Viatge cultural d'IMSERSO a Múrcia (1): La Manga del Mar menor

Surt de ca nostra a les 7:45 en punt i em duen fins a l’aeroport de Son Sant Joan, on factur la maleta i vaig a recollir la targeta d’embarcament. En principi, la sortida de l’avió UX 4024 està prevista per la porta 84, però al final ens adverteixen que hem de sortir per la 95.

Com tenc assignat, ocup el seient 9D, de passadís. Però, a la vista que una parella major han d’estar separats, m’oferesc a fer-los el canvi. Hi vénen a bé. I jo m’assec a la finestreta.

Mir de fer fotos i vídeos de l’enlairament a les 10:40 i de l’aterratge a Alacant 40’ després.

M’impressiona veure des de l’aire  la costa sud-oriental de la península Ibèrica, bastant més allargada que les nostres costes illenques.

A la Sortida, ens hi espera amb un bon cartell de TURISMO SOCIAL MUNDO SENIOR GRUPO PALMA DE MALLORCA el guia MIKAEL BERBERIAN, un jove molt atent i amable que ens arreplega a la porta de l’aeroport on ens espera l’autocar que, des d’Alacant, ens ha de dur fins a La Manga del Mar Menor, a Múrcia.

Som 54 passatgers els que conformam aquest grup de gent vella, i algun més jovenet com és el cas d’en Sergio.

Arribam a l’Hotel Izán Cavanna, una instal·lació més que gegantina de 4 estrelles, que compta amb unes quatre-centes habitacions. Ens hem d’allotjar aquests sis dies. Em pertoca la núm. 235. Després de recollir les targetes d’entrada a les habitacions, on deixam les maletes, entram dins una gran sala on baden la boca centenars de rostres famolencs. És l’hora del dinar.

De bon començament, se’ns diu que aquell primer capvespre és lliure i que tothom pot fer allò que vulgui. Cada dia l’horari del berenar serà entre les 8 i les 10 hores del matí, la de dinar entre les 13:30 i les 15:30 hores del migdia i la del sopar entre les 20:00 i les 22:00 hores del vespre. 

Des de l’inici, faig a saber al guia que, sobretot els primers dies, no faig comptes de participar en totes les activitats programades per al grup. He vengut, sobretot, amb ganes de fer teràpia de caminant. Com que disposam del seu número del whatsapp, ens podem mantenir comunicats.

Aquest primer capvespre, mir d’arribar fent camí cap a La Manga amunt, pel costat de la Mar Mediterrània. Sortosament, la major part dels trams de la costa són transitables a peu. A vegades per dins l’arena, altres per caminois de cabres una mica escarpats, d’altres per senders i passeigs ben condicionats.

Tenc a la meva mà dreta les aigües de la Mar Mediterrània, i a la meva esquerra la costa i les cases de La Manga. Bellíssimes platges d’arena blanca, sense gaire gent que s’hi faci present. Una illa en front em crida l’atenció. Massa illetes de cases construïdes, em fan fàstic. Romanen buides i desocupades gairebé durant tot l’any!

Em trob dins el municipi de San Javier La Manga. Arrib fins a la sortida 58 de la Gran Via, a la platja Pedrucho, amb apartaments turístics a balquena. Hi arrib a peu en bona primera jornada. Des de l’hotel Cavanna (situat a la sortida 20 de la Gran Via de La Manga) fins a la sortida 58, a l’alçada de la urbanització El Pedrucho, hi ha uns 6,5 km d’anada, i altres tants de tornada.

De retorn a peu cap a l’hotel, pas per davant d’una església que roman tancada. És la parròquia Reina de los Apóstoles. Hi fan misses dimecres i divendres a les 18:30 h, dissabtes a les 20:00 h i diumenges a les 10:00 h i a les 20:00 h.

Quan ja som més a prop de l’hotel, en lloc de seguir per la costa mediterrània, se m’ocorre de baixar per l’altra banda de La Manga, per la vorera de la Mar Menor. Hi veig una llacuna immensa, a l’interior de la qual es troben cinc illetes protegides, per afavorir la nidificació de les aus.

La posta de sol resulta espectacular. Amb unes tonalitats de vermell, de groc i de blau que em deixen bocabadat.

Al final de la jornada, el meu compta-passos me n’assenyala, de fets a peu, 18.477. Són més d’una dotzena de quilòmetres.

Viatge cultural d'IMSERSO a Múrcia (2): Cabo de Palos

Segons el programa que figura al tauler d’anuncis de l’hotel, per a aquest segon dia està dedicat a La Manga del Mar Menor. Inclou visites als pobles de San Pedro del Pinatar i San Javier, al matí, després de berenar. I, al capvespre, la sortida en autocar cap al Cabo de Palos, després de dinar.

Com ja he indicat al guia MIKA, aquest matí em qued a l’hotel i no vaig a visitar aquests dos pobles, sinó que em program una llarga caminada per la vorera de la llacuna del Mar Menor.

Des de l’hotel, mir d’arribar fins a Playa Paraíso, en sentit oposat al d’ahir, per la Gran Via. Travessant paratges bellíssims, que s’inicien amb el pas per la Gola Marchamalo, una petita endinsada de les aigües de la Mar Mediterrània travessant a l’altra banda de La Manga del Mar Menor.

Pas per davant del Club Náutico La Isleta. Una mica més enllà, una altra església, titulada «Salvator Mundi», de construcció molt moderna. Senders vorera vorera les aigües. Platges buides. Finques i més finques de cases buides. Algunes garses blanques i gavines. Gent que fa pràctiques nàutiques.

Me’n torn cap a l’hotel per una altra ruta. Través la Playa los Alemanes, amb indicacions que demanen de respectar i conservar el litoral. Des d’un punt determinat de la platja Paraíso, veig la mar de bé les cinc illes protegides, totes d’origen volcànic, que emergeixen damunt les aigües del Mar Menor: Isla Redonda, Isla Mayor o del Barón, Isla del Ciervo i Isla del Sujeto. Cartells informatius assenyalen el tipus de vegetació molt «salada» de la contrada, vegetació d’arenal i vegetació de zones humides.

Per tal de conservar la gran riquesa florística que es troba en aquest litoral, demanen que la gent no surti dels senders senyalitzats ni es dediqui a recollir-ne plantes.

Em criden poderosament l’atenció les Salinas de Marchamalo. Contrada que em porta el record de les Salines de Mallorca, també a la vora de la Mar Mediterrània.

Igualment els cartells reivindicatius «SOS Mar Menor» o «Mar Menor Vivo» que apareixen en alguna de les cases (massa pocs!)

Me’n vaig a dinar a l’hotel, on també arriben la resta de companyes i companys del grup que han anat a visitar els dos pobles de La Manga del Mar Menor,  San Pedro del Pinatar i San Javier.

 

Després de dinar i descansar una estona, tot el grup de mallorquins, en autocar, ens dirigim cap al poble Cabo de Palos. La directora del Centre d’Interpretació ens dóna una lliçó magistral d’oceanografia. M’ha permès d’aprendre moltes coses que jo no sabia, en relació amb el Mar Menor: aquesta llacuna actual, milers d’anys enrere, fa part de la Mar Mediterrània. A un indret farcit de muntanyes marítimes, hi emergeix La Manga que contribueix a crear aquesta llacuna immensa, amb característiques molt distintes de la resta de la Mar Mediterrània.

Continua informant-nos sobre les aus i els peixos de la contrada, el submarinisme aquàtic, les naus enfonsades dins la mar, certes batalles del temps de la República, salvaments marítims arriscats i singulars, etc.

Un cop rebudes les explicacions, pujam fins al Far del Cabo de Palos, des d’on gaudim d’unes panoràmiques excel·lents.

Al final de la jornada, em sent molt desgraciat, com a usuari incompetent de les noves tecnologies! De retorn a l’hotel, em passa una cosa que no m’havia passat mai. Més bé dues coses. 

D’una banda, del teclat de l’ordinador, només me’n funcionen bé les files A i Z. Les de la Q i els números fan el que volen i no em deixen escriure el que jo desitj. 

De l’altra, i per afegitó, un cop apagat el mòbil, em demanen SIM-1 i SIM-2 per poder obrir-lo. Ni manera d’aconseguir-ho! Em qued totalment incomunicat de la resta del món, si no és que mir d’utilitzar el whatsappweb amb l’ordinador portàtil. Tot i que només ho puc fer amb aquells noms que em permeten d’escriure les dues files del teclat...

Ho faig a saber al meu germà Jaume qui, l’endemà mateix, des de Mallorca estant, mira d’arribar fins a ca nostra i em fotografia els codis que mantenc guardats dins d’una capsa.

Em pas tota la nit somniant truites... IN-CO-MU-NI-CAT! Ni amb el guia, ni amb la família, ni amb ningú, romanent a l’espera d’aconseguir les dades que necessit.

Al final de la jornada, el meu compta-passos me n’assenyala, de fets a peu, 16.830. Són més d’una desena de quilòmetres.

Viatge cultural d'IMSERSO a Múrcia (3): a Missa i sense mòbil!

El grup se’n va, de visita a Cartagena. Jo ja he avisat el guia comunicant-li que em qued a l’hotel. Ja conec l’indret que volen visitar i, a més a més, voldria anar a missa a alguna de les esglésies de La Manga. 

Caminant caminant, ahir en vaig veure dues: «Salvator Mundi» (a les 18:30h) i «María Reina de los Apóstoles» (10:00h). Com que a aquesta, calculant malament el trajecte a peu, hi arrib com aquell qui diu a misses dites, me’n som anat el capvespre a la primera, on he pogut participar-hi de cap a peus.

De retorn a l’hotel al migdia, on he dinat, m’he aturat a una tenda xinesa i he adquirit un teclat extern que em permeti de poder escriure al portàtil. Ja em va passar el mateix, mentre era pel Perú fa gairebé tres anys, i el bon amic Joan Carrió, gran coneixedor i apòstol del Linux,  em recomanà per whatsapp de fer-ho així i em va anar la mar de bé. 

Al Bazar Chino 5 QIONGQIONG YANG, situat a la Gran Via de La Manga, m’han cobrat 8,70 €. No és pagat per poder tornar a emprar com cal l’ordinador portàtil.

Per sort meva, i gràcies a les habilitats del meu germà Jaume, quan som arribat al migdia a l’hotel, ja m’he vist i trobat amb les contrasenyes requerides. Cosa que m’ha permès de normalitzar una situació que, si un temps era normal, hores d’ara i als nostres dies, resulta del tot inquietant: no poder disposar del mòbil!

Ni per telefonar a la família o les amistats o el guia del grup. Ni perquè qualsevol em telefoni, a mi. Ni per mesurar les passes i els quilòmetres que faig. Ni per fer fotografies. Ni per saber en quina hora em trob. Ni per emprar el «google-maps» que m’assenyali la ruta a fer. Ni per fixar l’alarma que em desperti al matí... Tot depèn, suara mateix, de les quatre punyeteres xifres dels dos SIM que m’han encolomat des de Vodafone!

Abans del final d’aquesta segona jornada, el meu compta-passos m’assenyala, de fets a peu, 16.830. Més d’onze quilòmetres, sense arribar a la dotzena.

Al final d’aquesta tercera jornada, sense poder disposar del mòbil, el meu compta-passos no me n’assenyala cap, de fet a peu. Ho calcul pels trams recorreguts a l’hora d’anar fins a l’església María Reina de los Apóstoles (4,5 km) i la parròquia «Salvator Mundi» (2,4 km). No crec que ultrapassin els 7 km.

Viatge cultural d'IMSERSO a Múrcia (4): la ciutat de Múrcia

Amb l’autocar de 54 viatgers complet, després de berenar sortim de l’hotel Cavanna, i ens dirigim cap a la ciutat de Múrcia. Aparcam just davant l’edifici de l’Ajuntament, lloc de trobada permanent durant tota la jornada.

Molt ben conduïts pel guia local Fernando Segura Pérez, retem visita a la Catedral, seu episcopal de la diòcesi de Cartagena, en ple centre antic de la ciutat de Múrcia. Esvelta, singular, atractiva, amb elements arquitectònics tan remarcables com la torre de 93 metres d’alçada (el segon campanar catedralici més alt d’Espanya), o la façana principal considerada una obra mestra del barroc espanyol, o les capelles de les famílies nobles dels Vélez, els Junterones  o el Trascor.

Malauradament, durant tot el temps que romanem al seu interior, l’organista està afinant l’orgue, de manera que no podem seguir totes i cadascuna de les explicacions que ens va fent el guia. Molt ben desplegades, per cert.

Feim un recorregut pel centre, recorrent també las instal·lacions del Mercat situat a la plaça de les Flors.

En l’autocar, anam a dinar tots a un restaurant de carretera, fora del centre de la ciutat de Múrcia: una sopa de verdures, pilotes amb verdures i patates i un iogurt, regat amb aigua (per a mi) i amb vi per a qui n’ha volgut prendre.

Al capvespre, amb el mateix guia local, visitam el Museu Salzillo, on es conserven tot un conjunt de peces de patrimoni artístic de gran valor, tant pel que fa al Betlem que conté 556 figures, com pel que té a veure amb els Passos de la confraria de Nuestro Padre Jesús que surten en processó tots els Divendres Sants al matí. Francisco Salzillo y Alcaraz (1707-1783) és considerat com l’imatger més representatiu del segle XVIII espanyol i un dels més grans mestres del barroc universal. És realment impressionant tota l’obra barroca d’aquest escultor que tenim davant dels nostres ulls... 

Malauradament, com a la Catedral, també al Museu Salzillo, ens veim superats per les intervencions cridaneres de guies d’altres grups que no ens permeten seguir bé les explicacions del nostre...

Acabam la nostra estada a la ciutat de Múrcia, visitant el famós Casino de la ciutat. De forma molt semblant al Círculo Mallorquín, de Palma, el Casino de Múrcia esdevé un edifici singular i emblemàtic. És del segle XIX, i té elements que arrepleguen corrents artístics diversos, barreges d'estil eclèctic amb influències modernistes i historicistes, neobarroc, neoclàssic o neonassarita. Té una biblioteca molt ben nodrida i ha estat declarat monument històric-artístic nacional l’any 1983. A l’actualitat és considerat Bé d'Interès Cultural (BIC), amb la categoria de monument del patrimoni històric espanyol.

Funciona com un club privat i ha estat restaurat diverses vegades amb doblers públics a les primeries del segle XXI.

Ens tornam cap a l’hotel de La Manga del Mar Menor en el mateix autocar, on arribam una mica abans d’anar a sopar.

Al final d’aquesta quarta jornada, el meu compta-passos me n’assenyala, de fets a peu, 15.430. Són uns 10 quilòmetres i mig.

Viatge cultural d'IMSERSO a Múrcia (5): Águedas i Lorca

Sortim puntualment amb l’autocar de la companyia Inmaculada a les 8:30 del matí, després d’haver avançat mitja hora l’inici del berenar al menjador de l’hotel. I després que m’he dedicat a recórrer a peu un quilòmetre i mig, fins a la Gola de Marchamalo.

M’adon que es tracta d’un dels cinc punts que serveixen de canals de comunicació entre les aigües del Mar Mediterrani (o Mar Major) i el Mar Menor. Dos d’aquests punts són passos naturals. Els altres tres han estat creats totalment o parcialment de forma artificial. De manera que, per travessar-los, s’han construït uns ponts que permeten de transitar-hi en vehicles o a peu.

Llegesc al plafó informatiu públic, que l’intercanvi d’aigües a través d’aquests canals facilita al Mar Menor que minvi el grau de salinitat i les seves condicions tèrmiques que provoca l’evaporació de les seves aigües, degut a les altes temperatures i als nombrosos dies de sol que té la regió.

L’hotel Isán Cavanna està situat relativament a prop de la Gola de Marchamalo, l’única totalment artificial.

Passant-hi per damunt del seu pont amb l’autocar, ens dirigim avui cap a Águilas, nucli de població costaner murcià, apropat de la regió andalusa d’Almeria. Està situat a uns 110 km de la Manga del Mar Menor.

Mentre ens hi dirigim, podem albirar a l’horitzó infinitat d’hivernacles de plàstic destinats a la producció de verdures. Es veu que hi destinen considerables quantitats de recursos econòmics, co-finançats amb Fons europeus, de cara a experimentar i explorar noves oportunitats tecnològiques que donin com a resultat nous productes o serveis a projectes. Pel que ens expliquen, són projectes de recerca industrial com també de desenvolupament experimental.

Anam amb ganes de visitar el Centre d’Interpretació de la Mar, CIMAR d’Águilas, conduïts per la guia local, de nom Anabel, amb qui topam just davant d’una panoràmica costanera encisadora. Després de passar per davant la Casa de Cultura Francisco Rabal, l’artista famós  nascut en aquesta localitat murciana, de gran projecció internacional a l’àmbit del cinema, durant una mitja hora recorrem l’espai que ens presenta grans detalls de la mar. 

Conté, entre d’altres, una barca del bou per a la pesca d’arrossegament, que visitam en tot el seu interior, l’aquari amb espècies de la zona, objectes relacionats amb la mar, utensilis de pesca, etc.

Així com em sorprèn l’altre dia la notícia de l’existència d’una colònia de nacres a la llacuna del Mar Menor, a la vora de l’illa Perdiguera, també em crida poderosament l’atenció una espècie de copinya gegantina que presenta aquest recinte d’Àguilas. Realment impressionant per les seves grans dimensions.

Despunta per damunt tot, la barca del bou que visitam per dintre, com també les sales diverses de les exposicions que ens presenten i ofereixen imatges de les contrades marines més properes.

Seguidament pujam a peu fins al castell de San Juan de las Águilas, des d’on gaudim d’unes panoràmiques bellíssimes. A banda i banda del Mirador Puerta del Castillo, veim platges d’arena i d’aigües netíssimes, illots apropats de la costa, xarxes «morunas» concessionàries de pescadors del port, barques...

En davallar del castell, pujam dalt d’una d’aquelles barques que ens duu a fer una volta per la badia, més enllà de les illes que veim des de la costa. Un passeig molt agradós,  acompanyat de les explicacions que ens fan arribar els encarregats de la nau.

Tenim oportunitat de veure el desgavell horrorós que comporta haver permès d’aixecar edificis monstruosos a la costa murciana. Sembla mentida que hi pugui haver qui sigui capaç de donar-ne l’autorització administrativa.

Anam a dinar a un restaurant de carretera, més apropat de Lorca.

Acabat el dinar ens dirigim a aquesta localitat murciana, on ens retrobam altra volta amb Anabel, la guia local, qui ens endinsa a l’interior i ens fa arribar algunes explicacions que tenen a veure amb el gran terratrèmol que l’afectà i les reconstruccions que s’hi estan duent a terme, a l’hora que ens duu a veure edificis emblemàtics, com la catedral, el palau de Guevara o algun altre edifici singular, estàtues com la de l’insigne guitarrista lorquí Narciso Yepes, o d’Alfons X el Savi.

Finalment ens deixa davant la porta d’entrada al Museu del Paso Azul, on ens atén una altra guia lorquina de nom Juani.

He de dir, perquè així ho he anotat al meu dietari personal, que la visita a aquest museu, per a mi, hi ha estat de més. Trob que hi sobra del tot, en un viatge cultural com el nostre. Tot i que comprenc que hi hagi un cert interès a mostrar-lo, com li he manifestat al nostre guia, l’he volguda seguir fins al final, malgrat que em resultava per moments cada cop més vomitiva... 

Al final de la jornada, el meu compta-passos me n’assenyala, de fets a peu, 16.246. Quasi una dotzena de quilòmetres.

Viatge cultural d'IMSERSO a Múrcia (i 6): La Manga del Mar Menor

 

El darrer dia que passam a Múrcia aquest grup de 54 mallorquins que hi hem anat, en viage cultural d’IMSERSO, l’aprofit per tornar a recórrer a peu La Manga del Mar Menor, a totes dues voreres del Mar: el Mediterrani i el Menor.

Per a mi, han estat uns dies mol ben aprofitats. M’havia proposat de fer, almanco, 15.000 passes diàries, amb la finalitat de baixar uns 2 kg del pes excessiu que duc damunt.

Si m’he de creure els aparells que m’ho indiquen, m’he passat de rosca: més d’una mitjana de 10 quilòmetres diaris, d’una banda; i 3,9 kg deixats en aquelles contrades murcianes en una setmana.

Això sí, bevent aigua sempre, a totes les menjades. Procurant no sopar. I prenent-me seriosament la tasca de caminar, aprofitant totes les circumstàncies que m’han permès de fer-ho.

Al final de la jornada, el meu compta-passos me n’assenyala, de fets a peu, 18.029. Són més d’una dotzena de quilòmetres.

En total, i durant sis dies, hauré fet unes 85.218 passes, que comporten més de 66 quilòmetres.
N'estic ben satisfet!

No puc negar que estic molt content d’haver duit a terme aquest viatge cultural. Volia fer-lo «d’incògnit», com aquell qui diu. Però, no ha pogut esser. Sortosament, des del primer moment m’he topat amb gent coneguda, a la qual agraesc profundament la companyia i el bon tracte que m'han dispensat.

No em puc estar de fer-ne esment:

La infermera campanera que vaig tenir temps enrere al PAC de s’Escorxador, Apol·lònia Mas i el seu espòs Toni Manresa.

L’activista cultural Catalina Vich i el seu espòs Joan Noguera.

L’artesana elaboradora de neules nadalenques mallorquines, seguidora entusiasta de na Bel Rosselló, la meva esposa, en aquesta labor, la felanitxera Catalina Mestre Ramis i el seu espòs Rafel Mestre Obrador.

El nebot del meu bon amic vicari de la parròquia de Santa Catalina Thomàs, ja difunt, Joan Martorell i la seva esposa Cati Reus.

I el bon company de lluites, concentracions i manifestacions reivindicatives d’un país més lliure i solidari, el científic Tomeu Cerdà Salvà. Ens pertocà d’asseure’ns a la mateixa filera de seients dins l’autocar. Cosa que ens ha permès de conversar-hi a les totes pràcticament cada dia.

També guard molt bon record de tots els guies que ens han menat pels indrets diversos que hem recorregut, explicant-nos detalls que, sense la seva aportació, ens passarien desapercebuts, sens dubte. Sobretot, del guia que ens ha conduït durant tots aquests dies, des que ens sortí a l’encontre el dia de la nostra arribada a l’aeroport d’Alacant, fins al darrer moment en què, al mateix indret, volgué venir a acomiadar-nos. Estic molt agraït a Mikael Berberian, de Turisme Social.

Aquest viatge cultural d’IMSERSO, entre d’altres aspectes, m’ha servit per veure encara més clarament què bé que s’ha comportat la natura amb nosaltres els humans, en oferir-nos tants d’espais agradosos, que el conjunt de la humanitat podem gaudir encara en aquest espai geogràfic de la regió de Múrcia: La Manga del Mar Menor. 

I també per adornar-me, un cop més, de què malament, alguns de nosaltres hem tractat i continuam maltractant aquesta natura tan esplèndida!

Ens mereixem que ens ho retreguin les generacions futures que ja no podran gaudir de la natura més neta que hi ha hagut damunt del Planeta.

Fins a la pròxima!

Al bon amic Manuel Miró, president d’associació que surt per IB3 TV

En bon dia de la festa de Tots Sants de 2022, per casualitat pura, em top amb imatges i la veu del bon amic valldemossí Manuel Miró Pinya, amb qui vaig compartir estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, a la dècada dels anys cinquanta del segle passat.

Quins temps aquells! Poc a veure amb els d’ara!

Revisant les dades que figuren al Presbiterologi del Bisbat de Mallorca, m’adon que n’hi apareixen ben poquetes seves. Les imprescindibles per besllumar-hi que es tracta la mateixa persona:

«En Manuel Miró neix a Muro el 30 de desembre de 1934. És ordenat prevere el 14 de març de 1959, (quan jo estic cursant el quart curs d’Humanitats, primer de la Secció Major). Participa en el Certamen amb el nº 666. Comença l’exercici del ministeri com Vicari de la parròquia de Valldemossa, de la qual l’any 1970 n’esdevé Rector. L’any 1973 deixa el ministeri», (mentre jo estic fent de missioner per terres del Burundi)... 

D’aleshores ençà, hem coincidit circumstancialment en alguna trobada esporàdica que hem mantengut tots dos a Ciutat. Per motius diversos. 

Sé que fa una desena d’anys que va perdre la seva esposa i continua sent vidu...

Jo sabia de la seva dedicació intensa a tasques relacionades amb la dinamització i l’enfortiment de l’associacionisme de la gent gran a la vila mallorquina de Valldemossa. Però en desconeixia els detalls que ens ofereix la televisió pública de les Illes Balears, a través d’aquest programa que jo presencio el dia de Tots Sants, assegut davant del televisor, mentre estic dinant d’una bona «fideuà» fabricada en casa... 

Es tracta del programa televisiu «Ganes de viure», núm. 8, cap. 200. Hi apareix Manuel Miró, de qui diuen que «viu de fer contents els altres», com a president de l'Associació de Gent Gran de Valldemossa des de fa una vintena d’anys seguits. Amb 87 anys d’edat manté una intensa agenda. Intenta ajudar a pal·liar la soledat, que surtin, s'animin... 'Això és donar vida', diu Miró, content de la resposta entusiasta dels socis després de dos anys de pandèmia.

He cregut que seria profitós,  sobretot per als membres de l’Associació cultural Amics del Seminari de Mallorca, i per a altra més gent de la contrada, recollir-ne l’extracte que reproduesc suquí mateix. 

Entre d’altres motius, per veure si el bon amic Manuel Miró s’anima a fer-se’n soci (i tants d’altres que han passat per entre les quatre parets del Seminari diocesà de Mallorca, a l’època que sigui).

Vet ací, doncs, el vídeo que me n’ha sortit, gràcies a l’oferta del programa a la carta que ens oferix IB3 TV. 

Per a mi, en Manuel Miró continua sent un «bon capellà LAIC», que continua «donant vida» al seu redol.

Bon profit a qui vulgui visionar-lo. Salut i coratge!

7 Dies a Menorca (2), amb Caminants Amics del Seminari de Mallorca

Dilluns, 17,10-2022

Una de les condicions que pos als companys caminants per participar en aquesta iniciativa de recórrer territori menorquí és poder participar en la concentració que organitzen els bons amics pensionistes de Ciutadella cada dilluns a les 12 del migdia, a la plaça de sa Catedral. Ho fan sempre en defensa d’unes pensions dignes,  i reclamant més respecte de les administracions públiques pels drets socials del conjunt de la ciutadania.

Per aquest motiu, en bon primer dia, no particip directament en la caminada a peu per trams del Camí de Cavalls, sinó que assistesc a la concentració de pensionistes que cada dilluns compareixen a la plaça de la Catedral, des de fa quatre anys seguits, sense cap interrupció.

Conduïts per Biel Martí Marquès, Agustí Hitar García, Custodia, Maria Lluïsa i d’altres pensionistes residents a Ciutadella, es concentren per defensar públicament unes pensions públiques dignes i respecte molt més acurat pels drets socials de la ciutadania.

Casualment aquest dilluns coincideix amb la primera concentració que fan, després de la gran manifestació d’àmbit estatal, realitzada a Madrid abans d’ahir, dissabte, a la qual ha pogut participar na Custòdia, representant Menorca; Graciela Masiano, representant Eivissa; i una nodrida representació de Mallorca amb Pep Juárez, Maribel Alcázar o Antonio Picazo al capdavant, tots ells membres de la Coordinadora Balear en Defensa de les Pensions Públiques i dels Drets Socials.

Em sap greu no haver-me pogut fer present, dissabte, ni a Madrid ni a Ciutadella, per sumar-me a les reivindicacions en defensa dels nostres drets, participant activament en les manifestacions unitàries de pensionistes arreu de l'estat espanyol. 

Sí que mir de fer costat aquest dilluns, dia 17 d’octubre, a la plaça de la Catedral, on s’hi concentren, com sempre, a les 12 del migdia els bons amics de l'entitat Pensionistes Per la Seva Dignitat de Ciutadella Menorca.

Els seguesc des de fa un cert temps per via telemàtica, des de Mallorca estant, i amb els vídeos que publiquen. Pel que vaig veient, són els membres més actius de la Coordinadora Balear en Defensa de les Pensions Públiques d'arreu de les Illes Balears i Pitiüses.

Cada dilluns, en sonar les 12 del migdia de la seu catedral de Menorca, inicien a la plaça de sa Catedral la seva concentració reivindicativa. Des de fa quatre anys seguits, sense cap casta d'interrupció.

Tenc el gust de conèixer-los només, per vies telemàtiques i amb imatges que apareixen a la pantalla del meu ordinador. Mai no ens hem vist "en viu i en directe", com acostumen a dir.

Avui, que n'és la primera ocasió, n'estic ben content, de fer-ho. N'admir la seva persistent constància. La seva presència constant, cada dilluns de cada setmana de cada any transcorregut. Sempre amb la mateixa dèria: convèncer la gent que vulgui escoltar-los que cal posar-se a defensar aferrissadament el sistema públic de pensions de l'estat espanyol, un dels millors, si no el millor, de l'Europa contemporània.

Així com els treballadors d'ahir, amb les seves quotes mensuals a la Seguretat Social, contribuïren esplèndidament a omplir la caixa de les pensions públiques dels pensionistes d'ahir; de la mateixa mantera, els treballadors d'avui, amb les seves quotes mensuals a la  Seguretat Social, contribueixen a mantenir plena la caixa de les pensions públiques per a pensionistes d'avui; i els pensionistes de demà, ¿de quines quotes mensuals a la Seguretat Social disposaran, si els treballadors d'ara endavant, en lloc d'aportar a la caixa pública, ho han de fer a una privada?

No es coneix cap altre sistema públic de pensions tan solidari com aquest en tota la Unió Europea. Per això, entre d'altres motius, volen desmantellar-lo. Perquè no resulta suficientment sucós per al capital privat que se'l vol fer seu i apropiar-se'l, servint-se dels governants espanyols actuals, tan submisos com els anteriors...

En companyia de la companya més veterana del l'entitat pensionista ciutadellenca, Maria Luïsa, qui sempre té per costum desplaçar-se en tricicle, a l'edat octogenària de què gaudeix, fent el passeig que va del port vell al port nou, vorera vorera mar, arrib a peu on arriba el vaixell de Baleària.

A mitjan camí, la companya se'n torna cap al centre de la ciutat, no sense deixar-me molt ben acompanyat per la seva infermera, molt amable, anomenada Conxa, qui m'acompanya fins allà on destrio la silueta del vaixell amarat al moll.

Acabada la concentració a la plaça de sa Catedral, i retornat del camí fet fins al port nou de Ciutadella, me’n vaig a dinar a s’Esplanada (Plaça dels Pins, 2) d’un bon menú del dia: Ensalada mediterrània i mero amb verdures (13,50 €), més una ampolla gran d’aigua mineral sense gas (2 €), més un cafè (1,40 €). Total, 16,90 €.

Sí que puc dir que, horabaixando, ben per casualitat m'he topat amb la tropa de caminants que han arribat al matí en vaixell i que acabaven de dur a terme la primera caminada. Programada pels voltants de Son Xoriguer, Cova dels Pardals i Son Saura, no en tenc imatges pròpies, ni puc dir-ne mot sobre allò que ha estat... 

A l'hora convenguda, anam a sopar al restaurant Casino Desset de Gener, situat a l’Avinguda de la Constitució, 18. 

Deman una ensalada de burrata i una aigua mineral sense gas. M’atén na Lucía. Me n’indica el preu: 10,90€.

«Pacer», el comptador que maneig per mesurar els meus passos diaris, m’indica que aquest dilluns n’he incrementat el nombre, respecte d’ahir: 15.012. Més acceptables: 10,21 km.

7 Dies a Menorca (3), amb Caminants Amics del Seminari de Mallorca

Dimarts, 18-10-2022

Cada dia 18 de tots els mesos de l'any, continuo mantenint més viu que mai el record sempre estimulant i engrescador de qui, durant vint-i-vuit anys seguits, m'acompanyà com a esposa. Tal dia com avui, se n'anà, d'aquí on som, i roman gaudint a la "dimensió desconeguda" des de fa sis anys i cinc mesos. Que en gaudeixi a les totes la manacorina Isabel Rosselló i Girart!

Avui és la primera sortida que faig amb els Caminants Amics del Seminari per terres menorquines. Després de berenar a l’hostal, partim en autocar llogat cap a cala en Turqueta. Em deixen seure a la butaca de davant, a prop del conductor. Cosa que em per d'accedir fàcilment al micro. Mentre hi anam, cantam cançons d’èpoques llunyanes, dins aquell autocar que recorre carreteres i camins de Menorca amb l'objectiu de dur-nos, a tots, fins a cala en Turqueta...

Una cala que, segons diuen, durant l'estiu està farcida de turistes, visitants i vehicles motoritzats que fan gairebé impossible accedir-hi confortablement, com podem fer nosaltres aquest dimarts del mes d'octubre.

Arribats a l'indret on hem de deixar aparcat l'autocar, continuam fent camí a peu. Des de cala en Turqueta cap a les cales de Macarelleta i Macarella. Els paisatges són meravellosos, amb una illa tota coberta de verdor per totes bandes i unes platges nítides i clares, com poques vegades es poden veure.

Dinam a l’ombra d’un xibiu molt ben condicionat, el bar cafeteria na  Susi. 

M’hi atén Felet. Me’n demana 17,20 €, per una ració de pollastre cruixent (13,60 €), aigua mineral sense gas (2 €) i cafè (1,60 €).

«Pacer», el comptador que maneig per mesurar els meus passos diaris, m’indica que aquest dimarts n’he fet: 13.724. Acceptables: 10,67 km.

7 Dies a Menorca (4), amb Caminants Amics del Seminari de Mallorca

Dimecres, 19-10-2022

Com ens assenyala i recorda l'organitzador bunyolí d'aquesta eixida fora de Mallorca, Joan Brunet, avui és jornada de semi-relax per a tots i cadascun dels membres que hi participen. 

Amb els nostres cinc cotxes arribam fins a Binimel·là, població situada a una trentena de quilòmetres de l’hostal ciutadellenc, i feim una caminada suau fins a la platja de Cala Pregonda. 

Anam a dinar a es Mercadal, al restaurant Las Vegas, on som atesos de manera magistralment professional per qui ens tracta a les mil meravelles, a l’hora que ens serveix uns plats exquisits. Hi deix 17€ del menú.

Abans, i ben per casualitat, tenc oportunitat de saludar na Tuni Allès i en Ramon Orfila Pons, antics companys de lluites polítiques institucionals, des del Partit Socialista de Menorca, tots dos en àmbits diversos: ell com a diputat del Parlament de les Illes Balears i conseller d’Agricultura del Consell insular de Menorca (1983-1997), Alcalde des Mercadal (1999-2010). Ella, consellera d’Economia i Medi Ambient del Consell insular de Menorca, directora general de Comerç del Govern de les Illes Balears (1999-2003). 

Grans defensors de la llibertat per al poble sahrauí, me n’alegr ben molt de tornar a veure’ls. 

Com també de veure, saludar i acompanyar la bona amiga Joana Triay Vidal, qui fou regidora del PSM a Ciutadella (1995-2005) i el seu espòs Carles Cavaller Pons.

«Pacer», el comptador que maneig per mesurar els passos diaris que faig, m’indica que aquest dimecres n’he fet: 14.369. Massa pocs quilòmetres: 9,77 km.