Presentació del llibre de Jaume Fernández Balaguer, a Palma: "Cecili Buele. Biografia d'un rodamón" (1)

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE JAUME FERNÁNDEZ BALAGUER «CECILI BUELE. BIOGRAFIA D’UN RODAMÓN», A PALMA: PARRÒQUIA DE L’ENCARNACIÓ (Dilluns, 27 de juny de 2022, a les 19:30 h)

Besllumava que, en un moment com aquest, jo estaria tan emocionat que no m’arribarien a sortir bé les paraules... Per això mateix, les vaig voler escriure, per sentir-me, així, una mica més segur i, sobretot, moltíssim més tranquil, al moment de llegir-vos-les. 

Per a mi, gràcies al bon amic cabaneter Jaume Fernández Balaguer, aquest moment, el trob molt propici, sobretot per una cosa, per donar les gràcies, també, a qualcú més que a ell. 

Quan intent fer-ho, m’adon que la meva llista d’agraïments es fa interminable.

Per això, m’agradaria ben molt que aquesta trobada d’avui en aquest lloc, que per a mi és un lloc sant, santificat i santificant, la parròquia de l’Encarnació, erigida pel primer rector, mossèn Toni Roig (qepd), al mateix indret on s’havia aixecat abans una antiga sala de festes, anomenada Olímpia, m’agradaria, deia, que aquesta trobada d’avui s’arribàs a convertir en una veritable acció de gràcies. Una acció de gràcies vertadera! 

Tomeu Suau, Jaume Fernández i Cil Buele,
presentant el llibre a l'església de l'Encarnació

Fins i tot, si em permeteu l’expressió, m’agradaria que es convertís en una veritable MINI-EUCARISTIA LAICA. Una MINI-EUCARISTIA LAICA vertadera!

Tots sabeu que el meu nom és Cecili, comença amb la lletra C. Amb això vos vull dir que, en escriure el meu nom, Cecili o Cil (abreujat), sempre mir de fer-ho amb la C de ciutadà, crític, caparrut, creient, cristià, catòlic, capellà, català, conscient, compromès, etc. 

Per això, perquè m’agradaria que, entre tots, arribàsim a fer avui aquí una MINI-EUCARISTIA LAICA, una gran acció de gràcies, m’heu de permetre que, en primer lloc, comenci la meva intervenció breu en la presentació d’aquest llibre magnífic, que ha escrit amb tanta delicadesa com dedicació intensa, el bon amic cabaneter, resident a Sant Celoni (Barcelona), Jaume Fernández Balaguer, m’agradaria començar-la donant MOLTES GRÀCIES A DÉU. 

Sé que aquí, avui, hi ha companyes i companys que segueixen rutes distintes, agnòstiques o atees molt respectables, almanco aparentment allunyades d’això que vaig a dir suara mateix. Els agraesc profundament la seva presència aquí, a diferència d'altres laics que m'han manifestat que s'estimen més no trepitjar aquest recinte sagrat i fer-se presents a la presentació del llibre en altres indrets.

Assistents a la presentació del llibre

1) Amb tots els meus respectes a tothom, m’agradaria començar dient-hi que, per a mi, com apareix a la Bíblia,  Déu és el Senyor de l’Univers, el Senyor del poble d’Israel, el Senyor Déu nostre, el mateix Senyor Jesús qui s’ha volgut fer humà, com tots noltros. 

Som un dels qui a dia d'avui pensen i creuen que d’Ell venim tots, que en Ell estam sempre i que cap a Ell ens dirigim, tota la humanitat sencera, de manera definitiva, perdurable, eterna, inabastable, com Déu mateix. 

Li vull agrair, públicament, aquesta Vida que m’ha donat, com es diu ara, en privat. Li deman que me la continuï mantenint en endavant, quan ja compt amb 77 anys d’edat.

2) En segon lloc, vos he de dir que vull donar gràcies a tots i cadascun dels membres de la família Buele Ramis. Tenc un pare guineà, una mare arianyera, dos germans més i una germana, de Palma, (que descansin en pau els quatre que ja no són presents físicament entre noltros). Dins aquesta família he nascut, al seu interior he crescut, viscut i estimat, tant i així com he sabut i pogut. Cosa que queda molt ben reflectida en aquest llibre d'en Jaume.

Punt de lectura

3) Vull donar les gràcies més sentides i més sinceres a totes i cadascuna de les meves amistats, que són nombrosíssimes, tant a Mallorca com fora de la Roqueta. Pertot arreu em sent molt estimat i apreciat.

En un acte com aquest, vull donar les gràcies a les companyes i companys d’infància, que encara mantenim vius els nostres records amb molt d’afecte; gràcies a les companyes i companys d’estudis, tant els eclesiàstics com d’altres àmbits diversos; a les companyes i companys del Moviment Escolta i Guiatge, de Mallorca, d’aquí, d’arreu dels Països Catalans i del món sencer; a companyes i companys de feina en organismes i institucions de caràcter públic, dins la comunitat autònoma i altres àmbits autonòmics, estatals i europeus; a companyes i companys dels dos sindicats on he estat afiliat, al llarg de la meva vida laboral; a companyes i companys d’associacions veïnals, que treballam per mirar d’aconseguir una ciutat de Palma cada vegada millor; a companyes i companys dels tres partits polítics en els quals he militat durant la meva trajectòria política partidària; companyes i companys d’Àfrica o d’Amèrica Llatina, que continuam mantenint una relació profunda; companyes i companys d’arreu dels Països Catalans, que treballam per construir una democràcia més intensa al nostre entorn més immediat, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer (passant per Maó, com vol que jo esmenti sempre la bona amiga maonesa que resideix a Perpinyà!); a treballadores i treballadors de l’editorial Cercle Roig que, des d’Almeria estant, s’han dedicat amb molta cura a publicar aquest llibre tan ben editat; a la companya i els companys que hi han fet les seves aportacions, enriquint-ne moltíssim el text original i donant-hi la seva opinió sobre la meva persona, que queda molt ben reflectida en aquest llibre; i, sobretot, a les companyes i als companys que sou aquí, que heu volgut acudir a la cita convocada per aquest bon amic cabaneter-celoní Jaume Fernández Balaguer. A qui agraesc més que a ningú l’interès i els esforços dedicats a la publicació d’aquest llibre, durant mesos i mesos aquest darrer any, juntament amb el seu entorn familiar més pròxim que sé que hi ha col·laborat tan intensament.

A tots voltros, vos vull donar les gràcies, per la vostra presència i, sobretot, per la vostra amistat, sincera i molt valuosa per a mi.

Cil Buele, entre Bel Rosselló i Lina Company, 
les seves dues esposes, difuntes (Q.E.P.D.)

4) M'heu de permetre que, d’una manera molt particular, vulgui donar moltes gràcies a Déu, aquí mateix, davant vostre, per les dues bones esposes que Ell mateix ha posat en el camí de la meva vida, na Lina Company Vidal i na Isabel Rosselló Girart (qepd). 

Durant sis anys seguits, la meva primera esposa, de Palma, i durant vint-i-vuit anys seguits, la de Manacor, totes dues han estat i s’han mostrat sempre esplèndides amb mi. Ho valor com una vertadera benedicció divina! Tot i que no hem tengut fills ni descendència, sí que crec que podem afirmar que, al llarg d’aquests darrers quaranta anys de la meva vida activa, hem pogut aportar tots tres qualque cosa profitosa a nombrosos fills i filles d’altres famílies amb les quals hem mirat de col·laborar, tant com hem pogut i sabut.

M’ha alegrat ben molt veure que el bon amic Jaume els ha volgut dedicar, a totes dues, des de l’inici, aquesta biografia meva que ell ha elaborat.

Finalment vull agrair els dos companys encarregats d’aquesta parròquia de l’Encarnació, mossèn Guillem Vaquer i mossèn Bartomeu Suau, on vaig treballar com a vicari i com a rector durant quatre anys seguits, a finals dels 70 i principis dels 80 del segle passat. Mai no els agrairé a bastament la seva bona disposició, donant-nos totes les facilitats perquè poguéssim fer aquí aquest acte avui. 

Vos vull dir que, per a mi, té moltíssim de valor, arribar a fer-ho precisament aquí, en aquest mateix indret on no fa gaire, el proppassat dia 20 de gener, es compliren 40 anys des que hi vaig dir aquí mateix la meva darrera missa, presidint aquesta comunitat parroquial, per a mi molt estimada sempre, darrere d’aquest mateix altar.

Més d'un centenar de persones s'hi fan presents

Crec que vos puc dir, amb certesa total, que, quaranta anys justs després, avui hi torn (com he fet també altres vegades), però que, gràcies a Déu, avui ho faig amb la mateixa fe d’aleshores i de sempre, amb les mateixes dèries d’aleshores i de sempre, amb les mateixes lluites i esperances, amb les mateixes pors i temors, però, sobretot, amb els mateixos desitjos profundament arrelats dins mi, de contribuir, en la mesura de les meves capacitats minses, a construir un món una mica millor d’així com l’hem trobat en nàixer, amb l’ajut de Déu nostre Senyor i de molta altra gent amb qui compartim, si no les mateixes creences, sí els mateixos objectius finals.

Per acabar, vos he de dir que faig comptes continuar comptant sempre amb la vostra amistat, amb el vostre acompanyament i amb el vostre suport durant molts d’anys més. Tots els que Déu vulgui!

Moltes gràcies per la vostra presència i per la vostra atenció. Esper i desig que vos agradi molt la lectura d'aquest llibre.

JAUME FERNÁNDEZ i CIL BUELE,
presentant el llibre

Al bon amic escolta Jordi Bonet

Jordi Bonet i Armengol (*Barcelona, 1925-2022)

Per a mi, la seva figura gegantina d’arquitecte, que ha fet i aixecat el temple expiatori de la Sagrada Família, tal com la podem gaudir avui dia a Barcelona, no m’oculta ni em lleva del cap ni del cor la seva gran tasca desplegada a l’interior de l’Escoltisme – a l’àmbit català, espanyol i internacional -. 

JORDI BONET, al claustre de Sant Bernat de la Real
entre els assistents al concert del Cor Jove de l'OJIPC (21-08-2010)

Essent consiliari diocesà del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, vaig tenir la gran sort de tractar-lo de prop a la dècada dels anys 60 i 70.

Record perfectament que es notava a la llegua que Jordi Bonet s’havia iniciat i format, com a cristià i escolta, al costat de mossèn Antoni Batlle, un dels fundadors de l’escoltisme català, gran referent de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, qui s’havia hagut d’amagar a Suïssa durant la guerra i va aprendre molt de l’escoltisme suís, belga i francès.

Jordi Bonet, als seus 8 anys, ja havia participat en el seu primer campament escolta, amb l’Agrupament Mare de Déu de Montserrat, que dirigia aquell mossèn tan rellevant dins d'aquest àmbit. Fou qui l’acompanyà en els seus primers campaments escoltes durant la Pasqua de 1936 quan tenia 11 anys, i també la primera vegada que va esquiar... 

Després de la mort de mossèn Batlle, crearen la Delegació Diocesana d’Escoltisme, de la qual van nomenar Jordi Bonet com a primer delegat als seus 32 anys. Es convertia així en el primer comissari general de Minyons Escoltes, que s’havia marcat com un dels objectius estendre l’escoltisme per tot el territori. Va crear l’Oficina d’Informació i Coordinació de l’Escoltisme Català, que serví per fer formacions d'escoltes arreu de l’estat espanyol.

També a l'illa de Mallorca, on els principatins arrelats a la nostra illa, Eladi Homs Zimmer, l'introductor de l'Escoltisme a Mallorca l'any 1955, i Antoni Pagès Dalmau, comissari diocesà anys després, em facilitaren la tasca de contactar i conèixer de prop Jordi Bonet, quan aquest ja presidia el Moviment Scout Catòlic d’Espanya (1962-1977) com a comissari general.

Jordi Bonet esdevendria després el primer directiu català de la Conferència Internacional Catòlica d’Escoltisme, entitat on fou secretari general de 1977 a 1981.

Com diu Meritxell Parramon, sobre Jordi Bonet «en ser el primer comissari general, això li va permetre assolir reptes del moviment i situar-lo a escala mundial preservant la identitat catalana».

Aleshores podia semblar una mica rar que fos un català, precisament, qui estigués al front d’un moviment scout com l’espanyol. Però Jordi s’ho havia guanyat a pols i, amb la seva mà experta, no tenia qui s’hi oposàs ni l’igualàs. No hi havia ningú més que li arribàs ni a les soles de les sabates, com deim en bon mallorquí! Els seus coneixements pràctics sobre la metodologia scout, i les seves conviccions profundament religioses el feien líder indiscutible dins el moviment escolta, a l'àmbit català, espanyol i internacional.

Jo, que vaig ser consiliari escolta els anys 1968-1971 i 1978-1981, vaig tenir la gran sort de col·laborar directament amb Jordi Bonet, en tasques educadores dins l’Escoltisme i el Guiatge de Mallorca. Com a consiliari diocesà, vaig aprendre molt de la seva ciència i de la seva consciència, home de fe, creient, home de ciència, arquitecte, home del país, patriota, home de Déu, transcendent...

Cil Buele saluda a Jordi Bonet al claustre de Sant Bernat (21-08-2010)

La darrera vegada que tenc record d’haver-lo vist, en una de les seves nombroses i freqüents vengudes a Mallorca, sobretot a Llucalcari, fou al claustre del monestir de Sant Bernat de la Real. El 21 d’agost de 2010 hi aixoplugava un dels concerts del Cor Jove de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, fundada per la mallorquina Magda González Crespí. 

En haver-s’hi fet present, com sempre, de manera senzilla i amigable, vaig tenir el plaer de saludar-lo, crec que per darrera vegada.

Jordi Bonet, que havia nascut a Barcelona l'any 1925, hi va morir dilluns, 20 de juny de 2022, a l’edat de 97 anys. 

«...A finals dels difícils seixanta,
quan Europa ja bull i s'aixeca,
mentre Espanya decau i s'espanta,
la nació catalana ja s'alça
i el clergat català s'hi rebel·la.

A favor d'un país vist en somnis,
ja s'hi mostra Miquel Estradé
o bé el J O R D I  B O N E T, Joaquim Gomis,
Totosaus, Xirinacs dient "som-hi!"
El Rovira, el Pedrals, l'Escarré...»

(Glosa meva malgarbada, 12 d’agost de 2007)

De tots ells sí que podem dir, veritablement, que han deixat aquest món nostre una mica millor d’així com el van trobar en nàixer. 

Que descansin en pau!

Universitat Oberta per a Majors (UOM) de Manacor, a Can Frau

El pati particular de ca na Maruja Frau i Pere Riera, que ha servit en altres ocasions d’escenari magnífic per a fer-hi concerts de música clàssica, als sons de piano o d’orgue, de cel·lo o de veus a corals diverses, ha acollit aquest divendres, 3 de juny, un acte acadèmic ben significatiu, de la Universitat Oberta per a Majors (UOM) de Manacor.

En aquesta ocasió, s’ha iniciat amb la intervenció de l’Schola Cantorum d’Amics del Seminari conjuntament amb la Coral femenina Sant Miquel de Campanet, que hi han interpretat la peça musical «Canticum et oratio fidei nostrae» d’Antoni Sancho Nebot (1884-1961). Peça polifònica a 4 veus mixtes, cor i orgue, dirigida per Tomeu Ripoll i acompanyada a l'orgue per Pep Portell.

Seguidament, n’ha fet la presentació, de l’acte,  el gerent del Centre Universitari de Manacor, Jaume Rigo, qui ha donat la paraula al doctor Antoni Gamundí, director del Programa UOM-UIB del Vicerectorat de Projecció Cultural i Universitat Oberta, en representació de la Universitat de les Illes Balears (UIB).

Han procedit al lliurament dels certificats als alumnes assistents als cursos realitzats al Centre Universitari de Manacor durant cinc dilluns seguits sobre temes tan diversos com:

* «Dolor crònic i envelliment», per la doctora Ana María González, professora del Departament de Psicologia.

* «El futur de les pensions», pel doctor F. Javier Capó, professor del Departament d’Economia Aplicada.

* «La pol·linització de les plantes: recompenses i guanys», per la doctora Joana Cursach, professora del Departament de Biologia.

* «Manacorins que anaven a fer l’Havana», pel doctor Antoni Marimon, professor del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts.

* «Manacor a través dels seus monuments», per la doctora Rosa Júlia Roman, professora del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts.

Tal com havien programat, seguí el Concert de Final de Curs, a càrrec de l’Schola Cantorum (Amics del Seminari) i la Coral femenina Sant Miquel de Campanet amb la interpretació de tres peces musicals:

«Himne mallorquí», de Bernat Salas i Seguí (1874-1932), amb lletra de Mª Antònia Salvà i Ripoll (1869-1958)

«Himne al beat Ramon Llull», d’Antoni Torrandell i Jaume (1881-1963), amb la intervenció del solista Joan Brunet.

«Dona nobis pacem», de W.A. Mozart (1756-1791)

Director: Tomeu Ripoll
Director del Cor femení de Campanet: Pere Reynés
Organista: Pep Portell

Seguiren les paraules molt ben elaborades i adreçades a la concurrència a càrrec del regidor delegat de Gent Gran, de l’Ajuntament de Manacor, Artur Aguiló.

I no hi faltaren tampoc les paraules encoratjadores del batle de Manacor, Miquel Oliver.

L’acte va concloure amb la interpretació del «Gaudeamus igitur», himne universitari anònim del s. XIII, amb tots els assistents cantant drets.

Tot acabà amb un bon piscolabis on no hi faltaren panades, cocarrois, coques, pastissos, embotits, begudes alcohòliques i no alcohòliques, etc.

Per sort les quatre gotes que caigueren no impediren que poguéssim dur a terme tot el programa tal com havia estat elaborat.

L’enhorabona més sincera a tota la gent que hi ha participat: a la propietat que n’ha cedit l’espai. 

A l’Ajuntament de Manacor que ens ha facilitat el transport des de Palma, Santa Maria, Inca i Campanet, posant un autocar a la disposició dels integrants de les dues corals. 

Als assistents als cursos universitaris per a majors. 

A tots els que han contribuït a fer d’aquesta trobada una vetlada enriquidora des de molts punts de vista.

Eleccions presidencials 2022 a Colòmbia

Seguesc amb molt d’interès el procés electoral que estan duent a terme a Colòmbia, aquest diumenge 29 de maig de 2022. M’importa moltíssim el que allà pugui arribar a passar, en unes eleccions presidencials que poden encaminar el país en una direcció o en una altra.

La pau veritable, la de debò, és un do tan preuat que no podem dir que sigui abundós en aquelles terres d’Amèrica Llatina. Coneixen massa situacions d’injustícia. Pateixen massa discriminacions inacceptables. Sostenen massa privilegis privatius i singulars. Poblacions afrodescendents i pobles indígenes precisen polítiques més profundament respectuoses amb la seva existència dignificada.

Gustavo Francisco Petro Urrego (1960), pare de cinc fills, és un polític i economista colombià. Va estudiar en el Col·legi Nacional de La Salle de Zipaquirá. Fundà el periòdic «Carta al Pueblo» i un centre cultural anomenat «Gabriel García Márquez». Començà a reunir-se amb moviments sindicalistes i obrers. Llicenciat per la Universitat Externado de Colòmbia, va ocupar diversos càrrecs públics. En la seva joventut va formar part de la guerrilla de l’M-19.

Va ser triat en diverses eleccions legislatives al país: Senador de la República pel Pol Democràtic Alternatiu en les eleccions del 2006, hi va renunciar l’any 2009 per aspirar a la Presidència de Colòmbia en les eleccions del 2010.

Va fundar el moviment Progressistes per competir a l'alcaldia de Bogotà. Va ser-ne triat Alcalde Major el 30 d'octubre de 2011, càrrec que va assumir l'1 de gener de 2012, una desena d’anys enrere.

El 17 de juny de 2018 va perdre contra Iván Duque Márquez, l’actual president de la República, en la segona volta presidencial, tot i obtenir-hi 8.034.189 vots, en la votació més alta en la història d'una segona tornada presidencial a Colòmbia.

Em costa molt de creure que pugui ser cert això que algun comentarista colombià escriu el mateix dia de les votacions: «Votar Petro, qui ha promès de quedar-se 12 anys en el poder, és assegurar un canvi, certament, però un canvi a pitjor». 

No sé si hi tenen res a veure, amb aquest canvi colombià que desitj, «els canvis dràstics» que ens han d’arribar «més aviat del que ens puguem imaginar», com afirmava Oriol Junqueras a Mallorca la setmana passada, provinents de l’Índia i la Xina...

Però continuo sent dels qui pensen i creuen que el Planeta Terra necessita que canviem, amb urgència. I Amèrica Llatina també precisa que canviem de model de societat. D’estil de vida. De formes de relacionar-nos uns amb els altres. D’aprenentatges diferents. De creences i espiritualitats més profundes...

«D’avui per demà» com assenyalava el mosaic humà que el GOB aconseguí de desplegar dissabte, un dia abans del canvi colombià desitjat per mi en aquest procés electoral que mir de seguir una mica més de prop, a través d’aquest mitjà informatiu que m’ha recomanat un bon amic, observador europeu del procés electoral en aquelles contrades colombianes.

Gustavo Petro s’ha compromès a enfortir la participació ciutadana en temes relacionats amb polítiques públiques de pau, Consell nacional de Pau, participació integral de les víctimes en escenaris locals, nacionals i internacionals.

Ha centrat la seva argumentació en el monopoli físic de la violència per part de l’Estat, passant d’un enfocament de «seguretat democràtica» i proposant un altre enfocament de «seguretat humana» protegint la sobirania nacional, la seguretat ciutadana, la dignitat i el respecte integral dels drets humans; involucrant la Justícia Especial per a la Pau i la Comissió per a l’Esclariment de la Veritat (CEV); fent èmfasi  en la lluita contra el narcotràfic i no contra el camperol conreador; incentivant, promocionant i garantint la participació ciutadana de les víctimes; creant les condicions necessàries per avançar en un diàleg amb l’ELN (la guerrilla de l’Exèrcit d’Alliberament Nacional).

Un dia com a vui, compartesc plenament això que exposa la Fundació «Foro Nacional por Colombia y la Corporación Viva la Ciudadanía», quan afirma que aquestes eleccions presidencials colombianes 2022 són històriques: porten a elegir el primer president que ha de governar, administrar i representar el país, un cop acabat el conflicte armat amb la guerrilla de les FARC. 

Més de 50 anys després del conflicte intern armat, Colòmbia inicia un camí nou, una ruta en la qual caldrà posar messions per tenir un país sense guerra i en pau.

El president que en surti elegit, haurà de treballar fort ferm per aconseguir una pau estable i duradora a Colòmbia.

Oriol Junqueras, president d’ERC, a Mallorca

Per a un mallorquí com jo, que s’afanya a ser ciutadà d’esquerres, republicà i català, el 24 de maig de 2022 representa una fita inoblidable en la relació, de caire polític i partidari, arreu dels Països Catalans: el màxim representant d’una formació política que compta amb més de 80 anys d’existència, combativa i lluitadora en tots aquests territoris, qui presideix Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras i Vias, ha mantengut una trobada enriquidora amb la màxima representació política de MÉS per Mallorca i amb la gent que s’hi ha volgut atansar!

Frissava jo de veure'l-hi, a Mallorca, al bon amic Oriol! Després d’haver intentat inútilment comunicar-m’hi, per cartes diverses, quan es trobava a la presó, acusat per la justícia espanyola d’uns delictes que la justícia europea encara n’ha d’emetre la sentència definitiva...

M’he alegrat moltíssim de poder abraçar-lo, dos pics en un sol dia: el matí, a les portes del Parlament de les Illes Balears, on s’havia de reunir amb membres del grup parlamentari de Més per Mallorca; i el capvespre, a la clastra de can Oleo, on havia de fer una conferència que portava per títol «Per un model econòmic MÉS social i MÉS humà», presentat per la bona amiga i regidora excel·lent de l’Ajuntament de Palma, Neus Truyol.

He de reconèixer que tant la regidora com el professor universitari (inhabilitat!) ens han donat sengles lliçons magistrals, que consider que estaria molt bé que poguessin esser difoses a tots vuit vents del món i de la bolla.

Sobretot, perquè poguessin contribuir a fer que hi hagués molta més gent d’aquestes illes nostres que s’adonàs de la necessitat imperiosa que tenim tots plegats de preparar-nos, el més adequadament possible, per enfrontar-nos, com cal, als canvis dràstics que són a punt d’arribar a les nostres costes i arreu del planeta Terra, molt més aviat del que ens podem imaginar.

Lamentablement he de reconèixer que no resulta gens fàcil emprendre una tasca com aquesta. Sobretot, a la vista d’allò a què paren esment els mitjans informatius locals, pel que fa a la tria dels titulars amb què n’encapçalen els escrits de referència, fins i tot arrib a pensar que pot arribar a passar desapercebut totalment.

No n’arrib a destriar cap que es dediqui a assenyalar això que consider el bassó de la conferència: preparem-nos per als canvis que vénen de la mà de l’Orient més llunyà, de la Xina i de l’Índia primordialment, en tots els àmbits de les nostres vides: l’econòmic, el social, l’educatiu, el religiós, el comercial, l’industrial, l’acadèmic, l’agroalimentari, el mediambiental, el tecnològic, etc.

Dilluns 23-05-2022:

* DdB Oriol Junqueras parlarà del model econòmic social i humà aquest dimarts a Ca n’Oleo

* EP  MÉS per Mallorca y Junqueras abordarán este martes en Palma diversas iniciativas parlamentarias conjuntas

* LV MÉS per Mallorca y Junqueras abordarán este martes en Palma diversas iniciativas parlamentarias conjuntas. El Grupo Parlamentario MÉS per Mallorca y el presidente de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Oriol Junqueras, se reunirán este martes en Palma con el objetivo de abordar diferentes iniciativas parlamentarias conjuntas.

Dimarts 24-05-2022:

* DdM Oriol Junqueras carga en Palma contra el anuncio del Supremo de revisar los indultos. El presidente de ERC se reunió hoy con el líder de Més, Lluís Aspesteguía, para impulsar iniciativas conjuntas como una proposición para suprimir las injurias a la Corona como delito

* DdM Junqueras en Mallorca: el presidente de ERC critica que "personas estén en el exilio por defender el voto y el rey emérito regresa bajo sospechas internacionales". Se ha reunido con Més en Palma para impulsar iniciativas conjuntas, como es el caso de "una PNL para eliminar las injurias a la Corona como delito"

* UH Junqueras, en Palma: «Juan Carlos de Borbón vuelve bajo la sospecha internacional de enormes irregularidades»

* UH  Junqueras anima a los partidos de las Islas a «parecerse a la sociedad» para lograr representación en Madrid. El presidente de ERC dice que es un «contraste» que el rey Emérito regrese bajo sospechas y otras personas sigan «en el exilio» por defender el derecho a voto

* MD   PNL para despenalizar las injurias a la Corona. Més per Mallorca, anfitrión de Junqueras en Palma, con el Rey emérito en la diana

* LV Junqueras lamenta el regreso del Rey emérito y lo compara con la situación de Valtonyc. MALLORCA. El líder de Esquerra se encuentra en Palma, donde mantendrá diversas reuniones con dirigentes de Més, partido con el mantiene una alianza en Mallorca

* IB3 Junqueras anima els partits de les Illes a “assemblar-se a la societat” per aconseguir representació a Madrid. El president d'ERC ha instat a fer un esforç "per arribar a la gent que s'aspira a representar i demostrar que és útil"

* IB3 Junqueras després de l’admissió a tràmit de recursos contra els indults: “La repressió continua” El líder d'ERC, però, ha evitat pronunciar-se davant els mitjans a Palma sobre la decisió del Suprem

* VOX Vox Baleares a Oriol Junqueras: «Los enemigos de España no son bienvenidos en Mallorca»

* VOX Critican que Oriol Junqueras utilice un espacio público para su acto en Palma

* VOX Los socios independentistas de Armengol reciben con todos los honores al golpista Oriol Junqueras. El presidente de ERC se reúne en el Parlament con Més per Mallorca para tratar iniciativas conjuntas para elevar al Congreso. El Govern cede un edificio público a Junqueras para participar en una conferencia de tono independentista.Vox afirma que "el sitio adecuado para Junqueras no es una tribuna sino la cárcel"

Una vida de coratge i compassió, llibre d’Assumpció Cortès sobre Enric Benito

La bona amiga Assumpció Cortès, germana dels bons amics Mariano i Gabriel Cortès, ha escrit i publica un llibre sobre un altre bon amic meu, el doctor Enric Benito Oliver: "Una vida de coratge i compassió".

La meva amistat amb n'Enric ve d’enfora. Des que, a la dècada dels anys 80 del segle passat, com a oncòleg, s’encarregà de tractar mèdicament la meva dona, Lina Company, afectada d’un limfosarcoma maligne amb el qual se n’anà d’aquest món. Que en pau descansi!

D'aleshores ençà, puc dir, i així ho tenc escrit que, amb el doctor Enric Benito Oliver, hem compartit experiències profundes (27-01-2017).

De què va aquest llibre? Per a mi, va d'espiritualitat, la més moderna. La que integra psicologia humanista amb tradicions místiques o esotèriques i religions orientals. La que para esment a la contemplació, la càbala, l'ascetisme, el misticisme, la perfecció, la devoció, la pietat, etc.

Es tracta de l’espiritualitat que empeny aquest bon amic meu a seguir-ne la trajectòria, personal i professional, iniciada en la ciència, que el porta a la consciència, i que, des de la consciència, el fa transitar falaguer cap a la compassió.

Aquí s’instal·la des de fa anys. I n’escampa dosis a balquena, en temps i espai. Molt probablement fins que li arribi l’hora del gran esdeveniment que ell anomena «moriment»: el considera similar, en molts d’aspectes, al que coneixem i vivim més festivament com a «naixement».

M’encanta constatar que, en la seva trajectòria vital, néixer i morir s’assemblen tant que esdevenen gairebé idèntics. Per a ell, morir i néixer són el mateix. Cosa que li comporta el gran repte: ajudar la gent a fer aquest camí descobert, fer entendre que el néixer i el morir són el mateix, que tots dos processos representen un canvi en el nivell de la consciència.

Segur que, qui s’acosti a la presentació d’aquest llibre, a la Sala Auditori de la Fundació Sa Nostra,  DIMARTS, 7 DE JUNY, A LES 19H, se’n sortirà amb un impacte fort, l’ànim encoratjat i la consciència més enfortida...

Tot a punt, per a la IX Diada cultural d’Amics del Seminari

La Junta Directiva de l’Associació cultural Amics del Seminari de Mallorca fa públic que tot ja està a punt perquè se celebri la IX Diada Cultural. En aquesta ocasió a la ciutat d’Inca. DISSABTE, 14 DE MAIG DE 2022, A LES 10:45H. 

Després de dos anys de no haver-ne pogut fer cap, enlloc, a causa de la pandèmia, s’esdevé una Diada excepcionalment extraordinària, o extraordinàriament excepcional!

L’església parroquial de Santa Maria la Major d'Inca n’acull l’esdeveniment. Tal com figura al programa, es tracta d’una Diada que pretén convertir-se en homenatge musical a la ciutat d’Inca. I a un bon nombre de músics inquers, com s’han d’esmentar a la conferència «La música a Inca», a càrrec de Jaume Gual Mora.

Músics inquers o relacionats amb Inca, com Bernat Salas Seguí, Antoni Torrandell Jaume, Josep L. García Mallada, Jaume Albertí Ferrer, Bernat Julià Rosselló o Antoni Sancho Nebot.

Hi haurà orgue, amb Arnau Reynés; piano, amb J.L. García Mallada; banda de música, Unió Musical Inquera, dirigida per Xisco Amengual.

Cal remarcar l’actuació de l’Schola Cantorum, que durant tot un any seguit s’ha dedicat a assajar la interpretació de més d’una dotzena de peces musicals, dirigida per Tomeu Ripoll, amb la veu solista de Joan Brunet, a l’orgue Pep Portell, i amb la participació de Veus femenines de la Coral Sant Miquel de Campanet dirigida per Pere Reynés.

L’entitat organitzadora convida tothom que tengui ganes de gaudir-ne, perquè s’hi faci present. L’entrada és lliure, oberta a tothom.

Compta amb el suport de l’Ajuntament d’Inca, la parròquia de Santa Maria la Major, i el bisbat de Mallorca, amb la presència del bisbe de la diòcesi Sebastià Taltavull.

Just el mateix any en què l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca n’ha perdut el president, l’actiu i dinàmic company santjoaner Joan Barceló Matas. 

Que, juntament amb tots els que ens han precedit, descansin en pau.

IX Diada Cultural dels Amics del Seminari de Mallorca, a Inca

L’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca, ha fet públic l’anunci de la IX Diada Cultural, convidant-hi tothom que en tengui ganes, d’assistir-hi.

Ho ha fet avui, dimarts 3 de maig, davant del portal major de l’església parroquial de Santa Maria la Major, amb 4 representants de l’associació, acompanyats pel batle president, una regidora i un regidor de l’Ajuntament d’Inca, que han presentat a l’opinió pública el programa elaborat per al dissabte, 14 de maig.

Hi figura un CONCERT HOMENATGE als músics inquers més rellevants, que s'estén des de les 10:45h fins a les 13:15h, a l’interior de l’església de Santa Maria la Major.

Després de les paraules de benvenguda per part de l’Ajuntament i l’Associació, n'iniciarà la conferència el mancorí JAUME GUAL sobre «La música a Inca».

Hi és prevista la participació d’organistes, pianistes, cantaires i membres de banda de música:

A l’orgue, el campaneter ARNAU REYNÈS

Al piano, l’inquer J.L. GARCÍA MALLADA

Al cor: l’Schola Cantorum dirigida pel mancorí TOMEU RIPOLL; la veu solista del bunyolí JOAN BRUNET; l’organista vilafranquer PEP PORTELL; i les veus femenines de la Coral Sant Miquel de Campanet, dirigida pel campaneter PERE REYNÉS

Amb la banda: Unió Musical Inquera, dirigida per XISCO AMENGUAL.

Aquest homenatge musical als músics inquers no pot ser més admirable i excels: 

- BERNAT SALAS SEGUÍ , amb lletres de MARIA ANTÒNIA SALVÀ i ANDREU CAIMARI (5 peces);

- ANTONI TORRANDELL JAUME, amb lletra de LLORENÇ RIBER (3 peces);

- JOSEP L. GARCÍA MALLADA, amb lletres de DOMINGO MATEU i PERE ORPÍ (8 peces);

- BERNAT JULIÀ ROSSELLÓ (1 peça);

- ANTONI SANCHO NEBOT (1 peça);

- i JAUME ALBERTÍ FERRER (2 peces).

A més del suport institucional de l’Ajuntament d’Inca, també hi ha col·laborat la Unitat Pastoral de la Mare de Déu. 

Així mateix, comptarà amb la presència prèvia del bisbe de Mallorca, monsenyor SEBASTIÀ TALTAVULL I ANGLADA, qui ha de presidir la celebració eucarística a les 9:25.

Sens dubte, sinó la millor, es pot convertir en una de les millors diades culturals fetes mai per l’Associació Cultural Amics del Seminari de Mallorca. 

N’ha fet a: 

- Manacor (2012, dedicada a mossèn Antoni Maria Alcover);
- Petra (2013, a fra Juníper Serra),
- Pollença (2014, mossèn Miquel Costa i Llobera),
- Palma (2015, Seminari, dedicada a Ramon Llull),
- Valldemossa (2016, a Miramar, Arxiduc Lluís Salvador),
- Campanet (2017, mossèn Llorenç Riber),
- Llucmajor (2018, Maria Antònia Salvà)
- i Sant Joan (2019, P. Rafel Ginard, TOR).

Aquesta IX Diada, la primera programada després d’anys d'una pandèmia que ha impedit de realitzar-ne normalment, se celebra enguany, l'any 2022, el mateix any que l’associació ha perdut l’empenta i la presència sempre engrescadora del seu president, el santjoaner JOAN BARCELÓ MATAS (QEPD),

Que en puguem gaudir tots plegats!

Al bon amic Pep Suárez Ferrer

A vegades, certes males notícies t’arriben tard i malament. Però t’arriben. I ho agraeixes.

És el que m’ha passat avui, amb la notícia de la mort del bon amic i antic company de lluites socials de tota casta, JOSEP SUÁREZ FERRER.

Serien les 19:45 h d’aquest diumenge, Primer de Maig de 2022, quan m’han dit que l’esquela indicava que en Pep s’havia mort a Valldemossa (quan jo encara el feia resident per devers Saragossa)... que la vetla al tanatori s’acabava a les 20h (quan ja no em donava temps d’anar-hi a acomiadar-me’n)... que el funeral seria demà dilluns a la parròquia de Sant Jaume (quan jo l’havia recordat vivint al terme de Santa Tereseta)...

Sortosament, entre companyes i companys que acostumen a manifestar-se, com no deixava de fer mai en Pep, en defensa dels drets laborals un dia tan assenyalat com avui, hi ha corregut la veu amb aquesta notícia luctuosa (quan jo no m’hi he pogut fer present enguany)...

En pocs instants m’han vengut a la memòria tantíssims moments conviscuts i compartits amb aquest home tan actiu i lluitador, una dotzena d’anys més gran que jo. Quantes vegades no em vaig fer present a ca seva, a prop de Son Dureta... A parlar de tot i molt, amb ell i n’Aina, la seva esposa estimada...

En vaig aprendre moltes, de lliçons de vida. Impossible nomenar-les totes. 

Sí que voldria remarcar-ne breument algunes, si més no, com a petit i senzill homenatge pòstum a aquest gran home que, mentre estigué entre nosaltres, no afluixà mai en la seva tasca reivindicativa en tots els àmbits on es va moure: 

en política, dins partits de l’Esquerra més nacional i solidària; 

en l’àmbit religiós, dins Justícia i Pau; 

en ambients socioculturals, dins l’Assemblea de Moviments Socials de Mallorca, etc.

en ATTAC-Mallorca, sobretot:  

- fou el portaveu a Mallorca d’aquest moviment contra la globalització econòmica:

- manifestant-se davant del Consolat d’Itàlia a Palma l’any 2001, amb motiu de la primera víctima mortal per les protestes antimundialització a Gènova;

- el Primer de Maig de 2002, destacant la importància dels moviments socials, a la festa organitzada pel PSM-Entesa Nacionalista a Campanet; 

- l’any 2003 davant del Consolat dels EUA, fent part de la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social, oposant-se a la guerra i demanant la pau;

- participà activament en la celebració del III Fòrum Social de Mallorca l’any 2003; 

- l’any 2004 escriu «Cartes per no oblidar la història», un recull de les cartes que el seu oncle Antoni Ferrer envià des de la presó abans de ser afusellat pel règim franquista l’any 39;

- Des del mes de desembre de 2007, almanco durant set anys seguits mantengué actiu el seu blog personal, PENSAMENTS, on apareixen més d’una seixantena d’aportacions seves ben sucoses;

  

- manifestant-se per la llibertat del poble sahrauí l’any 2008; 

Fins fa ben poc, l’he vist ben actiu a Facebook... 

Que en pau descansi i de Déu gaudeixi per sempre més, qui s'afanyà tant per contribuir a aixecar un món nou!  

NOTES:

1. Aportació interessantíssima de DAVID ABRIL 

Joan Riera Fullana, consiliari escolta a Mallorca

Tenc record que Joan Riera Fullana "Mossegat", mentre fa els darrers cursos de Teologia, com a alumne de la Sapiència, s’exerceix a Palma com a consiliari escolta. Tenc dubtes que sigui a l’Agrupament Ramon Llull o al Pius XII...

En mantenc certs records boirosos i confusos. Li he sentit a parlar de la seva relació molt estreta amb famílies d’al·lots escoltes com Riera... Barceló... Homs...

Treballant tots dos a Piura, Perú, en qualque ocasió treim a rotlle la nostra condició compartida anteriorment de consiliaris escoltes a Mallorca. 

Mentre hi som, no deix de pensar que treballam conjuntament dos companys que irradiam esperit escolta per tots els nostres porus: austeritat de vida, treball i vida en grup, dedicació desinteressada als altres, actitud d’equip disposat a escoltar i parar esment a l’entorn, opció preferent pels més febles i pobres, perspectiva de fe i de transcendència en començar el dia, mantenguda al llarg de tota la jornada, romandre sempre a punt per ajudar la gent, fer tant com podem per servir millor els altres,  etc.

El risc i l’aventura, dues característiques pròpies de l’educació escolta que empeny a fer persones amb iniciativa pròpia, abocades a millorar i transformar el món on vivim, esdevé un viu reflex d’allò que conté la Llei i la Promesa escoltes: homes de pregària, homes d’acció, homes de fe i esperança, homes de compromís amb la societat.

El pas del temps va esborrant moltes de les passes que feim pel desert d’aquesta vida nostra. I, quan el bon amic se’n va, quan li arriba el moment de la seva partida definitiva, quan deixa d’alenar damunt d’aquest Planeta Terra mentre trepitja i estima terres mexicanes, em ve a la memòria la seva condició de consiliari escolta, la del bon amic manacorí Joan Riera Fullana «Mossegat» que acaba de morir recentment.

Mir de cercar i de trobar-ne referències més fermes que traguin a la llum aquella tasca desplegada durant uns anys a Mallorca. No em resulta gaire fàcil. Ha transcorregut més de mig segle, d’aleshores ençà. 

Però insistesc a trobar-ne, amb l’esperança d’aconseguir-hi algun detall que em permeti de fer-hi referències més o manco explícites.

M’endins en les xarxes de la intercomunicació més dinàmica. Casualment, em trob amb un enllaç a «la reforma educativa de l’escoltisme mallorquí de finals del seixanta i la formació de caps». Una obra de dos antics escoltes mallorquins, Miquel March Manresa i Bernat Sureda.

Aconseguesc de comunicar-me amb en Miquel, via messenger. 

«He pensat, li dic, que tal volta em podries fer una mica de llum sobre una persona, molt amiga meva, que acaba de morir aquests dies. Mir de difondre'n l'activitat variada que ha anat desplegant al llarg de la seva vida. Es tracta del manacorí JOAN RIERA FULLANA, condeixeble meu, amb qui vaig treballar com a missioner al Perú. Sé que, anteriorment, s'havia dedicat a la tasca de CONSILIARI ESCOLTA. Em sembla que de l'Agrupament Ramon Llull... M'agradaria recuperar el màxim de dades possibles sobre la seva actuació dins l'Escoltisme. Em parlen de Ramon Prats, Esteve i Carles Oms, Pere Riera, els fills d’Eladi i Maria, etc. però no trob la manera d’accedir-hi... Si en sabessis res i me'n volguessis fer partícip, t'ho agrairia ben molt. Moltes gràcies!»

He de reconèixer que, amb la celeritat característica i pròpia d'un bon escolta, me n’arriba resposta prompta, clara i diàfana: 

«Hola Cecili, No tenc present el nom de Riera Fullana com a consiliari escolta en el meu temps... Ara bé. Si va ser-ho, deixa'm un poc de temps i miraré d'esbrinar-ho...»

Li n’agraesc l’atenció dispensada. Fa molts d’anys que no m’he comunicat amb Miquel March Manresa. Me n’alegr ben molt, d'haver tengut aquesta comunicació, breu i concisa, tan profitosa.

Tant de bo que serveixi perquè, si hi ha qualcú més que me’n pugui passar més dades, me les faci arribar a fi i efecte de completar-ne les minses de què dispòs suara mateix, hores d’ara, sobre més d'un centenar de consiliaris escoltes mallorquins.

El meu agraïment més profund per endavant.

De moment, només estic en condicions de reproduir allò que ja he escrit als meus blogs sobre aquest bon amic meu manacorí.

JOAN RIERA I FULLANA (*Manacor, 12-11-1941 +Mèxic 03-02-2022)

Una de les facetes més poc conegudes del manacorí Joan Riera Fullana «Mossegat», és que, abans de dir missa, ja s’exercia com a consiliari de l'Agrupament Escolta Pius XII, a Palma (1967-68). Acudia al cau que la Unitat mantenia obert aleshores al convent dels Caputxins, a Ciutat. 

Parlant-me’n l’any 2016, em reconeixia que havia estat un consiliari escolta una mica atípic, perquè encara no era capellà, sinó diaca. Cosa que el limitava bastant en la seva integració i les seves actuacions. 

Tot plegat, s’afegia al fet que havia realitzat els estudis eclesiàstics superiors, com a estudiant resident al Col·legi de La Sapiència (1960-68), després d’haver cursat Humanitats al Seminari diocesà de Son Gibert.

Endinsant-me en la història dels consiliaris escoltes mallorquins d’aquest darrer segle,  m’adon que ultrapassen el nombre del centenar. Ell nés un, jo un altre.

Al Presbiterologi del Bisbat de Mallorca, figura que participà en quatre Certàmens científics literaris (nº 921, 922, 923 i 924). Que fou ordenat prevere el 16.06.1968, passant a les missions del Perú i treballant a Piura fins l’any 1976. Que participà en la campanya d’alfabetització promoguda a Nicaragua després de la revolució sandinista, treballant a l’Institut d’Estudis Històrics del sandinisme. Que en el mes de març passà a Mèxic, on fundà una família i deixà el ministeri. I que ha donat a la impremta dos llibres l’any 2016: «Confesiones de un confesor» i “Ejido colectivo Batopilas. Su Historia». 

La seva mort ha causat un dolor molt profund entre les seves amistats més properes i els seus familiars.

Que descansi en Pau!