Krzysztof Charamsa, als Països Catalans

Audio. CatalunyaReligió.cat, 16 de febrer de 2017.
Antoni Comin, conseller de Salut del Govern de la Generalitat de Catalunya, presenta llibre de Krzysztof Charamsa "La primera pedra". Defensa que "hem d'estar molt indignats amb el que fa l'Església catòlica amb l'homosexualitat" i que "l'homofòbia que avui practica l'Església és un greu pecat davant de Déu". Comín ho exposa "com a cristià i homosexual" en la presentació del llibre "La primera pedra" de Krzysztof Charamsa, el capellà polonès de la Congregació de la Doctrina de la Fe que declara la seva homosexualitat l'octubre de 2015 en una roda de premsa a Roma.

Ràdio Ciutat. Badalona Matí, 13 de febrer de 2017.
Entrevista amb Krzysztof Charamsa. La meitat dels membres de l'Església que hi ha en el Vaticà són homosexuals.
Entrevista a 8TV, 9 de febrer de 2017. Denuncia la pederàstia, com la cara més dura i mes fosca de l'Església catòlica. L'Església no fa res per fer desaparèixer la pedofília, acostumada com està a dominar la sexualitat. 

Entrevista a Catalunya Ràdio, 28 d'octubre de 2015. 

L'ex prelat del Vaticà Krzysztof Charamsa, anuncia públicament a "El matí de Catalunya Ràdio"que és homosexual, i acusa l'Església de fomentar l'homofòbia. L'ara ex oficial de la Congregació per la Doctrina de la Fe denuncia això a la carta que envia al papa Francesc abans de l'inici del sínode extraordinari de la família. Charamsa revela a Catalunya Ràdio el contingut de la missiva i alhora es mostra decebut pels resultats del sínode.

El matí de Catalunya Ràdio - Portada de Mònica Terribas, 6 d'octubre de 2015
Amb el prelat Krzysztof Charamsa, el Vaticà s'ha mogut de pressa. Charamsa ha estat castigat de manera immediata i severa per haver dit qui era, per haver dit la veritat: abandona tots els seus càrrecs, el d'oficial de la Congregació de la Doctrina de la Fe, màxim òrgan de deliberació doctrinal de l'Església catòlica, i el de professor de la Pontifícia Universitat Gregoriana. Perquè un homosexual amb parella, ara per ara, el 2015, no encaixa en una institució que encara no accepta el divorci. Charamsa va fer les maletes i va arribar ahir a Barcelona i a dos quarts de nou s'asseurà a l'estudi. L'escoltarem. Hi haurà oients que no l'entendran i d'altres que sí. Però trobarà segur més acolliment i comprensió aquí que a Roma.

TV3 - Divendres - La Mirada Terribas, 6 d'octubre de 2015.
Krzysztof Charamsa, un capellà polonès, un teòleg amb una altíssima formació, amb una implicació molt directa amb el Vaticà, molt influent, reconeix que és homosexual i presenta la seva parella, precisament el dia abans que comenci a Roma el Sínode de bisbes sobre la família.

El matí de Catalunya Ràdio - Portada de Mònica Terribas (minut 2'30")– 4 d'octubre de 2015
Passarem examen al Vaticà. Serà aquí, arribat de Roma, el prelat valent Krzysztof Charamsa, expulsat per haver reivindicat el seu amor homosexual i la necessitat que l'Església accepti que el vot de castedat i l'homofòbia són contra natura. A Charamsa l'han foragitat per haver dit la veritat sobre la seva identitat. Al Vaticà tenen encara molta feina per fer. Veurem si el Sínode de la Família fa algun pas per al reconeixement d'aquesta realitat que, de moment, ignoren.

El matí de Catalunya Ràdio - La doctrina cristiana reconeix l'autodeterminació, segons el teòleg Krzysztof Charamsa, 8  de setembre de 2015.
La doctrina de la fe cristiana inclou el dret d'autoderminació dels pobles. Ho ha dit a "El matí de Catalunya Ràdio" el teòleg membre de la Congregació per a la Doctrina de la Fe al Vaticà Krzysztof Charamsa, de visita a Barcelona. Oficial de la Congregació per a la Doctrina de la Fe al Vaticà i secretari adjunt de la Comissió Teològica Internacional, Charamsa ha seguit la situació política a Espanya i Catalunya i, a títol personal, ha estat molt crític amb el posicionament que va adoptar la Conferència Episcopal Espanyola quan va afirmar que participar en el procés del 9-N era imprudent i inadmissible. Charamsa, d'origen polonès, també s'ha referit als canvis introduïts pel papa Francesc en la nul·litat matrimonial que es faran públics avui i ha parlat del divorci. Segons ha explicat, l'Església ha de reflexionar molt profundament sobre la situació dels catòlics divorciats.

Qui és Krzysztof Charamsa? Què ve a fer-hi, a Palma?

Tenim davant nostre un home. Un prevere en tota la seva natura. Un gai orgullós de ser-ho. Una persona batejada, sacerdot i teòleg que ha volgut servir l'Església tota la vida. 

Fins al punt que arriba a ser monsenyor, secretari adjunt d'una comissió teològica internacional, oficial de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, ex-sant ofici, ex-santa inquisició, i, durant una dotzena d'anys, professor de Teologia a dues universitats pontifícies romanes...

Després que m'he llegit atentament i agradosa el seu llibre, «La primera pedra», si jo hagués de definir en poques paraules la persona i la figura del seu autor, Krzysztof Charamsa, jo diria que és un dels defensors més aferrissats  de «les minories més malmenades, trepitjades, potejades, maltractades avui dia damunt del Planeta Terra i dins les esglésies cristianes».

Minories de tota casta. Sens dubte i a primer cop d'ull LGTBIQ, la de gais i lesbianes, transsexuals, bisexuals, intersexuals i queer... Però també voldria remarcar-n'hi una altra, d'aquestes minories que defensa aferrissadament l'autor d'aquest llibre, en aquestes mateixes pàgines: la minoria que representa el poble català.

Des de la primera pàgina – on dedica l'obra a l'home que estima, el català Eduard Planas -, fins al darrer dels mots que s'hi reprodueixen, no s'està de propugnar el dret a l'autodeterminació d'individus com ells dos i de pobles com el català.

En aquest àmbit, qui és Krzysztof Charamsa? Es tracta d'un gai polonès que, pocs dies abans de sortir de l'armari en l'espai reduït de la «caverna vaticana», es troba a Catalunya per a la Diada de l'11 de Setembre de 2015, la festa nacional catalana. 

Aleshores, té diverses oportunitats de manifestar-se públicament sobre el dret d'autodeterminació de la nació catalana. Pertot arreu escampa que es tracta d'un dret defensat com sacrosant per la doctrina oficial de l'Església. 

Ben contràriament, precisament, a allò que manifesta aquells mateixos dies la Conferència episcopal espanyola. Segons diu Krzysztof Charamsa, la Conferència episcopal espanyola actua exactament contra aquell principi de la doctrina catòlica, ofenent els catalans... Actitud que l'ha de portar a enfrontaments amb la jerarquia catòlica.

Pocs dies abans de la Diada de 2015, al programa «El matí de Catalunya Ràdio», la periodista famosa Mònica Terribas l'entrevista. N'exposa lliurement i extensament l'opinió sobre els «drets comunitaris i individuals a la doctrina de l'Església».

L'endemà mateix torna a ser entrevistat, en aquest cas per Xavier Grasset durant el programa Més 3/24 del Canal 3/24 de Televisió de Catalunya: hi rebla les seves reflexions teològiques sobre el dret de cada nació a autodeterminar-se. Deixant de banda el tema de l'homosexualitat, fa al·lusió, en una síntesi brevíssima, al «Compendi de la doctrina social de l'Església» on s'exposa la postura del magisteri de l'Església sobre el dret de les nacions.

Una setmana després de la celebració de l'11 de Setembre de 2015, el diari El Punt Avui, reprodueix un primer article de Krzysztof Charamsa sobre el mateix tema, amb el titular «En favor del procés d'independència de Catalunya a la llum del pensament cristià».

Dijous, dia 6 d'abril de 2017, ve a Mallorca, a presentar-nos públicament el seu llibre «La primera pedra», que, com diu ell, vol ser la primera pedra de la veritat, de la veritat que ens fa lliures.

L'acte és obert a tothom, a les 18:45h al casal de Can Alcover, carrer de Sant Alonso 24, Palma.

Més informació aquí mateix.

Descripción de Krzysztof Charamsa, el primer sacerdote del Vaticano en salir del armario

Valtonyc a la presó?

Per començar, el suport explicitat és ben considerable

Tres anys i mig de condemna
semblen més que un escarment
per a ell i per la gent
que ha d'anar complint la pena

de no «dir» què, segons quan,
ni de «dir» segons què, un dia,
ni de «dir» que monarquia
no es mereix tenir cap «fan».

Tres anys i mig de presó
per haver «dit» una cosa
que a segons qui fa més nosa
que haver-se'n «duit» un milió?

Tres anys i mig de presó
per haver «dit» amb la boca
que qualcú mereix la bomba
que comporta una cançó?

Tres anys i mig de presó
per haver «dit» i «cantat»
en públic i en català:
és això violenta acció?

Cap sorpresa no em provoca
que l'Audiència nacional
s'avengui a fer més mal
del que el seny creu que hi pertoca.

Capitalista justícia
castiga fort la paraula
i considera una faula
mostres més grans d'avarícia.

Si és cert que la normativa
no ens permet dir certes coses,
haurà d'anar llevant noses,
posant-hi unes altres crosses
la cambra legislativa.

Ja és ben hora que a Mallorca
aixequem el nostre crit
i assenyalem amb el dit
la nostra més vera soca.

Les nostres arrels ben fondes
sempre arriben tan endins,
que no volem més botxins
que ens vulguin tapar la boca.

Sobretot si són d'aquells
que pertanyen a una dreta
tan caciquil i poc neta
que enyora tant estils vells.

Apuntem cap al futur
on tothom hi pugui dir
la seva, i faci sentir
sa veu en estat ben pur.

Parlament de les Illes Balears, contrari a judicialitzar el procés sobiranista a Catalunya, fa suport a la democràcia

Aquest dimarts, 21 de febrer de 2017, he passat un guster d'assistir a la sessió plenària del Parlament de les Illes Balears: m'interessaven especialment dues iniciatives parlamentàries. Figuraven als dos darrers punts de l'ordre del dia. M'hi he fet present a les 12:30 i me n'he sortit a les 15:30 h.

La diputada de Podem Illes Balears, Laura Camargo,
defensa la proposició no de llei i en demana el suport

He pogut seguir de prop la primera iniciativa, presentada pel grup parlamentari Podem Illes Balears. Fa referència directa i explícita a la santa mare església catòlica apostòlica i romana, en el seu vessant més visible com a propietària titular de béns patrimonials...

Presentada per la diputada Laura Camargo, s'hi reclama «la titularitat del domini  o d'altres drets reals «immatriculats» a favor de l'Església catòlica a les Illes Balears». 

M'ha servit, si més no, per aprendre i conèixer el significat d'aquest mot -desconegut per mi fins a aquell moment-: el fenomen de les «immatriculacions», una pràctica de l’església catòlica que en els últims anys li ha permès d'inscriure al seu nom, de manera estranya, més de 4.500 immobles en tot el territori de l’Estat..., segons informacions derivades de preguntes adreçades al Govern espanyol, des del Senat. 

A la cambra balear, el debat s'ha perllongat durant una hora i mitja, aproximadament. Sortint-ne aprovada aquesta proposició no de llei, presentada pel grup parlamentari Podem Illes Balears.

La diputada de Més per Mallorca, Margalida Capellà,
defensa la proposició no de llei, reclamant-ne el suport

Més o manco com ha succeït amb la segona, que ha estat plantejada pel grup parlamentari Més per Mallorca. 

Es tracta d'una proposició no de llei presentada per la diputada Margalida Capellà, amb la finalitat d'obtenir l'aprovació majoritària dels grups parlamentaris, fent suport explícit a la democràcia i mostrant-se obertament contraris a la judicialització del procés sobiranista de Catalunya.

Per 35 vots a favor i 20 en contra (PP-Ciudadanos) se n'ha aprovat la proposta, consensuada amb la resta de grups parlamentaris (Més per Mallorca, Més per Menorca, Podem Illes Balears, PSOE, El Pi).

Tot i que m'ha sorprès el nombre d'absències (4), entre les quals la presidenta del Govern, Francina Armengol, m'ha alegrat ben molt veure que, amb una majoria considerable, el Parlament de les Illes Balears fa suport explícit al procés sobiranista català i es declara contrari al tractament que comporta, per part del Govern espanyol, la judicialització d'una iniciativa tan democràtica, com és ara la celebració d'un referèndum perquè Catalunya decideixi el seu futur com a nació.

També resulta satisfactori poder veure que, a les cadires reservades per al públic assistent a la sessió plenària del Parlament, membres d'organitzacions, com són ara l'Assemblea Sobiranista de Mallorca o també Esquerra Republicana Mallorca, hi són presents, seguint amb deteniment cadascuna de les intervencions parlamentàries.

Tant les que surten dictades pel seny asserenat i la serenor assenyada, com les que provenen visceralment de ments tan ofuscades que es mostren incapaces de besllumar el més petit bri positiu d'una iniciativa parlamentària tan clara i catalana com aquesta.

Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca: «A Mallorca volem acollir»

Pel que he pogut esbrinar, sembla que tota la moguda comença amb la festa de la Candelera, el 2 de febrer d'enguany, quan apareix la primera nota feta pública a la xarxa d'FB.

Es tractta de la campanya «A Mallorca volem acollir», que porta el lema «Casa Nostra Casa Vostra». 

S'hi convoca a una Manifestació per al 18 de febrer a les 18:30 h, amb sortida des de la plaça Major i arribada fins al passeig del Born, a Palma. 

Se'n crea un Esdeveniment, de la campanya la campanya «Casa Nostra Casa Vostra», que convida a treballar per fer visible la realitat que viuen les persones migrades i refugiades 

S'hi comparteixen vídeos , com també imatges enregistrades el mes de setembre de 2016 al camp de refugiats de Vasilika (Grècia), sense el permís de les autoritats competents.

Se'n fa una convidada, amb imatges enregistrades a Palma, la qual rep suports nombrosos i valuosos.

Es tracta d'organitzar una manifestació que va precedida d'accions múltiples i diverses, durant molts mesos seguits, a favor de refugiats i migrants, duites a terme a indrets diversos de Mallorca  i de Menorca:

Ateneus 

Bunyola

Campos 

Llevant 

Llucmajor 

Sóller 

En connexió amb el gran concert per als refugiats que es fa al Palau Sant Jordi el 12 de febrer de 2017, amb el suport d'OOPENYOURFUCKINGBORDERSMALAKAS  

Se'n fan ressò mitjans de comunicació com arabalears, Ona Mediterrània ...

Hi fa suport el Consell de Mallorca on la presidenta del MEGM, Marta Serra  presenta el Manifest que s'ha de llegir el dia de la Manifestació.

Com també l'Ajuntament de Palma que se suma, així, a la manifestació convocada per acollir persones que cerquen refugi, comprometent-se a participar-hi directament i a renovar-ne la declaració institucional favorable a l'acollida de refugiats dins el terme municipal.

Madiop Diagne (6): pagament de fiança i sortida de la presó

Dissabte (11-02-2017, pàg. 11) el diari «Última Hora» dedica tres quarts de pàgina al cas Madiop Diagne, amb un titular de dues línies: «El líder de la asociación de senegaleses sale de prisión tras pagar la fianza de 5.000 euros».

Signa la informació el periodista Guillermo Esteban. S'hi mostren dues fotografies de Madiop sortint de la presó a les 20 hores, acompanyat de dos homes, un d'ells en Pep Juárez, destacat activista socialment compromès en la defensa dels drets dels treballadors.

S'apunta que Madiop Diagne no féu declaracions perquè s'estima més explicar primerament els fets a les seves amistats.

Reitera allò que ja havia reconegut el dimecres anterior el líder d'ASEMA (Associació de Senegalesos Mallorquina), que havia falsificat desenes de contractes laborals, amb finalitats humanitàries, per ajudar compatriotes, mai per lucrar-se'n.

Madiop Diagne (5): treballador a favor de la integració

Al tercer dia d'haver-se fet pública la notícia de la detenció de Madiop Diagne, i quan aquest ja es troba a la presó sota fiança de 5.000 € -que familiars i amics miren de recaptar des del primer moment- «Última Hora» (divendres 10-02-2017), fa evident que les informacions sobre aquest cas minven a les totes.

Únicament se'n publica una notícia molt breu, a la Galería, pàg. 18. Simplement, s'hi limita a afirmar que «La detención de Madiop no debería empañar el trabajo de integración». 

S'hi assenyala que, malgrat tot, cal remarcar que l'objectiu final de les suposades irregularitats és legalitzar l'estada dels seus compatriotes.

Una fotografia d'arxiu d'un Madiop somrient porta al peu «Madiop Diagne está en prisión».

Madiop Diagne (4): candidat núm. 11 de Més per Palma

«El Mundo» (dijous, 09-02-2017), el diari local que dimecres, el dia anterior, guarda silenci i no en diu res, dedica dijous quasi un quart de pàgina centrat d'Illes Balears, la 13, al cas Madiop Diagne. Ofereix un titular clar i explícit: «El presidente de los senegales a prisión por fraude», seguit d'un subtitular clar i llampant: «Madiop Diagne estuvo cerca de ir en la lista electoral de Més per Palma en 2015».

Informa que, segons fonts judicials, Madiop Diagne ha passat a presó provisional, per haver assignat contractes falsos als seus compatriotes, a fi que aquests poguessin obtenir el permís de residència a Espanya. D'ordre del jutge d'instrucció núm. 12 de Palma, amb 5.000 euros de fiança per eludir-ne l'ingrés.

El periodista Pablo Morilla informa que Diagne s'implicà en política, anà en una primera llista per a les eleccions municipals de Més per Palma, sortí de les paperetes, on ocupava el número 11,  per una polèmica: acusat de donar instruccions a 200 senegalesos perquè el votassin.

A més de Diagne, una cinquantena de senegalesos han estat detenguts, com a suposats treballadors, empleats de la llar o jardiners, d'altres es dedicaven a la venda ambulant o viatjaven entre Senegal i Mallorca on es quedaven els dies necessaris per no perdre la residència (falsedat documental).

L'entitat exigia als membres que pagassin per poder rebre assistència i regularitzar-ne la situació (frau de llei), trobant-se amb 90.000 euros com a ingressos dins dels comptes.

Madiop Diagne (3): falsificació de contractes de treball ficticis

«Última Hora» (dimecres, 08-02-2017) dedica quasi tota «una pàgina de successos», la 13, a la investigació sobre Madiop Diagne que ha de passar a disposició judicial. Ho fa amb un titular de dues línies a gran format i amb una foto centrada. 

S'hi veu Madiop Diagne, emmanillat, entrant als Jutjats de Palma, de la mà d'una parella de funcionaris. N'encapçala la informació un titular que diu: «La trama senegalesa creó una cadena de contratos para regularizar a compatriotas». Ben poc a veure amb el titular del «Diario de Mallorca» del mateix dia.

Com a primera curiositat, detect tot d'una que en aquesta informació periodística s'al·ludeix directament a una altra associació de senegalesos, «majoritària entre la comunitat africana», JAPO. Aquesta, molt preocupada pels danys que genera la notícia de Madiop, demana que no es generalitzi a tot el col·lectiu i afirma que «està molt ben catalogada i que ha rebut felicitacions del Govern balear. 'Nosotros somos muy honrados', conclouen els tres dirigents de JAPO, Safietou Badji, Mamadou Niang i Fodé Saur».

Citant fonts pròximes a la investigació, el periodista del DM Julio Bastida informa que «la cúpula de l'Associació de Senegalesos Mallorquina (ASEMA) organitza una cadena de contractes per regularitzar altres ciutadans de la mateixa nacionalitat a canvi d'un benefici econòmic».

Es refereix al «modus operandi» pel qual s'utilitzen senegalesos en situació legal a Espanya perquè, de manera fictícia, contractin altres compatriotes com a empleats de la llar o jardiners, amb la qual cosa se'ls facilita la tramitació pertinent perquè puguin regularitzar-ne la situació en territori espanyol. Apunta que es poden comptar per centenars els casos de víctimes detectades.

Segons aquesta informació, Madiop Diagne, l'únic dels detenguts que passa a disposició judicial, ha acompanyat personalment els il·legals a les oficines d'Estrangeria, jutjats o comissaries per assegurar-se'n l'èxit del procés administratiu i poder cobrar-ne la part corresponent. 

Segons s'hi diu, la Policia Nacional s'afanya a analitzar les subvencions que ha rebut l'associació per part d'institucions públiques, a la recerca de possibles irregularitats.

S'hi indica que l'entitat treballava en dues línies d'actuació: la cooperació i l'assessorament de compatriotes. 

La gerent del Fons Mallorquí de Solidaritat, Antònia Rosselló, explica que l'any 2010 s'hi finançà un projecte de maternitat al Senegal (15.961 €), executat correctament, auditat amb resultat positiu. I que l'any 2011, se n'aprovà un altre que quedà suspès, després de la dimissió en bloc dels responsables.

L'endemà, dijous, «Última Hora» (dijous, 09-02-2017) dedica una pàgina de successos sencera, la 13, a la investigació sobre el líder que inculpa a un altre membre de la xarxa, amb un titular de dues línies, format gros: «El líder de la trama senegalesa reconoce que falsificó contratos con «fines humanitarios»».

Explica que Madiop Diagne va ingressar ahir a la presó, acusat de falsedat documental i pertinença a grup criminal, en haver declarat davant del jutge, Manuel Penalva, magistrat d'Instrucció núm. 12 -en funcions de guàrdia-, i que familiars i amics organitzaren una col·lecta per a aconseguir els 5.000 euros que li imposà com a fiança.

S'hi repeteixen les mateixes dades publicades ahir sobre la descoberta per part de la policia d'un grup organitzat que feia contractes de treball falsos. I s'hi afegeix que l'associació recollia materials i doblers donats per persones o altres ONG, destinats al Senegal; i que la policia vol esbrinar on anaren a parar realment aquests donatius; com és el cas del Reial Mallorca que hi donà camisetes que sembla que no arribaren mai al seu destí.

Tres fotografies il·lustren la pàgina: Al centre i a l'esquerra, dos policies nacionals traslladen Madiop Diagne al centre penitenciari de Palma; a la dreta, la Fundació Reial Mallorca, en una campanya a favor del Senegal.

Madiop Diagne (2): candidat de Més Palma, per Esquerra Republicana

«Diario de Mallorca» (dimecres, 08-02-2017), dedica quasi «tota una pàgina de successos», la 19, a la detenció policial de Madiop Diagne, amb un titular de dues línies i una foto central que em regiren l'estómac. 

S'hi veu Madiop Diagne,  «emblemàtic líder de l'Associació de Senegalesos de Mallorca», davant quatre micros i un cartell d'Esquerra Republicana al darrere. Encapçalen a gran format els mots summament il·lustratius de la temàtica: «La Policía investiga conexiones políticas en el fraude de la asociación de senegaleses».

En haver acabat de llegir tota aquesta pàgina de successos del DM, vull continuar creient i pensant que el periodista Lorenzo Marina, qui la signa, deu comptar amb totes les dades fefaents, provinents de la Policia, que el porten a triar un titular com aquest. I a repetir-lo una altra vegada a l'inici del text explicatiu: es tracta de la recepció de suposades subvencions per fer cursos de formació ficticis, una part de les quals s'haurien desviat cap a fons particulars. 

D'una banda, s'hi segueix informant que una quarantena de persones, majoritàriament senegaleses, han estat detengudes per presumptes delictes d'estafa, falsedat i pertinença a grup criminal, com a fruit de recerques policials que porten a detectar que «molts venedors ambulants de nacionalitat senegalesa que operen a la Platja de Palma compten amb contractes de treball...» que poden haver estat falsificats per ASEMA.

Tots queden en llibertat amb càrrecs, tret de Madiop Diagne que passa a disposició judicial.

D'altra banda, s'assenyala que l'entitat  ha rebut «gran quantitat de subvencions» per fer cursos de formació que, en la majoria dels casos, no s'han arribat a impartir.

Que l'organització compta amb una maquinària de falsificació sofisticada, mitjançant la qual manté el frau durant molt de temps.

Que molts poden haver cobrat prestacions per desocupació laboral, en base a una feina que mai no han fet. Com també que poden haver comès un presumpte frau a la Seguretat Social, d'una quantitat considerable de doblers.

A més d'això, s'indica que aquesta quantitat de doblers, encara no comptabilitzats totalment, pot haver anat a parar a butxaques particulars.

Finalment, s'hi diu que els investigadors miren d'esbrinar si les ajudes públiques hi han arribat amb la suposada connivència de responsables polítics.

El periodista s'esplaia també en la presentació del líder de l'associació senegalesa, Madiop Diagne, assenyalant que porta una activa vida política; que arriba a fer suport a la candidatura d'Esquerra Republicana a les darreres eleccions autonòmiques; que s'ha convertit en un cas paradigmàtic de la integració completa d'un africà a Mallorca; que esdevé un autèntic referent pel seu coneixement del castellà i del català; que l'Obra Cultural Balear l'ha guardonat amb un Premi, per la seva defensa explícita de la llengua catalana; que esdevé l'interlocutor preferit pels seus compatriotes a l'hora de regularitzar-ne la situació a l'illa o de fer tràmits davant la Policia, etc.

L'endemà, dijous, «Diario de Mallorca» (dijous, 09-02-2017), coincidint gairebé en la seva totalitat amb el titular d'«Última hora», hi dedica «tres quarts de pàgina de successos», la 20, i assenyala que «El líder de los senegaleses admite el fraude pero alega razones humanitarias».

Els subtitulars que hi apareixen fan veure que «Madiop Diagne ingressa a la presó en no haver abonat la fiança de 5.000 euros imposada pel jutge»; que «reconeix irregularitats en desenes de contractes laborals de compatriotes, però nega haver-s'hi lucrat i diu que era per integrar-los en l'illa», que «la policia xifra en 90.000 euros els beneficis obtenguts per Diagne i la resta de dirigents de l'ONG», i que «desenes d'africans es varen donar d'alta com a empleats de la llar o com a jardiners sense realitzar cap feina».

S'hi inclouen dues fotografies: una, d'arxiu, format carnet gros; l'altra, amb Madiop tapant-se el rostre quan és a punt d'entrar als Jutjats de Palma.