Noces d'or: matrimoni Rosselló Pont

Vet ací les paraules que vaig adreçar a familiars i amistats presents a la celebració d'unes noces d'or matrimonials, dels mes cunyats manacorins, a l'hotel rural de Son Trobat, diumenge, 14 d'octubre de 2018:

"Siau tots benvenguts a la celebració d'aquestes noces d'or matrimonials de na Francisca i en Jaume, d'en Jaume i na Francisca.

És un dia molt important per a ells dos. També ho és per a tots nosaltres. En som testimonis directes, de la celebració d'aquell moment tan singular, en què varen fer públic, i beneir per l'Església, un compromís assumit lliurement i amb entusiasme: el compromís d'estimar-se tota la vida, com a dos esposos, en matrimoni, fins a l'hora de la mort.

Fa cinquanta anys van encetar aquest camí, alhora que planer també costerut, fàcil i difícil, dret i amb revolts, polsós i fangós, clar i fosc, alegre i trist, amb dificultats i amb joies. Una barreja de tot plegat. 

Fet aquest llarg recorregut, avui arriben a dalt d'aquest cim de les seves noces d'or matrimonials. Un cim que els fa ben feliços, a ells dos i a tots nosaltres.

Vos convid a donar gràcies a Déu! Fent-hi presents també tots els que, d'una manera o una altra, ens han precedit i gaudeixen ja de la seva glòria i de la felicitat eterna.

Avui, aquest recinte de l'hotel rural de Son Trobat és testimoni directe d'una història que comença cinquanta anys enrere a l'església parroquial de Crist Rei, a Manacor. En aquell temple magnífic, una parella jove es casa per l'església. 

Es tracta d'en Jaume Rosselló i Girart, fill de Jaume i Àngela, germà d'Antònia, Magdalena, Àngela, Maria i Bel; juntament amb na Francisca Pont i Sansó, filla de Guillem i Bàrbara, germana d'en Guillem

Tots dos es comprometen a viure junts i estimar-se «fins que la mort els separi», com s'acostuma a dir-hi, davant del parent pròxim, mossèn Pere «Mandai».

Aleshores ells dos són continuadors de l'esforç de moltes generacions manacorines anteriors que, cadascuna a la seva manera, han anat fent poble i fent família. 

Davant dels membres de les vostres famílies i de les amistats que s'hi feren presents, volguéreu manifestar la vostra lliure i il·lusionada voluntat de construir un projecte de vida en comú per al futur.

Nosaltres, en acompanyar-vos avui aquí, som testimonis directes d'aquest compromís vostre realitzat al llarg d'aquests darrers cinquanta anys. Som testimonis de l'ús que n'heu fet, de la vostra
llibertat, de la vostra estimació i de l'interès que heu mostrat l'un per l'altre.

Donem-ne gràcies a Déu, amb el vostre fill, nora i néts; amb els vostres germans i cunyats; amb els vostres nebots i amistats aquí presents. Conduïts en la pregària pel bon amic i company capellà, mossèn Pere Fons i Pasqual.

 Que Déu continuï beneint-vos i beneint-nos! Donem-ne gràcies a Déu!"