El primer concert del Cor i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans

He tengut la sort immensa d'assistir al primer concert executat conjuntament pel Cor i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, al Palau de la Música Catalana, a Barcelona.

Fou dia 28 de juliol de 2011, sota la direcció del mestre Salvador Brotons, amb la col·laboració d'Esteve Nabona i Carles Gumí.

Han estat 9 anys de feina continuada i intensa, a favor d'un projecte cultural, impulsat per l'entitat mallorquina Forum Musicae que presideix Magdalena González i Crespí, amb el qual s'han implicat desenes de joves d'entre 18 i 26 anys, a l'àmbit de la música simfònica i coral.

Amb aquesta inciativa, sense cap casta de dubte, s'ha contribuït a difondre i escampar la realitat vivent d'uns Països Catalans rics i productius, com qualsevol altre del món.

Tot i no comptar amb l'ossamenta d'un estat sobirà que els aixoplugui, ni amb els suports institucionals compromesos... pagant-s'ho de la seva butxaca pròpia, els membres que integren aquesta gran família de lOJIPC s'han proposat i han aconseguit de dur a terme aquest concert d'enguany, sortejant tota casta de dificultats, com es fa palès en aquest vídeo de VilaWeb.

Als qui hem seguit de prop la trajectòria iniciada l'any 2004 per aquesta entitat mallorquina, ens admira la fermesa amb què s'enfronta a les dificultats, a l'hora que ens indigna la passivitat d'unes institucions públiques que hi donen l'esquena cada cop més barroerament, de manera ben poc respectuosa... i que col·loquen una iniciativa com aquesta a la corda fluixa...

Tanta sort que s'hi manté el suport moral de centenars de persones d'arreu dels Països Catalans.

D'entre aquestes, s'hi remarca l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol, qui féu l'acte de presentació del concert al Palau de la Música Catalana, tot reconeixent-hi la labor immensa desplegada pel Cor i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans.

També se n'han fet ressò a diversos mitjans de comunicació, Jordi Maluquer, en defensa d'un projecte com aquest... O Imma Merino en escriure sobre el projecte musical d'uns joves com aquests.

Així mateix esdevé remarcable el suport entusiasta de qui va exercir-se com a vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, qui assenyala entre “els que no pleguen”: “el cas més escandalós, el de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OJIPC), promoguda i conduïda des de Mallorca per la professora Magda Gonzàlez Crespí” ...

S'haurà de romandre a l'espera de temps venidors, millors que els actuals...
Tant de bo que ens arribin com més aviat millor!

Lupe Suárez, de viatge per Perú i Bolívia

Amb el títol “Perú i Bolívia”
, dins la secció divulgativa de la revista ornitològica del GOB, “Es busqueret se'n va de viatge”, correponent a l'estiu de 2011, la bona amiga Lupe Suárez reprodueix en quatre pàgines un escrit ben valuós.
Gira entorn de la descoberta que va fer l'any 2010, a terres peruanes i bolivianes, d'aus i ocells que no havia vist mai tan de prop amb els ulls propis.
Na Bel Rosselló i jo mateix, que l'acompanyàrem, amb sa mare, na Malena Garcés, esdevenim testimonis fefaents de tot allò que s'hi expressa amb tanta claredat i expressivitat. Cosa que també pot confirmar una de les mallorquines més expertes en treballs socials realitzats durant quaranta anys seguits a Amèrica Llatina, la religiosa trinitària Margalida Juanico, resident a La Paz (Bolívia).
La dotzena d'imatges belles que hi surten no són més que una mostra, petita però molt ben resumida i expressiva, d'allò que na Lupe va tenir l'oportunitat de veure durant un viatge que, com afirma, “no era el viatge típic que es fa quan es visita Perú... no he visitat Macchu Picchu ni tampoc l'Amazònia Peruana...”
Durant una mesada seguida, s'atansà a pantans de Lima, la capital del Perú; més amunt de la costa del Pacífic, a l'alçada de Paita, al nord peruà fronterer amb Equador; fins i tot a indrets diversos de Bolívia, des de La Paz fins a Uyuni.
Hi va poder contemplar, enregistrar, identificar i divulgar unes aus i uns ocells que són característics d'aquells indrets tan rics i enriquidors d'Amèrica Llatina.
Als seus 30 anys, la bona amiga Lupe Suárez, estudiosa i treballadora vocacional a l'àmbit de l'ornitologia, coneix de primera mà, pentura millor que ningú més, allò que significa i comporta l'adaptació dels sers vivents a l'hàbitat on resideixen!
Com diu i manifesta, ella mateixa va nàixer al Perú, de pare mallorquí i mare piurana. Quan encara no tenia 2 anys, s'instal·laren a Eivissa. Posteriorment a Mallorca, on ha crescut i desplegat les seves activitats, en una llar familiar composta pels tres membres femenins, d'origen i naixença peruans, i pels dos masculins, d'origen i naixença illenca.
Fins que l'any passat, per primera vegada en la seva vida, va tenir l'oportunitat de retornar al seu país natal on va nàixer, i hi va descobrir tanta riquesa acumulada que retornà a Mallorca molt més enriquida encara.
En coneixements ornitològics, certament. Però també, en el coneixement més proper de la seva família materna i de les amistats paternes que encara hi perduren.
Les generacions més joves d'ornitòlegs i ornitòlogues de Mallorca, com és el cas de na Lupe Suárez, que encara tenen molt a aprendre certament, també ja tenen molt a ensenyar, comptant amb el bagatge i les eines divulgadores de què disposen.
N'és una bona mostra aquest escrit publicat a la revista del GOB.
Tant de bo que tot plegat contribueixi eficientment al manteniment d'aquell equilibri ecològic que faci de les Illes Balears i Pitiüses un dels millors racons del món, dels més ben conservats, amb el màxim respecte a la biodiversitat!

Quina batallonada!

Vet ací un enfilall de batallonades que es fan públiques als mitjans de comunicació. Com si no passàs res, creixen i es multipliquen com a bolets, cada dia que passa.
Batallonada = Dita absurda, desbaratada, irracional
(patochada, disparate, en castellà) (DCVB)

1. 
   L'home que excel·leix en l'escampadissa de frases fetes perquè serveixin de titulars periodístics, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy Brey, des de fa un temps acostuma a repetir això que diu "No se puede gastar lo que no se tiene".
   Estaria molt bé que la completàs concretant com s'ha d'obtenir allò que no es té i que esdevé imprescindible per poder sobreviure.
   També ens hauria d'aclarir què pensa fer amb la gent que té més d'allò que es necessita per sobreviure.
   I, finalment, què pensa fer amb la gent que, tenint moltíssim, s'atreveix a gastar més d'allò que ja té.
   Mentre no n'aclareixi aquests tres aspectes, a mi, em sembla una de les batallonades més grosses que he sentit a dir darrerament.
2. 
   El cas Urdangarin, quina altra batallonada!
   Tot i que el fiscal general de l'Estat, tres mesos enrere, feia unes declaracions grandiloqüents amb les quals assegurava que n'Urdangarín NO tendria “cap tracte diferencial”, el jutge instructor del cas acorda que la declaració d'Urdangarin als jutjats de Palma no serà enregistrada en vídeo... La portaveu del Consell General del Poder Judicial afirma que no tots els imputats són iguals, no tots els assumptes judicials són sotmesos a la mateixa pressió... La Policia espanyola recomana als jutjats de Palma un tracte de favor, especial, vers el gendre del rei d'Espanya, per motius de seguretat, com a mesura de protecció contra possibles agressions verbals o físiques... Quina altra batallonada és aquesta! I això què és? Tot fa referència, una mala referència, a Palma. Esdevé, pel cap baix, un insult al seny mallorquí, el que, des de fa segles, tenim i mantenim la gent que vivim a Mallorca durant tot l'any.
   Amb això, no podrem veure ni escoltar la veu del duc de Palma durant el judici públic; no som ciutadans iguals que el duc de Palma; i, de bon principi, les institucions públiques espanyoles ens consideren agressius, verbalment i/o físicament... Ja ho val!
   Amb batallonades com aquestes, encara hi pot haver cap mallorquí/na favorable a la monarquia espanyola, en ple segle XXI? Valga'm déu quins territoris tan ronyosos són aquests!
   Amb ganes de continuar fent part d'un estat tan singular com aquest? Valga'm déu quina democràcia tan pansida que bastim!
   Que rebutgi assolir la independència plena? Valga'm déu quin futur que li espera al nostre poble!
3. 
   Rafael Bosch, portaveu del Govern de les Illes Balears, a l'hora de voler justificar el reajustament del dèficit de 1.104 milions d'euros, n'amolla una d'aquelles que solen deixar ben a ple qui se la posa a la boca: 'Si la comunidad fuera una empresa privada, estaría en suspensión pagos'.Clar que sí! Ja ho voldria ell, que la nostra comunitat autònoma fos una empresa privada! El que no diu és on estaria una empresa privada que volgués ser la nostra comunitat! Tampoc no diu d'on surten els milers de milions d'euros públics destinats a salvar empreses privades perquè no caiguin en suspensió de pagaments!
   Vaja quina batallonada més grossa que ens amolla en públic aquest senyor conseller d'Educació, Cultura, Universitats i portaveu del Govern, Rafael Àngel Bosch i Sans. Si l'hagués amollada el conseller de Presidència i director general d'IB3, Antonio Gómez Pérez, mira, tendria una mica més de passi!
   
4. 
   Maria Salom, presidenta del Consell de Mallorca, en el seu primer discurs de la Diada de Mallorca al Teatre Principal de Palma, n'amolla aquesta que pot figurar al catàleg de batallonades majors: "No vull més poder, no vull més competències, no vull ser més gran, no vull més autogovern...”Quina batallonada inquera tan monumental!:
   Si na Salom, com a presidenta del Consell de Mallorca, no en vol més de tot això, tampoc no en vol per a la ciutadania de Mallorca que administra, governa i representa. Ens vol encara molt més pobres del que som!
   Qui es farà seu tot això, qui se'n beneficiarà d'això? Si la presidenta d'una institució pública com el Consell de Mallorca braveja de tenir massa poder, massa competències, massa grandesa, massa autogovern, i no en vol tant, quina altra destinació pensa donar a tots els recursos que té a les seves mans?
   Per quines cinc-centes el seu partit (PP) la féu encapçalar una candidatura que no vol més poder, ni més competències, ni més grandesa, ni més autogovern per a una institució pública?
   Que tengui la gosadia de posar la vara de comandament en unes altres mans una mica més ambicioses per a una institució pública com aquesta.
5. 
   Rita Barberá, alcaldessa de València, davant del processament del president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps pel cas dels vestits, com si fos un ou de dos vermells, n'amolla dues com aquestes, de batallonades ben supines:
   “Els que volen treure al president Camps de la Generalitat són els que han deixat entrar BIldu a la política.” “Hi ha més d'un milió de valencians que no volen que se'n vagi”.
   
   Quines dues batallonades!:
   Tant els uns com els altres se serveixen de la llei vigent, tant per a traure'n un -de la Presidència de la Generalitat Valenciana-, com per a fer-ne entrar uns altres -dins el panorama polític europeu del segle XXI-... Tot això, amb la llei a la mà! La senyora alcaldessa, amb què compta?
   
   D'altra banda, si efectivament hi ha més d'un milió de valencians que no volen que el president se'n vagi, quants milions d'europeus deuen trobar que ha de continuar governant, acusat per la Justícia?
6. 
   Carlos Delgado, conseller balear de Turisme i Esports, en plena temporada turística de l'any 2011, n'ha amollat una com aquesta, sense que li'n tremolassin gens ni mica ni el pols ni la veu: donarà el vistiplau a totes les obres possibles! Anuncia una nova era de 'portes obertes' on l'administració balear acceptarà qualsevol projecte urbanístic dient 'sí a tot'. Posa com a exemples camps de golf i ports esportius.
   Quina batallonada!:
   Si l'administració balear accepta “qualsevol projecte urbanístic de camp de golf o port esportiu”, de què serveixen les lleis i normes urbanístiques aprovades pel Parlament de les Illes Balears? Paper banyat, despesa innecessària! Deu ser el primer parlament de l'Estat espanyol que caldrà dissoldre per inservible! Uf, quin paper més trist i lamentable!
7. 
   Lola Johnson, portaveu del Consell de la Generalitat Valenciana, n'ha amollat aquesta, responent a la pregunta: “Se puede presidir una comunidad sentado en un banquillo de los acusados?”: “Se puede presidir una comunidad cuando mayoritariamente los ciudadanos en las urnas respaldan un proyecto para la Comunidad Valenciana que honestamente se ha presentado y con el mayor respaldo histórico que ha obtenido el Partido Popular en la Comunidad Valenciana los ciudadanos han dicho sí, éste es el proyecto que queremos para la Comunidad Valenciana y sí el Presidente Camps es el que lidera este proyecto en la Comunidad Valenciana. Y eso es en lo que estamos trabajando”.
   Quina batallonada!:
   No hi fa res, poc importa que un president de la Generalitat Valenciana s'hagi d'asseure al banc dels acusats d'haver comès delicte... L'emparen les urnes! Com empararen Hitler, clar!
8. 
   José Ramón Bauzá, president del Govern de les Illes Balears recentment ascendit al càrrec més alt de l'administració balear, ha eludit de manifestar si la situació de les arques públiques de la comunitat autònoma és crítica o no.S'ha estimat més fer referència a una partida de 150 milions d'euros que el govern anterior havia assegurat que tenia emparaulats amb els bancs.
   Davant d'això, no se li n'ha ocorregut cap altra, que amollar-ne aquesta, digna de quedar emmarcada per a sempre al frontispici del Consolat de Mar: ”Si están los 150 millones, se encontrarán; y, si no están, lo diremos...”
   Quina batallonada!:
   Què vol dir el senyor president? Que si els 150 milions hi són i es troben, no ho dirá?

L'ús excessiu de la força, contra manifestants

Sr.
Felip Puig i Godes
Conseller d’Interior

Benvolgut Sr.

M’adreço a vostè per expressar-li la meva preocupació davant de l'actuació desproporcionada dels Mossos d'Esquadra per dispersar els manifestants de l’anomenat moviment 15M, especialment en relació als fets esdevinguts el 27 de maig passat a la Plaça de Catalunya. En les imatges que han estat àmpliament mostrades per internet es veu com agents de seguretat colpegen manifestants aparentment pacífics i disparen pilotes de goma. Segons la informació disponible, almenys 180 persones van resultar ferides i 50 van necessitar d'assistència mèdica. També hi ha informació que mostra un ús excessiu de la força contra manifestants a la Plaça Ricard Vinyes de Lleida el mateix 27 de maig, i als voltants del Parlament de Catalunya el 15 de juny.

També vull lamentar que en la seva compareixença davant del Parlament el 8 de juny, vostè manifestés la intenció de no realitzar cap investigació sobre les actuacions del 27 de maig, al·legant que l'actuació dels agents de seguretat va produir-se en resposta als atacs dels manifestants. No obstant això, el seu govern no ha presentat cap prova d'aquesta afirmació. Contràriament, les imatges mostren com els Mossos d'Esquadra colpejaven els manifestants asseguts al terra amb les mans aixecades.

Per això, li demano que s’asseguri que es duu a terme una investigació independent i imparcial de totes les denúncies d'ús desproporcionat de la força exercit per alguns dels membres de les forces de seguretat, que se’n facin públics els resultats i que s'adoptin, quan calguin, mesures disciplinàries, i si s’escau penals, per evitar la impunitat d'aquestes pràctiques policials.

Igualment li demano que asseguri una correcta formació en drets humans dels Mossos d'Esquadra i que existeixin mecanismes de rendició de comptes. En aquest sentit, vull manifestar la meva preocupació davant del fet que en aquests moments el Comitè d'Ètica té suspesa la seva activitat després de la dimissió de la majoria dels seus membres.

Finalment, també li demano que, tal com estableix la normativa, garanteixi que els Mossos d'Esquadra vagin en tot moment identificats amb el seu número de placa en un lloc visible en les seves actuacions policials.

Atentament,
Cecili Buele i Ramis

A cops de mall, per Àfrica!

Constitueix el primer de tres reculls sobre experiències viscudes personalment i professionalment al llarg dels meus darrers quaranta anys de vida pública, tant a terres de Mallorca i el conjunt dels Països Catalans, com d'Àfrica o d'Amèrica Llatina.

Prop de 400 pàgines del primer recull fan referència a l'Àfrica que he viscut de prop (Burundi, Tanzània, Kènia, Sàhara, Algèria, Tunísia, Guinea Equatorial…)

Pretén ser un recull d’algunes de les experiències personals, viscudes i reviscudes per mi, mallorquí d’arrels africanes a qui diuen Cecili Buele i Ramis, o simplement i més familiarment en Cil.

En una primera part, l’obra parteix d’una referència a Guinea Equatorial, on neix mumpare, i d’algunes de les relacions d’aquella antiga colònia espanyola amb certs ambients de la Mallorca de la dècada dels anys 20, abans de la segona república espanyola - quan mumpare, "el negret de Can Matons", arriba per primera vegada a Mallorca -.

Pegant un gran bot en el temps, m'endins en les dècades dels anys 50 i 60, quan m'estic preparant per fer-me capellà i anar-me’n a treballar com a missioner a terres africanes, a principis de la dècada dels anys 70.

A cops de mall pel Burundi

El gruix del volum se centra en els quatre anys que treball com a missioner en un dels països més petits de la regió centrafricana dels Grans Llacs: Burundi, situat a la riba sud-oriental del llac Tanganika.

Les missions catòliques de Gitongo, Muyaga o Nyabiraba, com també el centre d’estudis de la llengua kirundi, a Muyange, són a l’ull de la narració que vaig desplegant, mentre el país viu un dels moments més sagnants i cruels de la seva història: les matances humanes que produeix el genocidi de l’any 1972 entre tutsi i hutu.

A cops de mall per Kènia i Tanzània

Al·ludesc succintament a la visita efectuada a aquests dos països africans, a la dècada dels anys 70, incloent-hi la pujada al cim mític del Kilimanjaro i el recorregut per parcs i reserves d’animals salvatges, com Serengeti, Ngorongoro o Manyara Lake.

A cops de mall pel Sàhara

En una tercera part del llibre arreplec les experiències mantengudes amb gent resident a dues antigues colònies africanes espanyoles, Sàhara i Marroc.

Aterr nombroses vegades a Algèria, on visit campaments sahrauïns de centenars de milers de persones refugiades que viuen a la zona desèrtica de Tindouf. Vaig a veure-hi de prop la situació crítica i delicada que travessa el poble sahrauí.

Membre de l'intergrup parlamentari "Pau i Llibertat al Sàhara", vull contribuir activament a acostar aquella situació a altres seus parlamentàries que tracten l'assumpte a diversos nivells: els parlaments europeu, balear, navarrès, andalús, etc. esdevenen lloc de trobada de diputades i diputats amb ganes de donar una mà amiga al poble sahrauí; com també a mitjans de comunicació o en conferències fetes a l'illa de Formentera.

L'any 2002 gir la darrera visita als campaments de refugiats sahrauïns, adonant-me dels grans canvis que s'hi han produït - més negativament que positivament - en un indret on la gent més jove, sobretot, ja comença a estar-ne farta d'haver-hi de continuar vivint d'aquella manera tan nefasta.

L'entrevista mantenguda amb el mateix president de la República Àrab Sahrauïna Democràtica, Mohamed Abdel Aziz, comporta una gran càrrega emotiva de solidaritat manifesta amb el projecte polític propugnat pel Front Polisario.

A cops de mall pel Marroc

Faig referència directa a aquest país nord-africà, d’on no poca gent arriba a Mallorca, sobretot en aquests darrers anys, i que massa sovint topa amb serioses i insalvables dificultats a l’hora d’adaptar-s’hi.

Tot i no haver-hi posat mai els peus - hi troba serioses dificultats qualsevol persona que s'hagi manifestat favorable a l'autodeterminació lliure del poble sahrauí -, no deix de girar-hi la ullada, quan se'm presenta l'oportunitat de fer-ho.

És el cas que comporta una llarga i penosa gran defensa d'un jove marroquí, anònim, que va morir tot sol, en un camp abandonat de Mallorca…

A cops de mall per Guinea Equatorial

Torn a fer referència explícita a la Guinea Equatorial que no puc arribar a visitar mai, en haver-se'm denegat el visat d’entrada, des de l’ambaixada equatoguineana a Madrid.

Malgrat l’objectiu de la meva visita no és cap altre que visitar la velleta, de la qual he rebut notícies sobtadament i inesperada, i que, segons sembla, és germana de mumpare.

A cops de mall per Àfrica a Mallorca

Acab el llibre amb una referència explícita a “Música camítica”, homenatge musical que vol retre al continent africà una de les entitats mallorquines més actives i dinàmiques, la Fundació ACA, presidida pel musicòleg pobler Antoni Caimari i Alomar, qui la manté oberta a les cases de Son Bielí, a la vila mallorquina de Búger.

Amb tot aquest bagatge acaramullat, intent oferir a qui vulgui llegir-ho algunes de les impressions personals més intenses i rotundes que m'ha provocat l’Àfrica que he conegut directament al llarg de la meva vida.

Servint-me, entre d’altres personatges, de dos germans bessons, periodistes, que van narrant fets i descrivint-ne situacions, no és fins al final de l’obra que se n’arriba a descobrir la identitat real…

En poques paraules, PAM A PAM: A COPS DE MALL PER ÀFRICA, vol dir molt, pentura vol dir massa.

D’una banda, convida a fer un recorregut per l’Àfrica continental que he tengut l’oportunitat de conèixer directament; i de l’altra, reflecteix la idea d’insistir - per pa i per sal, a cops de mall insistent i persistent fins a esdevenir molest - en la situació real de pobresa i misèria que pateix la majoria de la gent que habita en un continent tan immens com Àfrica.

El llibre acaba amb una breu nota explicativa final, sobre la identitat real dels dos periodistes que han anat narrant els fets i les circumstàncies; mentre s’hi col·loca en ordre alfabètic el llistat amb nom i llinatges de les persones a què s’ha al·ludit directament al llarg de l’obra.

NOTA:
Vaig escriure tot això el 12 de juliol de 2004. Fa set anys, m'adreçava a una editorial,  amb les ganes immenses que em publicàs el meu primer llibre... Encara ara romanc a l'espera que surti a la llum... Es veu que no dec tenir vena ni casta d'escriptor!

Si qualcú sap de qualque editor/a interessat/da a publicar-ho en format clàssic, de llibre, en paper, en mantenc els originals a disposició...

Concert de l'OJIPC al Palau de la Música, a Barcelona

  L'Orquestra i Cor de Joves Intèrprets dels Països Catalans, que des de l'any 2004 ençà treballa en la ínvestigació, difusió i interpretació de músiques compostes als Països Catalans, ja té enllestit el seu programa per a enguany.

Es tracta del concert que ha d'executar, sota la direcció del mestre Salvador Brotons, al Palau de la Música Catalana, a Barcelona, el proper 28 de juliol.

Per a aquest acte ja s'ha obert la venda d'entrades, per a qui vulgui assistir-hi.

                         ORQUESTRA I COR DE JOVES INTÈRPRETS DELS PAÏSOS CATALANS

                                                            Petit Palau-Palau de la Música Catalana

                                                           Barcelona, 28 de juliol de 2011 a les 21 hores

I PART

Impressions Camperoles, suite........................................................JOAQUIM SERRA   ( Peralada 1907-Barcelona 1957)

I Albada

II Mainada jugant

III. Sota els pins

IV.La vall dels ecos

V. Festa

Tres sonates ......................................................................................  ANTONI SOLER (Olot 1729- L'Escorial 1783)

Transcripció per orquestra de RICARD LAMOTE DE GRIGNON ( Barcelona 1899- 1962)

Sonata en Sol menor

Sonata en Re menor

Sonata en Re Major

II PART

Coriolà, obertura Opus 62 .............................................LUDWIG VAN BEETHOVEN (Bonn 1770- Viena 1827)

Opferlied Opus 121b.......................................................LUDWIG VAN BEETHOVEN (Bonn 1770- Viena 1827)

text F.von Matthisson( Magdeburg 1761-Dessau 1831)

Ana Puche, soprano

Hymne: Hör mein Bitten, Herr..........................................FELIX MENDELSSOHN (Hamburg 1809- Leipzig 1847)

Text: Psalm 55

Ana Puche, soprano

Requiem für Mignon  Opus 98b per cor soliste i orquestra......ROBERT SCHUMANN (Zwickau 1810- Bonn 1856)

text de J.von Goethe ( Frankfurt 1749- Weimar 1832)

                                

                                                                                           Direcció, Salvador Brotons

Magda González, a Catalunya Música

Durant el programa radiofónic “Notes de clàssica”, l'informatiu de Catalunya Música que condueix Albert Torrens, acab d'escoltar la intervenció de na Magdalena González Crespí, a l'entrevista que li ha fet durant més de mitja hora seguida (dimecres, 6-7-2011).

N'estaven anunciats els continguts d'avui, el primer dels quals deia: Magdalena González ens posa al dia de la situació de l'OJIPC (Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans)

M'han agradat molt les preguntes que li ha fet el periodista, sobre la situació actual que travessen l'Orquestra i el Cor de Joves Intèrprets dels Països Catalans, creació de l'entitat mallorquina Forum Musicae que presideix Magda González.

I, també, m'han agradat moltíssim les respostes que hi ha donat na Magda. De manera molt planera hi ha fet veure ben a les clares la situació d'abandó institucional en què es troba hores d'ara aquesta iniciativa cultural nascuda a Mallorca l'any 2004.

S'ha pogut mantenir fins enguany amb suports institucionals i particulars que li han permès de seguir una trajectòria insòlita, no solament en l'àmbit de la interpretació i execució de concerts, sinó també en el de la investigació musical, l'enregistrament i la publicació de documents valuosos i nombrosos que afecten compositors d'arreu dels Països Catalans.

Tot orientat cap a la implicació de gent jove de tots els territoris que conformen els Països Catalans, d'entre 18 i 26 anys... Fent front a dificultats diverses que han anat sorgint, cada cop més males de superar...

Enhorabona a l'entrevistada en aquest programa radiofònic tan prestigiós!

De puntetes per damunt d'una notícia rellevant...

Llegesc amb molt d'interés les dades que publica el Diari de Balears, a finals d'aquest mes de juliol de 2011. Sobre algunes de les conclusions a les quals arriba la gent experta en restes arqueològiques, després d'haver-ne estudiat les poques que s'han pogut salvar del saqueix perdurable...

“Palma es fundà a Son Espases... Els símbols de la fundació de Palma... Els màxims símbols trobats a Son Espases sobre la fundació de la ciutat de Palma per part dels romans en el segle II aC... Restes localitzades en els 62.000 metres quadrats excavats... L'assentament militar s'establí a la zona on avui s'ubica l'hospital de referència... S'hi han localitzat restes d'algunes àmfores que degueren contenir vi...”

Se'm posa la pell de gallina, només de llegir-ho ara! Deu ser una de les troballes més rellevants, sobre el naixement de la ciutat romana de Palma! Com no se n'havia trobat cap altra fins ara, tan valuosa!

I això succeeix al mateix indret on els nostres governants -PP+PSOE- han volgut aixecar l'hospital de Son Espases! El millor hospital d'Europa!

Quina barrabassada, quina salvatjada, quin atemptat terrorífic contra la nostra història tan preuada! És clar que així, esborrant-ne petjades velles amb megaconstruccions modernes, mai no sabrem ni d'on venim, ni on som, ni cap on anam!

Davant d'una notícia com aquesta, apareguda al Diari de Balears els darrers dies del mes de juliol de 2011, tot d'una em vénen al cap les accions realitzades anys enrere, anys 2007 i 2008, en defensa d'un espai rural que, per molts de motius, n'hi havia que consideràvem inadequat per aixoplugar la construcció d'un macrohospital com el de Son Espases.

Entre d'altres, s'hi adduïa l'existència de restes arqueològiques enterrades en un perímetre d'uns 80.000 metres quadrats.

Fins i tot s'hi feien públiques fotografies aconseguides “heroicament” per qui no es cansava mai de denunciar-ne l'espoli, n'Aina Calafat.·

S'ha de valorar molt positivament la tasca realitzada per aquest grup de professionals de l'arqueologia que arriben a les conclusions esmentades més amunt.

Seria bo, també, que ens fessin arribar la valoració que en fan, d'allò que ha estat destruït i destrossat, mentre s'hi ha construït l'hospital de Son Espases.

De què ens pot servir, a la llarga, haver tengut a l'abast “el millor hospital d'Europa”, si ni tan sols hem tengut la capacitat de valorar i gaudir una de “les millors restes romanes” del món!

Commemoració de l'Himne de Pau Casals a Nacions Unides, duu coa...

El departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Fundació Pau Casals, en roda de premsa conjunta, expliquen en què consistirà el concert homenatge a Pau Casals 2011.

Ho fan, tres setmanes després del comunicat oficial emès des de l'Institut Ramon Llull, segons el qual el 40 aniversari del concert de Pau Casals a l’ONU es commemorarà amb un homenatge al Palau de la Música el 14 de setembre, en lloc del programat per al 24 d'octubre a la seu de Nacions Unides, Nova York,, impulsat des de Mallorca per Forum Musicae.

Amb aquestes dades més recents, es fa del tot evident el canvi de rumb i la direcció en què s'orienta aquest acte:

Ja no és per reivindicar l'Himne de la Pau que va compondre Pau Casals per a l'ONU, l'any 1971, ara fa 40 anys; ja no és el projecte impulsat per l'entitat mallorquina Forum Musicae; ja no és l'Institut Ramon Llull qui el promou, com a encarregat de la projecció exterior de la Cultura catalana, ni el departament d'Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya...

És la Fundació Pau Casals, amb el suport explícit del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la que organitza, impulsa i promou un acte d'aquestes característiques...

És d'agrair tanta claredat en l'exposició!

Com també seria d'agrair una explicació una mica més detallada d'allò que s'hi manifesta:

“Ferran Mascarell ha explicat que de moment, s'han fet moviments perquè s'homenatgi Pau Casals a l'ONU de Nova York...”

CONCRETAU-LOS, SI US PLAU!

”però descarta que pugui ser aquest any, malgrat l'Institut Ramon Llull hagi iniciat els tràmits per fer-lo...”

CONCRETAU-LOS, SI US PLAU!

”Mascarell ha assegurat que s'hi està treballant però considera que no està ''prou madur'' tan per l'ONU com pels governs implicats...”

CONCRETAU-HO, SI US PLAU!

” i considera que s'ha de valorar el cost que suposaria una iniciativa com aquesta...”

CONCRETAU-NE EL COST, DE LA DEL 14 DE SETEMBRE, SI US PLAU!

”Tanmateix, tant la Fundació Pau Casals com el Departament, a través de l'IRL confien en poder seguir treballant per fer-ho possible...”

CONCRETAU-NE DADES, DATES I ACTUACIONS, SI US PLAU!

Tanmateix, no deixa de ser una prova més d'allò que hom deia en relació amb l'Institut Ramon Llull: NO N'HA FET ELS DEURES!

Certs enllaços d'interès:

1. VilaWeb (28-06-2011)
   L'homenatge a Pau Casals, potser sense l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans.- La Fundació Pau Casals proposa un homenatge al músic i no assegura la presència de l'orquestra, que en fou promotora: “...En relació amb el concert no es va esmentar la participació de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, dirigida per Salvador Brotons, amb seu a Palma, i promoguda pel Fòrum Musicae, una de les entitats primiceres a l'hora d'organitzar l'homenatge...”
2. Diari de Balears (27-06-2011)
   Homenatge a Pau Casals sense el Fòrum Musicae? La Fundació Casals presenta els actes en record del músic català a Barcelona sense esmentar, per ara, la presència mallorquina, instigadora de la iniciativa
3. Diari ARA (27-06-2011)
   Concert-homenatge a Pau Casals. Un documental, l'edició en paper de l''Himne de les Nacions' i un cicle de conferències completen els actes del 40è aniversari de l'entrega de la Medalla de la Pau al músic
4. Reus digital (27-06-2011)
   Pau Casals, homenatjat amb un concert, un documental i l'edició de les seves partitures. La Fundació Pau Casals i el Departament de Cultura descarten el concert a Nova York per aquest any
5. Directe.Cat (27-06-2011)
   Pau Casals, homenatjat amb un concert, un documental i l'edició de les seves partitures
6. El Faro digital (27-06-2011)
   Pau Casals será homenajeado con un concierto en Barcelona en septiembre:Lo que finalmente no podrá llevarse a cabo es una audición, protagonizada por el Cor Jove dels Països Catalans (con cantantes de Cataluña, Mallorca, Valencia y Alguer), el Cor Jove de l'Orfeó Català y el Cor de Noies del Orfeó en la sede de Naciones Unidas el próximo día 24 de octubre. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha dejado hoy claro en la rueda de prensa de presentación de estos actos que ha habido "muchos movimientos" para poder organizar este concierto pero "el planteamiento de la ONU es complejo y no está maduro". Ha aseverado que "los que querían organizarlo han hablado más a través de los medios de comunicación que con las embajadas y detrás está un organismo muy complejo como la ONU y delante están varios ministerios de Exteriores. Hasta que todo no quede atado no se volverá a hablar de este asunto", ha precisado
7. El Confidencial (27-06-2011)
   Última Hora. Pau Casals será homenajeado con un concierto en Barcelona en septiembre
8. La voz libre (27-06-2011)
   El violoncelista Miklós Perényi rendirá homenaje a Pau Casals en el Palau de la Música. ”HOMENAJE FRUSTRADO. Sin embargo, las celebraciones debían en un principio culminar en un gran concierto en la sede de la ONU en Nueva York, un ambicioso proyecto que capitaneaba el Institut Ramon Llull (IRL) y que Mascarell ha dado por cancelado. Bajo la batuta de Salvador Brotons, la Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, su coro, el Orfeó Català y la Manhattan School of Music tenían que recuperar el himno de Casals, pero las negociaciones, que debían impulsar los gobiernos de España y Andorra, nunca fructificaron. "Este proyecto no está maduro ni por parte de la ONU ni por parte de los gobiernos que lo han de interlocutar", ha dicho el consejero, que también ha hablado de dificultades económicas y ha descartado que el homenaje en Nueva York pueda llegar a celebrarse este año.
9. La fura.cat (27-06-2011)
   Pau Casals serà homenatjat amb un concert, un documental i l'edició de les seves partitures.
10. Lamalla.cat (27-06-2011)
    L'homenatge a Pau Casals finalment se celebrarà a Barcelona el 14 de setembre.
    Les negociacions per fer-ho davant la seu de les Nacions Unides a Nova York no han fructificat: “ El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha deixat auest dilluns clar en la roda de premsa de presentació d'aquests actes que hi ha hagut "molts moviments" per poder organitzar aquest concert però "el plantejament de l'ONU és complex i no està madur". Aprofundint en això, ha asseverat que "els que volien organitzar-ho han parlat més a través dels mitjans de comunicació que amb les ambaixades i darrere està un organisme molt complex com l'ONU i davant estan diversos ministeris d'Exteriors. Fins que tot no quedi lligat no es tornarà a parlar d'aquest assumpte", ha precisat”
11. Diari de Tarragona.com (27-06-2011)
    Pau Casals será homenajeado con un concierto en el Palau de la Música. La Generalitat aparca por tema económico la celebraciónde un concierto en la sede de Naciones Unidas en Nueva York
12. VilaWeb (27-06-2011)
    Pau Casals, homenatjat amb un concert, un documental i l'edició de les seves partitures
13. ABC (27-06-2011)
    Pau Casals será homenajeado con un concierto en Barcelona en septiembre

Indignació mallorquina: davant farsanteria indignant de l'Institut Ramon Llull (IRL) (2)

Amb tot el meu suport, explícit i perllongat, a la iniciativa de la presidenta de Forum Musicae, la bona amiga Magda González, vull parar esment a certes consideracions que s'han de tenir ben clares, davant del comportament i les actuacions o descuids dels actors diferents que s'hi relacionen.

Convé no perdre mai el nord inicial que guia sempre la iniciativa cultural nascuda a Mallorca, destriant possibles declaracions i justificacions escorades o interessades, i valorant el més objectivament possible allò que, efectivament, es va mostrant cada cop més clarament com una farsanteria institucional veritable, sense precedents coneguts per mi fins ara.

“Farsant” és qui fingeix coses que pretén de fer passar com a veres. I farsanteria esdevé l'acció pròpia de farsants (DLLCEC).

L'inici institucional d'una iniciativa cultural sense precedents

Els inicis d'aquesta iniciativa cultural, que rep el suport institucional de dos governs dels Països Catalans al nivell més alt, es remunten a uns quants dies abans del 10 de l'11 del 10, a Palma. És el 29 d'octubre de 2010, a Barcelona, al Palau de Sant Jaume.

Després de dos anys intensos d'haver-hi fet molta de feina, la presidenta de Forum Musicae, Magdalena González, en fa una exposició pública davant del conseller de la Presidència del Govern Balear -Albert Moragues-, el vicepresident de la Generalitat de Catalunya -Josep-Lluís Carod-Rovira i els representants de l'Institut Ramon Llull de Barcelona encapçalats pel seu director, Josep Bargalló.

Amb això, s'aconsegueix que el Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya decideixin de presentar-la com a pròpia, perquè sigui aprovada a la reunió propera del Patronat de la Fundació Ramon Llull que s'ha de celebrar a Palma el 10 de novembre següent.

A aquella primera reunió celebrada al Palau de Sant Jaume, l'exposició de la iniciativa cultural és a càrrec de Magdalena González, presidenta de l'entitat mallorquina Forum Musicae, conjuntament amb Joan Llinares, director del Palau de la Música Catalana, de Barcelona.

 L'encàrrec de dos governs dels Països Catalans

A la trobada del 10 de l'11 del 10 realitzada a Palma, s'acorda encarregar al director de l'IRL, Josep Bargalló, que iniciï les gestions necessàries perquè els cors de l’Orfeó Català i l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans puguin interpretar, a Nova York, el 24 d’octubre del 2011, l’himne de les Nacions Unides que Pau Casals —música— i Wystan Hugh Auden —lletra— van compondre ara fa 40 anys...

Com queda reflectit aquell mateix dia a les comunicacions oficials que fan públiques totes tres institucions -Govern de les Illes Balears, Generalitat de Catalunya i Institut Ramon Llull- a les web respectives, s'hi diu que es tracta d'un projecte que promou el Palau de la Música Catalana i el Forum Musicae, i que també ha de comptar amb la intervenció de la Fundació Ramon Llull.

S'hi recorda que l'objectiu és interpretar l’himne que injustament va caure en l’oblit, difondre’n la doble dimensió, la musical però també el sentiment de país i de pau, i en aquest sentit projectar un missatge de “la nostra cultura com el que és, una cultura de pau”.

S'hi informa que Forum Musicae treballa perquè el director Salvador Brotons dirigeixi els 80 cantaires dels cors de l’Orfeó Català, 74 músics de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, i el Chorus of the Manhattan School of Music, que va ser el que va estrenar l’himne l’any 1971.

El projecte cultural aprovat per dos governs

En què consisteix realment? El projecte cultural que aproven els dos governs -Illes Balears, representat per Albert Moragues, i Generalitat de Catalunya, representat per Josep-Lluís Carod-Rovira- consisteix en la commemoració del 40è aniversari de l'estrena de l'Himne de Nacions Unides, compost, interpretat i dirigit pel mestre Pau Casals, per encàrrec del secretari general de l'ONU, U Thant, a la mateixa seu de Nacions Unides.

L'objectiu de la iniciativa cultural mallorquina no és cap altre que, en tenir constància de certes reticències de Nacions Unides a reconèixer un Himne propi, aprofitar l'avinentesa de la commemoració i de la imposició de la Medalla de la pau a Pau Casals aquest any 2011, per fer una celebració que sembri una llavor de reflexió que condueixi a l'obertura d'un debat que conclogui amb la consideració de tornar a instaurar l'Himne de Pau Casals.

S'hi proposa una fórmula còmoda per facilitar-hi el pas: adoptar-lo en qualitat d'Himne de la Pau de Nacions Unides, com també és conegut.

 L'execució de la commemoració a Nova York

L'execució d'aquesta commemoració es proposa que es faci dins el marc de les Jornades de l'Institut Ramon Llull, anomenades Catalan Days, que enguany s'anomenarien "la Cultura Catalana duu la Pau al món". Es vol contribuir a aconseguir un reconeixement de la nostra cultura com a cultura de Pau, a través de la figura indiscutible de Pau Casals.

Sembla idoni considerar que, si els dos Governs que aproven la iniciativa hi tenen alguna objecció o suggeriment o proposta de canvi a fer, ho han d'haver manifestat prèviament i han d'haver fet canviar-ne el projecte abans de la seva aprovació.

Un cop aprovat pels dos governs, el gestor que rep l'encomana de dur-lo a terme no està autoritzat a canviar res ni a deixar-lo d'executar, perquè en tengui una opinió diferent. El gestor encarregat només ha d'executar l'encàrrec.

En aquest sentit, el director de l'IRL que rep l'encàrrec dels dos governs -Josep Bargalló-, és normal que, abans de deixar el càrrec, expliqui ben clarament, tant als seus successors com als dos governs i a les entitats implicades, com a mínim -si és que no considera adient comunicar-ho a l'opinió pública- en quina situació deixa el projecte i quines passes ha realitzat en compliment de l'encàrrec rebut.

És clar i evident que l'entitat mallorquina impulsora de la iniciativa cultural no n'ha rebut cap casta d'informació ni explicació mínima... fins ara.

Del Govern de les Illes Balears, que se sàpiga, no hi ha hagut cap informació publicada que en permeti deduir que s'ha produït aquest transvasament d'informació.

 Tot i amb això, per les declaracions que efectua públicament el nou director de l'IRL, Vicenç Villatoro, es constata que la nova direcció del Llull s'ha instal·lat en dues tesis que, si més no a primer cop d'ull, sembla que s'ha fabricat ell mateix.

Sense que s'hagi convocat mai cap Comissió de Treball on s'informi sobre les gestions efectuades i les que s'hagin de fer, sense haver-ne obert l'expedient, el director admet que no és coneixedor d'haver rebut cap encàrrec de cap govern!

La primera tesi considera absurd anar a Nova York, a realitzar la commemoració d'un himne que no ha estat aprovat per l'Assemblea General de l'ONU. S'acceptaria d'interpretar l'Himne a Nacions Unides, si fos amb les Nacions Unides.

Es pot afirmar que resulta un plantejament absurd per si mateix: allò que l’ONU no ha fet en 40 anys, tampoc no ho farà ara! No es tracta tant d'anar a Nova York, com de sembrar-hi la reflexió.

I, sobretot, el gestor que ha rebut l'encàrrec només s'ha de preocupar de continuar amb l'execució del projecte, sense variar-ne l'esperit inicial.

Diu el director de l'IRL, en segon lloc, que en temps de crisi el cost de 300.000 euros és massa car. Però no diu: a) que es tracta només d'una previsió inicial de pressupost i que s'ha de pagar entre tres Governs; b) Que el Departament de Cultura, a la reunió del 18 de març, va comunicar que no era qüestió de diners perquè pagaria "el Ministerio"! c) Que s'ha aconseguit un conveni amb Air Europa amb un 30% de descompte per persona...

Les preguntes clau

Des de Mallorca estant, es considera del tot imprescindible que s'informi l'entitat mallorquina impulsora de la iniciativa cultural de commemorar el 40è aniversari de l'Himne de Nacions Unides, de Pau Casals. I que s'hi clarifiquin, d'una vegada, certs punts que fa massa temps que romanen enterbolits i foscos:

• Quines passes concretes ha fet la nova direcció de l'Institut Ramon Llull encaminades a continuar  l'encomana rebuda de part de dos Governs, i que varen ser iniciades per la direcció de l'ens anterior
• Quins contactes s'han mantengut amb el nou Govern d'Andorra, i si s'han continuat els iniciats amb l'anterior ministra andorrana de Cultura Susanna Vela, també present a la reunió de Palma el dia de l'aprovació del projecte a Mallorca (el 10 de l'11 del 10)
• En quin moment i qui decideix que la iniciativa ha d’anar per l’Estat Espanyol i no per Andorra. Si el Llull participa d’aquesta decisió o simplement se li ha comunicat,  com ho va fer el Departament de Cultura a Forum Musicae el 18 de març
• Quines relacions hi ha hagut amb Madrid fins ara. Què se'n sap de les gestions que havia de fer el Departament de Cultura al respecte, durant el viatge del conseller Mascarell a Madrid per reunir-se amb la Ministra de Cultura González-Sinde el passat 16 de maig i per a la qual s’havia demanat prèviament una proposta escrita a Forum Musicae
• Quins són els resultats de les gestions realitzades fins ara, des que el 18 de maig de 2011 el Departament de Cultura comunica a Forum Musicae que el projecte passa a mans d'Afers Exteriors de la Generalitat sota responsabilitat  de Senén Florensa
• Què se n'ha de pensar i en què quedam, si la directora adjunta del LLull de Palma declara al Diari de Balears (5 de juny de 2011) que l'encàrrec ha estat fet a la Fundació i no a l'IRL. Si això es fa sis mesos després de la presa de possessió del càrrec de la nova directiva, com es justifiquen les reunions de treball dutes a terme durant els mesos de novembre i desembre per la Comissió de treball a la seu de l'Institut Ramon Llull a Barcelona; com es pot dir, sis mesos després, que no s'adjudicà cap partida pressupostària; si és així, com és que la nova direcció del Llull, durant tot aquest temps, ha fet declaracions a tort i a dret sobre el tema i no ha reunit cap vegada la Comissió de treball per dir-hi: que no se'n sabia res, del tema; que no en tenien l'encàrrec (segons declaracions de la directora de Palma); i que no destapàs l'engany presumpte de la direcció anterior i s'acabàs amb el tema definitivament
• Què signifiquen aquests sis mesos de feina feta o deixada de fer, desídia, mala fe, “no diem res i i el tema morirà per abandó” o obeeixen a un pacte institucional de  “com ho feim per liquidar aquest tema tan incòmode”?
• Si s'ha contactat en cap moment, al llarg d’aquests sis mesos, amb el Govern Balear, encara en funcions, per comunicar-li la “sorpresa” que es tracta d'un tema fantasma sense cap adjudicació pressupostària, destapant així l’anterior direcció
• Fins a quin punt pot l'IRL reunir la Comissió de treball  per tancar el projecte, si admet no ser conscient que n'és el gestor encarregat. Si és així, amb quina potestat ho pot fer? Per què no ha derivat el projecte cap a un òrgan competent, en comptes d'enredar la troca durant tants mesos

 Des de Mallorca estant, es veu ben a les clares que no hi ha res que encaixi en tot aquest entramat de situacions i actuacions incomprensibles. Pel que fa a l'actuació i/o omissions de l'Institut Ramon Llull, no s'hi veu res que encaixi mínimament. Res de res!

Més encara, si hom para esment a les persones que s'hi veuen implicades, en un desgavell tan enorme com aquest.

 Senén Florensa:
No se sap quines passes ha fet el responsable d'Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, per tramitar el projecte, des que el passat 18 de maig de 2011 el Departament de Cultura comunicàs a Forum Musicae que el projecte es tramitava per aquest altre Departament! Ni se sap tampoc quan es té previst de celebrar la primera trobada entre Forum Musicae - Palau de la Música Catalana - Afers Exteriors.

Fundació Casals-
Són uns convidats de pedra. Ni han fet res, ni han opinat, ni han col·laborat amb Forum Musicae per a res, a pesar dels intents infructuosos per part de l'entitat mallorquina.

Per darrere, sempre s'apunten a les dues línies inventades per l'Institut Ramon Llull: d’anar per Madrid en comptes de per Andorra, i de no fer res si abans no s’ha aprovat oficialment l’himne (com si es volgués començar la casa per la teulada..).

Cap iniciativa en aquest afer concret, tret de la invitació -del tot inexplicable- que fan al Palau de la Música Catalana de participar a l'acte de commemoració de l'Himne que es pensa fer el 14 de setembre a Barcelona...!

Dimecres, 8 de juny de 2011, una data per a la història

Amb tot això, s'arriba així al dimecres dia 8 de juny de 2011. Data assenyalada per a la primera reunió de la Comissió de Treball creada amb la finalitat d'analitzar les gestions realitzades fins ara “perquè els cors de l’Orfeó Català i l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans puguin interpretar, a Nova York, el 24 d’octubre del 2011, l’himne de les Nacions Unides que Pau Casals —música— i Wystan Hugh Auden —lletra— van compondre ara fa 40 anys.” Com s'establia el 10 de l'11 del 10 a Palma, a l'encàrrec fet per dos governs dels Països Catalans a l'Institut Ramon Llull.

En tenir notícia d'allò que fa públic el Diari de Balears (9 de juny de 2011), la sensació que es té, des de Mallorca estant, és que uns senyors concrets han decidit defenestrar un projecte cultural dins les parets del Llull en cerimònia privada, sense haver-li donat l'oportunitat de sortir de Catalunya ni de defensar-se, ni per Andorra, ni per Madrid, ni molt menys a Nacions Unides:

"Pau Casals queda sense homenatge a Nova York. La nova direcció de l’Institut Ramon Llull descarta recordar l’efemèride del músic català davant les Nacions Unides. La proposta, que ja havia estat anunciada el novembre passat, era de Forum Musicae."

Ni més ni pus que un exemple viu del que li passa a una iniciativa civil quan, per desgràcia, arriba a ser posada en mans de polítics o de càrrecs dictats per polítics que es mostren ineptes, incapaços d'assumir com els pertoca les responsabilitats inherents a la gestió pública que se'ls ha encomanat. 

Vergonyós i lamentable!

No ha de resultar gens ni mica estrany que, qui exposa aquestes consideracions, les acabi manifestant i reproduint-hi: “Amb la meva més profunda indignació. Magda.”

"A la sortida de l'encontre, la directora de Forum Musicae, Magdalena González, abandonà la seu del Llull en tensió i amb el rostre desencaixat. El director del Llull, Vicenç Villatoro, acompanyat d'Àlex Susanna, director adjunt de la institució, explicà que s'havia pactat no fer declaracions de la reunió i redactar un comunicat conjunt. A la trobada també hi assistiren la presidenta del Palau de la Música, Mariona Carulla; el seu director, Joan Oller; el director de la Fundació Pau Casals, Josep Maria Carreté; i el gerent del Llull, Josep Marcé. Salvador Brotons, el director de l'OJIPC i de la Simfònica Ciutat de Palma...s'incorporà al tram final de la reunió..." (CONTINUARÀ)