Aquest dies que es lamenta la mort de Fèlix Pons Irazazábal, em ve al cap el record de certs moments compartits, en àmbits ben diversos: com a creient catòlic, dins el Moviment Escolta de Mallorca; com a polític d'esquerres, presidint del Congrés dels Diputats durant 9 anys seguits; i com a ciutadà actiu, albirant la construcció d'una nova Mallorca, més mestissa i barrejada.
Tots tres moments en resulten força enriquidors, per a mi.
El primer
Es produeix a la dècada dels anys 70, quan el pare de família n'acompanya les criatures a l'Agrupament Verge de Lluc, adscrit a la Parròquia de l'Encarnació, d'on som consiliari.
El seu gran interès a donar i rebre educació integral, compromesa amb el país, la defensa de la natura, la igualtat de nins i nines, o els valors de la transcendència, en fan un ciutadà creient practicant excepcional. Exemple admirable per a molta de gent (sobretot per a qui no acaba d'entendre que un home que es diu d'esquerres també es declari i miri de comportar-se com a cristià).
El segon
Quan vaig anar a donar el darrer adéu a Fèlix Pons, al cementeri de Palma, entre d'altres, vaig topar-me amb els dos germans López Nadal. Una topada fortuïta que em dugué a la memòria el record d'un escrit que m'havia enviat en Juan Manuel, quan era assessor del president del Congrés dels Diputats, l'any 1988. Vint-i-dos anys abans!
Em feia a saber que el senyor Pons li havia encarregat d'interessar-se per la demanda que jo li havia fet i de contestar a la meva petició d'informació.
Feia poc que s'havia mort la meva dona, na Lina Company... Com a empleat públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears, m'havien entrat ganes de participar als concursos de selecció de funcionaris comunitaris a la Comissió i al Parlament Europeu.
Amb aquell detall tan valuós per a mi, m'obrí les portes de la Delegació de la Comissió de les Comunitats Europees, del carrer Serano, 41, a Madrid, on vaig poder consultar tot quant vaig voler amb la senyora Berta Lasuen...
I el tercer
Encara record, amb molta d'emoció, la telefonada que em va fer Fèlix Pons a ca meva, ell mateix, setmanes abans que pronunciàs -mentre l'estava preparant- el Pregó de la Festa de l'Estendard a la plaça de Cort el 29 de desembre de 2006.
Bon cavaller a l'àmbit de la política institucional i cívica, em demanava parer sobre algunes al·lusions que havia pensat de fer a la persona de mumpare ja difunt, del qual, -em deia- continuava guardant molt bons records...
Sempre li agrairé totes aquestes, i d'altres, deferències!
M'imagín que deu ser de veure i d'escoltar, allà on són ara tots dos junts, els comentaris que hi fan dos polítics socialistes mallorquins, tan admirables per a mi: n'Emili Darder Cànaves i en Fèlix Pons Irazazábal!
Tots dos, polítics d'esquerres. Tots dos creients practicants. Tots dos ciutadans actius d'aquesta terra nostra.
La barriada del Camp Rodó, com moltes altres de la ciutat de Palma, es troba aquests dies d'estiu fent festa. Entitats socials i associacions veïnals diverses s'afanyen a preparar-les i organitzar-les, de manera que resultin el més participatives possible.
Enguany, des de l'Associació Veïnal del Camp Rodó, de la qual som membre des de fa 22 anys, se m'ha convidat a fer-hi el Pregó de Festes; cosa que m'ha encantat de fer (i que es pot seguir en aquests dos enllaços que tan gentilment n'ofereix la secretària de l'AVV, Llum Esteva, al Facebook: Pregó de Cecili Buele de les Festes al Camp Rodó 2010.
Si hom vol veure imatges, també, de l'inici d'aquestes jornades festives que van començar al Parc de ses Fonts, divendres 4 de juny, hi pot accedir des d'ací mateix.
Està clar que la barriada del Camp Rodó, en aquestes dues darreres dècades, ha canviat en molts d'aspectes: tant pel que fa a la gent que hi viu, com pel que té a veure amb els equipaments públics instal·lats, com pel que respecta a la consolidació d'associacions, entitats, empreses...
Hom nota a faltar, això sí, un increment en la participació cívica i ciutadana que desitjaria, com a tros de món integrat dins l'Europa democràtica del segle XXI...
Alhora que desitjaria viure en una barriada que fos capdavantera en la defensa de la llengua i la cultura pròpies d'aquesta terra nostra; en la protecció dels sectors més desafavorits i en el respecte cap als drets humans més fonamentals per a tothom que hi viu, hi resideix o hi treballa.
Ens queda molta de feina a fer, encara! De ganes, no en manquen...
Divendres, 2 de juliol de 2010, l'Associació Veïnal del Camp Rodó, amb un acte organitzat a l'aire lliure conjuntament amb altres entitats diverses, inicia el programa de festes populars que ha elaborat per a enguany en aquesta barriada de Palma, i que va adreçat a tota la gent que hi viu i s'hi vol acostar.
Una entitat que, d'ençà que es va crear l'any 1977 -això vol dir que ja duu 33 anys d'existència perdurable i ininterrompuda- ha volgut mantenir, precisament, les dues característiques que li són més pròpies en la construcció d'aquest barri, on mira d'enfortir-hi convivències cíviques: la Festa i la Lluita. Festa i Lluita, que vénen a ser com la cara i la creu d'aquesta moneda valuosa que comporta l'entitat: Festa per aquelles coses bones que s'hi van aconseguint i s'hi mantenen. Lluita per reivindicar tot allò que encara no tenim o que ho voldríem tenir d'una altra manera.
Com diu el poeta (Bartomeu Fiol), “Camp Rodó vol dir camp de batalla!”
En l'inici de les festes d'enguany m'agradaria recordar, fent-ne un esment més que entranyable, la gran quantitat de persones veïnes del barri -amb noms i llinatges concrets- que, al llarg d'aquests darrers 33 anys, hi han dedicat esforços, idees, hores, recursos, iniciatives... de tantíssimes maneres, però sobretot fent part de la Junta Directiva d'aquesta associació veïnal. Es poden comptar a centenars, segurament.
Són persones que gairebé sempre s'han mogut dins l'anonimat, sense esperar res a canvi en benefici propi; però no deixant mai de pressionar perquè el “barri del Camp Rodó arribi a ser allò que els veïnats del Camp Rodó volem que sigui” -com reflecteixen els carnets de soci de l'entitat-: un barri net i curós, un barri tranquil i harmoniós, un barri culte i lluitador, un barri on tothom passi gust de viure-hi.
De tota aquesta gent que ha format part de la Junta Directiva de l'associació veïnal del Camp Rodó, n'hi ha que encara són vius -i alegra ben molt veure que s'acostin a celebrar enguany aquestes festes populars-. N'hi ha d'altres que ja ens han deixat i ja no són aquí entre nosaltres. A totes aquestes persones el nostre agraïment més profund, en un dia com avui.
També m'agradaria recordar i fer avinent que, si en aquests darrers 33 anys, s'han anat aconseguint millores al barri, en bona part, aquestes es deuen a l'existència perdurable d'aquesta associació veïnal -que precisament no fa gaire va renovar-ne la Junta Directiva-.
És des d'aquí, des d'aquesta associació veïnal del Camp Rodó, que s'han reclamat i aconseguit els primers semàfors al barri, després que s'hi haguessin produït morts d'infants per manca d'una senyalització adequada per al trànsit de vehicles... És des d'aquí, des de l'associació veïnal del Camp Rodó, que s'han celebrat jornades de festa popular, amb la participació de veïnades i veïnats, on han participat grups nombrosos d'artistes, actors i actrius, balladores i balladors, cantaires... És des d'aquí, des de l'associació veïnal del Camp Rodó, que s'ha aconseguit la primera zona verda, a Can Simonet, i la resta de zones verdes del barri, com aquesta de ses Fonts, o la de s'Escorxador. És des d'aquí, des de l'associació veïnal del Camp Rodó, que s'ha reclamat i aconseguit un bon nombre de centres escolars per atendre les necessitats educatives de la població. És des d'aquí que s'ha lluitat per tenir el Centre Cultural i Comercial de s'Escorxador, amb el Punt d'Atenció Continuada per a l'atenció sanitària (PAC). És des d'aquí, que s'ha anat publicant el butlletí de l'associació, a través del qual la població d'aquesta barriada ha pogut romandre informada de les activitats que s'hi organitzen. És des d'aquí que ha nascut una iniciativa pionera en el tractament dels infants d'aquelles famílies que tenen més problemes, com és el cas dels Ferrerets, o de l'atenció alimentària en aquests temps de crisi que patim. També és des d'aquí, des de l'associació veïnal del Camp Rodó, que s'ha reclamat insistentment la rehabilitació de les plantes superiors del Mercat del Camp Rodó, perquè fossin destinades a centre sociocultural (una instal·lació que hores d'ara encara no s'ha arribat a inaugurar!) O que s'ha insistit en la necessitat que retornin a mans del poble les instal·lacions militars desocupades, com són ara les dues casernes situades a la carretera de Valldemossa. O que s'ha reclamat l'ús públic dels terrenys extensos que conformen les instal·lacions del Psiquiàtric, en comptes de construir-hi més edificis privats.
Trenta-tres anys de Festa i Lluita veïnal són molts, certament! Però tampoc no són tants, si els comparam amb tota la història cívica de la nostra ciutat de Palma.
Ens queda molta de feina a fer, encara. I, des d'aquesta associació veïnal, que fa part de la Federació d'Associacions de Veïns de Palma, podem convidar a enfortir i consolidar la tasca de reivindicar més i millors serveis públics, com un dels drets fonamentals de la ciutadania democràtica del segle XXI.
Siguin quins siguin governants o autoritats, la ciutadania del segle XXI, lluny de veure'n afeblits els drets cívics aconseguits durant la segona meitat del segle passat, els hem de veure ampliats i consolidats.
Per això, som de l'opinió que ara més que mai, fa falta insistir en la necessitat de fer Festa al Camp Rodó, certament; però també en la necessitat de continuar mantenint ben viva la flama de la Lluita per aconseguir un barri millor.
Ens ho demanen les generacions que hi nasqueren. També les que hi arribaren i s'hi instal·laren fa dècades. I, sobretot, les que hi acaben d'arribar més recentment, provenint d'indrets tan diversos, d'arreu del Planeta Terra.
Per molts d'anys!
Cecili Buele i Ramis Veí del Camp Rodó Mallorca, 2 de juliol de 2010
Amb una participació considerable, diverses organitzacions sindicals i moviments socials de Mallorca s'han manifestat pels carrers de Palma, expressant-ne el rebuid de mesures governamental tan antisocials com la reforma laboral i d'altres que afecten sectors de la població damunt dels quals no recau la responsabilitat de la crisi econòmica i financera actual.
La secretària general de CGT-Balears, Nanda Hernandez, ha estat molt clara en el seu parlament.
I les consignes proclamades durant tot el recorregut expressen ben a les clares la volunta que hi hagi una convocatòria de VAGA GENERAL en tot l'estat espanyol.
La seu del PSIB-PSOE fou la darrera de les etapes recorregudes durant la Manifestació que s'inicià a la plaça d'Espanya fins davant la Delegació del Govern.
Ni a un lloc ni a l'altre, no s'hi trobà ningú que en recollís la demanda...
Drets Humans de Mallorca dóna suport a la Manifestació convocada per organitzacions sindicals diverses dimecres, 30 de juny de 2010, a Palma.
Participa activament en l'organització d'aquest acte cívic, amb el qual rebutja públicament l'adopció de mesures governamentals tan antisocials com les que malmenen funcionaris, pensionistes, mares de famílies, persones dependents, sectors exclosos de l'Estat del Benestar, autònoms, petites i mitjanes empreses abocades a la desaparició per no poder aguantar per més temps el pes de la crisi…i convida tota la ciutadania a manifestar-s'hi fermament.
Valora molt negativament que, entre les mesures adoptades, s'apunti cap a una reforma laboral del tot inadmissible per part de les organitzacions i els moviments socials. Alhora que considera adient, davant de la situació actual, la convocatòria d'una Vaga General.
Perquè les mesures governamentals adoptades recentment comporten una retallada considerable dels drets democràticament adquirits per la classe treballadora i el conjunt de la ciutadania europea al llarg de moltes dècades de lluita i reivindicació.
Perquè comporten un reculada democràtica considerable, a les ordres d'institucions i organismes tan poc democràtics com la Comissió Europea, el Banc Central Europeu, el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional o l'Organització Mundial del Comerç.
Perquè comporten, també, una retirada vergonyosa de la Presidència espanyola de la Unió Europea, davant d'imposicions alienes als interessos europeus, havent-s'hi mostrat incapaç de defensar-los acuradament.
Drets Humans de Mallorca afegeix a tots aquests motius un altre de caràcter més “glocal”: en poques setmanes es preveu la compareixença conjunta del president Rodríguez Zapatero donant-se la mà amb el president rwandès Paul Kagame, considerat per l'entitat mallorquina com el “governant en actiu més criminal” des de la Segona Guerra Mundial. Tots dos encapçalen l'encàrrec de garantir l'èxit dels Objectius del Mil·lenni assenyalats per l'ONU per a l'any 2015: l'eradicació de la fam al món!
A la vista de les dues experiències anteriors, és més que previsible el resultat negatiu de la propera!
Per tots aquests motius, Drets Humans de Mallorca, entitat creada a Palma l'any 1974 i que d'aleshores ençà defensa la implantació creixent del respecte pels drets humans arreu del Planeta, convida la ciutadania a manifestar-se públicament contra unes mesures governamentals tan antisocials, com les que ens vol imposar el Govern espanyol.
Vet ací una iniciativa parlamentària que, potser, es mereix tot el suport de la ciutadania: la nacionalització de les caixes d'estalvi a l'Estat espanyol:
