Vull ser representat per Oriol Junqueras al Parlament Europeu

Som un dels 20.530 votants illencs que es mostraren a favor de la llista d'Esquerra Republicana «Ara Repúbliques», que encapçalà Oriol Junqueras el proppassat dia 26 de maig.

Vaig votar ORIOL JUNQUERAS I VIES, perquè ens representàs al Parlament Europeu durant la propera legislatura.

Vaig veure i llegir els resultats oficials publicats al BOE. Se'l proclamà eurodiputat de la candidatura «Ahora Repúblicas». Hi figurava amb el núm. 13 dins la llista dels 54 eurodiputats espanyols que en sortiren elegits.

(Acuerdo de 13 de junio de 2019, de la Junta Electoral Central, por el que se procede a la proclamación de Diputados electos al Parlamento Europeo en las elecciones celebradas el 26 de mayo de 2019). 

Consider que, en democràcia vera, ni el rei ni cap altre membre de cap altra institució, per alta i suprema que sigui, no em pot privar, a mi, del dret que tenc a ser representat per Oriol Junqueras al Parlament Europeu.

En defensa de la democràcia vera a Europa, exigesc que es moguin tots els fils que facin falta perquè aquest dret meu, com a ciutadà europeu, sigui respectat com cal.

A la vista dels fets més recents, i veient les dificultats que travessa el meu candidat, als quinze motius que vaig adduir per votar contra el Tractat de la Unió Europea l'any 2005, hores d'ara n'hi he d'afegir un setzè...

Torn a denunciar clar i català que no és aquesta l'Europa on jo vull viure! Per l'Europa que volem: més democràtica!

El santuari de Lluc, marc incomparable d'una novel·la encisadora

«Un hivern a Lluc», la novel·la de l'escriptor pobler Miquel López Crespí, em torna a transportar a aquell indret mític i místic que envolta el santuari marià de Lluc, al terme d'Escorca, en plena serra de Tramuntana mallorquina.

Guard amb molt de respecte emotiu, o d'emoció respectuosa, la fotografia de la meva primera pujada al santuari de Lluc a la dècada dels anys 50 del segle passat, quan jo tenia 8 anys...

Aleshores jo feia part d’una excursió comandada per l’alaroner mossèn Gabriel Reynés, capellà de les Germanetes dels Pobres, a Ciutat, i del col·legi de Can Domenge que regentaven les Germanes de la Caritat, amb el qual col·laborava també i hi anà mumpare.

Amb posterioritat m'hi he fet present en ocasions diverses i incomptables: com estudiant, com ajudant del jesuïta Pare Ventura -amb qui fèiem estades estiuenques amb infants del Patronat Obrer-, com a capellà, com a escolta, com a pelegrí, com a hoste, etc.

Inoblidable em resulta l'estada perllongada durant una mesada seguida, l'any passat, el 2018, quan vaig voler iniciar-hi «mon any sabàtic» i m'hi vaig passar quatre setmanes ocupant una de les cel·les del recinte sagrat, compartint amb els frares les seves pregàries i recorrent camins i viaranys de la contrada lucana.

Amb idèntic respecte emotiu en guard la darrera que m’hi he fet enguany, de fotografia, el proppassat mes de juny de 2019.

En aquesta ocasió més recent, hi acompany l’escriptor pobler Miquel López Crespí que hi porta la seva darrera novel·la “Un hivern a Lluc”.

Aquesta novel·la fa referència a la seva primera pujada al santuari, amb la seva padrina materna “Ximbona”, l’any 1963.

Li agraesc el detall d'haver-me lliurat i signat un dels primers exemplars, recent sortit del forn, que faig comptes de llegir-me en un tres i no res...

Com també les manifestacions que fa públiques a través de les xarxes de la intercomunicació més extensa, i de youtube.

• 0. Tràiler

• 1. De Palma a Lluc
  

• 2. Una experimentació literària
  

• 3. Una bona combinació de materials diversos
  

• 4. Un petit tast de la novel·la: els exvots
  

• 5. A Lluc, amb la dèria d'escriure
  

Crònica d'una trobada de condeixebles inoblidable

Alguns dels infants que l'any 1955 ingressam al Seminari diocesà de Mallorca, juntament amb altres que s'hi afegeixen al llarg de la nostra carrera eclesiàstica de 13 anys d'estudis acadèmics -Humanitats, Filosofia i Teologia-, ens retrobam de bell nou, dècades després, al restaurant Hom que manté obert el Projecte Home al polígon de Son Morro.

Es tracta de la generació de capellans mallorquins que sortim ordenats l'any 1968...

D'aleshores ençà, cadascú va fent el seu camí. Suara mateix, jo, que en som el més jove, compt amb 74 anys d'edat. N'hi ha qualcun que en supera els 80.

Amb alguns ens veim cada dos per tres. D'altres fa més de 50 anys que no ens hem vist. Ho feim avui, divendres, 24 de maig de 2019, dinant plegats i intercanviant impressions i experiències.

Motiu? La venguda del condeixeble gallec Jaime Quintans García qui, amb la seva companya Candelaria, s'han vengut a passar uns dies a Mallorca des de Tenerife estant, on resideixen.

Presències? Una dotzena d'homes granats l'acompanyam amb ganes.

Absències? D'una llista d'una trentena de condeixebles amb adreces disponibles, alguns n'han excusat l'absència per motius diversos. 

El nostre condeixeble burgalès Àngel Sáiz Pérez que resideix a Madrid, juntament amb la seva companya Lucia, a manca d'una presència física impossible, ens adreça unes paraules escrites amb molt d'afecte.

Abans de dinar, amb molt bon criteri del company organitzador, el pollencí Biel Pérez, lliuram a Jaime Quintans una camiseta recordatòria del cinquantè aniversari de la nostra ordenació sacerdotal que l'any passat elabora el condeixeble mariando Jaume Ribas. La rep amb gran emoció i molt d'interès.

Seguidament, cadascun de nosaltres es presenta a la resta durant uns breus minuts, referint-hi les nostres trajectòries posteriors a l'estada al Seminari.

S'ha de dir que no tots ens hi reconeixem a primer cop d'ull! Hem canviat tant, físicament, d'aleshores ençà...

Durant el dinar parlam de tot i molt, mentre assaborim un menú del dia exquisit. 

Aconseguim de contactar telefònicament amb el condeixeble alcudienc Bartomeu Suau, qui fa de rector a les parròquies de sa Indioteria i el Pla de na Tesa. Ens alegram ben molt de sentir-li la veu, de saludar-lo pel mòbil i d'enviar-li unes bones mamballetes.

Durant la trobada ens assabentam que un altre company nostre manacorí, Joan Oliver Nadal, el mes de juny de l'any passat va morir. Tots en desconeixem la feta. Que descansi en pau!

Feim pinya, i ens desitjam el millor per als dies que vendran: Pere Barceló Gelabert, de Manacor. Baltasar Barceló Servera, de Porreres. Cil Buele Ramis, de Palma. Tomeu Català Barceló, de Vilafranca de Bonany. Miquel Dora Parera, de Manacor. Joan Mas Rosselló, de Felanitx. Joan Mora Oliver, de Pollença. Guillem Morlà Adrover, de Porreres. Biel Pérez Alcina, de Pollença. Jaime Quintans García, de Galícia. Jaume Ribas Molinas, de Maria de la Salut. Jaume Salom Bosch, de Palma.

Tant de bo que aquesta sigui la primera trobada de tota una sèrie successiva en anys venidors!

Vet ací algunes FOTOS de la trobada.

Junqueras i Puigdemont, el 26 de maig al Parlament Europeu

Com a militant d'Esquerra Republicana a Mallorca des de fa 16 anys, enguany pentura més que mai m'interessen moltíssim les properes eleccions al Parlament Europeu del 26 de maig vinent. 

Sobretot perquè desig que totes dues formacions polítiques que defensen la independència de Catalunya obtenguin una veu clara i forta als hemicicles de Brussel·les i Estrasburg: Esquerra Republicana i Junts per Catalunya.

Convé que se sàpiga que això, ara, aquest diumenge 26 de maig, es pot fer des de qualsevol racó d'Espanya! Des de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera també es pot votar una de les dues candidatures defensores dels Països Catalans

Com a votant d'Oriol Junqueras, que encapçala la candidatura d'Esquerra Republicana/ARA REPÚBLIQUES al Parlament Europeu, en observar certes dosis de perplexitat en rostres de persones amigues que dubten què fer, quan en parlen o fan referència directa a les properes eleccions europees, se m'acut d'aportar-hi algunes observacions meves personals:

Primera. El vicepresident Oriol Junqueras i Vies.

L'ex batle de Sant Vicenç dels Horts, vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya, actual president d'ERC, empresonat preventivament, encapçala una candidatura al Parlament Europeu. Es denomina Esquerra Republicana de Catalunya – Ara Repúbliques.  És la meva preferida.

Després d'haver estat escollit com a diputat a les eleccions generals 2019 el passat 28 d'abril, Oriol Junqueras torna a liderar la llista europea del 26 de maig. 

A aquesta llista, s'hi sumen entre d'altres Diana Riba, parella de Raül Romeva, com a número dos; Jordi Solé com a número tres; els illencs Mateu Matas i Ordinas «Xuri» núm. 9, Margalida Seguí i Albertí núm. 14 i Joan A. Pons i Bagur com a suplent.

Els eurodiputats d'aquesta llista formen part del grup polític europeu Els Verds/ALE (Aliança Lliure Europea). 

Segona. El president Carles Puigdemont Casamajó.

L'ex batle de Girona, president del Govern de la Generalitat de Catalunya, actualment a l'exili, encapçala una candidatura al Parlament Europeu. Es denomina Junts per Catalunya (JxCat).  És la meva segona predilecta.

Sense haver-se presentat a les eleccions generals espanyoles 2019 el passat 28 d'abril, Carles Puigdemont lidera la llista europea del 26 de maig.

A aquesta llista, s'hi sumen Antoni Comín Oliveres com a número dos; Clara Ponsatí Obiols com a número tres; els illencs Antònia Font Tous núm. 9, Joan Mir Obrador núm. 30 i Mònica Pastor Portero núm. 51.

Els eurodiputats d'aquesta llista formen part del grup polític europeu Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE).

Tercera. Les Illes Balears i Pitiüses al Parlament Europeu.

Com a ciutadà de Mallorca que tenc l'oportunitat d'acudir diverses vegades i per motius distints a totes dues seus del Parlament Europeu, tant a Brussel·les com a Estrasburg, m'adon que des de fa temps s'hi treballa amb gran afany a favor dels Països Catalans, des de les institucions públiques europees. 

He pogut veure amb els meus ulls que hi són tan ben defensats pel grup polític europeu Els Verds/ALE com des d'ALDE. Tant pels eurodiputats d'Esquerra Republicana (Miquel Mayol, Bernat Joan, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Solé...) com de Junts x Catalunya (Pere Esteve, Joan Vallbé, Ramon Tremosa...)

Per això, consider que des de Mallorca, o qualsevol indret d'Espanya on es fan eleccions al Parlament Europeu el 26 de maig, el vot més valuós i favorable per a les Illes Balears és el que s'emeti per una de les dues candidatures: la d'Oriol Junqueras o la de Carles Puigdemont. Totes dues conflueixen finalment en la defensa de les nostres illes, des dels seus respectius grups polítics europeus.

Per a mi és clar que, sense oblidar Puigdemont, la candidatura d'Oriol Junqueras, ARA REPÚBLIQUES, és la que consider que ens defensarà millor a Europa durant els propers cinc anys.

Per això recoman que es llegeixi la carta que el president d'Esquerra Republicana envia des de la presó de Soto del Real:

«Som el relleu incansable de generacions i generacions que durant segles han lluitat per la llibertat. Si avui hi ha una majoria que vol un país lliure, si avui hi ha una majoria assedegada de llibertat i afamada de justícia, és perquè hi ha gent que mai ha defallit al servei de la llibertat i la justícia. És perquè hi ha gent que mai s’ha rendit ni mai ha renunciat a seguir treballant incansablement per aquest objectiu, malgrat que durant molt de temps han estat molt sols. Hem resistit com ningú, ara volem seguir caminant. Construïm la majoria republicana des de la base i des d’Europa.

Persistiu, perquè fer-ho és guanyar.

Treballeu, perquè el país ens necessita.

Parleu amb tothom, perquè només així es construeix.

Guanyeu, perquè Catalunya vol ser lliure!

Guanyem-nos la llibertat!»

Vota ARA REPÚBLIQUES!

Eleccions 2019 al Parlament Europeu (1): l'enveja maltesa meva

Som un d'aquells mallorquins que no viu directament, ni de prop, les lluites polítiques de finals del franquisme. Tan sols per referències d'altri que m'arriben mentre em trob treballant com a missioner a terres continentals d'Àfrica i d'Amèrica Llatina. 

La mort del general Franco el 20 de novembre de 1975, precisament, la celebram a la ciutat de Piura, al Perú, amb manifestacions multitudinàries convocades per formacions polítiques de l'esquerra peruana més lluitadora i combativa, amb la qual tenc la sort immensa de col·laborar activament...

Cosa que, sens dubte, m'ajuda a ficar-me en política quan retorn a la Roqueta. Encara record amb emoció la jornada electoral del 3 d'abril de 1979. Quan el socialista Ramon Aguiló obté la batlia de Palma, ara fa quaranta anys. Quatre dècades!

Aleshores som el rector de la parròquia de l'Encarnació. I record perfectament que, amb membres del Grup Cristià de Drets Humans, de tarannà progressista, també en feim una gran celebració a Ciutat. Malgrat que encara no estic ficat en política de partit. 

Pot semblar mentida, però enguany ja se'n compleixen quaranta anys, d'aquelles eleccions municipals. Les primeres que es fan sense el general colpista que s'enfronta al règim republicà l'any 1936, l'enderroca i es converteix en cap d'estat durant trenta-sis anys seguits...

Una desena d'anys després de la victòria socialista a Palma, afiliat al PSM el mes de febrer de 1988, particip activament per primera vegada com a candidat d'aquesta formació política en les Eleccions al Parlament Europeu de l'any 1989. 

Em resulta totalment inoblidable, haver viscut tan de prop l'experiència política de participar com a candidat en unes eleccions al Parlament Europeu!

Juntament amb Mateu Morro i Antoni Sansó, tots tres membres del PSM-Esquerra dels Pobles, feim part d'una coalició que encapçala Juan Maria Bandrés, d'Euskadiko Ezquerra. 

A les Illes Balears i Pitiüses rebem el 4,1% dels vots. Segons publiquen diaris locals, s'esdevé el millor resultat electoral dels nacionalistes d'esquerres en uns comicis d'àmbit estatal fins aleshores (9.923 vots). L'únic eurodiputat que aconseguim, Juan María Bandrés, s'integra en el grup parlamentari europeu dels Verds.

Com diu el full de quatre pàgines que publica el diari Última Hora el 12 de juny de 1989, Esquerra dels Pobles és el resultat de la confluència de nou partits d'esquerra nacionalista, arrelats i amb una presència important a les nacionalitats respectives:  Euskadiko Ezkerra (EE), Partit Socialista Gallec-Esquerda Galega (PSG-EG), Unitat del Poble Valencià (UPV), Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra (ENE), Unitat Aragonesa-Chunta Aragonesista (UA-CHA), Partit Socialista de Mallorca-Esquerra Nacionalista (PSM-EN), Partit Socialista de Menorca (PSM), Partíu Asturianista (PAS) i Asamblea Canaria-Izquierda Nacionalista Canaria (AC-INC). 

Resulta il·lustratiu pegar-hi una ullada, a aquest full periodístic de quatre pàgines que presenta la candidatura en la qual participen dues formacions polítiques illenques: el PSM-EN (Partit Socialista de Mallorca-Esquerra Nacionalista) i el PSM (Partit Socialista de Menorca).

A més del logo característic del PSM de l'època, que hi apareix cinc vegades, hi surten més de mitja dotzena de fotos de gent que milita al partit (el candidat Cecili Buele, el diputat Joan Mayol, el candidat Antoni Sansó, el diputat Sebastià Serra, el candidat Mateu Morro, el cap de llista de l'Esquerra dels Pobles, Juan María Bandrés, i altres polítics illencs de més difícil identificació...).

També hi apareixen dos mapes d'Europa, distints, en un dels quals no hi apareixen dibuixades les Illes Balears i Pitiüses... A més d'això, s'hi inclou una fotografia de l'arxipèlag de Cabrera, aleshores encara «futur» parc nacional...

Qui vulgui conèixer millor el programa electoral de la coalició, com s'afirma al full esmentat, pot dirigir-se als telèfons 721414 / 721626, o als locals del partit a Ciutat de Mallorca, Llucmajor, Inca, Sóller, Maó o Eivissa...

Trenta anys després, aquells titulars que il·lustren les quatre pàgines encara em resulten del tot expressius, i cadascun dels apartats em semblen força explícits:

Cecili Buele, candidat del PSM-Esquerra dels Pobles: 

«Volem promoure a Europa la defensa dels drets humans en un clima de Pau i solidaritat. Tots, al cap i a la fi, vivim a la mateixa Terra i de la mateixa Terra».

Joan Mayol, diputat del PSM:

«PSM-Esquerra dels Pobles, la candidatura verda»

Antoni Sansó, candidat del PSM:

«Hem de protegir les àrees naturals»

Sebastià Serra, diputat del PSM:

«Farem una nova Mallorca per una nova Europa. Volem canviar de veres les nostres illes i caminar cap una nova Mallorca. Hem de ser a Europa per lluitar contra les marginacions socials».

Mateu Morro, candidat del PSM-Esquerra dels Pobles:

«Treballarem per Mallorca. Davant la integració europea és fonamental enfortir la identitat cultural i lingüística. Volem una Mallorca més justa, més lliure i més neta».

Juan María Bandrés, cap de llista de l'Esquerra dels Pobles:

«Europa ets tu. Les eleccions europees representen un punt de trobada. Una nova esquerra que parteixi del reconeixement de la diversitat de pobles».

Cabrera: «futur» Parc Nacional de les Illes Balears:

«Ens oposam, aquí i a Europa, a la militarització, contaminació, destrucció de la Natura, pobresa, marginació, racisme, opressió... Treballarem per la Pau, per una Europa verda i diversa, per tots els europeus sense distinció de classes, per la solidaritat, per la justícia social...»

El PSM vol convertir-se en una veu pròpia de Mallorca a Europa:

«També reconeixem que aquesta Europa no és la nostra Europa... Les Illes Balears no tendran veu si no és amb el PSM-ESQUERRA DELS POBLES, que serà la teva veu a Europa, perquè Europa ets tu...»

Trenta anys després d'aquella primera participació política meva en una candidatura al Parlament Europeu -i en segueixen unes quantes més posteriorment, fins i tot enguany, com a suplent de la candidata artanenca al Senat, Rosa Cursach, que no hem aconseguit escó com ja ens resulta habitual-, m'adon que, lluny d'haver-se satisfet ni que sigui una mica, les aspiracions nostres més legítimes i justes, les Illes Balears i Pitiüses continuen sense rebre el tractament que es mereixen i la representació que els ha de permetre de ser presents molt més activament i directament a les institucions europees... 

En certs aspectes, una mica d'enveja sí que en sent jo, i no la puc dissimular, de l'estat insular de la Mar Mediterrània, la República de Malta, que he tengut l'oportunitat de visitar.

Amb uns 420.00 habitants, una superfície d'uns 246 km2, amb la capital a Valleta,  al sud d'Itàlia i al nord de Líbia, l'any 1964 Malta acorda amb el Regne Unit la seva independència. I l'obté. D'aleshores ençà, fins avui mateix és un estat europeu independent.

L'1 de gener de 2008 s'incorpora a la zona euro. I, amb  l'entrada  de  Malta  a  la  Unió  Europea,  el  maltès  n'esdevé  llengua oficial, d'Europa.  Cosa que implica que totes les lleis i els documents oficials de la Unió es tradueixen al maltès; que els ciutadans maltesos es poden adreçar a les institucions de la Unió en maltès i, si ho fan, els hi han de respondre, en aquesta llengua; i que els representants maltesos a les institucions de la Unió poden parlar en maltès.

Cosa que ciutadanes i ciutadans residents als Països Catalans tenim dificultats més que serioses per aconseguir: amb uns 14.157.638 habitants, una superfície aproximada d'uns 70.520  km2, incorporats a uns estats europeus, com l'espanyol i el francès, que no volen ni sentir-ne a parlar, d'acordar-hi cap casta de referèndum d'independència, la llengua catalana NO és oficial a Europa, ni a Espanya... 

Només és oficial als territoris respectius, juntament amb la castellana! I de quina manera tan minsa!

Ens calen presències molt més potents i efectives de representants dels Països Catalans a les institucions europees. Som de l'opinió que la millor presència avui dia rau en al candidatura ARA REPÚBLIQUES que encapçala Oriol Junqueras.

Esper i desig que el proper dia 26 de maig aquesta candidatura d'Esquerra Republicana obtengui molts vots emesos a les urnes preparades a les Illes Balears i Pitiüses: des de qualsevol racó d'Espanya se'l pot votar.

Facem-ho! Des de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera! En sortirem molt reforçats.

Guillem Balboa, al debat electoral d'IB3 TV

Vet ací la meva visió particular del debat de candidats al Congrés que oferí IB3 TV el proppassat dilluns 15 d'abril de 2019, on veig per primera vegada que hi participa el meu candidat al Congrés, el més preferit, bon amic i bon batle d'Alaró, GUILLEM BALBOA.

Tot i el fastijós desplegament d'un debat conduït per l'experta professional del periodisme, Elena Serra, al plató d'IB3 ocupat per 3 homes i 2 dones que representen cinc formacions polítiques -PP, PSOE, PODEM, CIUDADANOS i VEUS PROGRESSISTES- he aconseguit d'aguantar fins al final. 

Veig que n'han quedat excloses d'aquest debat televisiu algunes formacions polítiques com El PI o VOX..., Diuen que és per ajustar-se a les normes de la Junta Electoral...

Més d'una hora i mitja d'atendre la xerrameca habitual en aquests casos, que podria dur molt bé a «seleccionar, copiar i enganxar» edicions anteriors de quatre dècades enrere, m'ajuda a fixar unes quantes observacions més detallades i concretes.

Primera. 

Per a mi, el candidat que ha parlat més poc temps, i que ho ha fet sempre en català -com una altra candidata participant-, Guillem Balboa, de VEUS PROGRESSISTES (VP) ARA MÉS ESQUERRA, és el que ha fet les afirmacions més profundes i més rotundes, al meu parer. 

Amb les seves intervencions directes, menjant-se uns quinze minuts de la norantena dedicada a tot el debat, fa surar als ulls i les oïdes de tothom iniciatives ja realitzades a les Illes Balears i Pitiüses, amb ganes de traslladar-les a les corts generals espanyoles el proper 28 d'abril.

Segona.

El representant de CIUDADANOS ha fet totes les seves cinc intervencions inicials en castellà. N'ha estat l'únic, d'entre tots els participants. Després se n'hi han afegit dos més, i n'han estat majoria. Ha retret sobretot a PP i PSOE les polítiques d'aquests dos partits a l'àmbit estatal.

Tercera. 

La candidata d'UNIDES PODEM, en defensa aferrissada de la constitució espanyola, sempre en català, ha proposat que aquesta deixi de ser paper mullat i passi a ser executada en benefici de la ciutadania.

Quarta. 

El representant del PSOE, bravejant una vegada i una altra d'haver estat present com a diputat al congrés, se les ha tengudes amb les representants de PP i PODEM, alhora que s'ha acarnissat amb el representant de CIUDADANOS, antic company del seu mateix partit. S'ha plegat a parlar en castellà. No tenc record d'haver-lo sentit ni tan sols esmentar ni parar esment a VEUS PROGRESSISTES...

Cinquena.

La representant del PP s'ha menjat crus els representants de PSOE i CIUDADANOS, tot i les al·lusions que ha rebut com a membre d'un partit tan corrupte que manté a la presó tants i tan alts càrrecs. Ha barrejat el català amb el castellà durant bona part de les seves intervencions.

Conclusió: no arrib a saber del cert si serveix de res un debat televisiu d'aquestes característiques, ni quin seguiment deu tenir per part de la població, ni si influeix per a res en la decisió de votar o no. 

El que sí es cert és que, a mi, m'ha servit per confirmar-me en l'opció triada de bon començament en aquest procés electoral cap a les corts generals espanyoles.

Les Illes Balears i Pitiüses necessiten més que mai de ser representades per uns diputats i diputades que no duguin les marques conegudes fins ara: ni PP, ni PSOE, ni CIUDADANOS. Cap d'aquestes  tres formacions polítiques no han contribuït a millorar-ne el finançament, ni les polítiques d'igualtat i benestar, ni la salut i l'educació, ni l'economia i la fiscalitat.

Afanyades totes tres a fer suport i consolidar l'estat monàrquic que ens encolomà el general, s'oposen obertament a tot quant signifiqui i comporti una passa endavant, no ja cap a la república, sinó cap a més altes quotes de democràcia.

Per uns Països Catalans, lliures, sobirans i republicans, cal fer arribar representants de VEUS PROGRESSISTES com Guillem Balboa -i Rosa Cursach- a les corts generals espanyoles. 

Ens hi jugam el nostre futur, la nostra existència  i fins i tot allò que hem pogut aconseguir fins ara...

SUS de campanya electoral de Veus Progressistes (VP)

Aquest dijous 11 d'abril, a la plaça Llorenç Bisbal de Palma, la coalició electoral «VEUS PROGRESSISTES» (VP) integrada per ARA Eivissa, MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca i ESQUERRA REPUBLICANA de les Illes Balears i Pitiüses, ha donat el SUS de sortida a la campanya electoral de les eleccions a les corts generals espanyoles del proper dia 28 d'abril.

GUILLEM BALBOA (de MÉS per Mallorca) encapçala la llista al Congrés dels Diputats, que compta amb Mateu Mates «Xuri» de núm. 4 i PAU ARRANZ de núm. 6, tots dos d'ESQUERRA REPUBLICANA; mentre que ROSA CURSACH (també de MÉS per Mallorca) n'encapçala la candidatura al Senat, i jo mateix, militant d'ESQUERRA REPUBLICANA, hi figur com a suplent.

Els moments històrics que vivim ens empenyen a engrescar-nos en la tasca de fer campanya electoral, per tal de contribuir a consolidar entre nosaltres models polítics progressistes, feministes, ecologistes, sobiranistes i solidaris.

Com diu el president d'Esquerra Republicana a Mallorca, Mateu Mates «Xuri»:

«Que hi sigui tothom que hi creu,

que des de VEUS PROGRESSISTES

farem que els centralistes

no ens ofeguin més la veu.

Que hi sigui tothom que ho veu,

però en plena llibertat.

Endavant, que ha començat!

No donem el braç a tòrcer:

VEUS PROGRESSISTES té força

i, sobretot, DIGNITAT!»

Mateu Mates «Xurí»

Candidat d'Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats

Coalició electoral «Veus Progressistes» (VP) 

ARA MÉS ESQUERRA

«Veus Progressistes» (VP), la candidatura illenca 2019 a les Corts Generals Espanyoles

Em sent molt honorat i agraït al meu partit, Esquerra Republicana a Mallorca, per haver-me triat com a suplent de la candidata artanenca Rosa Cursach al Senat, dins la coalició electoral «Veus Progressistes» (VP) per a les corts generals espanyoles l'any 2019.

Veus Progressistes (VP) és una coalició electoral de partits d’esquerres de les Illes Balears i Pitiüses. Hi formen part MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca, Ara Eivissa i Esquerra Republicana, així com partits d’àmbit local i persones independents que han manifestat el seu suport a la coalició a títol individual.

Per Esquerra Republicana hi apareixen tres «Veus Progressistes» (VP): al Congrés dels Diputats Mateu Matas «Xurí» (núm. 4) i Pau Arranz (núm. 6). Al Senat Cecili Buele, suplent de la candidata titular Rosa Cursach.

Abans que s'iniciï la campanya electoral pròpiament dita, m'interessa remarcar aquests tres aspectes que figuren a la web de la coalició "VEUS PROGRESSISTES" (VP):

«Veus Progressistes» (VP) és la candidatura illenca que encapçala Guillem Balboa al Congrés i Rosa Cursach al Senat, quaranta anys després de les primeres eleccions posteriors a la dictadura franquista...

«Veus Progressistes» (VP) és la candidatura illenca que encapçala Guillem Balboa al Congrés i Rosa Cursach al Senat, tots dos cap a Madrid...

«Veus Progressistes» (VP), la candidatura illenca que encapçala Guillem Balboa al Congrés i Rosa Cursach al Senat obrirà l'oficina del diputat i la senadora a les quatre illes, amb total transparència i màxima proximitat...

Tres primers detalls d'una candidatura illenca que, des de fa temps, mira d'aconseguir la representació parlamentària a les Corts Generals Espanyoles. Enguany més que mai!

Quatre preguntes sobre el genocidi de Rwanda

L'excel·lent periodista d'ÚLTIMA HORA, Iris Luque, em demana per whatsapp unes paraules per al reportatge que vol fer sobre el genocidi de Rwanda. Li deman que me'n passi les preguntes i li dic que miraré de contestar-les-hi en tenir un moment disponible.

Molt amablement me'n passa quatre, de preguntes. Totes ben interessants. Les reproduesc tot seguit, amb la meva resposta a cadascuna d'aquestes:

1. ¿Cómo vivió el genocidio?

M'estim molt Àfrica, ara i des de sempre. I em dol moltíssim que la majoria de les imatges que arriben a Europa, sobre Àfrica, siguin gairebé sempre negatives, violentes, sanguinàries, farcides de misèria, de pobresa o de fam, gairebé sempre fora temps i totalment descontextualitzades. 

Després d'haver-hi viscut i treballat durant quatre anys seguits, a la dècada dels anys 70 del segle passat, al país veí de Rwanda que es diu Burundi, sé i em consta positivament que Àfrica és tota una altra cosa. Molt més que tot això, fins i tot en certs aspectes pot presentar-se millor que Europa...

He estat i viscut a prop de Rwanda (a una trentena de quilòmetres de distància). També t'he de dir que jo no he viscut de prop el genocidi rwandès, el de hutu que maten tutsi l'any 1994... Tenc amistats rwandeses, i conec gent que l'ha viscut de prop i que me n'ha parlat obertament i extensa. Sí que puc dir-te que he patit de prop l'etnocidi burundès, el de tutsi que maten hutu l'any 1972... a pocs quilòmetres de distància de la frontera amb Rwanda.

Per caprici colonial europeu, Rwanda i Burundi són dos països africans, molt petits, amb la mateixa orografia, la mateixa llengua, els mateixos costums, les tres mateixes ètnies... Així i tot, sobirans i independents un de l'altre. Al costat del gran gegant congolès!

Quaranta-set anys després d'haver vist amb els meus ulls maltractaments i matances humanes cruels, encara ara em marquen la vida molt profundament. Fins al punt que no puc oblidar certs aspectes i detalls que continuen esgarrifant-me.

No és ben bé el mateix veure'n imatges per la tele, que patir en carn pròpia els efectes nefasts de la violència més extrema, desbocada i desfermada davant dels teus  ulls... Et quedes sense paraula!

2. ¿Por qué cree que los medios no ofrecen toda la información?

Ho consider absolutament impossible!

Primer de tot, perquè en general tenen poc interès a fer quedar malament els actors i factors principals d'aquests genocidis. Els que maten són uns, certament; però els que fan matar són uns altres, que potser ni tan sols viuen i resideixen al país del genocidi: els fabricants i traficants d'armes, els explotadors de matèries primeres, els inversors amb grans negocis, els estats estrangers i les seves relacions diplomàtiques, els grans organismes internacionals que hi tanquen els ulls, etc.

Segon, no se sol oferir mai tota la informació sobre un genocidi, perquè no se sap mai què passa en realitat en aquell territori concret les 24 hores de cada dia a tots els racons. Sobretot quan es tracta de països on les agències de comunicació internacionals únicament es limiten a transmetre allò que els governants, gairebé sempre instruïts militarment, siguin del país o d'altres potències més grans, volen que se sàpiga i permeten que es difongui.

Tercer. En general, els mitjans de comunicació no acostumen a oferir tota la informació sobre els genocidis, perquè, si oferissin tota la que disposen, i parassin esment a totes les fonts d'informació existents, la gent veuria amb molta més claredat i nitidesa la perversitat d'aquest model de vida capitalista que es pretén estendre i mantenir pertot arreu. Comportaria el foment de revolucions imparables arreu del planeta!

Gràcies als genocidis, els grans explotadors estrangers i nadius tenen camp obert més propici per a l'espoli i el sotmetiment de les poblacions africanes!

3. ¿Qué verdades y qué mentiras se han contado?

Tot allò que es conta sobre genocidis depèn del costat on et situes. Dels objectius i les finalitats que et marques. Del coneixement directe o indirecte que en tens. Dels mitjans amb què comptes per atansar-te a la realitat. Dels contactes directes que hi pots mantenir.

La veritat indiscutible és que tot genocidi comporta víctimes i botxins. Unes són maltractades de maneres diverses, fins al punt de perdre la vida. D'altres arriben a comportar-se fins i tot pitjor que els animals salvatges. I enmig de tot plegat s'hi poden destriar causes, motius, contextos, excuses, opinions, explicacions més o manco adients o encertades que et duen a amagar certes històries o a magnificar-ne d'altres.

Per a mi, la gran mentida sobre Àfrica, i els genocidis que s'hi cometen, consisteix a atribuir a les poblacions africanes, o als governs africans de torn, allò que és produït, impulsat, volgut i promogut sobretot per una altra gent, de fora del territori africà, que hi manté  interessos particulars extraient-ne i aconseguint-hi beneficis substanciosos. 

Em resulta del tot significativa la presència publicada i publicitada del president de la Comissió Europea Jean-Claude Junker, el polític  luxemburguès del Partit Popular Social Cristià, al recent acte commemoratiu del genocidi de Kigali de fa un quart de segle...

Allò que es pretén amagar, per part de governants i forces influents del planeta, són les formes i les maneres d'actuar avui dia, característiques de la nova etapa colonitzadora d'Àfrica, perpetrada per les mateixes potències colonials de sempre, i alguna altra més de nova, emprant-hi mitjans molt més sofisticats i subtils que en èpoques anteriors.

Mentrestant, Àfrica continua dessagnant-se en perjudici propi i benefici aliè.

4. ¿Es possible la reparación?

Ho veig molt difícil. Hores d'ara, em sembla del tot impossible. Les marques fortes que deixen els genocidis que es cometen avui dia en les generacions actuals incideixen en les generacions futures, de tal manera que s'esdevenen tendenciosament proclius a rebel·lar-s'hi i revenjar-se'n.

Davant d'això, no comptam encara amb cap força humana capaç de fer complir les normes bàsiques de la convivència entre éssers humans a territoris en conflicte. 

Tampoc no comptam amb tribunals internacionals que esdevenguin capaços de jutjar com cal els genocidis, quan es cometen, amb la celeritat que reclamen situacions tan conflictives com aquestes. 

En realitat, no tenim unes Nacions Unides totalment independents dels Estats Units (de Nord-Amèrica). 

Ni tenim la capacitat d'aplicar unes lleis universals que regulin eficaçment el comportament humà internacional, a l'àmbit públic i col·lectiu, que pugui incidir lliurement i objectivament damunt dels estats que són reconeguts oficialment com a sobirans i independents.

En aquest sentit, l'actuació del magistrat-jutge central d'Instrucció número Quatre de l'Audiència Nacional Espanyola, Fernando Andreu Merelles, resulta més que valuosa i significativa, en relació amb el genocidi rwandès i el paper de l'actual president de la República de Rwanda, Paul Kagame.

"Se'n desprenen indicis racionals i fonamentats de criminalitat contra Paul Kagame", per delictes de genocidi, delictes de lesa humanitat, delictes contra persones i béns protegits en cas de conflicte armat (maltractaments, mitjans de combat prohibits, atacs indiscriminats, violació d'unitats sanitàries, atacs al patrimoni, actes contraris a les prescripcions dels Tractats internacionals), integració en organització terrorista, i, finalment, actes terroristes.

Com s'afirma a l'acte judicial, d'acord amb la legislació vigent, Paul Kagame no pot ser jutjat a Espanya, atesa la seva condició de president de la República de Rwanda. Però això no en lleva cap, dels indicis racionals i fonamentats de criminalitat contra aquest personatge.

La recoman a tots els mitjans de comunicació i als particulars que vulguin endinsar-se en el teixit complex d'una actuació militar a Rwanda, d'abast internacional.

Com també consider molt recomanables, per entendre una mica millor allò que passà a Rwanda, les actuacions d'una entitat abocada a l'esclariment dels fets i al reclam de responsabilitats, com és ara Veritas Rwanda Forum, amb l'advocat Joan Palou-Loverdos al capdavant.

Així mateix, aquesta altra entitat, Inshuti. Amics dels Pobles dels Grans Llacs de l'Àfrica Central, arriba a fer molta de llum sobre el genocidi rwandès.

Esper i desig, benvolguda Iris, que aquestes respostes meves hagin satisfet les preguntes teves. Molt agraït al teu interès per Àfrica!

Rwanda 2019, de víctimes a botxins

Quina vergonya de planeta Terra!

S'hi pot veure que els que es mostren i comporten com a botxins (tutsi) en un indret (Burundi, 1972) apareixen com a víctimes (de hutu) en un altre (Rwanda, 1994)! Sempre amb el suport explícit de les potències més poderoses (UE), l'arraconament manifest dels vençuts (EUA) i la col·laboració interessada de mitjans de comunicació internacional (EFE)! 

Un espectacle fastigós i repugnant, només de veure'n imatges a la premsa local i a les televisions!

Això sí, res de res sobre allò que arriba a destriar fa 11 anys el magistrat-jutge central d'instrucció número quatre de l'Audiència Nacional, amb seu a Madrid, Fernando Andreu Merelles. 

A l'acte judicial s'esmenta prop d'un centenar de vegades el nom i llinatge de l'actual president de la República rwandesa, Paul Kagame, després d'haver estat atesos i escoltats nombrosos testimonis protegits.

Ni una sola línia no he vist esmentada, de les que apareixen transcrites a les 182 pàgines de l'acte judicial, del 6 de febrer de l'any 2008.

No n'he vist publicat res sobre l'assistència de l'actual president rwandès «a les reunions dirigides a preparar un atemptat per acabar amb la vida del president (hutu) Juvenal Habyarimana»; ni de les «ordres oportunes que dóna perquè siguin atacades les forces armades rwandeses»; ni dels «tres fets criminals que s'atribueixen a la seva decisió pròpia i directa (massacres de població civil de Byumba, massacre de bisbes i religiosos prop de Kabgayi i massacres de civils a Kibeho)»; ni de la seva implicació en l'assassinat d'alts comandaments militars col·laboradors seus, en circumstàncies no del tot ben esclarides; ni de tants i tants d'esments que se'n fan (prop d'un centenar!) a l'acte judicial.

Només mirant una mica detingudament els raonaments jurídics que s'hi expressen, pens que ja se'n pot deduir la vàlua humana d'aquest militar rwandès que arriba a la Presidència de la República.

«CUARTO.-Y  las  de  pruebas  practicadas  se  desprenden  indicios racionales y fundados de criminalidad contra las siguientes personas: 1º.-PAUL KAGAME, General Mayor. Presidente   de   la   República   de   Rwanda.   Jefe   de   Estado   y Comandante  en  Jefe  del  Ejército  Rwandés –Rwandan  Defence  Forces  / RDF-“Fuerzas Rwandesas de Defensa” (FDR)  antes llamadas APR (Ejército Patriótico Rwandés). De   lo   actuado   se   desprenderían   indicios   para   imputarle   su participación en los delitos comprendidos en los apartados A), B), C), D, E) y F) del apartado anterior».

Són delictes de genocidi, delictes de lesa humanitat, delictes contra persones i béns protegits en cas de conflicte armat (maltractaments, mitjans de combat prohibits, atacs indiscriminats, violació d'unitats sanitàries, atacs al patrimoni, actes contraris a les prescripcions dels Tractats internacionals), integració en organització terrorista, i, finalment, actes terroristes.

D'acord amb la legislació vigent, no pot ser jutjat a Espanya, atesa la seva condició de president de la República de Rwanda. «No obstante, dada la condición de Presidente de la República, esta resolución  no  podrá  acordar  dirigir  acciones  penales  contra  el  mismo, dado  que  el  artículo  21  de  la  Ley  Orgánica  del  Poder  Judicial,  que determina  la extensión  y  límites  de  la  jurisdicción  española establece que,  entre  los  supuestos  de  los  que  sería  competente, “Se exceptúan los supuestos  de inmunidad  de  jurisdicción y  de  ejecución  establecidos  por  las normas del Derecho Internacional Público”.Y en tal sentido, si examinamos los precedentes judiciales que han analizado    esta    materia,    debemos  llegar    a    la    conclusión    de    la incompetencia  de  jurisdicción  de  los  Tribunales  nacionales  para  su enjuiciamiento.  Tanto  el  Pleno  de  la  Sala  de  lo  Penal  de  la  Audiencia Nacional,  el Tribunal  Supremo,  y  la  Corte  Internacional  de  Justicia  han llegado a esta conclusión.»

Si els mitjans de comunicació internacional paraven una mica d'esment al contengut d'aquest acte judicial, i procuraven de mirar-s'ho amb deteniment i el màxim d'objectivitat possible, crec que s'ho pensarien una mica abans de publicar res d'allò que s'està publicant aquests dies i que s'afanyarien a esclarir ben a fons tot allò que envolta aquest personatge tan sinistre.