"Entre nosaltres", llibre de Sebastià Mesquida

Portada i contraportada del llibre de SEBASTIÀ MESQUIDA

El bon amic i condeixeble artanenc, Sebastià Mesquida i Sureda, em fa a saber que, tot i la seva ceguesa profunda adquirida els darrers temps, ha publicat recentment un llibre de 64 pàgines.

Me’n passa un exemplar, que mir de fullejar tot d’una que arriba a les meves mans. Li ho agraesc de bon de veres.

El titula «ENTRE NOSALTRES». El trob summament interessant... en els textos que arrib a comprendre més nítidament...

Conté una introducció. A càrrec de Jaume Mateu i Martí, «L’oracle a la recerca de la solidesa. A manera d’introducció» (Pàg. 7). 

Dos capítols: «Una societat fragmentada» (Pàg. 23) i «Un buit que callam, una societat distant» (Artà-Palma, gener de 2022) (Pàg. 39). 

Acaba amb una «Nota d’agraïment» (Pàg. 59).

Lleonard Muntaner n’és l’editor.

Tot plegat em duu a recordar la presentació d’altres llibres seus, que feim conjuntament amb Jaume Santandreu. Per exemple, «El Déu possible», a sa Nostra el 6 de juny de 2006. 

En aquell llibre Sebastià vol remarcar el paper d'instància central de la religió i de les esglésies cristianes.

Esmenta la ruptura altament significativa entre la religió i la vida més ordinària i coneguda dels homes d'avui dia, una ruptura que considera decisiva per a la concepció del déu avui possible (p. 9).

Afirma que el llibre, d’una banda, va orientat directament contra el trencament entre el vessant religiós i el de la vida mundana de l'home; i, de l’altra, es declara totalment a favor d'encarar obertament la relació franca entre ambdós vessants humans.

Així comença i així acaba aquell llibre que presentam en 4 parts ben diferenciades: (1a), (2a), (3a) i (4a) 

Portada del llibre (2006)

Al llarg d'aquelles 58 pàgines, l’autor s'afanya a presentar les esglésies cristianes, més com una espècie d'empreses constructores d'entrebancs, que no d'institucions humanístiques que miren de parar esment en les coincidències.

La presentació d’un altre llibre seu, la tornam a fer conjuntament en Jaume Santandreu i jo mateix, en aquest cas, el mes de juny de 2014 a Can Alcover.

Portada del llibre de SEBASTIÀ MESQUIDA (2014)

Duu per títol «En nom de Déu? En nom de l’home?» 

Es tracta, com sempre, d'un llibre dotat d'una càrrega de profunditat tan forta i tan gran, que s'esdevé explosiva.

Introducció de JAUME MATEU I MARTÍ (2022)

El llibre més recent, que tenc suara mateix a les mans «Entre nosaltres», com molt bé manifesta el presentador, explicita clarament el Sebastià més reflexiu: 

«De la reflexió, en Sebastià en fa matèria, això vol dir, en fa vida».

Brasil, mirar endavant (2)

Parant esment als membres que conformen la mesa d’aquesta trobada a l’Ateneu Barcelonès sobre Brasil, qui en fa la presentació és Laura Feliu i Martínez. 

Entrada a l'Ateneu Barcelonès, cèntric, a prop de la Rambla barcelonina

Si se’m permet la confidència, he de dir que, essent un dels qui ens hi feim presents per primera vegada, lament profundament que no hi hagi qui presenti la presentadora... M’arrib a assabentar, amb posterioritat a l’acte, que es tracta, ni més ni pus, que  de la Professora de Relacions Internacionals de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Quasi res! I que ha estat la degana d’aquesta Facultat del 2018 a l’abril del 2021.

Laura Feliu presenta la resta de membres de la mesa, començant per la brasilera Maria Dantas, activista social i política catalana que s’exerceix com a diputada al Congrés espanyol per ERC; segueix amb Amilcar Torrão Filho, professor brasiler d'Història de Brasil, Teoria de la Història i Història Moderna a la Pontifícia Universidade Catòlica de São Paulo (PUC-SP); i acaba amb Anna Ayuso, Investigadora sènior per a Amèrica Llatina de CIDOB i professora de Dret Internacional Públic a la Universitat Autònoma de Barcelona. 

Amb les paraules introductòries de la presentadora, es veu ben a les clares que es tracta d’un acte que pretén oferir algunes claus significatives que ajudin a entendre millor: primerament,  l’actualitat política al Brasil; en segon lloc, quins són els factors que han dut a la situació present; i finalment quines perspectives de futur es besllumen a l’horitzó més immediat.

Maria Dantas, Amilcar Torrão Filho, Anna Ayuso i Laura Feliu

Sense desmerèixer en res cap ni una de les excel·lents intervencions que s’hi fan, totes riques i enriquidores, he de reconèixer que, allò que més m’agrada d’aquesta trobada a l’Ateneu Barcelonès, és el conjunt d’intervencions que hi fa la diputada d’Esquerra Republicana al Congres dels Diputats espanyol, la brasilera Maria Dantas. 

És clar i evident que, només en cinc minuts, per tres vegades consecutives, és a dir, solament durant un quart d’hora, li ha de resultar molt difícil donar una resposta mínimament satisfactòria a cadascuna de les tres preguntes formulades de bon començament.

Em qued amb les ganes enormes de trobar alguna altra ocasió, en què pugui disposar, ella tota sola, del temps que precisa per explicar tot quant sap – que deu ser moltíssim -, sobre la situació d’aquest país d’Amèrica Llatina que representa tantíssim per a l’àmbit global del planeta Terra i sobre les aportacions que pot fer Brasil al conjunt de la humanitat. 

No solament pel que té a veure en la defensa i protecció d’allò que denominen «el pulmó verd del planeta», l’Amazònia, sinó també per moltíssims d’altres elements que afecten, de manera global, el model de vida que comporta el benestar social de què gaudeix (o n’està mancat) el conjunt de la població mundial, de manera tan desigual com injusta.

Temes i assumptes tan punyents com aquests, mereixen l’atenció i dedicació dels membres de la mesa que constitueix aquesta taula rodona sobre Brasil a l’Ateneu Barcelonès: 

Anticapitalistes amb neocapitalistes, bolsonarització, diversitat, esglésies pentecostals, forces armades i policials, lideratge llatino-americà, mercosur, militars, monarquia imperial, perma-crisi, pobles originaris indígenes i afro-descendents, PT Partit dels Treballadors, racisme, reptes de futur, república democràtica feble, transfuguisme, etc.

(CONTINUARÀ)

Brasil, mirar endavant (1)

Retornant de Lleida, on particip en el 29è Congrés d’Esquerra Republicana, com a membre del Consell Assessor d’aquesta formació política, arrib en tren Alvia a Barcelona, des de l'estació Lleida Pirineus. 

Església rellevant, a Barcelona

M’allotj, com gairebé sempre, al Casal de Joves de Sant Gaietà, que dirigeix el teatí mallorquí P. Miquel Bonet.

De cop sec, veig l’anunci d’un Acte programat a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, per  a les 18:30 de dilluns, 30 de gener de 2023. No hi he estat mai, però m’interessa moltíssim el tema: «Brasil, mirar endavant», amb fotografia dominant de Lula da Silva que arracona el rostre de Bolsonaro...

Cartell anunciador de l'acte a l'Ateneu Barcelonès sobre BRASIL

Mirant els que hi intervenen, m’adon que, a més de la presentadora Laura Feliu, hi participen Anna Ayuso, Amilcar Torrao Filho i Maria Dantas. Només em sona el nom d’aquest darrera, diputada brasilera d’ERC al Congrés dels Diputats espanyol.

Faig tots els possibles per fer-m’hi present amb moltes ganes. I n’aprenc moltíssim. Sobre la situació actual que travessa Brasil i el paper que li correspondrà de fer a Lula da Silva, el nou president que succeeix Bolsonaro a la presidència de la República.

Amb MARIA DANTAS, diputada brasilera d'ERC al Congrés dels Diputats espanyol

N’aprenc moltíssim, de tot quant diuen sobre aquest país d’Amèrica Llatina que tenc oportunitat de visitar, juntament amb la meva esposa difunta Isabel Rosselló, ni que sigui solament trepitjant-ne un petit racó, entre Uruguai i Paraguai, visitant les cataractes d’Iguaçú i, d’altra banda, fent escala tècnica a Porto Alegre.

També hi mantenc contacte, des de fa dècades, amb dos bons amics mallorquins que trien aquest país d’Amèrica Llatina per viure i treballar-hi, l’algaidí Sadurní Pesquero Ramon (qepd)  i el selvatgí Jordi Solivellas Perelló.

Amb el segon, continuam comunicant-nos via whatsapp, de tant en tant. Del primer, mantenc viu el record d’allò que em diu el mes d’octubre de 2018,  quan Jair Bolsonaro (PSL)  surt elegit president de la República. «És per estar bocabadats». 

M’interessa moltíssim parar esment al que ens puguin dir, avui dia, a Barcelona, sobre la situació que travessa aquests país tan immens d’Amèrica Llatina! 

Conferenciants a l'Ateneu Barcelonès, sobre BRASIL

Sobrevolar-lo durant hores seguides, des que deixes l’oceà Atlàntic, fins que aterres a l’aeroport peruà de l’oceà Pacífic, et dóna una idea del que comporta la seva immensitat, amb la major part de la selva amazònica incorporada.

Pas un guster d’escoltar, a l’Ateneu Barcelonès, les veus, opinions i preguntes que ressonen dins d’aquest recinte petit, amb un grapat de persones interessades en la matèria.

Algunes intervencions em resulten sorprenents: que la República del Brasil, avui dia, continua tenint despeses considerables envers el manteniment de «la família imperial brasilera que somnia tornar a regnar...»

D’altres, em confirmen allò que ja sospit d'antuvi. 

En algunes, no hi estic gens ni mica d’acord.

(CONTINUARÀ)

DOMINGO MATEU: Gaudint dels amics de cap a cap d'any

Intervenció de DOMINGO MATEU CONTI, president de l'associació cultural Amics del Seminari de Mallorca, fent la cloenda del Dinar de Companyonia que, com cada any, l'entitat organitza amb motiu de les festes de Nadal i de Cap d'Any.

Assistents al dinar al restaurant celler
Cas Padrí Toni, a Maria de la Salut

Nota introductòria:

Sabeu prou bé que no gaudesc de l’experta facilitat, diàriament acreditada, de saber ritmar i rimar sàviament les admirades dècimes del nostre estimat amic Miquel Campaner i Amengual. Vaig pensar, tanmateix, que un breu i concís petit poema podria ser una adient i oportuna salutació als benvolguts Amics del Seminari en l’avinentesa de la gratificadora trobada amical de l’inici de l’Any Nou. Aquest és el petit poema de salutació de la trobada de Cap d’Any que he titulat així:

GAUDINT DELS AMICS DE CAP A CAP D’ANY
Maria de la Salut, 14 de gener de 2023

DOMINGO MATEU CONTI, llegeix poema seu

Joia plena, fora planys,
car avui el jorn es crida
a tastar l’instant de vida
que s’esmuny entre els caps d’any.

Endolcim aquest instant
amarant-nos l’esperit
d’amorosívol delit
per fruir de tot l’encant
d’aquest efímer moment,
que allargam tant com podem
perquè allò que no volem
és obrir l’any malament

Com de costum, entaulats
en la dolçor de diverses
complaences, les converses
ens mantenen allunyats
de l’eufòria veïnal
que cala foc als carrers
per on corren els darrers
instants de l’últim alè de l’any.

Preferim omplir la ment
de somnis escumejants
i demanar a l’any entrant
que els port a bon compliment.
Param la taula de festa
i d’antigues batalletes
de quan érem jovençans.
O temps de dolça memòria:
gestes i errors importants,
amarats d’amor i penediment
que, a mesura que ens feim grans,
delit són de plaent glòria.

Que aquests dos mil vint-i-tres
sigui dolç i saludable,
magnànim i favorable,
tolerant i indulgent.

Curull de joies, eixut de planys,
sense turments ni llàgrimes,
aquest amical inici
nodreixi el foc sagrat
de les velles arrels íntimes
d’on neix la nostra dolça amistat
que a tots ens agombola
fins que es fa fraternitat.

Joia plena, fora planys,
car avui el jorn ens crida
a tastar l’instant de vida
que s’esmuny entre els caps d’any.

Cas Padrí Toni, Maria de la Salut
Dissabte, 14 de gener de 2023

De Colòmbia a Perú i de Lima a Bogotà (i 7): no i sí de les esquerres

Una molt bona notícia pels amants d’Amèrica Llatina és la presa de possessió per tercera vegada de Luiz Inácio Lula da Silva com a president del Brasil, en bon primer dia d’aquest Any Nou. 

LUIZ INÁCIO LULA DA SILVA, president del Brasil

Tant de bo que, amb aquesta tercera oportunitat que té de presidir el Brasil, arribi a fer passes considerables cap a l’objectiu que tothom desitja: fer desaparèixer la fam que pateixen 30 milions de persones al seu país! 

Que tothom pugui menjar tres pics al dia!
Pot semblar que no és demanar massa, però, de fet, és demanar moltíssim.

Una altra de les bones notícies que s’estan escampant arreu del món, des del primer dia d’aquest Any Nou 2023, és la represa de les negociacions entre la guerrilla i el Govern de Colòmbia.

Tant de bo que arribin a bon port!

GUSTAVO PETRO, president de Colòmbia

M’interessa remarcar-hi que, a diferència del Perú on, pel que sembla, l’assessorament que ha rebut el president  Pedro Castillo no ha estat dels més adequats, en canvi a Colòmbia, el president de la República Gustavo Petro s’ha sabut envoltar d’assessors que no solament l’han duit a la Presidència, sinó que l’estan ajudant, i molt, a fer passes concretes cap a un dels objectius marcats durant la campanya electoral:  la pacificació del país.

PEDRO CASTILLO, president del Perú

M’alegra ben molt veure que pot comptar, entre d’altres, amb la col·laboració de bons amics catalans que, des de Bogotà estant, hi fan suport i l’assessoren. 

Després de més de quatre anys sense cap casta de diàleg entre la guerrilla i el Govern de Colòmbia, tenen previst de reprendre aquest dilluns mateix les negociacions de pau. Sembla que ho han de fer a Caracas, la capital de Veneçuela.

Tant de bo que la violència quedi totalment desterrada d'unes terres regades amb massa sang aquestes darreres dècades.

Any nou, vida nova! De la de bon de veres:

De Colòmbia a Perú i de Lima a Bogotà (6): opinió molt encertada

D’entre les moltes publicacions que miren d’explicar la situació actual que viuen al Perú, n’hi ha una que m’arriba molt endins, amb la qual m’identific més que no amb cap altra.

La signa a Lima, la capital del Perú, Hugo Cabieses.  A mi, m'arriba des d’Alemanya el 27 de desembre de 2022. Redactada en castellà, m’interessa tant, que m’afany a publicar-la en català. 

Pel que puc saber, es tracta d’un economista peruà que coordina l’àrea de desenvolupament sostenible, canvi climàtic i drets indígenes del Centre d’Investigació de Drogues i Drets Humans (CIDDH). L’any 2011 fou nomenat pel president Ollanta Humala  viceministre de Desenvolupament estratègic dels Recursos Naturals del Ministeri de l’Ambient (MINAM).

L'economista peruà HUGO CABIESES

Diu i escriu aquest economista peruà que la ingerència del Govern dels Estats Units (EUA) i de la CIA en la caiguda del president Pedro Castillo i en l’assumpció del poder per part de Dina Boluarte, ha estat i continua sent un factor important en la crisi d’Estat que viu el Perú.

A la vista de les mobilitzacions socials que no aturen arreu del país, molta de gent, sobretot de Lima i dels àmbits més alts del poder, es demana per quines cinc-centes tanta de gent continua mobilitzant-se.

L’economista s’atreveix a oferir-hi algunes respostes que poden explicar per què NO es rendeixen NI ES RENDIRAN mai:

- Perquè Lima no comprèn les províncies ni les entén,

- La ciuat no entén el món rural,

- Els criollos i blancs no entenen els indis «de color modest»,

- La cultura occidental menysprea la cultura indígena,

- La gent rica s’enriqueix a costa dels de baix i dels de l’interior del país,

- Des de fa dècades els ciutadans benestants critiquen els informals, però no fan res per potenciar-ne la formalització,

- Els més poderosos destrossen els recursos naturals amb la finalitat de guanyar més doblers i els indis defensen el seu mitjà de vida, des de la informalitat i la delinqüència,

- Els prohibeixen d’organitzar-se solidàriament, pretenent que esdevenguin individus sense drets,

- La violència institucional s’exerceix sempre i solament contra els pobres, els indis i els joves,

- La corrupció s’ha tornat institucional, primordialment entre polítics i empresaris, mentre que  els indis n’hi són perseguits,

- Per primera vegada en els darrers 200 anys s’han vist reflectits en el rostre i el capell d’un president semblant a ells, però aquest no ha estat reconegut pels poders fàctics corruptes i autoritaris,

-  La gent de baix i la gent d’endins no volen que la gent de dalt i la gent de fora (EUA i OEA) fiquin el nas en els assumptes propis, però els de dalt en sol·liciten la intervenció,

-  La Constitució actual no té en compte els seus drets, que són reconeguts internacionalment,

- Perquè hi ha centenars d’altres raons que empenyen a continuar lluitant pel Ben Estar i pel Ben Viure, dins un Perú «de totes les sangs» i de la pau definitiva per a tots i totes...

És l’opinió d’Hugo Cabieses, Lima 27 de desembre de 2022.

Abraçades!

(CONTINUARÀ)

Nadala 2022: setanta-vuit, un bon nombre?

Un 7 i un 8

Setanta-vuit? Cap bon nombre!
No me’n porta records bons:
vaig sentir ressonar trons,
que acabaren en penombra...

La mateixa que aixopluga
avui dia tanta gent
que no sap d’on li ve el vent
i que es mostra tan poruga.

Seminari 1968: Tretze anys després d'haver-hi entrat a estudiar

Democràcia

¿Què n’hem fet, d’aquells missatges
sembradors de Goig i Pau?
Hem deixat al pany la clau
perquè hi pugui fer pillatges

una gent que amb molt coratge
s’atreveixen a aplaudir
un avui que fa patir
pel futur, amb mal oratge.

Monarquia

¿Dins quin cap, encara hi cap
qui s'estimi més tenir,
i per sempre mantenir
cap personatge reial?

Ell pot fer i desfer com vol
sense que li passin comptes.
D'una fada semblen contes,
que porten rei a estar sol.

Monstres

N’hi ha molts que tenen patges
que els ajuden a assolir
unes metes per tenir
cada cop millor carruatge;

Oblidant-se de qui diu
que no deixa de ser monstre:
tan petit i alhora nostre,
que fa mal a tot quant viu...

Països Catalans

S’inicia en aquell any
una etapa amb cara nova,
però acaba en una cova
molt més fosca que l’engany.

Hem deixat al pany les claus
perquè hi pugui fer pillatge
qui no dubta i té el coratge
de mantenir-nos esclaus.

Perú

Fou a l’any setanta-vuit
quan vaig deixar aquell país
I cada any encara fris
de tornar-hi, me’n trob buid.

Lament amb molt gran dolor
que no hi hagi reeixit
sinó que hi quedi proscrit
tot intent d’altre color.

Àfrica

Ens arriben cada dia
de les costes més properes,
nombrosíssimes pasteres
amb gent que vol fer més via

per sortir-ne d'aquell pou
que al seu entorn hem cavat:
de riqueses l'hem buidat,
deixant-lo molt més que tou.

L’esport

Què n’hem de dir, de l’esport,
que aglutina tanta gent:
i que ocupa tant la ment,
arreu del món, dret i tort!

¿Tant ens és futbol mundial
com la mort d’un futbolista
condemnat per fer-hi llista
que li pot ser ben fatal?

Les dones

Amb la mort de Mahsa Amini,
¿què defensa l’esportista?
Que mai no girem la vista,
hi marquem un bon termini

en la lluita que les dones
més valentes han alçat,
per esser ben encalçat
qui predica des de trones

contra els drets que tots tenim
a  portar-nos lliurement,
ser tractats amablement,
poder viure com sentim.

Aniversari

Setanta-vuit? Cap bon nombre!
Els acab de fer enguany.
No vull viure més l’engany,
Ni tampoc a dins cap ombra.

M’estim més gaudir del sol.
Vull fruir d’un cel ben blau!
Que no hi hagi cap esclau!
Vull que el Goig suplesqui el Dol.

Per molts d’anys!
Feliç Any Nou!

Cecili Buele i Ramis,

Ciutat, 31 de desembre de 2022

De Colòmbia a Perú i de Lima a Bogotà (5): exili familiar a Mèxic

Quinze dies després de la destitució i l’empresonament provisional del president Pedro Castillo, continuen les lluites populars arreu del Perú, sobretot a determinades regions del país. 

Les masses enrabiades continuen reclamant les tres peticions inicialment presentades: convocatòria d’eleccions constituents, com més aviat millor; renúncia de tots els congressistes, tancament del Congrés, que se’n vagin tots a casa seva; i alliberament immediat de Pedro Castillo, el president de la República elegit democràticament a les urnes.

Són dues setmanes seguides de repressió, exercida per part de les forces armades i policials del Perú, que fan front a les manifestacions nombroses convocades per entitats i organitzacions populars de tota casta.

El fet de sortir multitudinàriament a carrers i places de les ciutats produeix enfrontaments tan durs que provoquen la mort de nombrosos participants. Quinze dies després de la destitució del president, les informacions oficials parlen de vint-i-sis morts totalment identificats, com a resultat de les actuacions repressives de les forces de l’ordre, enviades per les autoritats que presideix Dina Boluarte.

Volent seguir una mica més de prop la situació que s’està donant actualment al Perú, mir de contactar amb amistats i gent coneguda que hi viu. M’interessa ben molt saber-ne i rebre’n opinions. Les que siguin. Sé que no poden ser mai coincidents. La visió i opinió que em puguin passar depèn molt, entre d’altres aspectes, de la ubicació material, social, política o religiosa en què es troba cada interlocutor/a.

Així i tot, encara me’n puc fer una idea més cabal quan, després de demanar-los que em vulguin passar enllaços a mitjans de comunicació que consideren els més adients, i que em puguin resultar més útils a l’hora d’obtenir una informació el més objectiva possible, n’arrib a poder establir una llarga sèrie summament interessant.

Per ordre d’importància, d’acord amb els criteris que consider que s’adiuen més amb la perspectiva que estic assumint, des de lluny estant suara mateix, en destrio aquesta mitja dotzena d'entre molts d'altres que m'arriben:

1. NO HAY DERECHO  (un dels programes radiofònics que em diuen que es dels més complets)

2. LA ENCERRONA  (Marco Sifuentes, de tendència centrista, em diuen)

3. DILO FUERTE  (puja contengut interessant de cada esdeveniment a instagram)

4. WAYKA  (per a mi, una de les presentacions més expressives i impactants)

5. IDL-REPORTEROS  (me la recomana molta de gent)

6. INTY NOTICIAS  (programa obertament favorable a Pedro Castillo i contrari a Dina Boluarte)

Poc o molt, durant aquests dies he anat entrant a veure què hi diuen, com ho comenten, què proposen, els diversos mitjans radiofònics o televisius. Gairebé tots digitalitzats a les grans xarxes com instagram, facebook o youtube. Cosa que permet d’entrar-hi amb molta facilitat.

Pel fet que avui mateix, 21 de desembre, el primer dia de l’hivern europeu, es produeix a Lima, en ple estiu peruà, un fet que pot marcar un abans i un després en la situació política peruana, m’hi he volgut centrar una mica. 

Per primera vegada he accedit a INTY NOTICIAS: m’he assabentat que l’esposa i els dos fills menors d’edat del president Pedro Castillo (qui continua en presó preventiva) han sortit de l’aeroport Jorge Chavez de Lima i han viatjat a Mèxic on han rebut l’asil polític que havien sol·licitat.

S’ho paga seguir tot quant s’hi presenta, per adonar-se que, des d’aquest mitjà: 

* El president del Perú continua sent Pedro Castillo, tot i que hagi estat empresonat;
* La presidenta Dina Boluarte no és més que una impostora, que els militars han portat a la Presidència de la República per protegir els interessos de les famílies més benestants del Perú;
* Els congressistes, a més de ser uns aprofitats que esperen traure tallada de les concessions multimilionàries que s’han de renovar l’any 2023, pretenen fer reformes constitucionals que impedeixin que pugui tornar a sortir elegit mai més cap altre president que provengui dels sectors més populars del Perú.

Davant la reacció governamental peruana de declarar «persona non grata» l’ambaixador de Mèxic a Lima, per haver concedit l'asil polític a la família del president Castillo destituït, s’ho paga seguir de prop les declaracions que efectua el president mexicà AMLO (Andrés Manuel López Obrador), sobre la situació política al Perú (amb certes recomanacions que serien aplicables també al procés independentista català).

Per si això no bastava, aquest mateix dia tenc oportunitat d'escoltar per primera vegada un dels comentaristes peruans més prestigiosos, segons em diuen, César Hildebrandt, qui, de manera clara i explícita, critica durament l'actitud del president de Colòmbia, Gustavo Petro, qui es nega a reconèixer com a presidenta del Perú Dina Boluarte i fa suport clar al destituït Pedro Castillo.

M'ha semblat oportú recollir-ne aquí mateix els tres minuts que dura la seva intervenció:

(CONTINUARÀ) 

De Colòmbia a Perú i de Lima a Bogotà (4): pobres contra pobres

 

El pas, insòlit i inesperat, d’un mestre rural de províncies serranes, per la Presidència de la República del Perú, cosa mai vista fins fa poc, i la seva actuació presidencial, permesa durant 16 mesos seguits per les forces polítiques presents al Congrés, entre d’altres aspectes, fa veure cada cop més clarament la divergència d’opinions. 

No solament entre els seus mateixos votants, sinó també entre les esquerres peruanes diverses.

L’arriben a situar al capdavant del bordell polític en què s’ha convertit tot plegat, considerant-lo un inepte rodejat d’ineptes. Creuen que la seva curtor ha estat aprofitada pels poderosos de torn, i constaten que els mitjans de comunicació, totalment en mans de la dreta, s’han posat obertament contra Castillo i les protestes populars. 

Descomptant-ne algunes excepcions (com pot ser Marco Sifuentes a LA ENCERRONA), gairebé totes les versions que donen premsa i teles hi van dirigides directament.

Recomanable canal de televisió, sobre situació actual al Perú

Des de posicions d’esquerres, adverses a Pedro Castillo, que als inicis el veien com una certa alternativa al fujimorisme de dretes, hores d’ara ja no el volen com a president. El rebutgen a les totes. 

Consideren que ha destruït totes i cadascuna de les institucions... que dirigeix una banda criminal saquejadora de l’Estat durant el seu mandat... i que ha abandonat el poble amb la seva ineptitud i amb la corrupció de les persones que ha posat al seu càrrec. 

Opinen que ha de romandre a la presó i deixar de destruir el país. Li critiquen que no dubtàs a aliar-se al Congrés per destruir l’Educació, el Ministeri de la Dona, o per marginar els agricultors, per canviar 80 ministres durant tan poc temps, o per nomenar com a darrera ministra de Cultura una odontòloga. 

En definitiva, per no haver fet res d’allò que va prometre, sinó per haver-se dedicat només a robar, a ficar-hi ineptes i a destrossar ministeris que funcionaven més o manco bé. 

Ja no volen Castillo. Mai no el varen volen. Només pensaren que podia representar una alternativa millor al fujimorisme. Però han vist que, de fet, ni representa els més pobres, ni els defensa, ni fa res de bo per ells: només enriquir amb concessions milionàries la seva família i la seva gent més propera. 

Opinen que el Congrés se n’ha d’anar, i que se n’anirà. Però Castillo també. Ha enfonsat totes les esperances de l’esquerra. El consideren un veritable delinqüent.

Reconeixen que sap fer-se la víctima, però que, mentrestant, el país s’està dessagnant per mor d’ell.

Conferència episcopal peruana convoca a pregària per la pau al país

A la vista de la convocatòria de certes concentracions fetes a Europa, com la realitzada a Palma el proppassat dia 16 de desembre, consideren lamentable que, des de l’estranger, les coses no s’arribin a veure així com són... 

(CONTINUARÀ)

De Colòmbia a Perú i de Lima a Bogotà (3): Opinions i visions divergents

Si alguna lliçó he après dels meus contactes directes amb gent del Perú, és que cada peruà/peruana acaramulla tanta experiència vital i tanta vivència experta, que mai no arrib a aprofundir-hi del tot, fins al fons.

No en parlem, quan es tracta de contactar-hi col·lectivament. En general, des de l’infant més petit fins a la persona més vella, mantenen una capacitat, força enriquidora, no solament per analitzar a fons les realitats que fan del Perú un país tan complex i tan divers, sinó també per entaular discussions i debats fructífers al més alt nivell. Fins i tot, en assemblees improvisades, en qualsevol moment o circumstància.

Per això, davant d’una situació com la que pateix actualment la major part de la població peruana, amb motiu de l’empresonament «provisional» del president elegit democràticament, Pedro Castillo, i davant les mesures adoptades per la seva successora en el càrrec, Dina Boluarte, em permet d’esbrinar què en pensen, què n’opinen, què senten o com ho veuen, algunes de les meves amistats peruanes més properes, de confiança major.

Un cop m’arriben les respostes, puc adonar-me que n’hi ha per a tots els gusts. 

Des dels nivells més populars, gent que aparentment no sap llegir ni escriure correctament «en espanyol», que no disposa de recursos econòmics suficients, però que manté una claredat d’idees, de pensament o de criteris d’actuació extraordinàriament vius i audaços, sobre allò que necessita el país...

Fins a aquella altra gent, que es considera a si mateixa com la més ben preparada intel·lectualment, que disposa de majors recursos econòmics i que està acostumada a desplegar la seva vida en àmbits luxosos, considerant-se l’hereua genuïna del poder i l’administració del país.

Per sort o per desgràcia, en la meva relació directa amb el Perú, arrib a tenir oportunitat de tractar de prop tots dos extrems de la població peruana: la que viu en assentaments humans situats a la perifèria de les grans ciutats, la població majoritària, la més empobrida; i la que se sent senyora única d’altres indrets urbans més privilegiats, fins i tot ocupant en exclusiva balnearis de més relleu i renom...

Lògicament, no tothom viu, i veu les mateixes coses, de la mateixa manera.

Mentre n’hi ha que, posant-se al costat del president, en defensen la permanència i la continuïtat, en considerar-lo «un dels nostres», els més pobres; d’altres s’afanyen a fer tots els possibles perquè sigui destituït un que «NO és dels nostres», de manera que n’ocupi la presidència qui defensi els interessos dels més rics, emprant els mitjans que calgui, sense parar esment a les conseqüències que se’n puguin derivar.

Intervenció meva durant l'acte de solidaritat amb el poble peruà realitzat a Palma

Ho puc comprovar claríssimament, amb les respostes que m’arriben, quan hi planteig la qüestió.

El país pateix un desbordament popular. Des de totes les regions s’aixequen veus cridaneres de protesta que exigeixen que s’acabi d’una vegada per totes amb la xacra de la corrupció i s’advoqui per la capacitat de l’Estat a atendre les demandes de canvi, sense exclusions.

Aquestes veus exigeixen que s’accelerin els processos per garantir Referèndum i Noves Eleccions Generals Immediates per a l’any vinent 2023.

Aleshores, em resulta molt curiosa la resposta que m’arriba des d’àmbits més benestants. 

En agrair-me molt educadament la preocupació que els exprés pel seu país al meu escrit, em conten com veuen la situació actual i allò que hi està passant. Em diuen que, davant les evidències de corrupció i la moció de censura imminent, el president decideix per si mateix tancar el Congrés i fer una cop d’estat, però no rep el suport de ningú. Conseqüentment, el detenen i nomenen  la vicepresidenta del seu mateix partit perquè ocupi el càrrec de presidenta del país. Em diuen que esperen que ella sí que posarà ordre al país.

Quant a les veus que s’aixequen reclamant noves eleccions generals immediates per a l’any 2023, m’assenyalen que «aparentment és un requeriment per la democràcia, però que cal romandre-hi molt atents, perquè darrere de peticions com aquesta hi ha grups que no cerquen altra cosa que modificar la Constitució per assolir la continuïtat de la Presidència, a l’estil Veneçuela».

I ja hi som, a la parada de les cebes! No m’ho diuen, però ho veig ben clar: els fa por, tenen por!

Tenen por que s’arribi a modificar una Constitució que consideren que els protegeix. 

Tenen por que torni a assolir la Presidència de la República del Perú algun altre personatge que vulgui implantar al país andí l’estil presidencial de Veneçuela. 

En definitiva, tenen por de perdre la seva situació de privilegi, a l’interior d’un país on la majoria de la població ha de viure dins la pobresa més extrema.

(CONTINUARÀ)