L'estrena a Palma del documental «Milicianes»

Gràcies a la feinada feta per un grup de joves professionals, m'alegra ben molt veure que vuitanta-dos anys després de la malifeta, continua més viva que mai en la memòria d'aquestes generacions del segle XXI la presència i la lluita a Mallorca de les cinc MILICIANES antifeixistes catalanes, segrestades, torturades, violades i executades a Manacor l'any 1936.

Amb el suport institucional dels ajuntaments de Palma i de Barcelona, del Consell de Mallorca, del Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya, s'ha estrenat a la Sala Rívoli de Ciutat el documental valuós «Milicianes» que he tengut l'oportunitat de veure aquest dijous 27 de setembre.

M'ha agradat ben molt veure-hi reflectit el paper valuosíssim de les milícies femenines antifeixistes que s'enfrontaren al cop d'estat militar franquista en defensa de la república a la nostra illa.

He valorat com a molt interessants les aportacions recents que hi ha fet l'historiador portolà, el monjo benedictí de Montserrat Josep Massot i Muntaner. El treball rigorós d'historiadors més joves que hi han dedicat molt de temps i esforços. La presència a la Sala Rívoli de les mateixes dones que surten al documental com a protagonistes i que hi aporten allò que en saben. 

Tot plegat m'obre els ulls davant del que representaren per a Mallorca les presències de militars feixistes, com l'italià Arconovaldo Bonaccorsi, també conegut com a Aldo Rossi o Comte Rossi; o de militars republicans, com el cubà Alberto Bayo Giroud que lluità en el bàndol republicà de la Guerra Civil espanyola i en la revolució cubana, i que  decidí muntar una operació naval fins a Porto Cristo. 

També em corprèn enormement la visió distinta que manifesten tenir alguns dels ciutadans manacorins d'avui dia, que també hi intervenen i diuen la seva sobre uns mateixos fets relacionats amb la guerra civil espanyola.

Davant l'encara persistent manca d'identificació de moltíssimes de les víctimes del feixisme, m'entren ganes de desitjar i de reclamar que, d'una vegada per totes, s'arribi a saber amb tots els ets i uts  allò que passà, on són les restes que encara romanen ignotes i de qui són realment totes les que ja han estat trobades.

Vist aquest documental, em costa d'acceptar que, en un estat europeu que es considera democràtic, com l'espanyol, encara hi hagi formacions polítiques que no solament no volen condemnar el franquisme, sinó que fins i tot l'estimulen i esperonegen amb propostes d'actuacions que no s'adiuen de cap de les maneres amb  comportaments antidictatorials.

Alguns vídeos sobre aquestes cinc milicianes antifeixistes: