ALGUNES
REFLEXIONS PERSONALS
AL
CICLE “PAÍS I PROCÉS SOBIRANISTA DE CATALUNYA”
Bunyola,
10 de novembre de 2013
0.- M'alegra
ben molt haver estat convidat a venir aquí a Bunyola. Més
que res, perquè hi puc dir allò que pens sobre un assumpte
d'actualitat que m'interessa moltíssim, com és ara el “procés
sobiranista de Catalunya”.
Es tracta de
veure per què ens convé i ens pot resultar profitós, als
mallorquins en particular i als illencs en general, fixar-nos en allò
que hores d'ara està passant al Principat de Catalunya. De parlar
sobre aquest procés actual cap a la independència catalana.
D'analitzar el que comporta per a nosaltres la sobirania catalana i
l'exercici del dret a l'autodeterminació que proposa la societat
catalana i les seves institucions públiques.
- Vull agrair la invitació que em fa, juntament amb l'Associació J. Koslowsky, el gran amic Climent Garau. En tenc i mantenc la imatge, d'un home lligat al Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, fundador i impulsor de partits polítics diversos, farmacèutic de renom, analista incomparable, president singular de l'Obra Cultural Balear, estudiant de teologia modèlic i aplicat, fundador i animador perenne del Grup Blanquerna (1985), Premi Ramon Llull GIB (2000), impulsor de l'Opinió Catalana a Mallorca, Creu de Sant Jordi GENCAT (2003), activista social i cultural -alhora que pagès en actiu- a l'edat de 89 anys...) Vull agrair sincerament i profundament la invitació que se'm fa d'estar avui aquí, a la Sala de la Rectoria de Bunyola, amb les portes ben obertes i amb un rector, mossèn Rafel Mas, que té l'amabilitat de telefonar-me per dir-me que no podrà estar aquí perquè a aquesta hora té missa a Palmanyola.Li ho agraesc, en ser aquesta una de les poques invitacions que m'arriben d'ençà que deix d'estar present, com a polític, dins d'institucions públiques mallorquines, l'any 2003. Enguany fa 10 anys!
- La meva admiració pel bon amic Climent Garau, en lloc d'anar minvant amb el pas del temps, augmenta a les totes. Veig que no cedeix ni una mica en el seu activisme sociocultural, i que a mida que passen els anys (com diu l'amic Miquel Pasqual), “hi posa més passió i més fervor, a l'hora d'engegar noves activitats amb l'objectiu de debatre idees i opinions” .Bunyola se n'ha de sentir ben orgullosa de tenir això que té en exclusiva, i que cap altre municipi de Mallorca no té.Bona mostra en són aquestes trobades i xerrades d'enguany que comencen el mes passat i que giren entorn de la idea de país, fent un esguard al procés sobiranista que es viu actualment a Catalunya.
- Vos he de confessar que jo li som dit que no sé si sabré estar a l'alçada d'allò que em proposa. Mai no m'he considerat enlloc cap peça ni cap personatge clau o important, ni rellevant, ni significatiu dins la societat mallorquina. Em veig, això sí, com un ciutadà de Mallorca que l'estima tant, que s'afanya a servir-la amb totes les forces pròpies, des d'àmbits tan diversos com són ara l'eclesiàstic, el funcionari públic, el delegat sindical, el polític, l'activista social, el glosador...
- Com a bon mallorquí, m'interessa ben molt seguir de prop allò que passa a Catalunya.Sobretot, quan es tracta de valorar-ne dins Europa una iniciativa tan singularment exemplar com aquesta, des del punt de vista democràtic.M'encantaria que fóssim molts més els mallorquins que ens hi mostràssim cada cop més interessats a prendre llum de na Pintora. Es tracta dels veïnats que tenim més a prop, com aquell qui diu, a quatre passes.En veure que aquests veïns nostres miren de construir-se una casa nova al seu solar, ens ha d'interessar ben molt la idea i despertar una gran curiositat, a veure si també nosaltres som capaços d'aixecar-ne una, semblant o millor...A diferència de tanta gent que en parla agrament i durament, jo som un d'aquells que admiren i que miren amb molt de respecte el procés actual cap a la independència catalana.Fins al punt que no sé si es poden considerar respectables certes opinions reflectides a mitjans de comunicació, que em semblen més fruit de les vísceres o de la mala llet, que no del cap o del cor!Aquests dies em copsa l'atenció l'opinió escampada pel secretari general de la Conferència episcopal espanyola (monsenyor Juan Antonio Martínez Camino).Justament el mateix dia i a la mateixa TVE1 on apareix el president d'Esquerra Republicana, explicant magistralment els aspectes més valuosos d'una iniciativa política com aquesta -escapçant-li bona part del temps d'intervenció pactada!- compareix el bisbe espanyol i s'atreveix a afirmar que “és immoral” fer una consulta democràtica al poble de Catalunya!Aquest senyor, que jo sàpiga, mai no ha reconegut públicament que sigui immoral que l'església catòlica, propietària de la cadena de televisió vinculada als Bisbes, 13TV, es mostri tan barroerament contrària a tot quant té a veure amb Catalunya; ni que els governants espanyols deixin de pagar allò que deuen, per llei, a comunitats autònomes com la catalana o com la nostra; ni que els mateixos governants espanyols escapcin conquestes democràtiques aconseguides amb l'estat del benestar per a la població; ni que els mateixos governants espanyols retallin serveis públics tan indispensables per a la societat com els referits a la salut, a l'educació, als serveis socials, a la dependència; ni que aquests mateixos governants espanyols hagin contribuït a engreixar porcs grassos com les entitats bancàries que es folren cada cop més amb la suor de la gent més senzilla i treballadora; ni que els mateixos governants espanyols vagin de bracet amb la jerarquia eclesiàstica en totes aquestes manifestacions i iniciatives contràries al bé comú, al conjunt de la població.Res de tot això, per a aquest bisbe espanyol, no és immoral. L'únic immoral avui dia, per a ell, és que els governants catalans, seguint la veu del poble que es manifesta de maneres diverses, prenen la decisió de tirar endavant amb una consulta a la ciutadania de Catalunya sobre si volen continuar així, dependents d'Espanya, o si volen canviar de rumb, independents d'Espanya!Es veu que, a aquestes alçades del segle XXI, encara hi ha gent que considera que hi ha preguntes que no es poden formular mai a Catalunya. Són immorals. Ja només li faltava afegir que constitueixen un veritable “pecat mortal” que porta directament cap a l'infern... Valga'm déus, quins exemplars d'eclesiàstics!
- En començar aquesta intervenció meva, m'he oblidat de dir-vos que som vengut de Palma fins a Bunyola, fent un gran revolt. Volia impregnar-me dels aires nets i frescs de paratges tan encisadors, tot passant surran del penyal d'Honor, les cases d'Orient, de Son Bernadàs, de Solleric, del castell d'Alaró... Sempre m'evoquen el record de fets de la nostra història mallorquina, amb figures tan llegendàries com les de Guillem Cabrit i Guillem Bassa (que moren rostits per ordre reial alfonsina (1286), en haver-se volgut convertir en defensors aferrissats del rei Jaume II de Mallorca...)Sempre ens passa igual, en voler defensar Mallorca! Sempre surt qui ho vol impedir, a les bones o a les males! No en som els primers que ho patim! Tenim uns avantpassats lluitadors, molts dels quals han regat la nostra terra amb la seva suor, amb les seves llàgrimes, amb la seva sang, amb la seva vida.
- Amb la presència meva aquí, a Bunyola, m'agradaria aprofitar l'ocasió per compartir amb vosaltres una opinió meva personal sobre això que em proposa el bon amic Climent Garau.M'agradaria saber-ho fer. Faig comptes servir-me del bagatge humanístic, filosòfic, teològic, sociocultural i polític que he anat acaramullant aquests darrers 45 anys de la meva vida pública, tant a Mallorca com fora de Mallorca en àmbits diversos...Sobretot, amb el bagatge aconseguit durant els darrers vint-i-vuit anys que he dedicat primordialment a tasques polítiques: entre d'altres activitats, he militat -i encara en conserv els carnets- dins tres formacions polítiques distintes, totes tres considerades d'esquerres (PCPE-PSM-ERC). (A tot això, si vos pot servir d'aclariment, puc afegir que, a més de romandre afiliat a la CGT-Balears com a sindicat, també acostum a anar a missa tots els diumenges...!)
- Des d'aquestes perspectives, no solament no puc donar l'esquena a allò que comporta el procés actual de Catalunya cap a la independència. Em sent empès a admirar-lo i a mirar-lo amb molt de respecte: des dunes esquerres revolucionàries, des d'un independentisme republicà, des d'una visió de la nació catalana sencera (de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer), des d'una condició personal de cristià, creient, catòlic.Entenc per “esquerres revolucionàries” les que s'afanyen a lluitar contra els efectes nefasts del capitalisme imperant, assumint l'opció prioritària de defensar i protegir dels sectors, grups, col·lectius i classes socials més maltractades.Entenc per “independentisme republicà” la lluita, política i social, per aconseguir l'establiment de la República Catalana a l'interior de l'Europa del segle XXI.Entenc per “nació catalana sencera” la que constitueixen tots els territoris on la llengua catalana és parlada des de fa segles, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer, això que anomenam Països Catalans.Entenc per “condició personal de cristià, creient, catòlic” la que em mou i em guia cap a les altres tres anteriors. Basant-me sobretot en l'evangeli de Jesús de Natzaret, que difon la germanor veritable a tots vuit vents del món i de la bolla, d'on sorgeix, al meu modest mode de veure, l'energia positiva més potent per viure obert i fidel a Déu i a la Humanitat arreu del Planeta Terra.
- Quins són els elements que més han influït en mi, que m'empenyen a arribar a aquesta posició i que m'agradaria que també incidissin poderosament en molta d'altra gent?Se m'obren els ulls a la realitat catalanades del mateix moment que mantenc els meus primers contactes personals directes amb el Principat de Catalunya (1967), capellans progressistes, monestir de Montserrat, Minyons Escoltes, Amnistia Internacional, Colònies d'estiu... Més endavant (1980), Lluís Maria Xirinacs a Palma, Comitès de Solidaritat amb Amèrica Llatina, Drets Humans de Mallorca, Associacions de Veïns... Finalment (1990), contactes més específicament polítics, processos electorals amb el PSM i CDC, presència i actuacions al País Valencià, presència i actuacions a Catalunya Nord, militància dins ERC, treball com a autònom a la Generalitat de Catalunya, col·laborador de Josep-Lluís Carod-Rovira... Justícia i Pau (Arcadi Oliveres), Opinió Catalana (Miquel Sellarès), Òmnium Cultural (Muriel Casals), ANC, Arcadi Oliveres... Contactes i lectures sobre la història dels Països Catalans...Amb tot això, arrib a una conclusió final: s'ho paga treballar intensament perquè allò que alguns anomenen “la nostra nació cultural” arribi a ser qualque dia “la nostra nació política”.
D'ara endavant, i amb el que em queda de xerrada,
voldria intentar justificar davant vosaltres per què crec que avui
ens convé parlar clar de Catalunya, aquí a Mallorca, del seu procés
actual cap a la independència, de la sobirania nacional catalana, o
del dret que tenen els catalans a l'autodeterminació, i a decidir
com volen muntar-se el seu futur.
Si se'm permet parlar d'ALLÀ i d'ELLS -per referirme al
Principat de Catalunya i al País Valencià-, i d'AQUÍ i de
NOSALTRES -per referir-me a Mallorca i les Illes Balears i Pitiüses-
miraria d'esmentar una DESENA D'ASPECTES que m'afanyaré a esbrinar
tot seguit:
1. Com allà ells, nosaltres també aquí ens
volem acollir al dret a l'autodeterminació, un dret democràtic
universal
Som un d'aquells polítics que, en jurar el càrrec
públic per tres vegades seguides -regidor a Palma, conseller a
Mallorca, diputat al Parlament- sempre he dit sí a la constitució
espanyola i a l'estatut d'autonomia de les Illes Balears, afegint-hi
“SENSE RENUNCIAR AL DRET A L'AUTODETERMINACIÓ DEL NOSTRE
POBLE”. Com han fet milers de companyes i companys aquests
darrers trenta-cinc anys.
És més, anys abans, l'any 1974 es crea a Mallorca una
associació que s'anomena, “Drets Humans de Mallorca”, i
que encara ara perdura, gràcies a la tenacitat dels seus
membres, majoritàriament creients, entre els quals també em
situo...
La defensa dels drets humans, tan personals com
col·lectius, és al punt de mira d'aquesta associació nostra
mallorquina, nascuda a la parròquia de l'Encarnació, a Ciutat.
Durant totes aquestes dècades hem pensat i hem difós que el dret
a l'autodeterminació, com el dret a decidir, és un dret democràtic
universal. Val per a totes les persones, per a totes les nacions,
per a tots els nostres temps i per a totes les nacions que decideixin
constituir un estat nou. Basant-nos en les declaracions i
manifestacions de Nacions Unides i d'altres estaments oficials.
2. Com allà ells, nosaltres també aquí vivim
una situació estimulant, alhora que carregada de presagis xerecs
A certs moments, atenent allò que es diu i allò que es
fa, sembla que la independència del Principat de Catalunya es troba
a les portes de ser assolida. M'admira molt aquesta situació i
m'imposa molt de respecte.
Hi mantenc grans dosis d'esperança, no sense certes
dosis d'escepticisme.
Tenc plena confiança amb bona part de la gent catalana
i les seves institucions públiques.
Mantenc les meves reserves gairebé amb la totalitat de
la gent espanyola, i sobretot de les seves institucions públiques.
Veient com és i com actua Espanya, la independència
del Principat de Catalunya, que sembla més a prop que mai, com
aquell qui diu a punt d'arribar, no serà tan fàcil d'assolir com
molts voldríem.
I això ens pot afectar en bé o en mal. En bé, perquè
ens esperoneja i serveix d'estímul activador de comportaments més
valents i agosarats entre nosaltres.
En mal, perquè el nostre futur pot quedar bloquejat; la
nostra llengua i cultura amb dificultats més serioses encara; la
nostra situació fiscal pot empitjorar; la nostra contribució a
l’estat pot comportar augments de la nostra quota en euros, amb
l'empobriment progressiu de les nostres illes.
- Com allà ells, nosaltres també aquí mantenim arrels catalanes de la gent i del territori de Mallorca
Basta recórrer els territoris que van de Salses a
Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer per adonar-nos que, fins i tot
geogràficament s'assemblen molt: la flora i la fauna, el
clima, les configuracions hidrològiques, les valls, les muntanyes,
la mar...
Ho demostren també nombrosos llinatges nostres,
que molt sovint tenen a veure amb topònims, oficis, expressions i
figures del nostre llenguatge i també de la nostra parla...
Em resulta xocant que hi pugui haver gent que nega els
seus orígens catalans, quan porta llinatges d'ascendència catalana
tan evident com “Balaguer, Barceló, Berga, Calafell, Castelló,
Català, Feliu, Manresa, Martorell, Mas, Montserrat, Puigcerdà,
Rosselló, Rubí, Serra, Terrassa, Valls, Vallespir, Vendrell, Vic,
Vilanova...” Tots aquests llinatges, i molts d'altres, fan
referència explícita a llocs concrets del Principat de Catalunya o
del País Valencià. L'ascendència catalana és més que evident.
Com passa amb la gent que porta llinatges acabats en -ez
(Álvarez, Benítez, Bermúdez, Chávez, Diéguez, Díez, Domínguez,
Fernández, Hernández, Gómez, Gonzàlez, Gutiérrez, Ibáñez,
Jiménez, Juárez, López, Martínez, Méndez, Ordóñez, Peláez,
Peñalvez, Pérez, Ramírez, Rodríguez, Saenz, Sánchez, Suárez,
Vázquez, Velázquez...). Ningú amb dos dits de seny no s'atreveix a
negar-ne l'ascendència castellana/espanyola...
Sense cap casta de connotació negativa, en tots dos
casos, simplement es tracta de reconèixer les evidències.
- Com allà ells, nosaltres també aquí mantenim un increment considerable de la presència de gent venguda de fora
A diferència d'altres indrets de la península ibèrica
on això no passa ni gairebé s'hi fa visible la presència
d'immigrants, tant allà, a Catalunya o al País Valencià, com aquí,
a les Illes Balears i Pitiüses, s'hi fa ben present una munió de
gent provinent de tots els indrets del món.
Vull recordar que al segle passat ja van començar-ne
aquestes onades. No puc deixar d'esmentar l'arribada de mumpare,
procedent de Guinea Equatorial, el primer negre que veien els
mallorquins, després que ell s'hagués passat un temps a Barcelona.
Encara que no resulti gens fàcil que aquesta gent
venguda de fora entengui les nostres motivacions per a la defensa de
la pròpia identitat com a poble, no resulta del tot impossible.
En teniu una prova més que evident aquí mateix, davant
dels vostres ulls, i tants d'altres africans, sudamericans,
japonesos, magribins, etc. Que s'estimen aquesta terra nostra i la
nostra llengua pròpia, fins al punt de fer-se-les tan seves com en
són nostres.
- 5. Com allà ells, també aquí passam de ser “un reino moro, africano” a ser un regne privatiu d'Europa
Em crida poderosament l'atenció aquesta expressió que
sent a dir no fa gaires setmanes a un canonge de la seu “Mallorca
és un 'reino', un 'reino moro, africano'. Quan ens explica els
orígens de la seu catedral.
Ho és, abans que sigui regne privatiu d'Europa amb
l'arribada i el regnat de Jaume I, la seva noblesa, les seves tropes,
els seus descendents... provenint de terres aragoneses i catalanes.
- 6. Com allà ells, també nosaltres aquí treballam per repartir-nos la terra i les propietats immobiliàries entre els conqueridors
L’empremta dels primers temps de la conquesta són el
repartiment de la terra i de les propietats immobiliàries entre els
conqueridors. Al llibre del repartiment es descriuen aquests fets.
La construcció d’esglésies, l’estructuració de la diòcesi en
parròquies. Les parròquies de Palma. El patrimoni pictòric amb,
Pere Nisart. L’arquitecte Guillem Sagrera, autor del Castel
Nuovo de Nàpols, de la Seu de Perpinyà, del Castell dels reis de
Mallorca d’aquella ciutat i de les llotges de Palma, València, i
Perpinyà.
7. Com allà ells, nosaltres també aquí mantenim
una jerarquia eclesiàstica catalano-valenciano-mallorquina
Basta recordar que el primer Bisbe de Mallorca és un
català, Ramon de Torrella (1238 – 1266), enterrat a la capella del
Corpus Christi, a la seu catedral de Mallorca. I que els tres darrers
bisbes de Mallorca són del País Valencià (Teodor Úbeda
-enterrat també a la capella del Santíssim, a la seu catedral de
Mallorca), Jesús Murgui, Xavier Salinas).
Només aquest fet ja hauria de servir al clergat de
Mallorca per entendre, explicar i difondre l'existència i
perdurabilitat dels Països Catalans, fins i tot a l'àmbit
eclesiàstic!
8. Com allà ells, nosaltres també aquí ens aixecam
contra imposicions que pretenen d'ofegar-nos econòmicament: les
revoltes de la part forana de Mallorca
El malestar que pateix la part forana a causa dels
tributs fa que finalment els pagesos mallorquins acabin la paciència
i arriba la revolta de la Part forana de Mallorca a finals dels segle
XV.
9. Com allà ells, nosaltres també aquí ens
rebel·lam contra l'estat espanyol i l'espoli que ens fa: les
germanies
Els pagesos mallorquins cansats de pagar els plats
romputs, s’organitzen el sindicat de la part forana, que dóna nom
al carrer del Sindicat de Palma. A principis del segle XVI, els
pagesos s’uneixen amb els menestrals i altres components de la
societat i es forma la Germania.
Els agermanats mallorquins estenen aquells valors
moderns entre la germania valenciana.
ALGUNES CONCLUSIONS BREUS:
Espanya, del segle XV al XVIII es fa gran i més
gran...
Però tot té un límit
10. Espanya, el segle XIX
Perd les colònies allà deçà la mar. Es produeixen
congressos constituents nacionals i declaracions d'independència a
16 territoris, entre els anys 1811 i 1821. I no passa res. Espanya
continua endavant, això sí, un poc més retallada!
Argentina, 1813; Bolívia, 1813; Colòmbia,
1811; Costa Rica, 1821; Equador, 1811; Guatemala,
1821; Hondures, 1821; Mèxic, 1813; Nicaragua,
1821; Panamà, 1819; Paraguai, 1813; Perú,
1821; El Salvador, 1821; Uruguai, 1815; Veneçuela,
1811; Xile, 1818).
11. Espanya, el segle XX
Als inicis de l'any 1968, Espanya compta amb 15 regions
i 50 províncies, com estudiàvem aleshores. Acaba l'any 1968 amb 49
províncies. Se n'independitza Guinea Equatorial. I no passa
res. Espanya continua endavant, això sí, un poc més retallada!
12. Espanya, el segle XXI
Als inicis de 2014, Espanya compta amb 17 comunitats
autònomes. Si l'acabàs amb 16, què li podria passar? Res de res!
Espanya continuaria endavant, això sí, un poc més retallada
Vos convid a mirar, cada dia amb més bons ulls, aquest procés d'independència que enceta Catalunya, i que n'hi ha que desitjam que s'estengui arreu dels Països Catalans.
