La barriada del Camp Rodó, com moltes altres de la ciutat de Palma, es troba aquests dies d'estiu fent festa. Entitats socials i associacions veïnals diverses s'afanyen a preparar-les i organitzar-les, de manera que resultin el més participatives possible.
Enguany, des de l'Associació Veïnal del Camp Rodó, de la qual som membre des de fa 22 anys, se m'ha convidat a fer-hi el Pregó de Festes; cosa que m'ha encantat de fer (i que es pot seguir en aquests dos enllaços que tan gentilment n'ofereix la secretària de l'AVV, Llum Esteva, al Facebook: Pregó de Cecili Buele de les Festes al Camp Rodó 2010.
Si hom vol veure imatges, també, de l'inici d'aquestes jornades festives que van començar al Parc de ses Fonts, divendres 4 de juny, hi pot accedir des d'ací mateix.
Està clar que la barriada del Camp Rodó, en aquestes dues darreres dècades, ha canviat en molts d'aspectes: tant pel que fa a la gent que hi viu, com pel que té a veure amb els equipaments públics instal·lats, com pel que respecta a la consolidació d'associacions, entitats, empreses...
Hom nota a faltar, això sí, un increment en la participació cívica i ciutadana que desitjaria, com a tros de món integrat dins l'Europa democràtica del segle XXI...
Alhora que desitjaria viure en una barriada que fos capdavantera en la defensa de la llengua i la cultura pròpies d'aquesta terra nostra; en la protecció dels sectors més desafavorits i en el respecte cap als drets humans més fonamentals per a tothom que hi viu, hi resideix o hi treballa.
Ens queda molta de feina a fer, encara! De ganes, no en manquen...
Divendres, 2 de juliol de 2010, l'Associació Veïnal del Camp Rodó, amb un acte organitzat a l'aire lliure conjuntament amb altres entitats diverses, inicia el programa de festes populars que ha elaborat per a enguany en aquesta barriada de Palma, i que va adreçat a tota la gent que hi viu i s'hi vol acostar.
Una entitat que, d'ençà que es va crear l'any 1977 -això vol dir que ja duu 33 anys d'existència perdurable i ininterrompuda- ha volgut mantenir, precisament, les dues característiques que li són més pròpies en la construcció d'aquest barri, on mira d'enfortir-hi convivències cíviques: la Festa i la Lluita. Festa i Lluita, que vénen a ser com la cara i la creu d'aquesta moneda valuosa que comporta l'entitat: Festa per aquelles coses bones que s'hi van aconseguint i s'hi mantenen. Lluita per reivindicar tot allò que encara no tenim o que ho voldríem tenir d'una altra manera.
Com diu el poeta (Bartomeu Fiol), “Camp Rodó vol dir camp de batalla!”
En l'inici de les festes d'enguany m'agradaria recordar, fent-ne un esment més que entranyable, la gran quantitat de persones veïnes del barri -amb noms i llinatges concrets- que, al llarg d'aquests darrers 33 anys, hi han dedicat esforços, idees, hores, recursos, iniciatives... de tantíssimes maneres, però sobretot fent part de la Junta Directiva d'aquesta associació veïnal. Es poden comptar a centenars, segurament.
Són persones que gairebé sempre s'han mogut dins l'anonimat, sense esperar res a canvi en benefici propi; però no deixant mai de pressionar perquè el “barri del Camp Rodó arribi a ser allò que els veïnats del Camp Rodó volem que sigui” -com reflecteixen els carnets de soci de l'entitat-: un barri net i curós, un barri tranquil i harmoniós, un barri culte i lluitador, un barri on tothom passi gust de viure-hi.
De tota aquesta gent que ha format part de la Junta Directiva de l'associació veïnal del Camp Rodó, n'hi ha que encara són vius -i alegra ben molt veure que s'acostin a celebrar enguany aquestes festes populars-. N'hi ha d'altres que ja ens han deixat i ja no són aquí entre nosaltres. A totes aquestes persones el nostre agraïment més profund, en un dia com avui.
També m'agradaria recordar i fer avinent que, si en aquests darrers 33 anys, s'han anat aconseguint millores al barri, en bona part, aquestes es deuen a l'existència perdurable d'aquesta associació veïnal -que precisament no fa gaire va renovar-ne la Junta Directiva-.
És des d'aquí, des d'aquesta associació veïnal del Camp Rodó, que s'han reclamat i aconseguit els primers semàfors al barri, després que s'hi haguessin produït morts d'infants per manca d'una senyalització adequada per al trànsit de vehicles... És des d'aquí, des de l'associació veïnal del Camp Rodó, que s'han celebrat jornades de festa popular, amb la participació de veïnades i veïnats, on han participat grups nombrosos d'artistes, actors i actrius, balladores i balladors, cantaires... És des d'aquí, des de l'associació veïnal del Camp Rodó, que s'ha aconseguit la primera zona verda, a Can Simonet, i la resta de zones verdes del barri, com aquesta de ses Fonts, o la de s'Escorxador. És des d'aquí, des de l'associació veïnal del Camp Rodó, que s'ha reclamat i aconseguit un bon nombre de centres escolars per atendre les necessitats educatives de la població. És des d'aquí que s'ha lluitat per tenir el Centre Cultural i Comercial de s'Escorxador, amb el Punt d'Atenció Continuada per a l'atenció sanitària (PAC). És des d'aquí, que s'ha anat publicant el butlletí de l'associació, a través del qual la població d'aquesta barriada ha pogut romandre informada de les activitats que s'hi organitzen. És des d'aquí que ha nascut una iniciativa pionera en el tractament dels infants d'aquelles famílies que tenen més problemes, com és el cas dels Ferrerets, o de l'atenció alimentària en aquests temps de crisi que patim. També és des d'aquí, des de l'associació veïnal del Camp Rodó, que s'ha reclamat insistentment la rehabilitació de les plantes superiors del Mercat del Camp Rodó, perquè fossin destinades a centre sociocultural (una instal·lació que hores d'ara encara no s'ha arribat a inaugurar!) O que s'ha insistit en la necessitat que retornin a mans del poble les instal·lacions militars desocupades, com són ara les dues casernes situades a la carretera de Valldemossa. O que s'ha reclamat l'ús públic dels terrenys extensos que conformen les instal·lacions del Psiquiàtric, en comptes de construir-hi més edificis privats.
Trenta-tres anys de Festa i Lluita veïnal són molts, certament! Però tampoc no són tants, si els comparam amb tota la història cívica de la nostra ciutat de Palma.
Ens queda molta de feina a fer, encara. I, des d'aquesta associació veïnal, que fa part de la Federació d'Associacions de Veïns de Palma, podem convidar a enfortir i consolidar la tasca de reivindicar més i millors serveis públics, com un dels drets fonamentals de la ciutadania democràtica del segle XXI.
Siguin quins siguin governants o autoritats, la ciutadania del segle XXI, lluny de veure'n afeblits els drets cívics aconseguits durant la segona meitat del segle passat, els hem de veure ampliats i consolidats.
Per això, som de l'opinió que ara més que mai, fa falta insistir en la necessitat de fer Festa al Camp Rodó, certament; però també en la necessitat de continuar mantenint ben viva la flama de la Lluita per aconseguir un barri millor.
Ens ho demanen les generacions que hi nasqueren. També les que hi arribaren i s'hi instal·laren fa dècades. I, sobretot, les que hi acaben d'arribar més recentment, provenint d'indrets tan diversos, d'arreu del Planeta Terra.
Per molts d'anys!
Cecili Buele i Ramis Veí del Camp Rodó Mallorca, 2 de juliol de 2010
Amb una participació considerable, diverses organitzacions sindicals i moviments socials de Mallorca s'han manifestat pels carrers de Palma, expressant-ne el rebuid de mesures governamental tan antisocials com la reforma laboral i d'altres que afecten sectors de la població damunt dels quals no recau la responsabilitat de la crisi econòmica i financera actual.
La secretària general de CGT-Balears, Nanda Hernandez, ha estat molt clara en el seu parlament.
I les consignes proclamades durant tot el recorregut expressen ben a les clares la volunta que hi hagi una convocatòria de VAGA GENERAL en tot l'estat espanyol.
La seu del PSIB-PSOE fou la darrera de les etapes recorregudes durant la Manifestació que s'inicià a la plaça d'Espanya fins davant la Delegació del Govern.
Ni a un lloc ni a l'altre, no s'hi trobà ningú que en recollís la demanda...
Drets Humans de Mallorca dóna suport a la Manifestació convocada per organitzacions sindicals diverses dimecres, 30 de juny de 2010, a Palma.
Participa activament en l'organització d'aquest acte cívic, amb el qual rebutja públicament l'adopció de mesures governamentals tan antisocials com les que malmenen funcionaris, pensionistes, mares de famílies, persones dependents, sectors exclosos de l'Estat del Benestar, autònoms, petites i mitjanes empreses abocades a la desaparició per no poder aguantar per més temps el pes de la crisi…i convida tota la ciutadania a manifestar-s'hi fermament.
Valora molt negativament que, entre les mesures adoptades, s'apunti cap a una reforma laboral del tot inadmissible per part de les organitzacions i els moviments socials. Alhora que considera adient, davant de la situació actual, la convocatòria d'una Vaga General.
Perquè les mesures governamentals adoptades recentment comporten una retallada considerable dels drets democràticament adquirits per la classe treballadora i el conjunt de la ciutadania europea al llarg de moltes dècades de lluita i reivindicació.
Perquè comporten un reculada democràtica considerable, a les ordres d'institucions i organismes tan poc democràtics com la Comissió Europea, el Banc Central Europeu, el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional o l'Organització Mundial del Comerç.
Perquè comporten, també, una retirada vergonyosa de la Presidència espanyola de la Unió Europea, davant d'imposicions alienes als interessos europeus, havent-s'hi mostrat incapaç de defensar-los acuradament.
Drets Humans de Mallorca afegeix a tots aquests motius un altre de caràcter més “glocal”: en poques setmanes es preveu la compareixença conjunta del president Rodríguez Zapatero donant-se la mà amb el president rwandès Paul Kagame, considerat per l'entitat mallorquina com el “governant en actiu més criminal” des de la Segona Guerra Mundial. Tots dos encapçalen l'encàrrec de garantir l'èxit dels Objectius del Mil·lenni assenyalats per l'ONU per a l'any 2015: l'eradicació de la fam al món!
A la vista de les dues experiències anteriors, és més que previsible el resultat negatiu de la propera!
Per tots aquests motius, Drets Humans de Mallorca, entitat creada a Palma l'any 1974 i que d'aleshores ençà defensa la implantació creixent del respecte pels drets humans arreu del Planeta, convida la ciutadania a manifestar-se públicament contra unes mesures governamentals tan antisocials, com les que ens vol imposar el Govern espanyol.
Vet ací una iniciativa parlamentària que, potser, es mereix tot el suport de la ciutadania: la nacionalització de les caixes d'estalvi a l'Estat espanyol:
Entitats i organitzacions socials diverses, dijous, 24 de juny, acudiren a la seu de la CGT-Balears per participar en la reunió preparatòria d'una Jornada de Lluita encaminada a manifestar la nostra disconformitat cívica amb les mesures governamentals antisocials que han estat aprovades recentment a l'Estat espanyol.
Fórem més d'una dotzena de persones, reunides a Son Rapinya durant una hora i mitja, majoritàriament gent jove, representants dels sindicats CGT-Balears, CNT, CTA, SAD-SOV, i les entitats ASEMA, ATTAC-Mallorca, Drets Humans de Mallorca, Fòrum Ciutadà, Maulets, Plataforma Ciutadana Gent de Marratxí...
Parlàrem d'allò que pensam que s'ha de fer davant mesures governamentals tan antisocials com les que afecten la classe treballadora en general, el funcionariat, pensionistes, mares de família o persones dependents.
Acordàrem convocar una MANIFESTACIÓ per al proper DIMECRES, 30 DE JUNY, A LES 19 HORES, des de la plaça d'Espanya fins davant la Delegació del Govern. Oberta a tothom, particularment a les entitats i moviments socials, que s'hi vulguin afegir amb cartells, pancartes i els elements que considerin més cridaners...
La Pancarta que encapçalarà la Manifestació durà el lema: “VAGA GENERAL, JA! CONTRA LA REFORMA LABORAL!”.
Hi figuraran els sindicats que convoquen i les entitats i associacions que hi donen suport, amb el seu logotip.
La manifestació, que coincideix amb el dia que acaba la Presidència espanyola de la Unió Europea, conclourà amb la lectura d'un Manifest i l'execució d'un concert de música (si pot ser, al passeig del Born).
Per informar la ciutadania sobre aquesta Manifestació cívica, DILLUNS, 28 DE JUNY, A LES 11 DEL MATÍ, davant les escales de l'Estació Intermodal, es farà una RODA DE PREMSA, a la qual poden assistir representants de les entitats convocants i que hi donen suport (quantes més, millor!)
“MOU-TE! NO T'ATURIS!”
No podem quedar aturats! Ens cal mobilitzar-nos, davant el futur tan fosc que ens espera, dins una Unió Europea que es veu ofegada per les condicions que li imposen institucions tan poc democràtiques i antidemocràtiques com són el Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial (BM) o l'Organització Mundial del Comerç (OMC), que sempre van de bracet amb els interessos dels EUA (Estats Units de Nordamèrica).
Perquè es vegi la importància d'aquesta MANIFESTACIÓ, pocs minuts després d'haver-la comunicada a la Delegació del Govern, els tres sindicats més grossos -CC.OO, CGT i STEI-i- convocaren a una CONCENTRACIÓ a la mateixa plaça d'Espanya, a les 19:30 hores!
ENS CALDRÀ CONVIDAR LA GENT QUE ASSISTEIXI A AQUESTA CONCENTRACIÓ, PERQUÈ S'AFEGEIXIN TAMBÉ A LA MANIFESTACIÓ NOSTRA!
D'altres enllaços relacionats amb la Manifestació del 30 de juny de 2010:
Na Nanda Hernández, recetnment elegida secretària general de la Confederació General del Treball a les Illes Balears (CGT-Balears), s'ha proposat deixondir de bon de veres aquesta societat nostra benestant.
El primer de tot que ha decidit és convidar-nos a preparar una mobilització cívica pels carrers de Palma DIMECRES, 30 DE JUNY, des de la plaça d'Espanya fins davant la Delegació del Govern. Una MANIFESTACIÓ de lluita contra el "decretazo", la reforma laboral i cap a la vaga general.
Tothom que vulgui participar-hi activament, dies abans té l'oportunitat d'apuntar-se a la reunió preparatòria programada per DIJOUS, 24 DE JUNY, al local de la CGT a Son Rapinya (Camí de Son Rapinya, s/n Centre Comercial “Los Almendros”, planta 2a – 07013 Palma), a les 19 hores.
S'adreça així, primerament, a les entitats socials de les Illes Balears:
“Per totes els problemàtiques que ens trobam a nivell de treballadors i treballadores, d'hipotecats, empresaris de petites i mitjanes empreses, gent autònoma, gent a l'atur, gent gran, funcionaris, estudiants, pares i mares, etc.
Amb el panorama actual, que a més coincideix amb el final de la presidència espanyola de la Unió Europea aquest dia 30 de juny, veiem necessari escenificar mobilitzar-nos i escenificar la protesta per la situació (actual i vinent) abans que els mitjans de comunicació ens obviïn (tal i com succeeix a Grècia).
Cal sortir al carrer a treure les nostres reivindicacions i alternatives al model capitalista, injust i desequilibrar que empobreix i sotmet a les persones.
Des de CGT considerem que les mesures adoptades pel Govern espanyol, amb ordres directes del FMI i el Banc Central Europeu representades amb el "decretazo" i la reforma laboral, són un atac contra els treballadors, les treballadores i les persones més desfavorides.
30 DE JUNY DE 2010 A LES 19,00 HORES A PLAÇA D'ESPANYA
Veniu a fer sentir les vostres reivindicacions!
Al carrer, que ja és hora!
És hora de fer que la reforma se l'apliquin ells: els banquers, els capitalistes, els polítics còmplices i els corruptes!
DIVERSITAT, DIGNITAT, CORATGE I LLUITA
MANIFESTACIÓ de lluita contra el "decretazo", la reforma laboral i cap a la vaga general. Recorregut: Pl. Porta Pintada, C/. Oms, Rambles, C/. Riera, Pl. Weyler, Pl. Mercat, C/. Unió Passeig des Born, acabant al C/. Constitució, davant Delegació del Govern.
ESTAU CONVIDATS/ADES A LA REUNIÓ PER PREPARAR LA JORNADA DE LLUITA DE DIA 30 DE JUNY. AQUESTA REUNIÓ SERÀ DIJOUS DIA 24 DE JUNY, A LES 19,00 HORES, AL LOCAL DE CGT DE SON RAPINYA (Camí de Son Rapinya, s/n Centre Cial "Los Almendros". Pl. 2ª 07013 Palma)
Salut. Nanda Hernández, Secretària general de CGT-Balears
Divendres, dia 11 de juny de 2010, em vaig fer present a can Mateu Joan i Florit, "Marió", a la vila mallorquina de Sant Joan.
Li retornava els CD que m'havia passat, on romanen enregistrats números de la revista quinzenal "L'Estel" que ens serveixen per emplenar la seva web.
Aprofitant l'avinentesa, en Mateu hi féu unes declaracions breus que em vaig afanyar a gravar i reproduir amb aquesta eina tan comunicativa de què podem disposar avui dia. "Viuríem millor independents d'Espanya?" És la pregunta que, des de fa estona, en Mateu Joan formula a tots els números del quinzenari "L'Estel".
En aquest vídeo, hi diu la seva i comenta certes reaccions que provoca la pregunta en l'àmbit de la comarca del Llevant mallorquí.
El proppassat mes de maig es produïa una notícia internacional que posava la pell de gallina a més d'un!
El president de la República de Rwanda, el militar Paul Kagame, i el president del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, havien acceptat d'anar de bracet i presidir la iniciativa llançada per l'ONU sobre els “Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni” -que apunten a eradicar la pobresa que domina el món abans de l'any 2015!-.
Mal d'entendre? Més tost fàcil! Sobretot si ens atenem a les explicacions que hi aporta l'advocat Jordi Palou Loverdos, acreditat davant la Cort Penal Internacional (La Haia) i davant l'Audiència Nacional Espanyola, on representa legalment les 9 víctimes espanyoles i d'altres innombrables rwandeses i congoleses.
Com afirma l'advocat Palou-Loverdos, els objectius del Mil·lenni són de lloar i mereixen tot el suport internacional. Una altra cosa és que aquesta iniciativa tan lloable hagi de ser liderada per Paul Kagame i, molt manco, que aquest es vegi acompanyat pel president espanyol!
N'assenyala alguns motius de pes:
El règim polític i militar de Paul Kagame és un dels més autoritaris i dictatorials del Planeta, amb tot el que això significa (segons organitzacions o mitjans de tant prestigi com The Economist o The Freedom House) i tot el que comportaria d'augment de suports internacionals.
Les conseqüències militars són molt greus. La implicació d'Espanya en el Pla Àfrica i el comandament militar nordamericà amb objectius geoestratègics clars a més dels militars, fa que Espanya hi participi en operacions militars de formació antiterrorista. La punta de llança d'aquest comandament militar, precisament, és l'exèrcit de Rwanda liderat pel general Paul Kagame (el seu jerarca militar més alt)... que a més d'una activa i mortífera presència en diversos països de l'Àfrica Central està fortament implicat al Sudan, territoris on desplega genocidis des de fa dècades...
Les implicacions jurídiques són significatives. Un tribunal espanyol ha processat el president i general Paul Kagame, juntament amb altres 40 oficials d'alta graduació de l'exèrcit rwandès, acusat d'haver ordenat personalment la mort violenta de 9 espanyols a Rwanda i Congo els anys 1994, 1996, 1997 i 2000, a més d'innombrables víctimes rwandeses i congoleses en aquells períodes.
La decisió del president Rodríguez Zapatero d'acceptar la proposta del secretari general de l'ONU fa pensar molt: no deixa de sorprendre que sigui precisament l'ONU la que proposi a Paul Kagame codirigir la iniciativa dels Objectius del Mil·lenni, quan l'ONU en coneix el processament per crims contra la humanitat i crims de guerra, entre d'altres. És la mateixa ONU a la qual se li ha demanat de facilitar les proves recollides per un Grup d'Experts en relació amb els crims de guerra de rapinya de recursos minerals a la República Democràtica del Congo en què estan implicades algunes empreses multinacionals nordamericanes, canadenques, europees, israelianes, uzbeques, sudafricanes, rwandeses (com el holding Tristar, grup d'empreses paraigües al qual presumptament roman vinculat Paul Kagame).
Seria bo arribar a esbrinar què es pretén, en realitat, amb una iniciativa com aquesta i quina va ser la idea brillant que va sorgir dins la ment del secretari general de l'ONU, o d'algun representant membre permanent del Consell de Seguretat que la hi va suggerir.
Seria convenient arribar a saber què cerca el secretari general de l'ONU quan proposa que treballin conjuntament el líder polític i militar africà, president de Rwanda, processat per crims contra espanyols, i el president europeu del país que ha emès ordres d'arrest internacional contra la cúpula política i militar d'aquell país africà, Rodríguez Zapatero, president del Govern espanyol.
Seria bo que s'arribàs a veure que no se cerca neutralitzar encara més la iniciativa de justícia conforme amb el dret internacional...
Per això, resulta del tot adient la formulació de la pregunta que fa al Senat d'Espanya qui s'hi exerceix com a senador autonòmic en representació del Parlament de les Illes Balears,Pere Sampol:
“NO CREU EL PRESIDENT DEL GOVERN QUE HAURIA DE DECLINAR AQUESTA INVITACIÓ I EXIGIR A LES NACIONS UNIDES QUE COL·LABORIN AMB LA JUSTÍCIA UNIVERSAL"?
A vegades hi ha notícies que passen desapercebudes, quedant-se al marge de l'atenció que hi puguin dispensar els mitjans de comunicació habituals. Cosa que no significa que deixin de ser interessants...
Particularment em sembla significativa la pregunta que formula el senador designat pel Parlament de les Illes Balears, adscrit al Grup Parlamentari Mixt del Senat d'Espanya, Pere Sampol i Mas.
Sé que no és aquesta la primera vegada que el senador autonòmic s'adreça al Govern espanyol, demanant-li explicacions sobre un assumpte tan espinós com és la violació dels drets humans a la regió africana dels Grans Llacs.
Es veu que el president del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, ha acceptat la invitació del secretari general de Nacions Unides a liderar els Objectius del Mil·lenni juntament amb el president de Rwanda, el general colpista Paul Kagame!
Quina imatge, i, sobretot, quina estratègia tan xereca i repugnant: Rodríguez Zapatero, d'Europa, anant de bracet amb el general Paul Kagame, d'Àfrica, per liderar una iniciativa de l'ONU tan necessària com poc efectiva: eradicar la pobresa extrema i la fam que hi ha al món, abans que arribi l'any 2015!
Amb personatges com aquests, el resultat està més que cantat!
Per aquest motiu, el senador montuïrer recorda al Senat que el president rwandès està processat per l'Audiència Nacional Espanyola, imputat per delictes de genocidi, crims de guerra, pillatge, violacions i l'assassinat de 9 ciutadans espanyols, coses que han provocat l'ordre d'arrestament internacional contra una quarantena d'alts càrrecs del Front Patriòtic Rwandès.
"NO CREU EL PRESIDENT DEL GOVERN QUE HAURIA DE DECLINAR AQUESTA INVITACIÓ I EXIGIR A LES NACIONS UNIDES QUE COL·LABORIN AMB LA JUSTÍCIA UNIVERSAL"? -és el text de la pregunta que formula el senador mallorquí Pere Sampol al Govern que presideix José Luís Rodríguez Zapatero.
Molt bona pregunta, sobre un assumpte que a mi personalment m'interessa moltíssim, tot i els vergonyosos i repugnants silencis de l'anomenada comunitat internacional i dels mitjans de comunicació que hi resten sotmesos... davant la cruenta realitat que pateix RWANDA i la regió africana dels Grans Llacs.
