Com aquell qui diu, no fa ni dos dies que s'ha celebrat a Palma el III Fòrum Social de Mallorca, en defensa i recuperació dels serveis públics... públics... públics...
Divendres, dia 27 de març de 2009, em feia molta d'il·lusió, i moltes ganes, veure per TV3 “La gran pel·lícula: El cas Wells” (programada de les 22:15 a les 00:00 hores). I mira per on, justament no tenia cap gana ni una de veure per IB3 “Cinema: Firewall” (programa de les 21:50 a les 23:30 hores), coincidint en el temps...
Dues televisions públiques... dos serveis públics... en defensa i recuperació dels quals val la pena treballar insistentment i ferma des dels moviments socials d'arreu dels Països Catalans.
Idò bé, voleu pensar i creure que aquesta nit del mes de març, de l'ANY 2009! NO VAIG PODER FER-HO!
Perquè no tenia televisor?
Sí que en tenia, de televisor. Gairebé nou de trinca i amb pantalla plana!
Perquè no disposava d'antena en bones condicions?
Sí que hi estava, en molt bones condicions l'antena col·lectiva. Es podien seguir perfectament els restants 998 canals que ONO reparteix...
Perquè no em funcionava bé el televisor?
Sí que em funcionava la mar de bé el televisor: pel canal de TV3 es podia veure i escoltar perfectament el 3/24!
Idò, per què no vaig poder veure per TV3 “La gran pel·lícula: El cas Wells”, que em moria de ganes de seguir...? Simplement perquè m'ho varen impedir, fort i no et moguis, dos governants socialistes espanyols: el senyor Montilla, que presideix la Generalitat de Catalunya; i el senyor Antic, que presideix el Govern de les Illes Balears.
Amb tot el respecte que es mereixen tots dos càrrecs públics elegits democràticament, m'agradaria ben molt arribar a saber qui s'han pensat que són aquests dos senyors que presideixen uns governs que s'autoqualifiquen de “democràtics” i que en ple segle XXI no tenen cap mirament ni un a l'hora de “dictar ordeno y mando” quines són les televisions “públiques” que la ciutadania d'aquest país pot o no pot sintonitzar en un moment determinat.
Sé que no són poques les veus que ja s'hi han alçat, en contra d'una mesura tan poc comprensible per a la gent més assenyada d'aquests territoris que conformen els Països Catalans...
Sé, també, que acostumen a servir de ben poqueta cosa totes aquestes veus que no es cansen de cridar en el desert de la catalanitat més erma i desolada...
Sé, fins i tot, que se'm pot escometre i dir que es tracta d'un desgavell no produït directament pels dos governants que he esmentat suara...
Doncs bé, tant si són ells dos com si no ho són, tots dos tenen ara mateix el poder més que suficient per esmenar malifetes com aquesta.
Com deia molt encertadament, fa més d'una mesada, el felanitxer patriota català Tomeu Balutxo: "Ja n'hi ha prou, de tanta censura a la tele!".
Per si no bastava la fúria dels atacs contra la llengua catalana, amb què mai no es cansen d'envestir les forces més agressives de la dreta més caciquil que nia i cova a l'interior de la nació catalana, ens ha de sortir ara aquest altre bolet enverinat, a totes dues seus presidencials:
Senyors presidents, DEIXAU-NOS TRIAR I VEURE EL PROGRAMA DE TELEVISIÓ QUE VULGUEM VEURE!
És massa demanar, això, en aquestes alçades del segle XXI, en un indret de la Unió Europea?!
N'hi ha que creim que no és res més que el mínim que hauríeu de fer avui mateix!
Cecili Buele i Ramis,
Mallorca, 28 de març de 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada