I Jornades de Geriatria, sobre demència avançada i terminalitat (1)

Tot just estrenat el nou local que l'AFAM -Associació de Familiars d'Alzhèimer de Mallorca- acaba d'obrir a la barriada palmesana de la Soledat (carrer de Rector Petro, 27, veig anunciades unes jornades que poden resultar summament interessants.

Sobretot, i de forma més explícita, per a aquelles persones afectades més directament per la malaltia d'alzhèimer que pateix algun membre de la família.

L'Hospital Sant Joan de Déu, els dies 3 i 4 de juny, organitza les I Jornades de Geriatria, sobre demència avançada i terminalitat.

Com s'hi expressa al fullet informatiu, la demència, una de les malalties que pot recaure damunt de persones ancianes, “afecta el cervell del pacient i el cor de la família.”

Ho diu el doctor Nicolás Flaquer, metge geriatre, coordinador assistencial de l'Hospital Sant Joan de Déu:

“l'objectiu d'aquestes jornades no és solucionar totes les dificultats derivades d'aquesta situació, sinó obrir i mantenir un debat necessari entre totes aquelles persones que, d'una manera o una altra, viuen més de prop les demències, les seves complicacions i les seves conseqüències.”

Vaig destriant el contengut d'aquestes jornades que se celebren a Palma, organitzades en cinc meses que han estat convocades per a divendres i dissabte, 3 i 4 de juny:

• La Mesa 1, moderada pel Dr. Nicolás Flaquer, metge geriatre, coordinador mèdic de l'Hospital Sant Joan de Déu, de Palma, s'inicia a les 9:30 de divendres 3 de juny.
  Gira entorn de la demència avançada. Hi intervenen un geriatre de l'Hospital de la Creu Roja, que defineix la demència avançada i assenyala criteris de terminalitat; una geriatra de l'Hospital Sant Joan de Déu, que presenta un model d'atenció al pacient amb demència terminal; i el director de l'Institut de l'Envelliment, de la Universitat Autònoma de Barcelona, sobre costos directes i indirectes en la demència avançada.
• La Mesa 2, moderada pel Dr. Joan Santamaria, metge internista coordinador del programa de cures pal·liatives de GESMA, comença a les 12:00 del migdia.
  Tracta sobre el maneig de complicacions en la demència avançada. Hi intervé la coordinadora d'Infermeria de la Unitat de Dany Cerebral de l'Hospital Sant Joan de Déu, qui parla sobre úlceres per decúbit (nafres corporals produïdes per l'estat de repòs en pla horitzontal); un metge geriatre de l'Hospital Sociosanitari de l'Hospitalet (Barcelona), que parla dels problemes nutricionals en la demència avançada; i un metge internista, coordinador del programa de pluripatologies de l'Hospital General de Palma, sobre les patologies infeccioses més freqüents.
• La Mesa 3, moderada per la senyora Marta Segarra, infermera, responsable de l'admissió de l'Hospital Sant Joan de Déu, de Palma, comença a les 16:00 hores de divendres.
  Tracta sobre situacions que generen dilemes ètics en el maneig de la demència avançada. Hi participen: un metge geriatre de l'Hospital Sant Joan de Déu, que tracta sobre els trastorns de la conducta; una psicòloga de l'Associació de Familiars d'Alzhèimer de Mallorca (AFAM), que parla de la “sobrecàrrega del cuidador”; i una psicooncòloga de l'Hospital Sant Joan de Déu que parla sobre el dol.
• La Mesa 4, moderada per la senyora Blanca Orta, treballadora social de l'Hospital Sant Joan de Déu, s'inicia dissabte dia 4 de juny, a les 9:00 del matí.
  Tracta sobre demència avançada i terminalitat: recursos. Hi participen: un metge geriatre del consorci sanitari del Consell Insular de Menorca, qui parla sobre ubicació ideal; una membre de l'Equip de suport d'atenció domiciliària (ESAD), coordinadora autonòmica de l'estratègia de cures pal·liatives, qui parla sobre recursos específics de cures pal·liatives a les Illes Balears; el president, i una familiar de pacient amb demència avançada, d'AFAM, que exposen el punt de vista de les associacions.
• La Mesa 5, moderada per la Dra. Margarita Viñuela, metge geriatra de l'Hospital Sant Joan de Déu, comença a les 11:30.
  Tracta sobre dilemes ètics en el pacient amb demència avançada: una visió integral. A càrrec del Dr. Joan Bertrán, del Servei de medicina interna de l'Hospital Sant Rafael (Barcelona). Unitat de cures pal·liatives de l'Hospital Sociosanitari Sant Joan de Déu, de Barcelona.

Tant de bo que una iniciativa d'aquestes característiques redundi en profit i benefici d'aquest col·lectiu de persones, cada cop més nombrós, que es veu afectat per demències diverses a les Illes Balears i Pitiüses, d'entre les quals cal esmentar l'alzhèimer.

Himne de l'ONU, de Pau Casals, al Senat d'Espanya (2)

Una molt mala resposta governamental a unes molt bones preguntes parlamentàries!

Després que el senador autonòmic Pere Sampol, el 22 de febrer de 2011, formulàs una sèrie de preguntes al Govern espanyol, relatives a la commemoració del concert que Pau Casals va fer el mes d'octubre de 1971, interpretant l'Himne de la Pau que li havia encarregat el secretari general de l'ONU U Thant, han hagut de transcórrer més de tres mesos fins que no s'ha disposat de la resposta escrita corresponent que hi ha volgut donar el Govern espanyol.

Ni si fóssim nins de uè! Com sol succeir en casos com aquest, el contengut de la resposta governamental és el que és i no sempre s'adiu amb allò que hauria de ser o es voldria que fos: mínimament congruent, mínimament respectuós amb qui l'ha formulada!

D'una banda, el Govern espanyol (Ministeri d'Afers Exteriors?) diu que l'ONU ha reconegut la necessitat de dotar-se d'un himne oficial, però que encara no n'ha pres cap decisió al respecte.

A banda que estaria bé poder disposar de tota quanta documentació escrita hi pugui haver sobre aquest “reconeixement de la necessitat”, es passa per alt que Pau Casals ja en va rebre l'encàrrec, del mateix secretari general U Thant, l'any 1971, i que el va compondre, el va interpretar i el va dirigir! Ja hi ha un Himne de l'ONU, interpretat a la mateixa seu de Nacions Unides, dirigit pel mestre Pau Casals!

Afegeix el Govern amb la seva resposta que, en cas que l'ONU en permetés el debat, el Govern d'Espanya donaria suport a l'elecció d'una composició de Pau Casals que tengués relació amb Nacions Unides.

Apunta clarament cap a una composició (?), no directament cap a LA composició ja realitzada, intepretada i dirigida per Pau Casals!

El Govern espanyol esmenta, amb la seva resposta escrita, alguns actes realitzats per l'Ambaixada d'Espanya als EUA, com són ara la imposició de la Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica a la vídua de Pau Casals, Marta Casals, o l'assistència de l'Ambaixada d'Espanya a Washington (sic) al concert organitzat pel Kennedy Center a Washington, amb la finalitat de commemorar-hi el 50è aniversari del “repertori” (l'entrecomillat és meu) que Pau Casals va interpretar l'any 1961 a la Casa Blanca davant del president John F. Kennedy...

Tot això està molt bé, però què en diu la ministra d'Assumptes Exteriors, com a resposta clara a les preguntes clarament formulades pel senador autonòmic Pere Sampol, portaveu del Grup Parlamentari Mixt al Senat d'Espanya, sobre el compromís anteriorment expressat pel ministre d'Assumptes Exteriors, senyor Moratinos?

• Què en diu, de fer gestions davant del secretari general de Nacions Unides encaminades a oficialitzar l'Himne de Pau Casals?
• Què en diu, de les actuacions realitzades pel Ministeri fins ara?
• Què en diu, de les gestions que s'han de fer d'ara endavant per promoure el reconeixement oficial de l'Himne de les Nacions Unides de Pau Casals i Winstan Hugh Auden?
• Què en diu, d'aquella presumpta bona disposició ministerial a donar suport a la celebració del concert commemoratiu?

Idò, tan senzill com això:

“Que el Govern d'Espanya veu amb gran satisfacció les iniciatives dels Governs de Catalunya i de les Illes Balears de celebrar un concert de commemoració que serveixi per recordar l'estrena de les obres (sic) de Pau Casals.”

Idò, què vos pensàveu? Que no vos ho esperàveu? D'això, se'n diuen respostes plenament satisfactòries (deu ser per a qui les dóna!).

Amb respostes governamentals com aquesta, no resulta gens estrany que uns governants com aquests vagin perdent la confiança de la ciutadania! Feien comptes, així, de tornar a tenir els vots dels electors? Vaja, com si l'electorat d'avui dia encara se xupàs el dit, com semblava que feia en temps passats...

Local nou, per a l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzhèimer, a Palma

Treball manual elaborat al taller d'AFAM

Fa pocs dies que el president d'AFAM -Associació de Familiars de Malalts d'Alzhèimer de Mallorca-, Guillermo Ramón, informava els socis sobre el canvi de seu social de l'entitat, que actualment es troba al carrer de Fra Juníper Serra 6, al barri palmesà de Son Armadams.

Feia al·lusió a la minva d'aportacions econòmiques per part de les administracions públiques i a les diverses disposicions legislatives vigents sobre els serveis socials, com a causes que obliguen a millorar i disposar d'un ventall ampli de serveis i d'espais adequats per romandre al corrent d'allò que indiquen les lleis.

Diu el president que les circumstàncies actuals situen l'associació en un escenari nou, que reclama com a element prioritari un canvi de local per a l'associació.

Informa que, després de fer-ne una recerca minuciosa i acurada, s'ha arribat a trobar un local que reuneix les característiques adequades per a dur-hi a terme la labor projectada. Un local que es troba situat al carrer Rector Petro 27, al barri palmesà de la Soledat.

S'ha fixat el darrer dia d'aquest mes de maig de 2011, com la data d'inici de les activitats habituals en aquest local nou.

El president d'AFAM agraeix la col·laboració i l'interès mostrats envers aquesta labor tan fructuosa que s'hi desplega, com a entitat social sense afany de lucre, atenent persones que pateixen la malaltia d'alzhèimer i atenent també l'entorn familiar que les envolta.

Tant de bo que l'entrada en aquest nou local, el quart al qual accedeix l'associació des que va ser fundada l'any 1994 a Mallorca, redundi en benefici directe de les persones afectades i en benefici de la col·lectivitat en general.

No s'ha d'oblidar que es tracta d'una associació creada a Mallorca l'any 1994; declarada d'utilitat pública l'any 2006; dedicada a tractar de la millor manera possible l'alzhèimer i altres tipus de demències, progressives i degeneratives, que destrueixen irremeiablement la memòria, el pensament i la conducta de les persones afectades; duita per professionals i per gent voluntària que hi fa les seves aportacions diverses; abocada a difondre pertot arreu els efectes i les conseqüències, però també els avanços i les prestacions que incideixen directament en el món de les demències a la nostra societat, orientant-se sempre cap a un futur millor...

Impressions de l'endemà mateix

Vull passar per damunt de la darrera jornada electoral, quant a la consideració estricta de gran espectacle publicitari, on protagonistes, -polítics que encapçalen candidatures i periodistes que n'informen-, no només se situen al centre d'atenció dels mitjans de comunicació sinó de gairebé tots els àmbits de la societat, amb desplegaments publicitaris sense precedents.

Vull parar esment, així, al fet que s'hi han produït uns resultats que, no per increïbles, es veien venir de temps enrere, anunciats des dels mitjans i que han arribar a superar fins i tot l'enquesta del CIS d'enguany (PP 32-33; PSOE 22-23; PSM-IV-EXM 3; IU 1), en relació amb l'arrasada de la dreta conservadora del Partit Popular, pertot arreu; i amb la desfeta socialista espanyola sense cap altre precedent conegut.

La victòria aclaparadora del Partit Popular a totes les institucions públiques de les Illes Balears i Pitiüses no hauria d'haver sorprès ningú. Una victòria anunciada a bombo i platerets per tots els mitjans de comunicació, les enquestes d'opinió i les opinions publicades.

Ja l'any 2007, amb la creació d'allò que s'anomenà Bloc per Mallorca, s'hi començava a fer palesa la primera passa cap a l'establiment (encara no definitiu?) del bipartidisme a les Illes, representat pel PP+PSOE; enfront d'un ventall de formacions polítiques diverses des dels inicis de la democràcia tan mal parida que patim.

Per a certs sectors crítics, aquell invent no servia per a res més que per facilitar-hi voluntàriament i decididament l'engolida d'aquelles formacions polítiques que l'integraven.

Enguany s'ha pogut veure que només la pervivència del PSM-IV-EXM al Parlament, al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament de Palma, n'ha evitat l'arribada aquest any 2011... gràcies, també, a la derrota més que desastrosa que ha patit el PSIB-PSOE.

També s'ha pogut veure que la corrupció política mallorquina, lluny de fer predre escons a les institucions públiques, en dóna molts més encara. Cosa que em fa veure ben a les clares, un cop més, que allò que veritablement lleva vots a l'esquerra és el fet d'haver-se dedicat a fer polítiques de dretes, algunes tan barroeres que ni la mateixa dreta conservadora no està disposada a realitzar...

Allò que sí m'ha sorprès enormement, a mi personalment, ha estat la desfeta insòlita i l'enfonsament inimaginable que ha patit pertot arreu el Partit Socialista. S'ho hauran de fer mirar molt bé els seus responsables màxims. Caldrà que esbrinin on rauen els errors i les responsabilitats polítiques de tot plegat. Sobretot pel que fa al seguidisme d'instruccions centralitzadores, des de Madrid i cap a Madrid.

Quant a Esquerra Unida, Lliga Regionalista, Convergència per les Illes, Esquerra Republicana i d'altres formacions polítiques que aspiraven al Parlament, al Consell de Mallorca i a ajuntaments mallorquins, era més que previsible que resultàs difícil, per a no dir impossible, aconseguir-ne l'objectiu.

Esquerra Republicana, amb més d'una dotzena de càrrecs públics institucionals a les Illes Balears i Pitiüses, l'any 2007 manifestava haver aconseguit entrar i fer-se present al Consell de Mallorca i a vuit municipis mallorquins (Artà, Binissalem, Bunyola, Felanitx, Manacor, Sineu, Sóller i Son Servera...).

Enguany n'ha perdut la presència a dos d'aquells ajuntaments (Sineu i Sóller), i n'ha obtengut representació a quatre nous: Alaró, Banyalbufar, Pollença i Santanyí.

En resum, idò, els resultats electorals d'ERC a les autonòmiques i municipals de 2011 han estat aquests: 11 regidors a 10 ajuntaments, amb un total de 5.157 vots emesos favorablement (1.545 a Palma i 3.612 a la Part Forana de Mallorca).

És a dir, que s'han aconseguit tres regidors i dos ajuntaments més que fa quatre anys; i que no s'ha obtengut cap representació mallorquina ni al Parlament ni al Consell:

REGIDORS I REGIDORA D'ESQUERRA REPUBLICANA ANY 2011:

01. Biel Far Florit, Alaró
02. Gabriel Joan Seguí Albertí, Banyalbufar
03. Pere Daniel Pol Creus, Binissalem
04. Andreu Bujosa Bestard, Bunyola
05. Agustina Vilaret González, Bunyola
06. Pere Mestre Manzanares, Felanitx
07. Joan Llodrà Gayà, Manacor
08. Miquel Àngel Sureda Massanet, Pollença
09. Jaume Amengual Bonet, Santanyí
10. Rafel Àngel Valls Pascual, Son Servera
11. Jaume Jaume Roig, Vilafranca

Com se sol dir, qui no es conforma és perquè no vol. En aquest cas, n'hi ha que poden valorar positivament aquests resultats aconseguits. Fixen l'atenció preferent en el petit increment de la presència municipal d'Esquerra Republicana a Mallorca.

En canvi, d'altres s'hi volen mostrar molt més crítics, tot recordant que s'ha perdut la presència institucional al Consell i no s'ha aconseguit presència mallorquina al Parlament.

Aquest sector crític no pot passar per alt que, fa quatre anys, ERC es va integrar dins d'un Bloc -amb certes resistències crítiques internes que s'hi mostraven contràries, totalment desateses per la direcció del partit-. I que enguany aquest s'ha hagut de presentar en solitari, -forçat per les circumstàncies, ja que els mateixos components del Bloc antic li han negat l'entrada-, després de quatre anys d'estar i no estar dins petites àrees del Govern, del Consell i de l'Ajuntament de Palma.

Recorden aquelles propostes que l'any 2007 reclamaven de fer voluntàriament i a les bones això mateix que enguany s'han vist obligats a haver de fer a les males: presentar-se en solitari.

Entre d'altres motius, per avançar-se a conèixer amb quatre anys d'antelació els suports i resultats veritables -que no s'han sabut fins enguany mateix.-

Caldrà analitzar amb seny asserenat i amb serenor assenyada aquests resultats d'enguany, amb tots els ets i uts que els acompanyen, i esbrinar-ne les responsabilitats polítiques inherents.

Unes responsabilitats polítiques que, si més no per a certs membres del sector crític, se situen originàriament en la decisió presa per part de la candidatura guanyadora al 25è Congrés nacional del mes de juny de 2008, al recinte barceloní del Fòrum de les Cultures:

Només amb un 37,22% dels vots de la militància favorables a triar Puigcercós com a president del partit, aquest va voler seguir el camí pràctic d'arraconar dràsticament dels òrgans de decisió i representació del partit tots els representants de les altres tres candidatures (Carretero, 27,56%; Benach, 26,68% i Renyer, 8,10%)...

Per a aques sector crític, no es pot consolidar ni enfortir un partit, actuant d'una manera tan prepotent i tan creguda!

El fet que Esquerra Republicana s'hagi presentat en solitari a Mallorca -massa tard, segons el parer d'aquest darrer sector-, si més no, ha servit per aclarir d'una vegada per totes amb quants vots favorables compta hores d'ara la formació política -cosa que hauria d'haver succeït l'any 2007, en comptes d'ajuntar-se a un Bloc que l'ha duita a la situació lamentable en què ara es troba-:

5.157 vots municipals
5.318 vots al Consell de Mallorca
5.323 vots al Parlament de les Illes Balears

Amb això compta ERC hores d'ara a Mallorca. Ni més ni manco! Justament quan el partit compleix 80 anys de vida i existència tan significatives!

Dins aquest sector crític d'Esquerra Republicana a Mallorca, n'hi ha que comparteixen plenament el que manifesta l'expresident d'aquesta formació política, Josep-Lluís Carod-Rovira, quan diu i escriu que cal fer un pensament:

“L'esquerra catalana no pot continuar badant. El sobiranisme no serà mai majoritari si no és també atractiu, útil i il·lusionador. El país ho necessita. I per què no intentar-ho ja a les eleccions a Madrid, amb un gran reagrupament catalanista i de progrés, superador de la dinàmica tradicional de sigles i amb il·lusió mobilitzadora?”

A mi, em sembla molt bé, Josep-Lluís! La qüestió és: qui gosarà fer-hi la passa primera o posar-hi la primera pedra?

Frases escrites a la "plaça d'Islàndia", a Palma

El bon company de lluites socials i cíviques, Guillem Ramis Moneny em fa arribar un recull que m'afany a reproduir en aquest blog meu.

Es tracta de frases que han estat escrites durant l'estada de la gent INDIGNADA a la plaça d'Espanya, a Palma, rebatiada amb el nom de "Plaça d'Islàndia"...

FRASES ESCRITES A LA “PLAÇA D’ISLÀNDIA”, a Ciutat de Mallorca – Maig de 2011

Jo no vot corrupció. Jo vot en consciència..
Targeta vermella a aquesta democràcia.
Democràcia no és votar cada quatre anys.
La vostra corrupció és la nostra crisi. ¡Basta ja!
Ningú no vol les multinacionals. El seu botí és la nostra crisi.
En què es gasten els nostres doblers els polítics i els banquers?
Volem banca pública.
Tornau ja, tots els doblers que heu robat!
La guerra és un negoci.
Ni bloqueig, ni ocupació. Judici als criminals. Gaza. Aturem la massacra del poble palestí.
Recolzem el canvi per un món millor.
No més sous vitalicis.
La revolució no arriba, s’organitza.
La revolució és feminista. Lluitem unides.
Aquesta és la plaça del poble. Per què la bandera d’Islàndia? Plaça d’Islàndia.
De la primavera aràbiga a l’estiu europeu. // De la primavera arábica al verano europeo. // From the Arabic spring to the European summer // Vom arabische Frühling zum europäischen Sommer.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

• ¿Pasas por el aro? El secreto está en la masa. Renace, atrévete a pensar y reacciona.
• Ningún partido nos representa. Bienvenido a la República Independiente de la Plaza.
• Por un país libre de corrupción, de políticos que nos han llevado a la ruina. Por una nación libre de mentiras, por una ciudad por y para la ciudadanía. Esta es también tu lucha. Revolución.
• Basta de producir, trabajar e hiperconsumir. Queremos trabajar para uno mismo y para la comunidad, producir según las necesidades y vivir con menos.
• Informamos a los políticos que el pueblo declara ilegal la junta electoral. Ahora manda el pueblo.
• Sin perpectiva de género no hay democracia. Sin las mujeres no hay revolución.
• Apaga la tele. Que todos los días sean jornadas de reflexión.
• Desde el sofá de tu casa no vas a cambiar nada. Sin protestas no hay futuro.
• La voz del pueblo grita: ¡Basta ya!, ¡Basta ya!, ¡Basta ya!, ...
• Tu consumo irresponsable sólo beneficia a los de siempre: bancos y multinacionales.
• Ni guerra que nos destruya, ni paz que nos oprima.
• Nuestros sueños no caben en sus urnas.
• ¿Somos ciudadanos o productos del mercado?
• No vamos a apagar vuestra crisis. Somos una generación pre—“parada”.
• Se vende “político”; se vende “sociedad capitalista”.
• Nosotros somos el sistema. El sistema es anti—nosotros.
• Tú nunca has vivido en una democracia. El bipartidismo es dictadura.
• Únete y diviértete.
• Parado ¿no estás indignado?
• Vivo en un país en el que se puede acampar para ver a Justin Bieber, pero no para defender tus derechos.
• No somos mercancía de políticos ni de banqueros.
• Mientras haya una mujer que no sea libre, ninguna lo será.
• Las creencias se logran con vivencias.
• Yo soy otro tú.
• Tú mismo eres la revolución, ¡despierta! Despierta; te están mirando.
• European Revolution. – Revolución Europea - Ellada kai Ispania antistaqeite.

Cap al Mur del Memorial republicà, a Palma

Dissabte, 28 de maig de 2011 a les 16:50 del capvepsre, no m'ho puc perdre!
Em faig present al Cementeri de Son Tril·lo, a Palma (just davant la porta d'entrada més propera al torrent de la Riera). Per molts de motius!

L'Associació Memòria de Mallorca convida a l'Acte Inaugural del Mur de la Memòria, que tindrà lloc a les 17 hores al Cementiri Municipal de Palma.

Es prega que s'hi arribi amb 10 minuts d'antelació i que se'n doni la màxima difusió a la convocatòria que figura en aquest cartell.

El fet s'ho paga i el programa val la pena! Es tracta de l'obertura al públic del MUR DE LA MEMÒRIA, en homenatge a les 1.560 víctimes assassinades a Mallorca, lluitadores per la justícia i la llibertat republicanes...

Durant l'acte, a més de les paraules que s'hi llegeixen, s'hi fa també una interpretació musical en la qual participa el Grup de Cambra del Cor i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, que impulsa l'associació mallorquina Forum Musicae que presideix Magdalena González i Crespí.

Al Mur de la Memòria Republicana: Cor OJIPC (01)

Programa:

• Presentació del Mur de la Memòria i lectura text explicatiu a càrrec de Maria Antònia Oliver i Llorenç Capellà amb l'acompanyament musical dels Xeremiers Pau i Càndid.
Al Mur de la Memòria Republicana: gent nombrosa (02)
• Ofrena floral i Homenatge a les 1560 Víctimes del Memorial
• Acompanyament als Familiars de les Víctimes a la Plaça de les Fosses i lectura text explicatiu a càrrec de Margalida Capellà.
• Interpretació musical a càrrec del Grup de Cambra del Cor i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans

Al Mur de la Memòria Republicana, a Palma: Parlament de Nanda Ramon (03)
Hi acudeix molta de gent en un dia tan especial en el qual es ret homenatge perdurable als homes i dones que treballaren i lluitaren per aconseguir Justícia i Llibertat per a tothom.

Al Mur de la Memòria Republicana, a Palma: Parlament de Fina Santiago (04)

Tant de bo que serveixi per donar ànims “per seguir amb la lluita que ells i elles ens ensenyaren, aquest és el millor tribut que els podem donar.”

Al Mur de la Memòria Republicana, a Palma: Parlament de Maria Antònia Oliver (05)
Convoca Associació Memòria de Mallorca
Col·labora Ajuntament de Palma

S'alcen veus força ben preparades, contra polítiques i governs convencionals!

Han torbat sis anys a sorgir, però, a la fi, aquests dies s'estan aixecant moltes i molt diverses veus -majoritàriament joves, però també de gent que s'ho està passant molt malament- que es mostren contràries a continuar construint aquesta democràcia europea, putrefacta, que ja no es pot continuar suportant més.

Els partits polítics i els governs convencionals de la majoria dels estats europeus, amb motiu de l'aprovació barroera d'un fals Tractat per a la Unió Europea, l'any 2005, s'afanyaren a imposar-nos-la de molt mala manera.

Tot i l'oposició d'aquella altra gent que érem capaços de presentar fins a una quinzena de motius a favor del NO a aquella Europa que se'ns proposava.

Tres generacions de gent lluitadora mallorquina
Han hagut de transcórrer sis anys.
Però aquests dies, entre aquells sectors dissidents, gaudim la immensa satisfacció de poder comprovar que ja no som només uns quants de nosaltres, sinó milers i milers de persones d'arreu dels Països Catalans, de l'Estat espanyol -i ja es veurà si això queda així o si s'escampa també arreu d'aquesta Europa tan malmenada i mal manada- les que aixequen les seves veus contra les polítiques i els governs convencionals que ens han portat a aquesta situació política, econòmica i social tan crítica i desastrosa!

Tant de bo que, aprenent del Maig del 68, la gent més ben preparada del Maig del 2011 arribi a tenir la capacitat de fer-hi front, d'una manera bastant més eficaç i eficient.

Alegra veure que ja no és només a Madrid i Barcelona, o a les grans ciutats peninsulars.
També a Mallorca, als peus de l'estàtua del Rei en Jaume, s'hi arrepleguen durant dies seguits una munió de gent delitosa de provocar un canvi de bon de veres!

Voluntariat i malaltia d'alzhèimer

Llegesc avui a la premsa dues notes referides a la malaltia de l'alzhèimer, que esdevenen il·lustradores d'una realitat cada cop més estesa a l'Europa del segle XXI.

D'una banda, el Diari Ara:
Els malalts d'Alzheimer prematurs poden tenir la memòria intacta al principi. Dificultats per parlar correctament, deixar de fer alguns hàbits socials o la pèrdua de l'agudesa visual, símptomes que poden aparèixer abans de perdre la memòria. Investigadors de l'Hospital Clínic recomanen els biomarcadors per diagnosticar la malaltia abans...

D'altra banda, el diari de Balears, que des de l'any 2007 ençà ha publicat nombrosos articles referint-s'hi, publica avui una nota que no m'ha passat desapercebuda: “El voluntariat, clau en casos d'alzhèimer”.

Esmenta que els voluntaris de les associacions de malalts d'alzhèimer de les Illes Balears i Pitiüses juguen un paper important a l'hora que les persones que en pateixen les patologies puguin sortir al carrer a gaudir d'activitats.

Efectivament, l'associació AFAM -Associació de Familiars d'Alzhèimer de Mallorca- disposa d'un programa de voluntariat dissenyat per tenir un equip humà voluntari i així donar resposta a les necessitats de respir i tranquil·litat de les persones que tenen un malalt d'alzèimer a càrrec seu.

Em consta positivament que aquests dies han organitzat una excursió amb una dotzena de malalts d'alzhèimer al castell de Sant Carles, a Palma, que ha agradat ben molt a les persones malaltes que hi participaren.

Al final de la visita se'ls va ser lliurat un material informatiu sobre aspectes diversos de la ciutat de Palma: un pin, escut de la ciutat; una publicació esplèndida de “Cabrera. Los tesoros de la isla”, de Promomallorca Edicions; una altra de “Guia Bones Pràctiques”, de l'Ajuntament de Palma; i, el que em resulta particularment significatiu, perquè fa referència a un indret proper de ca nostra: “REUNION-ES, a l'eix cívic de Blanquerna”.

Com s'hi especifica: El projecte urbà de l'eix cívic de Blanquerna, inclou la creació d'una fita que identifica l'espai dins la ciutat. La peça escultòrica de l'artista Rafa Forteza Reunion-es destaca entre els edificis del seu entorn i dota el barri d'una identitat pròpia. Així enriqueix l'urbanisme de la ciutat de Palma i orienta el ciutadà i el visitant.

Tant de bo que, cada vegada més, sigui més ben valorada, tant de part de les institucions públiques com de part de la societat en general, la feina altruista i desinteressada que duen a terme aquestes persones voluntàries que s'ofereixen a col·laborar en la tasca de fer més suportable la vida d'aquelles altres persones que pateixen d'alzhèimer i les seves conseqüències.

Què s'ha fet d'aquelles flors... concert commemoratiu de l'Himne de Nacions Unides?

Davant d'esdeveniments recents, lamentables i malaurats, relacionats amb la commemoració de l'Himne de la Pau, de Pau Casals, a la seu de l'Organització de Nacions Unides, -quan només hi manquen cinc mesos, encara no hi ha res decidit ni definit-, s'ho paga fer-ne una relació cronològica, si més no a partir del que anomèn “divendres fatídic del 6 de maig de 2011”.

L'anomèn “divendres fatídic” perquè, al meu modest mode d'entendre, aquell dia s'hi fa palesa una involució considerable en relació amb declaracions, accions i/o omissions oficials sobre l'assumpte.

No és de rebut que, des d'una institució pública com la Secretaria General de Cultura del Departament de la Generalitat de Catalunya, s'hi vagi passant amb cançons d'una manera tan barroera i tan poc respectuosa: que si la reunió entre la presidenta de l'entitat mallorquina Forum Musicae i el secretari general de Cultura serà dia 11; que si per un problema d'agenda es canvia a l'endemà, dia 12; que si també pot ser dia 13; que no, que no podrà ser dia 13, perquè no li va bé al director de l'RL i que, per tant, continua vigent dia 12... per acabar comunicant que, “com que no es pot avançar res de Madrid i dia 16 s'hi ha d'anar, doncs que prefereix no fer cap reunió i que ja hi trucaran i parlaran per telèfon, si pot ser el mateix dilluns dia 16...” Cosa que no s'arriba a produir aquell dia ni l'endemà, ni...!

Increïble, però ben cert. A més a més, demostrable per escrit!

Hom podria passar per alt que, a la pràctica, no hagin servit de res els suports institucionals expressats unànimement a QUATRE cambres parlamentàries de l'Estat espanyol -Illes Balears, Catalunya, Congrés dels Diputats i Senat d'Espanya-...
Al cap i a la fi, els parlaments no són òrgans de govern!

També es podrien deixar de banda els nombrosos i creixents suports a la reestrena de l'Himne de la Pau, de Pau Casals, a la seu de l'ONU, oferts des d'àmbits culturals i cívics, des d'entitats i organismes diversos, des de persones concretes a títol individual...
Al cap i a la fi, un Govern pot prescindir-ne!

El que ja no pot passar, sense fer-hi certes al·lusions i reflexions més punyents, és el comportament institucional, summament negligent, dels dos governs implicats el 10 de l'11 del 10 a Palma, -Govern de les Illes Balears i Govern de la Generalitat de Catalunya- quan decideixen encomanar a l'Institut Ramon Llull una tasca commemorativa com l'esmentada...
Un, per accions inacceptables; l'altre, per omissions incomprensibles!

Només tres dies després d'aquell “divendres fatídic”, el dilluns dia 9 de maig, se'n destapa la capsa dels trons, quan el director de l'Institut Ramon Llull, l'escriptor i periodista Vicenç Villatoro, fa públiques a VilaWeb unes declaracions, inicialment sorprenents i posteriorment indignants, amb les quals fa veure ben a les clares que a aquestes alçades temporals -només cinc mesos abans de l'efemèride- encara no hi ha res decidit ni definit per part de ningú (ni el Govern de les Illes Balears, ni el Govern de la Generalitat de Catalunya, ni el Govern d'Andorra, ni el Govern d'Espanya...)

Només una setmana més tard, el dilluns dia 16 de maig, es fa una passa més en aquest camí del menyspreu institucional, quan el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en visita efectuada al Ministerio de Cultura, ni tan sols n'esmenta la iniciativa...

Aixó no hagués significat res de xerec, si no fos perquè, pocs dies abans, aquesta visita intergovernamental esmentada, precisament, havia servit d'excusa per suspendre i ajornar l'entrevista entre la presidenta de l'entitat mallorquina Forum Musicae i el secretari general del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: “com que no es pot avançar res de Madrid i dia 16 s'hi ha d'anar, doncs que prefereix no fer cap reunió i que ja hi trucaran i parlaran per telèfon, si pot ser el mateix dilluns dia 16...” -s'hi havia dit uns dies abans-.

Aquell mateix dia, precisament, el Diari de Balears ja en feia un advertiment premonitori amb aquest titular: “L'homenatge a Pau Casals, a l'ONU, en stand by” .

S'iniciava, així, un raig de reaccions i manifestacions públiques, com les que produïa l'endemà mateix el Diari Ara: “L'homenatge a Pau Casals que mai no arriba. L'acte a la seu de les Nacions Unides que havien d'impulsar les institucions no prospera i la mallorquina Fòrum Musicae ha iniciat una campanya paral·lela”.

O també Catalunya Ràdio: "L'homenatge a Pau Casals que mai no arriba."

Dos dies després, dimecres 18 de maig, el Diari de Balears tornava a fer pública una altra pàgina informativa que apareixia encapçalada amb el titular: L’homenatge a Pau Casals, un camí sense horitzó que passa per Madrid. La celebració havia de tenir lloc a Nova York, al mateix lloc on el músic pronuncià el famós discurs per reivindicar la seva catalanitat.

Hom es demana Què s'ha fet d'aquelles flors... 40è aniversari de l’estrena de l’himne de les Nacions Unides , amb les quals la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya i la Conselleria de Presidència del Govern de les Illes Balears valoraven tan positivament el govern conjunt a l'Institut Ramon Llull?!

En què quedam? Hi haurà cap commemoració conjunta del 40è aniversari de l'estrena de l'Himne de les Nacions Unides, a Nova York el proper dia 24 d'octubre, o no n'hi haurà cap enlloc?

S'hauria de saber com més aviat millor, no?

Si no és per aquesta via, per qualsevol altra que pugui arribar. Com és el cas de la Secretaria d'Afers Exteriors, per exemple, la qual depèn directament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya...

Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, al Ministeri de Cultura

A mitjan capvespre de dilluns, 16 de maig de 2011, es comencen a conèixer els detalls de la reunió del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, amb la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, per tractar assumptes pendents entre totes dues administracions:

A banda de l'Arxiu de Salamanca, a la reunió amb González-Sinde, qualificada per Mascarell com a “francament positiva” i “constructiva”, s'han tractat els assumptes relatius a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i al Museu Arqueològic de Tarragona.

Tots dos han acordat una metodologia de treball per evitar nous enfrontaments entre el Ministeri de Cultura i la Generalitat per a l'adquisició de fons personals i familiars, com el recent cas de l'Arxiu Centelles

Així mateix, han constatat la "bona voluntat" de les dues administracions per desbloquejar el litigi sobre l'Arxiu de la Corona d'Aragó... una situació "enquistada" des de fa massa temps... pendent des de 1934...

Tots dos governants s'han fet presents a l'Instituto Cervantes: "Además de la directora del Cervantes, Carmen Caffarel, acompañaron a la actriz la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde; el conseller de Cultura de la Generalitat catalana, Ferran Mascarell, y la delegada de las Artes del Ayuntamiento de Madrid, Alicia Moreno:

1. Ministeri de Cultura (pl. del Rei, 1) - Madrid (Comunitat de Madrid) Agenda. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, es reunirà amb la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde. Prèviament, a les 11 hores, el conseller es desplaçarà a la seu de l'Instituto Cervantes per assistir a l'acte de llegat de l'actriu Núria Espert a la Caja de las Letras d'aquesta institució. El conseller atendrà els mitjans de comunicació un cop acabada la reunió amb la ministra de Cultura.

2. La ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, y el conseller de Cultura de la Generalitat de Cataluña, Ferran Mascarell, durante la reunión que mantuvieron hoy en Madrid para tratar asuntos pendientes entre ambas administraciones. EFE

3. El 30% dels papers de Salamanca tornaran després de les eleccions.- La reunió del conseller amb la ministra de Cultura, Ángeles González Sinde també ha servit per impulsar un pla director acompanyat d'un consorci amb les tres administracions per concretar el trasllat del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona a l'antic edifici de la Tabacalera.
   I de les converses amb la Ministra del projecte impulsat per Forum Musicae i l'Orfeó Català, sobre la celebració del 40è aniversari de la Commemoració de l'Himne de Nacions Unides el proper 24 d'octubre de 2011, no es diu res?? Impossible que ens hagin enganyat fent.nos creure que estava a l'ordre del dia i que no sigui veritat, no?? Per a qui estigui interessat en saber la veritat de la qüestió http://dbalears.cat/actualitat/cultura/l-homenatge-a-pau-casals-a-l-onu-en-stand-by.html (Magda González)
   Des de Mallorca estant, n'hi ha que romanem a l'espera de saber si, efectivament, s'ha aprofitat avui l'avinentesa d'una reunió de treball entre el conseller i la ministra, perquè s'hi hagi tractat directament i a fons un tema que consideram d'urgència extrema: només falten cinc mesos per a la commemoració de l'aniversari de l'Himne de Pau Casals a la seu de l'ONU, a Nova York, i sembla que encara no hi ha res decidit ni definit en aquest sentit... Ens decebrà ben molt haver de constatar que ni tan sols ha estat tractat aquest assumpte, a Madrid, avui... segons les notícies que es van fent públiques fins ara (Cil Buele)


4. Catalunya recuperará de inmediato el 30% de los papeles del Archivo salmantino. Tras reunirse con la ministra Sinde, el conseller Mascarell constata que el "impedimento" eran las elecciones del 22-M

5. La Generalitat i el govern espanyol preveuen el retorn 'immediat' d'una altra remesa dels 'papers de Salamanca'. S'hauria d'haver transferit al desembre, dins d'un feix de documentació privada

6. El 30% dels papers de Salamanca tornaran després del 22-M. Ferran Mascarell espera que Catalunya recuperi de manera immediata els documents que reclama la Generalitat. El conseller de Cultura explica que sembla que “l'impediment” eren les eleccions autonòmiques i municipals

7. Cataluña espera recuperar pronto el 30 por ciento de los papeles del Archivo de Salamanca

8. El Conseller de Cultura catalán espera recuperar pronto el 30% de papeles del Archivo de Salamanca

9. El conseller de Cultura espera que Catalunya reciba los 'papeles de Salamanca' pendientes de traslado después del 22-M

10. El conseller Mascarell i la ministra González-Sinde preveuen que el 20% dels documents catalans de l'Arxiu de Salamanca retornin "immediatament" un cop passades les eleccions

11. Catalunya recuperarà "de manera immediata" el 30% dels papers de Salamanca. Ferran Mascarell assegura que després dels comicis del 22 de maig "ja no hi haurà terminis possibles" perquè no tornin els documents

12. La Generalitat i l’Estat acorden impulsar el pla director i el consorci de la nova seu del Museu Arqueològic de Tarragona