País i procés sobiranista a Catalunya, des de Bunyola

ALGUNES REFLEXIONS PERSONALS

AL CICLE “PAÍS I PROCÉS SOBIRANISTA DE CATALUNYA”

Bunyola, 10 de novembre de 2013

0.- M'alegra ben molt haver estat convidat a venir aquí a Bunyola. Més que res, perquè hi puc dir allò que pens sobre un assumpte d'actualitat que m'interessa moltíssim, com és ara el “procés sobiranista de Catalunya”.

Es tracta de veure per què ens convé i ens pot resultar profitós, als mallorquins en particular i als illencs en general, fixar-nos en allò que hores d'ara està passant al Principat de Catalunya. De parlar sobre aquest procés actual cap a la independència catalana. D'analitzar el que comporta per a nosaltres la sobirania catalana i l'exercici del dret a l'autodeterminació que proposa la societat catalana i les seves institucions públiques.

1. Vull agrair la invitació que em fa, juntament amb l'Associació J. Koslowsky, el gran amic Climent Garau. En tenc i mantenc la imatge, d'un home lligat al Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, fundador i impulsor de partits polítics diversos, farmacèutic de renom, analista incomparable, president singular de l'Obra Cultural Balear, estudiant de teologia modèlic i aplicat, fundador i animador perenne del Grup Blanquerna (1985), Premi Ramon Llull GIB (2000), impulsor de l'Opinió Catalana a Mallorca, Creu de Sant Jordi GENCAT (2003), activista social i cultural -alhora que pagès en actiu- a l'edat de 89 anys...) Vull agrair sincerament i profundament la invitació que se'm fa d'estar avui aquí, a la Sala de la Rectoria de Bunyola, amb les portes ben obertes i amb un rector, mossèn Rafel Mas, que té l'amabilitat de telefonar-me per dir-me que no podrà estar aquí perquè a aquesta hora té missa a Palmanyola.
   Li ho agraesc, en ser aquesta una de les poques invitacions que m'arriben d'ençà que deix d'estar present, com a polític, dins d'institucions públiques mallorquines, l'any 2003. Enguany fa 10 anys!
2. La meva admiració pel bon amic Climent Garau, en lloc d'anar minvant amb el pas del temps, augmenta a les totes. Veig que no cedeix ni una mica en el seu activisme sociocultural, i que a mida que passen els anys (com diu l'amic Miquel Pasqual), “hi posa més passió i més fervor, a l'hora d'engegar noves activitats amb l'objectiu de debatre idees i opinions” .
   Bunyola se n'ha de sentir ben orgullosa de tenir això que té en exclusiva, i que cap altre municipi de Mallorca no té.
   Bona mostra en són aquestes trobades i xerrades d'enguany que comencen el mes passat i que giren entorn de la idea de país, fent un esguard al procés sobiranista que es viu actualment a Catalunya.
3. Vos he de confessar que jo li som dit que no sé si sabré estar a l'alçada d'allò que em proposa. Mai no m'he considerat enlloc cap peça ni cap personatge clau o important, ni rellevant, ni significatiu dins la societat mallorquina. Em veig, això sí, com un ciutadà de Mallorca que l'estima tant, que s'afanya a servir-la amb totes les forces pròpies, des d'àmbits tan diversos com són ara l'eclesiàstic, el funcionari públic, el delegat sindical, el polític, l'activista social, el glosador...
4. Com a bon mallorquí, m'interessa ben molt seguir de prop allò que passa a Catalunya.
   Sobretot, quan es tracta de valorar-ne dins Europa una iniciativa tan singularment exemplar com aquesta, des del punt de vista democràtic.
   M'encantaria que fóssim molts més els mallorquins que ens hi mostràssim cada cop més interessats a prendre llum de na Pintora. Es tracta dels veïnats que tenim més a prop, com aquell qui diu, a quatre passes.
   En veure que aquests veïns nostres miren de construir-se una casa nova al seu solar, ens ha d'interessar ben molt la idea i despertar una gran curiositat, a veure si també nosaltres som capaços d'aixecar-ne una, semblant o millor...
   A diferència de tanta gent que en parla agrament i durament, jo som un d'aquells que admiren i que miren amb molt de respecte el procés actual cap a la independència catalana.
   Fins al punt que no sé si es poden considerar respectables certes opinions reflectides a mitjans de comunicació, que em semblen més fruit de les vísceres o de la mala llet, que no del cap o del cor!
   Aquests dies em copsa l'atenció l'opinió escampada pel secretari general de la Conferència episcopal espanyola (monsenyor Juan Antonio Martínez Camino).
   Justament el mateix dia i a la mateixa TVE1 on apareix el president d'Esquerra Republicana, explicant magistralment els aspectes més valuosos d'una iniciativa política com aquesta -escapçant-li bona part del temps d'intervenció pactada!- compareix el bisbe espanyol i s'atreveix a afirmar que “és immoral” fer una consulta democràtica al poble de Catalunya!
   Aquest senyor, que jo sàpiga, mai no ha reconegut públicament que sigui immoral que l'església catòlica, propietària de la cadena de televisió vinculada als Bisbes, 13TV, es mostri tan barroerament contrària a tot quant té a veure amb Catalunya; ni que els governants espanyols deixin de pagar allò que deuen, per llei, a comunitats autònomes com la catalana o com la nostra; ni que els mateixos governants espanyols escapcin conquestes democràtiques aconseguides amb l'estat del benestar per a la població; ni que els mateixos governants espanyols retallin serveis públics tan indispensables per a la societat com els referits a la salut, a l'educació, als serveis socials, a la dependència; ni que aquests mateixos governants espanyols hagin contribuït a engreixar porcs grassos com les entitats bancàries que es folren cada cop més amb la suor de la gent més senzilla i treballadora; ni que els mateixos governants espanyols vagin de bracet amb la jerarquia eclesiàstica en totes aquestes manifestacions i iniciatives contràries al bé comú, al conjunt de la població.
   Res de tot això, per a aquest bisbe espanyol, no és immoral. L'únic immoral avui dia, per a ell, és que els governants catalans, seguint la veu del poble que es manifesta de maneres diverses, prenen la decisió de tirar endavant amb una consulta a la ciutadania de Catalunya sobre si volen continuar així, dependents d'Espanya, o si volen canviar de rumb, independents d'Espanya!
   Es veu que, a aquestes alçades del segle XXI, encara hi ha gent que considera que hi ha preguntes que no es poden formular mai a Catalunya. Són immorals. Ja només li faltava afegir que constitueixen un veritable “pecat mortal” que porta directament cap a l'infern... Valga'm déus, quins exemplars d'eclesiàstics!
5. En començar aquesta intervenció meva, m'he oblidat de dir-vos que som vengut de Palma fins a Bunyola, fent un gran revolt. Volia impregnar-me dels aires nets i frescs de paratges tan encisadors, tot passant surran del penyal d'Honor, les cases d'Orient, de Son Bernadàs, de Solleric, del castell d'Alaró... Sempre m'evoquen el record de fets de la nostra història mallorquina, amb figures tan llegendàries com les de Guillem Cabrit i Guillem Bassa (que moren rostits per ordre reial alfonsina (1286), en haver-se volgut convertir en defensors aferrissats del rei Jaume II de Mallorca...)
   Sempre ens passa igual, en voler defensar Mallorca! Sempre surt qui ho vol impedir, a les bones o a les males! No en som els primers que ho patim! Tenim uns avantpassats lluitadors, molts dels quals han regat la nostra terra amb la seva suor, amb les seves llàgrimes, amb la seva sang, amb la seva vida.
6. Amb la presència meva aquí, a Bunyola, m'agradaria aprofitar l'ocasió per compartir amb vosaltres una opinió meva personal sobre això que em proposa el bon amic Climent Garau.
   M'agradaria saber-ho fer. Faig comptes servir-me del bagatge humanístic, filosòfic, teològic, sociocultural i polític que he anat acaramullant aquests darrers 45 anys de la meva vida pública, tant a Mallorca com fora de Mallorca en àmbits diversos...
   Sobretot, amb el bagatge aconseguit durant els darrers vint-i-vuit anys que he dedicat primordialment a tasques polítiques: entre d'altres activitats, he militat -i encara en conserv els carnets- dins tres formacions polítiques distintes, totes tres considerades d'esquerres (PCPE-PSM-ERC). (A tot això, si vos pot servir d'aclariment, puc afegir que, a més de romandre afiliat a la CGT-Balears com a sindicat, també acostum a anar a missa tots els diumenges...!)
7. Des d'aquestes perspectives, no solament no puc donar l'esquena a allò que comporta el procés actual de Catalunya cap a la independència. Em sent empès a admirar-lo i a mirar-lo amb molt de respecte: des dunes esquerres revolucionàries, des d'un independentisme republicà, des d'una visió de la nació catalana sencera (de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer), des d'una condició personal de cristià, creient, catòlic.
   Entenc per “esquerres revolucionàries” les que s'afanyen a lluitar contra els efectes nefasts del capitalisme imperant, assumint l'opció prioritària de defensar i protegir dels sectors, grups, col·lectius i classes socials més maltractades.
   Entenc per “independentisme republicà” la lluita, política i social, per aconseguir l'establiment de la República Catalana a l'interior de l'Europa del segle XXI.
   Entenc per “nació catalana sencera” la que constitueixen tots els territoris on la llengua catalana és parlada des de fa segles, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer, això que anomenam Països Catalans.
   Entenc per “condició personal de cristià, creient, catòlic” la que em mou i em guia cap a les altres tres anteriors. Basant-me sobretot en l'evangeli de Jesús de Natzaret, que difon la germanor veritable a tots vuit vents del món i de la bolla, d'on sorgeix, al meu modest mode de veure, l'energia positiva més potent per viure obert i fidel a Déu i a la Humanitat arreu del Planeta Terra.
8. Quins són els elements que més han influït en mi, que m'empenyen a arribar a aquesta posició i que m'agradaria que també incidissin poderosament en molta d'altra gent?
   Se m'obren els ulls a la realitat catalanades del mateix moment que mantenc els meus primers contactes personals directes amb el Principat de Catalunya (1967), capellans progressistes, monestir de Montserrat, Minyons Escoltes, Amnistia Internacional, Colònies d'estiu... Més endavant (1980), Lluís Maria Xirinacs a Palma, Comitès de Solidaritat amb Amèrica Llatina, Drets Humans de Mallorca, Associacions de Veïns... Finalment (1990), contactes més específicament polítics, processos electorals amb el PSM i CDC, presència i actuacions al País Valencià, presència i actuacions a Catalunya Nord, militància dins ERC, treball com a autònom a la Generalitat de Catalunya, col·laborador de Josep-Lluís Carod-Rovira... Justícia i Pau (Arcadi Oliveres), Opinió Catalana (Miquel Sellarès), Òmnium Cultural (Muriel Casals), ANC, Arcadi Oliveres... Contactes i lectures sobre la història dels Països Catalans...
   Amb tot això, arrib a una conclusió final: s'ho paga treballar intensament perquè allò que alguns anomenen “la nostra nació cultural” arribi a ser qualque dia “la nostra nació política”.

D'ara endavant, i amb el que em queda de xerrada, voldria intentar justificar davant vosaltres per què crec que avui ens convé parlar clar de Catalunya, aquí a Mallorca, del seu procés actual cap a la independència, de la sobirania nacional catalana, o del dret que tenen els catalans a l'autodeterminació, i a decidir com volen muntar-se el seu futur.

Si se'm permet parlar d'ALLÀ i d'ELLS -per referirme al Principat de Catalunya i al País Valencià-, i d'AQUÍ i de NOSALTRES -per referir-me a Mallorca i les Illes Balears i Pitiüses- miraria d'esmentar una DESENA D'ASPECTES que m'afanyaré a esbrinar tot seguit:

1. Com allà ells, nosaltres també aquí ens volem acollir al dret a l'autodeterminació, un dret democràtic universal

Som un d'aquells polítics que, en jurar el càrrec públic per tres vegades seguides -regidor a Palma, conseller a Mallorca, diputat al Parlament- sempre he dit sí a la constitució espanyola i a l'estatut d'autonomia de les Illes Balears, afegint-hi “SENSE RENUNCIAR AL DRET A L'AUTODETERMINACIÓ DEL NOSTRE POBLE”. Com han fet milers de companyes i companys aquests darrers trenta-cinc anys.

És més, anys abans, l'any 1974 es crea a Mallorca una associació que s'anomena, “Drets Humans de Mallorca”, i que encara ara perdura, gràcies a la tenacitat dels seus membres, majoritàriament creients, entre els quals també em situo...

La defensa dels drets humans, tan personals com col·lectius, és al punt de mira d'aquesta associació nostra mallorquina, nascuda a la parròquia de l'Encarnació, a Ciutat. Durant totes aquestes dècades hem pensat i hem difós que el dret a l'autodeterminació, com el dret a decidir, és un dret democràtic universal. Val per a totes les persones, per a totes les nacions, per a tots els nostres temps i per a totes les nacions que decideixin constituir un estat nou. Basant-nos en les declaracions i manifestacions de Nacions Unides i d'altres estaments oficials.

2. Com allà ells, nosaltres també aquí vivim una situació estimulant, alhora que carregada de presagis xerecs

A certs moments, atenent allò que es diu i allò que es fa, sembla que la independència del Principat de Catalunya es troba a les portes de ser assolida. M'admira molt aquesta situació i m'imposa molt de respecte.

Hi mantenc grans dosis d'esperança, no sense certes dosis d'escepticisme.

Tenc plena confiança amb bona part de la gent catalana i les seves institucions públiques.

Mantenc les meves reserves gairebé amb la totalitat de la gent espanyola, i sobretot de les seves institucions públiques.

Veient com és i com actua Espanya, la independència del Principat de Catalunya, que sembla més a prop que mai, com aquell qui diu a punt d'arribar, no serà tan fàcil d'assolir com molts voldríem.

I això ens pot afectar en bé o en mal. En bé, perquè ens esperoneja i serveix d'estímul activador de comportaments més valents i agosarats entre nosaltres.

En mal, perquè el nostre futur pot quedar bloquejat; la nostra llengua i cultura amb dificultats més serioses encara; la nostra situació fiscal pot empitjorar; la nostra contribució a l’estat pot comportar augments de la nostra quota en euros, amb l'empobriment progressiu de les nostres illes.

3. Com allà ells, nosaltres també aquí mantenim arrels catalanes de la gent i del territori de Mallorca

Basta recórrer els territoris que van de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer per adonar-nos que, fins i tot geogràficament s'assemblen molt: la flora i la fauna, el clima, les configuracions hidrològiques, les valls, les muntanyes, la mar...

Ho demostren també nombrosos llinatges nostres, que molt sovint tenen a veure amb topònims, oficis, expressions i figures del nostre llenguatge i també de la nostra parla...

Em resulta xocant que hi pugui haver gent que nega els seus orígens catalans, quan porta llinatges d'ascendència catalana tan evident com “Balaguer, Barceló, Berga, Calafell, Castelló, Català, Feliu, Manresa, Martorell, Mas, Montserrat, Puigcerdà, Rosselló, Rubí, Serra, Terrassa, Valls, Vallespir, Vendrell, Vic, Vilanova...” Tots aquests llinatges, i molts d'altres, fan referència explícita a llocs concrets del Principat de Catalunya o del País Valencià. L'ascendència catalana és més que evident.

Com passa amb la gent que porta llinatges acabats en -ez (Álvarez, Benítez, Bermúdez, Chávez, Diéguez, Díez, Domínguez, Fernández, Hernández, Gómez, Gonzàlez, Gutiérrez, Ibáñez, Jiménez, Juárez, López, Martínez, Méndez, Ordóñez, Peláez, Peñalvez, Pérez, Ramírez, Rodríguez, Saenz, Sánchez, Suárez, Vázquez, Velázquez...). Ningú amb dos dits de seny no s'atreveix a negar-ne l'ascendència castellana/espanyola...

Sense cap casta de connotació negativa, en tots dos casos, simplement es tracta de reconèixer les evidències.

4. Com allà ells, nosaltres també aquí mantenim un increment considerable de la presència de gent venguda de fora

A diferència d'altres indrets de la península ibèrica on això no passa ni gairebé s'hi fa visible la presència d'immigrants, tant allà, a Catalunya o al País Valencià, com aquí, a les Illes Balears i Pitiüses, s'hi fa ben present una munió de gent provinent de tots els indrets del món.

Vull recordar que al segle passat ja van començar-ne aquestes onades. No puc deixar d'esmentar l'arribada de mumpare, procedent de Guinea Equatorial, el primer negre que veien els mallorquins, després que ell s'hagués passat un temps a Barcelona.

Encara que no resulti gens fàcil que aquesta gent venguda de fora entengui les nostres motivacions per a la defensa de la pròpia identitat com a poble, no resulta del tot impossible.

En teniu una prova més que evident aquí mateix, davant dels vostres ulls, i tants d'altres africans, sudamericans, japonesos, magribins, etc. Que s'estimen aquesta terra nostra i la nostra llengua pròpia, fins al punt de fer-se-les tan seves com en són nostres.

4. 5. Com allà ells, també aquí passam de ser “un reino moro, africano” a ser un regne privatiu d'Europa

Em crida poderosament l'atenció aquesta expressió que sent a dir no fa gaires setmanes a un canonge de la seu “Mallorca és un 'reino', un 'reino moro, africano'. Quan ens explica els orígens de la seu catedral.

Ho és, abans que sigui regne privatiu d'Europa amb l'arribada i el regnat de Jaume I, la seva noblesa, les seves tropes, els seus descendents... provenint de terres aragoneses i catalanes.

4. 6. Com allà ells, també nosaltres aquí treballam per repartir-nos la terra i les propietats immobiliàries entre els conqueridors

L’empremta dels primers temps de la conquesta són el repartiment de la terra i de les propietats immobiliàries entre els conqueridors. Al llibre del repartiment es descriuen aquests fets. La construcció d’esglésies, l’estructuració de la diòcesi en parròquies. Les parròquies de Palma. El patrimoni pictòric amb, Pere Nisart. L’arquitecte Guillem Sagrera, autor del Castel Nuovo de Nàpols, de la Seu de Perpinyà, del Castell dels reis de Mallorca d’aquella ciutat i de les llotges de Palma, València, i Perpinyà.

7. Com allà ells, nosaltres també aquí mantenim una jerarquia eclesiàstica catalano-valenciano-mallorquina

Basta recordar que el primer Bisbe de Mallorca és un català, Ramon de Torrella (1238 – 1266), enterrat a la capella del Corpus Christi, a la seu catedral de Mallorca. I que els tres darrers bisbes de Mallorca són del País Valencià (Teodor Úbeda -enterrat també a la capella del Santíssim, a la seu catedral de Mallorca), Jesús Murgui, Xavier Salinas).

Només aquest fet ja hauria de servir al clergat de Mallorca per entendre, explicar i difondre l'existència i perdurabilitat dels Països Catalans, fins i tot a l'àmbit eclesiàstic!

8. Com allà ells, nosaltres també aquí ens aixecam contra imposicions que pretenen d'ofegar-nos econòmicament: les revoltes de la part forana de Mallorca

El malestar que pateix la part forana a causa dels tributs fa que finalment els pagesos mallorquins acabin la paciència i arriba la revolta de la Part forana de Mallorca a finals dels segle XV.

9. Com allà ells, nosaltres també aquí ens rebel·lam contra l'estat espanyol i l'espoli que ens fa: les germanies

Els pagesos mallorquins cansats de pagar els plats romputs, s’organitzen el sindicat de la part forana, que dóna nom al carrer del Sindicat de Palma. A principis del segle XVI, els pagesos s’uneixen amb els menestrals i altres components de la societat i es forma la Germania.

Els agermanats mallorquins estenen aquells valors moderns entre la germania valenciana.

ALGUNES CONCLUSIONS BREUS:

Espanya, del segle XV al XVIII es fa gran i més gran...

Però tot té un límit

10. Espanya, el segle XIX

Perd les colònies allà deçà la mar. Es produeixen congressos constituents nacionals i declaracions d'independència a 16 territoris, entre els anys 1811 i 1821. I no passa res. Espanya continua endavant, això sí, un poc més retallada!

Argentina, 1813; Bolívia, 1813; Colòmbia, 1811; Costa Rica, 1821; Equador, 1811; Guatemala, 1821; Hondures, 1821; Mèxic, 1813; Nicaragua, 1821; Panamà, 1819; Paraguai, 1813; Perú, 1821; El Salvador, 1821; Uruguai, 1815; Veneçuela, 1811; Xile, 1818).

11. Espanya, el segle XX

Als inicis de l'any 1968, Espanya compta amb 15 regions i 50 províncies, com estudiàvem aleshores. Acaba l'any 1968 amb 49 províncies. Se n'independitza Guinea Equatorial. I no passa res. Espanya continua endavant, això sí, un poc més retallada!

12. Espanya, el segle XXI

Als inicis de 2014, Espanya compta amb 17 comunitats autònomes. Si l'acabàs amb 16, què li podria passar? Res de res! Espanya continuaria endavant, això sí, un poc més retallada

CONCLUSIÓ FINAL
Vos convid a mirar, cada dia amb més bons ulls, aquest procés d'independència que enceta Catalunya, i que n'hi ha que desitjam que s'estengui arreu dels Països Catalans.

Als glosadors de Mallorca

Som Jubilats per Mallorca!
Hem vengut aquí, a Can Blau,
a muntar un bon sarau
i reprendre amb molta força

eixa lluita que ens pertoca
com a gent que som de pau:
rebutjam qualsevol frau
a les branques, rels i soca.

A Mallorca, el mallorquí!
A Eivissa, l'eivissenc!
I també el formenterenc!
A Menorca, el menorquí!

Això són branques ben fortes
d'aquest arbre esponerós,
que té un tronc gran i formós
d'arrels fondes, no són mortes!

I “sa llengo dels padrins”,
que sens dubte és la més sana,
rep el nom de catalana,
malgrat tots els seus botxins.

Glosadors de la Roqueta,
sou columna, fonament,
on hi poden parar esment,
per no perdre la xaveta.

Glosadors que feis vetllades,
i fent gloses feis combat,
obriu-mos de bata a bat
nostra ment a fer glosades!

Cecili Buele, al SOPAR HOMENATGE als glosadors de Mallorca, organitzat al restaurant CAN BLAU, a s'Hort des Ca, a Palma, organitzat per l'associació JUBILATS PER MALLORCA, la nit del 18 d'octubre de 2013

Suport del Parlament de Catalunya a Plataforma Argentino Catalana

Em plau ben molt reproduir ací mateix el text que m'acaba d'enviar el bon amic argentí-català, DIEGO ARCOS, amb motiu d'aquesta moció parlamentària que fa història:
9 d'octubre, en una sola sessió del Parlament, la Història es va fer present i va posar en la plana de l'actualitat, els dos projectes que s'enfronten des del 19 de juliol de 1936: el feixisme espanyol i la democràcia del Poble de Catalunya.
Es va aprovar una moció consensuada pels partits democràtics, que condemna el règim franquista, que insta la Generalitat a adherir-se a la Querella Argentina i a posar a disposició de la ciutadania els recursos jurídics de l'administració pública perquè tothom que hagi estat víctima del franquisme, pugui personar-s'hi.
En la mateixa moció votada per 103 diputats s'anuncia la presentació del cas del President Companys en la querella.
El PP i Ciutadans van muntar una provocació per publicitar la manifestació espanyolista que reivindica el genocidi de la conquesta i van marxar per no votar la Moció.
Cap botxí no es posa solet la corda al coll.
Un dia que marcarà el futur immediat.
Els grups que van aprovar aquesta moció van acceptar com a base del text consensuat la proposta de la Plataforma Argentino Catalana de Suport a la querella Argentina contra els crims del Franquisme.
Tot això serveix per explicar a qui vulgui escoltar, per què volem marxar d'Espanya!
No hi ha justícia ni per als morts!
Ara marxem a l'Argentina, amb aquesta resolució aprovada sota el braç, a les audiències en què ens rebran a la Cambra de Diputats de la República Argentina i altres autoritats i mitjans de comunicació.
Una VICTORIA que prepara altres triomfs.
Per a mi és un HONOR militant emocionant poder aportar el meu granet de sorra en aquesta lluita.
Diego Arcos

Visita guiada a la catedral de Mallorca

“Una illa és un continent! I no l'han de comandar mai els de defora.
L'han de comandar els de l'illa...
Això és un “reino moro”...
Ens hem de saber comandar”.

“Amics del Seminari”, convidats a fer una visita guiada a la Seu Catedral de Mallorca, són conduïts pel canonge emèrit, mossèn Jaume Cabrer Lliteras, manacorí de 88 anys, qui hi passa explicacions durant dues hores seguides..
S'ha triat el dia 12 d'octubre, festa de la Verge del Pilar, al migdia.

No tothom coneix a fons la magnitud i grandiositat que alberga un monument tan fastuós, -com diu l'organitzador de la trobada, l'amic i company d'estudis eclesiàstics Joan Bonet Rubí-. Avui tenim l'oportunitat de conèixer-lo una mica més.

Entre molts d'altres elements, se'n poden remarcar aquests:

1. En mallorquí, se la coneix com La Seu (Seu o Seo és el nom que reben les catedrals a la Corona d'Aragó)
2. La seva rosassa major, el conegut com l'ull del gòtic (amb un diàmetre d'al voltant de 13,8 mi gairebé 150 m²), és un dels més grans del món gòtic
3. Entre 1904 i 1914, Antoni Gaudí va realitzar una reforma que va durar deu anys
4. A la Capella Reial, dalt del presbiteri, es troben els panteons dels reis sobirans de Mallorca, Jaume II i Jaume III
5. El retaule ceràmic realitzat a la Capella del Santíssim, per l'artista mallorquí Miquel Barceló és sens dubte una intervenció artística de primer nivell

Ales 11 del matí, ens feim presents davant del palau de l'Almudaina una cinquantena de persones, delitoses de girar visita a la seu catedral de Mallorca, amb el guiatge del canonge de Manacor.

S'alegra de veure que, a més d'antics seminaristes, també hi són presents les consorts respectives... Diu que “ses dones comanden, solen comandar! Sinó, no va bé!”

Demana que li demanem coses...

Explica que el bisbe Enciso el dugué al Seminari, i que el bisbe Teodor el feu delegat episcopal per tot Mallorca. Fa vint-i-sis anys que és canonge. Ara està jubilat, com a canonge emèrit.

Diu que, primer de tot, per conèixer la Seu, s'han de tenir en compte tres coses: 1) És un monument religiós; 2) És un conjunt artístic; 3) És un testimoni vivent de la història de Mallorca.

Aquesta catedral és una de les catedrals gòtiques més altes d'Europa... 44 metres d'alçada... la catedral de Burgos hi cap, aquí dedins, sencera!

Es comença a construir per l'Altar Major. És gòtica mediterrània, molt llisa, no té massa ornamentació.

La Capella Reial, amb els sepulcres en marbre, dels reis de Mallorca, Jaume II i Jaume III, és presidida per una imatge de la Mare de Déu, Verge-Sagrari...

La reforma d'en Gaudí de l'any 1904, les trones, les cadires, les fustes, les pintures, els llums, els tramvies, les trobigueres, el baldaquí, etc.

D'aquesta trobada amb mossèn Jaume Cabrer, em qued, sobretot, amb la lliçó magistral d'història de Mallorca que ens dirigí, en un estil senzill i clar:

“Una illa és un continent! I no l'han de comandar mai els de defora. L'han de comandar els de l'illa... Això és un “reino moro”... Ens hem de saber comandar”.

Davant la imatge de la Verge-Sagrari de la Seu, ens recomana: “M'agradaria molt que, si heu perdut el costum de resar, resàssiu a ca vostra...”

Festa solidària a sa Pobla

Un nebot meu em diu que m'ha vist per IB3, mentre estic xerrant a una festa solidària a sa Pobla... No sap ben bé a quin programa, però deu ser de mitjan capvespre...
Delitós de veure-m'hi, m'afany a cercar-ho per internet, entrant dins la web...

En veure'm incapaç de trobar-ho, al cap d'un temps llarg, se m'acut d'escriure això al meu mur de facebook:

“Un nebot em diu que ahir capvespre (dimarts, em va veure per IB3, mentre jo deia quatre paraules a la festa solidària poblera de LLAR DE MEMÒRIA... Duc hores (?!) mirant d'esbrinar quin programa es feia entre les 17 i les 19 hores, més o manco, i no hi ha hagut manera... Qualcú me'n pot fer cinc cèntims?”

Tot d'una hi compareix qui em respon... de mil i una maneres... fins que hi veig aquest escrit:

“Sabrina Artíguez Encontrado en ib3tv.com, la mirada migdia 2/2 capítol 822-2, 09/10/2013,exactamente minuto 12:44”

Efectivament, a “La Mirada” esmentada, durant sis minuts seguits hi compareixem tota una colla de gent ben engrescada a fer festa solidària per la LLAR DE MEMÒRIA:
Una associació poblera sense afany de lucre que mira d'atendre, de la manera millor possible, pacients amb alguna casta de demència, com és el cas de l'alzhèimer.

A més de la presentadora, Neus López, que condueix el programa, hi deim la nostra na Margalida Serra, coordinadora de la Llar de Memòria; na Magdalena Seguí, membre de la Llar de Memòrica; jo mateix, Cecili Buele, activista social;

na Maria Magdalena Crespí, del grup Es Ballugall, de Pollença; na Jerònia Picornell, de l'Escola de ball Taperers en Festa, de Llubí; na Conxa Fernández, de Marjal en Festa, de sa Pobla; na Catalina Torrens, usuària de la Llar de Memòria; na Joana Pons, veïna de sa Pobla; na Margalida Mascaró, tresorera de la Llar de Memòria; na Mirena Argiñe, veïna de sa Pobla; en Miquel Simó, veí de sa Pobla; en Damià Comes, membre de Taperers en Festa, de Llubí; en Toni torrens, que hi surt però que no hi diu res...

Tant de bo que la gent que té per costum mirar IB3 s'hi hagi entretengut una estona i hagi parat una mica d'esment a aquesta iniciativa solidària poblera que es diu LLAR DE MEMÒRIA: s'hi atenen més d'una vintena de persones amb alguna demència com l'alzhèimer.

Com gairebé a tots els àmbits socials, aquest també roman mancat dels ajuts públics que, en teoria, s'hi haurien de destinar des de les instàncies governamentals...

Ametlles i garroves, a la parròquia de Santa Pagesa

Som un d'aquells que acostumen a anar a missa els diumenges. A la parròquia de Santa Catalina Thomàs, de Ciutat, a les 12 del migdia, col·labor en la tasca de fer-hi sonar l'orgue...

Aquest diumenge, el senyor rector, mossèn Ramon Lladó i Rotger, ens ha exposat la iniciativa que porta el nom de MAGNÍFICAT. Es tracta del nom d'una associació sense ànim de lucre que fa una crida a la solidaritat i pretén ajudar, d'una manera original i nova, a famílies i persones que passen necessitat en aquests moments de crisi econòmica generalitzada.

D'una banda, la manca de feina i de subsidis, i de l'altra l'existència de productes del camp que no es cullen perquè no resulten rendibles, són factors que empenyen la parròquia a DEMANAR AMETLLES I GARROVES als propietaris dels afores de Ciutat i dels pobles veïnats: grups de persones amb necessitats greus estan disposades a tomar-les, recollir-les i vendre-les per poder sobreviure...

Qui hi vulgui col·laborar, es pot posar en contacte, bé sia per via telefònica (676 382 454 – 971 202 765), bé sia per correu electrònic (parroquiasantacatalinathomas@gmail.com).

D'aquesta manera, un representant de l'entitat s'hi pot desplaçar per posar-s'hi d'acord, tot assegurant-hi el respecte màxim a les finques i a les indicacions dels donants, que sempre són tengudes en compte escrupolosament.

MAGNÍFICAT agraeix de tot cor les collites que ja ha rebut fins ara, tant de particulars com d'algunes entitats públiques. I espera poder-ne fer moltes més...

Concentració davant dels jutjats, pel cas ALPHA PAM

El mes d'abril d'enguany moria de tuberculosi a Mallorca un ciutadà d'origen senegalès, ALPHA PAM. A causa de l'exclusió sanitària provocada per les polítiques d'austeritat fixades a l'Estat espanyol, no va ser atès degudament a cap hospital públic.

Tot i les iniciatives cíviques empreses des del primer moment, que es fan ressò del cas, donen suport a una investigació dels fets i els denuncien davant dels tribunals de justícia, quan ja han transcorregut més de cinc mesos, fa la impressió que la tramitació del cas roman paralitzada als jutjats de Palma.

Per aquest motiu, les entitats denunciants Drets Humans de Mallorca , ASEMA (Associació Senegalesa Mallorquina) i CGT-Balears.

Per aquest motiu, DIVENDRES 27 DE SETEMBRE, A LES 11 del matí es convoca una concentració davant dels jutjats de Via Alemanya de Palma, amb les finalitats exposades al

Comunicat conjunt

Davant la conducta del titular del Jutjat d’Instrucció nº 2 de Palma, Pedro José Barceló Obrador, en les actuacions del cas de la querella interposada per les nostres entitats, en relació amb la mort del ciutadà senegalès Alpha Pam, volem fer públiques les següents consideracions:

• Les entitats referides volem mostrar la nostra més enèrgica repulsa i denúncia per la pèssima dedicació i mal tracte que aquest jutge instructor està procurant en les Diligències prèvies 3406/2013, en relació amb la desgraciada i inhumana mort del ciutadà Alpha Pam, vinculada a la desatenció per part dels Serveis Públics de Salut del Govern Balear.
• La instrucció està essent lenta i no ajustada a dret, pels motius que les nostres entitats han fet constar davant el Jutjat d’Instrucció.
• A més de tot això, el jutge sol·licita a les entitats querellants, en la seva condició d’acusació popular, una fiança per un total de 12.000 euros. El jutge no està atenent els delictes que suposadament s’han comès (especialment els bens jurídics protegits en aquests casos presumptament delictius), així com la naturalesa i entitat de les associacions que interposam la querella, així com tampoc la gravetat dels fets objecte de la querella interposada.
• A tot l’anterior cal afegir la decisió de no voler ni acceptar els escrits que es presenten per part de les nostres entitats. Se’ns ha negat, fins i tot, l’accés a la consulta de les actuacions, la qual cosa ens provoca una greu indefensió, tant a les nostres entitats, com també a la família del jove mort i a la societat en general, en relació als fets denunciats.

Donades les causes i les circumstàncies que la varen envoltar, la mort d’Alpha Pam no hauria de deixar tranquil a ningú. La millor manera d’assegurar que no es tornin a repetir fets com aquests és la total depuració de responsabilitats de les persones que, des del seu càrrec institucional o des d’iniciatives particulars, varen intervenir, per acció o omissió, en la mort d’Alpha. Si en aquest camí ens trobam amb actuacions com les del jutge Barceló, cal demanar-se legítimament a favor de qui juga (o jutja), i les consegüents dubtes sobre la seva imparcialitat.

Per això, des de les nostres entitats convocam una concentració de protesta, per al proper divendres dia 27 de setembre, a les 11,00 hores, a la porta dels Jutjats de via Alemanya, de Palma. Fem una crida a totes les persones i entitats socials de Mallorca, per assistir a aquesta acció solidària amb Alpha Pam amb totes les persones víctimes de les lleis inhumanes i racistes, i dels abusos de poder que es cometen contra els més febles.

Justícia per a Alpha Pam!
Alpha Pam som tots i totes!

Palma, 19 setembre de 2013

Associació Drets Humans de Mallorca, Associació de Senegalesos de Mallorca (ASEMA), Confederació General del Treball de les Illes Balears (CGT-BALEARS), Unió General de Treballadors a Illes Balears (UCA-BALEARS-UGT)

Alguns enllaços interessants

1. Varias asociaciones protestan contra el juez del caso Alpha Pam
   Diario de Mallorca, 28-09-2013

El president Bauçà, al Tribunal Europeu de Drets Humans (Estrasburg) (2)

L'Assemblea de Mestres i Professors en Català-Illes Balears, l'STEI-i i l'associació Drets Humans de Mallorca, disposen d'un informe jurídic, elaborat al despatx ADC Abogados, de Palma, que recull més de mitja dotzena de motius que permetrien dur el president José Ramón Bauzá Díaz davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a la ciutat francesa d'Estrasburg.

S'hi assenyalen iniciatives possibles, encaminades a portar-l'hi, vistes certes actuacions governamentals recents que podrien anar contra la llengua catalana, pròpia d'aquesta comunitat autònoma.

L'equip de treball, integrat per Pablo Alonso de Caso y Lozano, Francisco Jóse Alonso de Caso y Lozano, Francisco José Pérez Martínez, Antonio Lázaro González-Barba, Antonio Garrido Cobo, Marina Banús y Alonso de Caso, s'hi ha dedicat en cos i ànima el proppassat cap de setmana.

D'aquí, n'ha sorgit una estratègia jurídica davant aquestes actuacions del Govern de les Illes Balears, que, d'una manera insòlita fins ara, fa la impressió d'afanyar-se a provocar la desaparició, marginació i degradació de la llengua i la cultura catalana a les Illes Balears, com també la vulneració del dret a l'educació i a la llibertat d'expressió i opinió, uns drets reconeguts universalment.

A l'hora de portar el president Bauçà davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, per mor de l'actuació política, administrativa i judicial del Govern de les Illes Balears i del partit polític que el manté en el poder, s'hi detecten indicis nombrosos que podrien arribar a ser constitutius d'actes delictius diversos:

1. DENEGACIÓ DISCRIMINATÒRIA D'UNA PRESTACIÓ DE CARÀCTER PÚBLIC, com és el dret a rebre l'ensenyament en llengua catalana, delicte previst i tipificat als arts. 511 i 512 del Codi Penal;
   
2. IMPEDIR L'EXERCICI LEGÍTIM DE LES LLIBERTATS DE REUNIÓ I MANIFESTACIÓ, en relació amb detencions de manifestants a favor de la docència en català i/o contra l'actuació del Govern de les Illes Balears en matèria lingüística.
   
3. PREVARICACIÓ, delicte previst i tipificat als articles 404 i 409 del Codi Penal, pel dictat d'un text normatiu nou, el 6 de setembre de 2013. Per tal d'implantar el Tractament Integrat de Llengües (TIL), dicta una normativa nova mancada de requisits, com són ara la urgència; i la matèria sobre la qual tracta, que afecta drets fonamentals, com l'educació.
   
4. COACCIONS, amb l'objectiu d'impedir l'exercici d'un dret fonamental, en concret el dret a l'Educació, consagrat a l'article 27 de la Constitució espanyola; el dret de reunió i manifestació, consagrat a l'article 21 C.E., article 20.1 C.E.; el dret a expressar i difondre lliurement pensaments, idees i opinions, article 16 C.E.; el dret a la llibertat ideològica, article 14 C.E.; el dret a no ser discriminats, delicte previst i tipificat a l'article 172.1 (paràgraf 2n).
   
5. DESOBEDIÈNCIA, pel dictat d'una norma nova amb la finalitat d'implantar el TIL, quan el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears suspèn l'aplicació d'aquest Decret de Tractament Integrat de Llengües.
   
6. MALBARATAMENT DE CABALS PÚBLICS, per la quantitat de diners públics que el Govern de les Illes Balears destina a campanyes d'auto-publicitat en mitjans de comunicació a favor del TIL, incloent-hi anuncis a la premsa el 21 de setembre de 2013 al diari El Mundo, o el 23 de setembre següent al diari Última Hora.
   
7. DISCRIMINACIÓ I PREVARICACIÓ per les sancions imposades a personal docent de Maó, sense perjudici d'altres tipus de delictes relacionats amb qualificació ulterior i el resultat derivat de la instrucció dels fets, i contra qualsevol persona jurídica o física que resulti responsable de fet o de dret.

Amb totes aquestes dades, les tres entitats esmentades -Assemblea de Mestres i Professors en Català-Illes Balears, STEI-i i Drets Humans de Mallorca- les mateixes que l'any passat varen comparèixer davant del Parlament Europeu, per denunciar-hi la política lingüística del president Bauçà, contrària a la llengua catalana, disposen de tots aquests altres motius que els empenyen a recórrer davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a la mateixa ciutat francesa d'Estrasburg.

El president Bauçà, al Tribunal Europeu de Drets Humans (Estrasburg) (01)

Drets Humans de Mallorca, a través del seu president, Bernat Vicens, fa suport explícit i ferm a la vaga indefinida que està duent a terme el professorat de les Illes Balears i Pitiüses, en defensa d'una educació pública i de qualitat per a tot l'alumnat illenc.

En aquest sentit, l'entitat creada a Mallorca l'any 1974 ha posat els seus serveis jurídics a disposició de l'Assemblea de Mestres i Professors en Català de les Illes Balears, com també de l'STEI-i, perquè totes tres entitats iniciïn els tràmits pertinents, encaminats a presentar José Ramón Bauzà, president del Govern de les Illes Balears, davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg.

Motius? Les seves polítiques lingüístiques orientades clarament a arraconar la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears (TIL), i les seves agressions normatives dirigides a vulnerar la llibertat d'expressió i de càtedra dels ensenyants (Llei de símbols).

Al despatx de l'advocat Pablo Alonso de Caso Lozano, s'ha iniciat l'estudi acurat de les actuacions més recents del president Bauçà, a fi d'esbrinar-hi quines responsabilitats penals li poden recaure, atenent el seu menyspreu evident, manifestat explícitament, cap a les lleis i l'estatut d'autonomia, cap a òrgans consultius, tribunals jurisdiccionals, Universitat de les Illes Balears, sindicats i col·lectius diversos...

Es tracta de les tres mateixes entitats mallorquines que el 14 de juny de 2012 compareixien davant del Parlament Europeu, amb seu a la mateixa ciutat francesa d'Estrasburg, per denunciar-hi les agressions insòlites, increïbles i inacceptables, que rep la llengua catalana per part de qui n'ha de ser el màxim defensor, el president del Govern, senyor José Ramón Bauzá Díaz!

Amb aquesta darrera decisió recent, les tres entitats mallorquines que l'any passat comparegueren davant l'intergrup parlamentari "Nacions, Regions i Llengües" del Parlament Europeu a Estrasburg (França), fan una passa més cap endavant a l'àmbit internacional: volen presentar enguany més actuacions governamentals inacceptables per part del president d'un territori dels Països Catalans (Illes Balears), en aquesta ocasió davant del Tribunal Europeu de Drets Humans, a la mateixa ciutat centre-europea.

Saben cert que "el camí és llarg..." I també que "ja no tenim temps d'equivocar-nos... Cal anar endavant sense perdre el pas. Cal regar la terra amb la suor del dur treball. Cal que neixin flors a cada instant..."

Salut, coratge, lluita i resistència!

Alguns enllaços relacionats amb aquest assumpte:

1. L’Assemblea de Docents estudia dur Bauzá al Tribunal Europeu de Drets Humans
   Nou diari Eivisa i Formentera – 22-09-2013
2. L'Assemblea de Docents estudia dur Bauzá al Tribunal Europeu de Drets Humans
   Racó Català 22-09-2013
3. El Govern de José Ramón Bauzá contra la legalitat vigent. “Si és possible s’ha de dur als tribunals i s’ha de arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg si és necessari.”
   Indirecte!cat 19-03-2012
4. Volen dur Bauzá a la Haia i que Mateu Isern faci de mediador. L'Assemblea de Docents estudia les possibilitats de denunciar el president i tot el Govern de les Illes Balears al Tribunal Europeu de Drets Humans
   Mallorca confidencial – 21-09-2013
5. Denunciarán a Bauzá ante el Tribunal Europeo de Derechos Humanos por el TIL
   Mallorca confidencial – 21-09-2013
6. L'Assemblea de Mestres i Professors en català estudia dur Bauzá al Tribunal Europeu de Drets Humans. Drets Humans de Mallorca també dóna suport a la vaga indefinida de docents
   Diari ara – 21-09-2013

Sona la música catalana, i viu el país sencer!

L'Onze de Setembre de Dos Mil Tretze no podrà ser mai recordat com un dia qualsevol, dins la història dels Països Catalans.

Al Principat de Catalunya s'ha duit a terme la manifestació més extensa (400 quilòmetres de recorregut) i més nombrosa (1.600.000 persones) que s'hagi fet mai a cap altre indret del Planeta Terra. Enhorabona a la gent principatina, que, com s'ha vist clar, en sap molt, d'organitzar-se i d'organitzar esdeveniments d'aquest nivell tan alt!

Els que hem hagut de seguir la Via Catalana cap a la independència, a través de mitjans de comunicació tan excel·lents com TV3-3/24, tot i que no ens hem pogut fer presents físicament al Principat, des de Mallorca estant ens hi hem identificat plenament, hi hem donat tot el nostre suport, i n'hem compartit l'enveja sana d'un poble que sap lluitar, amb eficiència, per aconseguir els objectius que s'ha marcat: esdevenir un nou estat europeu, com més aviat millor!

M'he sentit especialment emocionat quan he pogut veure que, a la plaça de Catalunya, a Barcelona, apareixien damunt de l'escenari els membres del Cor Jove i de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, interpretant-hi quatre peces magnífiques, sota la direcció admirable del mestre Esteve Nabona: El cant dels ocells, l'Himne a la joia, la Senyera i els Segadors! Fantàstic!

M'he fixat, també, que tothom qui es trobava damunt de l'escenari lluïa a les totes el floc quadribarrat dels Enllaçats pel català damunt del pit! Signes inequívocs de la catalanitat que s'escampa, també, des de l'illa de Mallorca, on han sorgit les iniciatives i romanen mantengudes per gent tan tossuda i infatigable com la presidenta de l'entitat mallorquina Forum Musicae, na Magdalena González i Crespí.

Tot i que no la hi he arribat a veure per TV, damunt l'escenari, segur que ha seguit de ben a prop qualsevol detall de la cerimònia, per tal que sortís així de bé com ha sortit tot.

Enhorabona al director Esteve Nabona i a la presidenta Magda González, per haver aconseguit fer visible als ulls i audible a l'oïda de tantíssima gent d'arreu del món, el llaç, el nom i els sons d'un Cor Jove i una Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans que, amb les seves músiques, contribueixen tan activament a enllaçar els territoris, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer!

Per molts d'anys!
Visca Catalunya, lliure i sobirana!