Encara mantenim ben fresc dins la memòria, i podem recordar perfectament que, durant la legislatura anterior, Jubilats per Mallorca participà activament, amb intensitat i fermesa, en gran nombre de manifestacions públiques contra la política destructora i capoladora del Partit Popular, que impulsava el president Bauçà:
- aquí mateix, feren vagues de fam en Jaume Bonet i en Tomeu Amengual;
- per pobles de Mallorca férem "Camins contra mentides", amb l'objectiu de denunciar abusos d'aquell nefast govern de Bauzá;
- sumant-nos a mobilitzacions d'altres entitats, mantenguérem el mateix objectiu de lluitar contra la dreta abusiva i prepotent que governava en aquell moment;
- a la fita històrica de treure al carrer més de 100.000 persones, participàrem en la marxa verda a favor d'una educació pública de qualitat i en català.
Amb tot això, sens dubte contribuírem, d'alguna manera, a fer que es produís un canvi de govern a la darrera cita electoral autonòmica i municipal del passat 24 de maig de 2015.
Tot aquest bagatge dins les nostres motxilles fa que ens alegri ben molt que s'hi produeixi i hi hagi un canvi de Govern a les nostres illes. Des de fa un any i mig aproximadament, el PP ja no hi governa.
En aquesta taula rodona, les preguntes que ens volem fer avui s'orienten en aquest sentit: podem estar-ne satisfets, d'aquest altre govern que tenim ara? Gaudim del govern que volíem i cercàvem? S'hi està operant el canvi de polítiques que reivindicàvem? Els que governen ara, fan tot allò que s'havien compromès a fer aleshores?
A Jubilats per Mallorca -i segurament a altres àmbits també- ens trobam sorpresos i desorientats davant d'una situació que veim col·lapsada: Planeta col·lapsat... Europa col·lapsada... Països Catalans col·lapsats... Institucions mallorquines col·lapsades... Moviments socials col·lapsats... Societat civil mallorquina col·lapsada...
Ens preocupa, i molt, que la societat civil mallorquina organitzada hagi anat perdent pistonada, mancada de forces per a la més minsa capacitat de reacció, amb fortes dosis de decepció i desànim...
Ens adonam que vivim en un temps marcat fortament per un alt grau d'apatia generalitzada. Qui es mou contra un col·lapse tan ingent? Qui el denuncia? Qui s'hi oposa? Qui contribueix a fer que s'arribi a «descol·lapsar» una situació com aquesta?
Creim que fa falta que emergeixi alguna casta d'iniciativa cívica que sorgeixi de gent molt ben preparada i molt ben disposada a sacsejar consciències, a escampar i implantar grans dosis d'ètica cívica, democràticament assumida i respectada profundament.
Amb aquesta taula rodona, hi volem contribuir d'alguna manera. Volem aturar-nos una estona i demanar-nos: Quines perspectives de futur se'ns obren al davant? Com podem desbloquejar tot aquest col·lapse tan generalitzat? Què fer, d'ara endavant, com a societat civil mallorquina organitzada?
Si haguéssim de definir a l'actualitat la nostra societat civil mallorquina organitzada, què en podríem dir: que és de dretes o d'esquerres? És de centre o radical? És creient o agnòstica? És confessional o laica? És conformista o crítica? És passiva o lluitadora? És masclista o feminista? És consumista o ecologista? És submisa o llibertària?
N'hi ha que, des de fa temps, ens afanyam i treballam a favor del segon terme binomi, més que del primer. I, des d'aquesta perspectiva, tenim molt d'interès a analitzar-ne la situació i a fer-hi propostes d'actuació que s'hi orientin.
Per això mateix, des d'una associació tan veterana com és ara Jubilats per Mallorca, hem propiciat aquesta taula rodona integrada per representants d'aquestes cinc entitats socials força reconegudes -GOB, l'OCB, l'STEI, i l'ASM-, perquè ens diguin la seva, sobre «Els moviments socials davant del col·lapse».
És a dir, davant la manca de satisfacció per les polítiques tèbies i toves que s'estan duent a terme a l'actualitat, com valora cadascuna d'aquestes entitats la situació actual de la societat civil mallorquina organitzada i quines en són les perspectives de futur a tenir en compte.
Miraríem de fer-ho en dues tongades, de cinc minuts cadascuna. Durant la primera, es tracta de respondre a la pregunta «com veis, des de la vostra entitat, la situació actual de la societat civil mallorquina organitzada?». I, després, en un segon torn de cinc minuts, «quines perspectives de futur hi assenyalau?».
Crec que pot resultar força interessant per a tots nosaltres arribar a esbrinar i destriar fins a quin punt compartim l'anàlisi i les perspectives de futur, per a una societat civil organitzada com la mallorquina.
No oblidem que, des d'instàncies superiors, se'ns vol convèncer que hi tenim ben poc a fer, que ens resulta impossible i ineficaç anar contra corrent i lluitar contra l'imperi del capital; que, tanmateix, sempre arriba a surar per damunt tot la força dels més poderosos; que allò que ens cal fer és romandre passius, silenciosos, inactius.
Es vol que oblidem que, al llarg de la història, tots els imperis han caigut. Que l'actual imperi del capital també caurà, un dia o un altre. Que la lluita dels esclaus de l'imperi romà ha aconseguit fer-n'hi desaparèixer el model esclavista. I que la lluita dels sotmesos a l'imperi capitalista ens pot dur a fer-n'hi desaparèixer aquest model explotador.
Ben conscients que ens pot passar a nosaltres, com li passa a aquell exèrcit israelita que s'enfronta als filisteus i, davant del gegant Goliat, no compta amb ningú que gosi d'enfrontar-s'hi. Fins que un pastor jove i inexpert, amb cinc pedres a la mà i la seva fona com a arma única, s'ofereix voluntàriament a fer-li front, el toma a terra amb la primera, i aconsegueix de decapitar-lo i vèncer-lo: un jove pastor inexpert i agosarat arriba a aconseguir molt més que tot un exèrcit ben preparat...
Ara fixau-vos un vell, amb experiència, el que pot arribar a fer!
Salut, coratge, energia i resistència!
No oblidem que, des d'instàncies superiors, se'ns vol convèncer que hi tenim ben poc a fer, que ens resulta impossible i ineficaç anar contra corrent i lluitar contra l'imperi del capital; que, tanmateix, sempre arriba a surar per damunt tot la força dels més poderosos; que allò que ens cal fer és romandre passius, silenciosos, inactius.
Es vol que oblidem que, al llarg de la història, tots els imperis han caigut. Que l'actual imperi del capital també caurà, un dia o un altre. Que la lluita dels esclaus de l'imperi romà ha aconseguit fer-n'hi desaparèixer el model esclavista. I que la lluita dels sotmesos a l'imperi capitalista ens pot dur a fer-n'hi desaparèixer aquest model explotador.
Ben conscients que ens pot passar a nosaltres, com li passa a aquell exèrcit israelita que s'enfronta als filisteus i, davant del gegant Goliat, no compta amb ningú que gosi d'enfrontar-s'hi. Fins que un pastor jove i inexpert, amb cinc pedres a la mà i la seva fona com a arma única, s'ofereix voluntàriament a fer-li front, el toma a terra amb la primera, i aconsegueix de decapitar-lo i vèncer-lo: un jove pastor inexpert i agosarat arriba a aconseguir molt més que tot un exèrcit ben preparat...
Ara fixau-vos un vell, amb experiència, el que pot arribar a fer!
Salut, coratge, energia i resistència!
