L'OJIPC rep el premi Josep M. Llompart de l'OCB

Per a la gent que, des dels inicis, a l'any 2004, hem volgut seguir de prop totes les passes que ha anat fent una iniciativa cultural mallorquina tan singular com és ara l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, la Nit de la Cultura 2009, que l'Obra Cultural Balear celebra al Teatre Principal de Maó, ens resulta particularment significativa.

Per molts de motius.

Fins avui mateix, no m'ha estat possible trobar l'enllaç que ens permet de tornar a veure, mirar i escoltar un moment tan emotiu:

“...Començam amb el primer premi de la nit, el premi Josep M. Llompart.
En aquest cas, el Jurat atorga el premi a un projecte musical fundat a Mallorca, de gran abast, destinat a joves de tot el domini lingüístic català.
A través de la música i de la llengua enforteixen els vincles que uneixen els territoris de parla i cultura catalanes i que recuperen el nostre patrimoni musical.
Per tots aquests motius, Jordi Bosch, directiu d'Òmnium Cultural lliura el premi Josep M. Llompart a l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans.

Recull el premi Magdalena González, promotora de la iniciativa...”

Tot d'una que l'OJIPC rep el premi Josep M. Llompart, de l'OCB 2009, al Teatre Principal de Maó, Magda González, la seva creadora, el dedica

“A la memòria de tots aquells que al llarg dels segles han mantengut la nostra cultura i la nostra identitat nacional. Des de la música i amb la música som una baula més de la cadena al servei d'una pàtria tan petita que la somnio completa, la nostra.”

Gran Torrada Popular 2010 a la plaça París

Dues associacions veïnals de Palma s'han ajuntat per organitzar, plegades, els foguerons de Sant Antoni i Sant Sebastiàs a les barriades respectives.

L'Associació de Veïns i Veïnes CAMP RODÓ i l'Associació de Veïnats SANTA PAGESA, a la plaça París de Palma, han encès foguerons, fent-hi bones torrades i amenitzant la vetllada amb un bon grup de música.

Se n'han enregistrat imatges, que donen una idea del que ha estat aquest activitat cívica veïnal.

Gran torrada popular al Camp Rodó / Santa Pagesa
from Cil Buele on Vimeo.

Davant Haití: en quina societat tan cínica i hipòcrita vivim!

Davant del gran desastre provocat pel terratrèmol a Haití, una vegada més, estic empegueït de pertànyer a una societat tan cínica i tan hipòcrita com la que estam construint a l'Europa del segle XXI.

Des de gairebé totes les instàncies possibles, pretenen cìnicament i hipòcritament que ens mobilitzem i que ajudem i que aboquinem doblers i esforços i recursos, diuen, per ajudar una gent que s'ho està passant molt malament a Haití, DESPRÉS DEL TERRATRÈMOL!

Vol dir això que, ABANS DEL TERRATRÈMOL, no era gens ni mica necessari fer-hi res?

Vol dir que els doblers que puguem aportar DESPRÉS DEL TERRATRÈMOL és segur que arribaran a la gent d'Haití que ho necessita?

Vol dir que, ara sí, DESPRÉS DEL TERRATRÈMOL, està ben garantit que no hi haurà ningú que se n'aprofiti a les totes?

Jo vull dir, clar i català, que lament moltíssim les desenes de MILERS de persones mortes a Haití A CAUSA DEL TERRATRÈMOL! Certament.

Però que lament moltíssim més els MILIONS de persones mortes a Haití -de fam, per la misèria- ABANS DEL TERRATRÈMOL, d'ençà que vaig nàixer, fa sis dècades i mitja! I que m'agradaria ben molt que no n'hi hagués cap més que s'hi morís, DESPRÉS DEL TERRATRÈMOL!

Vull dir que seguiré reclamant, exigint i instant on faci falta, que no podem continuar aixecant un món tan injust com el que anam bastint: destrossant el Planeta a les totes i xuclant de la misèria dels pobles empobrits.

Vull dir que no hem de consentir passivament que Haití, independent des de 1804, la primera democràcia d'Amèrica Central, la primera "democràcia negra" del món, sigui avui dia la nació més pobra de la Terra i amb greus problemes polítics crònics, en bona part, gràcies al tipus de relació econòmica que hi mantenim...

Vull dir que consider que ningú no ens pot demanar que aportem ni un cèntim d'euro "en nom d'un Haití damnificat per un terratrèmol".

A no ser que, prèviament, amb la mateixa insistència, hagi fet passes per obligar i forçar la família de lladres i explotadors haitians -els Duvalier- a tornar-hi, cèntim a cèntim, tot quant hi han robat al llarg del temps. D'això se'n pot dir un autèntic terratrèmol terrorífic terrorista!

Vull dir que no hem de consentir passivament que mantenguin intactes les seves grans fortunes,aconseguides amb l'espoli i la manca de destinació a la millora del país, custodiades als bancs d'aquesta mateixa Europa que braveja de solidaritat amb el poble haitià. (Els mateixos bancs que fins i tot no tenen gens ni mica de vergonya a l'hora de pretendre cobrar-nos una bona comissió a l'hora d'intentar ajudar el poble pobre d'Haití!)

Em neg rotundament a prestar aquesta casta d'ajuda, borda i repugnant!

Primer, s'ha d'haver aconseguit que els grans lladres d'Haití hagin tornat al poble haitià tot quant li han robat! I només després se'ns pot demanar de fer-hi aportacions solidàries amb caràcter voluntari.

Si, a més a més, ningú no pot garantir que arribin allà on han d'arribar... qui gosa empènyer-nos a tudar inútilment tots aquests esforços!

Tenc ben clar, per a mi, que una cosa és practicar la solidaritat amb el poble pobre d'Haití; i una altra molt distinta col·laborar ulls clucs amb instàncies espoliadores, mantenidores i nodridores de més misèria a Haití!

Tot i amb això, cadascú és ben lliure de fer-hi allò que consideri pertinent! Atenent-se a les conseqüències, clar!

Ja deien els nostres avantpassats, sempre tan savis, que "de la mort d'en Judes, sant Macià en tragué ventura"!

Govern espanyol “convida” còmplices d'assassinats massius!

Mentre s'afanya a "convidar" membres del Govern rwandès, còmplice d'assassinats massius, es nega a rebre familiars de cooperants espanyols assassinats a Rwanda...
Suports institucionals a la Fundació s'Olivar d'Estellencs from Cil Buele on Vimeo.
Val la pena prestar una mica d'atenció a la resposta que dóna el Govern espanyol a una pregunta que li formula el senador mallorquí Sr. Pere Sampol i Mas (GPMX), sobre les causes per les quals el president Rodríguez Zapatero s'ha negat a rebre els familiars dels cooperants espanyols assassinats pel Front Patriòtic Rwandès, mentre que ha convidat el ministre de Justícia de Rwanda... (684/018522) (p. 206).
Una resposta digna que quedi ben emmarcada dins llistons daurats... si no fos perquè es tracta d'una qüestió massa delicada!
“684/018522.- El anuncio de la presentación de la referida pregunta fue publicado en el BOLETÍN OFICIAL DE LAS CORTES GENERALES, Senado, Serie I, número 357 de 13 de noviembre de 2009.
A la Mesa del Senado.- Pere Sampol i Mas, Senador del Bloc per Mallorca i Psm-Verds por la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares, integrado en el Grupo Parlamentario Mixto, al amparo de lo establecido en el Reglamento de la Cámara, formula al Gobierno pregunta, solicitando respuesta escrita.
“¿Por qué razón el Presidente del Gobierno hasta ahora se ha negado a recibir a los familiares de los nueve cooperantes españoles asesinados por el Frente Patriótico Ruandés, según consta en Auto del Juez Fernando Andreu de la Audiencia Nacional, mientras que invita al Ministro de Justicia de Ruanda, miembro de la Administración cómplice de estos asesinatos según el mismo Auto?”
Palacio del Senado, 29 de octubre de 2009.—Pere Sampol i Mas.
RESPUESTA DEL GOBIERNO (684) Pregunta escrita Senado. 684/018522. AUTOR: Sampol i Mas, Pere (GMX). Respuesta:
“El Gobierno entiende la necesidad de investigar, hasta sus últimas consecuencias, la muerte de los nueve ciudadanos españoles fallecidos en Ruanda y en la República Democrática del Congo entre los años 1994 y 2000. El paso del tiempo no merma su recuerdo. Pero también resulta necesario seguir los pasos conforme a los usos y prácticas que rigen en el Derecho Internacional.
En este sentido, el Ministro de Justicia de Ruanda fue invitado por su homólogo español a visitar nuestro país para atender su petición de conocer de primera mano la naturaleza y situación del procedimiento que se sigue en la Audiencia Nacional contra ciudadanos de su país y analizar las posibilidades que el ordenamiento jurídico español ofrece en un caso de estas características.
Madrid, 18 de diciembre de 2009.
ALGUNES CONCLUSIONS ÒBVIES:

• Usos i pràctiques del Dret Internacional.
  En aquest cas, una cosa lleva l'altra! Pel que diu aquesta resposta, es veu ben a les clares que el dret internacional obliga a mantenir uns “usos i pràctiques” que porten irremeiablement a NEGAR-SE A REBRE AL PALAU PRESIDENCIAL ELS FAMILIARS DE NOU COOPERANTS ESPANYOLS ASSASSINATS A RWANDA (reconeguts per un jutge excel·lent de l'Audiència Nacional espanyola).
• Usos i pràctiques del Govern espanyol.
  El ministre de Justícia espanyol no té cap mirament ni un a l'hora de “convidar” el seu homòleg, el ministre de Justícia rwandès, perquè visiti Espanya.
  Mira què bé. El Govern espanyol, no només rep amb els braços oberts i amb les portes obertes de pint en ample, sinó que “convida” (se suposa que amb els nostres doblers!) un membre de l'Administració rwandesa còmplice d'aquells assassinats.
  En aquest cas, idò, val més haver matat que haver estat matat!
• La Justícia espanyola per una banda i el Govern espanyol per l'altra.
  D'una banda, es veu que el jutge titular del Jutjat Central d'Instrucció núm. 4 de l'Audiència Nacional, Fernando Andreu, ordena la detenció de 40 militars rwandesos pels delictes de genocidi i terrorisme, als quals acusa d'haver provocat la mort de 4 milions de rwandesos i l'assassinat de 6 missioners i 3 civils espanyols.
  De l'altra, es veu que el ministre de Justícia espanyol s'estima més “convidar” a viatjar cap a Espanya un dels membres de l'Administració rwandesa implicada directament en el cas del jutge Andreu; que no posar-se a esbrinar què hi ha darrere la denúncia formulada per una entitat mallorquina, la Fundació s'Olivar d'Estellencs que -per a més inri- ara resulta que esdevé sospitosa davant l'ONU d'haver “finançat” la lluita armada...
  On és la convidada del ministre de Justícia per assabentar-se'n i recaptar-ne “les possibilitats que l'ordenament jurídic espanyol ofereix en un cas d'aquestes característiques”...?

O tots moros, o tots cristians! Es deia un temps.
Ara ja no val això?

Assemblea de Moviments Socials a Ona Mallorca Ràdio

Ona Mallorca (98.0 FM), com de costum, s'ofereix a l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca, per fer-ne difusió a través de la ràdio (divendres, 8 de gener de 2010, a les 21:15 hores).

L'endemà mateix de la mantenguda a l'Espai Solidari, de Palma, per programar actuacions amb motiu de la celebració a Mallorca de cimeres ministerials de la Unió Europea, ja varen poder intervenir-hi n'Apol·lònia Miralles i en Cecili Buele.

Al programa "La volta al dia en 80 mons", conduït per Mònica Bestard i Maria Manyosa, s'hi va poder informar sobre allò que va ser la reunió i sobre allò que s'hi va programar.

Qui vulgui escoltar-ne l'entrevista de 20' de durada, hi pot accedir des d'ací mateix.

El segon Fòrum Social Català (FSCat 2010) (2)

(Barcelona, 25-31 de gener de 2010)

La darrera setmana del mes de gener de 2010 se celebra a Barcelona el segon Fòrum Social Català -FSCat 2010-.

Es tracta d'una setmana de mobilitzacions i accions que contribueixin a visibilitzar i potenciar els moviments socials i les propostes que plantegen, aquí i ara, arreu dels Països Catalans, en vistes a la construcció d'una Europa i d'un Planeta més just, sostenible i solidari.

Hi participen nombroses organitzacions i moviments socials, d'arreu dels territoris, que s'afanyen a lluitar per un altre món possible, millor, en un procés permanent de recerca i construcció d’alternatives.

En són primordials certs aspectes que tenen a veure amb la crisi del sistema i alternatives, com són ara el paper del feminisme en els moviments socials, l'orientació cap a un nou model econòmic, les noves formes de fer política mitjançant mobilitzacions globals, el procés dels fòrums socials mundials en el context actual de crisi, els moviments socials i els canvis polítics a Amèrica Llatina, etc.

Propugnen un model de desenvolupament dels pobles, distint a l'actual, tot rebutjant-ne el model capitalista neoliberal.

Analitzen algunes de les causes estructurals que han conduït a una crisi de dimensions civilitzadores, promovent reflexions sobre certes alternatives que cerquen la construcció d'una societat global que avanci en l'aprofundiment de la democratització, la sostenibilitat, i la igualtat dels seus membres.

Durant el segon Fòrum Social Català -FSCat 2010-, la convocatòria de l'Assemblea de Moviments Socials esdevé una molt bona ocasió, també, per debatre sobre el procés de construcció de l’Europa del capital i la guerra, i les actuacions a emprendre (tenint present que durant tot el primer semestre de 2010 l’UE està presidida per l’Estat espanyol).

Davant l'anunci, entre d’altres, de reunions i cimeres ministerials força importants, s'hi programen i preveuen mobilitzacions i manifestacions cíviques arreu dels Països Catalans: a Barcelona, n'hi ha una amb motiu de la reunió de ministres de Treball els dies 26 i 27 de gener; una altra, durant el mes de juny, amb motiu d'una cimera euromediterrània de caps d’estat.

A València la reunió ministerial d'Igualtat esdevé l'acte més significatiu, el 25 i 26 de març. També hi ha una conferència ministerial sobre el Programa Marc en IDT, dela recuperació econòmica a la sostenibilitat el 13 d'abril i una conferència tècnica sobre el Pla Solar Mediterrani l'11 de maig.

Entre i entre, a Mallorca, s'ha de produir la cimera de ministres de Defensa de la Unió Europea, els dies 24 i 25 de febrer, a l'Hotel Victòria, de Palma.

L’Assemblea de Moviments Socials de l'FSCat 2010 pot ser un bon marc on debatre i concretar mobilitzacions comunes durant tot aquest temps.

Un dels temes i assumptes que s'hi tracten, en trobades diverses i des d'àmbits distints, té a veure amb els Drets Humans (representants de l'associació Drets Humans de Mallorca tenen previst de fer-s'hi presents). Hi despunta allò que es proposa des de l'Institut de Drets Humans de Catalunya i allò que hi presenten d'altres entitats i organitzacions, segons la graella de seminaris inscrits:

1. Democratitzar el sistema internacional: noves propostes després de la crisi (Cristianisme i Justícia)
2. Una altra democràcia més enllà de les eleccions (XES Cooperativa ETCS)
3. Transnacionals, agents de desenvolupament? (RETS – Respostes a les Empreses Transnacionals)
4. 
   Crisis i feixisme (Fundació Andreu Nin)
5. Salvem la democràcia. Per un debat públic al voltant de l'aprofundiment democràtic en la planificació del territori (Centre Unesco de Catalunya i d'altres)
6. Taller de diàleg i consens (Fundació Randa Lluís M. Xirinacs)
7. Aportació catalana al consens de Barcelona. Seminari amb sessió participativa per elaborar i consensuar la contribució catlana d'alternatives a la globalització neoliberal (Institut de Drets Humans de Catalunya -IDHC-)
8. Reforma de la Llei d'estrangeria i crisis: la migració com a mitjà de producció (Col·lectiu Ronda)
9. Las luchas de los y las immigrantes y su relación con el conjunto de los movimientos sociales (Associació Papers i Drets per a Tothom Deba a Bat)
10. Efectes de la crisi financera internacional a l'Àfrica subsahariana (ETANE)
11. Àfrica en la crisi i en la globalització: efectes, respostes i resistències des del continent africà (Justícia i Pau)
12. Codesenvolupament i drets humans (Fundació Desenvolupament Comunitari i Sodepau)
13. FSCom (moltes entitats)
14. Participació en salut en temps de crisi (DEMPEUS per la Salut Pública)
15. Desigualtat en sanitat (Associació Catalana Defensa de la Sanitat Pública – ACDSP-FADSP)
16. Educació en un món en crisi: conseqüència, lluites i alternatives (Revolta Global)
17. Globalització i catàstrofe lingüística (Associació Catalana d'Esperanto)
18. Introducció a la llengua internacional esperanto (Associació Catalana d'Esperanto)
19. La moneda telemàtica, una eina per la pau (C.E. Joan Bardina)
20. Internet i el món digital: drets, llibertats, oportunitats i negocis (PANGEA)
21. Gènere i comunicació a l'FSCat (AD XIDPIC-XIPVG)
22. A quatre anys de la Llei integral contra la violència de gènere. Com estem? (Plataforma unitària contra les violències de gènere)
23. Dones migrades com a agents socials de canvi davant la globalització (Xarxa feminista de dones llainoamericanes a Europa)
24. La campanya pel dret a l'avortament, una lluita contínua (Campanya per l'avortament lliure i gratuït)
25. La demolició de cases a Palestina: una altra forma d'ocupació (Pau Ara i Sempre)
26. Colòmbia, propostes de pau enmig de la guerra (Col·lectiu Maloka, IPO -International Peace Observatory)
27. La tortura avui a l'Estat espanyol. Què diuen els informes internacionals? (Coordinadora per la prevenció de la tortura)
28. La Itàlia de Berlusconi. Cap a on van les democràcies europees? (Grup d'italians de Barcelona)
29. Propostes populars entorn de l'habitatge. Esclafant les bombolles immobiliàries (Entitats diverses)

S'espera que la celebració del segon Fòrum Social Català, en uns temps com els que corren, pot servir per dinamitzar uns moviments socials arreu dels Països Catalans que, sens dubte, es troben en condicions d'oferir alternatives més enriquidores al panorama polític dominant a l'actualitat.