dissabte, 22 d’octubre del 2016

Taula rodona sobre els moviments socials davant el col·lapse (3): a can Alcover, moderant Cil Buele

Gràcies a tots vosaltres, per haver vengut. I gràcies als participants en aquesta taula rodona, per haver acceptat de ser-hi: Biel Caldentey, Tòfol Soler, Margalida Ramis i Jaume Mateu.

Encara mantenim ben fresc dins la memòria, i podem recordar perfectament que, durant la legislatura anterior, Jubilats per Mallorca participà activament, amb intensitat i fermesa, en gran nombre de manifestacions públiques contra la política destructora i capoladora del Partit Popular, que impulsava el president Bauçà: 

- aquí mateix, feren vagues de fam en Jaume Bonet i en Tomeu Amengual;
- per pobles de Mallorca férem "Camins contra mentides", amb l'objectiu de denunciar abusos d'aquell nefast govern de Bauzá; 
- sumant-nos a mobilitzacions d'altres entitats, mantenguérem el mateix objectiu de lluitar contra la dreta abusiva i prepotent que governava en aquell moment;
- a la fita històrica de treure al carrer més de 100.000 persones, participàrem en la marxa verda a favor d'una educació pública de qualitat i en català.

Amb tot això, sens dubte contribuírem, d'alguna manera, a fer que es produís un canvi de govern a la darrera cita electoral autonòmica i municipal del passat 24 de maig de 2015.

Tot aquest bagatge dins les nostres motxilles fa que ens alegri ben molt que s'hi produeixi i hi hagi un canvi de Govern a les nostres illes. Des de fa un any i mig aproximadament, el PP ja no hi governa. 

Ara bé, per a un nombre creixent de participants actius en aquelles mogudes cíviques, el nou Govern sorgit aleshores, és a dir l'actual, no solament no compleix amb les expectatives previstes, sinó que fins i tot s'atreveix a fer certes reculades que, temps enrere, semblen impensables i inimaginables, per a àmbits tan diversos com són els serveis socials, l'educació, la sanitat, el medi ambient o l'urbanisme.

En aquesta taula rodona, les preguntes que ens volem fer avui s'orienten en aquest sentit: podem estar-ne satisfets, d'aquest altre govern que tenim ara? Gaudim del govern que volíem i cercàvem? S'hi està operant el canvi de polítiques que reivindicàvem?  Els que governen ara, fan tot allò que s'havien compromès a fer aleshores?

A Jubilats per Mallorca -i segurament a altres àmbits també- ens trobam sorpresos i desorientats davant d'una situació que veim col·lapsada: Planeta col·lapsat... Europa col·lapsada... Països Catalans col·lapsats... Institucions mallorquines col·lapsades... Moviments socials col·lapsats... Societat civil mallorquina col·lapsada... 

Ens preocupa, i molt, que la societat civil mallorquina organitzada hagi anat perdent pistonada, mancada de forces per a la més minsa capacitat de reacció, amb fortes dosis de decepció i desànim... 

Ens adonam que vivim en un temps marcat fortament per un alt grau d'apatia generalitzada. Qui es mou contra un col·lapse tan ingent? Qui el denuncia? Qui s'hi oposa? Qui contribueix a fer que s'arribi a «descol·lapsar» una situació com aquesta?

Creim que fa falta que emergeixi alguna casta d'iniciativa cívica que sorgeixi de gent molt ben preparada i molt ben disposada a sacsejar consciències, a escampar i implantar grans dosis d'ètica cívica, democràticament assumida i respectada profundament.


Amb aquesta taula rodona, hi volem contribuir d'alguna manera. Volem aturar-nos una estona i demanar-nos: Quines perspectives de futur se'ns obren al davant? Com podem desbloquejar tot aquest col·lapse tan generalitzat? Què fer, d'ara endavant, com a societat civil mallorquina organitzada?

Si haguéssim de definir a l'actualitat la nostra societat civil mallorquina organitzada, què en podríem dir: que és de dretes o d'esquerres? És de centre o radical? És creient o agnòstica? És confessional o laica? És conformista o crítica? És passiva o lluitadora? És masclista o feminista? És consumista o ecologista? És submisa o llibertària?

N'hi ha que, des de fa temps, ens afanyam i treballam a favor del segon terme binomi, més que del primer. I, des d'aquesta perspectiva, tenim molt d'interès a analitzar-ne la situació i a fer-hi propostes d'actuació que s'hi orientin.

Per això mateix, des d'una associació tan veterana com és ara Jubilats per Mallorca, hem propiciat aquesta taula rodona integrada per representants d'aquestes cinc entitats socials força reconegudes -GOB, l'OCB, l'STEI, i l'ASM-, perquè ens diguin la seva, sobre «Els moviments socials davant del col·lapse»

És a dir, davant la manca de satisfacció per les polítiques tèbies i toves que s'estan duent a terme a l'actualitat, com valora cadascuna d'aquestes entitats la situació actual de la societat civil mallorquina organitzada i quines en són les perspectives de futur a tenir en compte.

Miraríem de fer-ho en dues tongades, de cinc minuts cadascuna. Durant la primera, es tracta de respondre a la pregunta «com veis, des de la vostra entitat, la situació actual de la societat civil mallorquina organitzada?». I, després, en un segon torn de cinc minuts, «quines perspectives de futur hi assenyalau?».

Crec que pot resultar força interessant per a tots nosaltres arribar a esbrinar i destriar fins a quin punt compartim l'anàlisi i les perspectives de futur, per a una societat civil organitzada com la mallorquina.

No oblidem que, des d'instàncies superiors, se'ns vol convèncer que hi tenim ben poc a fer, que ens resulta impossible i ineficaç anar contra corrent i lluitar contra l'imperi del capital; que, tanmateix, sempre arriba a surar per damunt tot la força dels més poderosos; que allò que ens cal fer és romandre passius, silenciosos, inactius.

Es vol que oblidem que, al llarg de la història, tots els imperis han caigut. Que l'actual imperi del capital també caurà, un dia o un altre. Que la lluita dels esclaus de l'imperi romà ha aconseguit fer-n'hi desaparèixer el model esclavista. I que la lluita dels sotmesos a l'imperi capitalista ens pot dur a fer-n'hi desaparèixer aquest model explotador.

Ben conscients que ens pot passar a nosaltres, com li passa a aquell exèrcit israelita que s'enfronta als filisteus i, davant del gegant Goliat, no compta amb ningú que gosi d'enfrontar-s'hi. Fins que un pastor jove i inexpert, amb cinc pedres a la mà i la seva fona com a arma única,  s'ofereix voluntàriament a fer-li front, el toma a terra amb la primera, i aconsegueix de decapitar-lo i vèncer-lo: un jove pastor inexpert i agosarat arriba a aconseguir molt més que tot un exèrcit ben preparat...

Ara fixau-vos un vell, amb experiència, el que pot arribar a fer!

Salut, coratge, energia i resistència!

divendres, 14 d’octubre del 2016

Taula rodona sobre "Els moviments socials davant el col·lapse" (2): canvi de polítiques governamentals?

Gràcies a tota la gent que hi acudeixi i als participants a la mesa -Biel Caldentey (STEI-i), Tòfol Soler (ASM), Margalida Ramis (GOB), OCB i Voltor Negre, Jubilats per Mallorca vol dur a terme una taula rodona força interessant, al casal de Can Alcover, sobre "Els moviments socials davant el col·lapse", a Mallorca, divendres 21 d'octubre de 2016, a les 19h.

És bo recordar-ho i mantenir-ho ben fresc dins la memòria que, durant la legislatura anterior, Jubilats per Mallorca participa activament, amb intensitat i fermesa, en gran nombre de manifestacions públiques contra la política destructora i capoladora del Partit Popular, que s'afanya a impulsar el president Bauçà: 

- És aquí mateix, al casal de Can Alcover, que, durant setmanes i setmanes, en Jaume Bonet i en Tomeu Amengual, dos jubilats per Mallorca, fan vagues de fam...

- Jubilats per Mallorca, recorrent pobles de l'illa, fan "Camins contra mentides", amb l'objectiu de denunciar abusos d'aquell nefast govern de Bauzá; 

- Jubilats per Mallorca se suma també a mobilitzacions d'altres entitats, mantenint el mateix objectiu de lluitar contra la dreta abusiva i prepotent que governa en aquell moment;

- Jubilats per Mallorca participa activament en la marxa verda a favor d'una educació pública, de qualitat i en català; contribuint a assolir la fita històrica de treure al carrer més de 100.000 persones;

- Jubilats per Mallorca, d'alguna manera, contribueix també  a fer que es produeixi un canvi de govern a la darrera cita electoral autonòmica i municipal del passat 24 de maig de 2015.

Hi ha canvi de Govern a les nostres illes. Efectivament, des de fa un any i mig aproximadament, el PP ja no hi governa. Ara bé, per a un nombre creixent de participants actius en aquelles mogudes cíviques, el nou Govern sorgit aleshores, és a dir l'actual, no solament no compleix amb les expectatives previstes, sinó que fins i tot s'atreveix a fer certes reculades que, temps enrere, podien semblar impensables i inimaginables, per a àmbits tan diversos com són els serveis socials, l'educació, la sanitat, el medi ambient o l'urbanisme.

Les preguntes que Jubilats per Mallorca vol plantejar en aquesta taula rodona s'orienten en aquest sentit: 

- Podem estar-ne satisfets, d'aquest altre govern que tenim ara? 
- Gaudim del govern que volíem i cercàvem? 
- S'hi ha operat el canvi de polítiques que reivindicàvem?  
- Els que ens governen, fan ara tot allò que s'havien compromès a fer aleshores?



dimecres, 12 d’octubre del 2016

Taula rodona sobre "Els moviments socials davant el col·lapse" (1)

A Jubilats per Mallorca -i segurament a altres àmbits també- ens trobam sorpresos i desorientats davant d'una situació que veim col·lapsada: Planeta col·lapsat... Europa col·lapsada... Països Catalans col·lapsats... Institucions mallorquines col·lapsades... Moviments socials col·lapsats... Societat civil mallorquina col·lapsada... 
Ens preocupa, i molt, que la societat civil mallorquina organitzada hagi anat perdent forces, mancada de la més minsa capacitat de reacció, amb fortes dosis de decepció i desànim...

Amb aquesta taula rodona, volem aturar-nos una estona i demanar-nos: Quines perspectives de futur se'ns obren al davant? Com podem desembullar tot aquest col·lapse tan generalitzat? Què fer, d'ara endavant, com a societat civil mallorquina organitzada?

Si haguéssim de definir a l'actualitat la nostra societat civil mallorquina organitzada, què en podríem dir: que és de dretes o d'esquerres? És de centre o radical? És creient o agnòstica? És confessional o laica? És conformista o crítica? És passiva o lluitadora? És masclista o feminista? És consumista o ecologista? És submisa o llibertària?

N'hi ha que, des de fa temps, ens afanyam i treballam a favor del segon terme binomi, més que del primer. I, des d'aquesta perspectiva, tenim molt d'interès a analitzar-ne la situació i a fer-hi propostes d'actuació que s'hi orientin.

Per això mateix, des d'una associació tan veterana com és ara Jubilats per Mallorca, hem propiciat aquesta taula rodona integrada per representants d'aquestes cinc entitats socials força reconegudes -GOB, l'OCB, l'STEI, Voltor Negre i l'ASM-, perquè ens diguin la seva, sobre «"Els moviments socials davant del col·lapse"». 

És a dir, davant la manca de satisfacció per les polítiques tèbies i toves que s'estan duent a terme a l'actualitat, volem saber com valora cadascuna d'aquestes entitats la situació actual de la societat civil mallorquina organitzada i quines en són les perspectives de futur que consideren que s'han de tenir en compte.

Mirarem de fer-ho en dues tongades, de cinc minuts cadascuna. Durant la primera, es tracta de respondre a la pregunta «com veis, des de la vostra entitat, la situació actual de la societat civil mallorquina organitzada?». I, després, en un segon torn de cinc minuts, «quines perspectives de futur s'hi assenyalen?»

Crec que pot resultar força interessant per a tots nosaltres arribar a esbrinar i destriar fins a quin punt compartim l'anàlisi i les perspectives de futur, per a una societat civil organitzada com la mallorquina.

diumenge, 4 de setembre del 2016

Conca, una de les ciutats castellanes més encantadores (1)

Després d'haver-hi fet una visita ràpida el mes de juliol, em propòs de tornar-hi el mes de setembre amb una mica més de temps disponible. 

Així ho faig. En principi, per quatre dies. Però, m'hi sent tan a gust, que me n'hi perllong l'estada quatre dies més: 8 nits seguides a l'hotel «Doña Leonor de Aquitania»! Ni més ni pus que la mare del rei famós d'Anglaterra, Ricard Cor de Lleó... 

Tot i amb això, veig i m'adon que he fet curt. Hi ha tant per veure i visitar, que ni una mesada continuada no em resultaria suficient! 

La ciutat -i la província- de Conca em resulta força captivadora, per la seva fesomia natural i pel seu comportament cívic. Farcida de camins, rutes, senders, viaranys, t'hi pots dedicar tota la jornada, a caminar, i mai no acabes. El temps se'm fa curt.

Avui mateix, quart dia, em faig el recorregut a peu fins a dalt del «Cerro Socorro», des d'on es domina la panoràmica d'una ciutat edificada ben arran del precipici... Allà on els rètols indicadors -que n'hi ha moltíssims- m'assenyalen 30', n'he d'emprar una hora i mitja!

Ahir, dissabte, tercer dia, aprofit per recórrer els carrers de la ciutat, «callejeando», com se'm recomana de bon principi, tant de dia com de nit... I visit algunes exposicions força interessants, que n'hi ha a balquena. 

És el cas de la dedicada a Cervantes i a «La llibertat d'expressió», dins el mateix recinte de la seu catedral. Pens que, si el bisbe conquense monsenyor José Guerra Campos aixecava el cap, des d'allà on és...! Un d'aquells gallecs que fan honor al conservadorisme més ranci, contrari al concili Vaticà II, enemic declarat del cardenal Tarancón, franquista fins al moll dels ossos, que té un carrer dedicat ben a prop de la catedral... 

Abans d'ahir, segon dia, amb una d'aquestes excursions que s'hi organitzen, arribam fins a la «Ciutat Encantada», al naixement del riu «Cuervo» i al «Ventano del Diablo», tres paratges encisadors que em mantenen els ulls ben oberts i els ànims ben deixondits... 

Ara, quan ja som a la meitat del trajecte, veig que encara em queden tantes visites a fer, tants racons a visitar i tants paratges a recórrer, que em vull aprofitar al màxim aquesta estada relaxant a la ciutat de Conca...


divendres, 26 d’agost del 2016

Sigüenza (i 4), amb amistats mallorquines, una jornada sencera

No podia tenir un final més feliç, aquesta estada meva temporal a la vila castellano-manxega de Sigüenza! 

Després d'haver-m'hi passat tres dies, en ambient exclusivament castellà, tenc la gran sort de rebre-hi la visita d'amics mallorquins que vénen de passar-s'ho d'allò més bé per la regió de l'Alcàrria.

Aprofitam la retrobada a Segontia per passejar i recórrer a peu els carrers estrets, de caràcter medieval, que conformen el casc urbà antic, amb dades evidents d'anteriors presències jueves, musulmanes i cristianes. 

Em tornen a agradar ben molt les explicacions que ens fa na Marga -la guia turística local-, sobre la història de la ciutat de Sigüenza, els personatges més famosos, els llinatges més cèlebres, els detalls petris que apareixen a les façanes dels edificis, l'estil de vida «intra muros» de la població i l'ampliació forçosa cap a l'«extra muros», d'ordre dels Reis Catòlics, per a jueus i musulmans...

Els carrers empinadíssims de Sigüenza no són cap obstacle insalvable, perquè arribem fins a dalt de tot del castell, convertit en parador nacional de turisme, des d'on s'entenen millor certs aspectes de la vila «seguntina»: la marca intensa del feudalisme, fins i tot avui dia es palpa amb els ulls clucs! 

Si, com se'ns explica, només en quatre segles, més d'un centenar de bisbes arriben a ocupar-hi la plaça, amb tot el poder religiós, civil i polític que hi comporta aleshores la mitra episcopal, això ja vol dir qualque cosa!

No em resulta estrany, per això mateix, que l'amo d'un dels restaurants on vaig a dinar em digui que ell hi ha vist més de 800 estudiants al seminari diocesà, a la vila de Sigüenza; ni que jo mateix hi arribi a veure fins a tres bisbes en un sol dia; ni que s'hi facin processons a l'estil medieval, com la que vaig presenciar el primer vespre; ni que la majoria de les explicacions que se'ns donen a les visites guiades, el paper de la jerarquia eclesiàstica catòlica surti sempre a relluir; ni que la seu catedral de Sigüenza sobresurti per damunt tot, i no únicament per l'alçada física i material de l'edific; ni que escuts de cardenals, bisbes i canonges llueixin per damunt de tants portals; ni que hi hagi tantes esglésies -romàniques, gòtiques, renaixentistes, barroques- i tants convents de monges tancades (alguns oberts encara i d'altres tancats)...

Me'n torn en tren, des de Sigüenza cap a Munera, avui, amb la idea d'haver visitat una ciutat castellana amarada d'aquella religiositat castissa que jo creia que ja no existia damunt la faç de la terra, i que sembla que pot perdurar, malgrat tot, «in saecula saeculorum».

Me'n vaig, així mateix, amb la idea que s'hi menja i s'hi beu molt, i molt bé, i molt bo.

I també me'n vaig amb la bona imatge d'haver comprovat que la gent «seguntina» que he conegut i tractat se m'ha mostrat molt amable i atenta.

Quart i darrer dia d'estada a Sigüenza: pens que s'ho paga haver-hi anat a romandre, a prop d'una població castellano-manxega (des del punt de vista administratiu oficial), que em fa la impressió de ser, sentir-se i mostrar-se molt més castellana que no manxega...

dimecres, 24 d’agost del 2016

Sigüenza (3), als restaurants, la carn molt ben rostida

Quan duc tres dies d'estada tranquil·la a la vila guadalajarena de Sigüenza, on vaig arribar diumenge passat, tenc la satisfacció immensa d'anar-me'n a trobar amb amistats mallorquines que hi arriben, des de l'Alcàrria estant... 

L'endemà d'haver posat peu fiter a la vila seguntina, a l'hora d'anar a dinar, em vaig topar que quasi tots els restaurants romanien tancats, per descans del personal. Era dilluns i me n'hi vaig haver de desfer així com vaig poder...

El segon dia, ja vaig destriar-hi d'altres nombrosos indrets on anar a tastar tapes i assaborir els plats més exquisits de la ciutat «seguntina»:

* «Perdigacho», pa torrat, amb tomàtiga, all-oli i anxova
* «Fino seguntino», vermut barrejat amb cervesa
* «Migas castellanas» amb ou frit
* «Torrezno», trosset de xulla amb carn
* Croquetes casolanes amb pernil
* Cabrit rostit a l'estil medieval, i a l'estil tradicional
* Filet de vedella al caliu
* Porcelleta confitada
* Xot rostit
* Costelles de mè
Etc.

Em qued amb els noms d'aquests restaurants on he entrat a tastar-hi alguna cosa (o només hi he passat per davant):

«Xiringtuitos» oberts al passeig de La Alameda, on prendre-hi tapes i refrescs quan fa més calor...
«Hostal Rural El Mesón», amb l'especialitat de «migas» i de cabrit rostit en forn de llenya
«Los Soportales», arcades cèntriques on les taules s'omplen de comensals...
«Restaurante Medieval Segontia», amb aperitius, carn, peix i plats combinats
«Restaurante Taberna Seguntina», amb carn rostida a forn de llenya
«Restaurant Calle Mayor», que figura a la guia Michelin i a la guia Repsol, amb preus més o manco assequibles, i amb menú de degustació (27€ +IVA)
«Parador de Turismo» al recinte del castell, amb preus prohibitius... Menú de la Terra (49€), rostits tradicionals (30€), peix i carn (24€), aperitius (18€), begudes i vins a gust dels consumidors...

Quan vaig arribar a Castella-la Manxa, ara farà una mesada, em vaig adonar que s'hi menja moltíssim i que s'hi menja molt bé; vull dir, cosa molt bona. I que també s'hi beu molt: vi i cervesa, sobretot.

Hi vaig anar amb la idea de perdre-hi vuit quilos... La meva neboda Carme, que en sap molt de tot això, ja em va advertir que, a la Manxa, això és impossible! Efectivament, en un mes n'he pujat tres, de quilos... Què hi farem!

Tercer dia a Segontia: pens que s'ho paga haver-hi anat a tastar els plats exquisits que s'hi preparen.