Fòrum Mundial Teologia i Alliberament (FMTL), a l'FSM 2016 Montreal (1)

RESISTIR, ESPERAR, INVENTAR: 
UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE!

Del 8 al 13 d'agost de 2016, a la ciutat canadenca de Montreal, on se celebra el 12è Fòrum Social Mundial, s'hi ajunta també el 7è Fòrum Mundial Teologia i Allliberament.

A tots quatre punts cardinals d'arreu del món, persones i grups resisteixen fermament davant les pràctiques de dominació i d'explotació que afecten poblacions, territoris i el món vivent.

A la cruïlla entre teologia i camp d'acció, l'esperança d'alliberament encarna lluites i compromisos a favor de la llibertat, la justícia i la pau.

Com a totes les edicions anteriors del Fòrum Mundial Teologia i Alliberament, aquesta que n'és la setena també s'esdevé una trobada d'actrius i d'actors de moviments socio-polítics, i d'espiritualitats, que s'inventen un altre món possible. Es fan presents a aquest encontre internacional de solidaritat que representa el Fòrum Social Mundial 2016 a Montreal.

Als anys 60 i 70 del segle passat sorgeix una sensibilitat social nova i un paradigma teològic nou: la «Teologia de l'alliberament», a partir d'una situació de pobresa i de misèria percebudes clarament com un «clamor que puja al cel».

Cinquanta anys més tard, ens trobam davant d'un clamor no menys fort: el deteriorament climàtic, que es concreta en un conjunt ampli de deterioraments creixents.

Tot plegat justifica la necessitat d'una teologia «revolucionària», és a dir, que no sigui simplement reformista, que trenqui amb tots els pressuposts (paradigmes) tradicionals que ens han duit fins aquí on som ara i que ens han col·locat contra el Planeta.

S'hi justifica una Teologia Revolucionària de l'Ecoalliberament que proposi reformes / canvis / revolucions radicals a la religió, perquè el cristianisme deixi de ser una religió que ens allunya de les nostres arrels i ens duu a un món superior (segon pis).

S'hi justifica que s'intercanviïn idees i suggeriments operatius, perquè, 50 anys més tard, es desfermi una onada nova d'humanització, la «Teologia Revolucionària de l'Ecoalliberament». 

Amb moltíssimes activitats a programar.

La lluita independentista catalana, al Fòrum Social Mundial 2016, Montreal

El comitè sobre l'autodeterminació dels pobles , constituït dins el Fòrum Social Mundial 2016, dissabte 13 d'agost, a les 15 hores, dóna la paraula a JOAN GONZÁLEZ FABRA, membre del Consell nacional de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), perquè tracti sobre «La lluita independentista catalana».

El Comitè sobre l'autodeterminació dels pobles, del Fòrum Social Mundial 2016 (Montreal), és una iniciativa de la Societat Sant Joan Baptista de Montreal i de la xarxa «Cap sur l’indépendance» 

Joan González Fabra és membre de les comissions econòmiques i d'activitats al territori i de la comissió política de l'ANC. De professió investigador químic, col·labora en un dels millors centres de recerca de Catalunya.

De l'11 al 13 d'agost, hi ha una sèrie d'activitats dedicades a les lluites del pobles pel dret a decidir per ells mateixos, dins el marc del Fòrum Social Mundial 2016, organitzades pel Comitè sobre l'autodeterminació dels pobles.

Aquestes conferències tenen la finalitat la presentació de diferents aspectes que marquen les lluites dels pobles minoritaris per la seva autodeterminació, en una perspectiva ciutadana. Ofereixen l'oportunitat d'intercanviar i de teixir lligams de solidaritat.

Autogestionat,  aquest Comitè arreplega militants d'organitzacions diverses: RCI, SSJB, Moviment Progressista per la Independència, Moviment Quebec Francès, L'ANC-Quebec, Xarxa internacional pels Drets col·lectius dels pobles, Cercle Cultural Català, Associació Amistat Quebec-Kabília, Comitè Passaport-Quebec, Senyera de la Família, Clan tradicional Mohawk de Kahnawake, i molts d'individus que segueixen de prop la situació dels pobles a la recerca de llibertat.

Munera, tierra de toros y toreros

(Especialmente dedicado a amistades peruanas... amantes de los toros...)

Desde hace unos días, me lo estoy pasando muy bien en casa de mi hermana Mariana, mi cuñado Eugenio y mi sobrina Berni, en un pueblito castellano situado en la provincia de Albacete, que se denomina Munera. Un lugar mesetario encantador.

Espero, con ello, ayudarme a mí mismo a sobrellevar con mayor entereza la situación personal por la que estoy atravesando, después de la muerte de mi queridísima esposa, Isabel Rosselló Girart, ocurrida en Manacor el pasado día 18 de mayo. Que en paz descanse!

Entre otros muchos detalles, sobresale la noticia de estar residiendo actualmente en tierra de toros y toreros. Nunca en mi vida había acudido a una corrida en plaza de toros, como hice ayer mismo en la de Munera, llena a rebosar «en la zona sombra».

Lo hice después de haber tomado unos vinos donde el buen amigo Angel Galera Cañizares atiende a las mil maravillas cualquier información relacionada con el toreo, no sólo de España sino también del Perú.

Según me cuenta, próximamente se hará presente en Perú uno de los toreros jóvenes munereños, quien tiene su actuación en Palca (Tarma – Junín) el próximo domingo 7 de Agosto de 2016. Su nombre es JOSÉ MARÍA ARENAS: revelación del toreo en España quien alternó el pasado año 2015 en Carhua (Canta) dejando buena impresión en Perú y con ganas de abrirse paso en este difícil y arriesgado mundo de los toros...

Se pueden ver imágenes del ambiente taurino que reina en Munera, Albacete, con motivo de las Fiestas populares de la Juventud que se han organizado este año en el pueblo, donde he tenido la suerte de poder compartirlo en vivo y en directo.

Saludos a todos mis amigos peruanos, desde esta tierra de toros y de toreros que se llama Munera.

Al sopar de cloenda de l'Agrupació Cultural de Porreres

Amb la gentilesa amable que caracteritza la gent bona de la vila mallorquina de Porreres, vàrem poder participar en una trobada que em resultarà difícil d'oblidar.

Al claustre del santuari de Monti-sion, el proppassat 17 de juny, a les 21 hores, érem convidats a celebrar el SOPAR DE CLOENDA del cicle de lliçons del curs 2015-2016, organitzat per l'AGRUPACIÓ CULTURAL DE PORRERES

Presidida i dirigida per na Joana Mora Cerdà, l'Agrupació ens féu gaudir d'un bufet excepcional de na Bel de Monti-sion, regat amb amb un excel·lent i molt gustós vi rosat de la casa, i d'una música que feia agradós l'ambient amb la veu plena d'en Bernat Bauçà Clar (el batle «marió» a Porreres 1936).

Hi anàrem des de Palma, per haver participat el 10 d'abril anterior en un dels actes de recordança a les víctimes que lluitaren per la II República. S'hi havia projectat el documental  de Gonzalo Nadal i David Mataró sobre els darrers presos polítics republicans de les Illes, «DEL SILENCI PARAULES», i havien intervengut Tomeu Garí, Miquel López Crespí, Isidre Forteza i Gonzalo Nadal.

Em plau moltíssim deixar-ne constància escrita i gràfica, amb imatges que contribueixen a fer veure més clarament què va ser una trobada com aquella... I que en vénguin moltes més!

Mossèn Miquel Parets, paraules de Jaume Obrador Soler

Jaume Obrador-VSF4 de juny de 2016.

Gràcies a Miquel Parets vaig poder ser introduït a un grup nomenat “Oficina d’Evangelització” que es reunia periòdicament amb la finalitat d'introduir novetats dins la pastoral en la línia de Recerca dels Valors Indígenes. 

En formaven part, entre altres, l’abbé Adrien Ntabona, l’arquebisbe de Bujumbura Evariste Ngoyagoye, el bisbe de Bururi Bernard Bududira, la superiora general de les Bene-Mariya Soeur Denise, en Miquel Parets i jo mateix. Hi havia també dos sacerdots estrangers de reforç per garantir en totes les noves experiències la línia del Concili Vaticà II.

La parròquia de Bugenyuzi pertanyia a la diòcesi de Muyinga, de la qual era bisbe Nestor Bihonda i el seu vicari general era el cèlebre poeta Michel Kayoya. Recordo les nombroses vegades que m’encoratjava a fer experiències noves en el camp de la pastoral, dient-me: “No vos acovardeu, seguiu innovant, l’únic que vos pot passar és que us enviïn al vostre país, mentre que jo no puc, perquè estic dins el meu”.

A L'ATTENTION DE MGR. JOACHIM NTAHONDEREYE ET DE MGR. EVARISTE NGOYAGOYE

Chers Monseigneurs,

C’est seulement pour vous communiquer la mort à Lima (Pérou) de l’abbé Michel Parets, que vous avez connu au Burundi. Suivant sa volonté, il a été enterré à Lima même, près des prisonniers qu’il aimé beaucoup, parce qu’il a travaillé avec eux pendant les dernières années de sa vie. Une vie dédiée tout à fait aux autres, aux personnes les plus vulnérables de notre planète. C’est lui, avec Mgr. Nestor Bihonda, qui est venu depuis le Burundi pour nous engager, comme abbés Fidei Donum, au service du Burundi. Je suis très content d’avoir eu cette expérience si enrichissante et de pouvoir continuer, même maintenant, à aider votre beau pays, qui est le Burundi, connu comme le pays «c’amata n’ubuki». Mon engagement avec le Burundi je le dois, surtout, à l’abbé Michel Parets.

Par ailleurs, nous sommes très préoccupés pour la situation qui vit maintenant votre pays. Nous suivons de tout près et chaque jour les différentes nouvelles qui nous parviennent via internet. Nous craignons le pire et nous vous félicitons pour le courage que vous avez eu comme Conférence Épiscopale.

Si vous voulez envoyer un message à sa famille, vous pouvez le faire, si vous voulez, à travers moi et je vais le faire parvenir bien sûr à sa famille. Vous pouvez aussi me rencontrer sur facebook au nom de Jaume Obrador Soler, où j’ai mis ce message.

Je vous envois aussi le link d’un vidéo qu’un ami, qui a travaillé aussi au Burundi, Cecili Buele, a enregistré hier pendant l’Eucharistie célébrée comme funérailles pour ledit abbé à la paroisse du village natal de Michel, Santa Maria (Îles Baléares-Majorque).

Voici le link du vidéo: https://www.youtube.com/watch?v=rOtrMhJwlK0

Veuillez agréer, chers Monseigneurs, l’expression d’amitié et d’engagement envers votre pays,

Jaume Obrador Soler

Mossèn Miquel Parets, paraules de Rocío Hurtado, en nom de l'INPE

Miguel Parets Serra

Al Obispo de Mallorca, a la Familia Parets Serra, al pueblo de Mallorca, en especial al pueblo de Santa María, quiero darles un infinito agradecimiento, por habernos brindado el placer y el honor de conocer y colaborar con nuestro querido Padre Miguel, “El Padre de los presos del Perú”.

El Padre Miguel, fue para nosotros “El corazón de Dios”, hecho hombre, no dudo nunca en dar de sí, su tiempo, su esfuerzo, su cansancio y su amor a todos los que podía alcanzar con su abrazo protector, con su escucha, con su don de consejo y consuelo, 

Padre Miguel, ayudo, sano y amo a los olvidados, a los despreciados, porque para él todos éramos iguales, nadie era malo, se habían equivocado.


Padre Miguel Fue el luchador incansable por la Justicia, fue nuestro Juan el Bautista, La voz que grita en el Desierto, la predica que parecía que no era escuchada, pero que sin lugar a dudas ha sido semilla de mostaza para muchos de sus Hijos los Presos.


Por eso en Nombre de los Internos de Los penales Peruanos de Lurigancho, Castro Castro, en nombre del Personal del INPE (institución a cargo de los penales) y todos aquellos que Dios nos puso en el camino de Padre Miguel.
Damos Gracias a Dios, por la vida de Miguel Parets Serra; que siempre vivirá en nuestros corazones.


Bendiciones


Rocio Hurtado

Mossèn Miquel Parets, paraules d'agraïment de la família

UN MOLT BON AMIC NOSTRE ENS VA DIR UN DIA QUE LES PARAULES MÉS VALUOSES DEL NOSTRE VOCABULARI SÓN:

GRÀCIES    PERDÓ      T’ESTIM


AIXÍ QUE NO SE M’OCORRE ALTRE MANERA D’ACABAR….
GRÀCIES per ser un model a seguir
GRÀCIES per ensenyar-nos l’autèntic significat de la paraula Misericòrdia
GRÀCIES per entendre les necessitats dels que ens envolten
GRÀCIES per donar tantes vegades veu als qui no en tenen

PERDÓ per no sempre entendre les teves lluites i curolles
PERDÓ per que en qualque moment no t’hem donat l’espai per poder explicar i predicar tranquil
PERDÓ per no fer-te profeta a casa teva
PERDÓ per en qualque moment voler frenar-te i estirar cap a casa

I amb la darrera paraula no se m’ocorre res més que dir-te que gràcies per estimar-LOS, estimar-NOS  i  ensenyar-nos a estimar  en majúscules

GRÀCIES        PERDÓ        T’ESTIMAM

Del monestir de la Real, pel missioner mallorquí mossèn Miquel Parets

Monestir de La Real, 3 juny 2016, festa del Cor de Jesús

Als col·laboradors i col·laboradores de la Fundació Concòrdia, i a totes les persones amigues

Estimats germans i germanes, amigues i amics

Bon dia, i una cordial salutació en aquest dia en què celebram la festa del Cor de Jesús. El nom de la nostra Fundació deriva de l'amor de Jesús i de Maria, i volem que arribi a tota la humanitat, començant per unir els nostres cors de persones humanes, per a engendrar, dia a dia, la humanitat que visqui en justícia i igualtat.

L'ocasió per escriure aquestes lletres l'ha donat la mort del missioner de la diòcesi de Mallorca, Miquel Parets Serra, que va ser ordenat prevere l'any 1957, poc després de la publicació de l'encíclica Fidei donum, per part del papa Pius XII (21 -04-1957).

Aquest document va obrir moltes fronteres i va satisfer moltes esperances, especialment per a l'Àfrica. Llavors, a Espanya, cada any les diòcesis i instituts religiosos, podien oferir moltes persones a la missió. Sobretot les diòcesis van començar a programar l'enviament de preveres a Àfrica i a Iberoamèrica. Eren els missioners Fidei donum.

Miquel Parets va veure oberta la porta de la missió, i aviat va sortir per al Burundi, on estava l'Orde Teatina, amb missioners de Mallorca, a més del P. J. Moragues, Pare Blanc. I vull notar alguna cosa que queda indegudament en segon pla. Aviat es van unir a la missió de l'Burundi les Gnes. de la Caritat, fundades a Mallorca. La seva tasca és inapreciable.

Només vull ressaltar tres punts més. Parets, jove prevere, va venir diverses vegades a l'escolasticat de Lluc, i vam poder compartir la crida a la vocació missionera. Ell, va ser una de les persones que va estar en les consultes prèvies a la fundació a Rwanda.

Miquel Parets, després d'un problema greu del cor, va estar mesos convalescent en aquest Monestir de La Real, i els que el van acompanyar guarden molt bon record.

I una altra cosa, també oblidada, és que va demanar empara jurídica i comunitària a la nostra Congregació, quan va voler tornar a l'Àfrica, i les diòcesis no li acollien, per dificultats polítiques. Llavors el vam acollir, i el P. Santos Ganuza el va tenir per company en els camps de refugiats de Kyabarisa (Tanzània). En aquests mesos, Miquel Parets va cercar l'oportunitat per a trobar burundesos fugits del seu país, que caminaven perduts a la selva, molts amb el seu cos destrossat, nafrats, famolencs, etc. O sigui, que es va enginyar per treure de la situació inhumana a tants «traspassats», dit amb un terme que ens evoca la mostra d'amor de Jesús, “amb el cor traspassat”, que es fa present en la humanitat adolorida.

I, també, cal reconèixer que va ser un dels que van entendre la inculturació en primera persona. Ahir es va recordar: es va lliurar de cor a aprendre el kirundi, llengua del Burundi, i altres idiomes minoritaris. Els seus escrits, a més, ho demostren. La missió comença per les persones, en aquell ambient en el qual no entren les formalitats dels grans esdeveniments, ni importen els idiomes oficials.

En els adjunts que vos enviï hi van una nota d'un diari, que està en castellà, una carta del P. Joan Arbona, que ahir va ser llegida al final de la missa exequial. Dic amb molt de gust que va emocionar a moltes persones. Algun prevere em va dir que no coneixia la vena poètica d’en "Joan". També els familiars d’en Miquel van pronunciar unes paraules de record i afecte. Al començament de l'Eucaristia, presidida pel bisbe Xavier Salinas, el nostre amic D. Rafel Mas va llegir una ressenya biogràfica.

Amb aquest record agraït, des de la Fundació Concòrdia demanem una oració per aquest missioner, i supliquem a Jesús i Maria que, en aquestes festes dels Sdos. Cors, s'encengui en el nostre cor la passió per la missió de Jesús. I a totes i a tots, que s’obri a la solidaritat, a la justícia, com el nostre amic i col·laborador, Miquel.

En nom de la Fundació Concòrdia,

Josep Amengual i Batle, Josep Riera, Sílvia Nicolau

A mossèn Miquel Parets: del P. Joan Arbona, msscc, des de l'Argentina

Del missioner solleric que treballa a l'Argentina, el P. Joan Arbona i Colom, msscc, s'ha rebut aquest escrit, amb motiu de la mort del prevere santamarier mossèn Miquel Parets i Serra:

“Germans i germanes de Mallorca Missionera, Al·leluia!!!

Avui mateix he sabut que el nostre germà missioner Miquel Parets, en aquest Any de la Misericòrdia, ha volgut entrar per la Porta Santa de l´Eternitat, a un "Cel Nou i una Terra nova". En aquest Regne que ha anunciat de Paraula i amb una vida de entrega generosa.

Jo, personalment, vaig conèixer en Miquel de seminarista, que venia per Sóller, per anunciar-nos amb el seu testimoni i il·lusió el seu gran desig  missioner.

Qualque llavoreta del Regne va sembrar al meu cor de jovenet. Sempre he recordat un escrit que va publicar, segurament al setmanari Sóller, uns mesos després d´haver partit al Burundi. I ens deia: "que ja havia regalat per les missions uns raigs de quilos de la seva persona". Expressió que me va marcar, un missioner que se dóna totalment.

Avui ens ha deixat un amic i missioner mallorquí pel Burundi i pel Perú. Crec que el seu TESTIMONI és ben valid per tot Batiat mallorquí i, sobretot, per tots els preveres i religiosos. No crec que hagi intentat fer carrera; sí que ha intentat ser "profeta" anunciant i denunciant i aquesta actitud evangèlica li ha comportat persecució i sofriment. Però sempre envant sense mirar enrere, se li ha tancat una  porta i ha cercat una finestra, no ha tingut aturall la seva vocació missionera. I sempre ben aprop de tots els que necessitaven.

Miquel, prega al Pare Misericordiós per aquesta "barqueta" nostra del Regne al mig de la mar Mediterrània. Aigües que serviren de "Camí" per Pau i Siles, Bernabé i tans d´altres. Per Ramon Llull i Fra Ginebró. I pels Missioners dels SS.CC. que fa 75 anys que trepitjàrem terres argentines.

Que l´Esperit Missioner no s´apagui dins els cristians d´AVUI. Són molts els qui de Sa Roqueta han partit a Terres Llunyanes per anunciar la Bona Nova, rebuda dins les nostres famílies i Comunitats cristianes. Religiosos, religioses, preveres i laics que han donat un SÍ al seguiment de Jesús entregant part de les seves vides o tota la vida per amor, sembrant llavors del Regne, perquè la justícia, el perdó, la reconciliació, la pau, la bellesa, la fraternitat, la felicitat no siguin paraules buides.

Miquel, que el teu Esperit Missioner sigui bufant des del cel perquè la nostra societat no faci el sord a la Paraula de Déu i obri els ulls, el cor i allargui les mans com a "bons samaritans" a tots els que trobem ferits o caiguts al camí de cada dia.

Gràcies, Miquel, pel teu testimoni de vida i que el teu ànim ens seguesqui acompanyant.

Segur que el Pare Déu t´haurà rebut amb una forta abraçada de pau.

Germà i amic

Joan Arbona Colom, msscc de Sóller

i missioner al sud del món, Argentina.”

Paraules introductòries al funeral del missioner mallorquí, mossèn Miquel Parets

La lectura que fa mossèn Rafel Mas i Tous, sobre la vida i l'activitat missionera del bon amic santamarier, mossèn Miquel Parets i Serra, m'arriben tan endins i em porten tants records, que no em puc estar de reproduir-la aquí mateix.

Permeteu-me aquestes breus paraules introductòries de la vida del nostre amic Miquel Parets Serra. 

En Miquel, adesiara ens repetia als preveres més joves que ja de ben petit la seva mare li feia resar "Bonjesuset, dau-me un fillet, missioneret". I així ha estat. La vida d’en Miquel ha estat una vida entregada a les Missions fins la seva mort als 84 anys a Lima el dilluns passat.

Ordenat prevere el 21 de desembre de l’any 1957, el mateix any que el Papa Pius XIIè  publicà l’encíclica Fidei Donum: sobre les missions, especialment a Àfrica. El seu primer nomenament és el d’Auxiliar del Secretariat Diocesà de Missions.

L’any 1960 és nomenat Vicari “in capite” del Port d'Alcúdia.

Aquell mateix any a Manresa practica el mes d’Exercicis Espirituals amb el Pare Calveras, sj. Decideix posar-se en situació de màxima llibertat interior: “De forma que ninguna cosa creada pueda determinar nuestras decisiones sino sólo Dios y nuestro deseo de servirle a él”. Pren la “determina determinación” que la seva vida és la missió “Ad gentes” i l’any 1961 s’instal.la a Burundi on ja hi treballa el Pare blanc mallorquí Jaume Moragues i els pares teatins a  la parròquia de Nyabikere.

A la Diòcesi de Gitega treballà amb entusiasme amb els altres preveres mallorquins fins que el 1973 fou expulsat de la província i s’instal·la  a Bujumbura, on prepara un Catecisme i unes homilies per tot l’any litúrgic en kirundi, idioma que arriba a dominà.

L’any 1978 el trobam treballant a la Diòcesi de Muyinga, com a Delegat Diocesà per a la Catequesi. I el 1979 fou expulsat juntament amb 60 missioners més.

De l’any 1979 fins el 1982 la seva tasca sacerdotal es desenvolupa a Cajamarca (Perú) on estudia kechua i treballa amb les comunitats rurals.

L’any 1983 és nomenat Rector del Molinar fins l’any 1985 que torna a Perú durant cinc anys més fins que l’any 1990, després de la petició del bisbe de Muyinga, torna a Burundi per treballar a la parròquia de Gitaramuka (Muyinga).

El mes d'octubre de 1993 esclata una guerra civil entre 'hutus' i 'tutsis' i entre partits polítics que durarà prop de 15 anys. El Bisbe de Mallorca ordena els missioners que deixin el país. En Miquel s’instal·la al camp de refugiats de Rwanda on pateix un atac de cor.

De l’any 1997 fins 1999 és Rector de Lloret.

Mallorca li queda petita. I malgrat ja tenir 63 anys torna a Perú.

La seva tasca és la Pastoral Penitenciària a Lima  en els penals de Lurigancho i de Castro Castro. A més col·labora amb la Parròquia de San Cristóbal (Diòcesis de Chosica).

En la seva senzillesa, alegria i entrega en Miquel ha estat una persona que alleugerit el dolor de molts, ha obert camins d’esperança i superació per a molta gent, ha fet un poc més feliç el seu entorn. Ha intentant fer més humana la vida i la convivència, especialment dels més desfavorits i desvalguts. I tot això viscut amb la major senzillesa.

Se n’ha anat com va viure: lleuger d’equipatge i lliure de tot fermall, enterrat devora els desvalguts a un “cerro” de la seva barriada.

Per la família, els companys preveres i amics, que l’hem conegut a la curta distància, ha estat un testimoni que ha irradiat aquest hàlit de l’amor gratuït i gojós.

En el final d’un article recent, d’un prevere mallorquí que relata la seva experiència de tornar a Burundi 50 després de la seva primera visita, parla d’un proverbi que va trobar a la recol·lecció de proverbis del P. Rodegem que diu: “Nta kera ka gusa: Cap passat, cap 'en altre temps', és en va”.

Certament la vida d’en Miquel no ho ha estat una vida en va ni per la nostra església diocesana ni per les esglésies germanes de Burundi i Perú.

Al cel sia.