Bones Festes! Per molts d'anys!

N A D A L 2 0 0 8


Per Nadal, Cap d'Any i Reis
tenc costum de fer una glosa.
Deix d'estar amb la boca closa
i n'amoll una de vells:

“Bones Festes de Nadal!
Que molts anys puguis gaudir-les,
tu i tothom, sí, mantenint-les,
lliures sempre de tot mal.”

Memòria, memòria
que passes, te'n vas...
Això ja es història
d'un temps que ha passat!

(Si tu vols seguir llegint,
t'he adjuntat un document
perquè paris més esment
al que jo hi vaig escrivint...)

Salut.
CIL BUELE

L'engany i la mentida dels polítics

Gràcies a reculls com el que s'està escampant aquest dies per la xarxa, es pot veure ben a les clares què són capaços de dir i què són capaços de fer els polítics en un míting electoral.

I què són capaços de dir i què són capaços de fer aquests mateixos polítics quan es posen a governar al front d'una institució pública.

En això, sí que es pot dir, clar i català, que tots els polítics que coneixem són exactament iguals: menteixen descaradament!

Juguen amb allò que saben que és ben cert: la falta de memòria de la gent. La majoria no recorda allò que se li ha dit la setmana passada. Molt manco té present allò que se li va dir en campanya electoral.

Per això poden, i per això gosen dir moltes mentides, a balquena, una darrere l'altra, sense cap casta de mirament ni de vergonya. Volen fer creure, amb les seves paraules i els seus gestos, que ells no són iguals que els altres. D'aquesta manera, aconsegueixen més vots. Cosa que els permet de governar i continuar fent el mateix, o fins i tot coses pitjors que els altres.

Malauradament l'activitat política, una casta de servei públic per millorar la societat, s'està convertint en pràctica enganyosa entre nosaltres. S'hi fa precisa molta feina perquè tot això canviï.

En aquest àmbit, la lluita contra l'amnèsia esdevé imprescindible, com diuen algunes veus defensores dels treballadors d'IB3: Per a vergonya d'aquesta genteta que ens governa, les hemeroteques estan plenes de material que deixen molt curtes les cames dels mentiders.

Els casos de Son Espases i IB3, entre d'altres, mostren les vergonyes d'aquests politiquets de via estreta, al servei d'interessos radicalment oposats als de la gent que els va votar.

Youtube ni menteix ni enganya:

Les hemeroteques poden fer molt de mal.... i si la memòria queda ben gravada, encara pot resultar encara més punyent..., de manera que deixen els nostres polítics amb el 'cul' a l'aire.

Aquest video de youtube -d'un minutet de durada solament, que es recomana de mirar fins al final-, reprodueix allò que deia l'aleshores candidat a la presidència d'aquesta comunitat autònoma, el socialista Francesc Antich, mentre s'omplia la boca atacant la precarietat laboral de treballadores i treballadors d'IB3, o els sous milionaris de dirigents i màxims responsables...

Es miri com es miri, hores d'ara, amb el Govern del Pacte, amb Francesc Antich de president, les condicions laborals dels periodistes de la ràdiotelevisió pública, no només s'han mantingut dins la més denigrant de les precarietats, sinó que estan a punt d'agreujar-se de forma molt preocupant.

Fa mesos que a IB3 en general, i a IB3 Ràdio en particular, un col·lectiu força nombrós de treballadores i treballadors estan duent a terme mobilitzacions laborals intenses amb la finalitat de reclamar una radiotelevisió pública, de qualitat, per l'audiència, i pels que hi fan feina...

Per això s'agraeix la difusió d'aquest vídeo a tots els mitjans que calgui. No és cap fragment de 'El club de la comèdia'. És el míting central del PSIB-PSOE a Palma, amb Rodríguez Zapatero a pocs metres, durant el mes de maig de 2007, al “PalmArena”...

Esdevé del tot urgent reclamar, un cop més, que els polítics, siguin del partit que siguin, compleixin amb les seves promeses electorals.

Si ells s'atreveixen a jugar amb la manca de memòria de la gent... nosaltres no hem permetre que, amb això, s'hi estigui jugant la credibilitat del sistema democràtic.

Volem una casta de polítics que s'atreveixin a fer una cosa tan elemental com és ara no enganyar ni mentir mai a ningú!

Marrâkech: la nordafricana culta, enriquidora i exquisida

Quatre dies passats a Marrâkech, si més no, et serveixen per adonar-te que, a molt poques passes de ca teva, com aquell qui diu a tir de fona, s'hi belluga un món distint i distant, alhora que proper i propi.

Això et fa tornar a Mallorca amb moltes més ganes d'atansar-t'hi de bell nou amb més delit.

Se't diu que avui és un bocí del Regne del Marroc... Tot i trobar-se més a prop de la Roqueta que Madrid o les Illes Canàries, per exemple...!

Marrâkech, una de les cinc ciutats imperials del Regne del Marroc, per haver-ne estat capital en altres èpoques, compta amb una població propera al milió de persones.

Tot d'una que hi arribes, t'adones d'haver aterrat a un altre món, tot i que es troba a molt poques passes de ca teva. Perceps que hores d'ara no n'és el teu. Però tampoc no te'l sents tan llunyà ni tan estrany, ni d'enfora.

Veus que vius i alenes en un d'aquells racons preuats del vastíssim món islàmic. Entre gent considerada majoritàriament àrab. I que s'hi comporta. També entre gent del poble berber, amazic de llengua i de cultura. Com d'altres pobles nordafricans que s'hi barregen.

Una cinquena d'invitacions sonores a la pregària, que es fan diàriament pels altaveus instal·lats als minarets de les mesquites que proliferen arreu de la ciutat, en són també una bona mostra.

N'és ben notòria l'arquitectura urbana d'estil àrab que mantenen construccions i edificis que s'hi aixequen: antics i moderns, vells de l'avior i nous de trinca.

S'hi despunta a roll seguit l'amabilitat de les seves gents, a l'hora d'atendre qui pregunta.

La bellesa dels paisatges rurals i muntanyencs, urbans i mariners, propers al gran desert del Sàhara sudenc.

Els rius, de fa pocs anys només amb filets d'aigua que discorre pels seus llits, altre temps cabalosos baixant la serralada.

Les muntanyes gegantines de l'Atles, cobertes de neu i núvols, que ultrapassen els 4.000 metres d'altura...

Ports de pescadors com Es Saouîra, a la riba atlàntica; valls encisadores com Ourika als peus de l'Atles majestuós; boscs immensos de palmeres, oliveres, arbres d'argan , tuies, sivines, arboceres, pins, i tantes d'altres castes d'arbres i matolls que cobreixen les faldes de la serra o les planures extenses; treballs agrícoles realitzats encara avui com fa molts segles; oficis artesans dels més diversos (ferrers, fusters, argenters, joiers, ollers, gerrers, ceramistes, teixidors, curtidors, etc.)

Marrâkech, ciutat d'un país abocat de ple a la sembra i utilització d'espècies, tisanes i infusions de totes herbes, olis vegetals i essències, perfums, cremes, medicines naturals, matèries primeres per a la cosmètica, la farmàcia, etc.

Te'n vas, fitant la gent que es mou i que es belluga pels carrerons del soc, aquest mercat característic dels països àrabs... Rostres de gent, sobretot de més edat, en passar-te pel costat s'assemblen tant als teus padrins i padrines de Mallorca..!

Just canviant-n'hi vels islàmics per mocadors passats pel cap... posem per cas.

Te'n vas de Marrâkech, avui dia marroquina, amb la impressió de deixar enrere la bella nordafricana ciutat, culta, enriquidora, exquisida...

Manifestació a Palma, "contra la crisi"!

Coincidint amb la cimera capitalista muntada per Bush a Washington, el proper dissabte dia 15, en moltíssimes capitals de l'estat espanyol i arreu del món, la gent treballadora i la ciutadania surten al carrer, per fer front al projecte neoliberal de "refundació" del capitalisme.

Aquest projecte dels poderosos cerca la manera de continuar explotant la gent en benefici d'uns pocs, de noves fórmules per a continuar privatitzant els beneficis i socialitzant les pèrdues.

Aquí, a Mallorca, dimarts passat hi va haver una reunió al bar Es Pinzell (el grup promotor, com figura a l'Acta, adoptà el nom d'Assemblea de Moviments AntiCapitalistes), per coordinar la mobilització contra el capital i els seus projectes.

Es va acordar convocar una MANIFESTACIÓ, per al dissabte dia 15, a les 17.00 hores, des de la Plaça d'Espanya fins a la Delegació del Govern (per Pl. Porta Pintada, Carrer Sant Miquel, Pl. Major, C/. Colom, Pl. de Cort, Palau Reial, Victòria, Conqueridor, Pl. Reina, Born, C/. Constitució). Ahir, dia 5, va ser comunicada a Delegació del Govern, per cobrir les garanties legals.

També s'està treballant en cartells, pancartes i manifests.
En concloure la Manifestació, hi haurà una Assemblea unitària a Ses Voltes.

Cal donar la màxima difusió a aquesta iniciativa.

Drets humans emergents (01): el dret a l'aigua

“Un mes dedicat als drets humans”, -del 10 de novembre al 10 de desembre de 2008-, és la iniciativa que promou l'associació Drets Humans de Mallorca, organitzant un cicle de conferències al centre cultural de sa Nostra “Caixa de Balears” (carrer de la Concepció, 12, Palma) sobre aquest assumpte: “els drets humans emergents”.

La primera d'aquestes conferències, obertes a tots els públics que hi tenguin interès, es fa dimecres, dia 12 de novembre, a les 19:30 hores, i gira entorn del DRET A L'AIGUA.

Hi intervé Miquel Carrillo, coordinador i responsable de Projectes d'Enginyers sense Fronteres de Catalunya.

En fa la presentació Aina Llauger, professora d'Educació Ambiental de la UIB.

I esdevé una de les nombroses activitats que s'han programat amb motiu del 60è aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans, aprovada i proclamada solemnement per l'Assemblea General de Nacions Unides el 10 de desembre de l'any 1948.

Aquest cicle de conferències sobre “els drets humans emergents” pretén contribuir a impulsar una nova concepció de la participació ciutadana, seguint les passes realitzades l'any 2004 al Fòrum Universal de les Cultures, a Barcelona, on ciutadanes i ciutadans del món sencer, membres de la societat civil compromesos amb els drets humans, signen la Declaració Universal de Drets Humans Emergents.

Aleshores, fa quatre anys, s'hi reconeix la plena vigència i l'aplicabilitat de la Declaració Universal dels Drets Humans, del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals i la resta d’instruments internacionals de protecció dels drets humans de dècades enrere.

Però també s'hi destria que, des de l'any 1948 ençà, s’han anat produint canvis polítics, socials, ideològics, culturals, econòmics, tecnològics i científics que han incidit profundament en el tractament dels drets humans arreu del Planeta Terra.

Mentre la Declaració Universal dels Drets Humans de l'any 1948, per exemple, sorgeix d’una assemblea d’Estats, la Declaració Universal de Drets Humans Emergents es construeix des de les diverses experiències i lluites de la societat civil global i recull les reivindicacions més definides dels seus moviments socials.

Així mateix, mentre la Declaració Universal dels Drets Humans de l'any 1948 és una resolució adoptada solemnement per les Nacions Unides, com a document fundador d’una ètica humanista del segle XX i l’”ideal comú que cal assolir” des d’una òptica individualista i liberal, la Declaració Universal de Drets Humans Emergents sorgeix des de l’experiència i les veus de la societat civil global a l’inici del segle XXI.

Aquesta Declaració Universal dels Drets Humans Emergents, que abasta una nova concepció de la participació ciutadana, assumint-los com a drets cívics i mirant de superar el dèficit polític i la impotència entre els canvis desitjats i les precàries condicions actuals per a la seva realització, fixa l'atenció primordial en mitja dotzena d'aspectes que afecten individus i pobles, i que aspiren a construir la nova democràcia el segle XXI:

* una democràcia igualitària
* una democràcia plural
* una democràcia paritària
* una democràcia participativa
* una democràcia solidària, i
* una democràcia garantista

S'ho paga girar una ullada cap al contengut d'aquesta Declaració Universal de Drets Humans Emergents, que neix de la societat civil global a l’inici del segle XXI, amb l’objectiu de contribuir a dissenyar un nou horitzó de drets que serveixi d’orientació als moviments socials i culturals de les col·lectivitats i dels pobles.

De manera que, alhora, aquesta Declaració Universal de Drets Humans Emergents s’arribi a inscriure en les societats contemporànies, en les institucions, en les polítiques públiques i en les agendes dels governants, a partir d’una nova relació entre la societat civil global i el poder constituït democràticament.

Vet ací l'enumeració d'aquests drets humans emergents que proclama la Declaració de 2004, a Barcelona:

Títol I. Dret a la democràcia igualitària

Article 1. Dret a l’existència en condicions de dignitat.
1. El dret a la seguretat vital
2. El dret a la integritat personal
3. El dret a la renda bàsica o ingrés ciutadà universal
4. El dret al treball
5. El dret a la salut, a l’assistència sanitària i als fàrmacs
6. El dret a la educació, al saber i al coneixement i a la formació continuada i inclusiva i a l'eradicació de l'analfabetisme
7. El dret a una mort digna

Article 2. Dret a la pau.

Article 3. Dret a habitar el planeta i al medi ambient.

Article 4. Dret a la igualtat de drets plena i efectiva.
1. El dret a la igualtat d’oportunitats
2. El dret a la protecció dels col·lectius en situació de risc o d’exclusió
a. Els nens, nenes i adolescents tenen dret a la protecció
b. Les persones grans tenen dret a una vida digna i autònoma
c. Els immigrants tenen dret al reconeixement i gaudi dels drets proclamats
d. Les persones amb discapacitat tenen dret a participar i formar part activa de la societat

Títol II. Dret a la democràcia plural

Article 5. Dret a la democràcia plural.
1. El dret a la pluriculturalitat
2. El dret individual a la llibertat cultural
3. El dret al reconeixement i protecció de la identitat cultural comuna
4. El dret a l’honor i la imatge pròpia dels grups humans
5. El dret dels pobles indígenes, els afrodescendents i les persones que els integren a mesures especials de reconeixement
6. El dret a la llibertat de consciència i religió
7. El dret a la informació
8. El dret a la comunicació
9. El dret a la protecció de les dades personals

Títol III. Dret a la democràcia paritària

Article 6. Dret a la democràcia paritària
1. El dret a la igualtat de les dones en relació amb els homes
2. El dret a l’autodeterminació personal i la diversitat sexual
3. El dret a l’elecció dels vincles personals
4. El dret a la tutela de totes les manifestacions de comunitat familiar
5. El dret a la salut reproductiva
6. El dret a la representació paritària

Títol IV. Dret a la democràcia participativa

Article 7. Dret a la democràcia participativa
1. El dret a la ciutat
2. El dret a la mobilitat universal
3. El dret universal al sufragi actiu i passiu
4. El dret a ser consultat
5. El dret a la participació
6. El dret a l’habitatge i a la residència
7. El dret a l’espai públic, a la monumentalitat i la bellesa urbanística
8. El dret a la mobilitat local i a l’accessibilitat
9. El dret a la conversió de la ciutat marginal en ciutat de ciutadania
10. El dret al govern metropolità o plurimunicipal

Títol V. Dret a la democràcia solidària

Article 8. Dret a la democràcia solidària.
1. El dret a la ciència, la tecnologia i el saber científic
2. El dret a participar en el gaudi del bé comú universal
3. El dret al desenvolupament

Títol VI. Dret a la democràcia garantista

Article 9. Dret a la democràcia garantista
1. El dret a la justícia internacional i a la protecció col·lectiva de la comunitat internacional
2. El dret i el deure d’eradicar la fam i la pobresa extrema
3. El dret a la democràcia i a la cultura democràtica
4. El dret a la veritat i a la justícia
5. El dret a la resistència
6. El dret i el deure de respectar els drets humans
7. El dret a un sistema internacional just
8. El dret a la democràcia global

Un mes dedicat als drets humans, a Mallorca

Del 10 de novembre al 10 de desembre de 2008, l’associació Drets Humans de Mallorca organitza una sèrie d’activitats que porten per títol "Un mes dedicat als drets humans" , i que consisteix en xerrades, conferències, trobades, concerts, escrits i mobilitzacions; tot plegat encaminat a celebrar, a Mallorca, el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans.

S’acosta el dia en què la Declaració Universal dels Drets Humans, proclamada per l’Assemblea General de Nacions Unides el 10 de desembre de 1948, compleix els seus 60 anys de vida.

Per aquest motiu, l’associació Drets Humans de Mallorca, creada a l’illa l’any 1974, es disposa a conmemorar intensament aquesta data, conjuntament amb Justicia i Pau de Mallorca, amb la col·laboració d’Amnistia Internacional i amb el suport de la Conselleria d’Afers Socials del Govern de les Illes Balears.

Amb el títol “Un mes dedicat als drets humans” (del 10 de novembre al 10 de desembre de 2008), s’inicien les activitats amb un cicle de Conferències sobre drets humans emergents que es fan al centre de cultura de sa Nostra “Caixa de Balears” (carrer de la Concepció, 12, Palma), a les 19:30 hores:

• el dret a l’aigua,
• el dret als medicaments,
• el dret a les llibertats personals,
• el dret a un medi sostenible i
• els drets ambientals, socials i comunitaris esdevenen el centre d’atenció que hi presten les persones que hi intervenen.

Entre d’altres objectius, es pretén promoure que el Parlament de les Illes Balears i els Ajuntaments de Mallorca es pronunciïn a favor de l’observança dels drets humans a Mallorca, la declarin territori dels drets humans, donin suport a la Declaració Universal i es plantegin si s’integren en la Xarxa de Ciutats pels Drets Humans.

El dia de l’aniversari de la Declaració Universal, el 10 de desembre de 2008, a la plaça de Cort de Palma la Coral Universitària de Majors de la UIB fa un concert, a les 19:30 hores. Seguidament, a l’església de Sant Felip Neri, com és habitual cada any, s’hi duu a terme també un altre acte commemoratiu, a les 20:30 hores.

Des de l’associació Drets Humans de Mallorca es convida a participar-hi activament, tant amb la presència física a tots aquests actes, com també en tasques d’organització, preparació i seguiment d’aquestes jornades que, sens dubte, han de contribuir de manera molt positiva a fer-ne l’ Any de l’Aprenentatge sobre els Drets Humans , com pretén l’Organització de Nacions Unides…

(S’accepten mans que vulguin treballar-hi... hom pot adreçar-se a mailto: dretshumansdemallorca@gmail.com , o telefonar al 629 620 102)

MONOSIL·LABISME

Es tracta d'un diàleg entre padrinets, realitzat tot ell amb paraules monosil·làbiques, és a dir d'una sola síl·laba. És una meravella d'enginy o de domini de la nostra llengua i, a més, demostra que el joc amb les paraules és infinit i d'una riquesa extraordinària.

DIÀLEG INTRANSCENDENT

MARC.- Com te va, Xim...? Fa tants d'anys que no et veig...! Et don la mà de bon grat, Xim...

XIM.- Et parl fort, som un poc sord, Marc...

MARC.- No sents els pets... Crec que el gas sí que el sent... Et trob un poc gras. Te veig dret, com un pi alt... Tens un bon cul i nas gros, i poc pèl al cap...

XIM.- Dius bé... Som a prop dels cent anys, Marc. I amb pocs mots et dic com visc. Ho vols, Marc...?

MARC.- Clar, ho pots dir, Xim... Si vols i tens seny dret...

XIM.- Menj poc pa i molt de peix. El mar és un gran llac, de bon peix: el lluç, el rap, el pop, el moll, el cranc... El peix frit i fresc...! Què bons són, Marc!

MARC.- I de porc, gens... Jo trob que un tros de llom és molt bo...

XIM.- Dius bé, els alls són bons Marc. El món diu que dos alls han mort un mul. Ho creus, Marc? Me ve de gust un flam, un vas de llet, de tant en tant... En un tres i no res... No sé què dir. M'han fuit els mots. Ja ho val...!

MARC.- Els alls són mel,pel cos, Xim... I de sal, què...? Tens polls al cap de dalt, Xim...? Vols fer un pet...? Fes-lo i jo un rot... Què cony!

XIM.- Som calb i el pèl ben net... A la sal no la tast... Fa mal als ulls, a la sang, al cor, a tot el cos, al pit... De carn, poc. De tant en tant menj un tros de xot. Per la sal me dic de mal nom don Fat. De rem, sis grans...

MARC.- Molt bé, Xim... Del bell so, què me'n dius...? Del cant, del vals, del ball de bot... el jazz té sons grats.

XIM.- Saps que som sord... Pas gust...Me dorm, pens amb el cel, amb els morts i els vius i amb el que no veu un plat ben ple.... És clar que els sons sí, Marc... Fins que un gall o un grup de grills i surt el sol... Seu, Marc... Que jo no ho vull, i caus de cul... Te'n puc dir set: do, re, mi, fa, sol, la i si... Gol! Gol! Ets un crac, Marc!

MARC.- Què bo, Xim...! I ets sord...! Els crits forts de la a, la e, la i, la o i la u amb un so dins el cos, uns béns molt rics, que no sé com dir... són mags i és ben cert. El so de la u fon la por... No en sé més... Xim, m'has de dir com vius, si vols... Que vols fer un pix o un rot...? Un pet, Xim! Fés-lo, no fa res, són sans. Què llest ets, Xim?

XIM.- No tenc res a fer, Marc... Quin temps. Jo cerc el sol com els dracs. El cel gris... Ni gens de pols. Vent fluix sí... Visc tot sol, amb un gos, li dic “Tom”...I és molt llest... Just i cor gros i un gat blanc brut...

MARC.- En tenc un i de nom “Llamp”... Jug amb ell i ell amb mi, Xim. Ho pas ben bé. És com un fill, un braç més, Xim. El rent amb “Gel” ben a prop del foc, té fred... Quin gust, Déu meu...! Veus “Vent del Pla”, Xim?

XIM.- No, Marc. Quin fred, el cos, les mans i els peus just gel... Veig “El Club” de T V 3 i “Pim, pam, pum: ets mort” al Bar... Fems i fart de T V. Fems i oi, Marc. No crem el temps front a la T V... Jo visc ma vida, Marc...

MARC.- Fred, fred no en fa... Ni trons ni llamps... Temps de grip, Xim... Gens bo pels vells... Mot que no vull dir... S'ha de dir gent gran... Jo ho tenc ben clar. Els grans són de més seny... I tu, Xim, què en dius...?

XIM.- Sí! Lo vell és fems i put... Me moc des que salt del llit. De nit ronc... Tenc por al grip... Dels fills i els néts, què pots dir, Marc?

MARC.- Molt...! Cinc fills: Pep, Telm, Xesc, Roc i Just... I dos néts... En Lluc i na Bel... Un pom de brots del que jo som el tronc... I tu, Xim...? El teu fill què nom, a on és...? Tens cap nét?

XIM.- Nom Xesc i de néts no sé si en tenc cap del fill... com si fos mort... Si és viu, no el plor... M'ha tret de l'hort. Per ell un llamp, Marc...!

MARC.- No crec el que dius. Quin cop de puny m'has dat. Tu que ets un tros de pa... I no puc... Sé que és ben cert. Crec que no és fals. Ho dic pels gests que m'has fet...

XIM.- Res, Marc... Hom perd el nord, la fe... No crec en cap Sant, ni Crist. Visc mig foll, fris de ser mort, Marc... Un tir al pols i llest... Dam les dues mans i un bes al front, Marc...

MARC.- Plor... No puc, Xim... Ja ho val... Ta Creu me fer tot el cos, del cap als peus... Pens en la sort i amb els meus fills i néts. Val més ser morts... Quin “calvari”... ho dic amb la mà al cor... Déu mos guard a tots dos. Quin cop al cor m'has dat, Xim...!

---o O o---

XIM/MARC – Deixem de banda els mots d'una síl·laba (quin plat de llenties) i dediquem la salut merescuda a l'autor del Diàleg, l'agraïment de l'original regal. Quedam a la seva disposició per participar al pròxim treball. Gràcies, moltes de gràcies.

FERRAN MORA I GAYÀ,

Caçador de monosíl·labs

Mallorca, primavera 2008

Fets i fites d'altre temps

N'hi ha que duim una vida molt marcada. Pentura excessivament marcada per alguns fets i algunes fites que, amb el pas del temps i de la història, se'ns esdevenen del tot inesborrables en la taula negra de la memòria nostra, cada cop més envellida.

Assistint a concerts de grups musicals mítics a l'Auditòrium de Palma, com és el cas del grup xilè “Quilapayun” -que escampa a tots vuit vents del món allò d'“el poble unit, va i venç un altre pic”; o reveient pel·lícules a IB3 sobre fets històrics, com és el cas de “Salvador” -que rememora les lluites cruentes del poble salvadorenc a la dècada dels anys vuitanta- hom s'adona que n'hi ha que ens hem tornat incapaços de poder veure el món i la bolla amb els mateixos ulls de generacions més joves...

Ens marquen tant la nostra vida, determinats fets i determinades fites de temps que ja han passat, que ens resulta del tot difícil, per no dir impossible, “veure – jutjar -i- actuar” com si res de tot allò no hagués passat mai per davant dels nostres ulls.

Som incapaços d'anar negant la història que hem viscut!

Passa ben bé el mateix amb altres situacions patides, tant a l'Àfrica negra com a l'Amèrica Llatina a la dècada dels anys setanta. Allò és molt dur i és molt cru. Pentura massa cru i massa dur per a uns joves educats per a menjar-se el món sencer a cops de sermonades. Allò són fets i fites que porten inexorablement al patiment segur cap a una mort inevitable. De bon de veres.

Aleshores les dretes no volen anar de berbes. S'ho van carregant tot, allò que pot mostrar la sospita més mínima de tenir quelcom a veure amb alguna de les esquerres més vibrants...

Pel que es veu avui dia, les dretes tampoc no volen anar de berbes. I s'ho carreguen tot. Fins al punt de fer trontollar les bases del mateix sistema econòmic que propugnen. Com aleshores, tampoc ara no volen ni sentir a parlar de les esquerres...

Si n'hi hagués de bon de veres, brostarien nacionalitzacions, ben perdurables a temps indefinit... I les presons restarien incapaces d'albergar-hi tanta màfia ben mudada i perfumada...

Corrupció política, no! Exposició de quadres, sí!

Avui capvespre som anat, com deien els nostres avantpassats d'un temps, a la inauguració d'una exposició de pintura que roman oberta a la Galeria d'Art Vanrell (C/ Tous i Maroto, 1) de Ciutat.

Anava endarrer de veure de prop l'obra pictòrica d'un artista català, nascut al Vendrell l'any 1946 i que resideix a Mallorca des de fa una quinzena d'anys. Ni més ni pus que d'en Just Nicolàs.

M'han agradat i impactat ben molt tots els quadres que s'hi exposen. Sobretot un que porta per títol “Africana” o “Mulata”. El trob força expressiu...

Un cop acabat l'acte, quan som arribat just a l'altura del carrer dels Oms, em top amb una colla d'amics que em deixen de pedra.

Els dic: “Ara venc de veure una exposició de quadres excel·lent, situada molt a prop del recinte més corrupte de Palma...” No m'han deixat acabar: “Ben a prop del Parlament!” m'han escomès. I l'han encertada...

M'ha sorprès la clarividència d'aquests amics, veterans i experts en la coneixença de Palma, Mallorca, les Illes Balears i Pitiüses, i els Països catalans.

Arribat a ca nostra, m'he capficat en la recerca d'informació més detallada sobre cadascun dels casos de corrupció política que, malauradament, amaren en excés el nostre panorama polític illenc.

Més astorat que sorprès, m'he topat tot d'una amb una pàgina que jo desconeixia i que m'ha ajudat ben molt a endinsar-me en aquesta tasca.

Es tracta d'una pàgina informativa, molt il·lustrativa, que recull una llista de casos i presumptes casos de corrupció a les Illes Balears, des de les primeres eleccions autonòmiques (1983); és a dir, durant aquest darrer quart de segle de vida del Parlament de les Illes Balears...

Tot i que s'hi reconeix que la llista és incompleta, hores d'ara ja hi figuren vint-i-dos casos: amb els principals implicats, els polítics implicats, la data dels fets, la data de sortida a la llum pública, la data de la sentència en ferm, el resultat de la sentència i el tribunal que l'ha dictada.

Les informacions van molt ben enllaçades a altres pàgines que contribueixen a fer entendre millor els assumptes que s'hi tracten, les persones que hi apareixen, els organismes afectats, etc.

De polítics, n'hi apareixen esmentats vint-i-set: 4 dones i 23 homes.

De partits polítics, se n'hi esmenten quatre: PP (19), UM (3), PSOE (2) i ASI (1)

La corrupció té un remarcat color polític

L'ordre alfabètic, l'onomàstic, col·loca la gent d'aquesta manera:

Antònia Ordinas, cas CEDEIB

Bartomeu Vicens, UM, casos Can Domenge, Pla territorial de Mallorca, Son Oms

Catalina Soler, PPIB, cas cavallistes

Damià Amengual, PPIB, cas Turisme Jove

Damià Vidal, PPIB, cas Bitel 2

Eduard Vellibre, PPIB, cas Calvià

Eugenio Hidalgo, PPIB, cas Andratx (Voramar)

Francesc Gilet, PPIB, cas Calvià

Gabriel Cañellas, PPIB, casos Zeus Torcal, Brokerval, Calvià, Agricultura, túnel de Sóller

Jaume Font, PPIB, cas Pla territorial de Mallorca

Jaume Matas, PPIP, cas Formentera (Mapau)

Jeroni Sàiz, PPIB, cas tunel de Sóller

Joan Fageda, PPIB, cas Bon Sosec

Joaquín Rabasco, ASI, cas Llucmajor

José Antonio Berastain, PPIB, cas túnel de Sóller

Josep Marí Ribas, PSOE, cas Eivissa Centre

Juan Francisco Gálvez, PPIB, cas Turisme Jove

Juan Francisco Gozálbez, PPIB, cas Turisme Jove

Kurt Viaene, cas CEDEIB

Lluc Tomàs, PPIB, cas Llucmajor

Maximilià Morales, UM, cas Son Oms

Miquel Àngel Flaquer, UM, cas Can Domenge

Pere J. Morey, PPIB, cas Agricultura

Rodrigo de Santos, PPIB, cas De Santos

Rosa Estaràs, PPIB, cas Formentera (Mapau)

Sandra Mayans, PSOE, cas Eivissa Centre

Sebastià Vidal, PPIB, cas cavallistes

Ara, als nostres dies, pot ser que els mitjans de comunicació se'n facin molt, de ressò, i hi aparegui cada dia un embalum més gros d'informació relacionada amb el desvetllament de casos de corrupció política portada als tribunals de Justícia.

La llista esmentada, emperò, ajuda a fer veure que això no és d'ara, només. Sinó que, pràcticament des dels mateixos inicis del període democràtic, s'han anat detectant casos, més o manco escandalosos, de corrupció a les més altes esferes del poder.

Amb alguna matisació: a diferència del president Matas, el president Cañellas no se n'anà cap als Estats Units: s'assegué al banquet dels acusats...

Més que per qüestions cosmètiques o estètiques, es veu cada cop més clarament la necessitat ineludible d'adoptar i emprendre mesures ètiques, aplicables amb caràcter d'urgència.

Molta de gent no acaba d'entendre ni pair això d'haver de veure i presenciar les imatges de polítics que van i venen del Parlament als Jutjats i dels Jutjats al Parlament..., sense que ningú no sigui capaç d'aturar-los els peus...

N'hi ha que, sense ser diputats, ho han tengut molt més bo de fer, això d'anar a parar a la presó de Palma...

Quilapayun, nit revolucionària màgica a Palma!

La nit de dissabte, 18 d'octubre, certa gent que fa 30 anys ens afanyàvem a defensar els drets humans a Mallorca, des de plataformes molt rudimentàries -amb tan pocs recursos disponibles, com disposava aleshores l'anomenat Comitè de Solidaritat amb Amèrica Llatina-, hem tengut la satisfacció immensa i l'oportunitat única de viure de prop la màgia d'una nit revolucionària a l'interior de l'Auditòrium de Palma.

Ho ha fet possible la presència i l'actuació musical del mític i vetust grup xilè Quilapayun.
Acompanyat a l'escenari pel grup jove i encisador mallorquí Cap-Pela.

Encara mantenc ben viu el record dels nostres desitjos, compartits amb gent xilena com Iván, Merche, Juanita o Gonzalo; argentina, com Elías, Marta, Eduardo, Roberto; nicaragüenca-salvadorenca, com Claribel i Flakoll; uruaguaiana, com Mario; mallorquina, com Carles, Mateu, Isidre etc. i jo mateix... Uns desitjos compartits, mai no satisfets en aquell temps (per manca evident de peles disponibles!) de fer venir a Mallorca el ja aleshores mític grup xilè Quilapayun...

Trenta anys després, això s'ha produït! Gràcies a les gestions efectuades per una de les entitats més emblemàtiques de les Illes, l'Obra Cultural Balear (amb molts més recursos econòmics disponibles, i molts més suports institucionals, sortosament!)

N'he estat molt content: hem pogut comptar amb una de les icones xilenes més característiques en la lluita política i pacífica contra la dictadura militar feixista, a favor de la implantació i arrelament de la democràcia popular a Amèrica Llatina, durant més de quatre dècades seguides. Amb la presentació a l'Auditori de Palma del MallorcaMón Festival 2008, l'Obra Cultural Balear ha fet que l'illa de Mallorca, un espai català de comunicació, a través del llenguatge universal de la música, hagi contribuït activament a dinamitzar la revolució cultural que hi cal, a hores d'ara: fusionar, en actes enriquidors, les diferents cultures que hi conviuen amb la cultura catalana pròpia.

Amb la presència i l'actuació, a l'Auditòrium de Palma, del mític grup musical xilè Quilapayun i del grup vocal mallorquí Cap-Pela en aquest MallorcaMón Festival, l'any 2008 l'Obra Cultural Balear ha fet una crida encoratjadora a integrar-se a Mallorca tota aquesta gent d'origen llatinoamericà que s'hi atansa per viure-hi.

Un acte com aquest s'ha pogut fer a l'Auditori de Palma gràcies a l'organització de l'Obra Cultural Balear i Joves de Mallorca per la Llengua, que ha rebut la col·laboració del Govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca, l'Ajuntament de Palma i la Generalitat de Catalunya.

M'alegra ben molt haver pogut comprovar aquesta col·laboració institucional tan intensa i diversa. Sobretot, constatar que, d'uns anys cap aquí, s'ha aconseguit molt més suport de la Generalitat de Catalunya per a entitats culturals illenques.

Em sent particularment satisfet, entre d'altres iniciatives, pel conveni de col·laboració plurianual signat l'any passat entre representants de la Generalitat de Catalunya i l'Obra Cultural Balear.

Això ens permet veure més clarament que, amb recursos públics disponibles, les entitats culturals d'arreu del territori poden anar fent passes positives en la construcció d'uns Països Catalans més visibles -a la vista de més gent-, més estimats per molta més gent, i cada cop més amables per a la gent que encara se'ls mira una mica de reüll...

Entre d'altres evidències, tothom pot apreciar i valorar, amb un acte com aquest, que no és precisament des de l'àmbit de qui parla la llengua catalana que es rebutgen altres llengües. Ans al contrari, s'hi col·labora estretament en el manteniment de totes elles, considerant-les una contribució positiva a la riquesa cultural de la humanitat.

També s'hi fa ben evident que, en molt poc temps de permanència en un redol dels Països Catalans, en molt poques hores si es vol, hom pot parlar i cantar en públic, en català, com ho fa qualsevol persona catalanoparlant de naixement...

Tots els membres del grup xilè Quilapayun, recent arribats a Mallorca, a més de cantar juntament amb Cap-Pela la cançó popular catalana “La dama d'Aragó”, volen concloure l'acte entonant, interpretant i cantant amb fervor patriòtic l'himne de Mallorca, el cant de la Balanguera... íntegrament.

(Cosa que molts encara no han fet mai, tot i haver-hi romàs durant dècades...!)

Aquesta màgia de la nit revolucionària a l'Auditori de Palma, que segueix amb la “Cantata de Santa María de Iquique”, conclou, com era d'esperar, amb la interpretació que fa Quilapayun de la seva cançó més emblemàtica, “El pueblo unido jamás será vencido!”.

La cançó que componen ells mateixos el mes de juny de 1973, durant l'època més intensa del govern de la Unitat Popular, dirigit per Salvador Allende, primer president d'ideologia marxista elegit democràticament arreu del món... assassinat tres mesos després...