divendres, 3 d’abril del 2009

Per una democràcia tan magra com aquesta...?!

Avui record, com si fos ahir mateix, l'anada a l'Ajuntament de Palma, -amb la bona companya, amiga, i esposa ja difunta, Lina Company Vidal-... amb ganes de felicitar el primer batle socialista de Palma, successor del republicà Emili Darder Cànaves: el jove i entusiasta company d'encontres juvenils i familiars, Ramon Aguiló Munar... qui, malgrat tot, havia de portar les regnes d'un consistori com aquell durant una dotzena d'anys seguits...

El pas del temps havia d'anar fent veure que les coses i les causes havien d'anar canviant... I tant! De quina manera...

Tenc la impressió, avui, trenta anys després, que no hem aconseguit refer-nos-en pus mai més. Malgrat blocs. Malgrat enteses i altres herbes... Continuam amb una democràcia tan magra com aquesta!

Les dretes conservadores del país van creixent i engreixant. En la mateixa proporció que minven les esquerres. Mal venudes quasi sempre a l'embat del capital.

Ancorades en postures cada cop més allunyades del que pensa i del que viu i que pateix el gruix gros de la Ciutat.

Amb la ullada més posada en què fan les altres parts, que en allò que cal que es faci, encaminat a transformar-la de debò. Cap a millor, és clar!

Tenint cura de romandre enganxades al poder, com si fos el timó d'una nau ben equipada.

Ben igual que pegellides aferrades a les roques i pedres de la costa, resistents a embats i fúries de la mar més alçurada...

Trenta anys després d'aquella implantació de democràcia, tan mal parida i malgarbada com fou a casa nostra, ens trobam ara i aquí, com pertot arreu del món, amb els efectes perniciosos, els més nefasts que s'hagin produït en moltes dècades.

Precisament, diran alguns, com a fruit de grans mancances democràtiques allà on més en cal: UE, ONU, FMI, OMC, BM...

Benvengudes sien, doncs, les tres primeres dècades de democràcia “representativa” a l'Ajuntament de Palma, si han d'arribar a servir perquè algun dia s'hi arribi a implantar una democràcia “participativa” moltíssim més intensa.

Republicana, de bon de veres. Per descomptat i sense dubtes!.

Contra els paradisos fiscals!?

Dia 3 d’abril de 2009, gairebé tots els mitjans d’arreu del món es fan ressò de les veus que alcen, força cridaneres a Londres, els representants del G-20: contra els paradisos fiscals!

Unes setmanes abans, al III Fòrum Social de Mallorca, celebrat a Palma, i dedicat a la recuperació i defensa dels serveis públics, es podia sentir una altra veu, força assenyada, enèrgica i clara, la de l’economista Arcadi Oliveres, qui precisament feia al·lusió directa als PARADISOS FISCALS.


Amb unes explicacions tan clares i nítides com la reflectida en aquest fragment de la transcripció literal d’un bocí de la seva intervenció.

“Què hauríem de fer, perquè els serveis públics fossin de debò serveis públics?

Doncs jo entenc que lo més important de tot, i penso que tots en aquests moments hi estarem d’acord, és trobar-hi finançament. Si no hi trobam finançament difícilment podrem oferir garanties de serveis públics.

I els finançaments d’on venen?

Doncs els finançaments venen dels diners de l’Estat. I malauradament els diners de l’Estat, l’Estat a vegades no els té.

I per què no els té?

Doncs, en primer lloc, perquè es comet enorme frau. Molt del frau fiscal que es comet són diners que s’acaben amagant en paradisos fiscals!

Hi ha un premi Nobel d’Economia, un senyor que surt bastant pels diaris, es diu Stilich es va proposar treballar contra els paradisos fiscals. I en un moment determinat va visitar el que aleshores era el ministre d’Hisenda del primer govern d’en Bush.

En Bush va tenir dos ministres d’Hisenda, aquest últim que és el que li ha tocat la crisi, que es deia Ferguson, i el primer que no li havia tocat la crisi, el senyor estava sòlid, 120 quilos, es deia O’Neil. I aquest, l’Stilich va anar a veure l’O’Neil, i li va dir:

“Escolti senyor O’Neil, vostè és el ministre d’Hisenda d’Estats Units, deu estar preocupat pels pressuposts del seu país, sempre li falten... li proposo que vostè faci un acte de persecució de totes aquelles fortunes que estan a les illes Caiman, i que estan a les Bahames, i que estan a les Seychelles, i que estan no sé on, perquè si vostè és capaç d’aconseguir aquestes fortunes el pressupost nordamericà estarà millor i vostè podrà emprendre més serveis socials i més serveis públics”.

I aquest O’Neil li va contestar al senyor Stilich:

“Senyor Stilich desenganyi’s, jo això no ho faré mai de mai; tota la meva fortuna està amagada en un paradís fiscal”.

Quan el propi ministre de Finances d’Estats Units contesta amb aquesta manera tan tranquil·la una situació, vol dir que és difícil perseguir els paradisos fiscals!

Però atenció, està estudiat que els paradisos fiscals, si fossin capaços de tornar el diner amagat, no prendre’l a la gent, no, senzillament traure els diners dels paradisos fiscals, portar-los a nom de les mateixes propietats, però portar-los al seu país d’origen, allí que es posessin en el banc que els rendís un 4%, que és un percentatge més o menys de promig, i que d’aquest 4% paguessin el 30% de l’impost de la renda que han de pagar...

Si es fes això, s’obtindrien a l’any 200 mil milions de dòlars: tres vegades més del que es destina cada any a l’ajuda al desenvolupament!

És a dir que, buscant els paradisos fiscals, podríem multiplicar per quatre l’ajuda al desenvolupament!

No hi ha cap voluntat de fer-ho!

Però no es tracta només d’anar a buscar els diners a fora, en els paradisos fiscals. També hem de buscar els diners del frau fiscal a dintre.

Allà a Barcelona tenim una universitat que es diu Pompeu Fabra que just el mes de desembre va publicar un estudi d’un professor, Vicenç Navarro, que explicava que segons les seves estimacions el frau fiscal a Espanya assolia els 80.000 milions d’euros a l’any.

A veure, 80 mil milions d’euros a l’any és exactament la mateixa quantitat que el govern espanyol destina a les pensions! És a dir, que si eradiquéssim el frau fiscal, doblaríem les pensions, per entendre’ns, perquè és exactament la mateixa quantitat.

Però hi ha voluntat política d’eradicar el frau fiscal per anar a buscar i protegir les pensions?

Cap ni una, cap ni una. Cap ni una. I posaré una petita mostra.

Fa uns mesos una jutgessa de Madrid, de la Audiència Nacional que es diu Teresa Palacios, va cridar a declarar un personatge bastant conegut, que es diu Emilio Botín, i li va dir:

“Senyor Botín, acabo de veure que vostè com a president del Banc de Santander ha comès un frau fiscal considerable i li demano que vingui aquí a declarar; però, per si de cas, porti a la butxaca l’impost presumptament evadit, perquè si no veig clara la cosa, el deixaré tornar a casa seva, però els diners es quedaran aquí”.

En Botín va preguntar: “I quant haig de portar?”

I li va dir una quantitat amb euros -que no sé per què vaig transformar en pessetes i que van resultar esser 26.000 milions de pessetes-.

Molt bé, en Botín se’n va anar a declarar a la Audiencia Nacional i, com que no li cabien a la butxaca, va agafar una furgoneta blindada del Banc de Santander, la va emplenar amb els vint-i-sis mil milions i, mentre ell declarava al segon pis, la furgoneta donava voltes a la planta baixa.

Cosa de la qual ens il·lustrava el diari l’endemà. Perquè el diari de l’endemà deia: “Ayer hubo un botín dentro y otro fuera de la Audiencia Nacional”, per explicar la situació del dia abans. Molt bé.

Finalment la jutgessa li va dir: “Miri, senyor Botín, si vol se’n vagi cap a casa seva, però els vint-i-sis mil milions que es quedin aquí fins que no es resolgui definitivament el cas”.

En Botín va deixar els 26.000 milions.

Però com que òbviament la jutgessa no els volia tenir al calaix, perquè això més aviat era perillós, què va fer? Els va dur a corre-cuita al compte corrent del Jutjat, obert en el Banco Español de Crédito, filial del Banco de Santander, presidit per una senyora que es diu Ana Patricia Botín, filla de l’anterior...

Bé aquesta és una mica la situació. I quan els periodistes se’n van anar a veure un senyor que es diu Pedro Solbes i li van dir: “Senyor Solbes, vostè és el responsable de les finances del país. Suposam que perseguirà el senyor Botín que diu la jutgessa que li ha birlat 26.000 milions”; en Solbes, com si l’estiguessin cremant, diu “Jo, contra el Botín, si no hi tinc res, si és una persona honorable, si és bon amic, si és una persona entranyable”, no sé què quantes coses més.

Per què? Doncs, home, jo no sé si en Solbes és o no és amic d’en Botín. Tampoc m’interessa gaire. Però el que és evident és que en Solbes, com a responsable econòmic del seu partit, i tots els responsables econòmics de tots els partits saben que un cop almenys cada quatre anys han d’anar a parar la mà al Santander i al Bilbao i a la Caixa i a no ser qui més per demanar el finançament per a les seves futures eleccions.

I en Solbes deu conèixer bé una dita castellana que diu “nunca muerdas la mano del que te da de comer”. Amb lo qual és evident que en Solbes no està disposat a “morder la mano del que le dará de comer”. I, per tant, no representa els interessos dels ciutadans de l’Estat. En el millor dels casos representa els interessos del seu partit, i para de comptar.

Amb lo qual serà molt difícil arribar a aconseguir aquests 80.000 milions que anirien tan bé per cobrir les necessitats...”

(Arcadi Oliveres i Boadella, a la xerrada-col·loqui realitzada a Palma, al III Fòrum Social de Mallorca, dia 13 de març de 2009)

divendres, 27 de març del 2009

Deixau-nos triar la tele que vulguem, per favor!



Com aquell qui diu, no fa ni dos dies que s'ha celebrat a Palma el III Fòrum Social de Mallorca, en defensa i recuperació dels serveis públics... públics... públics...

Divendres, dia 27 de març de 2009, em feia molta d'il·lusió, i moltes ganes, veure per TV3 “La gran pel·lícula: El cas Wells” (programada de les 22:15 a les 00:00 hores). I mira per on, justament no tenia cap gana ni una de veure per IB3 “Cinema: Firewall” (programa de les 21:50 a les 23:30 hores), coincidint en el temps...

Dues televisions públiques... dos serveis públics... en defensa i recuperació dels quals val la pena treballar insistentment i ferma des dels moviments socials d'arreu dels Països Catalans.

Idò bé, voleu pensar i creure que aquesta nit del mes de març, de l'ANY 2009! NO VAIG PODER FER-HO!

Perquè no tenia televisor?
Sí que en tenia, de televisor. Gairebé nou de trinca i amb pantalla plana!

Perquè no disposava d'antena en bones condicions?
Sí que hi estava, en molt bones condicions l'antena col·lectiva. Es podien seguir perfectament els restants 998 canals que ONO reparteix...

Perquè no em funcionava bé el televisor?
Sí que em funcionava la mar de bé el televisor: pel canal de TV3 es podia veure i escoltar perfectament el 3/24!

Idò, per què no vaig poder veure per TV3 “La gran pel·lícula: El cas Wells”, que em moria de ganes de seguir...? Simplement perquè m'ho varen impedir, fort i no et moguis, dos governants socialistes espanyols: el senyor Montilla, que presideix la Generalitat de Catalunya; i el senyor Antic, que presideix el Govern de les Illes Balears.

Amb tot el respecte que es mereixen tots dos càrrecs públics elegits democràticament, m'agradaria ben molt arribar a saber qui s'han pensat que són aquests dos senyors que presideixen uns governs que s'autoqualifiquen de “democràtics” i que en ple segle XXI no tenen cap mirament ni un a l'hora de “dictar ordeno y mando” quines són les televisions “públiques” que la ciutadania d'aquest país pot o no pot sintonitzar en un moment determinat.

Sé que no són poques les veus que ja s'hi han alçat, en contra d'una mesura tan poc comprensible per a la gent més assenyada d'aquests territoris que conformen els Països Catalans...

Sé, també, que acostumen a servir de ben poqueta cosa totes aquestes veus que no es cansen de cridar en el desert de la catalanitat més erma i desolada...

Sé, fins i tot, que se'm pot escometre i dir que es tracta d'un desgavell no produït directament pels dos governants que he esmentat suara...

Doncs bé, tant si són ells dos com si no ho són, tots dos tenen ara mateix el poder més que suficient per esmenar malifetes com aquesta.

Com deia molt encertadament, fa més d'una mesada, el felanitxer patriota català Tomeu Balutxo: "Ja n'hi ha prou, de tanta censura a la tele!".

Per si no bastava la fúria dels atacs contra la llengua catalana, amb què mai no es cansen d'envestir les forces més agressives de la dreta més caciquil que nia i cova a l'interior de la nació catalana, ens ha de sortir ara aquest altre bolet enverinat, a totes dues seus presidencials:

Senyors presidents, DEIXAU-NOS TRIAR I VEURE EL PROGRAMA DE TELEVISIÓ QUE VULGUEM VEURE!

És massa demanar, això, en aquestes alçades del segle XXI, en un indret de la Unió Europea?!

N'hi ha que creim que no és res més que el mínim que hauríeu de fer avui mateix!

Cecili Buele i Ramis,
Mallorca, 28 de març de 2009

dijous, 26 de març del 2009

En una Paraula” al Fòrum Social de Mallorca

Vídeo de Barri TV al III Fòrum Social de Mallorca: Arcadi

BLIP.TV – ENTREVISTA ARCADI


Arcadi Oliveres i Boadella, economista i professor d'Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona, intervé el segon dia del III Fòrum Social de Mallorca, en una xerrada-col·loqui sobre “L'Organització Mundial de Comerç”, un extracte de la qual es reprodueix al vídeo elaborat per Barri TV, una iniciativa renovadora en l'àmbit de la participació ciutadana al barri del Polígon de Llevant, a Palma

Vídeo de Barri TV al III Fòrum Social de Mallorca: Miren


BLIP.TV – ENTREVISTA MIREN



Miren Etxezarreta Zubizarreta, del Seminari d'Economia Crítica Aplicada TAIFA, de Barcelona, ha encetat les jornades del III Fòrum Social de Mallorca, amb una xerrada-col·loqui, un extracte de la qual es reprodueix al vídeo elaborat per Barri TV, una entitat dedicada a donar veu i imatge a la ciutadania del barri del Polígon de Llevant, a Palma.

divendres, 20 de març del 2009

Benvengut, Agustí, a més espais de llibertat!

El 20 / març / 2009 07:51, Agusti Baró ha escrit:

Uhei!! ja m'han tornat a deixar sortir.
Ahir en arribar en notificaren les noves condicions carcelaries, els dimarts i els dijous surt'ho de 6'30 a 18'00 hores i de divendres a les 6'30 fins als dilluns a les 20'30 també resto en llibertat. Uhau! que de bé. Aquest mati intentaré fer de veurer-te primer he d'anar al centre penitenciari per a intentar recuperar els calerons que hi tenia, m'aniran be al carrer, després anire a saludar i abraçar a n'en Noel per també incorporar-me a la feina i entre altres coses engegar el telefon de la feina que sera el d'avanç, segons en va dir en Noel, el 658850075, t'ho confirmaré.

Segons com i si m'arriba el presupost organitzare, sempre que us asembli bé, un bon pa amb oli per a celebrar la feta

Salut, coratge i resistencia
AGUSTÍ

dimarts, 10 de març del 2009

13 mesures per fer front a la crisi, segons CGT-Balears

La Confederació General del Treball, a través del seu Secretariat Permanent, acaba de proposar 13 mesures per fer front a la crisi, que es resumeixen en aquests punts: Repartiment del Treball i de la Riquesa, Drets per a tots i totes i Autogestió.

Més concretament, s'hi manifesta:

“No volem reformar ni revisar, però en el camí cap a una societat més justa i solidària… ens plantegem un paquet de mesures concretes per a intentar la seva engegada a curt i mig termini:

  1. Reducció de la jornada laboral a 35 hores sense disminució salarial, amb eliminació total de les hores extres
  2. Internalització de les plantilles externalitzades o subcontractes per part d’empreses matrius i consolidació de l’ocupació temporal en fixa
  3. Derogació de la legislació que permet l’acomiadament lliure; i abolició dels Expedients de Regulació d’Ocupació, la subcontractació, els contractes temporals i les ETT. Anulació dels articles 52d i 56 de l’Estatut dels Treballadors segons la nostra campanya de ILP
  4. Flexibilitat per a qui treballa, incloent els temps de viatge en la jornada laboral, i permetent la gestió personal i col·lectiva de l’oci i les cures
  5. Tota empresa amb amenaça de tancament, deslocalització o ERO, ha de possibilitar la seva cessió en usdefruit al col·lectiu de treballadors disposat a fer-se càrrec de la mateixa, de la seva viabilitat i producció, amb ajuda pública per al seu reflotament i assessorament
  6. Renda Bàsica o salari social – individual i incondicional- garantida i universal per a totes i tots; quantia per atur mai inferior al SMI i elevació del SMI al considerat com salari digne
  7. Els preus d’habitatge, transport, energia, vestit i aliments, mai han de superar conjuntament el 60% del SMI o de la Renda Bàsica garantida, destinant els habitatges nous buits als qui ho necessiten mitjançant crèdits sense interès
  8. Eliminar l’interès en els préstecs, i crear la Banca pública, que faciliti finançament a qui realment ho necessita i a projectes socials i ambientals. Control públic de la banca
  9. Desenvolupament i universalització dels serveis públics, i abaratiment progressiu fins a la seva gratuïtat del transport públic, els medicaments i el material escolar
  10. Gravar els beneficis empresarials i patrimonials i les operacions especulatives i destinar el 50% dels beneficis nets (després d’impostos i reinversions) a objectius socials
  11. Incrementar la inversió social, el transport i les infraestructures de proximitat, l’agroecologia i l’eliminació progressiva de les indústries contaminants
  12. Reorganització, gestió democràtica i autogestió dels sistemes de producció i consum a escales locals, amb inversió en energies renovables i desinversió en energies fòssils i nuclears
  13. Promoure l’autogestió com mitjà i fi en l’economia i en la societat, com garantia dels drets socials i de la cura de la vida, enfront de l’especulació i el creixement econòmic. Consumir menys per a viure millor. Avançar cap a una societat solidària i sostenible

Tant de bo que molts d'aquests punts, per a no dir-ne la totalitat, siguin tenguts presents i siguin assumits pel III Fòrum Social de Mallorca, a punt d'iniciar-se a Palma...

El III Fòrum Social de Mallorca ja és aquí!

S'acosta el dia d'iniciar el III Fòrum Social de Mallorca.

Es fa a Palma, els dies 12, 13, 14 i 15 de març, a la seu de la Delegació territorial de l'ONCE (carrer de Manacor, 8).


Més d'una vintena d'entitats i organitzacions socials s'han afanyat a preparar-ne la celebració. De manera que es converteixi en una fita rellevant, per a les lluites socials que es promouen en defensa i recuperació dels serveis públics i socials.

S'hi considera que es tracta d'unes conquestes assolides per la ciutadania democràtica d'aquest racó del Planeta que anomenam Europa. Uns drets adquirits, als quals no solament no es pot renunciar a l'àmbit local, sinó que s'han d'eixamplar i escampar pertot arreu del Planeta a l'àmbit global.

Són quatre dies d'ocupar un espai públic de debat, d'intercanvi d'idees i opinions, de compartir experiències, d'analitzar situacions, de dissenyar propostes i plantejaments que siguin assumibles per les entitats i organitzacions que mantenen la ferma creença que un altre món és possible i una altra Mallorca també.

Fixant-se com a tasca primordial per a enguany la defensa i la recuperació de serveis públics i socials tan elementals com l'Educació, la Salut, el Transport o els Serveis socials i Mitjans de comunicació...

A les dues xerrades-col·loqui que es fan els dos primers dies, segueix una jornada sencera dedicada a l'animació de quatre taules rodones -una per a cadascun dels elements centrals del fòrum-, i el dia final amb la realització de tallers diversos que han de servir per engrescar-hi la gent.

La manera millor de fer front a la crisi econòmica que pateix el món sencer, partint d'allò que es pateix i es viu a Mallorca, roman sempre present en l'exigència d'uns serveis públics i socials adequats a les necessitats de la població, més que a les regles i normes del mercat.

La lluita contra el model neoliberal que imposa el sistema capitalista serveix de guia orientadora en la perspectiva d'aquest altre món possible i d'aquesta altra Mallorca també.

Pocs dies després de la cloenda d'aquesta tercera edició del Fòrum Social de Mallorca, es preveu de realitzar l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca que ha d'adoptar aquells acords que assenyalin propostes concretes d'actuació cívica de cara al futur.

III Fòrum Social de Mallorca, obert a qualsevol persona mínimament interessada a fer-hi aportacions profitoses per al conjunt de la ciutadania.

dimarts, 17 de febrer del 2009

Llibre de mossèn Joan Bestard "Invitación a pensar"

Tot i que m'hi havia convidat, no vaig poder fer-me present a la presentació del darrer llibre que feia dijous passat el bon company de lluites pastorals i socials, alhora que canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Joan Bestard i Comas, a Caixa Fòrum de Palma

M'alegra que hagi tengut el detall de passar-me'n el text. Tot d'una m'he afanyat a reproduir-lo íntegrament en aquest blog meu, per facilitar-hi l'acostament a qui en tengui ganes.


Vet ací el que s'hi expressa:

Paraules en el dia de la presentació del meu llibre: Invitación a pensar (dijous, 12 de febrer de 2009 a Caixa-Forum de la ciutat de Palma)


Tots els meus llibres estan escrits des d’aquest pensament bàsic que constitueix el fil conductor -el “leit motiv” com diuen els alemanys- de tota la meva producció literària :«Res humà no és estrany a la mirada cristiana».

Totes les reflexions (280) contingudes en aquesta obra que avui presentam: les de caràcter humà, social, cultural, artístic, polític, psicològig, pedagògic, religiós estàn escrites des de la mirada cristiana.

Des dels anys del Seminari fins el dia d’avui he tingut sempre ben clara aquesta idea i he procurat dur-la a la pràctica. És la següent: es fa necessari establir ponts entre l’Església i la societat. O dit d’una altra manera: la teologia i la sociologia s’han de complementar i enriquir mútuament. El sociòleg pot ajudar el pastoralista i el pastoralista ha de tenir sempre molt en compte el sociòleg, si vol ser realista i servir de veritat el destinatari concret del missatge cristià.

Per què aquest gènere curt, senzill i precís de la reflexió? Perquè vull arribar al gran públic i dexar-li un missatge evangèlic que li ajudi a viure més humanament.

Tot va començar l’any 1981 a Madrid quan em convidaren a participar en un programa de Ràdio Nacional d’Espanya titulat: “Buenos días nos dé Dios”. Es tractava d’una reflexió d’un minut i mig (20-25 línies) per començar el dia amb bon peu i amb renovada il·lusió. Ho vaig fer durant dos anys. Després em va fitxar la competència: la Cadena COPE, i hi vaig treballar com a col·laborador durant 14 anys (1985-1999) també amb una reflexió breu en començar la jornada. Després em va substituir en Joan Bauzà, que ho fa ara i que, per cert, ho fa molt bé.

Però no hi ha temps que no torn: enguany m’ha tornat a fitxar Ràdio Nacional d’Espanya per una reflexió titulada: “Alborada. Una reflexión para empezar el día”, a les sis menys dos minuts del matí. Som quatre col·laboradors. I a mi em toca la tercera setmana de cada mes.

El llibre que avui hem presentat: “Invitación a pensar”, vol ser una convidada ben sincera a aquesta noble activitat humana que sovint oblidam.

Vos convid a pensar. Pensar ens humanitza. És una de les facultats més nobles del ser humà. Sense pensar ens mecanitzam i ens tornam com a robots freds i rutinaris.

El que vertaderament ens fa persones és saber emprar la nostra intel·ligència en la recerca de la veritat i la nostra voluntat en la realització del bé. Aquest llibre convida sobretot a pensar el futur. Per obrir nous horitzons a la nostra existència necesitam pensar com va el món i com hauria d’anar. Avui necessitam una visió àmplia i dessapasionada del passat, una anàlisi realista del moment present (difícil i preocupant en molts d’aspectes) i una projecció encertada vers el futur sense pors ni triümfalismes.

Les 280 reflexions d’aquest llibre s’inspiren en nombrosos autors i també en l’observació personal de les dones i els homes d’ahir i d’avui, dels esdeveniments de la història i de l’actualitat: de les coses que succeeixen diàriament. Tant de bo que aquesta invitació a pensar es vegi satisfeta i les dites reflexions vos puguin ajudar a fer créixer i madurar la vostra vocació humana i cristiana.

Aquest llibre l’he volgut dedicar al Bisbe Teodor Úbeda amb gratitud i afecte. Ell fou per a mí un mestre i un amic. Vaig tenir la sort de poder treballar al seu costat durant 25 anys seguits: 6 anys com a vicari episcopal, 6 com a director del Secretariat de la Comissió Episcopal de Pastoral que ell presidia a Madrid i 13 anys com a vicari general seu aquí a Mallorca.

Per acabar, unes paraules ben sinceres de gratitud. En primer lloc agraesc de tot cor al nostre Bisbe D. Jesús que hagi volgut presidir aquest acte. Agraesc també molt sincerament tot el que han dit els bons amics i amigues que fins ara han parlat. La meva gratitud també per a la “Caixa” que tan gentilment ens ha acollit. I moltes gràcies a tots vosaltres, amigues i amics, que heu volgut participar en aquest acte.

Aquest llibre que avui hem presentat és un llibre per a llegir a petits glops perquè l’he escrit també a petis glops. L’he escrit, en la major part, a Alemanya.

Cada estiu, des de fa quaranta-tres anys, vaig a substituir un rector d’una parròquia d’aquesta nació europea i, després de fer el meu treball pastoral, em queden moltes hores lliures per dedicar a la pregària, a l’estudi, a l’observació, a la reflexió i al silenci, sobretot al silenci, passejant a la vorera del riu Rhin, que és el principal símbol geogràfic i cultural d’Alemanya. I, en aquest context, he pensat i he escrit la majoria d’aquestes 280 reflexions que acaba d’editar l’editorial PPC de Madrid.

Gracias, amigo Luis Aranguren, por haber querido acompañarnos en esta presentación. Gracias por tus palabras y también mi más sincera gratitud por haber acogido en PPC, esta prestigiosa editorial que tú diriges, cuatro de mis publicaciones. He dicho.

Joan Bestard Comas