"Gloses meves", presentació d'edició segona, a CINECIUTAT

Se m'acaba de comunicar que "avui surt el llibre com a novetat i el posam a disposició de les llibreries de Mallorca per la seva venda..." 

Una setmana abans de la feta, m'arriba la informació relacionada amb la presentació del llibre "Gloses meves", en la seva edició segona feta a Mallorca, segons el programa elaborat per la distribuidora, PALMA DISTRIBUCIONS, SL.

PRESENTACIÓ DE LA SEGONA EDICIÓ DE “GLOSES MEVES” D’EN CECILI BUELE I RAMIS

LLOC: CINE CIUTAT (PALMA)

C/ Emperadriu Eugènia, 6

07010 Palma, Illes Balears ‎ 

DIA: 5 DE MARÇ DE 2014 HORA: 19:00 A 20:30

VENDA LLIBRES: 19:15 A 20:45 PVP: 15,10€

El proper dimecres 5 de març de 2014 tindrà lloc a la sala _?_ del Cine Ciutat de Palma de Mallorca, la presentació de la segona edició del llibre GLOSES MEVES, de l’autor Cecili Buele i Ramis, un recull de gloses que arrepleguen moments i temes recurrents en la vida de l’autor.

L’acte tindrà la següent estructura:

1. ACOMPANYAMENT MUSICAL – Durada 5 minuts
Cançó de n'Agustí Baró Bauló.

2. PRESENTACIÓ LLIBRE – AUTOR – Durada 30 minuts
Breu introducció del llibre i de l’autor a càrrec de na Magdalena González i Crespí, presidenta de Fòrum Musicae i fundadora del Cor i l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans. Persona molt compromesa amb la cultura. Per la seva tasca incansable de recerca i difusió del patrimoni musical d’arreu dels països de parla catalana ha rebut els premis Jaume I de la Franja de Ponent (2006), Obra Social Caixa Sabadell (2009), Josep Maria Llompart de l’OCB (2009), Jaume II del Consell de Mallorca (2010) i el d’Acció Cívica de la Fundació Carulla (2010).

Breu introducció del llibre i de l’autor a càrrec d’en Miquel López Crespí, (Sa Pobla, 1946) novel·lista, dramaturg, poeta, assagista, escriptor i historiador mallorquí. Ha guanyat els més prestigiosos premis literaris de poesia, novel·la, contes, teatre i narrativa juvenil, lliurats als Països Catalans i al Principat d’Andorra.

3. ACOMPANYAMENT MUSICAL – Durada 5 minuts
Cançó de Agustí Baró Bauló.

4. INTERVENCIÓ DE L’AUTOR – Durada 30 minuts
Intervenció de Cecili Buele i Ramis

Setmesones!

A la fi, després d'haver-ne iniciat les gestions, “Gloses meves”, en la seva segona edició han arribat a néixer, aquesta vegada a Mallorca!
Gràcies a Xesc Sanchis (d'Embat Llibres), a Alejandra Isern (de Palma Distribucions S.L.), i amb el disseny editorial i coberta d'Antoni Febrer, avui matí mateix -dimecres, 18 de febrer de 2014-, he pogut tenir a les meves mans els primers exemplars d'aquest recull de gloses meves en la seva segona edició, impresa a Barcelona, per Romanyà Valls, S.A.
La primera edició, feta a Méxic, s'esgotà ràpidament. Amb aquesta segona, corregida i augmentada, tenim l'oportunitat d'escampar-ne més i més, arreu de Mallorca.
N'he volgut dedicar els exemplars “a Isabel Rosselló i Girart, la dona que, des que vaig perdre la companyia de na Lina Company i Vidal, fa més de dues dècades i mitja, m'acompanya, amorosida, en el camí de lluita persistent que feim tots dos plegats, amb ganes de deixar aquest món nostre una mica millor d'així com l'hem trobat en néixer”.
També he volgut mostrar el meu agraïment profund “a la tasca desplegada pel bon amic i company d'estudis i de lluites, el manacorí Joan Riera i Fullana Mossegat, sense el qual no s'hagués arribat a publicar mai aquest recull de “Gloses meves”.
Finalment, en aquesta segona edició, he volgut recollir les paraules que pronunciaren, durant la presentació de la primera, els meus dos bons amics, l'escriptor Miquel López Crespí i la poeta Antonina Canyelles i Colom.
Esper i desig que, amb els pocs guanys que se'n puguin traure, se n'arribin a beneficiar entitats dedicades a acompanyar la gent que pateix els efectes negatius de la malaltia d'alzhèimer o qualsevol altra de les demències que s'estan escampant als nostres dies i al nostre entorn.

El sobiranisme d'esquerres a Mallorca

A finals del mes de desembre de 2013, assistesc amb molt d'interès a la conversa que mantenen, al pati de Can Lliro, a Manacor, d'una banda, l'escriptor Miquel López Crespí i, de l'altra, el president d'Esquerra Mallorca, el polític Joan Lladó Binimelis.

El tema resulta ben interessant: “El sobiranisme d'esquerres a les Illes”.

La trobada ve motivada pel fet que Esquerra Republicana, des de fa mesos, manté contactes amb representants de MÉS per Mallorca, el projecte plural, ampli, que representa l’espai polític d’esquerres, sobiranista i ecologista de Mallorca.

Originalment integrat per PSM-Entesa i IniciativaVerds, no s'han estalviat passes perquè també s'hi integri Esquerra Republicana.

En quatre converses breus, es parla sobre aquests quatre assumptes, que romanen enregistrats en aquests 4 vídeos breus:

• (1) Els motius d'Esquerra Republicana per integrar-se dins MÉS

• (2) Amb el PSM, acords fàcils o difícils?

• (3) Esquerra? Esquerra Republicana? Esquerra Republicana de Catalunya...?

• (4) País Balear?...

Al “2014”, de Carod-Rovira

Imatge de Xisca Mesquida, a l'inici de la presentació

Prop de dues-centes persones han acudit a la sala d'actes de l'Estudi General Lul·lià, a Palma, per assistir a la presentació del llibre “2014” de Josep-Lluís Carod-Rovira, reeditat a Lleida per Pagès editors.

Artistes escultors, treballadores socials, economistes, polítics (diputats i diputades balears, regidors i regidores municipals, militants del PSIB, PSM, ERC, EU...), artistes músics, conductors d'autobusos, professors i professores d'institut, jubilats i jubilades, sindicalistes, llibreters, funcionaris autonòmics, professors universitaris, periodistes, etc. han tengut l'oportunitat de parar esment a allò que hi han dit Lluís Pagès (editor), Jaume Garau (economista), Cil Buele (glosador), Damià Pons (escriptor) i Carod-Rovira (autor).

La meva intervenció ha estat aquesta:

"Em sent molt honorat d'haver estat triat per l'ex vicepresident de la Generalitat de Catalunya, el bon amic i company de lluites ideològiques i polítiques, Josep-Lluís Carod-Rovira, perquè jo sigui un dels cinc presentadors d'aquest llibre tan singular i valuós, juntament amb Damià Pons, Jaume Garau, l'editor Pagès i el mateix autor.

Escrit i editat, primerament a Barcelona, l'any 2007, reeditat fa poc a Lleida, i presentat avui a Mallorca, aquest llibre s'esdevé per a mi allò que en puc dir “la bíblia de l'independentisme als Països Catalans”.

No només pel seu contengut, sinó també per les formes didàctiques que empra l'autor, tota l'obra s'encamina a engrescar-nos en la tasca cívica d'aconseguir la independència per a la nació catalana sencera.

Trob que s'hi defineix molt bé el repte veritable d'avui dia: declarar espais, i exercir raons, davant camins nous... que se'ns obren al davant, cap a la sobirania plena dels Països Catalans.

Vos convid a adquirir-lo, comprar-lo, llegir-lo i difondre'n el contengut a tots vuit vents del món i de la bolla!

Dic jo:

Com que em diuen glosador

i m'agrada molt glosar,

ara m'he volgut posar

Carod-Rovira, a Capdepera: el protestantisme als Països Catalans

Els dies 24 i 25 de gener de 2014 es fan a Capdepera unes jornades d'estudis locals que centren el debat en el paper del protestantisme dins la història de Mallorca i arreu dels Països Catalans.

No hi pot faltar l'aportació que hi fa al debat gabellí Carod-Rovira i el metodisme, a unes jornades locals on Capdepera recupera la memòria de la comunitat metodista.

Commemorant el 75è aniversari de la mort de Bartomeu Alou, es publica el llibre El metodisme a Capdepera. 75è aniversari de la mort de Bartomeu Alou., editat per Cap Vermell, de 454 pàgines, i que compta amb articles dels investigadors més prestigiosos sobre aquest tema.

Les Jornades d'Estudis Locals de 2014 analitzen el paper de l'església metodista, quan Capdepera s'esdevé la capital dels protestants a Mallorca.

Josep-Lluís Carod-Rovira, director de la Càtedra sobre Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra a Barcelona, coordina el projecte “El protestantisme als Països Catalans. Una història subterrània”. La seva presència i les seves aportacions resulten força enriquidores.

A l'espera que torni a comparèixer properament a Mallorca, amb motiu de la presentació en públic del seu llibre “2014”, a l'Estudi General Lul·lià el 6 de febrer de 2014, editat a Lleida per Pagès editors.

Carod-Rovira presenta llibre "2014" a l'Estudi General Lul·lià

Per a qui no ho sàpiga i pugui tenir-ne un cert interès, s'informa que DIJOUS, 6 DE FEBRER, A LES 19 HORES, a l'ESTUDI GENERAL LUL·LIÀ es fa la presentació pública a Mallorca del llibre “2014” de Josep-Lluís Carod-Rovira (a càrrec de Pagès Editors) https://www.facebook.com/events/572132536194541/.

Em sent molt honorat d'haver estat triat per l'exvicepresident de la Generalitat de Catalunya com a un dels quatre presentadors d'aquest llibre tan singular i valuós, juntament amb Damià Pons, Jaume Garau i l'editor Pagès.

Escrit primerament l'any 2007, a Barcelona, aquest llibre s'esdevé per a mi allò que en puc dir “la bíblia de l'independentisme per als Països Catalans”. No només pel seu contengut, sinó també per les formes didàctiques emprades per l'autor, encaminades a engrescar la gent en la tasca cívica d'aconseguir la independència de la nació catalana sencera.

Amb aquest escrit, vull convidar particularment a l'acte de presentació d'aquesta edició nova de Pagès editors, feta a Lleida. 

(A veure si ens hi veim, idò (en companyia de molta d'altra gent amiga), i t'apuntes com a assistent a l'esdeveniment (que figura més amunt).)

Tercer centre d'atenció a pacient d'alzhèimer

L'endemà de la festa del patró de la ciutat de Palma, des del Centre de Dia Oms que gestiona la Fundació d'Atenció i Suport a la Dependència i de Promoció de l'Autonomia Personal del Govern de les Illes Balears, se'ns comunica que Isabel Rosselló i Girart, la meva dona, té plaça a ocupar. 

Ho estem esperant des que la sol·licitam fa mesos. Les llistes d'espera són llargues...

Aquest ja és el tercer centre d'atenció a pacients d'alzhèimer a Palma que trepitjam, des que el neuròleg Dr. Guillem Amer li'n fa el diagnòstic com a possible, el 6 de maig de 2009, a l'Hospital de Son Dureta. 

Primer acudim a AFAM -Associació de Familiars amb Alzhèimer de Mallorca-. Ho feim des del 17 de març de 2011 fins al 15 de juliol de 2013.

D'aleshores ençà, aquest darrer mig any hem acudit diàriament al Centre de Dia SARquavitae Palma, centre privat situat al Camí dels Reis, a l'alçada de Son Serra Parera, fins ahir mateix.

Avui, 22 de gener de 2014, n'hem conegut de prop aquest altre, un dels pocs centres públics existents a Palma, que roman situat al carrer dels Oms.

S'ha de reconèixer que, tant a un lloc com als altres, el personal que hi treballa es desvetlla per les persones malaltes d'alzhèimer, amb una dedicació i cura encomiable.

El més lamentable de la situació, emperò, són dos aspectes que, al meu mode de veure modest, haurien d'anar canviant amb el pas del temps (cosa que tenc molts dubtes que arribi a ocórrer mai!).

Primerament, l'alt cost econòmic que comporta aquesta casta de tractament... Com si no haguessin servit absolutament de res tots i cadascun dels esforços fets al llarg d'una vida, engreixant les arques de la Seguretat Social, tant per part de treballadors com d'empresaris...

Hom pot pensar i creure que se'ns ha estat prenent el pèl i els doblers durant dècades!

D'altra banda, la manca de centres públics disponibles per a la gran quantitat de persones i famílies que es veuen afectades per l'alzhèimer o per alguna altra casta de demència.

La malaltia d'alzhèimer, considerada per alguns com "la nova epidèmia mundial que els científics no saben detenir", s'està escampant pertot arreu com una veritable taca d'oli. No hi ha carrer de Ciutat que no en tengui alguns casos!

De 10 cases 9 saben el que això comporta i significa. No hi podem girar l'esquena ni tapar-nos els ulls ni les orelles. Els plors i gemecs i crits i malestar que provoca una malaltia com l'alzhèimer hauria d'empènyer la societat civil i els poders públics a fer-hi front de bon de veres com una veritable qüestió d'estat...

L'any 2007 Carod-Rovira proclama: “2014. Que parli el poble català!”

Sembla mentida que l'any 2007, quan gairebé ningú no en parla, aparegui qualcú tan clarivident que anunciï per a l'any 2014: “Que parli el poble català!

Avançant-se als esdeveniments que s'estan vivint al Principat de Catalunya -hores d'ara ja tenim consulta, tenim data, tenim pregunta-, l'autor de Cambrils obre camí a la ciutadania i explica, 7 anys enrere, les diverses raons per la independència de Catalunya, alhora que el procediment més adient per convertir-la en un estat lliure i sobirà, amb seient propi a l'ONU.

Amb això, com cap altre personatge públic -arribant a superar l'alçada del mateix Lluís Maria Xirinacs i Damians?- Josep-Lluís Carod-Rovira contribueix sens dubte a fer prendre consciència al poble català que el futur millor passa per la sobirania nacional, la manera millor d'aconseguir més benestar i més progrés, per vies genuïnament democràtiques.

Pel mes de maig de 2008, de Raval Edicions SLU, Mina, l'arquer fa la primera edició de “2014. Que parli el poble català”, a Barcelona.

Cinc anys i mig més tard, el 12 de desembre de 2013, el mateix dia en què s'anuncia la data i la pregunta per a la Consulta, Pagès editors torna a publicar-lo. Aquesta vegada, a Lleida.

Amb el “2014”, l'actual director de la Càtedra sobre Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra, guanyador del premi Octubre de Narrativa 2012 amb La passió italiana, ex vicepresident de la Universitat Catalana d'Estiu, ex vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya, ex president d'ERC, ex diputat al Parlament de Catalunya...- marca clar i català el full de ruta d'un poble que vol fer camí cap a la seva llibertat!

Tant de bo que entre les presentacions públiques que se'n facin, d'aquest llibre “2014”, qualcuna se n'arribi a fer a algun racó de les Illes Balears i Pitiüses.

Em consta que no és poca la gent illenca que desitja veure, saludar i escoltar -abans de llegir-ne el contengut- l'autor d'un llibre com aquest. Si més no per a mi mateix, s'està convertint en “la bíblia de l'independentisme català” per al segle XXI.

També em consta que el bon amic i company de lluites patriòtiques catalanes, Josep-Lluís Carod-Rovira, sempre s'ha manifestat públicament com a polític favorable a la construcció de la nació catalana sencera, als Països Catalans...

El papa Francesc ja no parla llatí?

Mai no m'hagués pensat que una curiositat lingüística personal arribàs a assolir el nivell d'implicació de tanta gent amiga...

Gràcies, col·legues!

Per curiositat pura, l'altre diassa se'm va ocórrer de trobar la versió LLATINA de l'exhortació apostòlica del papa Francesc "Evangelii gaudium"...

Durant un bon grapat de dies, fracàs total! Només vaig poder arribar a veure que, d'aquest papa argentí, solament apareixien publicades en llatí (l'idioma oficial de l'Església catòlica, apostòlica i romana durant tant de temps!) "Encícliques" i "Cartes", però no "Exhortacions"...

Així que, em vaig posar a anunciar des de la xarxa que, si des d'algun racó d'aquest Planeta Terra qualcú em podia donar una mà per localitzar-la-hi, li n'estaria ben agraït...

Hores d'ara, la meva curiositat “llatinista” no s'ha vist gens ni mica satisfeta. Però sí que s'ha sentit corresposta amb una munió d'observacions que em van arribant.

La que més em crida l'atenció és aquesta: sembla que, amb el papa argentí Francisco, la llengua oficial vaticana ja no és la LLATINA, sinó l'ESPANYOLA!

Si el president Rajoy se n'assabenta, es vantarà de fer flamejar la “marca egpania” fins i tot a l'àmbit excels del Vaticà!

Així, alguns col·legues capellans mallorquins m'han fet a saber la seva opinió:

• “Sé que digueren que es traduiria al llatí, perquè l´original fou en castellà. No tenc altra notícia.”
• “Sembla que no l'han fet en llatí. A alguna web he llegit que la llengua de referència original és en primer lloc l'espanyol i després en italià.
• “Pens que l'ha escrita originàriament en "argentí"... No sé si hi és en llatí...”
• “Pos tot seguit sa nostra "xarxa" de condeixebles en marxa perquè segur que algun d'ells te trobarà es text original en llatí (i dic "original" en sentit oficial, perquè original-original fou en castellà).”
• “La pàgina oficial del Vaticà, no l'ha treta en Llatí, això significa que l'original no és la llatina. Potser amb el temps la tregui... Ja saps que el vaticà accepta com a llengües oficials la que es publica el document, molt possiblement en italià.”
• “La meva única resposta és que no deu existir tal traducció. El papa la va escriure en castellà i els traductors oficials deuen estar perduts entre tants de modismes nous com "habríaqueismo". Els catalans ho tradueixen per "caldriafeisme". I en llatí, ¿com ho traduiries tu? M'imagín que pel Vaticà n'hi ha més de dos que es reneguen a anar darrere aquest papa.”
• "He mirado en la web oficial y es cierto. Tras consultarlo me dicen que cuando el Papa Francisco publicó su primera encíclica primero se publicó en lenguas modernas y pasado un tiempo ya se colgó en la red en lengua latina. Supongo que ahora sucederá lo mismo. Además de las principales lenguas Evangelii gaudium se está traduciendo todavía en estos momentos al resto de lenguas de todo el mundo. supongo que una vez concluido este trabajo se centrarán en traducirla al latín y será oportunamente colgada en internet. Le sugiero a tu amigo que sea paciente y vaya probando poco a poco."
• ”A mi també m’ha picat la curiositat i m’he passat una estona cercant, però no ho trob de cap manera. Qui sap si ja ni tan sols existeix una versió oficial llatina! Amb les renovacions d’aquest bon home, qualsevol cosa és possible...!”

Per si tot això no fóra suficient, he arribat a veure que qualcú, fins i tot, hi ha implicat la FIFA (Federació Internacional d'Associacions de Futbol) en un assumpte vaticà d'aquestes característiques...

Mira tu que haver hagut de passar-te més d'una dotzena d'anys seguits, durant la teva infància i joventut, estudiant a les totes, aprenent, explicant, resant, cantant, escrivint, conversant, llegint EN LLATÍ..., perquè arribis a veure que ja no serveix per a res; ni tan sols perquè el papa de Roma l'empri com a llengua oficial de la santa mare església catòlica, apostòlica i romana!

Com va dir aquell cantant anomenat Bob Dylan: "The Times They Are a-Changin"!

Drets Humans de Mallorca, entre dos moments significatius

Podem veure que els quaranta anys de vida d'aquesta entitat que anomenam “Drets Humans de Mallorca”, discorre entre dos moments summament significatius dins la història més recent de Mallorca.

Neix l'any 1973, -quan continua ben activa la repressió militar i dictatorial franquista-, i perdura fins ara mateix, l'any 2013, -quan s'han implantat retallades insòlites i insolidàries a l'estat espanyol, tant per part de governants del PSOE com del PP,- amb mesures que afecten de manera més que preocupant l'àmbit dels drets i les llibertats de la ciutadania.

Són dos moments tan significatius en la història més recent d'aquesta terra nostra, que poden ajudar-nos a veure més clarament la necessitat de continuar lluitant, amb la mateixa fermesa de sempre, pels drets i les llibertats de la ciutadania, tant a l'àmbit individual com a l'àmbit col·lectiu, en ser persones, membres vius i actius d'un poble que viu a l'illa de Mallorca, fent part inestroncable dels Països Catalans!

Per molt que, amb grans dosis del cinisme polític més oiós, alguns governants ho vulguin dissimular i fins i tot pretenguin negar-ho, tant l'una -la repressió brutal franquista- com les altres -les retallades cruels del PSOE i, sobretot, les darreres més recents del PP- recauen de manera més brutal, més dura i més crua damunt la gent que pertany als sectors més vulnerables de la nostra societat:

• -la que no pot dur una vida mínimament digna, perquè no té accés als mitjans que s'hi precisen;
• -la que no obté ingressos suficients per arribar a final de mes, i ha d'acudir a cercar-se el menjar diari allà on se'n pot trobar de franc (contenidors enmig del carrer, esglésies i associacions, o serveis socials públics)
• -la que fa que no pugui aparèixer damunt del mapa de l'Europa del segle XXI una Mallorca sense fam;
• -la que malviu com pot, al marge del comú dels mortals, dormint al ras fins i tot en les nits d'hivern més dures i més crues;
• -la que ve de fora de Mallorca amb les mans damunt del cap, sovint enlluernat per un benestar que s'esdevé inexistent;
• -la que cerca feina, d'un cap a l'altre de la nostra terra, i no n'arriba a trobar cap mai enlloc;
• -la que s'ofereix a anar a tomar ametlles o garroves que tanmateix no s'han de collir, a veure si aconsegueix recursos, ni que siguin minsos, i no troba cap finca on acudir-hi;
• -la que no es pot pagar els medicaments ni les atencions mèdiques que necessita per curar-ne les malalties;
• -la que no es pot pagar una vivenda, ni de lloguer ni en propietat;
• -la que viu sotmesa a les càrregues feixugues d'hipoteques insostenibles per poder tirar endavant;
• -la que ha tengut l'oportunitat de viure una situació més o manco sostenible, i ha de veure que aquesta cau en picat, com aquell qui diu, de cop sec, d'un dia per l'altre;
• -la que roman subjecta a capricis de governants prepotents que administren i representen tan pèssimament la ciutadania, com és el cas de la comunitat educativa: ensenyants i docents, alumnes, pares i mares d'alumnes;
• -la que ha de romandre subjecta al finançament pèssim d'unes lleis tan mal girbades com la de la dependència, que es veu forçada a haver de romandre dependent per motiu doble;
• -la gent jove que, per molt que s'afanyi a estudiar, no arriba a trobar mai aquella sortida professional que desitja trobar;
• -la gent malalta que no troba l'atenció mèdica que necessita per superar la tuberculosi que el duu a la mort...

De totes aquestes persones i situacions, se'n fa ressò, explícitament i directament, la Declaració Universal dels Drets Humans de l'any 1948.

És ben cert que, a primer cop d'ull, el text de la declaració pot semblar obsolet, sobretot pel que fa a aquells aspectes més nous i recents que, per lògica pura, no hi queden contemplats.

Però no deixa de ser cert, també, que avui dia tenen i mantenen més validesa que mai aquells aspectes als quals para esment la Declaració Universal.

Tant si ja l'heu feta, com si no ho heu fet mai, vos convid a fer-ne una lectura, reposada, atenta, diligent... De tots i cadascun dels 30 articles que proclamen els drets i les llibertats de la ciutadania arreu del Planeta Terra.

En podem tenir una oportunitat, nova i bona, amb motiu de la celebració del 65è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides, el 10 de desembre de 1948 (tenia jo quatre anys i una setmana!)

Que aquest acte i aquesta trobada en aquesta església de Sant Felip Neri ens engresqui més encara, a continuar lluitant, cada cop més enèrgicament, cada cop més fermament a favor dels drets i les llibertats de la ciutadania, de què feim part!

Salut i coratge!