorquins que han treballat a l’anomenat tercer món, mestres i professores de col·legis de Ciutat, membres de congregacions religioses que compten amb missioneres al Perú, alguns diputats o ex diputats autonòmics, mallorquines o mallorquins que mantenen contacte directe amb gent del Perú o d’Amèrica Llatina, representants de mitjans de comunicació, individus del col·lectiu peruà resident a l'illa, etc.

Agraesc a CC.OO. que n'hagi cedit gratuïtament i de molt bon grat el local i les instal•lacions, i a les Fundacions Darder Mascaró que n'hi auspicien l'acte.

Em limit a dir-hi unes poques paraules, com a mallorquí que sempre s’ha mantengut amb moltes ganes de romandre en contacte intens i directe amb gent i amb organitzacions del Perú.

Convençut que, aquí a Mallorca, tenim molt a aprendre: de les lluites populars que duu a terme la població peruana, de les organitzacions populars actives, dels moviments populars indígenes, de la FENMUCARINAP (Federació Nacional de Dones Camperoles Artesanes Indígenes Natives i Assalariades del Perú), creada i mantenguda activa per la dona peruana que, sortosament, podem tenir entre nosaltres, Lourdes Huanca, qui n'és la fundadora i animadora, i que ja es va fer present en aquestes illes nostres, l'any 2012 a Menorca, convidada pel Fons Menorquí de Solidaritat, el GOB-Menorca i l’entitat Entrepobles.

Avui dia, onze anys deprés, ve a Mallorca, a exposar-nos la visió que té ella i la seva organització sobre la situació peruana actual: en el seu llenguatge i amb el seu estil característics.

Sens cap dubte ni un, n’arribam a sortir amb més informació al nostre abast, que ens ajuda a entendre millor allò que passa avui dia al Perú, i a destriar allò que hi podem fer, des de Mallorca estant, a favor dels sectors de la població més desfavorits.

oooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo

Em faig meu el proverbi incaic, escrit en quítxua que diu: "el hatum  ama sua ama llula ama quella". L'importsant és que no robis, que no diguis mentides i que no siguis gandul.

Visca el Perú, en democràcia plena!
Amb gran respecte pels drets humans de les nacions originàries!

Intervenció clara i contundent de Gabriel Rufian, en la moció de censura 2023

 

Escolt pel mòbil, íntegrament en directe, la intervenció parlamentària de Ramon Tamames al Congrés dels Diputats, presentant-se com a candidat a presidir el Govern espanyol, de la mà de Vox.

No seguesc, en directe, cap altra intervenció que la de Gabriel Rufian, portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya.

La de Tamames, em sembla lamentable, difícilment comprensible, inconsistent, amb tergiversacions de la història, com si aquest antic diputat del PCE, altre temps admirat per mi, mà dreta de Santiago Carrillo, hagués oblidat totalment la seva condició de perseguit i maltractat pel règim franquista.

M’admira tant la intervenció parlamentària de GABRIEL RUFIAN, durant aquella mitja hora que parla, tranquil·lament i asserenada, però sens dubte clarament i contundent, des de la tribuna d’oradors, que em sent empès a difondre’n els punts que consider més interessants... resumint-ne també les imatges en aquest vídeo:

Pens que s’esdevé una de les intervencions parlamentàries que hauríem de tenir més en compte, sobretot la gent que consideram que les esquerres no hem acabat de fer els deures com calia fins ara, a l’interior de l’Estat espanyol, i que, de bon de veres, volem que la dreta extrema hi quedi arraconada:

1. Amb Abascal

Rufian comença la seva intervenció parlamentària, adreçant-se primerament al president de Vox, Santiago Abascal. Li refuta algunes de les afirmacions que aquest ha fet anteriorment, començant per la crítica a la indumentària parlamentària d’alguns diputats... i fent-li avinent que l’ha aplaudit tothom, tret de Tamames...

Citant frase que Sílvio Berlusconi pronuncia, quan, en sortir del jutjat que el condemna per corrupció, li demanen si li ha canviat res, si l’ha afectat gens, aquella decisió judicial, tan certament com terrible contesta: «No, per què? La veritat no canvia res!»

Posant-se en la pell de la gent treballadora que pari una mica d’esment a la sessió d’aquesta moció de censura contra el president del Govern, mira d’esbrinar-ne la veritat:

Tenen davant dels ulls uns senyors preocupats per un govern que pacta amb els enemics d’Espanya... Són uns senyors que diuen que no són feixistes enrabiats, sinó patriotes preocupats...

Davant d’això, el diputat republicà es demana per què hi ha gent de la classe treballadora, que s’indigna més pel que cobren (roben) els polítics que no pel que el rei emèrit fugitiu ha robat durant quaranta anys seguits...

Per què hi ha gent de la classe treballadora que odia partits que voten a favor del salari mínim interprofessional, i que estimen i voten partits contraris a la pujada del salari mínim interprofessional...

Gràficament s’expressa demanant-se: «Per què són tants els ratolins que escolten i voten moixos?»

La resposta que dóna és aquesta: perquè hi ha molta de gent disposada a votar en contra dels seus propis interessos, pensant que vota a favor dels seus principis...

I el principi més poderós en política és la pàtria, afirma el portaveu d’Esquerra Republicana.

Per a molts, què és la pàtria? Una bandera! Però, què passa amb la gent que duu aquesta bandera? Què passa amb la gent que duu les banderes d’aquesta gent?

Pentura, diu el diputat, resulta que una pàtria no és ni un himne, ni un exèrcit, ni un rei, ni un equip de futbol, ni una bandera. La pàtria és la seva gent, la pàtria és l’altre, i, sobretot, com viu aquesta gent, com viu aquest altre.

Per desemmascar el partit presidit per Santiago Abascal, i fer veure clarament què ha votat Vox per la gent que duu la bandera, en fa una llista considerable:

- Vox ha votat contra totes les ajudes que salvaren la vida de milions de persones en el pitjor de la pandèmia;

- Mai no ha votat a favor de pujar les pensions contributives i no contributives;

- Ha votat contra una llei d’infància per protegir als que necessiten de ser més ben protegits a un país amb quasi un 30% de pobresa infantil;

- Ha votat contra una llei de convivència universitària a favor dels estudiants;

- No ha votat mai a favor de cap inversió en ciència;

- Mai no ha votat a favor de cap mesura contra els oligopolis elèctrics, com és el cas de l’autoconsum elèctric;

- Sempre ha votat contra qualsevol iniciativa a favor del medi ambient;

- No ha votat a favor que les treballadores de la llar, si volen, puguin accedir a l’atur;

- Ha votat contra la venda a pèrdues, tot i que diuen que són els del camp;

- Ha votat contra l’ingrés mínim vital;

- Mai no ha votat a favor de pujar el salari mínim interprofessional...

Aquests són els patriotes preocupats! Conclou el diputat d’ERC.

Si tens fam, Espanya; si no tens casa, Espanya; si no tens feina, Espanya; si tens casa, però no la pots pagar, Espanya; si tens feina, però cobres molt poc, Espanya, Espanya, Espanya, Espanya! Això és el que diu Vox, manifesta Rufian.

2. Amb Tamames

Segueix el diputat Rufian amb una segona part, que la inicia adreçant-se directament a Ramon Tamames, el candidat de Vox a la Presidència del   Govern d’Espanya, desitjant-li bones tardes en una sessió tan llarga com aquesta.

Durant la seva intervenció, Tamames ha dit que no sap qui li ha robat el discurs, el diputat Rufian li recomana que pari esment, no sigui cosa que també ell estigui dins l’ull de Pegasus, com tants d’altres polítics.

Li diu que, després d’haver-lo escoltat atentament, li vol fer algunes preguntes:

Com que Tamames constantment parla del passat, li vol recordar que no sempre el passat fou millor. Sacralitzar el passat és perillós: quaranta anys enrere què passa? Joan Carles I, «campechano»; Joan Pau II és un papa aguerrit, amb una església que no té cap cas de pederàstia; Arévalo fa acudits sobre homosexuals, sobre negres, sobre maltractament de dones, i no passa res... No és cert que quaranta anys enrere estàvem millor. Aleshores, hi ha més mentides i més privilegis, això sí.

Rufian li diu, a Tamames, que parla d’un temps que no ha existit mai. I que ho fa donant la mà als fills i als néts que el varen ficar a la presó: «Això no és reconciliació, senyor Tamames, això és rendició».

A Tamames, que es declara constitucionalista, antifranquista, i que critica la incoherència i les males companyies del Govern, Rufian li retreu si sap per quin partit es presenta com a alternativa a l’actual president del Govern, i si coneix quin són els que li han signat la moció de censura.

N’hi treu cinc exemples:

Juan José Aizcorbe, diputat de Vox  a Barcelona, ex militant de Fuerza Nueva, Juntas Españolas, Frente Nacional, partits que reclamen una nova dictadura mitjançant un nou cop d’Estat. «Senyor Tamames, què té això d’antifranquista, de constitucionalista o d’esperit de la transició?»

Juan Carlos Segura, també diputat de Vox per Barcelona, ex militant del Frente Nacional, detengut per llançar còctel molotov a seu d’UCD, i per cremar una figura del rei. «Senyor Tamames, què té això d’antifranquista, de constitucionalista o d’esperit de la transició?»

Jordi de la Fuente, secretari d’Organització de Vox a Barcelona, milita en partit nazi com a Moviment Social Republicà, és detengut per vandalisme contra una sinagoga i contra un centre de menors. «Senyor Tamames, què té això d’antifranquista, de constitucionalista i d’esperit de la transició?»

Jorge Gutillas, actual diputat de Vox a l’Assemblea de Madrid, milita a Patria y Libertad, és detengut per tirar pedres contra un autobús amb infants bascs a Madrid. «Què té això, senyor Tamames, d’antifranquista, de constitucionalista i d’esperit de la transició?»

Passa a esmentar Rufian el darrer de la llista, el campió: Javier Ortega Smith, milita a  la Falange, publica un article on demana el retorn d’un règim de partit i de sindicat únics. «Senyor Tamames, què té això d’antifranquista, de constitucionalista o d’esperit de la transició?»

Com que Tamames ha parlat de malbaratament, Rufian li recorda que Vox ha donat 4 milions d’euros a una fundació presidida per Santiago Abascal...

En haver parlat Tamames de convivència nacional, li demana en què ajuda a la convivència nacional l’enviament de la Guàrdia civil i la Policia nacional, a atupar la gent d’un col·legi electoral a Catalunya l’1 d’octubre de 2017?

Quan Tamames ha parlat de la nostra llengua, s’ha referit exclusivament de la llengua espanyola. Rufian li recorda l’article 3 de la Constitució on apareixen més llengües oficials en aquest país. Un país que no reconeix la seva diversitat lingüística i cultural, simplement no se la mereix.

En parlar de memòria democràtica, Tamames ha dit que durant la guerra no hi va haver ni bons ni dolents, i ha acabat el discurs llegint Machado... Rufian li demana si li sembla bé que un assassí com Queipo de Llano hagi estat dins una basílica fins despus-ahir, i que un poeta universal com Lorca continuï avui dia dins d’una fossa, i que aquí no passi res? Ni bons ni dolents, on és això?

Per al diputat d’Esquerra, curiosament sembla que tot es un cop d’Estat manco allò que és un cop d’Estat: reformar el codi penal és un cop d’Estat, una investidura al Partit Socialista amb Unidas Podemos és un cop d’Estat, renovar el Tribunal Constitucional és un cop d’Estat, aprovar els Pressuposts és un cop d’Estat, un referèndum a Catalunya és un cop d’Estat, però el del 36 és una brega entre padrins vells...

Quant a la sobre-representació dels partits separatistes que ha esmentat Tamame, el portaveu d’ERC li recorda els vots que necessiten les formacions polítiques per aconseguir un escó a les Corts espanyoles 56.601 PSOE, PP 56.708,  PNV 63.167, ERC 67.167. Es demana per què insisteixen a canviar una la llei electoral que afavoreix els dos partits grossos?

Sobre el sistema penal d’Espanya, que Tamames ha qualificat d’exemplar, Rufian li demana per què jutges d’Escòcia, d’Alemanya, de Suïssa o de Bèlgica no han extradit encara a delinqüents tan perillosos com Puigdemont o Rovira? Perquè, ho diuen tots aquests jutges, a Espanya no tendrien un judici just.

Sembla broma que la solució de Tamames per a les PIME sigui que deixin d’existir...

Parlant de Gibraltar, li recomana que no hi enviï Ortega Smith, a negociar això.

Acaba aquesta segona part fent un resum del seu discurs:
«Senyor Tamames, s’ha passat de «abans roja que trencada», a «abans fatxa que trencada».

3. Amb el Govern espanyol

Finalitza Gabriel Rufian amb una tercera part breu, adreçant-se a un Govern, que considera que té motius per ser censurat. Diu que voldria parlar d’hipoteques, de preus, etc.

Afirma que cap moció de censura no els farà fora del govern. El que sí els farà fora del Govern és la inflació. 

Per evitar-ho, cal donar solucions a la gent. Una democràcia no pot aguantar-se damunt el compte corrent de la gent, sinó que s’ha de fonamentar en les coses corrents que afecten la gent. 

Acaba amb aquest missatge: «Comencin a pensar en la gent que estan desencisant. I no tant en els gerents dels poders que els estan pressionant».

Els primers anys d'Escoltisme a la parròquia de l'Encarnació

Quan en Toni Roig Roig acaba la seva estada entre nosaltres, fa 54 anys que vaig iniciar-me, amb ell de rector, com a consiliari escolta de l’Agrupament Verge de Lluc, adscrit a la parròquia de l’Encarnació de Ciutat. 

Aleshores només som diaca, a punt de ser ordenat capellà. Tenc oportunitat de veure ben de prop la feinada feta entre l’any 1963 i 1967 en aquella parròquia jove, per part de qui s’hi exerceix com a ecònom, mossèn Antoni Roig Roig, i dels seus col·laboradors: Bartomeu Suau,  Guillem Miralles, etc.       

La parròquia de l’Encarnació es crea l’any 1960, però no n’obté radicació pròpia fins a l’any 1962, quan en nomenen ecònom mossèn Antoni Roig Roig, qui celebra la seva primera missa parroquial a l’oratori del Col·legi de sant Rafel. 

 L’any següent, el 1963, després que el bisbat de Mallorca adquireix la sala «Olympia» per a ubicar-hi el temple, habiliten provisionalment aquell local per als serveis parroquials i religiosos. La primera Unitat d’Escoltisme a l’Encarnació improvisa el seu lloc de reunions a les dependències de l’escenari per als espectacles d’estiu, que roman situat al pati posterior de la sala de ball.

 

Consta d’una quinzena de membres, joves i al·lots com Josep Triay, Joan Blanch, Bernat Homar Estelrich, Pere Bosch Lladó, Ildefonso i Paco Simó Rosselló, Bernat Pomar Plomer, Víctor Cuadrado Lladó, etc. Vull remarcar que, amb això, en Toni Roig contribueix activament a fer que la tasca educadora de l'Escoltisme i el Guiatge de Mallorca s’iniciï a l’Encarnació tot d’una que neix la parròquia, l’any 1963. Fins i tot ja n'hi ha, d'Escoltisme, tres anys abans de la benedicció i col·locació de la primera pedra del temple parroquial, realitzada amb una missa a la plaça Fleming, celebrada pel bisbe de Mallorca Mons. Rafael Álvarez Lara el 6 de juny de 1966. 

Antoni Roig, que no se’n pot ocupar de manera directa, facilita i fa possible l’estada d’aquell grapat de joves a les instal·lacions parroquials primerenques i n’assumeix com a propi algun dels aspectes característics d’un consiliari escolta, des del primer moment. 

De consiliaris escoltes mallorquins n’hi arriba a haver més d’un centenar, en tota la diòcesi.

   

L’any 1964, pel mes de setembre, és nomenat Bartomeu Suau Mayol vicari de la parròquia. L’interès per l’Escoltisme que manté viu aquell capellà jove l’engresca a fer-hi suport decisiu. Fins al punt que pel mes de gener de 1965, Jaume Muntaner Sampol i Pere Bosch Lladó agrupen els més petits en un «estol de llobatons»; mentre que en Bernat Homar disposa de gent adequada per organitzar una «secció» i tots dos grups es posen en marxa amb forces i il·lusions renovades. 

N’hi decideixen el nom genèric de «Agrupament Jaume I», per a les unitats escoltes de la parròquia de l’Encarnació, amb el fulard propi. A la promesa escolta que fan a Orient, l’ecònom Antoni Roig hi participa activament i hi celebra la missa.

 

  

Dos anys després, el 23 de gener de 1965, hi comencen les al·lotes, amb la constitució de l’Agrupament Verge de Lluc. Hi intervenen na Margalida Tomàs Vidal, na Neus Pujol Maura, na Joana M. Castelló Orvay, na Germana Ripoll Totxo, na Maria Ferret Espanyol. N’estructuren un «esplet» de tres «garbes». 

Aquell mateix any, Josep M. Magrinyà i Brull és nomenat cap de l’Agrupament Jaume I, pel comissari general de l’Escoltisme, Eladi Homs Zimmer; mentre que Paquita Bosch i Capó, esposa d’en Josep M. Magrinyà, és nomenada cap de l’Agrupament Verge de Lluc, per la comissària general del Guiatge de Mallorca, Maria Ferret i Espanyol. 

Amb el suport de mossèn Antoni Roig, els dos agrupaments escoltes van creixent a la parròquia de l’Encarnació: Tonina Canyellas Colom, que hi ingressa per organitzar un «aplec de daines», arriba a ser cap de totes les unitats, cap de ruta, i animadora de les unitats coeducatives de «busquerets», les  primeres a Mallorca.

 

Els membres de totes les unitats, que componen els dos agrupaments escoltes parroquials de l’Encarnació, l’any 1968 ja sobrepassen llargament el nombre de 200 participants. Gràcies a la dedicació intensa dels caps d’agrupament que hi col·laboren de manera decisiva, oferint-hi locals de ca seva per a les reunions i trobades: Josep M. Magrinyà i Brull, juntament amb la seva esposa Paquita Bosch i Capó.

L’any 1971 queden enllestides les obres de construcció dels locals escoltes definitius. Es construeixen damunt dels 300 m2 del terrat, proporcionats per l’ecònom Antoni Roig. Són construïts gràcies als donatius aportats íntegrament pels pares i mares d’escoltes i guies dels dos agrupaments parroquials, amb una despesa total considerable: 254.752 ptes.

   

El fet d'implantar-se aquests dos agrupaments escoltes els anys immediats al Concili Vaticà II, sens dubte, marca profundament la vida d'un moviment educatiu juvenil com aquell. Lligat a la diòcesi mallorquina, roman sempre molt actiu, tot i les traves imposades per la dictadura del general Franco, a les quals la parròquia conduïda per Antoni Roig va saber fer-hi front de manera molt singular. 

(NOTA: Moltes de les dades indicades en aquest escrit són extretes del llibre de 100 pàgines «Naixement i presència d’una parròquia. L’Encarnació 1962-1996», editat a Ciutat de Mallorca, P.M. 1.290-1996)

Lourdes Huanca, lideressa indígena peruana (1): als mitjans de comunicació oficials

La líder popular peruana LOURDES HUANCA, presidenta de la FENMUCARINAP (Federació Nacional de Dones Camperoles, Artesanes, Indígenes, Natives i Assalariades del Perú), segons em diuen, pensa venir prest a Mallorca. 

Com que no en sé res, de res, d'ella, mir d’informar-me’n a través de fonts diverses.

En la seva condició de líder feminista, aimara, camperola, ecologista i indígena, a principis del proppassat mes de gener viatja a Europa i recorre diversos països, rebent el suport de formacions polítiques d’esquerres, com també de col·lectius peruans i llatinoamericans, i d’organitzacions sindicals, ecologistes i feministes.

Pel que llegesc a la pàgina de la  Federació, Lourdes Huanca  n’és la fundadora i la presidenta actual. Escoltant-la, em fa la impressió que es tracta d’una líder popular indígena de l’esquerra anticapitalista i feminista.

ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ OFICIALS

La premsa, ràdio i televisió, els mitjans de comunicació oficials que surten a la ciutat de Lima, la capital, no paren de descriure-la com la «defensora de Pedro Castillo, que viatja a Europa i que acusa el govern de Dina Boluarte... l’arriben a qualificar de pocavergonya...» (PBO) (Latina Noticias).

Alhora, reprodueixen «furibundes respostes de l’Ambaixada del Perú a Espanya que s’adreça a l’opinió pública «davant falsedats abocades per Lourdes Huanca». En la versió diplomàtica oficial, Lourdes Huanca fa una campanya de desinformació que escampa arreu d’Europa i de tergiversació de la veritat davant dels mitjans de comunicació i les autoritats, respecte de la situació política. Segons l'ambaixada peruana, la «dirigent indígena i campesina», servint-se d’una narrativa falsa, cerca distorsionar els fets lamentables que ocorren efectivament al Perú. 

Les crítiques oficials sobre el viatge d’aquesta líder peruana a Europa, es multipliquen més i més. Vet ací alguns petits botons de mostra:

1 «Defensora de Pedro Castillo, Lourdes Huanca, viaja a Europa y acusa al gobierno de Dina Boluarte» (PBO) 

2 «Perú alerta de la manipulación orquestada por la "feminista indígena" Huanca y la prensa progre española. Los afines al expresidente golpista Castillo organizan una "campaña de desinformación y tergiversación" por toda Europa.» (Libertad Digital) 

3 «Lourdes Huanca se pasea por España para desinformar a la comunidad internacional» (LIMA GRIS) 

4 «Lourdes Huanca llegó a España con imprecisiones y mentiras» (Willax Televisión) 

5 «Lourdes Huanca, una falsa líder de mujeres» (Willax Televisió) 

6. «Hijo de Lourdes Huanca recibe 89 mil soles por contrato del Estado» 

És clar i evident que una lluitadora indígena com Lourdes Huanca no pot estar mai exempta dels atacs, les crítiques o les opinions adverses respecte de la seva persona i de la seva activitat. Quant i més, si procedeixen de la dreta més rància i estantissa.

Les xarxes de la intercomunicació estan farcides de notícies que s’hi relacionen, tant amb la seva vida privada, com amb la seva actuació pública, en haver estat a prop de Pedro Castillo, el darrer president peruà de la República, elegit pel poble, i haver-li fet suport explícit.

LOURDES HUANCA fent costat a PEDRO CASTILLO

Qui més qui manco reconeix que el president, de fet, actuà de molt mala manera quan pretengué canviar les coses d'una manera que no podia resultar mai efectiva. Molts el consideren tan inepte com incapaç d'evitar caure en la corrupció, ni que fos petita.

És clar que no té res a veure amb la milionada malgastada pels seus antecessors en el càrrec. La seva seria corrupció comparable a cèntims, però corrupció, en definitiva. I favoritismes a la gent més propera, entre la qual tothom sap que es troba Lourdes Huanca i la seva família, entre d'altres.

Tot plegat serveix perquè la dreta més reaccionària se n'aprofiti i hi descarregui les seves crítiques més feroces.

(CONTINUARÀ)

Lourdes Huanca, lideressa indígena peruana (2): cronograma del seu recorregut per Europa

Pel que arrib a esbrinar, Lourdes Huanca Atencio, el 9 de gener de 2023 surt del Perú, en direcció a Holanda. I durant tot el mes de gener i febrer manté trobades a indrets i amb col·lectius diversos:

«Huanca arribà a mitjan mes de gener a Europa per informar sobre la situació peruana. A Brussel·les mantengué contactes diversos amb diputats europeus. A Madrid, tengué trobades amb referents polítics i socials de primer nivell. A Suïssa, amb anades i vengudes de Ginebra (Nacions Unides) a Berna, per trobar-se amb personalitats internacionals, parlamentaris helvètics i representants del Ministeri de Relacions Exteriors. A Berlín, nous contactes amb personalitats.» (NOTICIAS OBRERAS. HOAC).

LOURDES HUANCA recorre diversos països d'Europa

Amb aquestes dades generals, mir de fer-ne una espècie de cronograma, que reculli les passes que fa aquesta líder peruana per diversos països d’Europa:

A BRUSSEL·LES

L’11 de gener de 2023, Lourdes Esther Huanca Atencio, líder camperola peruana i presidenta de la FENMUCARINAP, es troba a Brussel·les, convidada pel Parlament Europeu.

Participa en una sèrie de reunions amb eurodiputats del Grup de l’Esquerra europea. Entre d’altres, manté trobades amb eurodiputats del grup parlamentari Verds-ALE (Aliança Lliure Europea): Ernest Urtasun Domènech (Esquerra Verda), Ana Maria Miranda Paz (Bloc Nacionalista Gallec), Jordi Solé i Ferrando (Esquerra Republicana de Catalunya) i Diana Riba i Giner (Esquerra Republicana de Catalunya). 

LOURDES HUANCA, al Parlament Europeu

Reunions que porten a adoptar-hi iniciatives parlamentàries que tenen molt a veure amb la defensa del poble peruà, des de la més alta instància europea.

Amb data 12 de gener de 2023, un grup nombrós d’europarlamentari/e/s, adrecen escrit a l’Alt Representant de la Unió Europea per a la Política Exterior, Josep Borrell Fontelles, i a l’ambaixador de la Unió Europea al Perú, Gaspar Frontini. 

Els exposen fets que, d’una banda, agreugen profundament la crisi política institucional peruana i, de l’altra, duen a realitzar mobilitzacions massives per part de la ciutadania peruana, que exigeix el tancament del Congrés de la República (només compta amb un 6% d’aprovació popular), la convocatòria d’eleccions i l’inici d’un procés constituent.

Entre d’altres eurodiputats, signen aquest document quatre membres del grup parlamentari Verds-ALE: Ernest Urtasun Domènech, Ana Maria Miranda Paz, Jordi Solé i Ferrando,  i Diana Riba i Giner.

Europarlamentaris adrecen carta
al vicepresident de la Comissió Europea, JOSEP BORRELL

Recorden que la resposta de les autoritats peruanes a les mobilitzacions ciutadanes arreu del país, és la repressió i la vulneració dels drets bàsics dels manifestants. Això comporta desenes de persones mortes i centenars de ferides, segons dades oficials.

Assenyalen la importància de parar esment a aquesta crisi política peruana (un país presidit per 7 persones els darrers 6 anys), ja que les seves arrels tenen molt a veure amb l’esgotament del règim de 1993 i la seva Constitució fujimorista. També amb l’extensió de la corrupció a gairebé totes les institucions, inclòs el Congrés de la República; una corrupció vinculada al model econòmic basat en l’extracció de matèries primeres, amb un pes molt gran de la inversió estrangera en l’explotació dels recursos naturals, que comporta un endeutament molt fort.

Esmenten que la Unió Europea manté amb el Perú lligams de cooperació i de diàleg polític, amb acords signats l’any 2003 i acords comercials signats l’any 2012, en els quals constitueix un element essencial el respecte pels drets humans.

Tot respectant la sobirania peruana, insten a acabar amb la repressió de la població, a aconseguir que les violacions dels drets humans comeses no quedin impunes, i a enviar-hi una missió amb l’objectiu de verificar-ne la situació, al país.

LOURDES HUANCA al Parlament Europeu, 
amb JORDI SOLÉ i ANA MIRANDA 

Vuit dies després, dos d’aquests mateixos membres del grup parlamentari Verds-ALE, Ana Miranda (Bloc Gallec) i Jordi Solé (ERC), s’afegeixen a altres dos que signen una altra carta adreçada al mateix Josep Borrell Fontelles, en la seva condició de vicepresident de la Comissió Europea i Alt representant de la Unió Europea per a Assumptes Exteriors.

A l’assumpte assenyalen: «Perú, l’acció necessària de la Unió Europea».

Reconeixen que som davant d’un trencament de les llibertats i de l'Estat de dret al Perú, i que la Unió Europea no pot mantenir-s'hi en silenci, ni romandre passiva davant del que succeeix al país andí: 

Milers de persones protesten cada dia contra la privació de llibertat del president Pedro Castillo; la vicepresidenta que el substitueix de manera fulminant; la decisió d’ajornar les eleccions properes; la renovació de contractes miners importants, qüestionats pel seu impacte ambiental; la manera extremadament brutal amb què es reprimeixen les mobilitzacions ciutadanes; la manca d’anàlisi en profunditat sobre els esdeveniments vergonyosos del 7 de desembre de 2022, i la responsabilitat respectiva de cadascun dels poders.

Consideren crucial que, davant dels abusos de poder comesos pel Parlament, els elevadíssims nivells de corrupció i d’impunitat, les protestes ciutadanes que reclamen una assemblea constituent, (com proposava el president avui dia empresonat), cal garantir a les majories indígenes la representació política que es mereixen al Congrés nacional de la República Peruana.

Li demanen que assumesqui una posició ferma, en les relacions bilaterals, UE-Perú, i en el marc de les Nacions Unides, contra la impunitat en la violència policial i militar, i a favor del dret a la participació i la lliure expressió política.

LOURDES HUANCA, a Brussel·les

Que exigesqui, per al president elegit a les urnes, el dret a fer valer els seus drets, i que faci suport a l’establiment d’una comissió independent que investigui els esdeveniments del 7 de desembre de 2022 i en depuri les responsabilitats.

Que públicament faci suport a la convocatòria d’una assemblea constituent que arxivi la constitució del dictador Fujimori, i que permeti una participació equilibrada de la societat peruana per resoldre la llarga crisi política que fa del Perú un país ingovernable.

Que faci suport a la instauració d’un govern transitori amb participació transversal de les forces polítiques i representació dels pobles indígenes.

Que proposi l’activació de la clàusula democràtica i de drets humans del Tractat de Comerç lliure en ple vigor avui dia, malgrat que encara es trobi en l’etapa d’aplicació provisional.

Som a l'espera d'alguna casta de resposta, sobretot, a les dues peticions més rellevants (missió i comissió indepdent)...

A PARÍS

«Peruans es reuneixen a París, diumenge 15 de gener de 2023, al cementeri de Montparnasse, davant la tomba del poeta César Vallejo, el poeta i escriptor peruà de Santiago de Chuco. Exigeixen la fi de la violència i la renúncia de la mandatària Dina Boluarte». (EL BÚHO) 

A BERNA

El 24 de gener, «a la capital suïssa, Lourdes Huanca transita per les instal·lacions del Sindicat Syndicom, acompanyada per membres de la comunitat peruana a Suïssa i diversos col·lectius d’esquerra. 

Amb la seva intervenció dóna testimoni de la repressió que actualment despleguen al seu país, adreçant-se a un petit grup de parlamentaris suïssos que s’afanyen a conèixer-la.» (LA VOZ DE PERÚ) 

«A través de la ràdio, parla de l’organització FENMUCARINAP, integrada totalment per dones camperoles, artesanes del camp i la ciutat. ‘Som una organització activa a tot el país, que té més o manco unes 160.000 dones i treballam per reclamar els nostres drets’", diu.

«Aquesta dona feminista aimara, camperola, ecologista i indígena denuncia la dreta política. Creu que, per servir els seus interessos, aquesta dreta ha fet de tot per torpedinar el mandat de Castillo des del primer dia."

"Enguany, quan es compleixen 30 anys des que el president Fujimori atorgà concessions fiscals a la indústria minera, pertoca de renovar-ne les concessions. Pedro Castillo ha manifestat clarament que, abans de fer-ho, s'ha de comprovar si aquestes empreses mineres han contaminat els rius del país. ‘Avui dia tenim infants malalts de plom’", lamenta.

«Segons ella, aquest és el discurs que més molesta a les grans transnacionals, a les mineres i a les petrolieres. Sobretot perquè també se’ls demana que paguin imposts».

A GINEBRA

LOURDES HUANCA, a Ginebra

El 26 de gener Lourdes Huanca passa per Ginebra amb l’afany de defensar la causa de la rebel·lió actual al Perú. La líder indígena peruana, que és acusada de "mentidera" pels líders del seu país, no li importa: diu que vol veure el president Pedro Castillo en llibertat, després d’haver estat empresonat per un intent de cop d'estat.

«Lourdes Huanca est passée par Genève pour plaider la cause des révoltés du Pérou». (LE TEMPS)

A BERLÍN

Lourdes Huanca viatja per Europa, amb la finalitat de crear consciència sobre les violacions dels drets humans al Perú, de respondre preguntes i d’analitzar fets polítics que marquen l’actualitat peruana. 

Cartell anunciador de la conferència de LOURDES HUANCA a Berlín

El 27 de gener de 2023 es fa present a la ciutat alemanya de Berlín, on dediquen quatre dies a la temàtica peruana: 

Divendres 27 de gener, discussió sobre la crisi al Perú

Dissabte 28 de gener, durant quatre hores seguides, Demo de SOS Perú

Dilluns 30 de gener, conferència de premsa a la Casa de les Cultures de Llatinoamèrica (Casa Llatinoamericana de Berlín) 

N’informa el col·lectiu Fuji Mori Nunca Más – Berlín.

A OSLO

M’assabent que el 21 de febrer de 2023, a les 18h., la líder de la Unió de Dones Camperoles i presidenta de FENMUCARINAP de Perú, Lourdes Huanca, es troba a Noruega.

Hi té programada una trobada, per compartir-hi experiències i opinions sobre la situació difícil que travessa Perú. L’organitza el Grup de Suport al Perú i LAG (Latin-Amerikagruppene i Norge), que arreplega els comitès noruecs de solidaritat amb Amèrica Llatina. 

LOURDES HUANCA, amb el grup de suport noruec al Perú

La trobada té lloc als locals Koldstadgata 1 d’Oslo. 

A FINLÀNDIA 

El 29 de març de 2023, el Comité Peruanxs y Peruanistas en Finlandia entrevista a Lourdes Huanca sobre la Crisi Peruana 2022-2023. 

La comunitat peruana i peruanista de Finlàndia convida a fer un seguiment de l’entrevista de la lideresa camperola, activista social Lourdes Huanca, qui denuncia davant la comunitat internacional els crims comesos pel govern del Perú, i parla sobre les arrels del conflicte, les demandes camperoles i el seu activisme a Europa.

El comitè convida l’audiència a fer preguntes i reflexionar sobre el paper de la comunitat internacional en la crisi esmentada. L’esdeveniment es fa en espanyol, però ajuden els espectadors que entenen poc aquest idioma, amb traduccions a l’anglès:

“Seguiremos caminando, porque nunca vamos a dejar de decir que nosotras somos las semillas autóctonas, las semillas criollas, que hemos sembrado y sembrado, y una primavera van a florecer hermosas y seguirán haciendo la resistencia. Nos matarán a mil. Nos querrán matar a nosotras. Pero nuestras sangres van a seguir dando la voz, porque es lo que estamos haciendo ahorita.”

(CONTINUARÀ)

Lourdes Huanca, lideressa indígena peruana (3): recorregut per l’Estat espanyol

A MADRID

El dia 12 de la seva gira internacional, Lourdes Huanca arriba a Madrid, després de visitar el Parlament Europeu i França, com a presidenta de la FENMUCARINAP i fent part de l’Assemblea Nacional dels Pobles del Perú. 

Entre d’altres activitats, té ganes de visitar el Congrés dels Diputats i de reunir-se amb  grups polítics parlamentaris.

Dijous 19 de gener de 2023 

«Davant la porta de l’Ambaixada del Perú a Madrid, Lourdes Huanca pren la paraula i participa en una concentració convocada per diversos col·lectius cívics» (EL DIARIO.ES)

Lourdes Huanca Atencio

Aquell mateix dia, també es reuneix amb el grup parlamentari Euskal Herria Bildu.

Divendres, 20, visita el Congrés dels Diputats, manté reunions amb els grups parlamentaris d’ERC,  IU-Podemos i té entrevista amb mitjans de comunicació:

«L’endemà de veure’s amb parlamentaris d’Euskal Herria Bildu, el 20 de desembre de 2023, tenguérem una agenda maratoniana.

Membres del Col·lectiu Peruanxs a Madrid i Lourdes Huanca férem, des de les 9 del matí, nombroses reunions amb diputats i diputades dels grups parlamentaris: Joan Iñarritu, de Bildu; Maria Dantas d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC); Rafa Mayoral, Isa Serra i Esther Miranda de Podemos.

La vicepresidenta del Congrés, Gloria Elizo, es reuní amb nosaltres al seu despatx. Sortírem del Congrés a les tres de la tarda, bastant cansats, però contents perquè havíem impulsat aliances en benefici de les demandes del poble peruà.

En tots els contactes vàrem obtenir comprensió i oferta de solidaritat i suport.» (TRIBUNA INTERNACIONAL, PEPE MEJÍA) 

LOURDES HUANCA amb membres d'Esquerra Republicana (ERC)
i la diputada al Congrés espanyol MARIA DANTAS

La diputada d’ERC, Maria Dantas, al seu compte de twitter, se’n fa ressò:

«Esfereïdor testimoni que hem escoltat atentament de Lourdes Huanca, dona indígena i presidenta de la Federació Nacional de Dones Pageses del Perú. El poble peruà vol que pari la matança, un Govern democràtic, renúncia de Dina Boluarte, nova Constitució, eleccions».

Cinc dies després, Maria Dantas i Marta Rosique, totes dues diputades d’ERC pertanyents al Grup parlamentari Republicà del Congrés dels Diputats, enregistren un escrit signat per elles dues, que adrecen a la Mesa del Congrés dels Diputats, amb un reguitzell de preguntes escrites que formulen al Govern espanyol, demanant-li’n resposta per escrit.

Totes 8 preguntes tenen a veure amb la venda d’armes de l’Estat espanyol al Perú. Pretenen d’arribar a esbrinar si aquestes estretes relacions comercials d’armament entre tots dos països posen en risc que bona part d’aquest material d’origen espanyol sigui utilitzat per fer callar la veu del poble peruà de forma violenta i il·legal.

MARIA DANTAS i MARTA ROSIQUE, diputades d'ERC,
formulen preguntes escrites al Govern espanyol sobre venda d'armes al Perú

Es basen en les darreres dades oficials d’Amnistia Internacional. Assenyalen que les autoritzacions espanyoles de llicències d’armes a Perú, entre 2017 i juny de 2022, ascendeixen a 184 milions d’euros, 40 milions dels quals són de material antidisturbis. 

Pel que fa a les exportacions en aquest mateix període, remarquen les vendes de 4,7 milions en armes lleugeres, munició per valor de 2,4 milions i prop d’1 milió en material antidisturbis.

Davant denúncies presentades, per actuacions que es consideren desproporcionades, per part de les forces de seguretat i de l’exèrcit al Perú, amb impacte d’armes de foc, dins el context de la repressió de manifestants i privant de la vida amb un ús excessiu de la força, les diputades del grup parlamentari Republicà al Congrés, volen obtenir respostes clares a les 8 preguntes que formulen, adreçades al Govern espanyol sobre aquest assumpte.

Mentrestant, romanen a l'espera de la resposta escrita governamental espanyola.

Dissabte, 21 de gener, Lourdes Huanca fa una conferència sobre «Què està passant al Perú?», al carrer Martínez Vargas 13, de Madrid, amb l’entitat «Peruanes por el mundo».

«No podem no manifestar-nos, diu el cineasta peruà Fernando Vílchez que fa quinze anys que resideix a Espanya. Manifesta que aquests dies ha vist una comunitat molt activa de peruans i peruanes a Madrid, com no havia vist mai abans. Tots aquests anys hi ha hagut moments molt complicats al Perú, però creu que es la primera vegada que hi veu tanta participació, tantes activitats convocades pertot arreu, diu. «No podem no manifestar-nos, no podem romandre al marge del que està passant, quan tornen a comparèixer els fantasmes i els agents d’una dreta reaccionària al Perú». (HUFFPOST) 

“Lo que hay en el Perú es un golpe de Estado contra los pueblos indígenas”. (EL DIARIO.ES) 

Al youtube es pot trobar l'entrevista íntegra que li fa, a Lourdes Huanca, aprofitant que és a Madrid, el famós i conegut polític Pablo Iglesias al programa radiofonic LA BASE.

«La peruana Lourdes Huanca, luchadora por el derecho de las mujeres y el desarrollo sostenible» (RFI Español) 

A BARCELONA

Dissabte, 21 de gener de 2023, Lourdes Huanca viatja de Madrid a Barcelona per participar en una Trobada amb la societat civil catalana.

Aquesta lluitadora feminista, camperola, popular, indígena del Perú, que fa comptes de venir a Mallorca a finals del mes de març d’enguany, ja ha visitat els Països Catalans amb anterioritat. 

Convidada l'any 2012 per l’entitat solidària EntrePobles-Catalunya, aleshores participa en una jornada d’estiu  celebrada a Barcelona, el darrer cap de setmana d’octubre, segons informa l’Agència de notícies amb visió de gènere. «Ja aleshores  té una gran força comunicativa i demostra molta convicció en els seus plantejaments, tant pel que fa als objectius de FEMUCARINAP (Federació de Dones Camperoles, Artesanes, Indígenes, Natives i Assalariades del Perú), com a les aliances entre les dones camperoles i les feministes» (LA INDEPENDENT) 

LOURDES HUANCA, amb membres d'ERC, a Barcelona

En aquesta darrera ocasió del mes de gener de 2023, Lourdes Huanca, Presidenta de la FENMUCARINAP, comparteix mesa rodona amb les diputades del Parlament de Catalunya Jenn Díaz (ERC), Eulalia Reguant (CUP), Susanna Segovia (En Comú-Podem), i el diputat del Parlament Espanyol, Gerardo Pisarello (Catalunya en Comú), sobre «Perú, en defensa de la Democràcia i dels Drets Humans». 

Jenn Díaz, Eulàlia Reguant, Lourdes Huanca,
Susanna Segovia i Gerardo Pisarello

Trobada organitzada a la ciutat de Barcelona pel Col·lectiu de Peruanxs Contra l'Indult i la Impunitat-Barcelona.

AL PAÍS BASC (Gasteiz)

A Gasteiz, organitzat pel Colectivo de Peruanxs en Euskal Herria, Colectivo Bachue, Askapena, LAB Sindikatua, PCE-EPK, Ateneo Republicano, Munizipalistok, Podemos Ahal Dugu, Esker Anitza, Congreso de los Pueblos-País Vasco, Tifiski-Sahara.S, Alternatiba eta Sortu, duen a terme un acte de suport l’1 de març de 2023, a les 19h, a la plaça de la Virgen Blanca, en suport al poble peruà:

«PERÚ: CONTRA LA REPRESSIÓ I MASACRE DEL PUEBLO» amb l’assistència de Lourdes Huanca.

(CONTINUARÀ)

Lourdes Huanca, líder indígena peruana (i 5): la proposta d’un Pacte Nou

 

Mentre acab d’arrodonir notícies sobre el periple europeu de la líder indígena peruana Lourdes Huanca, em trob amb una proposta, que emergeix d’una altra dona peruana, cusquenya en aquest cas.

Lourdes Huanca Atencio

Es tracta de l’expresidenta del moviment polític Nuevo Perú, congressista i per dues vegades candidata a la Presidència de la República amb coalicions d’esquerres com Frente Amplio (2016) i Juntos por el Perú (2021): Verónika Mendoza Frisch. 

Per a molts que la voten a la primera volta de les darreres eleccions, és la persona més idònia de l’esquerra assenyada i compromesa; però en segona volta opten per votar Pedro Castillo, a fi d’evitar que guanyi la ultradretana Keiko Fujimori. Verónika Mendoza està considerada actualment com un dels millors quadres polítics de l’esquerra peruana.

M’encanta el seu escrit, senzill i directe, en uns moments tan delicats com el que travessa Perú a l’actualitat. Això sí una mica llarg, però en recoman la lectura íntegra: Hacia un nuevo pacto para sanar las heridas abiertas - Verónika Mendoza Frisch - 

Verónika Mendoza Frisch

Compartesc plenament el contengut del document, estic d'acord amb el diagnòstic i en les propostes de futur que assenyala. 

Tot i que l’autora pot ser considerada com la millor política de l’esquerra peruana, s’ha de reconèixer que malauradament no compta amb el suport d'un partit gran i fort. Lamentablement.

És més, resulta difícil veure hores d'ara quins dels grups polítics existents, o quins lideratges d'avui dia poden dur endavant aquestes propostes que, sens dubte, podrien fer sortir el país cap endavant per camins nous i millors que els seguits fins ara.

Vet ací un fragment d’aquest escrit: 

«...Planteamos que, para empezar, se consulte al pueblo peruano en un referéndum si quiere o no un nuevo pacto y que se abra un gran diálogo nacional descentralizado, plural, intercultural e intergeneracional sobre qué país queremos construir y legarle a las generaciones futuras. 

Es una salida absolutamente viable legal y constitucionalmente y, sobre todo, la más democrática...

Es tiempo de sanar las heridas más profundas, de sellar un nuevo pacto, pero no entre élites cínicas para defender sus privilegios -como ocurrió con la Constitución de la dictadura-, sino un pacto entre peruanas y peruanos en el que nos reconozcamos todos –sí, todos, no solo los que piensan como nosotros- como ciudadanos con iguales derechos, en el que definamos qué reglas de juego deben regir nuestro país, qué valores deben guiarnos como sociedad. 

Necesitamos un nuevo pacto que afirme la vida, la dignidad humana; que ponga por delante el poder del pueblo antes que el poder del dinero; la igualdad en la diversidad para dejar atrás el racismo, el machismo, el clasismo que hieren nuestra Patria y nuestras familias; que ponga el bien común, la solidaridad y cooperación por delante del individualismo, la competencia exacerbada y la corrupción; que defienda el cuidado de la naturaleza para dejar atrás la depredación y contaminación de nuestros ríos, montañas y bosques; que promueva el uso soberano de nuestras riquezas para que beneficien de verdad a las familias del Perú. 

Es tiempo de construir la Constitución de la democracia... Esta tarea no es exclusiva de autoridades o expertos, por el contrario, es una tarea de todos los peruanos y las peruanas».

Tant de bo que el Perú arribi a trobar, més prest que tard, el camí de sortida a una situació que només beneficia als de sempre, els peixos grossos de sempre, i que perjudica cada cop més durament també els de sempre, els peixos petits. 

Els primers, representats per unes quantes famílies oligàrquiques molt poderoses, que, a més de ser poques, resideixen a Lima, la capital. Mentre que els segons, grans masses de camperols indígenes que conformen la gran majoria de la població peruana, viuen i treballen a la serra i l’amazonia peruanes, lluny de la vista i del pensament de Lima.

Parròquia de l’Encarnació (1): més activa presència laica que clerical

Façana de la Parròquia de l'Encarnació,
amb 60 anys de diferència

Veig anunciada la celebració del 60è aniversari de la parròquia de l’Encarnació, i dels Agrupaments Escoltes-Guies Jaume I i Verge de Lluc. Una celebració que m’arriba molt endins. Per molts de motius.

Està programada per al dissabte 25 de març de 2023 a les 19h. 

Per a mi, es tracta d’un esdeveniment que no puc passar per alt, de cap de les maneres. Ni pel dia, ni pel lloc, ni pel contengut. Esper i desig que a altra gent, també li passi el mateix. M’encantarà poder viure’l amb tota la intensitat possible.

El fet d’haver-hi celebrat, com a rector d’aquesta parròquia, la meva darrera missa a l’interior del seu recinte sagrat, en bon dia de la festa de Sant Sebastià, el 20 de gener de 1982, no em comporta haver-me’n oblidat mai: ni dels orígens, ni de la tasca desplegada per tants i tants companys i companyes, ni d’una relació íntima amb aquesta parròquia (més esporàdica que continuada, tot s’ha de dir), ni del paper que continua exercint avui dia dins la nostra ciutat de Palma i la nostra diòcesi de Mallorca, amb el treball que hi desplega el bon amic (i antic company de jocs infantils), mossèn Guillem Vaquer Homar.

Ans al contrari, com a rector de la parròquia (1979-1982), en valor molt positivament els inicis (agost 1962) coincidents amb la celebració del Concili Vaticà II (octubre 1962-desembre 1965) i amb tants d’altres esdeveniments rellevants d'aquell any mateix, tant a Mallorca com a la resta del món.

Pot anar bé recordar l'esment de l’historiador Pere Fullana Puigserver, quan assenyala que les Constitucions del Sínode Diocesà de Mallorca, que entren en vigor una mica abans, el mes de març de 1960, reflecteixen la voluntat de continuar mantenint una «església triomfalista i de cristiandat», amb el clima i les directrius d’una església diocesana «preconciliar».

En canvi, si alguna característica vull remarcar, d’aquesta parròquia nova de l’Encarnació, és la presència activa i la participació entusiasta de gent laica, de tantíssims seglars que, no solament fan suport als eclesiàstics nomenats pel bisbe, sinó que hi aporten iniciatives i suggeriments propis, en sentir-s’hi i actuar-hi com a corresponsables convençuts.

A les més de dues dotzenes de clergues que hi passam, durant aquests 60 anys, s’hi han d’afegir centenars de dones i d’homes, seglars, que s’hi afanyen, voluntàriament i de franc, a portar-hi el pes i la responsabilitat d’una entitat parroquial tan singular com aquesta. 

S’hi fa ben palès el contengut del títol d’aquest escrit commemoratiu meu: una parròquia amb moltíssima més presència activa laica que clerical. 

És clar i evident que el paper dels eclesiàstics resulta imprescindible, predominant, gairebé absolut, ateses les circumstàncies del temps, de l’espai i d’una institució secular eminentment masclista. 

Per això, no ha de resultar gens estrany que figurin anotades al llibre parroquial certes notícies preferides, per exemple, l’ordenació sacerdotal del seminarista, feligrès de la parròquia, Jaume Muntaner Rullan, que es fa pública a la missa de les 12:30 del 2 de desembre de 1962  o igualment la del diaca Josep Noguera Arrom.

Des de l’any 1962 ençà, no som pocs els clergues que hi dedicam esforços, a la tasca de construir-n’hi una comunitat de creients que miri de mantenir-se fidel al Senyor, alhora que al poble on aquest ens destina com a servidors.

Des que el concarrí mossèn Antoni Roig Roig n’inicia la labor, si mal no record, passam per aquesta parròquia de Ciutat unes dues dotzenes de capellans: el palmesà Bartomeu Suau Mayol, el carrioner Bartomeu Pasqual Umbert, el deianenc Guillem Miralles Cardell, el felanitxer Bartomeu Tauler Valens, el pollencí Joan Mora Oliver, el puigpunyentí Pere Barceló Barceló, el llosetí Joan Bestard Comas, el bugerró Andreu Obrador Siquier, el palmesà Pep Toni Fuster Segura, l’alcudienc Joan Darder Brotat, el palmesà Teodor Suau Puig, el palmesà Cecili Buele Ramis, el santanyiner Joan Sunyer Ramos, el palmesà Lluc Riera Coll, el felanitxer Bartomeu Barceló Nadal, l’inquer Josep Noguera Arrom, el banyalbufarí Miquel Ambròs Albertí, el palmesà Miquel Àngel Moll Salleres, el freventí francès Joan Trias Lladó, el palmesà Alejandro Ramos Carrique, el gabellí Nadal Bernat Salas, el palmesà Antoni Gómez Serra, el palmesà Mateu Tous Vanrell   i el també palmesà Guiem Vaquer Homar  rector actual de la parròquia de l’Encarnació, des de l'any 2015.

Dins aquest àmbit clerical de l’Encarnació, vull remarcar el sorgiment d’un bon grapat de missioners que en surten, d’aquesta parròquia, reconvertida en comunitat solidària amb les necessitats d’aquí i del tercer món, primordialment al Burundi i al Perú.

De la mateixa manera, vull parar esment a la col·laboració intensa que hi despleguen durant aquests 60 anys de vida parroquial, les dues comunitats religioses femenines existents dins el terme: la Congregació de les Germanes de la Caritat, al col·legi Sant Rafel; i la Congregació de les Germanes Missioneres dels Sagrats Cors, al col·legi Jesús Maria. Sense oblidar els religiosos Carmelites de l'Antiga Observança de Catalunya, que l’any 1962 inicien tasques docents al Col·legi Pius XII, dins d’aquest terme parroquial i que, particularment a través de Ramon Oró, incideixen molt directament i intensa en el tarannà progressista de la parròquia. 

Tothom sap que la parròquia de l’Encarnació, erigida el 3 d’agost de 1962, neix a la capelleta del col·legi de Sant Rafel, «refugi provisional imposat», on mossèn Antoni Roig Roig celebra la primera missa el 26 de setembre de 1962 a les 8 de la nit. Es tracta de la primera missa que ell presideix en aquest indret, després d’haver-ne celebrat 3.926, de misses, en altres llocs sagrats... (Com ell mateix publica, amb motiu de celebrar-n’hi les tres primeres dècades).

L’Encarnació neix l’any 1962, quan jo acab els estudis del segon curs de Filosofia, al Seminari diocesà. L’any mateix en què es realitza a Palma la magna Missió promoguda pel bisbe Enciso; ocasió esplèndida per convertir la capella de sant Rafel i la sala de cinema es Capitol en els dos centres missionals de la parròquia nova, erigida en territori pertanyent fins llavors al terme parroquial de Santa Catalina Thomàs.

Parròquia de Ciutat, en mans de persones laiques

Pegant una ullada ràpida a la presència activa, tan intensa, de persones laiques en les tasques parroquials, se’m fa molt difícil esmentar-ne la totalitat, per no dir impossible. Sí que m’agradaria remarcar-ne algunes, d’aquell temps meu, individuals i col·lectives, que continuo mantenint ben vives dins la memòria, amb un record profundament  agraït.

La laïcitat implantada a la parròquia de l’Encarnació permet de treballar-hi conjuntament, en una mateixa línia d’actuació cap a objectius idèntics, persones diverses: les que es mostren i comporten com a creients, conjuntament amb altres que en són alienes i que s’auto-consideren agnòstiques o atees. 

El lligam d’unió entre totes elles, lluny de tenir res a veure amb alguna convicció religiosa compartida, és simplement la mateixa condició humana de qui hi participa.

Com fa Jesús de Natzaret, un laic jueu que interpel·la el clergat del seu temps, i atén la gent que ho necessita parant-hi  esment, no tant a la condició de seguidora fervent i entusiasta, com sobretot a la condició real de persona humana – primordialment si aquesta pateix i passa per una situació dolorosa i lamentable -. 

Lluny de veure's «reduït a l’estat laical», com passa dins l’Església catòlica occidental, Jesús fa la impressió de mostrar-s’hi i sentir-s'hi "elevat i enaltit"! Laic jueu que actua per damunt de mestres i doctors de la Llei, escribes i fariseus, sanedrins i sinagogues.

Personal treballador

La presència laica, des d’una perspectiva individual, consider que pot quedar reflectida en la figura dels dos escolans que té la parròquia al llarg de la seva història: el primer, Miquel Roca, a qui succeeix Aurelio Vélez. 

Tots dos s'hi passen hores, dies, setmanes, mesos i anys, mantenint-ne el recinte i tenint cura de tantes tasques diverses. Em resulten del tot inoblidables.

També la tasca desplegada per la secretària Anita Aguiló Fuster, o l’assistent social, que, de bon començament, es dedica a atendre peticions diverses tots els dies laborables de 10 a 12 hores. Inoblidable la dedicació de Don Toni Homar Ensenyat, "un dels seglars més entregats en el servei de la caritat, qui elabora un estudi sociològic de la barriada"; com també la dels membres del grup d'Acció Social de Càritas parroquial, amb la presència constant i perdurable de Paquita Alcover Fontanet.

De molt gran valor em resulta la col·laboració totalment desinteressada de persones dedicades a animar les celebracions litúrgiques a l'interior del temple parroquial de l'Encarnació: fent-hi les lectures, dirigint i interpretant els cants, preparant l'ambient per a una celebració festiva i comunitària. 

No puc deixar d'esmentar-hi Inès Coll Marquès i Miquel Parets Pizà, Paquita Mas Campins i Llorenç Martorell Llabrés, Margalida Salvà i Toni Salvà Pons, Milagros Dueñas Tur, Ramon Casañas, Teresa García, i tantíssimes d'altres persone laiques, seglars, sense les quals la parròquia de l'Encarnació no seria mai allò que ha estat, de fet...

Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca

Mirant-ne els col·lectius que s’atansen a la parròquia, he de col·locar en primer lloc el moviment dins el qual treball més intensament durant alguns anys: l’Escoltisme i el Guiatge de Mallorca. Manté dos agrupaments escoltes, adscrits a la parròquia de l’Encarnació: l’AEG Jaume I i Verge de Lluc, amb els caps d’Agrupament Josep M. Magrinyà Brull i Francesca Bosch Capó. Hi col·laboren desenes de caps joves, d’entre 17 i 25 anys d’edat, i centenars d’al·lotes i d’al·lots, d’entre 7 i 17 anys, que hi prenen part activa.

Celebració de la Missa en camp escolta

Se'm fa tan difícil destriar-hi tantissims noms i llinatges que em permet de recollir-los tots en l'esment dels seus dos caps d'Agrupament més emblemàtics.

Grup Cristià de Drets Humans

La creació del Grup Cristià de Drets Humans per mossèn Josep Antoni Fuster Segura, afavoreix i promou un espai cristià de gent laica dedicada a la defensa dels drets humans, no solament dins  la parròquia de l'Encarnació, sinó també dins la diòcesi i la societat civil mallorquina de l’època, en engrescar-hi dones i homes que s’hi afanyen de debò. 

Record, de manera molt singular i especial, la labor duita a terme dins el Grup per Pere Ballester Morey, Francesca "Queta" Lladó Ordinas,  o Maria Capellà... tant pel que fa a l’organització i coordinació d’activitats, com pel que té a veure amb la publicació periòdica d’un full informatiu; també per la seva participació intensa en els mitjans de comunicació, premsa i ràdio sobretot; o per la decoració acurada del recinte d’un temple que no compta amb cap capella lateral i que conforma una gran sala quadrangular, amb parets totalment blanques i columnes molt fines, on dibuixen una creu... 

Butlletí informatiu "ciclostilat",
escrit "a màquina" i fet "a mà"

Desenes d’altres dones i homes hi col·laboren intensament, dins el Grup Cristià de Drets Humans, entre d’altres: Mª Agnès Vich, Maria Salleras, Mª Carme Fernández, Bartomeu Suau M., Antònia Bonet, Miquel Artigues, Francesc Manresa, Francisca Vich,  Francisca Pellicer, Mercedes Garau, Antònia Picorelli, Miquel Ambròs, Jaume Ribes P., Bernat Vicens, Francisca Vidal, Catalina Llobera O., Miquel Llobera B., Catalina Company, Catalina Canals, etc.

Totes aquestes persones, entre d’altres actuacions, són les que apareixen com a signants del document que el Grup Cristià de Drets Humans de la parròquia de l’Encarnació adreça al ministre d’Administració Territorial, Rodolfo Martín Villa, el mes d’octubre de 1980, amb motiu del discurs que aquest dirigeix al Congrés dels Diputats, en el qual fa mostres evidents d’ignorar per complet o de no voler parar esment a la «condició de comunitat històrica de les Illes Balears», i de voler-ne, en canvi, continuar trepitjant els drets més fonamentals.

Els membres del Grup Cristià de la Parròquia de l’Encarnació mantenen i organitzen periòdicament trobades amb altres grups diversos de Ciutat. 

Record perfectament la convocada a Son Roca el mes d’octubre de 1980, on participen, a més dels membres del Grup, més d’una vintena de representants d’altres entitats: Amnistia Internacional (2), Associació de Veïns del Jonquet (4), Centre d’Exiliats Polítics d’Amèrica Llatina (CEXPAL) (1), Club de l’Esplai (1), Comitè de Solidaritat amb El Salvador i Amèrica Llatina (1), Front d’Alliberament Gai de les Illes (2), Justícia i Pau de Mallorca (4), Equip de la Sapiència (1), Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes de Col·legis Estatals (1), Moviment d’Universitaris i Estudiants Cristians (MUEC), Associació del Tractament de l’Alcoholisme (ATA) (1), Objectors de Consciència (1), Coordinadora d’Institucions Sanitàries No Oficials (CISNO) (1).

Hi prenen part Antoni Castanyer, Llorenç Tous, Eduardo Caldarola, Tomeu Barceló i Ramon Serra, Joan López, Marina Valldeperas, Antonio Fonseca, Teodor Suau...

Des de la parròquia de l’Encarnació, el Grup Cristià de Drets humans contribueix a refermar lligams de col·laboració de caire social, que n’enforteix el teixit i consolida una societat que vol ser cada cop més democràtica. 

Alhora que deixondeix consciències de persones creients que, en ampliar-ne la visió, poden disposar de més mitjans al seu l’abast i d’altres perspectives o camins a seguir.

Club d'Esplai

Més endavant, amb la posada en funcionament del Club d’Esplai, tasca assumida de manera primordial per Bernat Vicens Vich i tot un equip personal que s’hi lliura en cos i ànima, s’eixampla encara més la participació activa de seglars. 

Implantat a Mallorca pel bon amic i condeixeble palmesà Ramon Serra Isern, el Club d'Esplai es dedica primordialment a tasques educatives, servint-se del lleure i l’esbarjo amb la gent més jove.

Amnistia Internacional

Les instal·lacions parroquials de l’Encarnació, convertides en la primera seu d’Amnesty International a Mallorca, amb la dedicació entusiasta del feligrès i solleric Antoni Castanyer, aixopluguen persones i entitats de l’àmbit civil, més enllà de consideracions estrictament religioses, embrancant-se en la defensa i l’alliberament de persones maltractades o empresonades per les seves idees, opinió, creença,  religió, raça, llengua, etc. Lluiten aferrissadament per l’abolició de la pena de mort  i per l’abolició de la tortura, arreu del món.

A més de membres esmentats dins el Grup Cristià de Drets Humans, que serveixen de base per a la formació de la primera Secció Local d’Amnesty a Mallorca, d’altres s’hi van afegint, com és el cas del mateix Antoni Roig Roig, Luis Miguel Suárez Diguele, Mª Antònia Artigues Bonet, Catalina Bosch Sansó, Ana Luisa Coll Martínez de Tudela, Maria Jesús Ferrer Salvans, Dr. R.B. Macmillan and Mrs, Jaume March Bisbal, Boettcher de Alejandre, Luís Moyá Noguera, Catalina Vivern Mairata, Cristina Aznar Plana, Agustín Hayles Aguiló i d’altres.

Comitè de Solidaritat Amb Amèrica Llatina

A més d’introduir a Palma la secció local d'Amnesty International, juntament amb el solleric Antoni Castanyer, en defensa dels presos de consciència, ens plantejam la creació d'un Comitè de Solidaritat amb Amèrica Llatina per fer suport a les lluites populars que s'hi duen a terme aleshores, orientades a desempallegar-se del domini opressiu de l'imperi nord-americà al continent llatinoamericà. 

El cream inicialment, mirant de fer suport a la lluita guerrillera del Front Farabundo Martí per a l'Alliberament Nacional, a El Salvador. I posteriorment n'ampliam l'abast a qualsevol altra situació de lluita que es produeix a Amèrica Llatina, a la dècada dels anys setanta del segle passat.

Els cinc iniciadors som mossèn Bartomeu Tauler Valens, Mateu Ramis Canyelles, Iván Mella Hidalgo, Mercedes Toledo Ferrada i jo mateix. Aquest petit grup es va ampliant més i més, a mida que se’n coneixen les actuacions.

Compromís en la trasformació

A mida que la societat civil mallorquina s’apunta a la lluita política per una democràcia més ferma, ofegada durant quatre dècades seguides pel règim dictatorial del general Franco, la parròquia de l’Encarnació actua i es mou com una comunitat compromesa en la transformació de la societat, heretant línies renovadores i afrontant reptes de futur, alhora que donant veu pública eclesial a la transformació democràtica

Seguint les orientacions emanades de la Constitució pastoral «Gaudium et Spes» del Concili Vaticà II, sobre l’Església en el món actual, la parròquia de l’Encarnació es converteix en lloc d’aixopluc per a la gent més compromesa amb el canvi polític de la nostra transició cap a la democràcia, després de 40 anys de dictadura militar franquista. 

"Gaudium et spes",
nou mètode de diàleg de l'Església amb el món

Contínuament reivindica la praxi i els aires renovadors del Concili, amb una visió nova i diferent de l’Església: amb molta més obertura d’esperit cap a Déu i cap a la societat humana.

No es conforma a portar una acció pastoral progressista, renovadora en els aspectes litúrgics i en l’assistència social, i realitzada en la llengua catalana, la llengua del poble; també vol conservar, des dels inicis, i mantenir sempre ferm el compromís amb tot el poble de Mallorca, la llengua pròpia, la cultura pròpia, el territori i el medi ambient propis.

Pastoral nova de contacte amb realitats socials

L'estil i manera de fer una tasca pastoral a la parròquia de l’Encarnació em permet i m'afavoreix el manteniment de contactes intensos amb associacions i entitats de caràcter social, polític i laboral. 

És allà, per exemple, on tract per primera vegada en ma vida amb coneguts i famosos sindicalistes, com Manolo Cámara de CC.OO., o amb el jove de l’esquerra política més radical Carles Manera, o amb el líder polític socialista Fèlix Pons, o amb el periodista de gran renom Pere Serra, o amb els més aferrissats defensors del nacionalisme illenc com són Climent Garau o Sebastià Serra.

Pregària a l'estil de Taizé

He de dir que m’alegra ben molt veure que, dins la celebració d’aquests 60 anys de vida parroquial de l’Encarnació, han programat d'incloure també la celebració d’una Pregària a l’estil de Taizé (durant quatre divendres seguits a les 19h). 

Pregària a l'església de la Reconciliació, Taizé

Des d’aquesta parròquia, són nombrosíssimes les persones i els grups que, un dia o un altre, ens hem acostat a Taizé, la comunitat monàstica, cristiana i ecumènica, fundada l'any 1940 pel monjo protestant suís, Germà Roger Schutz, que acull integrants de diverses confessions, situada a la Borgonya francesa.

CONCLUSIÓ:

El meu desig és que aquests primers 60 anys de vida parroquial activa, de l’Encarnació, no solament serveixin per fer veure i fonamentar un estil determinat de viure com a creients a la ciutat de Palma, sinó també i sobretot per enfortir-ne l’estímul, molt més engrescador encara, per a generacions futures. 

Les tecnologies noves ens introdueixen en mons nous, que reclamen formes noves de viure en societat. I, també, formes noves de viure la fe en Jesús ressuscitat, dins una comunitat parroquial en renovació permanent.

Cecili Buele i Ramis
Ex rector de la parròquia de l’Encarnació (1979-1982)

Ciutat 20 de febrer de 2023