Quina unitat del nacionalisme progressista!

Amb un titular ben descafeïnat -sense cap esment de l'esquerra, la república, la nació, el socialisme, la sobirania, el país, el poble, la independència, l'anticapitalisme, la revolució...!- el senador per la comunitat autònoma de les Illes Balears -adscrit durant tota aquesta legislatura al Grup Parlamentari Mixt del Senat d'Espanya-, el montuïrer Pere Sampol Mas (PSM), consider que s'ha lluït a les totes al Diari de Balears (28-05-2010).

M'agradaria fer-hi algunes puntualitzacions i aportacions que em surten de l'ànima!

“Com es nota que està a punt
el moment electoral!
Tothom cerca més amunt,
volent fer partit conjunt
i aixecar més la moral...”

Fent al·lusió al millor resultat electoral en tota la història del que anomena “nacionalisme”, -l'irrepetible any 1995-, el senador autonòmic Pere Sampol, a l'escrit que signa i publica a la premsa, passa per alt el motiu principal d'aquell creixement insòlit. M'imagín que no ho deu haver fet a posta.

També passa per alt el motiu principal de la davallada de vots immediatament subsegüent: després d'una campanya electoral basada en el tancament de la incineradora de Son Reus, quan arriba a governar el “nacionalisme progressista”, no solament no la tanca, sinó que la inaugura!

Vaja quin bon exemple d'honestedat política que n'escampa!

Per si això no bastava, el senador autonòmic continua analitzant de manera tan esbiaixada l'espai polític “nacionalista” a les Illes Balears i Pitiüses, que sembla voler fer creure que tota la política institucional illenca hagi girat sempre entorn d'uns únics perns, Mallorca i el PSM.

Passa per alt la diversitat d'opcions existents a les Illes durant tot el segle XX, tant a l'àmbit municipal, com l'insular, com el parlamentari, com del Govern. Mai no hi ha hagut enlloc solament tres partits polítics a les institucions diverses! Pertot sempre n'hi ha hagut més! Des que es va reprendre el període democràtic; i, no en parlem, abans de la dictadura franquista (quan el PSM encara no existia!)

Vaja quin bon exemple de simplificació de l'espai nacionalista progressista!

D'on trau això el senador, quan s'atreveix a amollar que “en pocs anys hem passat d’una única formació política amb representació parlamentària dins l’espai nacionalista, a sis formacions...” El nivell d'al·lucinació m'està arribant al paroxisme!

Però és que, fins i tot si fos així, lluny de provocar-hi el fre a l'afiliació política, -com diu el senador autonòmic- o la desmotivació de la participació, o la dispersió de candidatures municipals, unes ofertes tan diverses, en qualsevol cas, n'haurien fet més fàcils els camins...

I encara més: on deu esser i trobar-se aquesta “radicalització del discurs de tots que allunya de la majoria social”?, com afirma el senador. O no va ser la radicalització del PSM, precisament, l'element que li comportà més vots que mai, l'any 1995?

Em deman si, un fet tan constatable com és ara la manca de radicalitat política en què s'ha capbussat el PSM des de l'any 1999 ençà, comandat precisament pel senador autonòmic, no té res a veure amb la pèrdua de pes i de presència institucional del “nacionalisme progressista”, ni amb el rearmament ideològic del nacionalisme espanyol més ranci -a què fa referència explícita el senador-.

Una manca de radicalitat, amb el pretext d'aconseguir i de mantenir més espais de poder institucional, indubtablement comporta beneficis certs, però també provoca certes pèrdues irreparables: com és ara la minva en els nivells de credibilitat als ulls de la ciutadania.

“Quina llebre montuïrera,
corre i corre pels sembrats!
Corre i salta ben lleugera:
fora de sa lloriguera,
hi destrossa massa camps.”

Jo no sé si l'escrit signat i publicat al Diari de Balears pel senador montuïrer ha sortit de la seva mà íntegrament. Ni ho sé ni m'importa. Hi veig, això sí, massa tufs de ponsèties del Raiguer!

I arrib a destriar-hi que la conclusió a la qual arriba no pot ser ja més errònia: proposa simplificar l'espai nacionalista progressista en una sola organització política... (lògicament deu ser el PSM, o no?!) No és aquesta la unitat del nacionalisme progressista que planteja!?

Crec de debò, com diu el senador autonòmic montuïrer, que “una opció unitària del nacionalisme progressista i ecologista pot engrescar, de bell nou, moltes persones i candidatures municipals a tots els municipis de les Illes Balears.” Certament.

Segur, emperò, que no devem coincidir ni poc ni gens ni una mica en la seva concreció pràctica.

Per a mi, no hi ha cap casta de dubte: davant d'un nacionalisme progressista tan descafeïnat com el que s'ha mantengut a les Illes en aquesta dècada darrera, l'opció política d'esquerres i republicana que, des de fa 80 anys, treballa en la construcció d'uns Països Catalans sòlidament establerts com a nació a l'Europa del segle XXI, és la que més convé, també, a les Illes Balears i Pitiüses.

Com diu el senador, “és hora del patriotisme de país i no del patriotisme de partit”... Sempre que es tracti, crec jo, del país sencer i que afecti sobretot la militància d'un partit com el PSM, on roman adscrit el senador que fa la proposta.

Conclusió. La lectura atenta de l'escrit del senador Sampol m'empeny a suggerir-li dues preguntes:

Els qui creim de debò en els Països Catalans com a nació política, -de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer-, no tenim cap dret ni un a existir a les Illes Balears i Pitiüses, com a formació política sobirana?
Només hi pot tenir cabuda la perspectiva política que els defensa purament com a nació cultural?

Cecili Buele i Ramis
Mallorca, 29 de maig de 2010