En aquesta ocasió, aquest Sopar de Gala es fa DIVENDRES, 16 DE SETEMBRE, A LES 21:00 HORES, AL CLUB MILITAR ES FORTÍ, situat al carrer de Miquel dels Sants Oliver, 8 -07011 Palma.
La finalitat primordial d'aquesta Gala benèfica és per recaptar fons que s'han de destinar al desplegament del projecte “El poder del somriure”.
Es tracta d'una iniciativa que mira de combinar teràpies d'estimulació cognitiva per a pacients d'alzhèimer i grups d'ajuda mútua i assistència psicològica per a cuidadors i famílies afectades.
És una activitat que roman oberta a tothom que vulgui participar-hi.
Les entrades romanen a la venda a la seu de l'associació, situada al carrer de Rector Petro, 27 baixos, al barri palmesà de La Soledat.
Se'n pot obtenir més informació als telèfons 971 77 74 04 – 608 764 451, demanant per na Sílvia o na Hjassirtg. O també a través del correu electrònic info@afamca.org.
SI QUALCÚ DESITJA ASSISTIR-HI I/O COL·LABORAR-HI, JO TAMBÉ DISPÒS D'ALGUNS TIQUETS, AL PREU DE 35 €.
ES POT ADREÇAR A AQUEST CORREU MEU.
Gràcies per endavant, a la col·laboració prestada!
Alzhèimer Internacional 2011 compta amb el suport del Ministeri de Ciència i Innovació, del Ministeri de Sanitat i Política Social, del Ministeri d'Economia i Hisenda, de la Fundació Centre de Malalties Neurològiques i de l'Institut de Salut Carles III.
El 21 de setembre, com cada any, se celebra el Dia Mundial de l'Alzhèimer. Data triada per l'Organització Mundial de la Salut i la Federació Internacional d'Alzhèimer.
L'any 1906 Alois Alzheimer descriu per primera vegada la malaltia que posteriorment n'ha de portar el nom. Cent cinc anys després, encara s'està lluitant contra l'estigma associat a la demència i continuen organitzant-se campanyes per aconseguir uns serveis i tractaments millors per a les persones amb la malaltia d'alzhèimer i per a qui en té cura i se n'ocupa.
Es tracta de fer conèixer la malaltia i difondre'n informació. Demanar suport i solidaritat a la societat en general, institucions i organismes públics.
Arreu del món se celebra aquest dia i s'organitzen activitats orientades a aquesta finalitat: un jornada per recordar la gent que ja no recorda!
La Confederació Espanyola d'Associacions de Familiars de Persones amb Alzhèimer i altres demències (CEAFA) l'organitza amb un objectiu doble: sensibilitzar i informar la societat sobre aquesta epidèmia del segle XXI i les seves conseqüències sociosanitàries; i desplegar una campanya d'educació sanitària adreçada a promoure la prevenció d'aquesta patologia que afecta més de tres milions i mig de persones a l'Estat espanyol.
Amb el lema “Cada diagnòstic, una persona”, CEAFA defensa amb fermesa que la persona afectada per la malaltia d'alzhèimer s'ha de convertir en el centre d'atenció preferent, l'eix en torn del qual han de girar tots els esforços i inspirar totes les passes a fer.
Cal millorar-ne la qualitat de vida i la de les persones que en tenen encomanada la cura i atenció constants.
Insta el Govern a adoptar les mesures necessàries que permetin elaborar i dur a la pràctica, com més aviat millor, una veritable Política d'Estat d'Alzhèimer; que consideri l'alzhèimer com una prioritat sanitària de primera magnitud a l'àmbit de la política estatal.
La Societat Estatal de Loteries i Apostes de l'Estat col·labora enguany amb CEAFA en la promoció i sensibilització del Dia Mundial de l'Alzhèimer. Amb finalitat exclusivament publicitària, n'inclou la imatge corporativa, amb el lema “Cada diagnòstic, una persona”, als dècims del sorteig de la Loteria Nacional de dissabte 17 de setembre de 2011.
L'Informe mundial sobre l'alzhèimer 2010, del Consell Superior d'Investigacions Científiques del Ministeri de Ciència i Innovació recull en 56 pàgines moltes dades estadístiques sobre la malaltia, dependència, la salut mental, la dependència, la demència, la depressió, l'estrés, el deteriorament cognitiu, etc.
Molt bona informació de suport a investigadors, estudiants o professional que treballen a les àrees de Gerontologia i Geriatria, com també d'ajuda a les famílies i les pròpies persones majors afectades.
En connexió amb l'activitat diària que duu a terme a la seva seu social situada al barri palmesà de la Soledat, on, persones afectades d'alzhèimer participen activament i realitzen manualitats com aquesta.
ASEMA fa pública una Nota de premsa, amb motiu de la notícia apareguda als mitjans de comunicació, sobre la detenció de la cúpula d'una associació d'immigrants nigerians que es quedava ajuts públics.
Davant l'estafa de la trama, que supera els 45.000 euros que rebia Nigeria Unida, el president d'ASEMA -Associació Senegalesa Mallorquina- Madiop Diagne fa públic que:
"Quan se juga amb doblers public, ni paternalisme, ni sentimentalisme.
Asema ha firmat el pacte cpntra la corrupción que vàries entitats de Mallorca han promulgat. Aquesta firma no és un mer formalisme, és un compromís ferm contra qualsevol forma de corrupció i desviament de doblers públics amb finalitats personals o corporativistes. Per això, Asema se felicita i felicita totes quantes persones han contribuït a destapar l'escàndol d'una associació d´immigrants que ha desviat doblers públics de subvencions per a fins espuris.
Des d'Asema no entenem com s'ha pogut realitzar el que diu la premsa sense que ningú se n'hagués adonat abans. A la nostra comunitat autònoma hi ha en vigor una normativa legal que regula les subvencions i ens costa de creure que s'hagi arribat on s'ha arribat sense la col·laboració o, com a mínim, la negligència de qui ha de gestionar i atorgar les subvencions .
Ens preguntam com és possible que en temps de crisi econòmica algunes entitats se'n duguin tants de doblers, quan moltes entitats no arribam a cap subvenció que asseguri el simple manteniment malgrat la feina quotidiana que duim a terme. Quins són els criteris tècnics de valoració d'aquestes subvencions ? Són innocents els responsables que han valorat aquestes subvencions?
Asema reclama que es realitzi un estudi municiós que permeti aclarir com i a qui s'han donat subvencions aquests derrers anys i una vegada més reclama el màxim rigor en la gestió del doblers públics.
El nostre posicionament en aquests assumptes i en altres com la llengua i la defensa de deterninats valors ens ha costat ésser relegats a l'ostracisme per part d'alguns polítics i responsables d'àrees d'immigració de la darrera legislatura.
Mai donarem suport a una política d´immigració basada en el folklorime i no compromesa amb la defensa de la igualtat en drets, obligacions i dignitat.
Mai donarem suport a una teatralització de la integració amb fotos a l'estil Benetton amb un negre i un gitano anunciant que la convivència és perfecta .
Els fets dels derrers dies ens tornen a donar, malaurament, la raó i evidencien greus mancances en la gestió dels doblers destinats a la població immigrada. Esperam que s'assumeixin les responsabilitats, que paguin els culpables i que es corregeixin els errors que, al cap i a la fi, acabam pagant entre tots.
M'acaben d'informar que aquests dies ha aparegut a la premsa peruana la notícia de la troballa dels cadàvers de camperols assassinats a la parròquia de Santa l'any 1992, on vaig estar treballant juntament amb altres companys mallorquins a finals de la dècada dels anys 70.
M'alegra ben molt saber que, a la fi, s'han arribat a trobar les restes d'un jove lluitador amb qui treballàvem intensament, Jesús Noriega Ríos, fill del vell company i poeta Jorge Noriega Cardoso.
Des que va desaparèixer el seu fill, aquest homenet, que ja deu tenir prop de 90 anys, vivia entossudit a trobar algun dia, si no aquells que havien assassinat el seu fill, sí el lloc on havien deixat el seu cos per anar-lo a enterrar dignament.
Poeta i cantador popular, posava la pell de gallina escoltar-li interpretar a la guitarra les seves cançons reivindicatives!
El clamor de los humildes
El clamor de los humildes
JORGE NORIEGA CARDOSO
(02-05-2011)
Para mis hermanos de Chimbote, el clamor de los humildes...
¿Cuál será el porvenir de nuestros hijos,
Si en herencia les dejamos la pobreza?
La niñez, que es la esperanza del mañana,
no sonríe y se marchita de tristeza.
Cierto o no?
Nuestra patria cada día más ajena,
empeñada a los amos extranjeros,
que a pesar de tener tanta riqueza
nos convierten sólo en cholos pordioseros.
Síganme tocando! ¿Qué dice la economía de salud? Que está muy bien económicamente, no? Pero no hay plata para los pobres. ¿Qué nos recomiendan? A lo mejor que seamos economistas. Y estos miserables que están bien invernados con buenas ancas como mulas argentinas, no les enternece el dolor de los pobres.
Algo más de tres siglos con promesas
nos conforman con cambiar nuestro destino,
pero el hambre, la injusticia y tanta ofensa
nos obligan a tomar otros caminos.
El ejemplo los compañeros de Protección Civil...
Si los pobres no tenemos qué perder,
no debemos desmayar en nuestra lucha!
Que se atengan los que están en el poder,
si el clamor de los humildes no se escucha!
Se'm diu que, de moment, se n'estan estudiant les restes, però que les famílies tenen molt clar que es tracta dels seus membres, no en tenen cap casta de dubte.
Varen ser trobades a Guadalupito, a l'altra banda del riu Santa, a pocs metres de la carretera Panamericana en direcció cap a la ciutat de Trujillo, a l'interior de 4 fosses.
Després de 19 anys dels esdeveniments luctuosos, el vell poeta i cantant Jorge Noriega, continua portant el seu capell de palla damunt del cap; però, a la fi, podrà donar sepultura digna al seu fill Jesús.
És possible que nosaltres, els mallorquins que treballàrem a la parròquia de Santa,també en coneguéssim d'altres, de joves assassinats. La veritat, emperò, és que hores d'ara només ens sona el nom de Jesús Noriega, per la nostra relació amb el vell Jorge Noriega, el poeta i cantant de les lluites populars revolucionàries.
Enmig de l'horror de la desaparició i la mort horrible, el vell Jorge ja pot descansar en pau abans que se li acabin els dies de viure damunt la terra. Hi podrà enterrar el seu fill. I els seus néts tendran un lloc on anar a recordar son pare.
S'hi està rumorejant que haurien estat assassinats pel grup Colina, a les ordres de terratinents de la comarca, als quals feia molta nosa i donava mal de caps la postura crítica d'aquella colla de joves lluitadors.
El bisbe Cornejo, president de la Conferència Episcopal peruana va celebrar una missa a la Parròquia de Santa, sobre la qual s'han pronunciat alguns mitjans de comunicació peruans.
M'arriba el text redactat pel bon company de lluites pastorals i cíviques, el puigpunyentí Pere Barceló Barceló, amb motiu de la mort de l'altre bon company Toni Mas Colom, que m'ha semblat oportú reproduir a aquest blog meu:
"Pau i bé, germà Jesús i amics preveres tan actius com secularitzats:
Només vos vull comunicar una notícia senzilla i breu. Mirau: ha mort un amic íntim nostre, a 78 anys, després de patir una llarga i molt dolorosa malaltia complexa i obstinada.
No sé si us sona; era nomenat Antoni Mas Colom, de Sóller, i que va ser ordenat capellà als 33 anys, ja fa dècades.
Va exercir poc temps a Llucmajor, i uns anys a Burundi, com a missioner. Allà la seva vida es creuà amb la seva mitja taronja, també missionera i retornats a l'Illa es casaren. Han tengut un fill i ja han estat padrins de dos rebrots, per envejar. També en tota naturalitat han adoptat com a filla una al·lota burundesa des de fa anys.
Bisbe Jesús! Vós deis, com tots els teòlegs, que el sacerdoci és un regal que arriba per la unció i que mai s'esborra. Em sento molt decebut quan descobresc que van morint membres del vostre presbiteri i no els feis ni cas; que no us preocupa la seva salut, el seu estat d'ànim, les seves coses.
Ens deis i recordau que per molt que ho intentem, la marca sacerdotal no desapareix. Ho creis de veritat o és que ens ho deis per culpar-nos, per què això ens aixafi més i més tota la vida?
Fa pocs mesos un altre d'aquest llistat de preveres mallorquins morí. Tampoc no era de la vostra incumbència ni responsabilitat, per això callàreu.
Quina contradicció, almenys teològica i mancada de caritat evangèlica, no us pareix?
Sou pastor i deis que pare dels mallorquins i germà de cada un dels capellans, però dels que duim vida neta amb una dona i família, i marca (caràcter sacerdodal), no teniu ni temps ni desig de preocupar-vos-en.
Record que fa temps m'enviàreu a cercar i em rebéreu, a mi i a la meva dona, per no dir-me res; i preguntat com a bisbe i en presència del vostre vicari Lluc si em necessitàveu per alguna cosa, em diguéreu displicent que gràcies.
Estic segur que Antoni va veure satisfet aquell ramell d'amics, que dalt el presbiteri o abaix entre els fidels, el recordàvem i li mostràvem una memòria, una emotiva evocació, encara que entre ells no hi fossin ni curials, ni capitulars ni bisbes, ells eren una autèntica representació espontània de l'estima que el presbiteri de Mallorca sentia per ell.
Ara bé, no tengueu por, que no contagiam!
Una salutació nostra i del nostre col·lectiu amb humilitat i humiliació.
Fou dia 28 de juliol de 2011, sota la direcció del mestre Salvador Brotons, amb la col·laboració d'Esteve Nabona i Carles Gumí.
Han estat 9 anys de feina continuada i intensa, a favor d'un projecte cultural, impulsat per l'entitat mallorquina Forum Musicae que presideix Magdalena González i Crespí, amb el qual s'han implicat desenes de joves d'entre 18 i 26 anys, a l'àmbit de la música simfònica i coral.
Amb aquesta inciativa, sense cap casta de dubte, s'ha contribuït a difondre i escampar la realitat vivent d'uns Països Catalans rics i productius, com qualsevol altre del món.
Tot i no comptar amb l'ossamenta d'un estat sobirà que els aixoplugui, ni amb els suports institucionals compromesos... pagant-s'ho de la seva butxaca pròpia, els membres que integren aquesta gran família de lOJIPC s'han proposat i han aconseguit de dur a terme aquest concert d'enguany, sortejant tota casta de dificultats, com es fa palès en aquest vídeo de VilaWeb.
Als qui hem seguit de prop la trajectòria iniciada l'any 2004 per aquesta entitat mallorquina, ens admira la fermesa amb què s'enfronta a les dificultats, a l'hora que ens indigna la passivitat d'unes institucions públiques que hi donen l'esquena cada cop més barroerament, de manera ben poc respectuosa... i que col·loquen una iniciativa com aquesta a la corda fluixa...
D'entre aquestes, s'hi remarca l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol, qui féu l'acte de presentació del concert al Palau de la Música Catalana, tot reconeixent-hi la labor immensa desplegada pel Cor i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans.
Així mateix esdevé remarcable el suport entusiasta de qui va exercir-se com a vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, qui assenyala entre “els que no pleguen”: “el cas més escandalós, el de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OJIPC), promoguda i conduïda des de Mallorca per la professora Magda Gonzàlez Crespí” ...
S'haurà de romandre a l'espera de temps venidors, millors que els actuals...
Tant de bo que ens arribin com més aviat millor!
Amb el títol “Perú i Bolívia”
, dins la secció divulgativa de la revista ornitològica del GOB, “Es busqueret se'n va de viatge”, correponent a l'estiu de 2011, la bona amiga Lupe Suárez reprodueix en quatre pàgines un escrit ben valuós.
Gira entorn de la descoberta que va fer l'any 2010, a terres peruanes i bolivianes, d'aus i ocells que no havia vist mai tan de prop amb els ulls propis.
Na Bel Rosselló i jo mateix, que l'acompanyàrem, amb sa mare, na Malena Garcés, esdevenim testimonis fefaents de tot allò que s'hi expressa amb tanta claredat i expressivitat. Cosa que també pot confirmar una de les mallorquines més expertes en treballs socials realitzats durant quaranta anys seguits a Amèrica Llatina, la religiosa trinitària Margalida Juanico, resident a La Paz (Bolívia).
La dotzena d'imatges belles que hi surten no són més que una mostra, petita però molt ben resumida i expressiva, d'allò que na Lupe va tenir l'oportunitat de veure durant un viatge que, com afirma, “no era el viatge típic que es fa quan es visita Perú... no he visitat Macchu Picchu ni tampoc l'Amazònia Peruana...”
Durant una mesada seguida, s'atansà a pantans de Lima, la capital del Perú; més amunt de la costa del Pacífic, a l'alçada de Paita, al nord peruà fronterer amb Equador; fins i tot a indrets diversos de Bolívia, des de La Paz fins a Uyuni.
Hi va poder contemplar, enregistrar, identificar i divulgar unes aus i uns ocells que són característics d'aquells indrets tan rics i enriquidors d'Amèrica Llatina.
Als seus 30 anys, la bona amiga Lupe Suárez, estudiosa i treballadora vocacional a l'àmbit de l'ornitologia, coneix de primera mà, pentura millor que ningú més, allò que significa i comporta l'adaptació dels sers vivents a l'hàbitat on resideixen!
Com diu i manifesta, ella mateixa va nàixer al Perú, de pare mallorquí i mare piurana. Quan encara no tenia 2 anys, s'instal·laren a Eivissa. Posteriorment a Mallorca, on ha crescut i desplegat les seves activitats, en una llar familiar composta pels tres membres femenins, d'origen i naixença peruans, i pels dos masculins, d'origen i naixença illenca.
Fins que l'any passat, per primera vegada en la seva vida, va tenir l'oportunitat de retornar al seu país natal on va nàixer, i hi va descobrir tanta riquesa acumulada que retornà a Mallorca molt més enriquida encara.
En coneixements ornitològics, certament. Però també, en el coneixement més proper de la seva família materna i de les amistats paternes que encara hi perduren.
Les generacions més joves d'ornitòlegs i ornitòlogues de Mallorca, com és el cas de na Lupe Suárez, que encara tenen molt a aprendre certament, també ja tenen molt a ensenyar, comptant amb el bagatge i les eines divulgadores de què disposen.
N'és una bona mostra aquest escrit publicat a la revista del GOB.
Tant de bo que tot plegat contribueixi eficientment al manteniment d'aquell equilibri ecològic que faci de les Illes Balears i Pitiüses un dels millors racons del món, dels més ben conservats, amb el màxim respecte a la biodiversitat!
Vet ací un enfilall de batallonades que es fan públiques als mitjans de comunicació. Com si no passàs res, creixen i es multipliquen com a bolets, cada dia que passa. Batallonada = Dita absurda, desbaratada, irracional
(patochada, disparate, en castellà) (DCVB)
L'home que excel·leix en l'escampadissa de frases fetes perquè serveixin de titulars periodístics, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy Brey, des de fa un temps acostuma a repetir això que diu "No se puede gastar lo que no se tiene". Estaria molt bé que la completàs concretant com s'ha d'obtenir allò que no es té i que esdevé imprescindible per poder sobreviure. També ens hauria d'aclarir què pensa fer amb la gent que té més d'allò que es necessita per sobreviure. I, finalment, què pensa fer amb la gent que, tenint moltíssim, s'atreveix a gastar més d'allò que ja té.Mentre no n'aclareixi aquests tres aspectes, a mi, em sembla una de les batallonades més grosses que he sentit a dir darrerament.
El cas Urdangarin, quina altra batallonada! Tot i que el fiscal general de l'Estat, tres mesos enrere, feia unes declaracions grandiloqüents amb les quals assegurava que n'Urdangarín NO tendria “cap tracte diferencial”, el jutge instructor del cas acorda que la declaració d'Urdangarin als jutjats de Palma no serà enregistrada en vídeo... La portaveu del Consell General del Poder Judicial afirma que no tots els imputats són iguals, no tots els assumptes judicials són sotmesos a la mateixa pressió... La Policia espanyola recomana als jutjats de Palma un tracte de favor, especial, vers el gendre del rei d'Espanya, per motius de seguretat, com a mesura de protecció contra possibles agressions verbals o físiques... Quina altra batallonada és aquesta! I això què és? Tot fa referència, una mala referència, a Palma. Esdevé, pel cap baix, un insult al seny mallorquí, el que, des de fa segles, tenim i mantenim la gent que vivim a Mallorca durant tot l'any.
Amb això, no podrem veure ni escoltar la veu del duc de Palma durant el judici públic; no som ciutadans iguals que el duc de Palma; i, de bon principi, les institucions públiques espanyoles ens consideren agressius, verbalment i/o físicament... Ja ho val!
Amb batallonades com aquestes, encara hi pot haver cap mallorquí/na favorable a la monarquia espanyola, en ple segle XXI? Valga'm déu quins territoris tan ronyosos són aquests! Amb ganes de continuar fent part d'un estat tan singular com aquest? Valga'm déu quina democràcia tan pansida que bastim! Que rebutgi assolir la independència plena? Valga'm déu quin futur que li espera al nostre poble!
Rafael Bosch, portaveu del Govern de les Illes Balears, a l'hora de voler justificar el reajustament del dèficit de 1.104 milions d'euros, n'amolla una d'aquelles que solen deixar ben a ple qui se la posa a la boca: 'Si la comunidad fuera una empresa privada, estaría en suspensión pagos'.Clar que sí! Ja ho voldria ell, que la nostra comunitat autònoma fos una empresa privada! El que no diu és on estaria una empresa privada que volgués ser la nostra comunitat! Tampoc no diu d'on surten els milers de milions d'euros públics destinats a salvar empreses privades perquè no caiguin en suspensió de pagaments!
Vaja quina batallonada més grossa que ens amolla en públic aquest senyor conseller d'Educació, Cultura, Universitats i portaveu del Govern, Rafael Àngel Bosch i Sans. Si l'hagués amollada el conseller de Presidència i director general d'IB3, Antonio Gómez Pérez, mira, tendria una mica més de passi!
Maria Salom, presidenta del Consell de Mallorca, en el seu primer discurs de la Diada de Mallorca al Teatre Principal de Palma, n'amolla aquesta que pot figurar al catàleg de batallonades majors: "No vull més poder, no vull més competències, no vull ser més gran, no vull més autogovern...”Quina batallonada inquera tan monumental!: Si na Salom, com a presidenta del Consell de Mallorca, no en vol més de tot això, tampoc no en vol per a la ciutadania de Mallorca que administra, governa i representa. Ens vol encara molt més pobres del que som! Qui es farà seu tot això, qui se'n beneficiarà d'això? Si la presidenta d'una institució pública com el Consell de Mallorca braveja de tenir massa poder, massa competències, massa grandesa, massa autogovern, i no en vol tant, quina altra destinació pensa donar a tots els recursos que té a les seves mans? Per quines cinc-centes el seu partit (PP) la féu encapçalar una candidatura que no vol més poder, ni més competències, ni més grandesa, ni més autogovern per a una institució pública? Que tengui la gosadia de posar la vara de comandament en unes altres mans una mica més ambicioses per a una institució pública com aquesta.
Rita Barberá, alcaldessa de València, davant del processament del president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps pel cas dels vestits, com si fos un ou de dos vermells, n'amolla dues com aquestes, de batallonades ben supines:
“Els que volen treure al president Camps de la Generalitat són els que han deixat entrar BIldu a la política.” “Hi ha més d'un milió de valencians que no volen que se'n vagi”.
Quines dues batallonades!: Tant els uns com els altres se serveixen de la llei vigent, tant per a traure'n un -de la Presidència de la Generalitat Valenciana-, com per a fer-ne entrar uns altres -dins el panorama polític europeu del segle XXI-... Tot això, amb la llei a la mà! La senyora alcaldessa, amb què compta?
D'altra banda, si efectivament hi ha més d'un milió de valencians que no volen que el president se'n vagi, quants milions d'europeus deuen trobar que ha de continuar governant, acusat per la Justícia?
Carlos Delgado, conseller balear de Turisme i Esports, en plena temporada turística de l'any 2011, n'ha amollat una com aquesta, sense que li'n tremolassin gens ni mica ni el pols ni la veu: donarà el vistiplau a totes les obres possibles! Anuncia una nova era de 'portes obertes' on l'administració balear acceptarà qualsevol projecte urbanístic dient 'sí a tot'. Posa com a exemples camps de golf i ports esportius.
Quina batallonada!: Si l'administració balear accepta “qualsevol projecte urbanístic de camp de golf o port esportiu”, de què serveixen les lleis i normes urbanístiques aprovades pel Parlament de les Illes Balears? Paper banyat, despesa innecessària! Deu ser el primer parlament de l'Estat espanyol que caldrà dissoldre per inservible! Uf, quin paper més trist i lamentable!
Lola Johnson, portaveu del Consell de la Generalitat Valenciana, n'ha amollat aquesta, responent a la pregunta: “Se puede presidir una comunidad sentado en un banquillo de los acusados?”: “Se puede presidir una comunidad cuando mayoritariamente los ciudadanos en las urnas respaldan un proyecto para la Comunidad Valenciana que honestamente se ha presentado y con el mayor respaldo histórico que ha obtenido el Partido Popular en la Comunidad Valenciana los ciudadanos han dicho sí, éste es el proyecto que queremos para la Comunidad Valenciana y sí el Presidente Camps es el que lidera este proyecto en la Comunidad Valenciana. Y eso es en lo que estamos trabajando”.
Quina batallonada!: No hi fa res, poc importa que un president de la Generalitat Valenciana s'hagi d'asseure al banc dels acusats d'haver comès delicte... L'emparen les urnes! Com empararen Hitler, clar!
José Ramón Bauzá, president del Govern de les Illes Balears recentment ascendit al càrrec més alt de l'administració balear, ha eludit de manifestar si la situació de les arques públiques de la comunitat autònoma és crítica o no.S'ha estimat més fer referència a una partida de 150 milions d'euros que el govern anterior havia assegurat que tenia emparaulats amb els bancs.
Davant d'això, no se li n'ha ocorregut cap altra, que amollar-ne aquesta, digna de quedar emmarcada per a sempre al frontispici del Consolat de Mar: ”Si están los 150 millones, se encontrarán; y, si no están, lo diremos...”
Quina batallonada!: Què vol dir el senyor president? Que si els 150 milions hi són i es troben, no ho dirá?
M’adreço a vostè per expressar-li la meva preocupació davant de l'actuació desproporcionada dels Mossos d'Esquadra per dispersar els manifestants de l’anomenat moviment 15M, especialment en relació als fets esdevinguts el 27 de maig passat a la Plaça de Catalunya. En les imatges que han estat àmpliament mostrades per internet es veu com agents de seguretat colpegen manifestants aparentment pacífics i disparen pilotes de goma. Segons la informació disponible, almenys 180 persones van resultar ferides i 50 van necessitar d'assistència mèdica. També hi ha informació que mostra un ús excessiu de la força contra manifestants a la Plaça Ricard Vinyes de Lleida el mateix 27 de maig, i als voltants del Parlament de Catalunya el 15 de juny.
També vull lamentar que en la seva compareixença davant del Parlament el 8 de juny, vostè manifestés la intenció de no realitzar cap investigació sobre les actuacions del 27 de maig, al·legant que l'actuació dels agents de seguretat va produir-se en resposta als atacs dels manifestants. No obstant això, el seu govern no ha presentat cap prova d'aquesta afirmació. Contràriament, les imatges mostren com els Mossos d'Esquadra colpejaven els manifestants asseguts al terra amb les mans aixecades.
Igualment li demano que asseguri una correcta formació en drets humans dels Mossos d'Esquadra i que existeixin mecanismes de rendició de comptes. En aquest sentit, vull manifestar la meva preocupació davant del fet que en aquests moments el Comitè d'Ètica té suspesa la seva activitat després de la dimissió de la majoria dels seus membres.
Finalment, també li demano que, tal com estableix la normativa, garanteixi que els Mossos d'Esquadra vagin en tot moment identificats amb el seu número de placa en un lloc visible en les seves actuacions policials.
