Igualtat davant la llei, a Espanya? I això què és?

“Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social” (Constitució espanyola, article 14)

Molta de la gent que vivim a Mallorca quedam astorats aquests dies en veure que, des de certs sectors que es declaren espanyolíssims fins al moll dels ossos, pretenen prendre'ns el pèl i considerar-nos beneits.
Si més no, seria pel fet que no sabem llegir bé en castellà...!

Des de l'Administració de justícia espanyola, amb seu a Mallorca, un mallorquí s'ha hagut de passar vuit dies seguits a la presó, sense fiança, acusat suposadament d'haver desviat uns 60.000 euros...
Es fa públic que és un jove nacionalista, candidat independent a les llistes del PSM a sa Pobla...

La mateixa Administració de justícia espanyola, amb seu a Mallorca, a una senyora que, suposadament, ha contribuït a desviar més de 6.000.000 d'euros, la imputació no li dura ni 72 hores. Tot d'una se li lleva com si no res suspenent la declaració prevista per d'aquí a tres setmanes...
Es fa públic que és la madrilenya Cristina Federica Victoria Antonia de la Santísima Trinidad de Borbón y Grecia, infanta d'Espanya, filla dels reis d'Espanya, Joan Carles I i Sofia, altesa reial, duquessa de Palma de Mallorca... I també cooperadora necessària en les activitats del seu marit, Iñaki Urdangarin.

Aquí, a la Roqueta, la igualtat davant la llei, per molt que es digui i es proclami a tots vuit vents del món i de la bolla, no es veu enlloc.

La desviació de 60.000 euros per part del jove mallorquí, nacionalista, que se sàpiga, no obté cap casta de defensa per part de la Fiscalia...

La desviació de més de 6 milions d'euros de la senyora, infanta d'Espanya i filla dels monarques espanyols, se sap que sí: un recurs presentat pel fiscal que, fins i tot manifesta que la infanta ha rebut un "tracte discriminatori" perquè els indicis per imputar-la són "inconsistents"... com si fossin consistents el del jove mallorquí anteriorment esmentat...

On és, a Espanya, la igualtat davant la llei? Molt mal d'entendre tot això, per a qui té i manté un concepte de la igualtat que no s'hi ajusta ni s'hi assembla gens ni mica.

Per a cada cop més gent mallorquina ens sembla un motiu més, -i ja van quants!- per reclamar la independència dels Països Catalans i la constitució d'una República Catalana, a l'interior de l'Europa del segle XXI.
D'aquí que toquin hores!

Malaltia d'alzhèimer, bon negoci per a segons qui

Pel que he après avui mateix, de professionals dels serveis socials, a l'hora de fer front com cal a la malaltia d'alzhèimer s'han de tenir molts recursos econòmics disponibles...

M'he quedat espantat en saber el que s'ha de pagar a centres de dia i/o residències, siguin públics (caríssims) siguin privats (més caríssims encara)...

Arrib a pensar que no interessa gens ni mica la desaparició d'aquestes fonts d'enriquiment empresarial tan sucoses... (que desaparegui la malaltia de l'alzhèimer, vaja!)

Les empreses que s'hi dediquen recapten, d'una banda, ”el preu que ha d'abonar l'usuari en funció dels ingressos percebuts per la unitat familiar, com a resultat d'aplicar entre un 40% i un 60% d'aquests ingressos, segons el grau de dependència”...

I, per si això no bastava, amb els públics i/o concertats, una subvenció de recursos públics que pot ser superior...

NEGOCI RODÓ! Vénguin malalts d'alzhèimer a punta pala!

Tanta sort que, des de fa alguns anys, tenim l'oportunitat de poder comptar amb AFAM -Associació de Familiar amb Malaltia d'Alzhèimer a Mallorca-, una entitat que va per un altre camí!

Mentre puguem, continuarem servir-nos-en!

Contra pràctiques mafioses de funcionaris, a la presó de Palma

L'any 2008, quan se celebra el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, precisament, tenc l'oportunitat d'atansar-me al Centre Penitenciari de Palma, per motius diversos.

Com a membre de l'associació Drets Humans de Mallorca, entitat mallorquina creada a Palma l'any 1974, se'ns autoritza a visitar setmanalment la gent que roman reclosa dins del pavelló d'aïllament, considerat el més perillós, el més dur, el més atroç.

I, també, aconseguesc aleshores poder visitar-hi periòdicament un bon amic que hi ha estat ingressat, en no comptar amb recursos econòmics suficients per al manteniment de la família...

L'any 2008, així mateix, des de Drets Humans de Mallorca, a través del nostre president, Bernat Vicens, publicam i denunciam situacions lamentables que des de temps enrere hem vist i patit, fins i tot en persona, al mateix centre penitenciari de Palma.

Ho denunciam als Jutjats. I d'això, ara mateix, en fa justament cinc anys.

Un lustre després d'haver-nos personat com a acusació particular, l'Audiència Provincial de Palma inicia la vista oral contra quatre funcionaris per pràctiques mafioses reiterades al Centre penitenciari de Palma, entre els anys 2002 i 2008.

Aquests funcionaris de presons s'enfronten a penes que, segons la Fiscalia, sumen més de 103 anys de presó, acusats de facilitar drogues, alcohol, cocaïna, heroïna, targetes i telèfons mòbils als reclosos, a canvi de doblers o de sexe, entre d'altres motius.

Se'ls atribueix una llarga teringa de delictes, com són ara suborns, amenaces, tràfic de drogues, coaccions, atemptat a l'autoritat, abús de funcions públiques, obstrucció a la justícia, revelació de secrets, abusos sexuals...

Es tractaria d'una autèntica xarxa corrupta de funcionaris a la presó de Palma, duits davant la Justícia perquè se'n dicti la sentència corresponent.

Com és clar, els cappares d'aquesta trama de corrupció, desarticulada a la presó de Palma l'any 2008, neguen les acusacions.

El judici s'està fent aquests dies a l'Audiència de Palma, amb testificals noves i amb més de mitja dotzena de testimonis protegits que van desvetllant aspectes diversos d'aquesta trama de corrupció mafiosa: persones recloses els anys que succeeixen els fets.

La Policia que investiga aquesta trama corrupta a la presó de Palma remarca davant dels Tribunals l'existència de dos grups de funcionaris rivals, com també els mètodes emprats per a intimidar els funcionaris de la presó que s'hi oposen i n'obstaculitzen les activitats delictives: reben pallisses, amenaces i assetjaments.

Com a membres actius de l'associació Drets Humans de Mallorca -creada a Palma l'any 1974- mantenim i compartim certs sentiments, en relació amb aquest judici contra el mal comportament de funcionaris de la presó, on exercim l'acusació particular.

D'una banda, volem mostrar el nostre agraïment profund als dos advocats que s'hi han dedicat professionalment i intensa. Sense la seva feina i la seva col·laboració, difícilment es pot arribar a assolir la situació actual, a punt de dictar-se'n la sentència que desitjam que contribueixi a aconseguir que no es tornin a repetir fets tan lamentables, pus mai més a la presó de Palma.

D'altra banda, continuam fent un seguiment acurat de les notícies que apareixen als mitjans de comunicació sobre aquest assumpte tan espinós, i de les jornades dures de les vistes desplegades.

No ens interessa tant, adoptant aires de revenja o de ràbia contenguda, que els funcionaris acusats vagin a la presó. Aquest no és per a nosaltres el tema principal. El que més ens interessa és que aquests mals funcionaris quedin allunyats de la presó, com a funcionaris públics, per a sempre més. Inhabilitats de per vida! Ho veim com el favor més gran que es pot fer a les víctimes actuals, i a d'altres víctimes possibles en el temps.

Creim que és molt millor que l'assumpte quedi resolt amb compensacions certes a cadascuna d'aquestes víctimes dels abusos. I que, si els culpables han d'anar a la presó, sigui amb la finalitat primordial d'assolir una rehabilitació humana i personal veritables.

Compartim fermament el desig que aquesta gent que s'ha comportat tan abusivament, amb interns de la presó i amb gent que els ha volgut girar visita, sigui apartada del Cos de funcionaris de presons i no puguin tornar a tenir cap altra ocasió de tornar a cometre les barbaritats comeses durant anys.

Romanem a l'espera d'una sentència justa, que desitjam que resulti exemplar.

17 de març de 2008: inici de denúncia sobre la presó de Palma

El 17 de març de 2008 Bernat Vicens Vich signa i lliura al delegat del Govern espanyol a les Illes Balears, Ramon Socias Puig, l'Informe de Drets Humans de Mallorca sobre la presó de Palma.

Hi denuncia per escrit maltractaments i abusos per part de personal funcionari de presons, no solament envers gent reclosa, sinó també envers alguns membres de l'associació que hi acudeixen periòdicament a acompanyar-los una estona.

Durant tot aquest temps -avui mateix se'n compleixen cinc anys justs- Drets Humans de Mallorca aconsegueix de reunir, així com pot, molta informació sobre aquest assumpte. Hi ha girat visites periòdiques a gent reclosa dins els mòduls d'aïllament (els més durs i mals de passar!)

Es comença per denunciar-ne els fets davant la Direcció del centre penitenciari; però el director d'aleshores no en fa cas.

S'organitza una taula rodona al Club Diario de Mallorca, on el president de l'associació, que insisteix en aquestes qüestions, és amenaçat de ser duit al jutjat de guàrdia per difamacions. De fet, d'aleshores ençà esdevé “persona non grata” i roman privat de tornar-hi a visitar presos.

Gràcies a la col·laboració de gent interessada a dur endavant la investigació, s'arriba a poder demostrar uns fets, no solament per la denúncia de Drets Humans de Mallorca, sinó també per la que fan alguns funcionaris que ja n'estan tips, de comportaments tan desastrosos.

Un fet que queda reproduït a mitjans de comunicació diversos, com el Diari de Balears, El Mundo, El País, La Opinión, Diario de Mallorca, Soitu....

Esdevé l'inici d'una acció de denúncia sense precedents. S'arriba a aconseguir que alguns funcionaris de la presó de Palma siguin acusats per la mateixa Fiscalia com a implicats en el tràfic de drogues, violacions d'interns i internes, algun avortament, xantatges, tràfic d'influències, i d'altres qüestions serioses.

S'arriba a posar en marxa un procediment judicial contra aquests funcionaris. Recentment s'ha celebrat el macro-judici, en el qual Drets Humans de Mallorca s'ha personat com a acusació particular contra aquests processats. Ha hagut de dipositar-ne la fiança, cercar-se advocat que dugui la tasca de l'acusació, i dedicar-hi els esforços necessaris.

Sembla que la sentència és a punt de ser dictada i publicada. S'hi demanen molts anys de presó per als acusats...

L'Anuari

Gràcies a dos joves amics, na Lupe Suárez i en Xavier, m'arriba a les mans una revista molt valuosa que consider recomanable per a tothom. No solament per a la gent jove engrescada en la lluita per transformar aquest món. També per a qualsevol persona mínimament disconforme amb la situació actual, sigui quina en sigui l'edat que tengui, i les condicions de vida en què es trobi.

Es tracta d'una revista de 68 pàgines, molt ben editada, que es publica a Mallorca íntegrament en català des de fa gairebé dos anys.

L'Anuari fa una repassada a les lluites dels moviments socials mallorquins durant l'any 2012, recollint les aportacions d'una quarantena d'activistes que fan un balanç de l'estat de salut de les lluites en què participen.

Res millor que reproduir ací mateix la “Carta oberta de contrainfo.cat als moviments socials” que s'hi inclou:

“Fa poc més de dos anys que el projecte contrainfo.cat va començar a rodar. L'objectiu d'aquest col·lectiu autogestionat l'hem tengut clar des del principi: servir d'altaveu per als moviments socials i de canal de comunicació entre aquests. Dotar les persones que lluiten als carrers per transformar la realitat existent de les eines per difondre el seu discurs sense interpretacions equivocades, manipulades o criminalitzadores.

Fruit d'aquest treball, coordinat amb desenes d'activistes en diversos camps, teniu a les vostres mans l'ANUARI 2012 dels moviments socials de Mallorca, tot per fer un balanç del que ha estat l'any. És bàsicament una ei a per poder mirar enrere i així afrontar el present amb més forces, aprenent dels encerts, errors i mancances del passat. Un document que no seria possible sense la col·laboració desinteressada i sincera de moltes persones.

Creiem fermament que no hi ha ningú millor que els mateixos moviments per informar del que fan, com ho fan i perquè ho fan, sense cap necessitat d'intermediaris comunicatius, és a dir, de periodistes professionals. No volem que s'entengui contrainfo.cat com un mitjà de comunicació més, gestionat sols pels que hi treballem. Som simplement un col·lectiu d'activistes amb l'objectiu d'oferir un espai als moviments socials perquè la ciutadania els pugui conèixer sense la distorsió dels mitjans comunicatius professionalitzats, amb interessos econòmics al darrere. I perquè les activistes de distints fronts es coneguin i puguin preparar accions, campanyes o -perquè no- discursos conjuntament, sumant les seves forces.

Volem que les mateixes activistes s'apoderin de contrainfo.cat, que esdevenguin sobiranes de la comunicació del seu treball i de la informació que elles mateixes generen. Pensam que és el més just i fidedigne a la realitat de l'activisme. En aquest sentit, hem desenvolupar unes eines perquè persones alienes a les gestió del mitjà puguin fer servir la pàgina per explicar les seves accions, comunicar-se amb altres moviments o difondre les seves pròpies mobilitzacions. Ens estam referint a la publicació oberta d'articles i de convocatòries, dos senzills formularis a l'abast de totes. Per fer-los servir, sols demanam que es respectin els principis, objectius i criteris de publicació de contrainfo.cat i que es tengui en compte la guia per a publicar.

Per acabar, volem remarcar la importància de l'autogestió de la comunicació, ja que nosaltres ni podem arribar a tota l'illa ni podem dir amb exactitud tot allò que vulgueu comunicar. Ningú millor que tu mateixa per comunicar allò que hagis de dir!

Gràcies per col·laborar en aquest projecte i, sobretot, en la construcció d'un món millor. Totes feim contrainfo.cat! Projecte contrainformatiu autogestionat de Mallorca.”

Em sent molt content d'haver estat present al naixement d'aquesta iniciativa informativa, en mans de gent jove, que es diu CONTRAINFORMACIÓ MALLORCA, ja fa més de dos anys al Centre Flassaders, de Palma.

Com corre el temps!

El 9-M: acció simultània als Països Catalans, en defensa del català

Una iniciativa que rep el suport de més de 500 entitats, arreu del territori que conformen els Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer, es preveu que sigui duita a terme dissabte, 9 de febrer de 2013, com fa públic el Diari de Balears.

El motiu no és cap altre que la multiplicació exponencial d'atacs a la llengua catalana per part dels governs balear, valencià i estatal aquesta any darrer.

El moviment Enllaçats per la Llengua realitza la seva acció més important d'ençà que sorgeix a l'IES Albuhaira de Muro l'any 2012. El llaç quadribarrat va més enllà de la Roqueta i arriba així a la resta de territoris dels Països Catalans.

En roda de premsa recent, representants de l'STEI-i, l'Assemblea de Mestres i Professors en Català i l'Obra Cultural Balear (OCB)- expliquen els actes plantejats per a la diada de dissabte.

Des de les 10 del matí, reunió del Consell Social de la Llengua Catalana, que l'actual Govern del PP no ha convocat mai.

Acabat el Consell, a les 12.30 hores es convoca una concentració davant del Consolat de Mar, on s'ha de llegir el manifest d'Enllaçats, consensuat a tot el territori.

Tant a Menorca, a les 20 hores, al Teatre del Mercadal, com a  Eivissa també s'hi han programat actes diversos.

Es tracta de la primera passa que es fa, coordinada arreu dels Països Catalans. N'han de seguir d'altres que van des de reunions amb grups parlamentaris del Congrés dels Diputats per transmetre-hi les polítiques en contra de la llengua catalana que s'estan realitzant; fins traslladar-ne la problemàtica a les autoritats europees.

Hom pot trobar més informació en aquesta web.

L'atenció a la dependència, a les Illes Balears, queda fora de la seguretat social!

Ja m'ho pensava ahir capvespre, i se m'ha confirmat avui matí: revisar el nivell de dependència d'una persona malalta d'alzhèimer no entra dins la seguretat social, no hi té res a veure, “són dues coses ben diferentes”, com se m'ha dit literalment a la Conselleria de Salut, Família i Benestar Social del Govern de les Illes Balears.

Per això mateix, a partir d'enguany, qui vulgui aconseguir aquest full escrit a dues cares que en reflecteixi la resolució administrativa, hi ha de pagar prèviament 20 € (VINT EUROS).

M'he queixat que no m'ho haguessin dit fa un mes, quan m'hi vaig fer present per sol·licitar-la. Se m'ha dit que aleshores els bancs encara no estaven disposats a cobrar-ho!

He anat capdret a l'oficina bancària més propera, i hi he abonat els 20 euros.

De retorn a la conselleria per a lliurar-hi el document amb la comprovació bancària del meu ingrés, hi he demanat un full de queixa: no estic d'acord a pagar 20 euros per un full (escrit a dues cares) que l'any passat no em va costar ni un cèntim!

Crec que som un d'aquells que pot pagar-lo. Però sé de gent a qui ha de costar molt més fer-ho. Fins i tot n'hi ha que no s'ho podran pagar, si no se'ls hi ajuda...

Després de dècades de lluites cíviques per aconseguir una sanitat pública de qualitat i gratuïta per a tothom, m'he topat amb una mostra més de les passes cap enrere que s'estan fent en l'estat del benestar, i de les passes cap endavant que s'estan fent en la privatització de la sanitat pública...

Lamentabilíssimament, sobretot, per a les generacions més joves, que no podran emmalaltir-se si no disposen de recursos econòmics per empassar-se el mal tràngol!

L'atenció a la dependència, a les Illes Balears, queda fora de la seguretat social?

La (mala!) Direcció General de Família, Benestar Social i Atenció (pèssima!) a Persones en Situació Especial (ara fixa't!) és l'encarregada de “revisar el reconeixement de la situació de dependència” per a persones malaltes d'alzhèimer que ho requereixen.

Una mesada després que li haguéssim sol·licitat “la revisió de grau i nivell per agreujament de salut”, se'ns reclama per correu certificat que “per tal d'esmenar deficiències, aportem resguard de pagament de taxes”. Cosa sobre la qual ningú no ens ha informat mai, ni poc ni gens ni una mica, fins avui mateix.

També ens adverteix que tenim 10 dies per pagar-les (sense dir-nos on!). I que si no ho feim, succeiran dues coses: que s'entendrà que desistim de la nostra sol·licitud i n'arxivaran el procediment; i a més, que, mentrestant, “queda suspès el termini per resoldre la nostra petició”.

Està clar que qui dóna aquestes ordres i qui les vol fer complir no està ni se situa dins la pell d'una família amb malalts d'alzhèimer! Ni té per què, clar! Però sí que li podem exigir que s'esmeni a l'hora de passar TOTA la informació, des del primer moment, a qui s'hi atansa. No només per les despeses innecessàries que provoca, sinó, sobretot, per complir acuradament amb el deure de romandre al servei de la ciutadania.

En el nostre cas, això no ha estat així: ningú no ens ha advertit, ni de paraula ni per escrit, que haguéssim de pagar cap taxa (no sabem molt bé en quin concepte, ni tampoc sabem on, ni quina quantitat, ni de quina manera!) Ara només falta que hàgim de pagar una taxa per haver emmalaltit d'alzhèimer!

Vaja, que qui es troba en la necessitat d'haver de revisar el reconeixement de la situació de dependència d'algun familiar malalt d'alzhèimer, es pot posar bé amb Déu! Si no li basta el pes feixuc que comporta la malaltia, s'ha de carregar al damunt, a més a més, amb el pes encara més feixuc d'una manca d'eficiència en l'administració pública (tot i les despeses pressupostàries elevades, que engreixam amb els nostres imposts!)

Ens hem hagut de revestir de grans dosis de paciència, fins al punt d'esgotar-ne la capacitat del dipòsit! Hem mirat d'aclarir-ho durant unes quantes hores seguides, per via telefònica (de les 11:45 a les 14:52). Sense aconseguir que ningú no ens atengués (repetint-se una vegada i una altra les respostes mecàniques enllaunades que ens assenyalen el dígit que hem de marcar..., perquè no s'hi posi ningú!)

Haurem d'esperar demà, dimarts. A veure si ens feim presents a l'avinguda d'Alemanya, i se'ns aclareix a què ve l'enviament d'aquest correu certificat, una mesada després d'haver-hi presentat la nostra sol·licitud...

El papa Benet XVI abandona el pontificat

Perquè un papa com Benet XVI abandoni el pontificat, em sembla que ha de ser ben grossa la que veu que se li cau al damunt!

A la meva edat, crec estar en condicions de mirar-me amb certes dosis de relativitat tota quanta versió oficial vaticana se'n faci pública...

Temps al temps...

"Fratres carissimi, non solum propter tres canonizationes ad hoc Consistorium vos convocavi, sed etiam ut vobis decisionem magni momenti pro Ecclesiae vitae communicem.
Conscientia mea iterum atque iterum coram Deo explorata ad cognitionem certam perveni vires meas ingravescente aetate non iam aptas esse ad munus Petrinum aeque administrandum.
Bene conscius sum hoc munus secundum suam essentiam spiritualem non solum agendo et loquendo exsequi debere, sed non minus patiendo et orando.
Attamen in mundo nostri temporis rapidis mutationibus subiecto et quaestionibus magni ponderis pro vita fidei perturbato ad navem Sancti Petri gubernandam et ad annuntiandum Evangelium etiam vigor quidam corporis et animae necessarius est, qui ultimis mensibus in me modo tali minuitur, ut incapacitatem meam ad ministerium mihi commissum bene administrandum agnoscere debeam.
Quapropter bene conscius ponderis huius actus plena libertate declaro me ministerio Episcopi Romae, Successoris Sancti Petri, mihi per manus Cardinalium die 19 aprilis MMV commissum renuntiare ita ut a die 28 februarii MMXIII, hora 20, sedes Romae, sedes Sancti Petri vacet et Conclave ad eligendum novum Summum Pontificem ab his quibus competit convocandum esse.
Fratres carissimi, ex toto corde gratias ago vobis pro omni amore et labore, quo mecum pondus ministerii mei portastis et veniam peto pro omnibus defectibus meis.
Nunc autem Sanctam Dei Ecclesiam curae Summi eius Pastoris, Domini nostri Iesu Christi confidimus sanctamque eius Matrem Mariam imploramus, ut patribus Cardinalibus in eligendo novo Summo Pontifice materna sua bonitate assistat.

Quod ad me attinet etiam in futuro vita orationi dedicata Sanctae Ecclesiae Dei toto ex corde servire velim".

STOP suïcidis per mor d'hipoteques!

En una societat democràtica, on se suposa que tots som iguals i tenim el mateix dret a viure, cal demanar-se qui n'és el responsable, d'aquests suïcidis, cada cop més nombrosos i que van en augment cada dia que passa?
Són o no són autèntics crims contra la població?
Quines són, en realitat, les instàncies provocadores o impulsores d'aquests suïcidis?
Quins elements, individus o entitats, n'han de ser considerats culpables?
No hi ha ningú que pugui ser considerar criminalment responsable de delicte?

1. Almassora (La Plana Alta), 18 de febrer de 2013
   Una dona de 47 anys s'ha cremat a l'estil bonzo en un caixer automàtic, dins d'una oficina d'una entitat bancària d'Almassora (la Plana Alta), situada a l'avinguda José Ortiz. Mentre s'encenia, cridava: 'M'ho heu pres tot!'
2. Barakaldo (Biskaia), 9 de novembre de 2012
   Amaia Egaña (53 anys), puja dalt d'una cadira, es llança per la finestra del quart pis del seu habitatge, al carrer Escuela de Artes y Oficios, 11, a les 9:23 del matí, quan la comissió judicial/policial de llançament ha de desnonar-la del seu pis. Mor a l'acte. Ha estat regidora socialista a Eibar (Guipúscoa), casada amb regidor de l'Ajuntament de Barakaldo entre 1991-2003. Tenen un fill de 21 anys.
3. Burjassot (l'Horta Nord), octubre 2012
   Un veí s'intenta suïcidar moments abans de ser desnonat.
   Un altre veí del barri de Nucli Antic del municipi valencià de Burjassot, pare de família a l'atur, es llança pel balcó des del segon pis, sobre les 10:30 hores, en detectar l'arribada de la comitiva judicial que aparca davant de casa seva per fer-lo fora a ell, a la seva parella convalescent i als seus dos fills de 18 i 20 anys, i deixar-los al carrer, sense sostre i sense alternatives de vida. Tot i la forta caiguda, l'home, que treballa fent mobles de cuina, és traslladat a l'hospital amb un traumatisme crani-encefàlic i en sobreviu.
4. Còrdova, 16 de novembre de 2012
   Ricardo G. M. (50 anys), mor després de llançar-se des de la finestra de la segona planta del seu habitatge, situat a l'avinguda Ronda de Tejares. La víctima n'ha de ser desnonada perquè no pot pagar el lloguer.
5. Còrdova, 8 de febrer de 2013
   Francisco José Lema Bretón, un activista de la plataforma Stop Desahucios, de 36 anys, casat, amb una filla de 8 anys, duu anys asfixiat pels deutes. Intenta suïcidar-se l'any 2011 clavant-se un guinavet davant una oficina bancària, en reclamar-se-li pagaments per la seva casa. Obrer de la construcció, pateix els efectes de la crisi que el porten a l'atur. El 8 de febrer de 2013, després de deixar la seva filla a l'escola, es tira per avall des d'una planta quarta del carrer Cartago
6. Donòstia, abril 2012
   Una dona, llogatera d'una casa del barri d'Amara, intenta suïcidar-se i és trobada inconscient quan l'advocat i el notari acudeixen a notificar-li el desnonament. Deixa una nota on diu que, si la trauen fora de casa, se suïcida. Pren un munt de pastilles
7. Granada, 25 d'octubre de 2012
   José Miguel Domingo, (53 anys) es penja a Granada, al pati interior d'un immoble, hores abans de ser desnonat, per mor d'una hipoteca de 240.000 euros formalitzada l'any 2007
8. L'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), 12 de novembre de 2010
   Juan Álvarez M.P. (45 anys), quan va a ser desallotjat de l'habitatge que ocupa amb la seva dona i la seva filla menor d'edat, es penja en ple carrer. L'home pren aquesta decisió després de demanar a l'Ajuntament que retardi l'execució de la sortida perquè fa "molt fred per estar amb la família al carrer".
9. Las Palmas (Gran Canària, 23 d'octubre de 2012)
   Un jove se suïcida, tirant-se per un dels ponts de Lomo Apolinario, després de perdre la feina i que se li comunica el desnonament per part del banc
10. Màlaga, 7 de juliol de 2012
    Isabel, minusvàlida, divorciada de 56 anys, no pot superar veure's obligada a haver de deixar la seva vivenda, com a conseqüència d'un desnonament. Es llança al carrer des de l'onzè pis del seu habitatge, al carrer Mestre Chapí. La premsa n'oculta el succés, malgrat l'aparatositat de la seva mort, presenciada en viu des del carrer per més d'un centenar de persones
11. Màlaga, 14 de desembre de 2012
    Dolores García (52 anys), es llança des de la balconada del seu apartament tres dies després de rebre una ordre de desnonament per impagament de la hipoteca.
12. Mallorca (Calvià)
    Un home de 68 anys, de nacionalitat francesa, ha estat trobat mort pel seu fill aquest dissabte a una vivenda del quilòmetre 10 del Camí Mayans, al municipi mallorquí de Calvià, després d'haver-se llevat la vida per mor dels seus problemes econòmics... li anaven a embargar la vivenda, un immoble a Palma, per un deute contret amb un particular de 50.000 euros. Apareix amb una bossa de plàstic passada pel cap, amb la qual s'asfixia. Al seu costa, una nota de comiat n'informa dels motius.
13. Mallorca (Calvià), 12 de febrer de 2013
    Pere Taberner Servera i Jovita Rovira Alzamora, un matrimoni de jubilats, 68 i 67 anys respectivament, se suïciden a Cas Català, en rebre a ca seva, carrer del Barranc, una ordre de desnonament, segons sembla mitjançant una ingesta massiva de medecines.
14. Mallorca (Palma), 14 de gener de 2013
    Un comerciant de 62 anys és trobat mort el mateix dia en què s'ha d'executar l'embargament del local, una sastreria que regenta al centre de Palma, en no poder fer front a nombroses mensualitats de l'establiment. Per la qual cosa un Jutjat en resol el desnonament (dins la butxaca porta la resolució judicial). El cadàver d'aquest veí del Coll d'en Rabassa,apareix a la zona des Carnatge, al Coll d'en Rabassa, on tot apunta que es lleva la vida
15. Peñafiel (Valladolid), 9 de desembre de 2012
    Una dona (62 anys) se suïcida llançant-se des d'una finestra de l'habitatge de la qual ha de ser desallotjada per impagament del lloguer. Té dos fills i és a punt de quedar-se sense vivenda, en no poder pagar diversos mesos del lloguer. Està casada amb un jubilat, tenen dos fills, i pateix periòdics episodis depressius
16. Santesteban (Navarra), 28 de novembre de 2012
    Un home (59 anys) se suïcida abans que es dugui a terme el desnonament judicial de l'habitatge en què resideix. La causa, un deute per impagament del lloguer de 4.200 euros pel qual el Jutjat de Primera Instància n. 4 de Pamplona decreta el seu desnonament.
17. Basauri (Bizkaia), 11 de febrer de 2013
    Iñaki (56 anys) es lleva la vida, per mor dels problemes que té per pagar la hipoteca. Pren aquesta decisió perquè la seva casa ha de ser subhastada per impagament.
18. Alacant, 13 de febrer de 2013
    Un home de 55 anys se suïcida en presència de la comissió judicial encarregada de fer efectiu el desnonament del seu habitatge situat al pis del número 25 del carrer de Poeta Sansano, al barri de Los Ángeles d'Alacant, per no haver pagat el lloguer des de sis anys enrere.

La intervenció, dura, molt dura, i crua, molt crua, de la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, Ada Colau mai no pot ser tan dura ni tan crua com la realitat de tants suïcidis per motius idèntics.