Lluita revolucionària, amb Mario Benedetti, a la Mallorca dels anys 80

Si alguna cosa he d'agrair al mestre uruguaià Mario Benedetti és la lliçó magistral que ens donà durant els tres anys seguits que romangué a Mallorca, engrescant-nos en la lluita per la defensa dels drets humans, a la gent que vàrem tenir la gran sort de mantenir-lo ben a prop.

iCatfm. La Sandra Ribera ens proposa música, poemes i records per acomiadar a l'escriptor Mario Benedetti 18/05/2009

Sent rector de la parròquia de l'Encarnació, a Palma, responsable màxim del Grup Cristià de Drets Humans, record perfectament l'atenció preferent que dispensàvem la gent que n'érem membres a la situació que vivia i que patia Amèrica Llatina aleshores.

Sens dubte, gràcies a l'empenta que hi donaven lluitadors sudamericans com Mario Benedetti, valoràvem molt positivament l'opció preferencial pels pobres que les esglésies d'Amèrica Llatina s'afanyaven a implantar, mitjançant una veritable integració en el món dels pobres.

Amb la qual cosa, dins aquelles dictadures militars sense cap casta de mirament ni consideració de caire humanista, s'expressava com amb cap altra la solidaritat evangèlica més genuïna.

Els reculls d'accions s'anaven fent cada cop més extensos i intensos:

• La carta pastoral dels bisbes nicaragüencs, propugnant una societat no capitalista, ni dependent ni totalitària...
• Tres ministres-capellans nicaragüencs que no volien dimitir dels seus càrrecs, malgrat les exigències de les jerarquies eclesiàstiques...
• El rescat de la cultura popular argentina...
• L'entrada de Bolívia dins l'òrbita dels règims militars sanguinolents d'Amèrica Llatina...
• L'expulsió del Brasil d'aquells que havien optat per la justícia i la defensa dels drets dels més pobres...
• Les demandes de desmilitarització de zones rurals colombianes, per part de diversos grups de defensa dels drets humans dels camperols expulsats de les seves terres amb la força de les armes...
• La guerrilla salvadorenca que anunciava ofensives generals... les matances humanes que no tenien fi a El Salvador...
• La lluita del poble salvadorenc, com a test nacional per a Costa Rica, espècie d'oasi dins el mapa conflictiu d'Amèrica Central...
• El genocidi guatemalenc que perdurava durant més de dues dècades seguides...
• I tantes i tantes altres situacions llatinoamericanes que copsaven l'atenció del grup mallorquí...

Tot ens duia a girar la ullada cap a Amèrica Llatina, no tant per defugir les lluites quotidianes a l'illa de Mallorca, com per aprendre'n lliçons pràctiques de comportament revolucionari contra el model capitalista imperant i provocador pertot arreu...

El 30 de novembre de 1980 la ciutadania uruguaiana havia rebutjat el projecte de reforma constitucional proposat pel règim dictatorial, i s'havia començat un procés lent d'obertura política. El poble uruguaià havia votat massivament contra la proposta governamental en el referèndum constitucional convocat pels militars (VN, 13-12-1980). S'havia revelat i fet pública la pràctica de tortures a les presons uruguaianes... (El País, 24-12-1980).

I a Mallorca, s'acabava de crear el Comitè de Solidaritat amb el Salvador i Amèrica Llatina, un grup de creients, dedicat a promoure la solidaritat amb els pobles del continent sudamericà.
Una solidaritat en la lluita revolucionària de les organitzacions populars que havien escollit el camí de la lluita armada per combatre i fer front a les conseqüències nefastes de les actuacions de l'imperialisme nordamericà.

Just l'any 1980, l'any que Mario Benedetti arribava i s'instal·lava per un temps a Mallorca, el Grup Cristià de Drets Humans desplegava una activitat intensa que solament s'explica per les aportacions sucoses que hi feren persones provinents d'Amèrica Llatina, entre les quals despuntava l'uruguaià Mario Benedetti -home de molt poques paraules, dites durant les reunions, però que sempre resultaven sàvies i engrescadores, sobretot quan passaven a ser escrites...

Només una ullada a un breu resum d'un informe que en fa el grup, ja permet de veure'n l'abast i la incidència:

• actes de solidaritat amb els pobles d'Amèrica Llatina, amb motiu de l'assassinat del bisbe Romero (març 2000)
• cicle de taules rodones organitzades a Montuïri sobre la violència a Amèrica Llatina (juny 2000)
• acte de solidaritat amb Nicaragua i El Salvador, organitzat per CDSES (juliol 2000)
• comunicat conjunt amb Justícia i Pau, condemnant el cop d'estat a Bolívia (juliol 2000)
• assistència a assemblea nacional d'Amnesty Internacional (juliol 2000)
• participació en acte de solidaritat amb Xile i El Salvador, organitzat per CDSES (setembre 2000)
• presentació a la premsa local d'un informe d'Amnesty Internacional sobre els camps secrets de detenció a l'Argentina (setembre 2000)
• comunicat conjunt amb Justícia i Pau sobre Polònia i Xile, que no apareix a la premsa local (setembre 2000)
• oposició a l'arribada al port de Palma de la fragata argentina “Libertad”, fent públic un dossier sobre “camps secrets de detenció de l'Armada argentina”

La solidaritat mallorquina amb el poble de El Salvador va en augment a mesura que aquest, amb la seva lluita organitzada, s'acosta més i més al poder.

Tant amb El Salvador com amb Amèrica Llatina, s'organitzen a Palma nombrosos actes públics de solidaritat, programats per als mesos de gener, febrer i març de 1981.

L'any 1981, promogut per CEXPAL (Centre d'Exiliats Polítics d'Amèrica Llatina) s'organitza a Ciutat un acte de solidaritat amb “Las Madres de Mayo” -dones argentines que lluiten per la defensa dels seus fills desapareguts per l'acció repressiva de la Junta Militar-. Ve un representant de la CADEHU (Comissió Argentina de Drets Humans). Mario Benedetti no hi pot faltar.

El Centre d'Exiliats Polítics Llatinoamericans explica que es tracta d'una organització que vol fer conèixer la pròpia situació de l'exiliat que viu aquí a Mallorca i per fer pública la denúncia de les violacions dels drets humans a Amèrica Llatina. Cerca mantenir relacions amb altres grups, per veure com dur a terme tasques ben concretes...

La primera vegada que jo tenc l'oportunitat de sentir a parlar obertament i clara del Frente Amplio del Uruguay és precisament escoltant Mario Benedetti.

Organitzats pel “Comité de Frente Amplio del Uruguay” i pel “Comitè de Solidaritat amb el Salvador i Amèrica Llatina”, es duen a terme a Ciutat una sèrie d'actes públics a favor dels presos i detinguts polítics uruguaians en contra del referèndum programat per la dictadura d'aquell país sudamericà... entre moltes d'altres actuacions.

El meu agraïment profund a qui m'ha ajudat a mantenir sempre ben encesa la flama de la lluita revolucionària que, qualque dia, ens ha de portar a gaudir d'un món lliure de misèries i esclavatges, de fams i de violències...

Cecili Buele i Ramis