El Cor dels Països Catalans, a la Universitat Catalana d'Estiu 2019

Alegra ben molt veure que una iniciativa cultural de l'àmbit musical, nascuda a Mallorca l'any 2009, perdura en el temps i es fa present a la cloenda de la Universitat Catalana d'Estiu 2019 a Prada de Conflent.

Després d'unes proves d'accés, els admesos participen en l’Encontre dels 10 anys del Cor, que té lloc del 19 al 22 d’agost del 2019 a Prada (el Conflent) en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu.

Dins la programació d'Espectacles, hi figura un Concert: Cor dels Països Catalans (cant coral, Països Catalans), dirigit per Francesc Valldecabres dia 22, a les 9 del vespre, a l’Església de Sant Pere.

Després d’una primera etapa sota la direcció d’Esteve Nabona (2009-2014), reprèn l’activitat amb la intenció de crear una plantilla estable i sota el nom de Cor dels Països Catalans (CPC), amb la direcció del valencià Francesc Valldecabres i, en l’apartat de recerca i repertori, del barceloní Carles Gumí.

Té com a objectiu recuperar i difondre el patrimoni musical de tot l’àmbit cultural català i, amb la llengua com a vincle d’unió, esdevenir una plataforma enriquidora d’encontre i d’intercanvi entre cantaires dels diferents espais de la mateixa cultura i, alhora, ser-ne un ambaixador cultural.

Enhorabona a la mallorquina Magda González Crespí, inspiradora, creadora i mantenidora d'una iniciativa tan valuosa a l'àmbit musical d'arreu dels Països Catalans.

A Pedro Escanellas Llabrés, espòs de la meva cosina arianyera

Divendres 16 d'agost de 2019, a les 20 hores, se celebra a l'església parroquial de Santa Ponça la missa funeral, en memòria de Pedro Escanellas Llabrés, espòs de la meva cosina estimada, Barita Genovart Ramis. Que en pau descansin!

Transcric a continuació les paraules que he pronunciat al final de la celebració, presidida per dos preveres, un dels quals és el P. Pere Ribot, del T.O.R. de Sant Francesc:

"Gràcies, bon amic franciscà, fra Pere Ribot, per cedir-me un moment aquest petit espai durant la celebració funerària que presideixes. 

Les filles i els fills d'en Pedro Escanellas Llabrés em demanen que digui unes paraules. I jo hi vénc a bé, amb molt de gust. Sobretot, com a cosí que som de sa mare!

He de reconèixer que no conec en Pedro suficientment com per atrevir-me a fer-ne cap panegíric. 

Sí que vos puc dir que, per a mi, en Pedro és un home de molt bon gust..., un home que sap triar bé dins la vida..., la gaudeix a plaer..., assaboreix a fons l'art, l'esport, festes, viatges, curolles, aficions, amistats... viu molt feliç amb els seus quatre fills i set néts... 

Estic ben segur, sense cap casta de dubte, que n'és ben conscient: tot això, tot plegat li ve i li arriba sobretot, gràcies a la dona meravellosa que un bon dia se sap escollir com a esposa, na Barita Genovart Ramis, cosina meva molt estimada.

Tots dos contrauen matrimoni canònic no gaire enfora d'aquí, ara farà cinquanta anys precisament. Es casen a l'església parroquial del Sant Crist de Peguera, quan n'és rector el bon amic mossèn Albert Casasnovas. 

Com ho sé, això? Vos ho diu aquell qui l'any  1969 en presideix la cerimònia religiosa. 

Ho record perfectament: l'arribada nupcial en carrossa tirada per cavalls... casament per l'Església amb música i cors de l'època... participació directa meva com a capellà que beneeix aquella unió matrimonial... no puc assistir al banquet de noces, perquè aquell dia tenc una altra missa a la parròquia de Ciutat on som vicari cooperador... sí que hi assisteix mu mare -que és tia i padrina de ses fonts de la nuvia- etc. etc.

Veig en Pedro Escanellas, aquell dia, un novii molt content!

He de reconèixer que la meva relació personal amb en Pedro al llarg d'aquestes darreres cinc dècades ni és molt intensa, ni molt íntima, ni molt freqüent. No.

Però més que suficient per donar-me compte de la seva gran vàlua personal i professional; com alumne avantatjat a l'Institut Ramon Llull, on sé que passa molt de gust de dibuixar i pintar; com jove treballador a l'àmbit de l'hoteleria; un mallorquí que surt de la Roqueta, se'n va a viure a França, Alemanya i Anglaterra, i allà aprèn i practica idiomes que posteriorment el converteixen en un expert hoteler i bon professional, aquí a Santa Ponça...

Per damunt tot, emperò, jo veig en Pedro com aquell home profundament enamorat de la seva dona, des que la coneix a les festes de sant Jaume, a Calvià dos anys i mig abans de casar-se; amb una gran capacitat d'acompanyar-la esplèndidament sempre, en tot i pertot; fent-li suport, a aquella dona tan valenta, agosarada i engrescada com és na Barita; i formant una família tan ben avenguda com la que és present aquí davant l'altar.

Que tots dos reposin en pau! I que romanguin en companyia de la resta de familiars que ens han precedit en el camí de retorn cap a ca nostra, aquest espai infinit que els creients anomenam el Cel. 

Ho desig sincerament i profundament en aquesta cerimònia funeral en record d'en Pedro Escanellas. Que els vegem, a tots, en el cel!"

Maena Juan, a les xarxes de la intercomunicació (2)

Maena Juan Marquès mor dia 5 d'agost de 2019 a l'edat de 87 anys. 

Lluitadora de primer ordre, 10 anys enrere es posa a estudiar teologia feminista on-line a la Universitat de Sevilla. 

Ella que, a la dècada dels anys setanta del segle passat, és fundadora de Mar Sis –Escola de Formació Social (antecedent a Mallorca de la formació continua sindical a hoteleria i de la cooperativa de treballadores familiars).

Membre d’una generació de creients i treballadors que els anys 60-70 posen els fonaments de la lluita per la dignitat i la defensa dels drets laborals dels treballadors d’hoteleria a Mallorca, comparteix aquesta curolla amb altres com Ferran Bonnín, Paco Obrador, Joana Bernal, Maria Bonnín, Jaume Santandreu, Bartomeu Bennàssar, Carmel Bonnín, entre molts d’altres.

Malgrat haver nascut en una família benestant de Mallorca, de jove i en el context d’aquella comunitat de creients que aixeca ponts d'unió amb els treballadors d’hoteleria per procurar-los una vida més digna, duu a terme tot un procés evolutiu que l'aboca a donar i compartir la major part del seus béns, optant així per viure de la seva feina (a hoteleria).

Una opció que manté durant dècades, com a subgovernanta a l'hotel Bellver.

Mirant de fer-ne un seguiment, del que se'n diu sobre na Maena Juan Marquès, a les xarxes de la intercomunicació més directa i activa, hi veig tal quantitat d'esments que em resulta difícil ajuntar-los tots.

Una petita mostra n'és aquest breu recull que en faig just suquinetes:

Maena Juan, assistent social i diplomada en infermeria, és una referència en els ambients cristians i obrers de Mallorca. Teòloga i alhora defensora dels drets dels treballadors, ajunta en la seva persona tots dos àmbits, inseparablement lligats: l'església i la societat.

Treballadora política i sindical, viu dedicada a defensar i promoure la classe obrera: classe treballadora, ciutadania, sindicats, persones aturades, immigrants, iniciatives solidàries, etc.

Esdevé una de les persones més compromeses en la realitat social de Mallorca i que es pren seriosament el seu compromís cristià, dins la línia més renovadora de l’església mallorquina.

Davant la trista realitat d'institucions eclesiàstiques de tot signe, que tenen en molt poca consideració els drets de les dones, ella s'apunta a impulsar el col·lectiu «Creients i Feministes», lluitant perquè la igualtat de sexes a l'interior de l'església sigui una realitat.

Una lluita que mai no vol donar per perduda, seguint el lema del Maig del 68: «Sigues realista, somia l'impossible!»

A l'àmbit de la vivència cristiana, té molt clar el sentit de l'Eucaristia: Cal tornar al sentit original i genuí de l'Eucaristia com a celebració d’acció de gràcies, de festa i memorial, en lloc de sacrifici d’expiació o com a ritual de compliment obligat, o com a mèrit per treure ànimes del purgatori...

Per això, no s'està de manifestar que «Hem de ser persones creatives i presentar alternatives de celebracions, partint dels esdeveniments que vivim o es viuen en el món, amb signes nous i llenguatge entenedor. Fomentar el sentit de festa i fer participar els nostres cossos i sentits en les celebracions, i no només les paraules racionalitzades».

Sempre recordaré les convidades que em fa arribar cada any, per Pasqua, a participar en la celebració eucarística de les comunitats cristianes de base, al centre d'espiritualitat de Son Roca.

En relació amb la militància política, s'expressa molt clarament: «Mentre no tinguem una altra cosa, hem de votar pel menys dolent o el més útil, segons l’opció que facis. Unes persones poden optar per canviar les institucions polítiques o sindicals des de dintre i altres anar als moviments ciutadans més contestataris en contra d’una política a les ordres d’una economia europea i mundial injusta que és la que comanda».

Amb el títol «Espiritualitat laica» Xavier Delgado reprodueix uns apunts i reflexions «a la llum dels exercicis espirituals que Maena Juan ofereix als militants de l’Aco de Mallorca a l’ermita de Sant Honorat (Algaida- Mallorca) dia 1 i 2 d’agost de 2009... Diu que els pilars de la seva fe son la laïcitat, la fe en Crist i la comunitat».

Hi ofereix tres presents: «el testimoni de vida, el testimoni del procés de comunitat que fa amb els companys d’hoteleria i la seva fe irreductible en un home i una dona nous a la llum d’una teologia humana i integradora.

PereFullana i Puigserver, en fer el repàs d'«Una llarga història de servei. Càritas Diocesana de Mallorca (1961-2011)», dins el tema d'hoteleria també fa al·lusió explícita i directa a Maena Juan, i a l'entrevista que se'n publica l'any 1987 sobre els seus 17 anys treballant a l'hoteleria.

Na Maena no es cansa de participar en trobades i xerrades nombroses i diverses, relacionades amb la recerca de la igualtat entre dones i homes i sobre teories i pràctiques feministes.

És el cas de la presentació del seu llibre «Cartas sin censura. Por una hermenéutica teológica feminista creativa». Amb motiu del Dia internacional de la Dona, a la galeria d'art Lluc Fluxà, intervenen l'any 2013 la teòloga feminista Pilar de Miguel, la presidenta del Lobby de Dones, Francisca Mas, i la teòloga i membre de l'associació Creients i Feministes, Rosa Cursach.

Si una imatge em queda ben gravada, de la figura esvelta de na Maena Juan Marquès, és el seu posat seriós darrere de tantíssimes pancartes de «Creients i Feministes», en concentracions i manifestacions de tota casta.

Particularment em vénen a la memòria les que es realitzen en defensa de la igualtat entre dones i homes, i contra la violència masclista que lleva la vida a tantes dones maltractades, un any rere un altre. Malauradament!

Anant molt endarrer de poder entrar dins la web de Mar6 , que a l'actualitat ja no està registrada ni activa, gràcies a l'ajuda valuosa que m'ofereix sempre que l'he de mester la bona amiga andritxola Elena Vera, de BalearWeb, tenc la gran sort de poder accedir a dos enllaços que m'aporten moltíssim sobre na Maena Juan Marquès:

Un és aquest  i l'altre és aquest altre.

A Maena Juan Marquès

En bon dimarts agostenc em comuniquen que la nit anterior na Maena Juan Marquès ha mort i que li fan el funeral dijous 8 d'agost a les 19:30 a l'església de La Sang.

Ens deixa i perdem una bona amiga, gran dona, lluitadora incansable. 

Des que tenc ocasió de conèixer-la i tractar-la a principis de la dècada dels anys vuitanta del segle passat, sempre la veig disposada a lluitar des d'allà on sia.

Comença com a lluitadora antifranquista i, amb el seu tarannà de dona rebel, es mostra crítica amb les formacions polítiques que amb posterioritat assumeixen les tasques de govern, a l'àmbit local, insular, autonòmic o estatal.

S'inicia com a dona creient a l'àmbit familiar més tradicional i convencional, com marquen els cànons de l'època dins el terme parroquial de Sant Nicolau, una de les cinc parròquies que constitueixen a Palma l'anomenat «pentàgon».

Poc a poc se'n va desprenent, de comportaments rutinaris, i es fica de ple en les més fondes conviccions renovadores i transformadores de l'església.

La seva trajectòria és d'aquelles que corprenen i sorprenen. Poques vegades es veu que el membre d'una família benestant s'estimi més triar un altre estil de vida, a prop de la gent treballadora més humil.

Diplomada universitària d'Infermeria, se'n coneix la militància política dins partits d'esquerres com Bandera Roja, Partit Comunista, Partit Socialista Popular (de Tierno Galván); també la seva implicació engrescadora en Mar Sis, una associació cultural creada durant el franquisme amb l'objectiu de fer suport a iniciatives sindicals, culturals, laborals etc. i que constitueix un dels grups de la coordinadora de comunitats cristianes.

La seva dedicació a la Fundació Serveis de Cultura per al Poble és admirable, com també l'activitat social intensa que desplega dins Attac -el moviment internacional a favor de la implantació de l'anomena taxa Tobin per a les transaccions financeres en lluita contra les desigualtats que genera el mercat capitalista-.

Dona creient, cristiana, s'implica fermament en l'estudi i la praxi de la teologia de l'alliberament i la teologia feminista. Sovint dóna la cara per Creients i feministes una associació  que neix l'any 1997 a partir de la inquietud que sent un grup de dones davant la situació d'invisibilitat i submissió en què són presents al si de l'església catòlica i de la societat mallorquina.

Fa uns 10 anys publica un escrit que duu per títol «Gosarem decréixer?»  , una paraula que ella veu ben carregada de contengut, perquè convida a una revolució veritable en les mentalitats i les accions concretes: «Viure millor amb més poques coses», «simplicitat voluntària», «recuperar el sentit de la mesura», «trobar la felicitat en la convivència amb altres i no en l'acumulació desesperada d'aparells...»

El que més m'admira de na Maena és precisament això: sent membre de família benestant, tria l'austeritat i la lluita, lliurant-se en cos i ànima a procurar el benestar de la gent treballadora més humil.

Gràcies, bona amiga Maena, pel teu exemple estimulant i engrescador! Descansa en pau!

Casernes militars a Palma, un bon negoci per a qui?

A la carretera de Valldemossa, sortint de Ciutat cap a la serra de Tramuntana, s'hi poden veure encara dues grans instal·lacions militars desocupades: a l'esquerra, la caserna d'Automobilisme; a la dreta, la d'Artilleria. Totes dues, buides i sense emprar des de fa dècades.

Des de fa dècades també són objecte de tractament per part d'institucions i entitats ciutadanes. Encara mantenc viu el record d'aquella proposta que fa el PP a Madrid quan governa Felipe González: «que es retornin als municipis les instal·lacions militars desocupades!».

No són poques les intervencions que faig, des d'allà on em trob, a favor d'una utilització més social d'unes terrenys urbans que la dictadura del general Franco expropia «a preu de patató» perquè s'hi construeixin dues casernes militars tan significatives.

Fa dècades que els militars les abandonen i fa dècades que volen ser venudes «a preu de canari jove».

La pregunta que me'n faig només és una: qui se'n beneficia econòmicament d'aquesta situació? 

I n'hi puc afegir d'altres: 

La gent de Ciutat no té dret a saber i conèixer els noms i llinatges de les persones, militars o civils, que en trauen profit? 

Què se n'ha fet de projectes socials com el presentat per «Arquitectes Joves» que n'aprofiten tot quant hi ha per transformar-ho en espai ciutadà únic? 

En què queden totes i cadascuna de les reivindicacions veïnals de la zona i de Ciutat, que en reclamen un ús més social, d'aquest espai urbà? 

Quin paper exerceixen, en aquest àmbit, els nostres representants polítics a Ciutat, a Mallorca, a les Illes Balears i Pitiüses, a Madrid, a Brussel·les i Estrasburg?

La notícia publicada recentment a la premsa local -per variar, en dates estiuenques...- em remou les entranyes i m'empeny a recordar-ne certs detalls d'aquests darrers vint-i-cinc anys, un quart de segle!

Hores d'ara, continuo astorat davant tants metres quadrats de superfície buida i desocupada, abandonada pels militars, que, fins suara mateix, no comporten cap casta de profit ni benefici per a la ciutadania dels barris de Cas Capiscol - Son Busquets, ni per al conjunt de la ciutadania de Palma. I que mantenen intacta la seva capacitat d'aixoplugar-hi un bon grapat d'equipaments públics que es reclamen des de fa dècades a Ciutat.

Com a veïnat de Palma, he de reconèixer que les veïnades i els veïnats d'aquesta barriada palmesana de Cas Capiscol – Son Busquets són un exemple per a tothom: saben fer festes alhora que també saben fer lluites veïnals, sense cansar-se.

Hi pot haver qui pensi i cregui o escrigui que un col·lectiu, una barriada, un poble, un país, una nació, quan no pot aconseguir allò que es proposa mitjançant la lluita -sigui la que sigui- s'aboca irremeiablement a creure's ulls cecs en la victòria mai aconseguida, mitjançant la festa i la disbauxa.

N'hi ha que, en canvi, consideren la lluita com un element inseparable de la festa. I que així tots dos elements es converteixen en les dues cames imprescindibles per fer avançar la humanitat i tirar endavant en la història.

Cas Capiscol – Son Busquets n'esdevé un paradigma: de festa, en lluita veïnal perenne!

Fa moltes dècades que el barri palmesà de Cas Capiscol – Son Busquets esdevé una de les barriades més sacrificades de Palma: aixopluga -patint-ne totes les males conseqüències- una de les primeres casernes militars... una de les primeres presons provincials... els primers pisos de Càritas... un dels primers grans centres comercials... una de les primeres parròquies perifèriques... una de les primeres rotondes conflictives... un dels primers grans recintes d'oci i esbarjo... i un dels primers convenis urbanístics de gran magnitud, a gran escala, entre l'Ajuntament de Palma i el Ministeri de Defensa (!). Quasi res!

L'Ajuntament de Palma -primer amb Ramon Aguiló, després amb Joan Fageda, com a batles; seguits de Catalina Cirer i Aina Calvo com a batlesses; de Isern, de José Hila, de Toni Noguera...-  mitjançant convenis escrits i signats en castellà, es compromet a nodrir i alimentar bé el Ministeri de Defensa, amb els suculents beneficis econòmics que comporta la venda dels terrenys de la caserna militar de Son Busquets, adquirits a preu de patató unes quantes dècades enrere i venuts a preu de canari jove el segle XXI!

Sortosament, la barriada de Cas Capiscol – Son Busquets també compta amb nombroses entitats i associacions que, des de fa dècades, s'hi deixen la pell en la tasca sempre engrescadora de treballar a favor d'una convivència cívica més intensa.

Gràcies a tot això, la barriada pot comptar amb un dels primers centres de salut, que fins i tot s'arriba a veure desbordat per l'afluència de gent d'altres contrades.

Sens dubte, entre totes les entitats del barri despunta l'Associació Veïnal Tramuntana Cas Capiscol-Son Busquets que, integrada dins la Federació d'Associacions de Veïns de Palma, des de la dècada dels anys 70, s'afanya a aconseguir millores per a una barriada tan deixada de la mà de Déu i del diable...

Durant un munt d'anys, amb el lema «A Son Busquets volem equipaments» l'associació veïnal reclama un centre de salut, un poliesportiu cobert amb piscines, un casal de joves, una biblioteca, una escoleta municipal, un centre de dia i una residència pública per a la tercera edat, un centre cultural, locals per a associacions de la barriada, un institut i guarderies públiques...

Sens dubte demanen molt; el fet és que, si hom s'hi atansa, veu ben a les clares que en tenen tot el dret.

Record molt bé que també treballa fort ferm per aconseguir que sigui una realitat palpable la «cessió gratuïta de totes les instal·lacions militars en desús, als ajuntaments de Mallorca!» 

Al llarg d'aquestes darreres dècades, la Junta Directiva no afluixa i, superant totes les dificultats que hi compareixen, mai no deixa de dedicar-ne els esforços a una de les activitats que arreplega al carrer més veïnes i veïns del barri, les seves Festes d'Estiu. Una de les activitats que conviden a sortir de casa i trobar-se amb altres veïns, en un ambient festiu i lúdic, alhora que reivindicatiu d'aquelles situacions que es perceben com a millorables.

La presència de batles i batlesses no roman exempta d'al·lusions explícites als projectes urbanístics d'actuació prevista a l'espai públic immens que ocupen a l'actualitat el que foren les instal·lacions militars de Son Busquets... 

Vull donar l'enhorabona a tots i cadascun dels membres de la Junta Directiva de l'associació veïnal que, sense amollar el mac a terra, continua reivindicant per a aqueixa barriada unes millors condicions de vida que afectin positivament el conjunt de la ciutadania... sense esperar cap altra recompensa que la de deixar aquest barri de Palma una mica millor d'així com l'han trobat en arribar-hi... 

Vull ser representat per Oriol Junqueras al Parlament Europeu

Som un dels 20.530 votants illencs que es mostraren a favor de la llista d'Esquerra Republicana «Ara Repúbliques», que encapçalà Oriol Junqueras el proppassat dia 26 de maig.

Vaig votar ORIOL JUNQUERAS I VIES, perquè ens representàs al Parlament Europeu durant la propera legislatura.

Vaig veure i llegir els resultats oficials publicats al BOE. Se'l proclamà eurodiputat de la candidatura «Ahora Repúblicas». Hi figurava amb el núm. 13 dins la llista dels 54 eurodiputats espanyols que en sortiren elegits.

(Acuerdo de 13 de junio de 2019, de la Junta Electoral Central, por el que se procede a la proclamación de Diputados electos al Parlamento Europeo en las elecciones celebradas el 26 de mayo de 2019). 

Consider que, en democràcia vera, ni el rei ni cap altre membre de cap altra institució, per alta i suprema que sigui, no em pot privar, a mi, del dret que tenc a ser representat per Oriol Junqueras al Parlament Europeu.

En defensa de la democràcia vera a Europa, exigesc que es moguin tots els fils que facin falta perquè aquest dret meu, com a ciutadà europeu, sigui respectat com cal.

A la vista dels fets més recents, i veient les dificultats que travessa el meu candidat, als quinze motius que vaig adduir per votar contra el Tractat de la Unió Europea l'any 2005, hores d'ara n'hi he d'afegir un setzè...

Torn a denunciar clar i català que no és aquesta l'Europa on jo vull viure! Per l'Europa que volem: més democràtica!

El santuari de Lluc, marc incomparable d'una novel·la encisadora

«Un hivern a Lluc», la novel·la de l'escriptor pobler Miquel López Crespí, em torna a transportar a aquell indret mític i místic que envolta el santuari marià de Lluc, al terme d'Escorca, en plena serra de Tramuntana mallorquina.

Guard amb molt de respecte emotiu, o d'emoció respectuosa, la fotografia de la meva primera pujada al santuari de Lluc a la dècada dels anys 50 del segle passat, quan jo tenia 8 anys...

Aleshores jo feia part d’una excursió comandada per l’alaroner mossèn Gabriel Reynés, capellà de les Germanetes dels Pobres, a Ciutat, i del col·legi de Can Domenge que regentaven les Germanes de la Caritat, amb el qual col·laborava també i hi anà mumpare.

Amb posterioritat m'hi he fet present en ocasions diverses i incomptables: com estudiant, com ajudant del jesuïta Pare Ventura -amb qui fèiem estades estiuenques amb infants del Patronat Obrer-, com a capellà, com a escolta, com a pelegrí, com a hoste, etc.

Inoblidable em resulta l'estada perllongada durant una mesada seguida, l'any passat, el 2018, quan vaig voler iniciar-hi «mon any sabàtic» i m'hi vaig passar quatre setmanes ocupant una de les cel·les del recinte sagrat, compartint amb els frares les seves pregàries i recorrent camins i viaranys de la contrada lucana.

Amb idèntic respecte emotiu en guard la darrera que m’hi he fet enguany, de fotografia, el proppassat mes de juny de 2019.

En aquesta ocasió més recent, hi acompany l’escriptor pobler Miquel López Crespí que hi porta la seva darrera novel·la “Un hivern a Lluc”.

Aquesta novel·la fa referència a la seva primera pujada al santuari, amb la seva padrina materna “Ximbona”, l’any 1963.

Li agraesc el detall d'haver-me lliurat i signat un dels primers exemplars, recent sortit del forn, que faig comptes de llegir-me en un tres i no res...

Com també les manifestacions que fa públiques a través de les xarxes de la intercomunicació més extensa, i de youtube.

• 0. Tràiler

• 1. De Palma a Lluc
  

• 2. Una experimentació literària
  

• 3. Una bona combinació de materials diversos
  

• 4. Un petit tast de la novel·la: els exvots
  

• 5. A Lluc, amb la dèria d'escriure
  

Crònica d'una trobada de condeixebles inoblidable

Alguns dels infants que l'any 1955 ingressam al Seminari diocesà de Mallorca, juntament amb altres que s'hi afegeixen al llarg de la nostra carrera eclesiàstica de 13 anys d'estudis acadèmics -Humanitats, Filosofia i Teologia-, ens retrobam de bell nou, dècades després, al restaurant Hom que manté obert el Projecte Home al polígon de Son Morro.

Es tracta de la generació de capellans mallorquins que sortim ordenats l'any 1968...

D'aleshores ençà, cadascú va fent el seu camí. Suara mateix, jo, que en som el més jove, compt amb 74 anys d'edat. N'hi ha qualcun que en supera els 80.

Amb alguns ens veim cada dos per tres. D'altres fa més de 50 anys que no ens hem vist. Ho feim avui, divendres, 24 de maig de 2019, dinant plegats i intercanviant impressions i experiències.

Motiu? La venguda del condeixeble gallec Jaime Quintans García qui, amb la seva companya Candelaria, s'han vengut a passar uns dies a Mallorca des de Tenerife estant, on resideixen.

Presències? Una dotzena d'homes granats l'acompanyam amb ganes.

Absències? D'una llista d'una trentena de condeixebles amb adreces disponibles, alguns n'han excusat l'absència per motius diversos. 

El nostre condeixeble burgalès Àngel Sáiz Pérez que resideix a Madrid, juntament amb la seva companya Lucia, a manca d'una presència física impossible, ens adreça unes paraules escrites amb molt d'afecte.

Abans de dinar, amb molt bon criteri del company organitzador, el pollencí Biel Pérez, lliuram a Jaime Quintans una camiseta recordatòria del cinquantè aniversari de la nostra ordenació sacerdotal que l'any passat elabora el condeixeble mariando Jaume Ribas. La rep amb gran emoció i molt d'interès.

Seguidament, cadascun de nosaltres es presenta a la resta durant uns breus minuts, referint-hi les nostres trajectòries posteriors a l'estada al Seminari.

S'ha de dir que no tots ens hi reconeixem a primer cop d'ull! Hem canviat tant, físicament, d'aleshores ençà...

Durant el dinar parlam de tot i molt, mentre assaborim un menú del dia exquisit. 

Aconseguim de contactar telefònicament amb el condeixeble alcudienc Bartomeu Suau, qui fa de rector a les parròquies de sa Indioteria i el Pla de na Tesa. Ens alegram ben molt de sentir-li la veu, de saludar-lo pel mòbil i d'enviar-li unes bones mamballetes.

Durant la trobada ens assabentam que un altre company nostre manacorí, Joan Oliver Nadal, el mes de juny de l'any passat va morir. Tots en desconeixem la feta. Que descansi en pau!

Feim pinya, i ens desitjam el millor per als dies que vendran: Pere Barceló Gelabert, de Manacor. Baltasar Barceló Servera, de Porreres. Cil Buele Ramis, de Palma. Tomeu Català Barceló, de Vilafranca de Bonany. Miquel Dora Parera, de Manacor. Joan Mas Rosselló, de Felanitx. Joan Mora Oliver, de Pollença. Guillem Morlà Adrover, de Porreres. Biel Pérez Alcina, de Pollença. Jaime Quintans García, de Galícia. Jaume Ribas Molinas, de Maria de la Salut. Jaume Salom Bosch, de Palma.

Tant de bo que aquesta sigui la primera trobada de tota una sèrie successiva en anys venidors!

Vet ací algunes FOTOS de la trobada.

Junqueras i Puigdemont, el 26 de maig al Parlament Europeu

Com a militant d'Esquerra Republicana a Mallorca des de fa 16 anys, enguany pentura més que mai m'interessen moltíssim les properes eleccions al Parlament Europeu del 26 de maig vinent. 

Sobretot perquè desig que totes dues formacions polítiques que defensen la independència de Catalunya obtenguin una veu clara i forta als hemicicles de Brussel·les i Estrasburg: Esquerra Republicana i Junts per Catalunya.

Convé que se sàpiga que això, ara, aquest diumenge 26 de maig, es pot fer des de qualsevol racó d'Espanya! Des de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera també es pot votar una de les dues candidatures defensores dels Països Catalans

Com a votant d'Oriol Junqueras, que encapçala la candidatura d'Esquerra Republicana/ARA REPÚBLIQUES al Parlament Europeu, en observar certes dosis de perplexitat en rostres de persones amigues que dubten què fer, quan en parlen o fan referència directa a les properes eleccions europees, se m'acut d'aportar-hi algunes observacions meves personals:

Primera. El vicepresident Oriol Junqueras i Vies.

L'ex batle de Sant Vicenç dels Horts, vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya, actual president d'ERC, empresonat preventivament, encapçala una candidatura al Parlament Europeu. Es denomina Esquerra Republicana de Catalunya – Ara Repúbliques.  És la meva preferida.

Després d'haver estat escollit com a diputat a les eleccions generals 2019 el passat 28 d'abril, Oriol Junqueras torna a liderar la llista europea del 26 de maig. 

A aquesta llista, s'hi sumen entre d'altres Diana Riba, parella de Raül Romeva, com a número dos; Jordi Solé com a número tres; els illencs Mateu Matas i Ordinas «Xuri» núm. 9, Margalida Seguí i Albertí núm. 14 i Joan A. Pons i Bagur com a suplent.

Els eurodiputats d'aquesta llista formen part del grup polític europeu Els Verds/ALE (Aliança Lliure Europea). 

Segona. El president Carles Puigdemont Casamajó.

L'ex batle de Girona, president del Govern de la Generalitat de Catalunya, actualment a l'exili, encapçala una candidatura al Parlament Europeu. Es denomina Junts per Catalunya (JxCat).  És la meva segona predilecta.

Sense haver-se presentat a les eleccions generals espanyoles 2019 el passat 28 d'abril, Carles Puigdemont lidera la llista europea del 26 de maig.

A aquesta llista, s'hi sumen Antoni Comín Oliveres com a número dos; Clara Ponsatí Obiols com a número tres; els illencs Antònia Font Tous núm. 9, Joan Mir Obrador núm. 30 i Mònica Pastor Portero núm. 51.

Els eurodiputats d'aquesta llista formen part del grup polític europeu Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE).

Tercera. Les Illes Balears i Pitiüses al Parlament Europeu.

Com a ciutadà de Mallorca que tenc l'oportunitat d'acudir diverses vegades i per motius distints a totes dues seus del Parlament Europeu, tant a Brussel·les com a Estrasburg, m'adon que des de fa temps s'hi treballa amb gran afany a favor dels Països Catalans, des de les institucions públiques europees. 

He pogut veure amb els meus ulls que hi són tan ben defensats pel grup polític europeu Els Verds/ALE com des d'ALDE. Tant pels eurodiputats d'Esquerra Republicana (Miquel Mayol, Bernat Joan, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Solé...) com de Junts x Catalunya (Pere Esteve, Joan Vallbé, Ramon Tremosa...)

Per això, consider que des de Mallorca, o qualsevol indret d'Espanya on es fan eleccions al Parlament Europeu el 26 de maig, el vot més valuós i favorable per a les Illes Balears és el que s'emeti per una de les dues candidatures: la d'Oriol Junqueras o la de Carles Puigdemont. Totes dues conflueixen finalment en la defensa de les nostres illes, des dels seus respectius grups polítics europeus.

Per a mi és clar que, sense oblidar Puigdemont, la candidatura d'Oriol Junqueras, ARA REPÚBLIQUES, és la que consider que ens defensarà millor a Europa durant els propers cinc anys.

Per això recoman que es llegeixi la carta que el president d'Esquerra Republicana envia des de la presó de Soto del Real:

«Som el relleu incansable de generacions i generacions que durant segles han lluitat per la llibertat. Si avui hi ha una majoria que vol un país lliure, si avui hi ha una majoria assedegada de llibertat i afamada de justícia, és perquè hi ha gent que mai ha defallit al servei de la llibertat i la justícia. És perquè hi ha gent que mai s’ha rendit ni mai ha renunciat a seguir treballant incansablement per aquest objectiu, malgrat que durant molt de temps han estat molt sols. Hem resistit com ningú, ara volem seguir caminant. Construïm la majoria republicana des de la base i des d’Europa.

Persistiu, perquè fer-ho és guanyar.

Treballeu, perquè el país ens necessita.

Parleu amb tothom, perquè només així es construeix.

Guanyeu, perquè Catalunya vol ser lliure!

Guanyem-nos la llibertat!»

Vota ARA REPÚBLIQUES!

Eleccions 2019 al Parlament Europeu (1): l'enveja maltesa meva

Som un d'aquells mallorquins que no viu directament, ni de prop, les lluites polítiques de finals del franquisme. Tan sols per referències d'altri que m'arriben mentre em trob treballant com a missioner a terres continentals d'Àfrica i d'Amèrica Llatina. 

La mort del general Franco el 20 de novembre de 1975, precisament, la celebram a la ciutat de Piura, al Perú, amb manifestacions multitudinàries convocades per formacions polítiques de l'esquerra peruana més lluitadora i combativa, amb la qual tenc la sort immensa de col·laborar activament...

Cosa que, sens dubte, m'ajuda a ficar-me en política quan retorn a la Roqueta. Encara record amb emoció la jornada electoral del 3 d'abril de 1979. Quan el socialista Ramon Aguiló obté la batlia de Palma, ara fa quaranta anys. Quatre dècades!

Aleshores som el rector de la parròquia de l'Encarnació. I record perfectament que, amb membres del Grup Cristià de Drets Humans, de tarannà progressista, també en feim una gran celebració a Ciutat. Malgrat que encara no estic ficat en política de partit. 

Pot semblar mentida, però enguany ja se'n compleixen quaranta anys, d'aquelles eleccions municipals. Les primeres que es fan sense el general colpista que s'enfronta al règim republicà l'any 1936, l'enderroca i es converteix en cap d'estat durant trenta-sis anys seguits...

Una desena d'anys després de la victòria socialista a Palma, afiliat al PSM el mes de febrer de 1988, particip activament per primera vegada com a candidat d'aquesta formació política en les Eleccions al Parlament Europeu de l'any 1989. 

Em resulta totalment inoblidable, haver viscut tan de prop l'experiència política de participar com a candidat en unes eleccions al Parlament Europeu!

Juntament amb Mateu Morro i Antoni Sansó, tots tres membres del PSM-Esquerra dels Pobles, feim part d'una coalició que encapçala Juan Maria Bandrés, d'Euskadiko Ezquerra. 

A les Illes Balears i Pitiüses rebem el 4,1% dels vots. Segons publiquen diaris locals, s'esdevé el millor resultat electoral dels nacionalistes d'esquerres en uns comicis d'àmbit estatal fins aleshores (9.923 vots). L'únic eurodiputat que aconseguim, Juan María Bandrés, s'integra en el grup parlamentari europeu dels Verds.

Com diu el full de quatre pàgines que publica el diari Última Hora el 12 de juny de 1989, Esquerra dels Pobles és el resultat de la confluència de nou partits d'esquerra nacionalista, arrelats i amb una presència important a les nacionalitats respectives:  Euskadiko Ezkerra (EE), Partit Socialista Gallec-Esquerda Galega (PSG-EG), Unitat del Poble Valencià (UPV), Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra (ENE), Unitat Aragonesa-Chunta Aragonesista (UA-CHA), Partit Socialista de Mallorca-Esquerra Nacionalista (PSM-EN), Partit Socialista de Menorca (PSM), Partíu Asturianista (PAS) i Asamblea Canaria-Izquierda Nacionalista Canaria (AC-INC). 

Resulta il·lustratiu pegar-hi una ullada, a aquest full periodístic de quatre pàgines que presenta la candidatura en la qual participen dues formacions polítiques illenques: el PSM-EN (Partit Socialista de Mallorca-Esquerra Nacionalista) i el PSM (Partit Socialista de Menorca).

A més del logo característic del PSM de l'època, que hi apareix cinc vegades, hi surten més de mitja dotzena de fotos de gent que milita al partit (el candidat Cecili Buele, el diputat Joan Mayol, el candidat Antoni Sansó, el diputat Sebastià Serra, el candidat Mateu Morro, el cap de llista de l'Esquerra dels Pobles, Juan María Bandrés, i altres polítics illencs de més difícil identificació...).

També hi apareixen dos mapes d'Europa, distints, en un dels quals no hi apareixen dibuixades les Illes Balears i Pitiüses... A més d'això, s'hi inclou una fotografia de l'arxipèlag de Cabrera, aleshores encara «futur» parc nacional...

Qui vulgui conèixer millor el programa electoral de la coalició, com s'afirma al full esmentat, pot dirigir-se als telèfons 721414 / 721626, o als locals del partit a Ciutat de Mallorca, Llucmajor, Inca, Sóller, Maó o Eivissa...

Trenta anys després, aquells titulars que il·lustren les quatre pàgines encara em resulten del tot expressius, i cadascun dels apartats em semblen força explícits:

Cecili Buele, candidat del PSM-Esquerra dels Pobles: 

«Volem promoure a Europa la defensa dels drets humans en un clima de Pau i solidaritat. Tots, al cap i a la fi, vivim a la mateixa Terra i de la mateixa Terra».

Joan Mayol, diputat del PSM:

«PSM-Esquerra dels Pobles, la candidatura verda»

Antoni Sansó, candidat del PSM:

«Hem de protegir les àrees naturals»

Sebastià Serra, diputat del PSM:

«Farem una nova Mallorca per una nova Europa. Volem canviar de veres les nostres illes i caminar cap una nova Mallorca. Hem de ser a Europa per lluitar contra les marginacions socials».

Mateu Morro, candidat del PSM-Esquerra dels Pobles:

«Treballarem per Mallorca. Davant la integració europea és fonamental enfortir la identitat cultural i lingüística. Volem una Mallorca més justa, més lliure i més neta».

Juan María Bandrés, cap de llista de l'Esquerra dels Pobles:

«Europa ets tu. Les eleccions europees representen un punt de trobada. Una nova esquerra que parteixi del reconeixement de la diversitat de pobles».

Cabrera: «futur» Parc Nacional de les Illes Balears:

«Ens oposam, aquí i a Europa, a la militarització, contaminació, destrucció de la Natura, pobresa, marginació, racisme, opressió... Treballarem per la Pau, per una Europa verda i diversa, per tots els europeus sense distinció de classes, per la solidaritat, per la justícia social...»

El PSM vol convertir-se en una veu pròpia de Mallorca a Europa:

«També reconeixem que aquesta Europa no és la nostra Europa... Les Illes Balears no tendran veu si no és amb el PSM-ESQUERRA DELS POBLES, que serà la teva veu a Europa, perquè Europa ets tu...»

Trenta anys després d'aquella primera participació política meva en una candidatura al Parlament Europeu -i en segueixen unes quantes més posteriorment, fins i tot enguany, com a suplent de la candidata artanenca al Senat, Rosa Cursach, que no hem aconseguit escó com ja ens resulta habitual-, m'adon que, lluny d'haver-se satisfet ni que sigui una mica, les aspiracions nostres més legítimes i justes, les Illes Balears i Pitiüses continuen sense rebre el tractament que es mereixen i la representació que els ha de permetre de ser presents molt més activament i directament a les institucions europees... 

En certs aspectes, una mica d'enveja sí que en sent jo, i no la puc dissimular, de l'estat insular de la Mar Mediterrània, la República de Malta, que he tengut l'oportunitat de visitar.

Amb uns 420.00 habitants, una superfície d'uns 246 km2, amb la capital a Valleta,  al sud d'Itàlia i al nord de Líbia, l'any 1964 Malta acorda amb el Regne Unit la seva independència. I l'obté. D'aleshores ençà, fins avui mateix és un estat europeu independent.

L'1 de gener de 2008 s'incorpora a la zona euro. I, amb  l'entrada  de  Malta  a  la  Unió  Europea,  el  maltès  n'esdevé  llengua oficial, d'Europa.  Cosa que implica que totes les lleis i els documents oficials de la Unió es tradueixen al maltès; que els ciutadans maltesos es poden adreçar a les institucions de la Unió en maltès i, si ho fan, els hi han de respondre, en aquesta llengua; i que els representants maltesos a les institucions de la Unió poden parlar en maltès.

Cosa que ciutadanes i ciutadans residents als Països Catalans tenim dificultats més que serioses per aconseguir: amb uns 14.157.638 habitants, una superfície aproximada d'uns 70.520  km2, incorporats a uns estats europeus, com l'espanyol i el francès, que no volen ni sentir-ne a parlar, d'acordar-hi cap casta de referèndum d'independència, la llengua catalana NO és oficial a Europa, ni a Espanya... 

Només és oficial als territoris respectius, juntament amb la castellana! I de quina manera tan minsa!

Ens calen presències molt més potents i efectives de representants dels Països Catalans a les institucions europees. Som de l'opinió que la millor presència avui dia rau en al candidatura ARA REPÚBLIQUES que encapçala Oriol Junqueras.

Esper i desig que el proper dia 26 de maig aquesta candidatura d'Esquerra Republicana obtengui molts vots emesos a les urnes preparades a les Illes Balears i Pitiüses: des de qualsevol racó d'Espanya se'l pot votar.

Facem-ho! Des de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera! En sortirem molt reforçats.