dijous, 14 de juliol del 2011
L'ús excessiu de la força, contra manifestants
Felip Puig i Godes
Conseller d’Interior
Benvolgut Sr.
M’adreço a vostè per expressar-li la meva preocupació davant de l'actuació desproporcionada dels Mossos d'Esquadra per dispersar els manifestants de l’anomenat moviment 15M, especialment en relació als fets esdevinguts el 27 de maig passat a la Plaça de Catalunya. En les imatges que han estat àmpliament mostrades per internet es veu com agents de seguretat colpegen manifestants aparentment pacífics i disparen pilotes de goma. Segons la informació disponible, almenys 180 persones van resultar ferides i 50 van necessitar d'assistència mèdica. També hi ha informació que mostra un ús excessiu de la força contra manifestants a la Plaça Ricard Vinyes de Lleida el mateix 27 de maig, i als voltants del Parlament de Catalunya el 15 de juny.
També vull lamentar que en la seva compareixença davant del Parlament el 8 de juny, vostè manifestés la intenció de no realitzar cap investigació sobre les actuacions del 27 de maig, al·legant que l'actuació dels agents de seguretat va produir-se en resposta als atacs dels manifestants. No obstant això, el seu govern no ha presentat cap prova d'aquesta afirmació. Contràriament, les imatges mostren com els Mossos d'Esquadra colpejaven els manifestants asseguts al terra amb les mans aixecades.
Per això, li demano que s’asseguri que es duu a terme una investigació independent i imparcial de totes les denúncies d'ús desproporcionat de la força exercit per alguns dels membres de les forces de seguretat, que se’n facin públics els resultats i que s'adoptin, quan calguin, mesures disciplinàries, i si s’escau penals, per evitar la impunitat d'aquestes pràctiques policials.
Igualment li demano que asseguri una correcta formació en drets humans dels Mossos d'Esquadra i que existeixin mecanismes de rendició de comptes. En aquest sentit, vull manifestar la meva preocupació davant del fet que en aquests moments el Comitè d'Ètica té suspesa la seva activitat després de la dimissió de la majoria dels seus membres.
Finalment, també li demano que, tal com estableix la normativa, garanteixi que els Mossos d'Esquadra vagin en tot moment identificats amb el seu número de placa en un lloc visible en les seves actuacions policials.
Atentament,
Cecili Buele i Ramis
dilluns, 11 de juliol del 2011
A cops de mall, per Àfrica!
A cops de mall per Kènia i Tanzània
A cops de mall pel Sàhara
A cops de mall pel Marroc
A cops de mall per Guinea Equatorial
A cops de mall per Àfrica a Mallorca
Vaig escriure tot això el 12 de juliol de 2004. Fa set anys, m'adreçava a una editorial, amb les ganes immenses que em publicàs el meu primer llibre... Encara ara romanc a l'espera que surti a la llum... Es veu que no dec tenir vena ni casta d'escriptor!
divendres, 8 de juliol del 2011
Concert de l'OJIPC al Palau de la Música, a Barcelona
dimecres, 6 de juliol del 2011
Magda González, a Catalunya Música
Durant el programa radiofónic “Notes de clàssica”, l'informatiu de Catalunya Música que condueix Albert Torrens, acab d'escoltar la intervenció de na Magdalena González Crespí, a l'entrevista que li ha fet durant més de mitja hora seguida (dimecres, 6-7-2011).
N'estaven anunciats els continguts d'avui, el primer dels quals deia: Magdalena González ens posa al dia de la situació de l'OJIPC (Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans)
M'han agradat molt les preguntes que li ha fet el periodista, sobre la situació actual que travessen l'Orquestra i el Cor de Joves Intèrprets dels Països Catalans, creació de l'entitat mallorquina Forum Musicae que presideix Magda González.
I, també, m'han agradat moltíssim les respostes que hi ha donat na Magda. De manera molt planera hi ha fet veure ben a les clares la situació d'abandó institucional en què es troba hores d'ara aquesta iniciativa cultural nascuda a Mallorca l'any 2004.
S'ha pogut mantenir fins enguany amb suports institucionals i particulars que li han permès de seguir una trajectòria insòlita, no solament en l'àmbit de la interpretació i execució de concerts, sinó també en el de la investigació musical, l'enregistrament i la publicació de documents valuosos i nombrosos que afecten compositors d'arreu dels Països Catalans.
Tot orientat cap a la implicació de gent jove de tots els territoris que conformen els Països Catalans, d'entre 18 i 26 anys... Fent front a dificultats diverses que han anat sorgint, cada cop més males de superar...
Enhorabona a l'entrevistada en aquest programa radiofònic tan prestigiós!
dimarts, 28 de juny del 2011
De puntetes per damunt d'una notícia rellevant...
Llegesc amb molt d'interés les dades que publica el Diari de Balears, a finals d'aquest mes de juliol de 2011. Sobre algunes de les conclusions a les quals arriba la gent experta en restes arqueològiques, després d'haver-ne estudiat les poques que s'han pogut salvar del saqueix perdurable...
“Palma es fundà a Son Espases... Els símbols de la fundació de Palma... Els màxims símbols trobats a Son Espases sobre la fundació de la ciutat de Palma per part dels romans en el segle II aC... Restes localitzades en els 62.000 metres quadrats excavats... L'assentament militar s'establí a la zona on avui s'ubica l'hospital de referència... S'hi han localitzat restes d'algunes àmfores que degueren contenir vi...”
Se'm posa la pell de gallina, només de llegir-ho ara! Deu ser una de les troballes més rellevants, sobre el naixement de la ciutat romana de Palma! Com no se n'havia trobat cap altra fins ara, tan valuosa!
I això succeeix al mateix indret on els nostres governants -PP+PSOE- han volgut aixecar l'hospital de Son Espases! El millor hospital d'Europa!
Quina barrabassada, quina salvatjada, quin atemptat terrorífic contra la nostra història tan preuada! És clar que així, esborrant-ne petjades velles amb megaconstruccions modernes, mai no sabrem ni d'on venim, ni on som, ni cap on anam!
Davant d'una notícia com aquesta, apareguda al Diari de Balears els darrers dies del mes de juliol de 2011, tot d'una em vénen al cap les accions realitzades anys enrere, anys 2007 i 2008, en defensa d'un espai rural que, per molts de motius, n'hi havia que consideràvem inadequat per aixoplugar la construcció d'un macrohospital com el de Son Espases.
Entre d'altres, s'hi adduïa l'existència de restes arqueològiques enterrades en un perímetre d'uns 80.000 metres quadrats.
Fins i tot s'hi feien públiques fotografies aconseguides “heroicament” per qui no es cansava mai de denunciar-ne l'espoli, n'Aina Calafat.·
S'ha de valorar molt positivament la tasca realitzada per aquest grup de professionals de l'arqueologia que arriben a les conclusions esmentades més amunt.
Seria bo, també, que ens fessin arribar la valoració que en fan, d'allò que ha estat destruït i destrossat, mentre s'hi ha construït l'hospital de Son Espases.
De què ens pot servir, a la llarga, haver tengut a l'abast “el millor hospital d'Europa”, si ni tan sols hem tengut la capacitat de valorar i gaudir una de “les millors restes romanes” del món!
Commemoració de l'Himne de Pau Casals a Nacions Unides, duu coa...
El departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Fundació Pau Casals, en roda de premsa conjunta, expliquen en què consistirà el concert homenatge a Pau Casals 2011.
Ho fan, tres setmanes després del comunicat oficial emès des de l'Institut Ramon Llull, segons el qual el 40 aniversari del concert de Pau Casals a l’ONU es commemorarà amb un homenatge al Palau de la Música el 14 de setembre, en lloc del programat per al 24 d'octubre a la seu de Nacions Unides, Nova York,, impulsat des de Mallorca per Forum Musicae.
Amb aquestes dades més recents, es fa del tot evident el canvi de rumb i la direcció en què s'orienta aquest acte:
Ja no és per reivindicar l'Himne de la Pau que va compondre Pau Casals per a l'ONU, l'any 1971, ara fa 40 anys; ja no és el projecte impulsat per l'entitat mallorquina Forum Musicae; ja no és l'Institut Ramon Llull qui el promou, com a encarregat de la projecció exterior de la Cultura catalana, ni el departament d'Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya...
És la Fundació Pau Casals, amb el suport explícit del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la que organitza, impulsa i promou un acte d'aquestes característiques...
És d'agrair tanta claredat en l'exposició!
Com també seria d'agrair una explicació una mica més detallada d'allò que s'hi manifesta:
“Ferran Mascarell ha explicat que de moment, s'han fet moviments perquè s'homenatgi Pau Casals a l'ONU de Nova York...”
CONCRETAU-LOS, SI US PLAU!
”però descarta que pugui ser aquest any, malgrat l'Institut Ramon Llull hagi iniciat els tràmits per fer-lo...”
CONCRETAU-LOS, SI US PLAU!
”Mascarell ha assegurat que s'hi està treballant però considera que no està ''prou madur'' tan per l'ONU com pels governs implicats...”
CONCRETAU-HO, SI US PLAU!
” i considera que s'ha de valorar el cost que suposaria una iniciativa com aquesta...”
CONCRETAU-NE EL COST, DE LA DEL 14 DE SETEMBRE, SI US PLAU!
”Tanmateix, tant la Fundació Pau Casals com el Departament, a través de l'IRL confien en poder seguir treballant per fer-ho possible...”
CONCRETAU-NE DADES, DATES I ACTUACIONS, SI US PLAU!
Tanmateix, no deixa de ser una prova més d'allò que hom deia en relació amb l'Institut Ramon Llull: NO N'HA FET ELS DEURES!
- VilaWeb (28-06-2011)
L'homenatge a Pau Casals, potser sense l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans.- La Fundació Pau Casals proposa un homenatge al músic i no assegura la presència de l'orquestra, que en fou promotora: “...En relació amb el concert no es va esmentar la participació de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, dirigida per Salvador Brotons, amb seu a Palma, i promoguda pel Fòrum Musicae, una de les entitats primiceres a l'hora d'organitzar l'homenatge...” - Diari de Balears (27-06-2011)
Homenatge a Pau Casals sense el Fòrum Musicae? La Fundació Casals presenta els actes en record del músic català a Barcelona sense esmentar, per ara, la presència mallorquina, instigadora de la iniciativa - Diari ARA (27-06-2011)
Concert-homenatge a Pau Casals. Un documental, l'edició en paper de l''Himne de les Nacions' i un cicle de conferències completen els actes del 40è aniversari de l'entrega de la Medalla de la Pau al músic - Reus digital (27-06-2011)
Pau Casals, homenatjat amb un concert, un documental i l'edició de les seves partitures. La Fundació Pau Casals i el Departament de Cultura descarten el concert a Nova York per aquest any - Directe.Cat (27-06-2011)
Pau Casals, homenatjat amb un concert, un documental i l'edició de les seves partitures - El Faro digital (27-06-2011)
Pau Casals será homenajeado con un concierto en Barcelona en septiembre:Lo que finalmente no podrá llevarse a cabo es una audición, protagonizada por el Cor Jove dels Països Catalans (con cantantes de Cataluña, Mallorca, Valencia y Alguer), el Cor Jove de l'Orfeó Català y el Cor de Noies del Orfeó en la sede de Naciones Unidas el próximo día 24 de octubre. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha dejado hoy claro en la rueda de prensa de presentación de estos actos que ha habido "muchos movimientos" para poder organizar este concierto pero "el planteamiento de la ONU es complejo y no está maduro". Ha aseverado que "los que querían organizarlo han hablado más a través de los medios de comunicación que con las embajadas y detrás está un organismo muy complejo como la ONU y delante están varios ministerios de Exteriores. Hasta que todo no quede atado no se volverá a hablar de este asunto", ha precisado - El Confidencial (27-06-2011)
Última Hora. Pau Casals será homenajeado con un concierto en Barcelona en septiembre - La voz libre (27-06-2011)
El violoncelista Miklós Perényi rendirá homenaje a Pau Casals en el Palau de la Música. ”HOMENAJE FRUSTRADO. Sin embargo, las celebraciones debían en un principio culminar en un gran concierto en la sede de la ONU en Nueva York, un ambicioso proyecto que capitaneaba el Institut Ramon Llull (IRL) y que Mascarell ha dado por cancelado. Bajo la batuta de Salvador Brotons, la Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, su coro, el Orfeó Català y la Manhattan School of Music tenían que recuperar el himno de Casals, pero las negociaciones, que debían impulsar los gobiernos de España y Andorra, nunca fructificaron. "Este proyecto no está maduro ni por parte de la ONU ni por parte de los gobiernos que lo han de interlocutar", ha dicho el consejero, que también ha hablado de dificultades económicas y ha descartado que el homenaje en Nueva York pueda llegar a celebrarse este año. - La fura.cat (27-06-2011)
Pau Casals serà homenatjat amb un concert, un documental i l'edició de les seves partitures. - Lamalla.cat (27-06-2011)
L'homenatge a Pau Casals finalment se celebrarà a Barcelona el 14 de setembre.
Les negociacions per fer-ho davant la seu de les Nacions Unides a Nova York no han fructificat: “ El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha deixat auest dilluns clar en la roda de premsa de presentació d'aquests actes que hi ha hagut "molts moviments" per poder organitzar aquest concert però "el plantejament de l'ONU és complex i no està madur". Aprofundint en això, ha asseverat que "els que volien organitzar-ho han parlat més a través dels mitjans de comunicació que amb les ambaixades i darrere està un organisme molt complex com l'ONU i davant estan diversos ministeris d'Exteriors. Fins que tot no quedi lligat no es tornarà a parlar d'aquest assumpte", ha precisat” - Diari de Tarragona.com (27-06-2011)
Pau Casals será homenajeado con un concierto en el Palau de la Música. La Generalitat aparca por tema económico la celebraciónde un concierto en la sede de Naciones Unidas en Nueva York - VilaWeb (27-06-2011)
Pau Casals, homenatjat amb un concert, un documental i l'edició de les seves partitures - ABC (27-06-2011)
Pau Casals será homenajeado con un concierto en Barcelona en septiembre
dilluns, 27 de juny del 2011
Indignació mallorquina: davant farsanteria indignant de l'Institut Ramon Llull (IRL) (2)
Amb tot el meu suport, explícit i perllongat, a la iniciativa de la presidenta de Forum Musicae, la bona amiga Magda González, vull parar esment a certes consideracions que s'han de tenir ben clares, davant del comportament i les actuacions o descuids dels actors diferents que s'hi relacionen.
Convé no perdre mai el nord inicial que guia sempre la iniciativa cultural nascuda a Mallorca, destriant possibles declaracions i justificacions escorades o interessades, i valorant el més objectivament possible allò que, efectivament, es va mostrant cada cop més clarament com una farsanteria institucional veritable, sense precedents coneguts per mi fins ara.
“Farsant” és qui fingeix coses que pretén de fer passar com a veres. I farsanteria esdevé l'acció pròpia de farsants (DLLCEC).
L'inici institucional d'una iniciativa cultural sense precedents
Els inicis d'aquesta iniciativa cultural, que rep el suport institucional de dos governs dels Països Catalans al nivell més alt, es remunten a uns quants dies abans del 10 de l'11 del 10, a Palma. És el 29 d'octubre de 2010, a Barcelona, al Palau de Sant Jaume.
Després de dos anys intensos d'haver-hi fet molta de feina, la presidenta de Forum Musicae, Magdalena González, en fa una exposició pública davant del conseller de la Presidència del Govern Balear -Albert Moragues-, el vicepresident de la Generalitat de Catalunya -Josep-Lluís Carod-Rovira i els representants de l'Institut Ramon Llull de Barcelona encapçalats pel seu director, Josep Bargalló.
Amb això, s'aconsegueix que el Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya decideixin de presentar-la com a pròpia, perquè sigui aprovada a la reunió propera del Patronat de la Fundació Ramon Llull que s'ha de celebrar a Palma el 10 de novembre següent.
A aquella primera reunió celebrada al Palau de Sant Jaume, l'exposició de la iniciativa cultural és a càrrec de Magdalena González, presidenta de l'entitat mallorquina Forum Musicae, conjuntament amb Joan Llinares, director del Palau de la Música Catalana, de Barcelona.
L'encàrrec de dos governs dels Països Catalans
A la trobada del 10 de l'11 del 10 realitzada a Palma, s'acorda encarregar al director de l'IRL, Josep Bargalló, que iniciï les gestions necessàries perquè els cors de l’Orfeó Català i l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans puguin interpretar, a Nova York, el 24 d’octubre del 2011, l’himne de les Nacions Unides que Pau Casals —música— i Wystan Hugh Auden —lletra— van compondre ara fa 40 anys...
Com queda reflectit aquell mateix dia a les comunicacions oficials que fan públiques totes tres institucions -Govern de les Illes Balears, Generalitat de Catalunya i Institut Ramon Llull- a les web respectives, s'hi diu que es tracta d'un projecte que promou el Palau de la Música Catalana i el Forum Musicae, i que també ha de comptar amb la intervenció de la Fundació Ramon Llull.
S'hi recorda que l'objectiu és interpretar l’himne que injustament va caure en l’oblit, difondre’n la doble dimensió, la musical però també el sentiment de país i de pau, i en aquest sentit projectar un missatge de “la nostra cultura com el que és, una cultura de pau”.
S'hi informa que Forum Musicae treballa perquè el director Salvador Brotons dirigeixi els 80 cantaires dels cors de l’Orfeó Català, 74 músics de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, i el Chorus of the Manhattan School of Music, que va ser el que va estrenar l’himne l’any 1971.
El projecte cultural aprovat per dos governs
En què consisteix realment? El projecte cultural que aproven els dos governs -Illes Balears, representat per Albert Moragues, i Generalitat de Catalunya, representat per Josep-Lluís Carod-Rovira- consisteix en la commemoració del 40è aniversari de l'estrena de l'Himne de Nacions Unides, compost, interpretat i dirigit pel mestre Pau Casals, per encàrrec del secretari general de l'ONU, U Thant, a la mateixa seu de Nacions Unides.
L'objectiu de la iniciativa cultural mallorquina no és cap altre que, en tenir constància de certes reticències de Nacions Unides a reconèixer un Himne propi, aprofitar l'avinentesa de la commemoració i de la imposició de la Medalla de la pau a Pau Casals aquest any 2011, per fer una celebració que sembri una llavor de reflexió que condueixi a l'obertura d'un debat que conclogui amb la consideració de tornar a instaurar l'Himne de Pau Casals.
S'hi proposa una fórmula còmoda per facilitar-hi el pas: adoptar-lo en qualitat d'Himne de la Pau de Nacions Unides, com també és conegut.
L'execució de la commemoració a Nova York
L'execució d'aquesta commemoració es proposa que es faci dins el marc de les Jornades de l'Institut Ramon Llull, anomenades Catalan Days, que enguany s'anomenarien "la Cultura Catalana duu la Pau al món". Es vol contribuir a aconseguir un reconeixement de la nostra cultura com a cultura de Pau, a través de la figura indiscutible de Pau Casals.
Sembla idoni considerar que, si els dos Governs que aproven la iniciativa hi tenen alguna objecció o suggeriment o proposta de canvi a fer, ho han d'haver manifestat prèviament i han d'haver fet canviar-ne el projecte abans de la seva aprovació.
Un cop aprovat pels dos governs, el gestor que rep l'encomana de dur-lo a terme no està autoritzat a canviar res ni a deixar-lo d'executar, perquè en tengui una opinió diferent. El gestor encarregat només ha d'executar l'encàrrec.
En aquest sentit, el director de l'IRL que rep l'encàrrec dels dos governs -Josep Bargalló-, és normal que, abans de deixar el càrrec, expliqui ben clarament, tant als seus successors com als dos governs i a les entitats implicades, com a mínim -si és que no considera adient comunicar-ho a l'opinió pública- en quina situació deixa el projecte i quines passes ha realitzat en compliment de l'encàrrec rebut.
És clar i evident que l'entitat mallorquina impulsora de la iniciativa cultural no n'ha rebut cap casta d'informació ni explicació mínima... fins ara.
Del Govern de les Illes Balears, que se sàpiga, no hi ha hagut cap informació publicada que en permeti deduir que s'ha produït aquest transvasament d'informació.
Tot i amb això, per les declaracions que efectua públicament el nou director de l'IRL, Vicenç Villatoro, es constata que la nova direcció del Llull s'ha instal·lat en dues tesis que, si més no a primer cop d'ull, sembla que s'ha fabricat ell mateix.
Sense que s'hagi convocat mai cap Comissió de Treball on s'informi sobre les gestions efectuades i les que s'hagin de fer, sense haver-ne obert l'expedient, el director admet que no és coneixedor d'haver rebut cap encàrrec de cap govern!
La primera tesi considera absurd anar a Nova York, a realitzar la commemoració d'un himne que no ha estat aprovat per l'Assemblea General de l'ONU. S'acceptaria d'interpretar l'Himne a Nacions Unides, si fos amb les Nacions Unides.
Es pot afirmar que resulta un plantejament absurd per si mateix: allò que l’ONU no ha fet en 40 anys, tampoc no ho farà ara! No es tracta tant d'anar a Nova York, com de sembrar-hi la reflexió.
I, sobretot, el gestor que ha rebut l'encàrrec només s'ha de preocupar de continuar amb l'execució del projecte, sense variar-ne l'esperit inicial.
Diu el director de l'IRL, en segon lloc, que en temps de crisi el cost de 300.000 euros és massa car. Però no diu: a) que es tracta només d'una previsió inicial de pressupost i que s'ha de pagar entre tres Governs; b) Que el Departament de Cultura, a la reunió del 18 de març, va comunicar que no era qüestió de diners perquè pagaria "el Ministerio"! c) Que s'ha aconseguit un conveni amb Air Europa amb un 30% de descompte per persona...
Les preguntes clauDes de Mallorca estant, es considera del tot imprescindible que s'informi l'entitat mallorquina impulsora de la iniciativa cultural de commemorar el 40è aniversari de l'Himne de Nacions Unides, de Pau Casals. I que s'hi clarifiquin, d'una vegada, certs punts que fa massa temps que romanen enterbolits i foscos:
- Quines passes concretes ha fet la nova direcció de l'Institut Ramon Llull encaminades a continuar l'encomana rebuda de part de dos Governs, i que varen ser iniciades per la direcció de l'ens anterior
- Quins contactes s'han mantengut amb el nou Govern d'Andorra, i si s'han continuat els iniciats amb l'anterior ministra andorrana de Cultura Susanna Vela, també present a la reunió de Palma el dia de l'aprovació del projecte a Mallorca (el 10 de l'11 del 10)
- En quin moment i qui decideix que la iniciativa ha d’anar per l’Estat Espanyol i no per Andorra. Si el Llull participa d’aquesta decisió o simplement se li ha comunicat, com ho va fer el Departament de Cultura a Forum Musicae el 18 de març
- Quines relacions hi ha hagut amb Madrid fins ara. Què se'n sap de les gestions que havia de fer el Departament de Cultura al respecte, durant el viatge del conseller Mascarell a Madrid per reunir-se amb la Ministra de Cultura González-Sinde el passat 16 de maig i per a la qual s’havia demanat prèviament una proposta escrita a Forum Musicae
- Quins són els resultats de les gestions realitzades fins ara, des que el 18 de maig de 2011 el Departament de Cultura comunica a Forum Musicae que el projecte passa a mans d'Afers Exteriors de la Generalitat sota responsabilitat de Senén Florensa
- Què se n'ha de pensar i en què quedam, si la directora adjunta del LLull de Palma declara al Diari de Balears (5 de juny de 2011) que l'encàrrec ha estat fet a la Fundació i no a l'IRL. Si això es fa sis mesos després de la presa de possessió del càrrec de la nova directiva, com es justifiquen les reunions de treball dutes a terme durant els mesos de novembre i desembre per la Comissió de treball a la seu de l'Institut Ramon Llull a Barcelona; com es pot dir, sis mesos després, que no s'adjudicà cap partida pressupostària; si és així, com és que la nova direcció del Llull, durant tot aquest temps, ha fet declaracions a tort i a dret sobre el tema i no ha reunit cap vegada la Comissió de treball per dir-hi: que no se'n sabia res, del tema; que no en tenien l'encàrrec (segons declaracions de la directora de Palma); i que no destapàs l'engany presumpte de la direcció anterior i s'acabàs amb el tema definitivament
- Què signifiquen aquests sis mesos de feina feta o deixada de fer, desídia, mala fe, “no diem res i i el tema morirà per abandó” o obeeixen a un pacte institucional de “com ho feim per liquidar aquest tema tan incòmode”?
- Si s'ha contactat en cap moment, al llarg d’aquests sis mesos, amb el Govern Balear, encara en funcions, per comunicar-li la “sorpresa” que es tracta d'un tema fantasma sense cap adjudicació pressupostària, destapant així l’anterior direcció
- Fins a quin punt pot l'IRL reunir la Comissió de treball per tancar el projecte, si admet no ser conscient que n'és el gestor encarregat. Si és així, amb quina potestat ho pot fer? Per què no ha derivat el projecte cap a un òrgan competent, en comptes d'enredar la troca durant tants mesos
Més encara, si hom para esment a les persones que s'hi veuen implicades, en un desgavell tan enorme com aquest.
Senén Florensa:
No se sap quines passes ha fet el responsable d'Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, per tramitar el projecte, des que el passat 18 de maig de 2011 el Departament de Cultura comunicàs a Forum Musicae que el projecte es tramitava per aquest altre Departament! Ni se sap tampoc quan es té previst de celebrar la primera trobada entre Forum Musicae - Palau de la Música Catalana - Afers Exteriors.
Fundació Casals-
Són uns convidats de pedra. Ni han fet res, ni han opinat, ni han col·laborat amb Forum Musicae per a res, a pesar dels intents infructuosos per part de l'entitat mallorquina.
Per darrere, sempre s'apunten a les dues línies inventades per l'Institut Ramon Llull: d’anar per Madrid en comptes de per Andorra, i de no fer res si abans no s’ha aprovat oficialment l’himne (com si es volgués començar la casa per la teulada..).
Cap iniciativa en aquest afer concret, tret de la invitació -del tot inexplicable- que fan al Palau de la Música Catalana de participar a l'acte de commemoració de l'Himne que es pensa fer el 14 de setembre a Barcelona...!
Dimecres, 8 de juny de 2011, una data per a la història
Amb tot això, s'arriba així al dimecres dia 8 de juny de 2011. Data assenyalada per a la primera reunió de la Comissió de Treball creada amb la finalitat d'analitzar les gestions realitzades fins ara “perquè els cors de l’Orfeó Català i l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans puguin interpretar, a Nova York, el 24 d’octubre del 2011, l’himne de les Nacions Unides que Pau Casals —música— i Wystan Hugh Auden —lletra— van compondre ara fa 40 anys.” Com s'establia el 10 de l'11 del 10 a Palma, a l'encàrrec fet per dos governs dels Països Catalans a l'Institut Ramon Llull.
En tenir notícia d'allò que fa públic el Diari de Balears (9 de juny de 2011), la sensació que es té, des de Mallorca estant, és que uns senyors concrets han decidit defenestrar un projecte cultural dins les parets del Llull en cerimònia privada, sense haver-li donat l'oportunitat de sortir de Catalunya ni de defensar-se, ni per Andorra, ni per Madrid, ni molt menys a Nacions Unides:
"Pau Casals queda sense homenatge a Nova York. La nova direcció de l’Institut Ramon Llull descarta recordar l’efemèride del músic català davant les Nacions Unides. La proposta, que ja havia estat anunciada el novembre passat, era de Forum Musicae."
Ni més ni pus que un exemple viu del que li passa a una iniciativa civil quan, per desgràcia, arriba a ser posada en mans de polítics o de càrrecs dictats per polítics que es mostren ineptes, incapaços d'assumir com els pertoca les responsabilitats inherents a la gestió pública que se'ls ha encomanat.
Vergonyós i lamentable!
No ha de resultar gens ni mica estrany que, qui exposa aquestes consideracions, les acabi manifestant i reproduint-hi: “Amb la meva més profunda indignació. Magda.”
"A la sortida de l'encontre, la directora de Forum Musicae, Magdalena González, abandonà la seu del Llull en tensió i amb el rostre desencaixat. El director del Llull, Vicenç Villatoro, acompanyat d'Àlex Susanna, director adjunt de la institució, explicà que s'havia pactat no fer declaracions de la reunió i redactar un comunicat conjunt. A la trobada també hi assistiren la presidenta del Palau de la Música, Mariona Carulla; el seu director, Joan Oller; el director de la Fundació Pau Casals, Josep Maria Carreté; i el gerent del Llull, Josep Marcé. Salvador Brotons, el director de l'OJIPC i de la Simfònica Ciutat de Palma...s'incorporà al tram final de la reunió..." (CONTINUARÀ)
dimarts, 21 de juny del 2011
El cas dels catalans, a Westminster
Com a mostra de reconeixement i d'estima s'ha impulsat una campanya de recollida d'adhesions que s'han fet arribar personalment als diputats britànics.
Una vuitantena de persones, el proppassat dilluns 13 de juny de 2011, varen participar a la recepció muntada al Palau de Westminster.
Durant l'acte es va fer el lliurament simbòlic de les dotze mil signatures dels adherits a la iniciativa "El cas dels catalans" juntament amb un dossier amb el contingut i els objectius de la campanya.
També se'ls lliurà unes figures de ceràmica artesanal simbolitzant una parella catalana, així com de l'estelada que va acompanyar un grup dels assistents a la Manifestació per la Independència del proppassat 10 de juliol de 2010.
Es va acordar de treballar per a presentar una moció al Parlament de Catalunya amb l'objecte de manifestar l'agraïment dels nostres representants polítics en nom del poble català als diputats per la moció presentada al Parlament de Westminster i convidar una representació dels diputats britànics a una recepció al nostre Parlament.
S'ho paga agrair especialment als diputats Hywel Williams, Elfyn Llwyd, Jonathan Edwards, del Playd Cymru i al diputat Pete Wishart de l'Scottish National Party, així com també al diputat Antoni Strubell del Parlament de Catalunya, per la seva implicació més intensa.
A fi i efecte de donar la possibilitat a la majoria de catalans d'adherir-se a la Campanya, el proper 24 de juny, dia de Sant Joan i festa nacional catalana, s'iniciarà la segona fase de la campanya amb la recollida presencial de signatures d'adhesió arreu del territori (a més a més de les adhesions per Internet) i per la qual cosa es compta amb la col·laboració de les persones i de les entitats ja adherides.
Així ho manifesten Pere Vinyeta i Agustí Soler, per la Comissió Organitzadora.
dissabte, 18 de juny del 2011
Pregó de Festes i de Lluites, al barri de Cas Capiscol - Son Busquets
Som en Cil Buele. Veïnat del barri veí, veïnat del Camp Rodó, pràcticament des que hi vaig néixer ben a prop, fa més de 66 anys!
divendres, 17 de juny del 2011
Manifest de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca (juny 2011)
- La despesa pública social no s’ha de disminuir, al contrari s’ha d’augmentar, des d’una gestió i execució pública directa.
- Patim avui una ofensiva neoliberal per part de sectors polítics i governamentals que fan perillar els Serveis Públics. Des d’un altre angle, les diligències econòmiques i financeres pressionen per aconseguir privatitzar tot el que pugui ser rentable a l’empresa privada. Els drets socials són inherents al poble; aquests drets no poden ser conculcats sota la figura de la liberalització ni de la privatització.
- Denunciam que aquesta ofensiva es fa també des d’institucions internacionals, especialment des de la Unió Europea, la qual liberalitza els serveis amb la directiva Bolkenstein i el mateix Tractat de Reforma de la UE (Lisboa, desembre de 2007); són exemples d’imposició antidemocràtica d’un model econòmic neoliberal agressiu.
- Davant aquesta ofensiva solament les lluites socials —unides en l’acció i des de la participació ciutadana— podran aturar aquests desencerts. Cal, doncs, una acció de denúncia concreta i pública a cada intent de privatització d’un servei públic.
- S’ha de posar en evidència que l'ofensiva privatitzadora dels sectors socials bàsics com: sanitat, educació i sistema de pensions, per exemple, s’estén també a l’ús del territori, a la distribució de l'aigua, al transport, als mitjans de comunicació, a l’energia i a les telecomunicacions, etc. etc. Tots aquests aspectes són presentats avui amb necessitat de conversió inevitable o privatització ineludible.
- Només la ciutadania unida pot aturar aquesta ofensiva i reconduir el procés cap a una restauració dels Serveis Públics adients als drets humans; i cal fer-ho tot procurant un control democràticament social.
- Volem, doncs, uns serveis no únicament "públics", sinó també gestionats amb la participació dels usuaris/usuàries, treballadors/treballadores.
- Volem uns serveis públics que respectin plenament els drets laborals dels que hi treballen.
- Denunciam que les externalitzacions i subcontractacions perjudiquen el servei públic, els treballadors/es i els usuaris/es.