dijous, 9 de juliol del 2015

Autobús de transport públic, TIB, sense aire condicionat!

Des de fa un any, un mes i un dia, m'he convertit en usuari, gairebé diari, del servei públic de Transports de les Illes Balears. D'autobusos del TIB, de color vermell i groc, que em porten en vint-i-cinc minuts, des de Ciutat fins a Montuïri. Vaig a acompanyar durant unes hores la meva dona, na Isabel Rosselló, que roman ingressada a la residència Nova Edat, amb la malaltia d'alzhèimer que l'afecta...

Amb això, vull dir que vénc a pagar uns 50 euros mensuals a la companyia privada que s'encarrega d'aquest servei públic. Des de fa més d'un any.

Com que no ha estat la primera vegada que m'ha succeït, amb ganes d'evitar que s'hi repeteixi, me n'he volgut queixar.

Primerament, al conductor: Li he demanat per què no hi ha aire condicionat dins l'autocar, per què no hi ha cap finestra oberta, què hem de fer si no podem alenar... em diu que no hi pot fer res, que l'aire no funciona i les finestretes no es poden obrir... Que em queixi a l'empresa... M'indica que a la parada montuirera hi puc trobar els telèfons...

Segonament, al primer telèfon que hi trob indicat, 971 177 777: se'm diu que presentar la denúncia per telèfon no serveix per a res, que ho he de fer per escrit: bé sigui a l'oficina de Palma, bé sigui a la web de TIB, bé sigui a la mateixa empresa concessionària...

En tercer lloc, he telefonat al segon número que hi he vist apuntat, 616 623 009: se'm diu que no en saben res, de tot això; que és el conductor el que ho ha de notificar. Jo li dic que el conductor m'ha dit que ja n'està fart de comunicar-ho i que no se li fa gens ni mica de cas. Que ha estat el conductor el que m'ha recomanat que telefoni directament a l'empresa... Em diu que miraran de solucionar-ho... Li dic que, a aquestes alçades del segle XXI, i amb aquesta calorada que fa aquests dies, com a usuari gairebé diari del TIB, que paga una quantitat considerable pel servei, tenc l'opinió que no s'hauria d'autoritzar la sortida de cap autobús que no estigués en condicions...

El fet és que hem arribat a Montuïri, mig asfixiats, suorosos, neguitosos... i havent hagut de pagar un mal servei públic de transport (sense cap casta de descompte!).

Comentant-ho amb gent montuirera, em vénen a dir que, amb tot això i a damunt, qui pot arribar a pagar els plats romputs, pot ser el mateix conductor...

Esper i desig que les autoritats noves, les que acaben d'arribar al Servei de Transport de les Illes Balears, parin una mica més d'esment i atenció a les males condicions en què, sovint, hem de viatjar per carretera... a una de les regions més riques...

Si es tracta de mitja hora, encara pot passar. Però haver de triplicar-ne el temps, fins arribar a Cala Rajada, em sembla del tot inacceptable.

dijous, 25 de juny del 2015

La passivitat actual dins la nostra societat


«Ens agradaría q es trastes la problemática actual. A pesar de q la gent esta mes implicada q mai per altra banda hi ha molt de desanim i passivitat...»

«En Biel Mestre ho enfocara a s'empobriment intel•lectual q pateix molta gent d'ara. Cosa q segons ell es ben provocada...»

«Què et sembla si dic quatre paraules sobre el nivell baix de participació ciutadana permanent en els assumptes públics?...»

"I en Toni Serra,què...?"


* * * * * * * * * * * * *


Intervenció de Cil Buele:

Gràcies per la invitació que m'heu fet, a participar en aquesta taula rodona, que tan encertadament s'organitza, precisament avui, just una mesada després de la darrera jornada electoral autonòmica i municipal... justament avui quan ha mort un gran lluitador social, en Llorenç Buades Castell!

Em sembla, emperò, que heu triat un mal analista de la situació actual. Som un d'aquells que es va equivocar de cap a peus, en pronosticar prèviament els resultats de les darreres eleccions autonòmiques i municipals del proppassat dia 24 de maig: segons deia jo, el PP illenc, no només havia de ser el partit més votat, sinó que havia de continuar governant a les Illes... el PSOE havia de davallar tant, que ni se'l veuria enlloc... Més havia de pujar moltíssim... Podemos i Ciutadans i Pi farien molt pocs diputats... La vaig encertar tant que gairebé surt el contrari del que vaig pronosticar... Mal analista de la situació actual heu triat, però aprofitaré per dir-hi alguna cosa.

Davant del títol que s'ha posat a la trobada aquesta, «La passivitat actual dins la nostra societat», com a antic estudiant d'humanitats, i de filosofia i teologia escolàstiques, he de començar dient que «Distinguo majorem». Així ho deien els clàssics escolàstics, abans o en lloc de posar-se a «negar la major», quan no estaven d'acord plenament amb la premissa inicial d'un debat o d'una discussió filosòfica. «Distinguo majorem», idò!

Això depèn, diríem avui dia. D'una banda, s'ha de reconèixer que «La passivitat actual», sense generalitzar, és clar -tota generalització sempre es fa a costa de la veritat, ens deia un antic professor de filosofia, passant per alt que acabava d'amollat «tota»...-és a dir, la passivitat actual d'alguns o la de molts, no la de tots- dins la nostra societat ni és cosa d'ara només, ni és cosa de Mallorca només, ni és cosa dels Països Catalans només, ni és cosa de l'estat espanyol només: em fa l'efecte que, des d'instàncies superiors, se'ns l'està inoculant a dosis massives, aquesta passivitat imperant pertot arreu, sobretot a l'hora de participar en activitats que tenguin a veure amb els assumptes públics, amb la «res publica», que deien els antics romans...

El mateix model de societat capitalista, en la qual vivim inserits, veim que ens empeny cada cop amb molta més força, cada cop més subtilment o més cruament -depèn de les circumstàncies- a romandre-hi passius, davant tot, a no ser que sigui per afanyar-nos a «tenir més», més béns materials, més riqueses, més doblers...


Per començar, podem dir que vivim en una societat on s'ha de reconèixer que, en general, el nivell de cultura política és més tost baix. Quin nivell de cultura política pot haver-hi entre nosaltres, on el nivell de cultura bàsica esdevé tan esquifit?

Bé s'encarreguen, els que manen, d'aconseguir que el nivell de «cultura política» de la ciutadania d'arreu sigui baix, com més baix millor. Així poden disposar millor d'uns elements tan acrítics que s'ho empassen tot sense cap casta d'anàlisi, de reflexió o de pensament lliure.

També podem valorar que gairebé tot ens duu a ser passius, en la nostra vida quotidiana, fins i tot a l'hora d'incrementar el nivell de sedentarisme que s'està implantant cada cop més intensament dins les nostres societats occidentals benestants.

Encara que no ho pugui semblar a primer cop d'ull, fins i tot amb l'ús que arribam a fer, de les aplicacions mòbils més sofisticades i emprades darrerament, se'ns vol portar a comportar-nos passivament en molts d'aspectes. Malgrat les paraules que escrivim o pronunciam o transmetem a una altra persona o col·lectiu... no ens movem físicament d'allà on som (anteriorment, ens hi havíem de desplaçar...) i retallam molts d'esforços que requeririen una mica més de temps per dedicar al pensament i la reflexió...


M'agrada molt la convocatòria d'aquesta taula rodona en aquest espai creatiu, perquè som un dels qui pensen i creuen que les expressions artístiques, l'art, com a espai creatiu, en una societat verament democràtica s'ha d'anar convertint cada cop més en crit i empenta cap a la rebel·lió i la lluita, contra la passivitat dominant, regnant, imperant a les nostres societats.

Podria començar per recordar aquí la meva experiència personal en l'àmbit de la participació ciutadana, molt diversa. Des de fa dècades, puc dir. Fou a la dècada dels anys 70 del segle passat quan vàrem crear el Comitè de Solidaritat amb Amèrica Llatina, o vàrem implantar Amnistia Internacional a Mallorca, o vàrem impulsar el Grup cristià de Drets Humans, o vàrem participar activament i directament en el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca. Aleshores dúiem una activitat frenètica de lluita oberta contra dictadures i a favor de la implantació de règims veritablement democràtics arreu del Planeta. També a la nostra terra, la Roqueta, l'illa de Mallorca. Aleshores m'hi vaig implicar intensament. Tant, que vaig deixar les crosses d'una institució tan consolidada com és ara l'eclesiàstica, per apuntar-me al carro de la gent comuna, la del carrer, la de la feina, la del barri...

Per això mateix, puc dir que a la dècada dels anys 80, juntament amb la meva esposa em vaig dedicar en cos i ànima a altres àmbits, com són ara el de dirigent veïnal al barri del Camp Rodó, o el de delegat sindical de Comissions Obreres dins l'Administració pública, o el de membre de la Junta Directiva de la Federació d'Associacions de Veïns de Palma.

Tot això, abans d'entrar a la dècada dels anys 90, quan em capfic en l'àmbit de la política estricta, com militant del Partit Comunista dels Pobles d'Espanya, primer; com a militant del PSM-Entesa Nacionalista posteriorment, durant 15 anys seguits; i com a militant d'Esquerra Republicana des de l'any 2003 ençà.

Els darrers anys vaig voler implicar-me en altres redols: l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca, adscrita al Fòrum Social de Mallorca; o l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, impulsada per l'entitat Forum Musicae; o l'Assemblea Nacional Catalana... des dels inicis... i des de Mallorca...


Bono. He cregut convenient esmentar-vos tots aquests àmbits, d'una banda, perquè es vegi que no som gens aliè a la participació ciutadana activa. I, de l'altra, que la societat civil mallorquina, en el seu conjunt, no és tan passiva com pot semblar a primer cop d'ull.

A tots aquests àmbits, això sí, hi he detectat alguns elements que veig que hi són comuns:

El primer de tots, reconegut gairebé sempre, és que «som quatre gats», «som els mateixos de sempre», «no s'apleguen que no s'assemblin»... Som quatre gats, i, per afegitó, no sempre ben avenguts...

El segon element que he vist com a característic de tots aquests grups i organitzacions és que els amara i hi predomina una gran il·lusió: la de canviar les coses, millorar-les, transformar-les.

Un tercer element, també, s'hi comparteix: s'hi veu molt clarament contra què o contra qui s'ha d'anar; però no s'arriba a perfilar nítidament a favor de què o a favor de qui.

En les lluites veïnals, sindicals, socials, polítiques, no podem dir que hàgim estat molts, en comparació amb la totalitat de la ciutadania, ni tampoc podem dir que hàgim anat a l'una, de bracet un amb l'altre. Més tost el contrari.


Durant aquesta darrera legislatura, s'ha produït un fet insòlit que, si més no, ha romput tots els esquemes coneguts fins aleshores: farts d'aguantar tanta insolència governamental, 100.000 persones (de 876.000!) arriben a sortir al carrer un bon dia, per mostrar la seva disconformitat amb un govern irrespectuós i prepotent... presidit pel militant del PP JR Bauzá...

Resultat:
- Canvi de colors en el mapa polític de Mallorca, com a imatge primera. Sense haver-hi desaparegut totalment, el color blau ja no hi domina tant com fins ara.
- Canvi d'escenari al Parlament balear: de 3 grups polítics (PP, PSOE, MÉS), a 8 grups polítics (PP-20, PSOE-14, PODEM-10, MÉS-6, ELPI-3, MÉSPM-3, C'S-2, GENTPF-1)
- Canvi de presidència a ajuntaments, Consell i Govern.
- Canvi de polítiques culturals, socials, econòmiques? S'han de veure encara
- Canvi de polítiques «pseudodemocràtiques»? S'han de veure encara.
I és aquí on m'agradaria remarcar això: potser sigui cert que la participació ciutadana activa i permanent i constant es mostra minsa i esquifida. Però no tot es perd per allà mateix. També s'ha de reconèixer que, des de les institucions públiques, encara no s'hi parat esment com cal: «De què serveix participar activament, si tanmateix els nostres governants no hi faran gens ni mica de cas!»

Per això, m'he volgut mostrar molt crític, durant aquesta darrera mesada, amb el comportament de les tres formacions polítiques que, sortosament, ens han de governar, administrar i representar d'ara endavant.

Tant de bo que encertin en el foment, l'impuls i l'enfortiment d'una participació ciutadana que sigui tenguda en compte, sobretot en assumptes d'importància cabdal: que jo sàpiga, encara que s'ha fet cap consulta popular institucional sobre res entre nosaltres. Ja comença a ser hora que s'hi iniciï aquesta pràctica democràtica tan estesa en altres àmbits d'Europa.

* * * * * * * * *

Vet ací unes quantes reflexions breus que he anat publicant al meu mur de FB, i que poden ajudar a fer veure certs aspectes d'un procés, iniciat d'una tal manera, que fins al final no s'arribarà a saber si acabarà bé, és a dir, fent cas d'allò que la majoria de la gent que va anar a votar va voler manifestar el proppassat dia 24 de maig: no només que se'n vagi el PP de les institucions públiques, sinó que s'implantin noves formes de governar, administrar i representar la ciutadania...

18. M'agraden alguns punts d'aquesta reflexió teva, Toni. Però trob que s'hi passa per alt la gran "davallada de vots", esgarrifosa, del PSOE i la pujada de vots, insòlita, de Podemos i Més a les darreres eleccions. I això no em sembla que quedi suficientment reflectit fins ara a l'àmbit institucional. Els resultats de les negociacions institucionals no veig que es corresponguin amb els resultats dels vots d'esquerres a les urnes, on el PSOE no va tenir tant de pes, ni molt manco.

17. Més Espanya... al Govern de les Illes Balears, amb na Francina com a presidenta? Uuuuuufffffff!

16. Em sembla que tenim, tendrem i mantendrem per molt de temps un bon president del Govern de Mallorca! Salut i coratge, Miquel!

15. S'hi diu allò que jo pensava i no sabia ben bé com expressar-ho! Gràcies, Francesc! A veure si arriben a adonar-se que, perquè s'hi visualitzi millor el canvi reclamat pels votants d'esquerres, s'ha de veure que qui presideix aquesta comunitat autònoma no és ningú més que en Biel Barceló...
«En les condicions actuals és gairebé impossible votar la investidura d'Armengol com a presidenta. Ells i Podemos ja tenen el que volien i ara encara volen molt més i preveuen un Més per Mallorca i Menorca com a subalterns. No cal passa pena, per que el PP no te cap possibilitat de governar. Ens hem de mantenir forts i no votar la investidura amb les condicions actuals. Crec que PSOE i Podemos, si aconseguexin l'abstenció del PP ho poden tenir tot i ja s'ho faran. No afluixeu ni una coma més. Si hem d'arribar a unes noves eleccions serà responsabilitat de l'egoisme imperial dels dos partits centralistes madrilenys. Es molt important governar, però no a qualsevol preu i sobretot no és pot perdre la dignitat.»

14. Tant de bo que aquesta IX legislatura s'esdevengui la millor de totes les que hi ha hagut fins ara a les nostres Illes. Salut i coratge, a l'hora d'envestir i dur a terme totes les iniciatives parlamentàries que reclama i necessita la nostra societat illenca!

13. Sembla que encara no ens hem adonat del canvi tan gran que s'hi ha produït: d'un dia per l'altre, el fins ara totpoderós PP s'ha convertit pràcticament en no res a les institucions públiques. Salut i coratge, en democràcia vera!

12. L'únic motiu vàlid per a mi, Raphel Pherrer, és que s'hi han posat d'acord totes tres formacions polítiques implicades, malgrat les meves reticències personals inicialment i permanentment mantengudes en relació amb el PSOE...
Som de l'opinió que, a pesar del meu parer personal, disconforme, dins les esquerres hem de fer prevaldre hores d'ara el suport inicial a la decisió adoptada per les tres formacions esquerranes que han aconseguit més vots a les darreres eleccions.
Personalment m'esperava i desitjava veure president en Biel Barceló, amb el suport triple...
Hores d'ara, emperò, i a la vista de la decisió que han pres n'Armengol, en Jarabo i en Barceló, crec que val la pena fer pinya esquerrana a allò que el triplet ha decidit, si més no per fer-hi una confiança inicial que ja veurem com seguirà i com acabarà.
De moment, per a mi, salut i coratge per tirar ENDAVANT així com ells han decidit!

11. Tot i els meus dubtes inicialment manifestats, davant d'una presidenta com na Francina, hores d'ara vull expressar públicament el meu vot de confiança personal davant la decisió adoptada per tres formacions polítiques...
Salut i coratge, per envestir la tasca ingent que comporta governar, administrar i representar les illes Balears i Pitiüses, d'una altra forma, molt millor que qualsevol de les adoptades fins ara!

10. Em sembla una notícia molt més bona que la d'ahir!
«Hila será alcalde de Palma los dos primeros años de legislatura con el gobierno tripartito. El socialista José Hila y el econacionalista Toni Noguera se repartirán la alcaldía durante la próxima legislatura con el visto bueno de Som Palma.»

9. Podria semblar que s'hi imposen certes dosis de més racionalitat en la composició del nou govern municipal a Palma...
«Davant les crítiques internes perquè finalment no s'hagi tingut en compte el mandat de l'assemblea de Som, que en la consulta feta rebutjà de manera majoritària formar part d'un govern on la batlia fos socialista, l'equip de Comas ha apostat finalment per entrar de ple en la gestió de Cort per fer valer el seu pes entre socialistes i ecosobiranistes, i assumir àrees de gestió amb tots els seus representants.»

8. Em sembla que ha de caure com una poalada d'aigua freda damunt alguns (si no molts) ciutadans de Palma, una notícia com aquesta que porta a creure, a pensar i a dir: 7. Vius i ungles amb els dos partits que tenen la seu central a Madrid!
Com s'ha de pair això de «tancar un govern en minoria amb Som i Noguera com a batle durant els quatre anys» mentre que els socialistes quedaran fora del nou govern municipal, donant-hi només el seu suport extern... A l'oposició...?
Una mica mal d'entendre aquesta casta de "canvi segur"!

7. Vius i ungles amb els dos partits que tenen la seu central a Madrid!
Com s'ha de pair això de «tancar un govern en minoria amb Som i Noguera com a batle durant els quatre anys», mentre que els socialistes quedaran fora del nou govern municipal, donant-hi només el seu suport extern?

6. Em sembla una intervenció molt clarificadora, de qui per a mi s'esdevé el candidat millor a la Presidència del Govern de les Illes Balears.
En recoman l'atenció íntegra, per a tothom que desitgi un canvi veritable, més que segur, a les institucions públiques de les Illes Balears i Pitiüses.
Seria bo de difondre'n opinions, siguin les que siguin...

5. Vull creure i pensar que les tres formacions polítiques que es presenten com a d'esquerres a les Illes Balears i Pitiüses -PSOE-PODEMOS-MÉS- sabran estar a l'alçada de les circumstàncies actuals: voldran i aconseguiran fer fora del govern de les institucions públiques illenques la formació política dretana -PP- que més mal ha fet durant quatre anys seguits a massa àmbits de la nostra societat.
Vull creure-ho i pensar-ho, de bon de veres, hores d'ara com abans!

4. Trob que el PSIB-PSOE s'equivocaria de cap a peus si es consideràs l'únic capaç de presidir, liderar i executar el canvi, tant al Govern de les Illes Balears, com al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament de Palma!
Com a mínim, em sembla tant o més pretensiós que el que es plantejà i portà a terme el mateix PP ara fa quatre anys -amb majoria absoluta-...!

3. La ciutadania de Palma ha dit molt clarament que hi vol un canvi MÉS segur que segur!

2. Tant de parlar i debatre, dies i més dies, sobre programes i més programes, quan a mi, i crec que a moltíssima més gent de Ciutat, l'única cosa que ens interessa de bon de veres i que volem arribar a saber d'una vegada, d'aquí que toquin hores, és: qui presidirà el Govern de les Illes Balears, qui presidirà el Consell de Mallorca i qui serà el batle de Palma... En definitiva, els responsables màxims de l'execució d'aquells programes tan esmentats i debatuts!

1. Vius i ungles, amb el PSIB-PSOE, que, al meu modest mode de veure, no hauria de tornar a presidir ni l'Ajuntament de Palma, ni el Consell de Mallorca, ni el Govern de les Illes Balears, ni el Parlament...
Ja ho han fet qualque pic, i tots sabem què hi han fet -de bo (ben poc) i de dolent (massa)
Res de nou no seria....
Salut, coratge i resistència, per a tota la gent que se situa a l'esquerra del PSIB-PSOE!
No vos deixeu engatusar per càntics de sirena...
Val més anar tots sols que mal acompanyats, han dit sempre els nostres avantpassats!

dilluns, 20 d’abril del 2015

IV Diada cultural d'Amics del Seminari (2): dedicada a Ramon Llull


Els companys d'estudis eclesiàstics que ingressaren al Seminari diocesà de Mallorca l'any 1959 del segle passat, des de fa quatre anys seguits, organitzen una Diada cultural, que serveix de retrobament amb els companys, antics seminaristes, que s'hi volen apuntar.

La primera fou a Manacor, en memòria de mossèn Antoni M. Alcover. La segona, a Petra, recordant fra Juníper Serra. La tercera, a Pollença, en homenatge a mossèn Miquel Costa i Llobera. I la quarta, la d'enguany, a les mateixes instal·lacions del Seminari, fent memòria del beat Ramon Llull, amb un programa definitiu dels actes preparats per al dia 9 de maig, segons n'informa el coordinador, Jaume Bonet i Rubí.

Comença amb una missa de germanor, en record dels antics companys d'estudis que ja s'han mort, seguida d'un piscolabis. Continua amb un concert d'orgue, a càrrec d'Eduardo Covas i Josep L. García Mallada; i d'un concert de la Nostra Schola Cantorum, dirigida per Tomeu Ripoll, i acompanyada a l'orgue per Pep Portell. Segueix la conferència sobre “Ramon Llull: pensament i actualitat”, a càrrec de Pere Ramis i Miquel Jaume.

A l'hora de dinar, s'hi ha de recordar i assaborir el contengut d'aquells sopars tradicionals dels anys 60...

Una taula rodona força densa i consistent i una Fiesta en el aire, conclouran la jornada.

És d'esperar que l'assistència sigui nombrosa, i que l'ambient que s'hi arribi a crear enriqueixi i enforteixi els lligams d'amistat entre antics companys d'estudis al Seminari diocesà de Mallorca.

Qui vulgui apuntar-s'hi, convé que contacti amb:
Joan Bonet Rubí
606569658

Salut i coratge, companys!

divendres, 10 d’abril del 2015

Pere Ballester, qui “demanava pista”, ha aconseguit d'aterrar


Llegint el “Diario de Mallorca” del 9 d'abril de 2015, m'assabent que ja fa més d'una setmana que el bon amic i company de lluites sociopastorals, Pere Ballester i Morey, després d'haver estat “demanant pista” durant molt de temps, ha aconseguit d'aterrar a l'altre món...

Per a mi, que vaig tenir la gran sort de compartir amb ell tasques i afanys, lluites i esforços, èxits i fracassos, mentre m'exercia com a rector de la Parròquia de l'Encarnació, a Ciutat (1978-1982), se'm presenta com una notícia colpidora: l'he vist algunes vegades darrerament i l'he visitat qualque pic allà mateix on acudeix i resideix, al Centre de Dia Residència Oms, per a persones malaltes d'alzhèimer i altres demències...

Es pot dir que, abans de veure-s'hi afectat, Pere Ballester i Morey, un home laic, casat, amb dos fills i una filla, s'esdevé un membre de l'església diocesana de Mallorca, compromès fermament en la tasca evangelitzadora, des d'àmbits diversos: Parròquia de l'Encarnació, Casa de l'Església, Ràdio Popular, Mitjans de Comunicació, Grup Cristià de Drets Humans, Delegació Diocesana d'Acció Social, Càritas... són alguns àmbits on la seva presència activa hi deixa petjada fonda.

Particularment, em sent empès a valorar enormement la tasca que en Pere desplegà al front del Grup Cristià de Drets Humans durant un bon grapat d'anys.
El Grup Cristià de Drets Humans, que s'inicia dia 15 d'octubre de 1974, com un servei de la Parròquia de l'Encarnació, s'encamina a defensar i promoure els drets humans des d'una perspectiva cristiana. És una idea i creació de mossèn Pep Toni Fuster, vicari de la parròquia.

S'entén, aleshores, que els cristians no es poden desentendre del compromís en la construcció d'un món més just i humà, ni de la denúncia profètica dins la societat on viuen.

Sis anys després, el mes d'octubre de 1980, s'edita (a ciclostil!) el primer Full Informatiu de Drets Humans, que recull les activitats programades i realitzades per aquella vintena de persones, delitoses de treballar per un món més just.

Anys més tard, i fins ara mateix, sobretot amb mossèn Pep Noguera i amb Bernat Vicens, se n'arriba a editar una revista, molt més valuosa i força enriquidora.

Recercant dins d'arxius, em sembla que les paraules que escriu mossèn Joan Bestard, des de Madrid, secretari de la Comissió Episcopal de Pastoral de la Conferència Episcopal Espanyola, adreçant-se al Grup Cristià de Drets Humans (l'any 1981), resumeixen el tarannà i la dèria del bon amic Pere Ballester, al front d'aquell grup que tan intensament impulsa a la Parròquia de l'Encarnació:

El primer criteri pròxim d'evangelització ha de ser el realisme sociològic. Sense aquest sentit realista correm el perill, greu per cert, de convertir la nostra acció evangelitzadora en un grapat de respostes estereotipades a preguntes que ningú no ens fa.

En Pere Ballester, amb la seva visió i la seva acció, contribueix de manera molt evident a fer de la tasca evangelitzadora una resposta esperançada, joiosa, il·lusionant, a preguntes que es fa aleshores qualsevol home o dona que s'interroga sobre la vida i el moment que està vivint.

Als inicis dels anys 80, Grup Cristià de Drets Humans, juntament amb Comunitats Cristianes de Mallorca, Capellans de “Part Forana”, Capellans de Barriades, Capellans del Primer Dimarts, Justícia i Pau de Mallorca, Grup Cristià d'Objectors de Consciència, etc. Es preseten públicament com a membres de l'església mallorquina que desitgen la més plena autonomia per al nostre poble illenc... I en Pere Ballester i Morey, n'és defensor fervent!

Amic Pere Ballester
que partires l'altre dia,
t'endugueres ma alegria,
sense saber què he de fer...

Bé record allò que fèiem
a finals dels anys setanta,
i seguírem als vuitanta
convençuts d'allò que crèiem:

Grup Cristià de Drets Humans,
que inicià mossèn Pep Toni
tu seguires amb el somni
d'implantar valors cristians.

Aixecant la nova terra
i el cel nou on la justícia
allunyàs tota malícia,
desterrant qualsevol guerra...

Ajuda'ns a continuar fent-ne el camí!

dissabte, 4 d’abril del 2015

IV Diada Cultural d'Amics del Seminari (1): orgue de la capella restaurat

Dissabte, 9 de maig de 2015, és prevista la celebració de la IV Jornada Cultural organitzada pels Amics del Seminari.

La primera fou feta a Manacor, en homenatge a mossèn Antoni M. Alcover. La segona, a Petra, en record de fra Juníper Serra. La tercera, a Pollença, fent memòria de mossèn Miquel Costa i Llobera. I aquesta quarta Jornada Cultural es preveu de celebrar-la a les mateixes instal·lacions del Seminari Diocesà, a la barriada palmesana del Viver.

Davant l'estat lamentable en què es trobava l'orgue de la capella del Seminari, que tant de servei va prestar durant dècades, però que, des de fa molt de temps, s'ha anat deteriorant a les totes, per la manca del manteniment acurat que precisa, una de les iniciatives llançades des del primer moment pels Amics del Seminari fou envestir amb la seva restauració.

No ha resultat gens fàcil. De bon començament, es va pensar en l'orguener i organista campaneter, Amic del Seminari, en Pere Miquel Reynés i Florit, qui s'hi va posar de valent i, d'aquesta manera, amb moltes hores, dies, setmanes i mesos de dedicació, a la fi se n'ha pogut fer la prova primera.

L'1 d'abril de 2015, gràcies a la labor desplegada pels Amics del Seminari, amb la col·laboració entusiasta de l'orguener campaneter, PERE MIQUEL REYNÉS I FLORIT, es va poder comprovar que, efectivament, la restauració d'un orgue tan emblemàtic per a generacions d'estudiants havia quedat completada.

Bona prova en són les imatges i els sons que es reprodueixen just suquinetes:

diumenge, 15 de febrer del 2015

Per la dignitat de la gent més marginada


Jaume Santandreu, encadenat
A mb la visita que uns quants amics hem girat aquest capvespre a la Casa Llarga, on el bon amic i company de lluites socials i polítiques, el manacorí Jaume Santandreu, s'ha volgut encadenar en defensa d'un tractament millor per a la gent més marginada de Mallorca, m'han quedat bastant més aclarits certs aspectes que jo tenia una mica embullats.

D ies enrere, m'havia quedat molt sorprès davant la notícia publicada als mitjans de comunicació, on apareixia en Jaume queixant-se molt durament del comportament de les senyores de la Casa Llarga, membres de la família Feliu Fernández. Aquestes l'haurien comminat a abandonar la casa aquesta mateixa setmana, i en Jaume s'hi havia enrabiat tant que semblava que tragués foc pels queixals contra les cinc dones...!

E m deia a mi mateix que aitals queixes per part d'en Jaume no devien ser gens ni mica adients. Es tractava, enmig de tot, d'una família tan esplèndida que, durant molts anys seguits, havia posat a les mans d'en Jaume tota la finca, perquè s'hi pogués acollir gent marginada.

U na decisió tan generosa com aquesta, lluny de poder ser considerada menyspreable, per a mi, em semblava molt lloable i ben digna no solament de ser reconeguda sinó fins i tot agraïda.
Diari íntim d'un argollat

A mb la conversa que hem mantengut durant una estona llarga amb en Jaume Santandreu, encadenat a la Casa Llarga, -argollat, per pròpia voluntat, com a esclau voluntàriament lligat als rems d'aquesta nau que transporta la gent més marginada de Mallorca-, he arribat a comprendre que, amb això que s'ha posat a fer aquests dies, no pretén cap altra cosa que posar per damunt tot LA DEFENSA AFERRISSADA DE LA DIGNITAT DE LES PERSONES MARGINADES.

L a dignitat del marginat, per a en Jaume, no rau a tenir què menjar, on dormir, de què vestir... D'això, se'n pot dir beneficència.

A questa casta de comportament benèfic potser devia caure bé temps enrere a certs àmbits...
Les 38 mil argolles de la dignitat

B é està, fins i tot, que se n'aconsegueixi també avui dia...

E l fet és que en Jaume Santandreu vol anar molt més lluny, molt més enllà d'on han portat les moltes i grans passes que s'han anat fent, gràcies a tantíssimes lluites cíviques perllongades durant dècades en aquesta terra nostra.

N o es tracta, creu i diu ell, de conformar-s'hi, ni de considerar que ja s'ha fet tot quant calia. Ni molt manco.

E n ple segle XXI, segons el parer i l'opinió del més que septuagenari lluitador manacorí, calen formes noves d'atansar-se a la gent més marginada i de compartir-hi l'existència.

F ou aquesta la intenció inicial, i és aquesta la finalitat que perdura a la Casa Llarga: DIGNIFICAR LA SITUACIÓ DE MARGINACIÓ en què viu molta de gent, cada cop més nombrosa.

I mplica, entre d'altres aspectes, que, a l'hora d'asseure't a la taula a menjar, lluny de tenir la sensació que se't dóna qualque cosa de franc, tens la consciència que t'ho has guanyat amb la suor del teu front... a escala reduïda, si vols, però que, en certa manera, també és fruit de la feina que has fet durant el dia.

C ada racó de la finca de la Casa Llarga manté ben marcades les petjades deixades per la presència i l'activitat que hi despleguen, des de fa un bon grapat d'anys, desenes de marginats que hi troben una acollida molt bona, com si fos ca seva.

E n entrar-hi, tot d'una s'hi detecta la gran feina desplegada, als jardins, a les naus, a la casa, als camins: roba i vestits i d'altres materials posats a la venda, obres artístiques, mobles... on han posat les mans enginyoses tots aquells homes que, altrament, podrien considerar-se inútils, inservibles...

N ova manera d'atansar-se a la marginació: tractant directament amb la feina feta pel marginat.

C au ben a prop Can Gazà, un indret molt més adient per a viure-hi...

I nstitucions públiques, establertes amb la finalitat de procurar el benestar de la ciutadania , cal que hi parin molta més atenció i que s'hi impliquin de bon de veres, per tal que la xarxa pública d'atenció a la marginació ho tengui ben present:

A prop d'allà on viu, s'ha posat a treballar una gent que ha trobat feina, la que se li exigeix cada dia -unes tres hores diàries- per fer-se mereixedora d'una altra casta d'atenció molt més profundament solidària.

A D É U A L A B E N E F I C È N C I A

dimecres, 4 de febrer del 2015

Quatre candidatures de PODEMOS a Mallorca


Vaig voler acudir al Club Diario de Mallorca, on era programada la Trobada de Candidats a la Secretaria General de Podem Illes Balears.

Hi intervenien Lola Fernández -d'”Entre Illes Podemos”-, Tomás Fernandez -d'”Illes amb Futur”-, Alberto Jarabo -de “Podem per les Illes”-, i Antoni Bennássar -de “Som Podem”-, representants de cadascuna de les quatre candidatures que s'hi presentaven.

Tenia moltes ganes de parar esment al que manifestassin tots quatre intervinents, però m'interessava, sobretot, atendre la intervenció d'Alberto Jarabo, representant de la candidatura “Podem per les Illes”, la meva preferida...

Durant dues hores i mitja seguides, vàrem tenir l'oportunitat d'escoltar les respostes que feren a una vintena de preguntes formulades per part d'assistents que omplien el Club.

D'una banda, vaig sortir-ne amb la convicció que, efectivament, ja se sent el tic tac tic tac del compte enrere que ha de marcar el final de la prepotència governamental espanyola a mans del PP i del PSOE a l'estat espanyol.

De l'altra, pens que a les Illes Balears s'haurà de fer molta de feina perquè tot això hi arribi a passar...

A banda d'haver de tornar a escoltar la invitació absurda d'haver-me d'apuntar al Círculo Balear (!) -jo que em consider defensor aferrissat de la llengua catalana als Països Catalans-, vaig haver de sentir ressonar dins aquella gran sala del Club Diario de Mallorca, per boca de representant d'una de les quatre candidatures: 

“Naturalmente, que estamos a favor de la inmersión lingüística y del catalán como lengua vehicular. Faltaría más!” 

Sense comentaris! 

PD:
Qui me n'ha passat constància gràfica és el bon amic Isidre Forteza. Gràcies.

dissabte, 17 de gener del 2015

Alguns comentaris a l'escrit meu sobre sant Juníper Serra


Em semblen interessants alguns dels comentaris que m'han arribat, sobre aquest tema que vaig penjar al meu blog el mateix dia que m'assabentava de l'anunci fet pel papa Francesc, relacionat amb la propera canonització del Pare Serra.

SPM
“Bona revisió d'alguns trets més engrescadors de la vida de Fra Juníper. El personatge no deixa de tenir, però, un tuf de colonitzador i no en el millor sentit del mot. Però és digne d'admirar. Quant a la canonització de Ramon Llull és un dels casos inexplicables de la història. Ell tingué enemics poderosos de les seves idees. Potser, més que res, per ignorància. I això ha contribuït que encara avui Ramon Llull no hagi estat canonitzat. Ara sembla que hi ha gent que hi fa feina seriosament. El personatge que hauria de ser la glòria de les terres catalanes encara ha de sofrir la indiferència d'alguns ciutadans de parla catalana (però que no la parlen, per cert). “

DFI
“Lo he leido, no me atrevo a opinar, no se nada, pero me gusto. Un abrazo”

MOJ
“Me pareix molt bé el que dius i després proposes damunt Ramon Llull. Queda més enfora de la gent i té manco ressò a les Amèriques, clientel·la que convé cuidar ...
El greu que me sap és no saber si actualment hi ha gent o capellans que siguin estudiosos de l'obra de Ramon , com un temps era aquell ENTE de Garcíes Palou... He sentit a dir que en Jordi Gayà segueix les seves passes però veig poca moguda als Medis damunt Llull. Esper que l'idea d'anomenar l'aeroport com a Ramon Llull tengui èxit ... i que tu segueixes la campanya. Jo hi he posat un petit gra d'arena preparant una passejada pels indrets lul·lians a Ciutat amb els mestres jubilats, a la qual estàs convidat, el proper 11 de març a les 10'30 a la plaça de Cort d'on partirem.
També , com a un dels responsables de la revista GERMANOR dels Mestres jubilats , li hem dedicat articles . És una petita aportació al personatge admirat cada vegada que sent o llegesc comentaris a la seva obra , en el moment que va viure... ell si que recorregué Europa i tengué una visió de tanta problemàtica que avui patim...”

MMP
“Estic totalment d´acord amb el teu comentari. He de dir tres coses:
1. Al meu parer no canonitzaria a ningú, és la vida la que ens canonitza: ens situa en el que hem estat.
2. Desconec de fet la història de Serra, sols lo que ens han anat diguent vulgarment.
3. Sí vaig coneguent cada vegada més a Ramón Llull i el seu pensament, i és cert que en aquests moments on l´Islamisme está damunt la taula. Precisament ahir vaig llegir a CatalunyaReligio.cat una Guia rapida sobre " l´Islamisme ( no sobre l´Islam" de David Casals i Vila on clarifica els mots que utilitzam, i situa les coses.
En pla jocós i fent un anàlisi de les entranyes viscerals: No te vendrá l´anti-Serrisme de la vena Surediana del Seminari de l´Institut ? Je je je . Una abraçada a tu i a na Bel.”

PSJ
“em sembla bé... i opino que tens prou raons. Gràcies pels teus esforços que ens ajuden a veure millor les "coses"..

MMB
“Moltes gràcies, Cecili, pel correu que m'has enviat. Ha estat un plaer llegir-lo. Dues puntuacions: els sants (els homes i dones) és impossible que siguin persones perfectes; i la tasca pastoral del P. Serra s'ha de interpretar dins el seu propi context d'una societat de cristiandad i de superioritat sobre els indis.
Però, com ben bé ho has dit, es tracte d'un personatge extraordinari. Gràcies per la teva amabilidad i una abraçada.”

PAB
“Hola, Cil. He llegit amb interès el teu comentari sobre Juníper Serra. Conec molt poc el tema juniperià, però em sembla assenyat el que comentes. Un historiador amic, ja fa mesos, em va comentar que Fra Juníper havia estat el típic amo de possessió mallorquí del seu temps posat al servei de l'evangelització tal con llavors l'entenien. Tenc la sensació que els californians ho viuen d'una altra manera: amb tota la mitificació d'un dels seus esdeveniments fundacionals. La veritat és que a mi m'arriba molt més la persona, l'actitud i el missatge de Ramón Llull.
També he de dir que el concepte de "sant" crec que queda molt relativitzat en la mesura en que cada dia tenim més informació i veim que gairebé de tothom podem aprendre qualque cosa; emperò assumint que també els sants tenen moltes goteres. Mirant les canonitzacions que s'han fet en temps nostre, podem comprovar que n'hi ha per a tots els gusts (jo crec que n'hi ha de contradictòries). Aquestes canonitzacions m'han ensenyat que els nostres pares, i moltíssima gent que només el petit cercle de la família i els amics ha conegut, han viscut virtuts heroïques. En González Faus recordava l'any passat que declarar santa una persona només vol dir que ens la proposen com a possible referent per a trobar Jesús. I en Manuel Bauçà, amb la seva ironia característica, molts d'anys abans de la canonització dels "màrtirs" de la guerra civil deia: són màrtirs per carambola. Si no haguessin tengut la mala sort de trobar-se en el lloc de la tragèsia, ara n'hi hauria un parell de secularitzats, un parell més de despistats, algun de llest i algun de sant...
No t'aturis, Cil.
Bona nit.”

OSA
“Cil, no tinc prou confiança amb el meu aparell informàtic i, pocs coneixement per part meva, per a escriure el teu bloc. Tu fes el que creguis oportú amb aquestes quatre ratlles que m’ha suggerit el teu escrit.
Primer de tot, el concepte de canonització. Si, es cert que dona dret a que el venerin a l’església, be. Per mi hi ha un tret que te mes rellevància i me atreu mes.
En principi, pensar que un mallorquí, de Petra per mes senyes, hagi estat capaç d’esser reconegut durant tants anys per una cultura totalment diferent de la nostra, me fa pensar, qualque cosa ben feta degué fer aquest homo? Son molts que encara li reconeixen la seva feina. Que li reconegui l’església avui, la veritat es que me es igual, en canvi, que hi hagi una ciutadania que li reconegui, me fa pensar.
Quins valors tenia aquest Home? Amb als mitjans de l’època va crear escola, va deixar petjada en el territori. Nomes pel fet d’esser religiós? Lo dubto. Enredera hi ha uns valors humans que va mamar en algun lloc, algú als hi va transmetre. Me agradaria que algú estudies un poc l’Home, no el religiós. A dia d’avui nomes ens parlen del religiós.
Es curiós que durant tot el temps de la nostra formació mai ens dediquessin una conferencia, classe, seminari, a la figura del Juniper Serra, que jo recordi. Ni tampoc del Ramon Llull, tret del Professor Garcia. Es a dir no ens van ensenyar a estimar les arrels.
Record haver anat a visitar a Petra la casa museu de Juniper, i veure que estaia ple de inscripcions en Anglès del govern nord-americà, me va sobta molt, que pinten aquestos per aquí? Si, ells lo veneraven mes que nosaltres.
Desconec si la gent jove de Mallorca valora aquestos personatges, no se si estan dins als currículums escolars d’avui? Me agradaria saber-ho, per curiositat.
Durant molts anys ens ha fet creure que als mallorquins estaiem aferrats a “sa roqueta”, no dic que no, però es evident que hem tingut grans mestres que han trencat aquest estereotip i que curiosament no als tingut en compta, perquè? Ja ens anava be mantenir l’actitud passiva... Perquè no vam mantenir el cap ben alt...? Si no record malament, Mallorca va esser durant molts anys el centre de la mediterrània, als millors mapes es feien a Mallorca (Jafuda Cresqués?) A on ha anat a parar tot aquell coneixements? En quin moment de la nostra historia deixem d’esser capdavanters per convertint-se en “colònia”?
Curiosament naixia el 1713, nomes fa 300 anys. Segur que va viure la pèrdua de drets de les illes davant del Borbó. Perquè va marxar...?
Veig que me tindre que “empollar” una mica de com va anar tot això. Si coneixes algun llibre que sigui prou objectiu, ja m’ho diràs. Salut company”

dijous, 15 de gener del 2015

Juníper Serra? Ramon Llull!


Per als catòlics, la canonització d'una persona difunta és una declaració oficial que fa el papa. S'hi certifica que aquella persona es troba certament al Paradís i en permet el culte com a sant...

En relació amb la meva opinió personal sobre l'anunci papal de la canonització del mallorquí Juníper Serra, he de dir que la meva cama arianyera, propera a molta gent petrera que admir moltíssim, m'empeny a dir-hi la meva.

M'entren ganes d'endinsar-m'hi, tot i que puc aportar ben poc relacionat amb aquesta figura egrègia mallorquina, quan m'assabent que el papa Francesc, jesuïta sudamericà, ha manifestat el seu desig de canonitzar el franciscà mallorquí, Miquel Josep Serra i Ferrer.

La meva condició de catòlic i de mallorquí no em permet de passar-hi de llis, com si no res.

He de reconèixer que no som cap expert en aquest personatge, ni en conec gaire les dades de la seva biografia, ni he estat mai cap entusiasta de l'obra missionera que realitzà.

Tot i amb això, sempre n'he admirat la seva capacitat d'actuació, per la seva obra ingent que desplegà, sobretot a Mèxic.

L'obra biogràfica que publicà el seu amic mallorquí, el Pare Palou, ajuda ben molt a copsar més a fons el paper i la figura d'aquest personatge petrer. És un clàssic.

M'agradaria, emperò, atansar-me més a prop d'allò que puguin opinar certs companys meus, amb els quals he tengut la gran sort de compartir la perspectiva missionera alliberadora durant uns anys a terres d'Amèrica Llatina.

A l'hora que em criden poderosament l'atenció certs aspectes d'aquest anunci papal, em sembla entendre i copsar que l'ànima americana, sens dubte impulsora de moltes decisions que adopta aquest argentí, convertit en el cap suprem de l'Església Catòlica, l'ha d'empènyer a realitzar actuacions que tenen molt a veure amb la realitat religiosa, política, social i econòmica que envolta les Amèriques. Em sembla inevitable.

Certament, en recordar la figura del Pare Serra i visitar les missions que desplegà a la Sierra Gorda de Querétaro habitada pels indis pames, hom se'n surt meravellat. Les nombroses esglésies que va construir, durant els vuit anys que romangué a la zona, han estat declarades patrimoni cultural. La ciutat més important s'anomena Jalpan de Serra, en memòria d'aquest mallorquí franciscà, doctor en Teologia.

Tot plegat fa veure clarament que fou un home molt inquiet. Mai no va voler romandre durant molt de temps instal·lat a cap lloc. Sempre volia fer-ne el recorregut a peu, caminant milers de quilòmetres.

El seu biògraf conta que quan l'expedició espanyola arribà a Veracruz, el Pare Serra no va voler fer el trajecte cap a la ciutat de Mèxic en el carruatge que li corresponia, sinó que volgué fer tot el camí a peu. Cosa que li provocà que una nit, dormint a terra, fos picat per un animal verinós que li provocà una ferida que mai no va poder arribar a curar del tot, sempre li dificultava els moviments i li provocava dolors intensos.

Malgrat tot, continuà treballant anys a Sierra Gorda i posteriorment es va traslladar al col·legi franciscà de la ciutat de Querétaro on romangué un temps.

Quan els jesuïtes foren expulsats de Mèxic, quedaren abandonades les missions que havien obert a les Califòrnies. El Pare Serra s'hi traslladà, viatjant en vaixell des del port de San Blas, a l'Estat Mexicà de Nayarit -lloc esplèndid per a la pesca de la llampuga!-. A l'església parroquial encara ara s'hi pot veure una placa commemorativa del pas de Fra Juníper pel port.

El frare franciscà mallorquí fundà les principals ciutats de la Califòrnia estatunidenca (a Mèxic hi ha dos estats que s'anomenen així), com San Diego, San Francisco, Monterrey i altres.

En ser territori de conquesta, sempre l'acompanyaven grups de soldats. I conten que el Pare Serra s'havia d'enfrontar molt sovint als abusos que aquests cometien. Amb la intenció d'acabar definitivament amb aquells comportaments militars abusius, viatjà a la ciutat de Mèxic, on s'entrevistà amb el virrei Bucarelli i aconseguí que aquest emetés un decret que manava que els indis fossin acollits i protegits pels missioners, evitant així els abusos dels soldats.

Només són algunes de les generalitats que permeten recordar, a grans trets, qui va ser aquest mallorquí insigne, aquest franciscà de la vila mallorquina de Petra, el Pare Juníper Serra.

Lamentablement, no conec a fons la vida i obra d'aquest paisà extraordinari. Però sí que he tengut la sort de recórrer alguns dels territoris que ell trepitjà segles abans.

I, també, he mirat de recordar els treballs realitzats per mi, com a missioner a terres d'Amèrica Llatina durant una partida d'anys. Amb concepcions distintes. En situacions distintes. Des de perspectives pastorals distintes. I sense arribar ni a les soles de les sabates d'aquest personatge petrer... pel que fa a construccions de temples...
Ja sé que no som qui per fer-ho. Però, si jo hagués tengut l'oportunitat de recomanar-li, al papa Francesc, la canonització d'algun altre personatge mallorquí, abans de suggerir-li el Pare Serra, li hagués assenyalat expressament en Ramon Llull.

Més ara, quan l'estat islàmic continua fent-ne de les seves arreu del Planeta: "Si no ens entenem per llenguatge, entenguem-nos per amor" (Llibre d'Amic e Amat).

Però això ja són figues d'un altre paner!

dimecres, 31 de desembre del 2014

Glosa de cap d'any - 2014


Si durant l'any acabat
contactàrem qualque pic,
vet ací el que t'escric
ara, l'any nou començat.

Quins tres reis? Porten justícia?
Ationen llibertat?
I la solidaritat?
Mai no duen cap malícia?

Any nou, vida nova” deien
els nostres avantpassats.
Bé sabien el que feien,
quan calia anar endavant.

Any nou, vida nova” dic,
en un temps en què fa falta,
quan veus tanta gent malalta,
enlairar-se més d'un pic.

Que s'acostin novetats
perdurant aquest Any Nou,
lluny es quedin soledats,
enc que facin poc renou.

Vull trencar tota cadena
que me pugui esclavitzar;
vull gaudir la llibertat
que se'n pugui dir ben plena.

Amb la solidaritat
per senyal i per senyera,
dominant la terra entera,
visca la humanitat.

De justícia en vull arreu
i que no sigui gens torta,
sinó aquella que comporta
veritable i justa veu.

Tot lo bo que vull per tu
també ho vull per la gent teva,
ben igual que per la meva:
pots estar-ne ben segur.

Aquest quinze ja estrenat
que el catorze millor sia
i pitjor que el setze: via
plena de felicitat!


Montuïri, 31 de desembre de 2014