A Barcelona, el primer dilluns del mes de març de 2018

Em pas a Barcelona el primer dilluns del mes de març de 2018, mon any sabàtic, amb moltes ganes de retrobar-m'hi amics de fa molt temps. 

Llibreria Abacus, al campus de l'UPF

Abans, emperò, he volgut arribar fins al campus de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), al parc de la Ciutadella, on se m'ha dit que hi puc trobar un llibre que estic cercant, suggerit per n'Andreu, el bon amic bugerró que me'l va mostrar en l'edició castellana. 

Cerc de bades l'edició en català. Després de recórrer diverses llibreries barcelonines, arrib a la conclusió que, avui, només puc trobar-lo a l'Abacus de l'UPF. I cap enllà me n'hi vaig a peu... 

N'aconseguesc un exemplar. Són 18 euros molt ben gastats, crec. M'he posat a llegir-lo amb moltes ganes, mentre feia el trajecte en tren cap a Les Franqueses del Vallès...

Cil Buele, al pis més alt del CI,
a la plaça de Catalunya

A primera hora del matí, he tengut l'oportunitat de saludar en Jaume, el bon amic serverí, qui em convida a berenar al pis més alt del CI, situat a la mateixa plaça de Catalunya. Jo no hi havia pujat mai. I certament la panoràmica és excelsa! Me n'ha fet la foto. Hem parlat de tot i molt. 

El temps ens ha passat tan ràpid, que ni me n'he temut que ja n'havíem passat el migdia.

La lectura del llibre clàssic del mestre Aristòtil, «Política», de la col·lecció «Clàssics de Grècia i de Roma», que publica RBA La Magrana, m'ha mantengut ocupat fins que som arribats a l'estació de Les Franqueses del Vallès, en menys d'una hora de trajecte en tren.

M'he alegrat ben molt de poder veure, amb els meus ulls propis, l'indret on aquests bons amics meus viuen i treballen. N'estic ben content d'haver-ne fet una visita com aquesta...

Més dies d'estada meva a Barcelona, en mon any sabàtic 2018

Passada una setmana sencera de mon any sabàtic a l'Hostatgeria de l'Abadia de Montserrat, on tota la comunitat monàstica m'ha acollit a les mil meravelles, me'n torn cap a Barcelona, a canviar d'aires: de l'ambient monacal que es respira a les muntanyes, cap al trull frenètic d'una ciutat que no para de créixer en tots els ordres...

Només arribar a l'hotel i prendre'm una estona de descans -després de tantes hores llevades al llit, a causa de l'horari monàstic de les pregàries que he volgut fer a Montserrat aquesta darrera setmana-, m'adon que arriba a la plaça de Sant Jaume una manifestació per l'alliberament dels presos polítics catalans que el Govern espanyol manté reclosos a centres penitenciaris de Madrid.

Concentració de cotxes d'època,
a la plaça de Sant Jaume

Una primera jornada barcelonina dedicada al descans, després d'haver-me'n llevat hores, a causa d'un horari monàstic farcit d'actes -pregàries de l'Ofici diví, àpats, recessos, misses conventuals, cants de la Salve, etc.-

Hi començàvem a les 6 del matí en punt, amb el cant i pregària de Matines, i acabàvem al mateix Cor Superior de la Basílica amb el cant i pregària de Completes, a les 21:30 hores.

Aprofit l'endemà per anar a dinar amb els bons amics Andreu i Patrícia que m'acullen a ca seva, on assaborim un deliciós arròs brut. 

Pancartes situades als inicis
del carrer Gran de Gràcia

Més tard, per indicació seva, m'atans al carrer Gran de Gràcia, on se celebra la festa de sant Medir, un esdeveniment multitudinari que desplega munió de carrosses, des d'on es reparteixen a la multitud més de quaranta tones de caramels... S'inicia la marxa amb la carrossa on la batlessa de Barcelona, Ada Colau, se'n mostra repartidora...

Diumenge, després d'haver anat a la missa conventual que se celebra a la catedral, veig i sent la gent cridanera que defensa Tabàrnia... 

Des de l'habitació de l'hotel, els sent cridar a favor d'Espanya, reclamant l'empresonament de Puigdemont, proclamant Boadella com a president, etc.

Cil Buele, al claustre de la Catedral,
a Barcelona

Sent i veig una de les manifestacions massives que ocupen el centre de la ciutat de Barcelona, organitzada per Tabàrnia. 

S'hi reclama irònicament la independència de Barcelona i Tarragona, basant-se que el vot independentista ha estat minoritari, aquest segon diumenge de Quaresma.

A la tarda, Barça-Atlètic de Madrid, a les 15:15 h... amb la victòria esperada i desitjada, gràcies a la magistral execució d'una falta, des de l'indret on Messi acostuma a fallar-ne pocs, de gols.

Darrer dia d'estada meva a l'Hostatgeria de Montserrat

La Moreneta de Montserrat

Aquest divendres, 2 de març de 2018, no deixa de ser un dia de mon any sabàtic una mica trist per a mi, tot i que, des de bon matí, s'ha posat a lluir un bon sol que ha fet desaparèixer els efectes fredolencs de la neu a les muntanyes de Montserrat!

La cosa està en què avui és el darrer dia que se'm permet d'estar allotjat amb els monjos. 

Massa han fet amb mi, que m'hi han deixat estar una setmana, quan, com a molt, només s'hi està quatre dies.

Montserrat, amb sol després de la nevada

Matines, Laudes, esmorzar, deixar ben parada la cel·la (per a l'hoste vinent!) i pagar al monjo hostatger els 140€ que em corresponen pels tres dies afegits (amb els nou àpats compresos), han estat les darreres tasques realitzades, abans de pujar amb la motxilla a l'esquena dalt del tren cremallera que m'ha de portar fins a Monistrol on he de prendre el tren que ve de Manresa -R5- que m'ha de portar fins a la plaça d'Espanya, a Barcelona.

En taxi, arrib fins a l'hotel situat al carrer de Jaume I, molt a prop de la plaça Sant Jaume -l'edifici de l'Ajuntament de Barcelona i el de la Generalitat de Catalunya, a quatre passes mal comptades-. M'hi esperava el bon amic gerent que sempre m'hi ha atès la mar de bé.

M'hi he instal·lat, he anat a dinar a la plaça Reial i, de retorn a l'hotel, me n'he anat a descansar... després de tan poques hores de fer-ho cada dia, degut a l'horari monàstic de les pregàries comunitàries que no m'he volgut perdre...

Hora baixant, m'he assabentat que es feia una manifestació que recorria carrers cèntrics de la ciutat de Barcelona. S'hi reclamava fermament l'alliberament dels presos polítics catalans que el Govern espanyol manté a Madrid. 

No he pogut estar sense participar-hi directament!

Es veu que Espanya, des de fa segles, no sap estar ni existir ni moure's, sense anar darrere de les ànsies de llibertat dels catalans... 

També, com he après aquests dies, en relació amb els monjos benedictins: Valladolid volia engolir-se Montserrat. 

Que ho demanin, sinó, a  l'abat cosí del cardenal Cisneros! 

Es veu que des de Castella no es podia suportar (ja al segle XV) que hi hagués més monjos catalans que castellans. 

Sobretot perquè l'Escolania els servia de bon sementer monàstic... com que els castellans no en tenien, aquests tampoc no volien que n'hi hagués a Catalunya...

La cosa del president Rajoy i la seva vicepresidenta castellana Saenz contra els catalans ve de molt enrere!

Sisè i darrer dia d'estada meva a Montserrat

A la Missa Conventual d'aquest dijous a la Basílica de Montserrat, presència d'alguns jesuïtes concelebrant al presbiteri.

També s'ha pogut veure que hi participava com a concelebrant -ocupant el seient del pare abat- el bisbe rwandès Mgr Célestin Hazikimana (Kigali, 14-08-1963), qui porta com a lema «Duc in altum». 

Va ser nomenat pel papa Francesc bisbe de la diòcesi de Gikongoro (2014), el segon des que fou constituïda l'any 1992. 

Va ser ordenat capellà a Butare (1991) i es va exercir com a secretari general de la Conferència episcopal de Rwanda (2011). 

És doctor en Teologia dogmàtica per la Facultat de Sant Tomàs, a Nàpols (2003-2010).

Mons. Célestin Hazikimana, bisbe de Gikongoro (Rwanda),
concelebrant a la Basílica de Montserrat

Ben segur que deu conèixer el rector d'Ariany, mossèn Melcior Fullana Riera, missioner dels Sagrats Cors, qui treballà un bon grapat d'anys a Rwanda.

Parròquia d'Ariany, on s'exerceix com a rector
Melcior Fullana, MSSCC que treballà a Rwanda

He tengut l'oportunitat de saludar-lo uns breus moments pels passadissos de l'Abadia, després de demanar-li i dir-li en kirundi:

"Ur'umunyarwanda, wewe? Jewe n'dumunyakatalan w'iMajorque yari yakoze n'imyaka mu Burundi, mu Kirimiro, diocesi rya Gitega, n'umusenyeri Andreas Makarakiza nk'umukuru w'abakuru! Ndahiriwe cane y'ukubona ngaha, muvyeyi dukundana!" (Ets rwandès? Jo som mallorquí que parla català i fa uns anys que vaig anar a treballar al Burundi, a la regió del Kirimiro, diòcesi de Gitega, amb l'arquebisbe Andreas Makarakiza. M'alegra ben molt haver-te trobat aquí, company estimat!)

Mons. Célestin Hazikimana, bisbe de Gikongoro (Rwanda),
ocupant el seient del pare abat de Montserrat

Els dos acompanyants blancs que anaven amb ell, i els monjos que ens envoltaven, no se'n podien avenir... Normal!

A la tarda, i abans de partir de l'Abadia cap a Barcelona, no m'he volgut perdre la visita obligada a les dues plantes del Museu de Montserrat que contenen obres de pintura antiga dels segles XIII-XVIII, de pintura i escultura moderna dels segles XIX-XX, materials de l'evolució iconogràfica de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, material arqueològic del món antic, col·lecció d'icones gregues i russes d'esglésies d'Orient, mostra d'objectes litúrgics de l'Abadia, etc.

Espai d'Entitats "Isabel Rosselló i Girart": tot un referent

Des de l'Abadia de Montserrat, on estic passant uns dies molt agradosos, dedicant-me sobretot a girar la ullada cap al més profund de mi mateix..., no deix de parar esment també a altres informacions que m'arriben i que tenen a veure amb Mallorca.

Veig, per exemple,  que des de la Regidoria de Participació Ciutadana i Coordinació Territorial de l'Ajuntament de Palma, n'Eva Frade Bravo ha elaborat unes «normes de funcionament intern de l'Espai d'Entitats Isabel Rosselló i Girart», recentment inaugurat amb aquest nom a la tercera planta de l'edifici del Mercat del Camp Rodó.

M'alegra ben molt veure què s'hi pretén, segons s'hi afirma: «...convertir aquest espai en un referent del voluntariat a Palma... donant oportunitats al major nombre d'entitats i col·lectius... que poden emprar aquest espai per al seu funcionament intern i com a lloc de contacte amb les persones que són sòcies o usuàries dels seus projectes i activitats.»

Tant de bo que aquest Espai d'Entitats situat a una de les plantes superiors del Mercat del Camp Rodó (que han romàs buides i desocupades durant massa dècades, tot i la persistent insistència de na Bel Rosselló, com a dirigent veïnal durant una quarantena d'anys seguits!), es converteixi en un veritable cau que serveixi de bon de veres per engrescar-hi molta més gent que s'animi a continuar la tasca noble de construir el Barri, la Ciutat, el País i el Planeta que volem, perquè en puguin arribar a gaudir molt millor les generacions futures.

Pens que això és l'homenatge millor que se li pot retre, a qui és la titular de l'Espai d'Entitats «Isabel Rosselló i Girart».

L'Ajuntament de Palma inaugura Espai d'Entitats al Camp Rodó

Dimarts, 27 de febrer de 2018, l'Ajuntament de Palma inaugura, a la Tercera Planta del Mercat del Camp Rodó dedicada a Participació Ciutadana, l'Espai d'Entitats «Isabel Rosselló i Girart»; amb la presència de la primera tinent de batle de Funció pública i Govern interior, la regidora de Districte Nord, Aurora Jhardi, i la regidora de Participació Ciutadana i Coordinació Terrritorial, Eva Frade.

Diversos mitjans de comunicació se'n fan ressò.

És el cas del Diario de Mallorca que fa públic que «Isabel Rosselló da nombre al Hotel d'Entitats»

També Europa Press n'explica l'acte: «Palma dedica su Hotel de entidades a la activista vecinal Isabel Rosselló i Girart. El Ayuntamiento de Palma ha dado al Hotel de entidades un nuevo nombre como Espacio de Entidades Isabel Rosselló i Girart, en reconocimiento a esta activista vecinal del Camp Redó.»

Mentre que el diari Última Hora fa al·lusió a l'acte celebrat ahir capvespre: "El Hotel d'Entitats se bautiza con el nombre de Isabel Rosselló i Girart".

No poques persones, amigues nostres, m'han fet arribar l'enhorabona,  la felicitació i l'encert en una iniciativa municipal d'aquestes característiques. 

Tots troben que na Bel Rosselló s'ho té ben guanyat, després d'haver-se dedicat en cos i ànima a aquesta barriada de Palma, contribuint a enfortir l'Associació Veïnal del Camp Rodó durant quaranta anys seguits, des que s'instal·là a viure-hi l'any 1977 fins a la seva mort l'any 2016.