Madiop Diagne, un senegalès fortament arrelat a Mallorca

Acab de saber que avui mateix, dimarts, 7 de febrer de 2017, la policia ha detingut el senegalès Madiop Diagne. Sembla que per falsificar documents. 

Me n'assabent per un bon amic que m'ho diu pel whatsapp, quan s'acaba de fer públic als mitjans locals. Sembla que l'acusen de cobrar a canvi de falsificar documents. Sembla que avui dimarts dormirà a comissaria i que demà dimecres l'han de dur davant del jutge. 

Quan em diuen que IB3 n'ha tret imatges, de quan malparlava de Xixo Lorenzo i amb el logo d'ERC darrera ell, mir d'entrar a «IB3 a la Carta» per internet. 

Temps enrere tenc l'oportunitat de tractar-lo molt de prop. El record presidint ASEMA, l'Associació Senegalesa Mallorquina que, des de la seva seu establerta a s'Arenal mira de defensar el col·lectiu de senegalesos que arriben a Mallorca.

El record com a delegat sindical, defensant els drets dels treballadors des de la CGT-Balears, fins i tot davant dels Tribunals de Justícia.

El record participant activament en concentracions i manifestacions en defensa dels drets de col·lectius diversos.

El record com un dels senegalesos que més s'afanyen a integrar-se dins la societat mallorquina, aprenent-ne la llengua pròpia i reclamant-ne l'ús pertot arreu.

El record com a lluitador aferrissat de l'atenció pública sanitària als immigrants, sobretot amb motiu de la mort d'Alpha Pam,  impulsant tot un projecte de suport.

El record recollint el Premi 31 de Desembre de l'Obra Cultural Balear.

El record viatjant sovint al seu país natal, en campanyes de cooperació intensa amb entitats culturals d'aquí i d'allà. 

El record defensant i impulsant el seu compromís ferm contra qualsevol forma de corrupció i desviament de doblers públics amb finalitats personals o corporativistes

El record mirant d'establir contacte entre Mallorca i Senegal  durant la celebració de l'11è Fòrum Social Mundial a Dakar (Senegal) el mes de febrer de 2011. 

Davant de la notícia feta pública avui mateix, em qued sense paraules... I esper que tot quedi ben aclarit, com més aviat millor. 

Fa molt de temps que no en sé res, d'aquest bon amic senegalès, president d'una associació que treballa fort ferm per la integració en aquesta terra nostra de la gent arribada del Senegal. 

Li desig grans dosis de salut, coratge, energia i resistència, en aquesta situació que, sens dubte, li ha de resultar molt dolorosa! 

Quin és el mes de la consciència de la malaltia mental?

Fins fa ben poc, m'agradava compartir de tant en tant al meu mur de Facebook certes convidades que m'arribaven d'amistats feisbuqueres. Ho feia sense parar-hi gaire esment.

Però fa uns dies, me n'arriba una que em fa pensar molt. 

Se'm convida a penjar al meu mur de Facebook un escrit que, a primer cop d'ull, m'agrada. 

I accedesc a fer-ho. 

Cosa que comunic a qui m'ho ha enviat: 

«Per a una persona molt important en la meva vida, causa i efecte de ser una gran part de qui sóc i com sóc. Una persona que un dia va tenir la mala sort de perdre ' s en el món de la malaltia mental. Per tu, per ser la teva memòria encara de vegades i la teva desmemòria en d ' altres, a seguir lluitant per a tu i mai perdre el desig de seguir endavant...

Els problemes de salut mental són devastadors, són la paràlisi de la persona i aquelles del seu voltant.

Tothom diu: "si necessites alguna cosa, no ho dubtis, estaré allà per a tu"... així que vaig a fer una aposta, sense ser pessimista, tant de bo "els meus 100 més amics" posa això al teu mur. Només has de copiar (no compartir)!!!

Escriu "fet" en comentari quan ho facis!

És el mes de la consciència de la malaltia mental

Moltes gràcies!»

No sé si és per deformació professional, però, en llegir qualsevol escrit, tenc la tendència a parar molt d'esment a la redacció dels textos... I aquest, de cada vegada més, pel cap baix m'anava semblant «de construcció més que dubtosa».

Més encara quan, com a resultat quasi immediat, m'arriben impressions d'altres amistats que es creuen que l'hi he penjat jo, aquest text, pel fet de  «tenir present la mort recent de la meva dona...»

L'endemà mateix d'haver-l'hi penjat, m'entren dubtes... L'elimín del meu mur.

Hores d'ara, no sé qui en deu ser l'autor original. No sé d'on pot haver sortit aquest escrit que estic veient que s'està escampant a les totes pels murs de Facebook. Desconec quina és la mà i quina és la ment que ha decidit fer-ho.

Sí que no puc evitar que em vénguin al cap certes recomanacions que, sobretot d'ençà de de l'arribada de Trump a la Presidència dels EUA, ens indiquen que hem d'anar molt més alerta que mai a les notícies falses que s'escampen per les xarxes...  

Se'ns parla d'unes notícies falses que aconsegueixen centenars de milers de visites (amb les quals «qualcú pot guanyar molts doblers»)

Llegesc també que Facebook, a Alemanya, comença actuar contra les notícies falses.

No podria ser que, en aquest cas, se me n'arribassin a esvair els dubtes?

He mirat de trobar al Google -entre cometes- quin és «el mes de la consciència de la malaltia mental». I no se m'hi ha dit res més que això: "La cerca no ha obtingut cap resultat."

Amb el doctor Enric Benito Oliver, compartint experiències profundes

Avui capvespre, de dijous 26, he passat un guster de compartir tertúlia radiofònica, a ONA MEDITERRÀNIA (FM 98.0), amb un personatge tan singular que m'ha deixat bocabadat: ni més ni pus que amb el Dr. Enric Benito Oliver, hores d'ara dedicat intensament a fer suport professional i voluntari dins la Fundació AMADIP-Esment, entre molts d'altres àmbits d'actuació seva.

Cil Buele amb Enric Benito,
a Can Alcover (Palma)

Tot i que ell es considera, per damunt tot, com un home del caramull, amb l'orgull de portar el títol de pare i de padrí, per a mi, a més d'això, també és un metge excepcional, amb un bagatge humanístic ingent, una personalitat humana singular i un tarannà insòlit en aquestes contrades nostres. 

Llicenciat em Medicina (1972). Especialista en Oncologia Mèdica (1976). Doctor en Medicina per la Universitat de Barcelona (1990). Professor associat de la Universitat de les Illes Balears (1996). Exercint l'Oncologia Clínica a l'Hospital General de Mallorca com a Adjunt (2000). Màster en Cures Pal·liatives per la Universitat de Barcelona (2000). Coordinador de Cures Pal·liatives a l'Hospital Joan March (2002)...

Tenc l'oportunitat de conèixer-lo i de tractar-lo de prop per primera vegada, quan ell treballa com a metge especialista a la planta d'Oncologia de l'Hospital General, a Mallorca, a la dècada dels anys 80. És ell qui pren cura de la meva dona, na Lina Company, quan es veu afectada per un «limfosarcoma maligne», amb el qual mor a l'edat de 42 anys, després de tres anys de tractament oncològic. 

La cura intensa que hi posa  el doctor Enric Benito Oliver, a l'hora de tractar-la amb els mitjans minsos amb què aleshores es pot comptar, en supleix les mancances, n'alleugera el pes feixuc i, sobretot, hi aporta les grans dosis de tranquil·litat, de companyia i d'estimació que ajuden a fer-hi front, amb seny asserenat i amb serenor assenyada.

La meva dona mor a ca nostra. Ell mateix en certifica la defunció...

El Dr. Enric Benito Oliver,
amb membres de Jubilats per Mallorca,
a Can Alcover (Palma)

D'aleshores ençà, ens hem topat en poques ocasions... Fins que avui, dijous, 26 de gener de 2017, una trentena d'anys després, ens tornam a trobar. En aquesta ocasió, a l'interior dels estudis d'una emissora de ràdio. Hi compartim experiències profundes de valoració de la vida humana...

M'hi qued bocabadat, en sentir-li manifestar tot allò que, sense cap casta de dubte per a mi, és fruit de tot un procés personal, interior, de maduració humana, professional, científica, intel·lectual, social, afectiva, espiritual, etc.

M'he interessat a fer-ne un seguiment, a través d'enregistraments abundosos que romanen penjats a Youtube, sobre les seves ponències i conferències magistrals.

Basta veure'n alguns dels titulars, per adonar-se del contengut, la importància i el significat d'aquestes aportacions científiques, mèdiques, humanístiques, personals. Són abundoses. 

Per a mi que porten a remarcar-hi la importància d'atendre, també a l'àmbit científic, certes «realitats incommensurables»... Fent-hi veure ben a les clares que l'atenció al sofriment, des de la compassió, esdevé una oportunitat per al creixement compartit:

Estratègies de cures pal·liatives 2009-2014 (Setembre 2012) 

Voluntariat, professió i vocació. L'exercici de la compassió (Març 2013)

Cures pal·liatives, a IB3 (Maig 2013) 

Humanitzar el procés de morir. Morir bé és de vital importància. Morir és normal i sempre acaba bé (Agost 2015) 

«Espiritualitat en les ciències de la salut» (Novembre 2015) Conferència a Bones Aires, en una jornada científica

El cultiu de la presència fa que estiguis al costat del pacient de manera sàvia i compassiva (Gener 2016) 

La mort no existeix. Experiments científics confirmen que la mort de la consciència humana no existeix (Abril 2016) 

Les ones gravitacionals interpersonals. 9 raons per al canvi. Noves oportunitats per a les persones. (Juny 2016) 

L'acompanyament espiritual en cures pal·liatives. Humanitzar la clínica (Setembre 2016) 

La importància de les cures pal·liatives davant la mort (Desembre 2016)

El bisbe Sebastià Taltavull, en la seva primera festa onomàstica a Mallorca

10:30 h de dia 20 de gener de 2017. Com cada any em faig present a la missa solemne que el dia de Sant Sebastià, patró de la ciutat de Palma, se celebra a la seu catedral de Mallorca, presidida pel bisbe...

Aquests darrers tretze anys, a més de veure'n força canviada la decoració ornamental externa, a l'interior del temple catedralici -sobretot pel que fa a la presència oficial de representants institucionals acadèmics, civils i militars-  n'hi he arribat a veure quatre, de bisbes presidint-ne la celebració: Teodor Úbeda Gramage (1972-2003), Jesús Murgui Soriano (2003-2012), Xavier Salinas Viñals (2012-2016) i, avui mateix, Sebastià Taltavull i Anglada (com a administrador apostòlic).

Aquest bisbe actual, un menorquí amb qui m'uneix una certa coneixença i amistat, des de fa dècades, hores d'ara m'inspira grans dosis de confiança, sobretot si atenem els moments que vivim a Europa, pel que fa a les jerarquies eclesiàstiques de l'Església catòlica al nostre redol més immediat...

Des de la meva perspectiva personal, com a capellà mallorquí secularitzat, -una condició que compartesc amb més d'un centenar de companys d'estudis eclesiàstics i de pràctiques pastorals de temps enrere-, desig de bon de veres que aquest bisbe contribueixi, de manera notòria i eficient, al veritable «aggiornamento» que el papa Joan XXIII proposa amb la convocatòria i celebració del concili Vaticà II, cinquanta-cinc anys enrere... Una veritable renovació de l'Església, adaptació o nova presentació dels principis catòlics, que la capaciti per transmetre, com cal, el missatge evangèlic al món d'avui. 

Cosa que els seus successors en la seu vaticana -Pau VI (1963 -1978), Joan Pau I (1978), Joan Pau II (1978 -2005) i Benet XVI (2005 - 2013)- per un motiu o un altre, amb més o manco intensitat, sembla que s'han estimat més arraconar-la i deixar-la oblidada dins algun calaix d'alguna cambra pontifícia... El papa Francesc (2013), com el bisbe Taltavull, fan la impressió de tenir-ne ganes...

Aquesta visió personal positiva que tenc de l'administrador apostòlic de la diòcesi de Mallorca, veig que també és força compartida per altres companys capellans mallorquins, tant dels que són en actiu com de secularitzats. Cosa que m'alegra enormement:

«Et puc dir que ja són un bon grapat els companys capellans mallorquins secularitzats que han rebut una telefonada del bisbe Taltavull, interessant-se per la seva situació personal. En conec més de 4 casos... (PJM, BBP, SSA, MRG, RBC)»

«Es tracta d'un col·lectiu de capellans, madurs, profundament creients, amants de l’església de Mallorca, que han nascut en ella i que l’estimen. La seva maduresa els ha vingut del mateix seminari, de la família que han format, del desengany que el sistema els ha causat i de les energies cristianes de servei que aquest col·lectiu té actualment i que l’església de Mallorca oficialment ignora, prescindeix o no alimenta. Crec que la resposta que aquesta església té pendent, tal volta la nova mentalitat del bisbe Taltavull pot començar a pensar i decidir. Segons com manegi aquest tema el nou bisbe, provocarà escàndol a certes persones... Te repetesc lo primer que te vaig dir: “No tengueu rues a sa llengo (l’Església de Mallorca ha de demanar perdó dels seus pecats i esmenar-se!)...» (MTL)

«El bisbe em telefonà a les 25h. Fou molt amable... Em sembla que aquest bisbe confia més amb els «ex» que no amb els «in», o sia amb els «adsum»... (SSA)

«Sobre la voluntat manifestada pel bisbe Taltavull, de reunir-se amb capellans mallorquins secularitzats, pens que és un gest positiu que té el bisbe i que hi sobren interpretacions. Una abraçada i bon Nadal...» (BCJ)

Aquesta visió personal positiva que tenc d'aquest bisbe menorquí, avui, festa de Sant Sebastià, se m'ha vist incrementada considerablement. Malgrat només sigui pel detall tan insignificant que significa i comporta el seu gest d'acostament personal, que hom pot veure en un vídeo que he gravat, al final de la missa pontifical a Palma... 

M'hi he quedat tan mut i astorat, -quan, pronunciant el meu primer llinatge, m'ha dit que ja m'havia vist abans i que ens hem de veure prest, amb els companys capellans mallorquins secularitzats...- que ni tan sols m'ha vengut al cap felicitar-lo amb motiu de la seva festa onomàstica...

Per molts d'anys, bisbe Sebastià!

La "Cantata de Randa", de Salvador Brotons, s'estrena a Manacor

Aquest tercer diumenge del mes de gener, ens porta una de les bones notícies de l'any 2017 que acabam d'encetar. Ens pot alegrar ben molt saber que, amb un concert excepcional d'homenatge a Ramon Llull, l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears, dirigida pel mestre Salvador Brotons, tan fortament vinculat a l'illa de Mallorca, actua la setmana vinent a l'Auditori de la ciutat mallorquina de Manacor.

Es tracta de la «Cantata de Randa», una creació conjunta del compositor i director d'orquestra barceloní Salvador Brotons i de l'artista lloretenca Neus Dalmau, que s'inspiren en una de les figures literàries més rellevants de la història dels Països Catalans: Ramon Llull (1232-1316). 

La presentació pública de la Cantata de Randa es fa a Barcelona dimarts 17 de gener, al Palau de la Música Catalana. Pocs dies després s'estrena a Mallorca, concretament a l'Auditori de la ciutat de Manacor, dissabte 21 de gener de 2017, precedida de la interpretació d'altres peces clàssiques de Txaikovski i de León.

És una peça per a orquestra, cor mixt, soprano, baríton i dues veus que reciten. Neix al poblat de Puig de Castellet, des d’on Neus Dalmau veu l'illa de Mallorca i s'hi inspira. No de bades la muntanya mallorquina de Randa és l'indret on Ramon Llull s'anima a escriure part de la seva obra literària, filosòfica, espiritual, etc.

Com explica molt bé Laura Gené, la Cantata de Randa -amb número d’opus 135- deu el seu nom a la muntanya emblemàtica de perfil suau (de 543 metres d’altitud) que s’alça solitària a poc més de vint quilòmetres de Palma. Llull escull aquest entorn natural, des d’on es contemplen gairebé tots els punts de l’illa de Mallorca, per retirar-s’hi i retrobar el camí de la meditació i l’espiritualitat... La cantata té una durada aproximada de quaranta-dos minuts sense interrupcions.

M'alegra ben molt saber que aquesta obra magna de Salvador Brotons i de Neus Dalmau, amb l’actriu Sílvia Bel, l’Orquestra Simfònica de Balears i l’Orfeó Català, s’estrena el 21 de gener a Mallorca i el dia 28 a Barcelona.

NOTA:
A la Revista Sonograma Magazine es pot trobar una extensa explicació d'aquesta peça musical, a càrrec de Laura Gené, força recomanable.

A l'antic «boy scout» Josep Segura i Salado, bon amic i antic company de feina arxivística

Mentre m'empàs el berenar, al bar de Ciutat on acostumen a preparar-me un llonguet ben exquisit, llegint el diari, m'adon de la mort recent del bon amic i antic company de feina a l'Arxiu del Regne de Mallorca, l'antic escolta Josep Segura i Salado. 

Li desig que descansi en pau, després de tantes feines feixugues realitzades en aquest món de llàgrimes i de misèries, però també de riqueses i d'alegries incalculables.

A la dècada dels anys vuitanta del segle passat (any 1985-86), amb Antoni Mut i Calafell, com a director, en Pep Segura i Salado, subaltern, i jo administratiu -encarregat de fer traduccions al català de textos redactats en castellà, com també de revisar i corregir textos redactats en català-, juntament amb altres companyes i companys treballam junts, colze a colze, a les dependències de l'Arxiu del Regne de Mallorca. En Pep se n'arriba a fer un gran coneixedor i molt bon investigador.

Entre moltíssims d'altres assumptes que va tractant durant més de tres dècades seguides, investiga i publica diversos treballs sobre el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, sent-ne ell mateix un dels «scouts» mallorquins més antics.

Se'n poden consultar: «Els exploradors de Manacor» (I) (1978, Perlas y Cuevas, 14 gener); «Al·lots de Muntanya» (1984, Revista Lluc); «Els Trescadors del P. Vives» (1988, Revista Cala Murta, núm. 9), etc.

Trenta anys després d'haver-hi col·laborat, fa poc més d'un any, l'11 de gener de 2016, convidat per l'Obra Cultural Balear a la seva seu de Manacor, quan se'm demana de parlar-hi sobre els orígens de l'Escoltisme a Mallorca, des de la perspectiva d'un ex consiliari escolta, a la dècada dels anys 70 del segle passat... lògicament, no puc deixar de recórrer a l'obra ingent publicada pel bon amic Josep Segura Salado sobre el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca. Em serveix d'orientació i guia magnífics.

Record perfectament la darrera vegada que ens veim i coincidim plegats, en Pep i jo. Ni més ni pus que al darrer acte de lliurament dels Premis i concurs de fotografia 2016, convocat i organitzat pel Patronat de la Fundació Maria Ferret -Escoltisme i Guiatge de Mallorca- al parc de Tecnologies Ambientals -TIRME- el 25 de novembre de l'any passat.

Ens hi asseiem junts, un devora l'altre... Cosa que ja no podrem tornar a fer pus mai més...

Descansa en pau, bon amic Josep, juntament amb tants d'altres que ja ens heu precedit en l'arribada a dalt del cim de la muntanya més alta.