Llibre de mossèn Joan Bestard "Invitación a pensar"

Tot i que m'hi havia convidat, no vaig poder fer-me present a la presentació del darrer llibre que feia dijous passat el bon company de lluites pastorals i socials, alhora que canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Joan Bestard i Comas, a Caixa Fòrum de Palma

M'alegra que hagi tengut el detall de passar-me'n el text. Tot d'una m'he afanyat a reproduir-lo íntegrament en aquest blog meu, per facilitar-hi l'acostament a qui en tengui ganes.

Vet ací el que s'hi expressa:

Paraules en el dia de la presentació del meu llibre: Invitación a pensar (dijous, 12 de febrer de 2009 a Caixa-Forum de la ciutat de Palma)

Tots els meus llibres estan escrits des d’aquest pensament bàsic que constitueix el fil conductor -el “leit motiv” com diuen els alemanys- de tota la meva producció literària :«Res humà no és estrany a la mirada cristiana».

Totes les reflexions (280) contingudes en aquesta obra que avui presentam: les de caràcter humà, social, cultural, artístic, polític, psicològig, pedagògic, religiós estàn escrites des de la mirada cristiana.

Des dels anys del Seminari fins el dia d’avui he tingut sempre ben clara aquesta idea i he procurat dur-la a la pràctica. És la següent: es fa necessari establir ponts entre l’Església i la societat. O dit d’una altra manera: la teologia i la sociologia s’han de complementar i enriquir mútuament. El sociòleg pot ajudar el pastoralista i el pastoralista ha de tenir sempre molt en compte el sociòleg, si vol ser realista i servir de veritat el destinatari concret del missatge cristià.

Per què aquest gènere curt, senzill i precís de la reflexió? Perquè vull arribar al gran públic i dexar-li un missatge evangèlic que li ajudi a viure més humanament.

Tot va començar l’any 1981 a Madrid quan em convidaren a participar en un programa de Ràdio Nacional d’Espanya titulat: “Buenos días nos dé Dios”. Es tractava d’una reflexió d’un minut i mig (20-25 línies) per començar el dia amb bon peu i amb renovada il·lusió. Ho vaig fer durant dos anys. Després em va fitxar la competència: la Cadena COPE, i hi vaig treballar com a col·laborador durant 14 anys (1985-1999) també amb una reflexió breu en començar la jornada. Després em va substituir en Joan Bauzà, que ho fa ara i que, per cert, ho fa molt bé.

Però no hi ha temps que no torn: enguany m’ha tornat a fitxar Ràdio Nacional d’Espanya per una reflexió titulada: “Alborada. Una reflexión para empezar el día”, a les sis menys dos minuts del matí. Som quatre col·laboradors. I a mi em toca la tercera setmana de cada mes.

El llibre que avui hem presentat: “Invitación a pensar”, vol ser una convidada ben sincera a aquesta noble activitat humana que sovint oblidam.

Vos convid a pensar. Pensar ens humanitza. És una de les facultats més nobles del ser humà. Sense pensar ens mecanitzam i ens tornam com a robots freds i rutinaris.

El que vertaderament ens fa persones és saber emprar la nostra intel·ligència en la recerca de la veritat i la nostra voluntat en la realització del bé. Aquest llibre convida sobretot a pensar el futur. Per obrir nous horitzons a la nostra existència necesitam pensar com va el món i com hauria d’anar. Avui necessitam una visió àmplia i dessapasionada del passat, una anàlisi realista del moment present (difícil i preocupant en molts d’aspectes) i una projecció encertada vers el futur sense pors ni triümfalismes.

Les 280 reflexions d’aquest llibre s’inspiren en nombrosos autors i també en l’observació personal de les dones i els homes d’ahir i d’avui, dels esdeveniments de la història i de l’actualitat: de les coses que succeeixen diàriament. Tant de bo que aquesta invitació a pensar es vegi satisfeta i les dites reflexions vos puguin ajudar a fer créixer i madurar la vostra vocació humana i cristiana.

Aquest llibre l’he volgut dedicar al Bisbe Teodor Úbeda amb gratitud i afecte. Ell fou per a mí un mestre i un amic. Vaig tenir la sort de poder treballar al seu costat durant 25 anys seguits: 6 anys com a vicari episcopal, 6 com a director del Secretariat de la Comissió Episcopal de Pastoral que ell presidia a Madrid i 13 anys com a vicari general seu aquí a Mallorca.

Per acabar, unes paraules ben sinceres de gratitud. En primer lloc agraesc de tot cor al nostre Bisbe D. Jesús que hagi volgut presidir aquest acte. Agraesc també molt sincerament tot el que han dit els bons amics i amigues que fins ara han parlat. La meva gratitud també per a la “Caixa” que tan gentilment ens ha acollit. I moltes gràcies a tots vosaltres, amigues i amics, que heu volgut participar en aquest acte.

Aquest llibre que avui hem presentat és un llibre per a llegir a petits glops perquè l’he escrit també a petis glops. L’he escrit, en la major part, a Alemanya.

Cada estiu, des de fa quaranta-tres anys, vaig a substituir un rector d’una parròquia d’aquesta nació europea i, després de fer el meu treball pastoral, em queden moltes hores lliures per dedicar a la pregària, a l’estudi, a l’observació, a la reflexió i al silenci, sobretot al silenci, passejant a la vorera del riu Rhin, que és el principal símbol geogràfic i cultural d’Alemanya. I, en aquest context, he pensat i he escrit la majoria d’aquestes 280 reflexions que acaba d’editar l’editorial PPC de Madrid.

Gracias, amigo Luis Aranguren, por haber querido acompañarnos en esta presentación. Gracias por tus palabras y también mi más sincera gratitud por haber acogido en PPC, esta prestigiosa editorial que tú diriges, cuatro de mis publicaciones. He dicho.

Joan Bestard Comas