Dies i setmanes de l'any 2020, al Perú

El mes d'agost d'aquest any 2019 un periodista del diari palmesà «Última Hora» vol saber quin és «El meu pla ideal», suara mateix com a jubilat. 

No dubt gens ni mica a contestar-li, i me'n publica la resposta: 

«El meu pla ideal seria anar-me de viatge durant tres mesos seguits al Perú per tornar a gaudir de la costa, la serra i la selva peruanes. També de la gastronomia, i de retrobar-me amb amistats d'antanyasses, quan vaig treballar-hi a la dècada dels anys setanta del segle passat».

M'entren ganes d'arribar-hi, sense presses ni frissors, a aquell racó immens del Planeta Terra que anomenam Perú, per tal de reviure-hi tantíssims moments d'antanyasses, sobretot els agradosos.

Efectivament, la darrera vegada que m'hi faig present, al Perú, és amb la meva esposa difunta, na Isabel Rosselló Girart i altres persones amigues, l'any 2010. L'any que ve en farà una desena, d'anys, d'aquella feta.

N'és la darrera vegada certament, però no l'única que m'hi atans, a terres peruanes.

Des de sempre, a tots dos ens agrada viatjar, sobretot a Amèrica Llatina. Pràcticament en visitam tots els països, al llarg dels nostres vint-i-vuit anys seguits de convivència matrimonial: Mèxic, Belize, Cuba, Nicaragua, Panamà, Colòmbia, Equador, Perú, Xile , Bolívia, Paraguai, Uruguai, Argentina, Brasil i Veneçuela. 

Entre tots aquests països llatinoamericans, emperò, el que se'n duu la palma és Perú.

A banda d'haver-hi residit durant quatre anys seguits a la dècada dels setanta del segle passat, amb posterioritat ens hi feim presents més de mitja dotzena de vegades: anys 1982, 1991, 1993, 1997, 2000, 2006 i 2010.

Feim comptes de tornar-hi l'any 2012, però la malaltia d'alzhèimer que diagnostiquen a la meva dona ens impedeix de fer-ho, tot i que les ganes d'anar-hi, en lloc d'anar minvant se m'incrementen...

Gairebé quatre anys després de la mort de na Bel, em ve al cap la idea d'anar a saludar les amistats peruanes que hi tenc i mantenc des de fa dècades, i d'acceptar l'acollida amable que volen dispensar-me. 

Qui sap si per darrera vegada en ma vida setantina!

Em sent molt agraït al suport peruà rebut en tantes ocasions anteriors. També em fa ganes de contribuir a homenatjar, allà mateix, juntament amb altres religioses de la mateixa congregació mallorquina, qui va treballar durant 10 anys seguits com a Germana de la Caritat al barri marginal del «P.J. San Martín» de Piura, «la madrecita Isabel», que tants bons records sé que molta gent n'hi guarda i manté ben vius encara.

Faig les gestions pertinents i mir d'embarcar-me en avió d'Air Europa que em traslladi de Palma fins a Lima el mes de gener de 2020, fent escala a Madrid. 

Any esplèndid, crec jo, no només per les dues xifres repetides que m'atrauen enormement, sinó també perquè m'interessa copsar-hi impressions, quaranta-cinc anys després del meu primer viatge realitzat al continent sud-americà, l'any 1975.

M'il·lusiona tornar a visitar aquells llocs del Perú que he vist amb els meus ulls qualque vegada. Sé que això em demana temps, com també costos i recursos econòmics que mir d'ajustar al màxim...

La majoria d'indrets coneguts per mi es troben a la costa peruana (Lima, Arequipa, Chimbote, Trujillo, Piura...). Alguns a la serra andina (Cascas, Contumazà, Cajamarca, Lacramarca, Huaraz, Puno, Cuzco...). I uns pocs a la selva del Perú (Jaén, Tarapoto, Moyobamba... .

Vull aprofitar el viatge, igualment, per fer arribar a la gent coneguda del Perú alguns exemplars de llibres publicats a Mallorca per dos grans amics meus, Jaume Santandreu i Paco Suárez, sobre temàtiques relacionades amb la realitat peruana que tots dos coneixen i han viscut de molt a prop.

També m'agradaria coincidir-hi amb el bon amic manacorí que resideix a Mèxic des de fa dècades, Joan Riera Fullana «Mossegat». Durant els meus primers dies, setmanes i mesos d'estada al P.J. San Martín de Piura l'any 1975, hi treballam conjuntament i itensament. 

És ell qui m'obre els ulls i la ment a la realitat peruana que aleshores, recent arribat, desconec completament. M'ensenya altres formes de vida sacerdotal i m'introdueix en altres pràctiques pastorals, distintes a les apreses al Seminari diocesà de Mallorca, durant tretze anys seguits de formació humanística, filosòfica i teològica en règim d'internat estricte...

També em fa il·lusió aprofitar aquesta estada perllongada al Perú per mantenir contacte directe amb alguns dels nombrosos grups musicals que s'hi belluguen, dins dels quals s'integra alguna de les meves amistats peruanes. Em fa ganes que m'instrueixin en el maneig i la utilització d'instruments musicals que empren, singularment la guitarra, els teclats i el baix elèctric (amb el qual m'he aficionat ara que som pensionista jubilat...)

M'agradaria igualment acudir i fer-me present a l'acte commemoratiu del cinquantè aniversari de la creació d'una de les parròquies regentades per companys mallorquins a la ciutat nordenca de Chimbote, altre temps port de pesca de fama mundial.

Sent moltes ganes d'acompanyar-hi companys estimats com mossèn Miquel Company Bisbal -que s'hi ha passat dècades senceres dedicat intensament al barri chimbotà del Carmen- i, si s'esdevé també factible, el bon amic i company fundador de la parròquia de San Pablo, el santamarier Mateu Ramis Canyelles.

No voldria anar-me'n del Perú, en aquesta ocasió propera, sense visitar l'indret on reposen les restes d'un altre bon amic santamarier, company de lluites pastorals de tota casta, tant al Burundi com al Perú: mossèn Miquel Parets Serra.

Sé que descansen en un dels cementeris de Lima, on ja octogenari troba la mort mentre dedica intensament la seva vida a la gent més marginada: la que roman reclosa dins presons com la de Lurigancho, que tenc oportunitat de visitar sota la seva conducció i en companyia de la meva esposa, na Bel Rosselló l'any 2010.

Sortosament, quan comunic a les meves amistats peruanes els meus desitjos de visitar el país l'any 2020, totes responen amb molt d'interès i ganes d'acollir-m'hi, durant el temps que sia, a casa seva. 

Em sent molt afortunat, home de molta i molt bona sort, pel fet de poder viatjar-hi així, tot sol, a principis de l'any 2020, mirant de fer realitat  el pla ideal al qual fa referència un periodista d'Última Hora que vol obtenir-ne dades concretes el mes d'agost de 2019...

Ja m'agradaria, a mi, rebre-hi, allà, qualque bona notícia relacionada amb llibres meus publicats recentment -com són ara "Gloses meves"o "Llorenç Tous. Biblista i amic dels pobres". Però sobretot m'agradaria arribar a veure publicat el que he elaborat sobre les MEMÒRIES MEVES: tant de bo que, quan jo sigui per allà, el llibre ja hagi sortit del forn de l'editorial i la impremta que s'hi presti a fer-ho...