Ha mort Joan Gelabert Munar (primer secretari general de la CGT a Mallorca)

A nombrosos comerços de la vila mallorquina d'Alaró, s'hi pot veure l'esquela que convida a acompanyar la seva família en uns moments tan dolorosos com aquests.

No tenc la sort d'haver-lo pogut tractar directament moltes vegades, tot i que estic afiliat a la CGT-Balears des de fa un grapat d'anys.

Llegint allò que en diu, d'ell, el bon amic i company de lluites sindicals, Llorenç Buades Castell, em puc fer una idea de qui és aquest alaroner lluitador que ens acaba de deixar.

L'he tengut molt present durant el funeral celebrat a l'església parroquial d'Alaró plena de gent, entre la qual s'hi destria un bon grapat de companyes i companys de la CGT-Balears.

L'any 1993, Joan Gelabert Munar és representant sindical electe de la CGT a Correus. Un sindicat que compta aleshores amb un petit despatx a l'entresòl del carrer de sant Miquel de Palma, núm. 18. És tot el que pot pagar l'escassa militància sindical de la CGT a Mallorca, que no ha tengut mai un cèntim, ni un local, ni del patrimoni històric ni de l'acumulat. Tot i les gestions burocràtiques fetes per en Joan Gelabert, amb la finalitat d'aconseguir-ho.

En Joan prové de la CSUT (Confederació de Sindicats Unitaris de Treballadors) propera al maoïsta Partit del Treball, qui bàsicament intenta l'expansió del sindicat a nivell confederal a partir de la Secció de CGT a Correus que disposa de poc més de 30 persones afiliades.

Joan Gelabert assoleix la feina més important, perquè també és el que disposa de més crèdit horari. Però Joan és un activista més enllà de les hores sindicals i participa de les lluites per Chiapas, pel 0,7%, per la llengua, o per la memòria històrica.

Home honest i lluitador reconegut, que fa el possible per lluitar contra la precarietat de recursos de què disposa el sindicat, aportant taules i cadires procedents de les renovacions de mobiliari dels centres escolars, o pintant els locals en dies festius, perquè, amb el creixement, ben aviat s'amplia el local de l'entresòl de sant Miquel, i més tard, amb la incorporació d'altres militants a Correus procedents en bona part de CCOO, CGT es trasllada a un nou local de lloguer al carrer de Colom.

El 9 de març de 1996, amb el creixement modest experimentat, es decideix establir una articulació més estable dels diversos sectors que formen la CGT mitjançant la celebració d'un Plenari Constitutiu de la Federació Insular de Mallorca i s'elegeix per a la Secretaria General Joan Gelabert Munar (Correus)... En aquest Plenari la CGT disposa de 190 persones afiliades (45 a Ibèria LAE, 90 a Correus, 35 a Telefònica, 20 a Oficis Varis/Axa i 10 a l'Administració Pública-Inserso.

La incorporació de nous militants i noves seccions va seguida gairebé sempre de conflictes interns pels recursos econòmics, perquè s'han de fer despeses imprescindibles per a l'acció sindical en un àmbit de precarietat que genera un caïnisme destructiu i que s'expressa en enfrontaments personals que impossibiliten un major avenç.

El 22 de juny de 1999 l'Assemblea General d'afiliats i afiliades del Sindicat Autònom de Banca i Estalvi de les Illes (SABEI) decideix incorporar-se a a la CGT de Balears, fet que no és ben acceptat pel Secretariat Permanent.

Aquest moment comporta el trencament de Joan Gelabert i pràcticament de les seccions de Correus i bombers amb la CGT.

Tot i que la relació de Joan Gelabert Munar amb la CGT acaba amb ruptura, és just fer-li el reconeixement que es mereix com a amic i company de lluites, per la seva aportació i dedicació al sindicat, sense obtenir-ne cap benefici personal. A la fi és i serà per sempre el nostre primer secretari general, per decisió col·lectiva.

Acaba de morir un home honest, lluitador.

N'hauríem d'aprendre allò que no hauríem d'oblidar mai: que si lluitam col·lectivament és per fer aquest món més feliç, començant per nosaltres mateixos.

Joan: que la terra et sigui lleu i que descansis en pau!

Fins a la victòria final sempre estaràs amb nosaltres.

La teva aportació a la causa, la que defensa els interessos de la classe treballadora, és impagable.

(Extracte d'escrit d'en Llorenç Buades)

Moltes gràcies, Joan!