Davant d'això que s'anomena “crisi”, m'arriba la notícia de l'aparició d'una publicació que també s'anomena “Crisi” i que trob summament interessant,
Si més no, perquè apunta cap a la revitalització dels moviments socials a l'interior dels Països Catalans, de manera que esdevenguin un poder real en mans d'una ciutadania que assisteix, atònita, davant espectacles muntats per unes institucions públiques que semblen abocades a mantenir-la endormiscada, anestesiada, passiva, sotmesa, dominada.
M'agrada llegir:
“en un context de crisi estructural del sistema capitalista, és moment, més que mai, d'esforçar-nos i seguir lluitant per la llibertat dels pobles i de les persones, de seguir construint una altra societat, de practicar una millor manera de viure”.
Em sorprèn la gosadia de qui afirma:
“mentre feim camí, és important recordar que cap partit parlamentari pot representar les propostes dels moviments socials que criden a fer política d'una altra manera”.
M'agradaria poder correspondre a això que es proposa:
“convidem tothom a participar directament en la transformació de la societat partint de l'entorn vital de cadascú i a connectar en els debats i en les accions, les problemàtiques concretes amb les causes estructurals que les provoquen i les seves alternatives aquí i ara”.
M'entusiasma la idea que es planteja:
“En resum, cridem tothom, a participar en la política, directament i sense intermediaris. Perquè viure d'una altra manera és a les nostres mans, de tots i de totes”.
Qui vulgui s'hi pot atansar molt fàcilment.
La “crisi” és la Crisi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada