Cil Buele, candidat suplent mallorquí al senat espanyol

Quan llegesc al Diari de Balears que «l'històric Cecili Buele serà el segon suplent de Rosa Cursach al Senat per Esquerra Republicana», després de 16 anys d'haver-me'n allunyat,  d'allò que se'n diu la política institucional activa, m'entra com una espècie d'emoció incontenible que em fa reviure de bell nou tot un munt de sensacions diverses. Males de descriure!

M'impressiona veure'm adscrit públicament a Esquerra Republicana. Presentat com a candidat suplent al senat, per la formació política on milit des de fa 16 anys, precisament. Ho agraesc a companyes i companys de partit.


M'impressiona, alhora que m'entusiasma de bon de veres, que se'm doni l'oportunitat de fer suport explícit, públic, ferm, decidit, clar, indubtable a la bona amiga artanenca Rosa Cursach i Salas. Mantenc la consciència plena i la convicció profunda que obtendrà a Mallorca els vots més que suficients per esdevenir senadora illenca, no adscrita ni al PP ni al PSOE, en les pròximes eleccions generals.

M'impressiona, i també m'afalaga ben molt, que als meus 74 anys hi hagi qui consideri que puc exercir-me com a segon suplent de la candidata al senat. És per a mi un honor, i una satisfacció.

M'impressiona, alhora que m'impacta molt fortament, que el diari em presenti com «l'històric Cecili Buele». Amb això, interpret que deuen voler significar que ja fa molts anys que rodol per aquest racó illenc dels Països Catalans i que m'hi dedic com activista cultural, social i polític!

Efectivament, les imminents eleccions generals 2019 em porten molts de records de ma vida activa passada. Per damunt tots, sobresurt el record d'haver estat candidat al senat l'any 2004, per la coalició Progressistes per les Illes Balears.


Es tracta d'una coalició preelectoral formada per: PSM, Esquerra Unida de les Illes Balears, Els Verds de Mallorca i ERC a les Illes Balears. Hi obtenim aleshores un total de 40.289 vots: 33.250 a Mallorca, 4.586 a Menorca i 2.139 a les Pitiüses. 

Quinze anys enrere, quedam a les portes d'obtenir un escó al Congrés dels Diputats!

Què pot passar avui dia? La coalició preelectoral es presenta amb el nom de «Veus Progressistes», reproduint la majoria dels mateixos elements. Quasi totalment.

Personalment, em sent empès a engrescar-m'hi de bon de veres, en la tasca d'aconseguir convèncer un nombre considerable de votants que ens facin suport, amb la seva papereta ben marcada al senat. Les urnes preparades per al senat s'han d'omplir de paperetes marcades amb el nom de Rosa Cursach!

Tot i sabent que hi pot haver qualcú que no ho vegi de la mateixa manera, els motius, per a mi, són més que evidents, en conèixer la vàlua i la molta i molt bona feina feta fins ara per na Rosa. 

D'una banda, perquè els que ens han representat a Madrid fins suara mateix, del PP o del PSOE, no han aconseguit estar a l'alçada de les nostres necessitats ni molt manco dels nostres drets. 

D'altra banda, perquè na Rosa porta un bagatge valuosíssim, de tarannà tan profundament democràtic que té les millors condicions per contribuir, des d'aquesta illa nostra, a enfortir democràticament les més altes instàncies representatives de l'estat espanyol, i a combatre eficaçment tots i cadascun dels objectius polítics de les dretes extremes.

També, perquè, com a demòcrata, ho consider un deure ineludible. Envers les generacions que ens han precedit, envers la nostra generació mateixa i envers les generacions del futur.

Cal abocar-nos a la defensa aferrissada de la igualtat entre dones i homes a la nostra terra; de la llibertat i la solidaritat entre tots els éssers humans; del nostre territori illenc, limitadíssim per la mar; de la nostra llengua pròpia, la catalana; de la nostra cultura illenca, mediterrània; de la nostra capacitat d'autogovernar-nos, sense cap casta d'imposició externa; del nostre dret inalienable a l'autodeterminació, com qualsevol altre poble de la Terra.

Per tot això, som de l'opinió que l'artanenca Rosa Cursach i Salas en té la clau. A les mans, al cap i al cor.