Maribel Pujol, membre de l'entitat Entrepobles, intervengué a la sessió de preguntes que l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca adreçà a les eurocandidatures que es feren presents a la Sala de Premsa del Consell de Mallorca, dia 14 de maig de 2009.
En tractar-se de preguntes relacionades amb la reivindicació i defensa dels serveis públics a la Unió Europea, volgué demanar-hi:
Com a demostració pràctica de les polítiques socials sense exclusions que feis comptes d’adoptar, què pensau fer amb la Directiva de Retorn de la Unió Europea, l’anomenada directiva de la vergonya, relativa als procediments i normes comunes als Estats Membres per fer retornar al país d’origen la gent indocumentada que es troba en territori europeu?
Quines explicacions ens donau del vot favorable a aquesta Directiva de la Vergonya?
Cal tenir present que el passat mes de juny, dels 785 eurodiputats que ocupen escó parlamentari a Brussel·les, 367 votaren a favor de la Directiva de la Vergonya (32 eurodiputats socialistes=16 PSC-PSOE).
Si es fan números i es calcula què hagués passat si els 32 eurodiputats socialistes haguessin votat en contra o simplement s'hi haguessin abstengut... es veu clarament que el Parlament europeu s'hagués mostrat majoritàriament contrari a la Directiva de la Vergonya!
Ningú no ha estat capaç de donar-hi cap casta d'explicació mínimament raonable i satisfactòria...
És bo que se sàpiga que, gràcies a aquests 32 vots socialistes, el mes de juny passat Europa aprova la Directiva de la Vergonya, que tantes entitats cíviques, a Mallorca i fora de Mallorca, rebutgen per inhumana i vergonyosa.
Serà bo que es tengui en compte, ara que s'acosten altra volta els moments més decisius per tornar a triar qui ens representi al Parlament Europeu...
NOTA:
TV Mallorcaenregistrà íntegrament aquesta trobada, que es perllongà durant més de 2 hores seguides i que fou moderada pel periodista Rafel M. Creus.
Agustí Baró, de l'entitat “Bandejats”, també en féu una gravació i treballà el muntatge que queda recollit a la web del Fòrum Social de Mallorca.
La sessió de preguntes que l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca adreçà a les candidatures mallorquines aspirants a fer-se presents al Parlament Europeu dia 7 de juny, se centraren en la reivindicació i defensa dels serveis públics dins la Unió Europea.
A la Sala de Premsa del Consell de Mallorca, dia 14 de maig de 2009 s'encetava el torn de preguntes sobre serveis públics, en general, amb la intervenció de Xisco Mengod, membre de la Plataforma Ciutadana Gent de Marratxí:
Representants d'altres entitats que conformen l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca, també s'adreçaren a les eurocandidatures que s'hi havien fet presents (Unió Mallorquina, Esquerra Republicana-Entesa per Mallorca, Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, Esquerra Unida i Alternativa...) formulant-los les preguntes corresponents:
Concretament, tota la sèrie de preguntes elaborades per l'assemblea se centraven en aquests àmbits d'actuació pública a la Unió Europea:
Serveis públics, en general (5 preguntes)
Educació (3 preguntes)
Mitjans de comunicació (2 preguntes)
Salut (3 preguntes)
Serveis socials (2 preguntes)
Transport (4 preguntes)
NOTA:
TV Mallorcaenregistrà íntegrament aquesta trobada, que es perllongà durant més de 2 hores seguides i que fou moderada pel periodista Rafel M. Creus.
Agustí Baró, de l'entitat “Bandejats”, també en féu una gravació i treballà el muntatge que queda recollit a la web del Fòrum Social de Mallorca.
A la Sala de Premsa del Consell de Mallorca, el proppassat 14 de maig, Miquel Ramón Clar, membre de l'entitat Fòrum Ciutadà de Mallorca, feia la presentació pública d'un acte insòlit: davant les càmeres de televisió d'IB3 i TV Mallorca.
Més d'una trentena de representants de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca, constituïda a Palma el mes d'abril de 2008, s'havien proposat d'adreçar unes preguntes molt concretes a les candidatures europees que demanen el vot per al proper dia 7 de juny.
N'hi acudiren 4 de les 7 que hi havien estat convidades. Rosa Estaràs, eurocandidata mallorquina del PP, i Teresa Riera, eurocandidata mallorquina del PSOE, no hi feren acte de presència; malgrat els seus respectius serveis tècnics n'haguessin confirmat prèviament l'assistència....
Ho explicà molt bé Miquel Ramón
NOTA:
TV Mallorca enregistrà íntegrament aquesta trobada, que es perllongà durant més de 2 hores seguides i que fou moderada pel periodista Rafel M. Creus.
Agustí Baró, de l'entitat “Bandejats”, també en féu una gravació i treballà el muntatge que queda recollit a la web del Fòrum Social de Mallorca.
Qui obri aquest enllaç hi pot veure i escoltar una sèrie de preguntes summament interessants. Molt breus i ben sucoses!
Són preguntes adreçades als candidats de Mallorca que es presenten a les properes eleccions al Parlament Europeu... Van dirigides als quatre que acudiren a la sessió convocada a la Sala de Premsa del Consell de Mallorca el passat dia 14 de maig.
Ni la candidata del PP -Rosa Estaràs- ni la candidata del PSOE -Teresa Riera- s'hi varen voler fer presents. Posteriorment, se'ls ha demanat que les responguin per escrit...
Qui en fa les preguntes és membre d'alguna d'aquestes entitats que conformen l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca, constituïda a Palma dia 8 d'abril de 2008:
El recull de les fotografies ha estat fet i cedit per Juan Hernández... Agustí Baró n'ha gravat i treballat el muntatge... TV Mallorcan'ha fet la gravació íntegra (prop de 3 hores seguides)...
Tenim cinc anys per davant, a fi de veure'n satisfetes les demandes... Totes aquestes preguntes tenen a veure amb la reivindicació i defensa dels serveis públics a la Unió Europea... Totes s'encaminen a impulsar la lluita social i política contra la seva privatització creixent...
Si alguna cosa he d'agrair al mestre uruguaià Mario Benedetti és la lliçó magistral que ens donà durant els tres anys seguits que romangué a Mallorca, engrescant-nos en la lluita per la defensa dels drets humans, a la gent que vàrem tenir la gran sort de mantenir-lo ben a prop.
iCatfm. La Sandra Ribera ens proposa música, poemes i records per acomiadar a l'escriptor Mario Benedetti 18/05/2009
Sent rector de la parròquia de l'Encarnació, a Palma, responsable màxim del Grup Cristià de Drets Humans, record perfectament l'atenció preferent que dispensàvem la gent que n'érem membres a la situació que vivia i que patia Amèrica Llatina aleshores.
Sens dubte, gràcies a l'empenta que hi donaven lluitadors sudamericans com Mario Benedetti, valoràvem molt positivament l'opció preferencial pels pobres que les esglésies d'Amèrica Llatina s'afanyaven a implantar, mitjançant una veritable integració en el món dels pobres.
Amb la qual cosa, dins aquelles dictadures militars sense cap casta de mirament ni consideració de caire humanista, s'expressava com amb cap altra la solidaritat evangèlica més genuïna.
Els reculls d'accions s'anaven fent cada cop més extensos i intensos:
La carta pastoral dels bisbes nicaragüencs, propugnant una societat no capitalista, ni dependent ni totalitària...
Tres ministres-capellans nicaragüencs que no volien dimitir dels seus càrrecs, malgrat les exigències de les jerarquies eclesiàstiques...
El rescat de la cultura popular argentina...
L'entrada de Bolívia dins l'òrbita dels règims militars sanguinolents d'Amèrica Llatina...
L'expulsió del Brasil d'aquells que havien optat per la justícia i la defensa dels drets dels més pobres...
Les demandes de desmilitarització de zones rurals colombianes, per part de diversos grups de defensa dels drets humans dels camperols expulsats de les seves terres amb la força de les armes...
La guerrilla salvadorenca que anunciava ofensives generals... les matances humanes que no tenien fi a El Salvador...
La lluita del poble salvadorenc, com a test nacional per a Costa Rica, espècie d'oasi dins el mapa conflictiu d'Amèrica Central...
El genocidi guatemalenc que perdurava durant més de dues dècades seguides...
I tantes i tantes altres situacions llatinoamericanes que copsaven l'atenció del grup mallorquí...
Tot ens duia a girar la ullada cap a Amèrica Llatina, no tant per defugir les lluites quotidianes a l'illa de Mallorca, com per aprendre'n lliçons pràctiques de comportament revolucionari contra el model capitalista imperant i provocador pertot arreu...
El 30 de novembre de 1980 la ciutadania uruguaiana havia rebutjat el projecte de reforma constitucional proposat pel règim dictatorial, i s'havia començat un procés lent d'obertura política. El poble uruguaià havia votat massivament contra la proposta governamental en el referèndum constitucional convocat pels militars (VN, 13-12-1980). S'havia revelat i fet pública la pràctica de tortures a les presons uruguaianes... (El País, 24-12-1980).
I a Mallorca, s'acabava de crear el Comitè de Solidaritat amb el Salvador i Amèrica Llatina, un grup de creients, dedicat a promoure la solidaritat amb els pobles del continent sudamericà. Una solidaritat en la lluita revolucionària de les organitzacions populars que havien escollit el camí de la lluita armada per combatre i fer front a les conseqüències nefastes de les actuacions de l'imperialisme nordamericà.
Just l'any 1980, l'any que Mario Benedetti arribava i s'instal·lava per un temps a Mallorca, el Grup Cristià de Drets Humans desplegava una activitat intensa que solament s'explica per les aportacions sucoses que hi feren persones provinents d'Amèrica Llatina, entre les quals despuntava l'uruguaià Mario Benedetti -home de molt poques paraules, dites durant les reunions, però que sempre resultaven sàvies i engrescadores, sobretot quan passaven a ser escrites...
Només una ullada a un breu resum d'un informe que en fa el grup, ja permet de veure'n l'abast i la incidència:
actes de solidaritat amb els pobles d'Amèrica Llatina, amb motiu de l'assassinat del bisbe Romero (març 2000)
cicle de taules rodones organitzades a Montuïri sobre la violència a Amèrica Llatina (juny 2000)
acte de solidaritat amb Nicaragua i El Salvador, organitzat per CDSES (juliol 2000)
comunicat conjunt amb Justícia i Pau, condemnant el cop d'estat a Bolívia (juliol 2000)
assistència a assemblea nacional d'Amnesty Internacional (juliol 2000)
participació en acte de solidaritat amb Xile i El Salvador, organitzat per CDSES (setembre 2000)
presentació a la premsa local d'un informe d'Amnesty Internacional sobre els camps secrets de detenció a l'Argentina (setembre 2000)
comunicat conjunt amb Justícia i Pau sobre Polònia i Xile, que no apareix a la premsa local (setembre 2000)
oposició a l'arribada al port de Palma de la fragata argentina “Libertad”, fent públic un dossier sobre “camps secrets de detenció de l'Armada argentina”
La solidaritat mallorquina amb el poble de El Salvador va en augment a mesura que aquest, amb la seva lluita organitzada, s'acosta més i més al poder.
Tant amb El Salvador com amb Amèrica Llatina, s'organitzen a Palma nombrosos actes públics de solidaritat, programats per als mesos de gener, febrer i març de 1981.
L'any 1981, promogut per CEXPAL (Centre d'Exiliats Polítics d'Amèrica Llatina) s'organitza a Ciutat un acte de solidaritat amb “Las Madres de Mayo” -dones argentines que lluiten per la defensa dels seus fills desapareguts per l'acció repressiva de la Junta Militar-. Ve un representant de la CADEHU (Comissió Argentina de Drets Humans). Mario Benedetti no hi pot faltar.
El Centre d'Exiliats Polítics Llatinoamericans explica que es tracta d'una organització que vol fer conèixer la pròpia situació de l'exiliat que viu aquí a Mallorca i per fer pública la denúncia de les violacions dels drets humans a Amèrica Llatina. Cerca mantenir relacions amb altres grups, per veure com dur a terme tasques ben concretes...
La primera vegada que jo tenc l'oportunitat de sentir a parlar obertament i clara del Frente Amplio del Uruguay és precisament escoltant Mario Benedetti.
Organitzats pel “Comité de Frente Amplio del Uruguay” i pel “Comitè de Solidaritat amb el Salvador i Amèrica Llatina”, es duen a terme a Ciutat una sèrie d'actes públics a favor dels presos i detinguts polítics uruguaians en contra del referèndum programat per la dictadura d'aquell país sudamericà... entre moltes d'altres actuacions.
El meu agraïment profund a qui m'ha ajudat a mantenir sempre ben encesa la flama de la lluita revolucionària que, qualque dia, ens ha de portar a gaudir d'un món lliure de misèries i esclavatges, de fams i de violències...
S'ha sabut per Mallorca, i a través d'un mitjà com aquest, que el bon company i amic de lluites patriotes Pere Morey i Servera ha presentat un llibre singular a Perpinyà... “El País que mai no va existir, Pirènia”
Conec en Teo... que li ha fet una entrevista... que es pot veure a http://nettv.cat
Quan s'acosta el dia de les eleccions europees, 7 de juny de 2009, m'alegra ben molt poder destriar -amb imatges fefaents- qui durant aquests darrers vint anys -des del juny de 1989- s'afanya a “promoure dins Europa la defensa dels drets humans en un clima de pau i solidaritat...”
Canvi de micròfon... en aquest cas, no vol dir canvi de veu... Ni molt manco canvi de paraules: Pau i solidaritat! Drets humans elementals a l'Europa del segle XXI!
Alegra ben molt veure que, des de la vila mallorquina d'Alaró, sorgeixen joves com aquest, dedicats a la música clàssica amb tanta intensitat i virtuositat.
Enhorabona a la vila, i a la família sencera d'en Joan Lillo Aguirre!
Bartomeu Mestre “Balutxo” no es cansa d'insistir en un assumpte que considera força significatiu, pel que fa al que representa i comporta el tractament espanyol de la catalanitat, ara i des de temps enrere.
S'afanya a adjuntar la resposta que li ha fet arribar el senador autonòmic balear Pere Sampol, relativa a la pregunta doble que va formular dia 2 de desembre de 2008 a la cambra alta del Senat espanyol.
Considera ”Balutxo”que més o menys era d'esperar això del govern espanyol.
Convida a llegir, primer, el text de les preguntes; per passar després a veure'n la resposta esquiva, de la qual només destaca, al final, un cert compromís futur d'apostar per "una" obra de Pau Casals si mai s'arriba a "oficialitzar" un himne de l'ONU... quan avui tothom sap que es va "desoficialitzar" el que s'havia estrenat! Allò que Tomeu Balutxo considera un vertader insult a la memòria de Pau Casals és que el designin com a "compositor español" quan Casals, a plena consciència, es va excloure voluntàriament de tal "espanyolitat", precisament el dia de l'estrena de l'himne davant de les Nacions Unides, el 24 d'octubre de 1971.
Diu que no es podia ser més clar ni més solemne per reivindicar-se com a català!
“Si és pogués posar al Senat espanyol (i allà on sigui!) el fragment adjunt (YouTube), delataria el vertader motiu de l'exclusió. Us ben recoman l'audició d'aquestes breus i lúcides paraules de Casals... Sí, ens amaguen la història, ens diuen que no en tenim; que la nostra és la d'ells! Crec interessant divulgar arreu el desenllaç d'aquesta nova afronta. Ells ho tenen clar. I nosaltres?”
Amb el desig de bones panades, formatjades o mones de Pasqua per a tothom, Bartomeu Mestre i Sureda, Balutxo, recorda que es dóna la circumstància que, aquesta mateixa setmana, el Parlament de les Illes Balears va aprovar, per unanimitat, una proposició no de llei encaminada a donar suport a l'Himne de Casals i Auden, tot i que la premsa catalana no n'ha fet esment!
“El Parlament de les Illes Balears insta la Secretaria General de Nacions Unides al restabliment solemne de l’himne oficial de la institució. En el mateix sentit insta el Govern de l’Estat a dur a terme les gestions diplomàtiques escaients en favor de l’himne i per reparar el greuge comès contra els autors.”
Per devers el Principat i el País Valencià, cap iniciativa al respecte, tot i que Balutxo, diu, va fer arribar la mateixa informació a tots els partits polítics i a nombroses entitats culturals, diaris digitals i altres col·lectius.
“Només "venim" d'un silenci?” -es demana el patriota català oriünd de Felanitx-.
Hom pot demanar-se: què més ha de passar en la història de la humanitat, perquè la catalanitat sigui assumida i reconeguda com una de les formes, normals i corrents, d'entendre la vida d'una nació, pròpies d'un Estat plenament sobirà?!
Molt poques vegades en ma vida, davant d’un televisor, he tengut l’oportunitat i la sensació de percebre, no solament que no hi he perdut miserablement el temps, sinó que l’he pogut aprofitar al màxim, com moltes vegades havia somniat de fer…
L’altre diassa de pagès, dijous dia 2 d’abril de 2009, 70 anys i un dia després que s’hagués acabat la guerra espanyola contra la República Espanyola, em va fer la impressió d’haver-me topat amb un programa de televisió d’aquells que fan època i que marquen una fita rellevant en la programació televisiva a Mallorca.
M’estic referint a un programa, emès tots els dijous de cada setmana d’aquests tres primers mesos de l’any 2009, a través de TV Mallorca.
Porta per títol “Ètics”. I en recoman fermament la visió i atenció acurada. Sobretot ara que ho podem fer quan vulguem i on vulguem, a través d’internet i ens podem assabentar d’allò que és i representa l’Ètica com a valor de futur.
Hi compareixen persones que realitzen a Mallorca tasques envejables, relacionades amb la construcció d’aquest altre món posible pel qual s’està lluitant des d’àmbits diversos.
Dirigides per l’escriptor i periodista Carlos Garrido, s’hi fan presents no solament amb la seva veu sinó també amb les seves accions, persones tan valuoses com … més de 2.000 persones recloses a la presó de Palma, persones que segueixen tractaments de deshabituació a les drogues, persones que dormen al carrer, persones que altre temps han estat qualque cosa i que ara ja no són res, Bernat Vicens, Toni Amengual, Pere Albertí, Jaume Alemany, Sagrario Delgado, Natalia Prous, Joan Rita, Marta Mesquida, Mateu Salom, Jean François Cunnet, Bernat Vicens Vidal, Ana Espinosa, Hugo Cozar, Rafael Pizá, Guillem i Dopico, Claudia Segredo, i Horacio Altez, Idilio, Xavier, Rodrigo del Pozo i Macià Blázquez, Tomeu Català, Carles, la Neus, en José, en Gabi, na Cèlia, Antoni Tarabini, Pedrona Isern, Joan Adrover, Maria Salleras...
Si és cert que pels fruits es coneixen els arbres i per les obres es coneixen les persones, s’ho paga pegar una ullada a l’activitat desplegada per algunes de les entitats i organitzacions que es mouen i belluguen a Mallorca, com és ara… la pagesia mallorquina, la presó de Palma, el Projecte Home, les Unitats d’Emergències Socials, Amadip-Esment, Centre Tecnològic Balear de la Fusta, Fusteria Vicens, Cimsa, S'Altra Senalla, Creu Roja, Caixa de Colonya de Pollença, Guillem Cifre de Colonya, Ecoprest, Massa crítica, Finca sa Taulera, Cooperativa Can Amunt, Pastoral Penitenciària, Fundació Deixalles, Zaqueo...
Ètics. (cap. 1)
El primer programa de la sèrie "Ètics" està dedicat a Amadip-esment i porta com a títol: "Qui són els diferents?"Amadip-esment és una associació de pares de persones amb discapacitats intel·lectuals que a la vegada que ha canviat les possibilitats i la manera de viure d'aquestes persones, ha aconseguit la seva inserció. Durant segles no van existir de portes cap a fora i vivien amagats de la societat. Es considerava que no eren capaços de valer-se de si mateixos i molt menys de ser productius. (08-01-2009)
Ètics. (cap. 2)
Zaqueo, exiliats del benestar. En un moment que la crisi econòmica ens assola, cada dia hi ha mes gent que es mou sobre una línia imaginària que separa la societat del benestar, del món dels que no tenen res. És la pobresa pròxima; una realitat que no es refereix només als típics sense sostre, sinó que cada dia s’envia gent que hi cau per un mal moment personal o econòmic. (15-01-2009)
Ètics. (cap. 3)
Si el segle XIX va significar un avanç pels drets dels treballadors, el XX i principis del XXI, posaran les bases de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC). Un concepte que aquesta setmana presentam a Ètics. No només descobrirem en què consisteix aquesta conciliació entre la vida laboral i personal, si no que descobrirem, en primera persona com ja s'està aplicant a algunes empreses de Mallorca i quines conseqüències te als treballadors. (22-01-2009)
Ètics. (Cap. 4)
“Deixalles”. La societat post industrial gira a gran velocitat. Genera feina, riquesa, treball a les etapes de creixement, i alenteix el seu ritme quan els indicadors econòmics es refreden. Aquesta societat creadora de riquesa no és perfecte. No tots els seus integrants es beneficien per igual del guany generat, i a més el sistema provoca una quantitat enorme de matèria que ràpidament es considera en desús. Conseqüències de la societat de consum.
La Fundació Deixalles neix precisament d’aquestes dues premisses, de reciclar tot allò que pot tenir una segona vida útil, i a més que qui duguin a terme aquesta tasca siguin aquelles persones que s’hagin vist marginades del sistema.
Deixalles és doncs, el quart lliurament de la sèrie de reportatges Ètics, que arriba aquest dijous a la pantalla de TV Mallorca. Coneixerem el funcionament de la Fundació i la seva filosofia; escoltarem alguns dels seus responsables i també el testimoni de persones que dia a dia hi treballen a un dels seus dos centres a Palma i a Capdepera. (29-01-2009)
Ètics. (cap. 5) “Pastoral penitenciària”. El programa "Ètics" entra aquesta setmana a la presó de Palma. L'associació que protagonitza l'episodi és la Pastoral Penitenciària, que es dedica a l’ajuda i a la rehabilitació dels presos.
Per primera vegada les càmeres d’un programa de televisió entren a dins del recinte penitenciari per veure com els reclusos participen a un taller de contacontes, explicant cadascú la seva experiència i les seves vivències.
Coneixem també la feina de Jaume Alemany, capellà de la presó, i altres voluntaris de Pastoral com Sagrario Delgado i Natalia Prous.
Les càmeres d’Ètics entren als tallers a on s’han preparat les peces per la exposició a Baleart i escoltem com els interns que hi fan feina expliquen les seves reivindicacions. L'artesania no és només una forma de passar el temps, un problema greu a la presó, sinò també una mostra al món que els interns són gent amb humanitat i sensibilitat, i que paguen una equivocació amb la privació de llibertat.
El programa, titulat "Pastoral Penitenciaria: Afecte és llibertat", presenta així molt a prop el món carcerari des d'un punt de vista humà i proper. I amb el ressò d’una feina solidària que es fa a uns metres de ca nostra, no a ultramar. (05-02-2009)
Ètics. (cap. 6)
“Agricultura ecològica” Les presses, el desconeixement o el fet de la llunyania del productor han fet que a dia d'avui el consumidor es veu quasi quasi obligat a consumir el que les grans superfícies o les botigues que depenen de grans distribuïdors els hi ofereixen.
Aquesta setmana a Ètics, volem tornar al camp.
Just al moment en que la corda estava a punt de rompre’s i l'agricultura dels nostres avantpassats pareixia a punt de perdre's per sempre, l'agricultura ecològica fa ressorgir aquesta activitat agrària que tot i ser minoritària, es sosté amb unes arrels fortes.
Analitzarem amb l'ajuda de Joan Adrover, com es tira endavant una explotació ecològica.
Veurem com a la seva finca de Sa Taulera, s'aconsegueix tornar a ser Pagès en una època de modernitat i com els seus clients, es permeten el luxe de poder menjar uns productes que tornen a tenir sabor a la terra.
I si bé ens acostem a fer la compra a la pròpia explotació de Sa Taulera, veurem també altres opcions com es el de la cooperativa de Can Amunt de Palma. Cada setmana un camió en productes frescs els hi arriba al centre de Flassaders per aquells socis que bé per problemes de transport o de temps, no poden sortir de la ciutat per anar al camp a cercar productes frescs. Un compromís entre productor i consumidor del que en surten beneficiades les dues parts. (12-02-2009)
Ètics. (cap. 7)
“Projecte home”.Aquesta setmana a Ètics ens introduïm al dia a dia de Projecte Home, d'aquells que fan possible la curació d'una de les malalties mes tapades i amagades; la drogodependència.
Viurem de primera mà el procés de joves que ho han perdut tot per culpa de la cocaïna, la heroïna o el cànnabis; la frustració de les seves famílies i parelles, el sentiment d’impotència que viuen i com Projecte Home Balears, els hi ajuda, poc a poc a sortir endavant.
Una fundació que a base de cultivar els bons hàbits i d'aplicar una metodologia fèrria a les coses quotidianes, fa que poc a poc l’usuari es vagi desenganxant.
Tomeu Català, el seu president ens introduirà al projecte, però son els seus usuaris, en Carles, la Neus, en José, en Gabi, i na Cèlia, els que ens oferiran un testimoni, no en poques ocasions esgarrifós, de l'infern pel que passen abans de sortir-ne.
Un reportatge que compta a mes, amb l'opinió del sociòleg Antoni Tarabini, i la terapeuta Pedrona Isern. (19-02-2009)
Ètics. (cap. 8)
“Bicis” Aquesta setmana a Ètics volem deixar una pregunta enlaire. És possible desenganxar-nos del cotxe? Hem d'esperar que els ajuntaments i governants facin pera vianants els carrers i omplin les ciutats de carrils bicis, o bé nosaltres podem aturar el motor i posar en marxa les cames o les bicicletes.
Entre les respostes, experts que consideren que la pilota és a la teulada de les institucions i per tant són elles les que haurien de posar entrebancs al trànsit motoritzat, o l'opinió de ciutadans que ja han optat per fer de la bicicleta, més que un mitjà de transport, una filosofia de vida.
És el cas de Idilio, el nostre protagonista, o de Xavier.
També ens acostam a l'empresa de missatgeria Ecoprest, que amb els seus missatgers amb dues rodes, ha trobat una manera ecològica i eficient de recórrer la ciutat.
Altres, com Massa crítica, han fet dels pedals el motiu de la seva reivindicació.
Amb ajuda de tots ells i amb el suport dels experts Rodrigo del Pozo i Macià Blázquez descobrirem que la bicicleta, a més d'ecològica, és sana i relaxant. (26-02-2009)
Ètics. (cap. 9)
“Estalvi ètic”On van els teus doblers una vegada els diposites al banc? Aquesta és la pregunta que quasi sempre evitam fer-nos i que aquesta setmana ens plantejam a Ètics. Com ens explica un dels experts convidats, volem pensar que queden guardats com en una guardiola, però la veritat es que es perden en un món d'inversions, moltes vegades ple d'ombres.
La banca ètica, representada per Caixa de Colonya de Pollença, primera institució que l'aplicà al nostre país, ens proporciona la seguretat que els nostres estalvis només s'empren en inversions ètiques i sostenibles.
Coneixem Claudia Segredo, i Horacio Altez, dos immigrants que gràcies als microcrèdis procedents de l'estalvi ètic, han pogut posar en marxa el seu negoci. A l'altra banda hi ha els impositors, aquelles persones que a l'hora de deixar els doblers al banc, han volgut triar una institució com Caixa de Colonya, que els explica el que es fa amb els seus doblers.
Antoni Amengual també ens mostra com l'esperit de Guillem Cifre de Colonya continua viu a l'estalvi ètic. (05-03-2009)
Ètics. (cap. 10)
“U.M.E.S”Aquesta setmana a Ètics il·luminam allò que la foscor no ens deixa veure. Els carrers de la ciutat de nit i la gent que els habita. Un recorregut que amaga històries humanes d'abandonament i fracàs.
Seguim la unitat de la Creu Roja en el seu recorregut per Palma mentre va repartint cafè als sense sostre i tot d'una ens adonem que els seus membres, Ana Espinosa i Hugo Cozar, fan molt més que repartir menjar. El cafè i les galletes no són més que una excusa per acostar-se a ells i ajudar-los a continuar endavant. Una cara de la nit que també ens mostra el taxista Rafael Pizá, qui coneix molt be les hores fosques de la capital.
La pregunta que queda oberta és quin moment de la vida és el correcte per definir qui és i com és una persona. Guillem i Dopico, que viuen en un banc de la plaça dels Patins de Palma, ens mostren la seva cara vertadera: són artistes consagrats i reconeguts que han acabat al carrer. (12-03-2009)
Ètics. (cap. 11)
“Comerç just”Aquesta setmana, a Ètics ens volem plantejar qui rep els doblers que pagam quan compram. Es Ètic que gran part quedi en mans dels intermediaris? Està bé que el productor guanyi no res tot i ser qui ho ha fabricat?
Sabem que no, però a vegades ens pareix que les nostres decisions a l'hora de triar un producte o un altre, no serveixen de res.
Jean François Cunnet, president i fundador de la botiga de comerç just S'altra senalla, ens explicarà que cada vegada que anam a comprar és com si anàssim a votar. Ens fa veure que la nostra actitud a la botiga, sumada a la de milers de consumidors, pot canviar el comerç.
També l'economista Pere Albertí ens confirma que les grans empreses no tenen mes remei que seguir els consumidors finals i que, per tant, aquests tenen més poder del que es pensen. (19-03-2009)
Ètics. (cap. 12)
“Fusta certificada” Aquesta setmana a Ètics ens acostam als pulmons del planeta Terra, els boscos que es moren perquè hem convertit els arbres en una matèria prima de la qual som incapaços de prescindir.
Mentre per una banda s'engeguen campanyes per protegir les grans zones boscoses, per l'altra la població de la terra cada vegada demanda més fusta per fer paper, mobles o la construcció. La solució al problema es troba en la fusta certificada, un consum responsable d'aquest bé que assegura que els boscos, una font en principi inesgotable, no s'exhauresquin.
Veurem com aquí a Mallorca podem optar per adquirir fusta certificada i com empresaris amb una forta sensibilitat ètica, com Bernat Vicens de la Fusteria Vicens, o Mateu Salom de CIMSA, ja l'empren.
Els experts Marta Mesquida, del Centre Tecnològic Balear de la Fusta, i Joan Rita ens aproparan al concepte de Fusta Certificada i ens explicaran que encara som a temps per evitar la desforestació.
A més, descobrirem la vessant mes ètica i humana de Bernat Vicens, qui no només ha aplicat aquests conceptes al seu negoci, sinó que també ha promogut la creació d'Eticenter. (26-03-2009)
Ètics. (cap. 13)
“Ètica com a valor de futur” Aquesta setmana Ètics la dedicam a aquelles persones que empren la seva vida donant un cop de mà als altres.
A la nostra ciutat, o poble, molt a prop de nosaltres hi ha gent que ha convertit el fet de ajudar o lluitar pels seus ideals ètics, amb la seva manera de viure, i en moltes ocasions també, de guanyar-se la vida.
El periodista i escriptor Carles Garrido, director de la sèrie Ètics, ens acostarà a aquelles persones anònimes que, tot i no haver cercat mai aquest protagonisme, són els vertaders herois d'una societat mancada de valors. A un moment social crític en què queda clar que la majoria no sabem on anam, descobrirem prop d'una dotzena d'històries representatives que hi ha gent que encara conserva els valors per davant de tot. (02-04-2009)
