A
SA CONGREGACIÓ – ESPAI JOVE
Sa
Pobla, 4 d'abril de 2014
Qui
ara vos parla, està en condicions de dir-vos que la seva vida
adulta, quasi setantina, es pot dividir en TRES PARTS BEN
DIFERENCIADES: com a creient catòlic, clergue, capellà, missioner,
d'una banda; com a funcionari administratiu autonòmic, de l'altra; i
com a polític i activista social d'esquerres, finalment.
Vos
ho vull dir, de bon començament, perquè, en llegir aquest llibre,
podreu veure clarament que totes tres situacions personals, viscudes
i assumides plenament per mi com a pròpies, s'hi traspuen gairebé a
cada pàgina, a cada glosa, a cada retxa.
També
vull dir-vos que aquí, a sa Pobla, és on feim la presentació
pública d'aquest llibre amb el títol “Gloses meves”, per
4a vegada. El primer pic que ho feim a la Part Forana
de Mallorca. Anteriorment, en tres ocasions diverses, ho hem fet a
Ciutat: a la seu d'AFAM, a CineCiutat i a Quars
Llibres.
A
la primera, a la seu d'AFAM -l'Associació de Familiars amb la
malaltia d'Alzhèimer a Mallorca-, se'm va ocórrer d'exposar durant
la presentació del llibre alguns motius que m'han duit a fer
aquesta publicació (les facilitats de fer-ho a Mèxic + la
recollida de gloses fetes per mi aquestes darreres dècades + l'ajuda
econòmica a entitats que atenen persones i famílies afectades per
la malaltia d'alzhèimer i altres demències).
A
la segona, a CineCiutat, vaig intentar fer veure que això de
fer gloses, per a mi, s'esdevé, d'una banda, com el cultiu i conreu
de la nostra estimada llengua catalana; com un joc entretengut
amb l'ús de paraules ben nostres; i com una contribució per
ajudar econòmicament entitats dedicades a atendre pacients i
familiars d'alzhèimer i altres demències.
A
la tercera, a Quars Llibres, em vaig dedicar a seleccionar,
recitar i comentar unes quantes gloses reproduïdes en aquest
llibre i que guarden una certa relació amb l'Europa que tenim i
l'Europa que volem.
Avui,
aquí, a sa Pobla, m'agradaria fer una repassada ràpida sobre
algunes de les gloses publicades en aquest llibre, i que ajuden a fer
veure la MALLORA LLUITADORA que anam aixecant des de fa
segles. La MALLORCA LLUITADORA! A tants d'àmbits: individuals,
personals, col·lectius, laborals, socials, culturals, des de la
pagesia, des de viles, pobles i ciutats, des d'oficis i ocupacions,
des de joves fins a vells, etc.
En
llegir aquest llibre, podreu veure que aquestes “Gloses
meves”, a més de tenir el caire cultural, social i polític
que comporta l'ús de la nostra estimada llengua catalana, també
reflecteix la meva condició personal d'home; d'home
mallorquí; d'home mallorquí que se sent català; d'home mallorquí
que se sent català i europeu; d'home mallorquí que se sent català
i europeu, plenament obert a totes les contrades del Planeta Terra...
Amb
tot això, mir de parar esment especial, sobretot, a persones i
col·lectius més maltractats per la vida.
Així
ja ho vaig fer la primera vegada que record haver vengut aquí a sa
Pobla, a finals de la dècada dels anys 60 i començaments de la
dècada dels anys 70. En allò que anomenàvem aleshores “Missions
Infantils”, que arreplegàvem pràcticament tots els
infants en edat escolar durant una setmana seguida, i miràvem
d'oferir caires nous a la religiositat que s'impartia en aquell
temps arreu de Mallorca... Qualcú de vosaltres m'ha dit que encara
ara se'n recorda bé, d'aquells dies passats a l'escola, als carrers
de la vila, a l'interior de l'església: fent servir el joc, la
paraula, la música, el teatre...
Quan
parl de la MALLORCA LLUITADORA, m'estic referint a tota casta
de lluites, que miren d'aixecar un món nou, una mica millor d'així
com l'hem trobat en nàixer... com diuen els Escoltes...
Glosa
primera
Amb
el recitat d'unes quantes gloses meves, vull començar per l'àmbit
individual i personal. Vos pos l'exemple d'una al·lota santamariera
que li diuen Caty Salom Parets (pàg. 65). De ben
joveneta, queda afectada per l'ELA (Esclerosi Lateral Amiotròfica).
En lloc d'arronsar-se i retre's, s'afanya a crear una associació
que es diu ADELA... Així com està, sense poder moure's gens ni
mica, fins i tot s'anima a publicar un llibre que “redacta amb els
ulls i la mirada” al seu oncle capellà i missioner, mossèn
Miquel Parets i Serra (“Soy Caty Salom. Tengo Esclerosis
Lateral Amiotrófica”, Sevilla, 1998), 175 pàgines que
duu més de 5 edicions publicades.
Per
a la jove mallorquina Caty Salom Parets, no li és cap impediment
fer-ho, tot i que la vida l'ha deixada ben marcada per una malaltia
neurodegenerativa progressiva, caracteritzada per la pèrdua de
neurones motores, que dóna lloc a atròfia muscular, paràlisi i
mort per fracàs respiratori... Et vas morint a poc a poc, una mica
cada dia, sense poder servir-te de tu mateix per a res més que per
moure els ulls...
Glosa
segona
Tenc
una cama arianyera. Mumare, pagesa mallorquina, es casà amb
mumpare, el primer negret que arribà a Mallorca des d'Àfrica,
Guinea Equatorial, a finals dels anys 20 del segle passat. Collidora
d'olives a la finca artanenca de Morell, i d'ametles a la finca
manacorina de Santa Cirga, sempre ens inculcà un amor profund cap a
la nostra terra, els nostres costums, la nostra llengua, la nostra
idiosincràsia.
L'any
1999, mentre m'exercia com a conseller de Cultura del Govern de
Mallorca, vaig tenir l'oportunitat d'assistir a un sopar de
matances que organitzava l'associació cultural “Es canonge
de Santa Cirga” a Portocristo. Se'm va ocórrer de llegir-hi
aquesta glosa meva que podeu trobar a la pàgina 26.
Glosa
tercera, quarta i cinquena
L'àmbit
polític on m'he estat movent durant una vintena d'anys seguits,
em mou a ser-ne molt crític, fins al moll dels ossos, d'això que en
deim democràcia i que s'assembla molt poc a la democràcia vera.
“Quin comportament polític!” dic a la pàgina 52.
He
militat dins tres formacions polítiques, totes tres considerades
esquerranes, més o manco republicanes, i també més o manco
catalanistes. Hi dedic una “Glosa republicana en temps de
democràcies tan mal parides!”, a la pàgina 65.
Glosa
sisena i setena
Ningú
no deu conèixer millor que la gent poblera el que representa i
comporta la figura de Sant Antoni a l'àmbit de la lluita
popular diària que la pagesia mallorquina ha de dur a terme a
l'hora de sobreviure amb certes dosis de dignitat.
En
aquest llibre, n'hi podeu veure unes quantes, de gloses dedicades a
Sant Antoni. I també a Sant Sebastià -que a Ciutat quasi van de
bracet tots dos, en celebrar-se'n la festa amb pocs dies de
diferència- (pàg. 33 i 101).
Una
primera té a veure amb un glosat nacionalista. La segona s'adiu amb
un d'aquells anònims que, de tant en tant, acostumàvem a rebre els
polítics nacionalistes quan volíem defensar aferrissadament aquesta
terra nostra par damunt tot.
Glosa
vuitena i novena
Finalment,
vull parar una mica d'esment a la lluita mallorquina que, per a mi,
és la més exemplar. La que es concreta en allò que anomenam la
revolta agermanada. També hi podeu trobar unes quantes gloses
dedicades als Agermanats. Vos n'indic dues, la que està a la
pàgina 52 i la que es troba a la pàgina 117.
Amb
això donam per acabada la presentació d'aquest llibre, “Gloses
meves”. Esper i desig que vos agradi adquirir-lo, llegir-lo i
difondre'n el contengut.
Moltes
gràcies per la vostra assistència i per la vostra atenció
esplèndides.
